Si, la Madrona que diu la teva mare no és sant de la meva devoció però aquest llibre produeix una sensació estranya per una barreja entre disseny i xaronisme de la diva...
El rebombori va ser molt gran i malgrat el preu en aquell moment ja era un pirat dels llibres i els vaig comprar malgrat que la Madonna no fos el meu ídol. Suposo que debia ser l'únic a comprar-lo que no era seguidor seu... en fi, coses de llibres!
Ui, he, he, jo sóc molt tímida per comprar llibres d'aquests, en una ocasió en què en vaig comprar un d'aquella col·lecció de La Magrana en vaig comprar dos més de 'normals' per posar-lo al mig com si fos un entrepà a l'hora d'anar a pagar-los...
Tot un personatge, la Madonna, efectivament, quan va sortir ningú en donava deu cèntims, però, mira-te-la ella...
Jo abans em tallava molt però ara com que estic fent un estudi sobre els gravats i llibres eròtics i pornogràfics del s. XIX a Catalunya ja ho pregunto amb tota normalitat com qui demana un quilo de lluç a la peixeteria...
I si, pensar que el llibre ja té 17 anys i que la Madonna porta 30 anys de carrera com a mínim em fa sospitar que algú li troba alguna cosa...
Madonna és un personatge polièdric, polifacètic i provocador. Agrada o no agrada, però el que no se li pot negar és la seva capacitat per sorprendre. A mi el que m'agrada del seu personatge és perquè és camaleònic. Salut. R. Nota: El llibre em va passar desapercebut i vist el que ens mostres, doncs... el que ja he dit.
No conocía la existencia del libro, que parece más herramienta de marketing promocional que transmisor de ideas y pensamiento.
Como es mero "espectáculo" (en la acepción que acuñó Guy Deborg en su olvidado tratado "La sociedad del espectáculo") lo juzgo por las fotografías.
Yo que soy buen pecador reconozco que las fotos de ella solita y en cueros (colgada de la grua, haciendo auto stop) son un regalo para la vista y una invitación a la voluptuosidad...(la señorita está de muy buen ver).
Las otras, -cada uno opinará-, a mí no me gustan, y alguna especialmente me desagrada. Parece que quien no provoca o hiere es un majadero.
Nada como las ediciones francesas eróticas del XVIII para los aficionados a este tipo de libro.
Y nadie como Flauvert para, -sin necesidad de fotografías, grabados o páginas y páginas que más que literatura parecen manuales de ginecología-, expresar y hacernos sentir la mayor carga de sensualidad, erotismo y sexo con solo seis palabras (primera cita de Bovary en la cabaña junto al lago).
Diego, Per això he triat unes quantes fotografies de tot tipus. Unes ens agraden més que les altres però estaràs d'acord amb mi que res de nou sota la capa del sol si tenim en compte les il·lustracions que menciones del s. XVIII. La fotografia, però, li donen aquest suplement d'"autenticitat" que poden ferir més o menys en funció dels gustos del personal. Com a tu a mi també hi ha alguna que no m'agrada, però, per això tinc aquesta pàgina d'adults! Sobre Flaubert i el seus ús de les paraules per plasmar imatges sensuals i eròtiques tens tota la raó però, com sempre dic, en aquest bloc no parlo de la qualitat literària sinó de recerca estètica dintre del món del llibre i edicions més o menys rares. Si fos per la seva qualitat literària (per això hi ha textos que es poden ampliar i llegir) aquest llibre segur que no figuraria en el bloc!
Totalmente de acuerdo con tus reflexiones y con el objetivo de tu blog, siempre interesante, atractivo y que nunca defrauda.
El libro de la "Madrona" (genial la finura de quien la bautizó así. Me tienes que decir su traducción al castellano pues supongo es palabra catalana y es también apellido) por supuesto es un exponente de la estética del siglo XX y es estupendo que lo recojas y nos lo trasmitas.
Y además supongo que tiene su rareza bibliográfica.
Diego, Madrona en Barcelona és una de les copatrones de la ciutat (http://1.bp.blogspot.com/_LOtXgLMl-jc/Sbi2t2ZjJpI/AAAAAAAAFpY/nYl7h-aXl1I/s1600-h/Madrona-15iii-goigs.jpg). És curiós com la gent gran té vista en canviar els noms de les coses per donar-ne nous significats irònics.
Qualificar de raresa bibliogràfica un llibre d'un tiratge de 1.400.000 exemplars... no sé, no sé... però em sembla que no passa els cànons bibligràfics! Que vagi bé per l'Olla d'Altea, ben fresquet!
