Konills, Galderich! Acabo de fer un piscolabis i per poc em marejo. Molt interessant com a document, no sabia que el Cafè Zurich hagués donat tan de sí. I mira que jo n'era quasi un membre des del sixteen.
Viendo la trayectoria posterior de los fundadores extraña bastante que fuese editado por la AJELC. Solo conocía a Josep Francesc Delgado y en un libro infantil traducido "Y Alba dejó de tener miedo" ,en original " L'Alba ja no va tenir por". Lo del servo-croata se me escapa completamente. Bona nit.
Una de les coses bones de la història bibliòfila és que tot queda per escrit. Cal recollir les dades com ha fet en Lluís Bosch per recompondre una època afortunadament irrepetible (perquè no cal anar repetint les coses). El tema del serbocroat està entre camí de la ironia vers el bilingüisme, la normalització lingüística del català i sobre el mite de Iugoslàvia com a paradís de convivència ideal fins i tot pels nacionalistes catalans de dreta. És una sarcasme que intenta repartir bastonades per a tothom... és molt subtil.
I si, la trajectòria posterior dels membres de l'AJELC començant per l'autor del text ha estat molt diversa i han fet de tot, des de literatura infantil com dius fins a novel·la història, ràdio...
Potser no caldria dir-ho, però després d'aquestes aventures jo també em vaig estar dedicant durant anys a la literatura infantil. Tots els currículums estan plens de sorpreses...
Aquesta és una part de la història del català contemporani, totalment desconeguda per molt gent. Com dius tu molt revelador de la situació d'aquest idioma i les seves polèmiques.
Definitivament aquesta devia ser una de les lectures que van inspirar Maria Lapiedra.
El tema del silenci dels autors recorda una mica el cas de Les flors del Mall de Carles Bau de l'Aire, també a inicis dels 80. En aquest cas el tema és encara més greu, ja que mai no s'han fet públics, els autors. Sense haver-se publicat mai, les fotocòpies d'aquest poemari pornosatíric han recorregut tot el país.
i el private no us va denunciar al Sgae? o potser en aquells temps no existia...la veritat es que es una història molt interesant. Nosaltres feiem un fanzine abans del dinamo i hi havien nus i copules, i ens varen convidar a fer una presentació en una esglesia adventista. Quan van veure les imatges, ens va anular la presentació.
Eren altres temps on no hi havia ni SGAE ni lleis antitabac ni calia ser políticament correcte. No dic que fos un paradís de la llibertat però eren altres èpoques!
Sobre el fanzine, envia'm alguna fotografia i a veure si encara podem fer alguna cosa...
Galderich, el dilluns monto el escanner pla i t'escanajaré un col·lega que feia uns comics no tan explícits però son eròtics. Es que com tinc la taula petita tinc un escaner tipus fax però no em permet escanejar tipus llibre
T'envio per correu apart, no domino la tècnica de l'escan(y)eig, fotografies del nº 1 de la revista "DIT", feta a BCN, a la mateixa època aroximadament. Era anònima i sense text. Va durar 3 nºs. Bon Nadal i a trempar ben alt.
ja t'he enviat les imatges potser te n'enviaré més, les estic triant, ja em diràs si les has rebut
28 de desembre del 2010, a les 9:29
Anònim ha dit...
Ves per on, aquí teniu un dels fundadors de l'AJELC i un dels perpetradors d'aquesta publicació pornogràfica, a més de membre del grup de narrativa i expulsat de les sessions de Poesia Viva.
Galderich, sí, hi ha algunes imprecisions. Però ja en parlarem. Per endavant diré que l'AJELC no va néixer al Zuric, el xou de Poesia Viva no va ser a Els quatre gats, l'Alfred Bosch no era el líder (érem un grup amb direcció col·legiada :D )... I... sí, hi ha més material eròtic: una novel·la gràfica protagonitzada per nosaltres mateixos, però serà difícil que vegi la llum perquè no sé si els antics membres ens posaríem d'acord. Veurem.
De seguida que pugui posaré fil a l'agulla i compartirem l'exclusiva blocaire.
Estic amb l'Allau. Tirant del fil encara aprofundirem més. En Lluís sempre ha dit que podia haver alguna cosa que se li escapés perquè era el benjamí de la colla però veig que encara hi ha més teca.
I si tens la famosa pel·lícula doblada al català... endavant!
18 d’abril del 2011, a les 0:54
[Image][Image] Calen dues cosesper normalitzar els Països Catalans,i les dues acaben igual:policia i pornografiaJaume Sisa(poc més o menys)
Apunt d'en Lluís Bosch
Les fotografies que il·lustren el text estan extretes del primer opuscle pornogràfic editat en llengua catalana després de la dictadura, a càrrec d'un grup d'escriptors amateurs de l'AJELC. Això passava l'octubre de 1984. Potser és impossible afirmar res tan categòricament, i qui sap si fer-ho no ens pot dur a descobrir iniciatives anteriors. Sigui com sigui, el cas és que aquestes fotografies se les va endur el vent.
