Just aquest mig dia he vist al telenotícies que un dels pocs negocis que no ha patit baixades de beneficis, sinó que els ha augmentat, ha estat el negoci dels Sexshops, joguines sexuals i espectacles eròtics (imagino, tot i que a la notícia no se'ls mencioanava que els prostíbuls no s'han quedat enrera). El titular era que fins i tot en aquests temps el sexe continua sent un bon negoci. Al llegir aquesta entrada m'ha fet gràcia que precissament en plena Guerra Civil i postguerra és consumís aquest material i que fos de tant interés. Respecte al que dius al principi sobre "arguments pornogràfics típicamente catalans", no sé si hi estic d'acord. No em puc considerar un consumidor habitual del gènere pornogràfic, però trobo que més enllà d'una lleu ambientació pràcticament no té argument. Prop del 90% del prono mundial es fa en llengua anglesa i no té cap argument anglosaxó, el tema sempre són les frustracions i passions fosques -de cares a la moral social- que troben la pornografia una via per fesfogar-se. Això, propiament no creec que tingui nacionalitat. I per ser més específics amb el porno català, naturalment aplaudeixo tota forma de normalització de la llengua.
300 exemplars mecanografiats, dius. I com es distribuïa un llibre així? No me l'imagino als prestatges de la Catalònia, però alguna xarxa de distribució devia tenir.
Eduard, pel que sé de la indústria del sexe actual, ja saps que jo sóc del segle XIX i fins i tot aquest llibre em sembla massa modern..., no te'n pots fiar de les xifres. O bé s'exageren o tiren cap a baix. El fet real és que les revistes i les productores de porno estan totes amb greus problemes econòmics -internet mana- i l'únic que sobreviu és la indústria de les joguines sexuals. La resta es veu que està molt malament.
I sobre el tema de l'argumentació pròpìament catalana hi ha un arc ben ampli, des de les excursionistes d'un cau -que ja s'ha explotat- a unes sardanistes que els pits els ballen i escalfen al personal fins al xalet de l'Ametlla del Vallès d'un gran estafador català -tipus Millet- que monta les seves festes privades. Tot hi te cabuda sempre que sigui en català!!! ;-)
La traducció només és per a aquest exemplar concret. La resta del tiratge suposo que això no ho té ja que que n'arribés un exemplar en aquella època ja devia ser molt!
Els prestatges de la Catalònia no, però en altres llibreries, sobretot de vell o de les especialitzades en literatura francesa que hi havia abans... De fet un catàleg de llibres eròtics del s. XIX té el segell de goma d'una d'aquestes llibreries.
3 de novembre del 2013, a les 22:35
Anònim ha dit...
Quin llibre tan fantàstic! Per la realització i per tot el que comporta el context i les necessitats de cobrir les necessitats d'un mercat concret. Vull dir que em resulta molt interessant la relació que s'estableix entre l'argument i els desitjos del públic destinatari.
La història és molt sadiana pel que fa sobretot a les relacions incestuoses i de grup, amb l'afegit zoofílic sovint relacionat amb la menor, el gos de la qual és sempre una joguina eròtica; i resulta curiós que la temàtica i la demanda es mantingui al llarg del temps.
Bé, una altra petita meravella d'aquesta deliciosa biblioteca particular.
Veient pornografia antiga hom té la sensació que hi ha uns ítems que es mantenen sense cap mena de variació, com de manera fixa i com si tot ja estigués inventat, des del llenguatge fins a la temàtica. El que és interessant és la reinterpretació que cada època n'ha fet en funció de les seves circumstàncies.
Sento cert nivell de curiositat per saber com es distribuïen els exemplars. No puc treure'm del cap la imatge d'aquells senyors tant serosos, tocats i posats gaudint d'aquests petits plaers.
Javier, Els circuits de venda d'aquests productes eren les mateixes llibreries i sobretot les anomenades llibreries franceses de Barcelona que ja existien a finals del s. XIX. També hi participaren en el negoci les llibreries de vell. I després d'haver comprat aquest llibre, cap a missa que és diumenge i festa de guardar...