Galderich. Resulta muy curioso, por más que intento, no puedo recordar que se hubiera vendido el libro en México (por lo menos de manera abierta). Seguramente un libro así, seguirá dando de que hablar en el futuro. Saludos.
21 de juliol del 2009, a les 20:54
Comentari eliminat
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Marco Fabrizio, Jo diria que la traducció castellana d'Ediciones B es va vendre a Hispanoamèrica. Per això es va fer una promoció a nivell internacional i a tot arreu es va vendre el mateix dia amb els diversos idiomes!
Allau, ja veus que no ens pots deixar sols! Veig que ets un gran coneixedor de l'erotisme del S. XIX i principis del s. XX si utilitzes la paraula sicalipsi. Ha caigut en total desús i l'hauríem de recuperar! Algún dia ja aportaré alguna cosa sicalíptica!
Sobre la Madrona, ets el que ha fet el comentari més cruel de tots! Pobreta, això d'insinuar que només posa el cos... tant bona "actora" que és!
Allau, no fotem que això sí que serà anar al taüt tots plegats! Conservem els mots que descriuen perfectament les coses perquè sinó sí que haurem d'enterrar la llengua! Encara que siguis la reencarnació d'un sàtir vuitcentista... endavant!
Ja era jo una mica grandeta quan això de les noies sicalíptiques era ben viu a la meva família. També les Madrones, que no pas Madones, eren abundants pels nostres verals fins que la pobra santa copatrona de Barcelona va romandre una mica bandejada de l'actualitat.
Per la recuperació de les Madrones i de les sicalíptiques!!!!
Ai, jo l'envejo, la Madona, si tingués un noranta per cent del seu esperit comercial vendria més novel·les, segur. I també l'envejo per la marxeta que porta, jo ballo una sardana i acabo feta pols.
Ha, ha... és que ja tenim una edat! Malgrat tot sempre penso el que deia el meu avi: "m'agradria veure la cara que farà quan tingui la meva edat!"
3 d’agost del 2009, a les 11:23
Anònim ha dit...
Maruxela ha dit::Madonna,es una cantante estupenda y tiene un cuerpazo que muchas quisieramos tener.Además no se corta ni un pelo para mostrarse en su público desnuda de cuerpo y alma.Ella tan generosa se entrega a sus fans. Al que no le guste que no la siga.Me encanta esta señora tan católica y buena, hasta el punto de regalarnos un precioso libro, que a los hombres les abre el apetito y a las mujeres la envidia de su belleza exterior e interna. GALDERICH, Si quiere, borre este comentario tambien
Maruxela, Sobre el tema musical no puc dir res perquè sóc un negat com he comentat moltes vegades. Sobre el cos de la Madonna com dius és impressionant i si fa enveja o no a les dones no ho sé... encara que a vegades es pot intuir! Si porto el llibre aquí és que crec que mereix per qüestions estètiques figurar en un bloc dedicat a bibliofília eròtica estigui d'acord amb el que es diu o no, m'agradi el personatge o no. Sobre el tema de si és catòlica o no el que jo sé és que és una fan del Talmud, llibre sagrat dels jueus... Sobre el tema que insinues que censuro comentaris haig de dir que el comentari borrat és una equivocació perquè correspon a un bloc de les meves filles. Van entrar a consultar el seu correu i la màquina va registrar l'entrada com d'elles. Per això el vaig borrar i després vaig fer el que corresponia a nom meu. De totes maneres, si algú insultés als altres de manera barroera llavors sí que el censuraria, sense cap mena de problema! De moment afortunadament no ho he fet mai (no m'agradari fer-ho!) perquè tothom deixa la seva opinió i encara que jo discrepi crec que el més interessant és això, conèixer opinions dels altres i plantejar-me si el que dic és així o no, i si cal... canviar!
20 de setembre del 2009, a les 21:54
Anònim ha dit...
When you body Viagra or some other meds in our research you may be sure http://ipod-playlist.com/ Best Discount Cialis Pharmacy Online that this issue single of pre-eminent grade bequeath be delivered to you positively in time.
[Image] Demà actuarà Madonna, la reina del Pop, a Barcelona, a l’Estadi Olímpic Lluís Companys. Com ja sabeu els qui seguiu aquest bloc no sóc gaire afeccionat a la música pop, però sí als llibres i per celebrar els 50 anys de la cantant (que els va fer ja fa uns mesos) i la seva mediàtica vinguda a Barcelona, avui comentarem un dels llibres més curiosos de la història bibliòfila.
[Image]La combinació fotografia i imatge és una constant en tot el llibre
El llibre que avui comentem es va posar a la venda el 21 d’octubre de 1992 per la Warner Books/Callaway a tot el món, amb diverses traduccions (francès, italià, japonès i castellà –publicat amb col·laboració d’Ediciones B amb un tiratge de 25.000 exemplars- i hom parla d’edicions pirata en tailandès i rus). Ja el primer dia se’n va vendre 150.000 exemplars a tot el món i se’n feren 1.400.000 exemplars en total en tots els idiomes, que s’esgotaren força ràpidament. Això va fer que aquest llibre fos considerat com un dels grans bestsellers de l’època.
[Image]Per tal d'evitar problemes i males interpretacions Madonna comença el llibre amb una declaració de principis
Com un llibre de bibliòfil, a la contraportada hi consta també la numeració del tiratge, en aquest cas el nº 0076445. Però, amb unes xifres com aquestes, qui pot dir que aquest llibre sigui de bibliòfil quan la bibliofília viu de curtes i selectes tirades? La realitat, però, és que és un llibre força buscat i cotitzat pels seguidors de la seva protagonista, Madonna Louise Ciccone, més coneguda com a Madonna.
[Image] Com tot el que envolta la cantant, la promoció del llibre Sex -que anava en paral·lel amb la sortida del seu CD Erotica- es veié acompanyada d’una gran expectació generada pels mitjans de comunicació que van crear l’ambient propici per a que el llibre fos l’èxit que acabà sent. Si a més d’això hi afegim el contingut clarament sexual del llibre en què Madonna esdevenia la protagonista... no calia internet per promoure un producte d’èxit segur. A més, com sempre en aquests casos, diverses organitzacions religioses conservadores volgueren boicotejar la sortida del llibre, el que sense cap mena de dubte contribuí encara més a la promoció...
[Image][Image]Funda de mylar plata amb el rostre erotizat i serigrafiat de Madonna que tancava hermèticament l'edició de Sex
En ser un llibre no apte per a menors es presentà tancat hermèticament en una bossa de mylar plata que privava de veure’n l’interior a la llibreria i que s’havia de retallar per accedir al llibre, per la qual cosa el compraves a cegues malgrat que els mitjans de comunicació ja s’havien encarregat de mostrar algunes imatges i fer-ne la descripció. A l’interior es trobava el llibre de tapes metàl·liques amb la portada gravada amb el títol Sex fet a pressió i al darrera una (X) calada, ja que aquest era el títol original però en coincidir en el temps amb la pel·lícula “X” de Malcom X de Spike Lee s’optà per titular el llibre com a Sex.
[Image]El CD amb el tema Erotic que inclou el llibre té una estètica volgudament propera a un preservatiu
El llibre a més de les tapes metàl·liques està enquadernat amb una espiral també metàl·lica, que pretén conferir al volum, des de l’inici, una estètica propera al sadomasoquisme que a l’interior s’explota. A més del llibre dins l’embolcall també hi ha un CD amb una única peça anomenada Erotic i que no es trobava en el CD general editat en el mateix moment i titulat Erotica.
[Image]Madonna també inclou l'homosexualitat, en aquest cas mascunlina, dintre del repertori sexual del llibre
Madonna aconseguí l’autorització de la seva productora –la Warner- per fer aquest llibre-capritx, a condició que a l’interior no hi constés cap fotografia pedòfila, zoòfila, d’humiliació sexual, o de burla a la iconografia cristiana. Malgrat això, la protagonista passà per la frontera d’aquestes limitacions jugant una mica amb tot. En principi l’argument del llibre seria una llarga carta que escriu una alter ego de Madonna anomenada Dita en la qual explica els seus sentiments, anhels i fantasies sexuals a un tal Johnny. La llibertat sexual sota control d’un mateix és la gran protagonista de la història d'aquest llibre epistolari.
[Image]A la part final del llibre s'inclou una fotonovel·la amb una estètica comiquera
El llibre (35 x 28 cm.) es compon de 128 pàgines de paper de qualitat, de gairebé un quilo de pes, amb textos impresos en diverses cal·ligrafies, tipografies i jocs tipogràfics, fotografies de Steven Meisel en blanc i negre, virades a sèpia, monocromes i color imitant els anys 60, collages, contactes... i fins i tot una fotonovel·la-còmic final (titulat Dita In The Chelsea Girl). En les fotografies també hi participen com a protagonistes els seus amics de l’època com Isabella Rosellini, Naomi Campbell, Udo Kier, els raperos Vanilla Ice i Big Daddy Kane, l’actor porno Joey Stefano, la seva exparella Tony Ward...