17 de novembre del 2013, a les 19:15
[Image]
Per en Leptotyphlus i la Mayetia
L’aparició de la pàgina pornocatala.cat que intenta promoure vídeos pornogràfics rodats en català m’ha portat a recordar l’antiga polèmica de la necessitat que el català estigués en totes les esferes de la societat per a la seva correcta normalització. És un punt interessant perquè implicaria que tots els camps de la vida humana, des dels més excelsos als més baixos-per dir-ho en terminologia clàssica-, són dignes de comptar amb la promoció del català. El fet que una empresa com Coca-Cola produeixi llaunes amb els noms catalans –malgrat que l’etiquetatge continuï sent en castellà- i que aquesta pàgina pornogràfica es plantegi que pot ser un negoci editar vídeos porno en català poden ser considerats com indicis d’una certa normalització lingüística molt allunyada encara de la plenitud.
[Image]
I quan parlem que la pàgina web roda les pel·lícules en català és perquè no només els gemecs –so internacional- són en català sinó tot el vídeo de cap a peus, des dels actors a l’argument. De moment només es pot veure un dels vídeos anunciats però en principi aquests curtmetratges pornogràfics haurien de tenir una temàtica nostrada a la manera del que en Conrad Son va voler fer amb Les excursionistes calentes que va ser traduïda al català –els actors no eren catalanoparlants- malgrat que la seva temàtica ben propera. Ja vam veure aquí mateix, a través d’un excel·lent article d’en Lluís Bosch, com iniciatives d’aquest tipus ja es van portar a terme els anys 80 quan hom volgué publicar la primera revista pornogràfica en català –bilingüe també al serbocroata- a través del butlletí nº 40 de l’AJELC.
[Image]
L’aparició d’aquesta pàgina i una petita polèmica que he vist a Facebook sobre la falsa notícia que deia que havien rebut una subvenció de la Generalitat en temps de crisi m’ha recordat un dels llibres pornogràfics més ben il·lustrats que tinc. Aquest llibre de bibliofília eròtica francesa té una curiosa traducció –al castellà en aquest cas- per a poder seguir la història que s’hi explica. No és l’únic exemplar amb traducció simultània que tinc ja que un altre amb gravats picarescos d’en Gavarni de 1846 també té la traducció, en aquest cas manuscrita de l’època en paper enganxat i no mecanografiada com és aquest cas.
[Image]
Dibuix original amb la signatura fictícia de Cessian que acompanya un dels llibres d'edició més limitada.
El fet és que algú va inclogués en el llibre Le mariage de Suzon. Journal Secret publicat clandestinament a França el 1935 tota la traducció al castellà –en falten alguns fulls- del text francès per a poder seguir l’argument malgrat que les il·lustracions fossin prou explícites ja ens mostra l’estima amb la que tenia aquest llibre de bibliofília. Per raons òbvies, com ja veurem més endavant, el llibre fou publicat de manera anònima malgrat que l’estil de les il·lustracions ens remeten a l’autoria de Léon Courbouleix. El peu d’impremta només fa constar que fou una publicació d’Aux dépens des Amis de Cupidon sense cap altre mena de referència. Del llibre se’n va fer, segons justificació de tiratge, 300 exemplars repartits de la següent forma: 5 en paper Japó super-nacré –amb 10 dibuixos originals-, 10 en paper Japó imperial amb un dibuix original i 285 sobre paper d’Arches que és el que tenim amb el número 66. El llibre tingué èxit i el 1937 se'n va fer una de nova edició amb un tiratge de 210 exemplars. El 1980 se'n va fer un facsímil, el que demostra l'interés per una obra d'aquestes característiques.
[Image]
A Espanya llibres com aquest de bibliofília eròtica no es van publicar ja que a més del luxe dels materials utilitzats per a la seva publicació hem de tenir en compte l’habilitat de l’artista, acostumat a les tècniques de la calcogràfiques. A més, excepte d’una reduïda burgesia que comprava llibres de bibliofília eròtica d’importació sobretot francesos, el mercat pornogràfic espanyol era d’una qualitat molt ínfima i de costos molt baixos. La complexitat del procés editorial i artístic i la manca d’una clientela refinadament llibertina explicaria la inexistència de llibres d’aquesta envergadura produïts a Espanya.