[Image]Les relacions amb persones madures té en aquesta imatge i text la seva representació en el llibre
El contingut de les fotografies són una sèrie d’escenes de tot tipus de fantasies sexuals de la protagonista, des d’escenes d’homosexualitat (tant masculina com femenina), escenes de dominació o sadomasoquisme tou, escenes d’aparent violació, sexe amb homes madurs i/o adolescents, vouyerisme, exhibicionisme...
[Image]Malgrat la condició de no utilitzar iconografia cristiana en el llibre Madonna va esquivar finalment aquesta condició de la productora Warner
[Image] Tot plegat amb un impecable disseny que és degut a Fabien Baron i que va variant al llarg del llibre, barrejant text i imatge, esdevenint un autèntic catàleg tant de recursos tipogràfics com fotogràfics, que el converteixen en un llibre de realització molt acurada (recursos econòmics no en faltaven) i que esdevé tot un luxe pels sentits.
[Image]L'exhibicionisme i el vouyerisme són una de les altres fantasies sexuals de Madonna
Que Madonna hagi sobreviscut durant 30 anys de carrera, tant musical com extramusical, es deu sense cap mena de dubte al fet que s’ha anat reinventant i ha anat trencant fronteres, amb alguna cosa més que sort, en un món tant efímer com és el de l’espectacle. Potser aquesta capacitat de reinventar-se i de saber provocar als detractors i als seguidors sigui una de les seves grans aportacions al món contemporani, del qual aquest llibre és una peça més d’una carrera polèmica entre el glamour i la xaroneria.
[Image][Image]
publicat per Galderich a les 0:29 del 20 de jul. 2009
"Sex de Madonna, un llibre ben editat que buscava l’escàndol"
31 comentaris -
No en sabia res, la veritat és que la Madrona (que diu ma mare) no m'ha interessat mai massa. Tanmateix sembla un llibre de disseny força cuidat.
20 de juliol del 2009, a les 9:06
Si, la Madrona que diu la teva mare no és sant de la meva devoció però aquest llibre produeix una sensació estranya per una barreja entre disseny i xaronisme de la diva...
20 de juliol del 2009, a les 9:37
Recordo el rebombori quan va sortir i que jo era massa jove i pobre per comprar-me'l!
20 de juliol del 2009, a les 10:49
El rebombori va ser molt gran i malgrat el preu en aquell moment ja era un pirat dels llibres i els vaig comprar malgrat que la Madonna no fos el meu ídol. Suposo que debia ser l'únic a comprar-lo que no era seguidor seu... en fi, coses de llibres!
20 de juliol del 2009, a les 11:13
Ui, he, he, jo sóc molt tímida per comprar llibres d'aquests, en una ocasió en què en vaig comprar un d'aquella col·lecció de La Magrana en vaig comprar dos més de 'normals' per posar-lo al mig com si fos un entrepà a l'hora d'anar a pagar-los...
Tot un personatge, la Madonna, efectivament, quan va sortir ningú en donava deu cèntims, però, mira-te-la ella...
20 de juliol del 2009, a les 12:25
Jo abans em tallava molt però ara com que estic fent un estudi sobre els gravats i llibres eròtics i pornogràfics del s. XIX a Catalunya ja ho pregunto amb tota normalitat com qui demana un quilo de lluç a la peixeteria...
I si, pensar que el llibre ja té 17 anys i que la Madonna porta 30 anys de carrera com a mínim em fa sospitar que algú li troba alguna cosa...
20 de juliol del 2009, a les 14:08
Caram! M'imagino a la Maria de la Pau Janer fent un llibre semblant... ;-)
20 de juliol del 2009, a les 19:32
Veí de dalt,
Perquè ja han passat 17 anys perquè sinó seria un bon llibre per a la teva selecció de frikades...
20 de juliol del 2009, a les 23:15
Curioso libro de una personaje siempre discutida y polémica…si gusta o si reprueba.
Gracias por lo compartirles.
Saludos bibliófilos
21 de juliol del 2009, a les 0:04
Rui,
Jo crec que el que busca Madonna no és la indiferència, sinó les opinions contrastades. Aquest llibre n'és un bon exemple.