[Image]
Acostumats com estàvem nosaltres a pornografia barroera una obra d’aquestes característiques havia de causar el seu impacte com ho demostra la voluntat de tenir-la traduïda. De fet l’únic exemple de pornografia que s’aproxima a aquest cas fou el de Los caprichos del sexo de Louise Dormienne –pseudònim de Renée Dunan- publicada teòricament per La Aurora a Mèxic i que fou realment una edició barcelonina del 1931 distribuïda per Astiazarain com bé a demostrat Jean-Louis Guereña. Un altre exemple dintre de la clandestinitat, però de temàtica escatològica i d’època franquista, fou el llibre que el 1961 l’artista Joan Vilacasas –quan va retornar de París- dedicà al poema A un assumpte llèpol atribuit al Rector de Vallfogona.
[Image]
Així doncs, el llibre que avui comentem és un llibre luxós de 46 pàgines fetes per un artista realment bo –Léon Courbouleix- en temàtica llibertina malgrat que a vegades les proporcions i composicions entre els diversos personatges queden una mica coixes de perícia sobretot quan representa a la nena. Les diverses pàgines foren realitzades en gravat calcogràfic amb les diverses tècniques com aiguafort, aiguatinta i punta seca el que permeten unes il·lustracions de gran qualitat tècnica i alhora d’òptima impressió, amb dos gravats parcialment aquarel·lats. Tot el text també està gravat directament en planxa com si d’un manuscrit es tractés. De tot plegat tècnicament destaca sobretot l’ús de la punta seca que aconsegueix conferir a les línies unes tonalitats vellutades que ressalten les diverses textures.
[Image]
Un llibre d’una qualitat estètica i d’impressió tant bona fou publicat clandestinament com hem comentat perquè la seva temàtica anava més enllà del que l’erotisme públic podia permetre fins i tot a la liberal França. La història, continuació d'una anterior anomenada Suzon en vacances. Journal secret d'une jeune fille (v. 1935) narra el triangle sexual incestuós i pederasta entre una parella –Suzon i Boby- i Jane, la germana petita de 15 anys de Suzon. Totes les fantasies sexuals de la pornografia passen per aquesta petita narració des del lesbianisme –mai homosexualitat masculina-, sadomasoquisme –no agrada l’experiència als protagonistes-, tocs de zoofília amb un gos petit -dels anomenats popularment llepaconys- fins a sexe en grup, destacant la participació d’un militar i de l’alcalde que casa la parella. Com que es representava una boda civil en les escenes no hi apareix un dels clàssics de la pornografia, el capellà...
[Image]
Aquest llibre evidencia el comerç d’importació de llibres francesos pornogràfics que ja teníem documentat a través de catàlegs de llibreries catalanes del s. XIX. En el cas d'aquest llibre concretament, si tenim en compte que fou imprès segurament el 1935, hem de considerar que va arribar a Espanya en abans o en plena guerra civil o bé en ja començada la postguerra quan la pornografia va ser totalment prohibida. De fet el mecanografiat ens recorda l’exemplar del Un conde cornudo que ja vam comentar fa temps i que ambdós formarien part de la pornografia supervivent en èpoques de màxima repressió com representà el franquisme contra tot el que tenia algún tuf de sexe, com és més que evident en aquest cas.
[Image]
publicat per Galderich a les 8:00 del 28 d’oct. 2013
"Le mariage de Suzon (1935) de Léon Courbouleix, la pornografia bibliòfila francesa a Espanya"
8 comentaris -
Just aquest mig dia he vist al telenotícies que un dels pocs negocis que no ha patit baixades de beneficis, sinó que els ha augmentat, ha estat el negoci dels Sexshops, joguines sexuals i espectacles eròtics (imagino, tot i que a la notícia no se'ls mencioanava que els prostíbuls no s'han quedat enrera). El titular era que fins i tot en aquests temps el sexe continua sent un bon negoci. Al llegir aquesta entrada m'ha fet gràcia que precissament en plena Guerra Civil i postguerra és consumís aquest material i que fos de tant interés.