21 de juliol del 2009, a les 0:07
Madonna és un personatge polièdric, polifacètic i provocador. Agrada o no agrada, però el que no se li pot negar és la seva capacitat per sorprendre. A mi el que m'agrada del seu personatge és perquè és camaleònic. Salut. R.
Nota: El llibre em va passar desapercebut i vist el que ens mostres, doncs... el que ja he dit.
21 de juliol del 2009, a les 15:46
Si, per això s'ha mantingut 30 anys de carrera musical en un ambient en el que és efímer és el que triomfa. Alguna cosa tindrà!
21 de juliol del 2009, a les 18:22
No conocía la existencia del libro, que parece más herramienta de marketing promocional que transmisor de ideas y pensamiento.
Como es mero "espectáculo" (en la acepción que acuñó Guy Deborg en su olvidado tratado "La sociedad del espectáculo") lo juzgo por las fotografías.
Yo que soy buen pecador reconozco que las fotos de ella solita y en cueros (colgada de la grua, haciendo auto stop) son un regalo para la vista y una invitación a la voluptuosidad...(la señorita está de muy buen ver).
Las otras, -cada uno opinará-, a mí no me gustan, y alguna especialmente me desagrada. Parece que quien no provoca o hiere es un majadero.
Nada como las ediciones francesas eróticas del XVIII para los aficionados a este tipo de libro.
Y nadie como Flauvert para, -sin necesidad de fotografías, grabados o páginas y páginas que más que literatura parecen manuales de ginecología-, expresar y hacernos sentir la mayor carga de sensualidad, erotismo y sexo con solo seis palabras (primera cita de Bovary en la cabaña junto al lago).
Saludos bibliófilos.
21 de juliol del 2009, a les 19:05
Diego,
Per això he triat unes quantes fotografies de tot tipus. Unes ens agraden més que les altres però estaràs d'acord amb mi que res de nou sota la capa del sol si tenim en compte les il·lustracions que menciones del s. XVIII. La fotografia, però, li donen aquest suplement d'"autenticitat" que poden ferir més o menys en funció dels gustos del personal. Com a tu a mi també hi ha alguna que no m'agrada, però, per això tinc aquesta pàgina d'adults!
Sobre Flaubert i el seus ús de les paraules per plasmar imatges sensuals i eròtiques tens tota la raó però, com sempre dic, en aquest bloc no parlo de la qualitat literària sinó de recerca estètica dintre del món del llibre i edicions més o menys rares. Si fos per la seva qualitat literària (per això hi ha textos que es poden ampliar i llegir) aquest llibre segur que no figuraria en el bloc!
21 de juliol del 2009, a les 19:16
Amic Galderich:
Totalmente de acuerdo con tus reflexiones y con el objetivo de tu blog, siempre interesante, atractivo y que nunca defrauda.
El libro de la "Madrona" (genial la finura de quien la bautizó así. Me tienes que decir su traducción al castellano pues supongo es palabra catalana y es también apellido) por supuesto es un exponente de la estética del siglo XX y es estupendo que lo recojas y nos lo trasmitas.
Y además supongo que tiene su rareza bibliográfica.
¡Saludos desde la playa de L'Olla en Altea!
21 de juliol del 2009, a les 19:41
Diego,
Madrona en Barcelona és una de les copatrones de la ciutat (http://1.bp.blogspot.com/_LOtXgLMl-jc/Sbi2t2ZjJpI/AAAAAAAAFpY/nYl7h-aXl1I/s1600-h/Madrona-15iii-goigs.jpg).
És curiós com la gent gran té vista en canviar els noms de les coses per donar-ne nous significats irònics.
Qualificar de raresa bibliogràfica un llibre d'un tiratge de 1.400.000 exemplars... no sé, no sé... però em sembla que no passa els cànons bibligràfics!
Que vagi bé per l'Olla d'Altea, ben fresquet!
21 de juliol del 2009, a les 19:53
Galderich.
Resulta muy curioso, por más que intento, no puedo recordar que se hubiera vendido el libro en México (por lo menos de manera abierta).
Seguramente un libro así, seguirá dando de que hablar en el futuro.
Saludos.
21 de juliol del 2009, a les 20:54
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
21 de juliol del 2009, a les 22:17
Marco Fabrizio,
Jo diria que la traducció castellana d'Ediciones B es va vendre a Hispanoamèrica. Per això es va fer una promoció a nivell internacional i a tot arreu es va vendre el mateix dia amb els diversos idiomes!
21 de juliol del 2009, a les 22:20
De Like a Virgin a Erotica. N'hi ha que es saben vendre tant de monges com de p...