Respecte al que dius al principi sobre "arguments pornogràfics típicamente catalans", no sé si hi estic d'acord. No em puc considerar un consumidor habitual del gènere pornogràfic, però trobo que més enllà d'una lleu ambientació pràcticament no té argument. Prop del 90% del prono mundial es fa en llengua anglesa i no té cap argument anglosaxó, el tema sempre són les frustracions i passions fosques -de cares a la moral social- que troben la pornografia una via per fesfogar-se. Això, propiament no creec que tingui nacionalitat.
I per ser més específics amb el porno català, naturalment aplaudeixo tota forma de normalització de la llengua.
2 de novembre del 2013, a les 20:17
300 exemplars mecanografiats, dius. I com es distribuïa un llibre així? No me l'imagino als prestatges de la Catalònia, però alguna xarxa de distribució devia tenir.
3 de novembre del 2013, a les 18:27
Eduard, pel que sé de la indústria del sexe actual, ja saps que jo sóc del segle XIX i fins i tot aquest llibre em sembla massa modern..., no te'n pots fiar de les xifres. O bé s'exageren o tiren cap a baix. El fet real és que les revistes i les productores de porno estan totes amb greus problemes econòmics -internet mana- i l'únic que sobreviu és la indústria de les joguines sexuals. La resta es veu que està molt malament.
I sobre el tema de l'argumentació pròpìament catalana hi ha un arc ben ampli, des de les excursionistes d'un cau -que ja s'ha explotat- a unes sardanistes que els pits els ballen i escalfen al personal fins al xalet de l'Ametlla del Vallès d'un gran estafador català -tipus Millet- que monta les seves festes privades. Tot hi te cabuda sempre que sigui en català!!! ;-)
3 de novembre del 2013, a les 22:32
Gazo,
La traducció només és per a aquest exemplar concret. La resta del tiratge suposo que això no ho té ja que que n'arribés un exemplar en aquella època ja devia ser molt!
Els prestatges de la Catalònia no, però en altres llibreries, sobretot de vell o de les especialitzades en literatura francesa que hi havia abans... De fet un catàleg de llibres eròtics del s. XIX té el segell de goma d'una d'aquestes llibreries.
3 de novembre del 2013, a les 22:35
Quin llibre tan fantàstic! Per la realització i per tot el que comporta el context i les necessitats de cobrir les necessitats d'un mercat concret. Vull dir que em resulta molt interessant la relació que s'estableix entre l'argument i els desitjos del públic destinatari.
La història és molt sadiana pel que fa sobretot a les relacions incestuoses i de grup, amb l'afegit zoofílic sovint relacionat amb la menor, el gos de la qual és sempre una joguina eròtica; i resulta curiós que la temàtica i la demanda es mantingui al llarg del temps.
Bé, una altra petita meravella d'aquesta deliciosa biblioteca particular.
4 de novembre del 2013, a les 12:35
Enric,
Veient pornografia antiga hom té la sensació que hi ha uns ítems que es mantenen sense cap mena de variació, com de manera fixa i com si tot ja estigués inventat, des del llenguatge fins a la temàtica. El que és interessant és la reinterpretació que cada època n'ha fet en funció de les seves circumstàncies.
5 de novembre del 2013, a les 1:07
Sento cert nivell de curiositat per saber com es distribuïen els exemplars. No puc treure'm del cap la imatge d'aquells senyors tant serosos, tocats i posats gaudint d'aquests petits plaers.
17 de novembre del 2013, a les 19:06
Javier,
Els circuits de venda d'aquests productes eren les mateixes llibreries i sobretot les anomenades llibreries franceses de Barcelona que ja existien a finals del s. XIX. També hi participaren en el negoci les llibreries de vell.
I després d'haver comprat aquest llibre, cap a missa que és diumenge i festa de guardar...
17 de novembre del 2013, a les 19:15