Salut i força al canut!
21 de juliol del 2009, a les 22:21
Ha, ha... és el que té fer el que vols i a vendre que són quatre dies!
21 de juliol del 2009, a les 22:26
Galderich, passo uns dies fora i quan torno veig que has caigut en la sicalipsi més vergonyosa, fruit suposo de les calors de l'estiu ;p
Ningú no pot negar que la Madroneta és molt llesta, ara bé, té alguna idea que sigui veritablement seva?
2 d’agost del 2009, a les 7:31
Allau, ja veus que no ens pots deixar sols!
Veig que ets un gran coneixedor de l'erotisme del S. XIX i principis del s. XX si utilitzes la paraula sicalipsi. Ha caigut en total desús i l'hauríem de recuperar! Algún dia ja aportaré alguna cosa sicalíptica!
Sobre la Madrona, ets el que ha fet el comentari més cruel de tots! Pobreta, això d'insinuar que només posa el cos... tant bona "actora" que és!
3 d’agost del 2009, a les 0:11
Ai, Galderich, que m'has descobert! Hauré de tornar al taüt i estudiar el català que ara es parla.
3 d’agost del 2009, a les 0:20
Allau, no fotem que això sí que serà anar al taüt tots plegats! Conservem els mots que descriuen perfectament les coses perquè sinó sí que haurem d'enterrar la llengua! Encara que siguis la reencarnació d'un sàtir vuitcentista... endavant!
3 d’agost del 2009, a les 2:13
Ja era jo una mica grandeta quan això de les noies sicalíptiques era ben viu a la meva família. També les Madrones, que no pas Madones, eren abundants pels nostres verals fins que la pobra santa copatrona de Barcelona va romandre una mica bandejada de l'actualitat.
Per la recuperació de les Madrones i de les sicalíptiques!!!!
Ai, jo l'envejo, la Madona, si tingués un noranta per cent del seu esperit comercial vendria més novel·les, segur. I també l'envejo per la marxeta que porta, jo ballo una sardana i acabo feta pols.
3 d’agost del 2009, a les 8:10
Ha, ha... és que ja tenim una edat!
Malgrat tot sempre penso el que deia el meu avi: "m'agradria veure la cara que farà quan tingui la meva edat!"
3 d’agost del 2009, a les 11:23
Maruxela ha dit::Madonna,es una cantante estupenda y tiene un cuerpazo que muchas quisieramos tener.Además no se corta ni un pelo para mostrarse en su público desnuda de cuerpo y alma.Ella tan generosa se entrega a sus fans. Al que no le guste que no la siga.Me encanta esta señora tan católica y buena, hasta el punto de regalarnos un precioso libro, que a los hombres les abre el apetito y a las mujeres la envidia de su belleza exterior e interna.
GALDERICH, Si quiere, borre este comentario tambien
20 de setembre del 2009, a les 20:56
Maruxela,
Sobre el tema musical no puc dir res perquè sóc un negat com he comentat moltes vegades.
Sobre el cos de la Madonna com dius és impressionant i si fa enveja o no a les dones no ho sé... encara que a vegades es pot intuir!
Si porto el llibre aquí és que crec que mereix per qüestions estètiques figurar en un bloc dedicat a bibliofília eròtica estigui d'acord amb el que es diu o no, m'agradi el personatge o no.
Sobre el tema de si és catòlica o no el que jo sé és que és una fan del Talmud, llibre sagrat dels jueus...
Sobre el tema que insinues que censuro comentaris haig de dir que el comentari borrat és una equivocació perquè correspon a un bloc de les meves filles. Van entrar a consultar el seu correu i la màquina va registrar l'entrada com d'elles. Per això el vaig borrar i després vaig fer el que corresponia a nom meu.
De totes maneres, si algú insultés als altres de manera barroera llavors sí que el censuraria, sense cap mena de problema! De moment afortunadament no ho he fet mai (no m'agradari fer-ho!) perquè tothom deixa la seva opinió i encara que jo discrepi crec que el més interessant és això, conèixer opinions dels altres i plantejar-me si el que dic és així o no, i si cal... canviar!
20 de setembre del 2009, a les 21:54
When you body Viagra or some other meds in our research you may be sure http://ipod-playlist.com/ Best Discount Cialis Pharmacy Online that this issue single of pre-eminent grade bequeath be delivered to you positively in time.
17 de novembre del 2009, a les 7:51
Gràcies, ho tindrem en compte...
17 de novembre del 2009, a les 10:17