[Image]
L'Associació de Joves Escriptors en Llengua Catalana es va fundar a la terrassa del Cafè Zurich de Barcelona l'any 1980, abans de la reforma que el va deixar coix. En Carles Molins S. va convocar a través del diari Avui tots aquells qui volguessin fundar una associació de joves escriptors, i poc després funcionaven grups en diversos punts del territori -amb una important presència en terres valencianes.
[Image]
De bon principi, al nucli de Barcelona (caldria dir el Barcelonès) ja s'hi van detectar dos grups molt diferents, que es corresponien a dos gèneres: poetes contra narradors podria resumir aquesta divisió. Paradoxalment, els poetes eren seriosos i ponderats, inclinats a la mètrica clàssica, ordenats i més aviat abstemis. Els narradors, en canvi, mostraven una inclinació irrefrenable a la provocació i la procacitat. I òbviament es divertien molt més.
[Image]
A la banda dels versos hi havia el lideratge més o menys clar del jove Julià Guillamon abans de passar a l'assaig, mentre que als narradors no sabria dir qui duia la veu cantant, però ja hi destacava l'Alfred Bosch, que va publicar una narració al Butlletí mensual que prefigura clarament L'Atlas furtiu que escriuria uns anys més tard.
[Image]
A la tardor del 84 (cal situar-nos en aquella Barcelona en ebullició), un sector del grup de narradors va començar a preparar una eclosió de pornografia en català que havia d'incloure el cinema, la publicació i la creació d'un premi eròtic (Inflable). Sota la cita quasi programàtica del músic Sisa, el futur periodista Leandre Terol -que provava d'escriure una llarga novel·la sobre la Rambla amb la mirada posada en Joyce- va decidir escriure el pròleg de la publicació pornogràfica.
[Image]
El butlletí extra de l'octubre del 1984 (16 x 11 cm.) tingué un tiratge de 350 exemplars amb unes cobertes dissenyades per en Carles Molins amb un calendari eròtic enganxat al mig. El propòsit de la publicació no és tan sols l'escàndol (molt relatiu, als anys 80) o la provocació al sector més conservador de la pròpia AJELC: oficialment, es tracta d'ajudar en la normalització del català, ampliant-ne el camp de batalla.
[Image]
La participació de l'il·lustrador i dibuixant de còmics Jordi Pi deuria ser decisiva, perquè ja havia creat un estil de línia clara d'influència franco-belga, però d'un to eròtic més proper als millors dibuixants de la contemporània El Víbora. Malauradament, Pi va morir poc després.
[Image]
Per a les imatges es va recórrer a la fotocòpia d'un exemplar de la clàssica Private, i el text es va construir a partir d'ironies sobre el bilingüisme que -vist des d'ara- resulten més aviat puerils (exemples del diàleg). Un dels redactors tenia per aquell temps una amiga sèrbia (Natasa Rucurovic) que va fer la traducció al serbo-croat, de manera que finalment l'edició va ser efectivament bilingüe.
[Image]
El grup de narradors va voler retre un homenatge complert a les antigues aventures avantguardistes, i va muntar una presentació oficial al local dels Quatre gats. Fou allí on es va presentar la publicació, i l'acte es va arrodonir amb la projecció d'un video pornogràfic, preparat discretament. Doblat al català amb temàtica definitivament nostrada (sardanes, flabiols, barretines, porrons i butifarra amb seques), el video adquiria una pàtina d'indiscutible catalanitat.
[Image]
Pocs mesos més tard el grup va ser convidat a una sessió de Poesia viva, una andròmina en forma de vetllada literària que s'havia inventat el discret poeta Josep Colet i Giralt al local de La cova del drac, a Tuset Street. La rutina d'aquelles sessions solia ser escoltar alguns sonets de l'amfitrió i després convidar a llegir algun dels assistents. L'Ajelc va acceptar la invitació, però va decidir dur-hi textos eròtics amb tendència a la procacitat, la pornografia més òbvia i el mal gust. Les dues primeres lectures van transcórrer entre estossegades de disgust i comentaris en veu baixa, però la tercera va acabar a cops de paraigua i insults, corrent per dins del soterrani de vellut vermell.
[Image]
Tampoc no va passar massa temps que l'Ajelc va tenir un canvi de junta directiva en el qual les iniciatives d'aquesta tendència van periclitar, i es va tendir a un apropament a l'AELC que li va donar un to molt més moderat. També era un altre temps, i el país vivia ja sota la influència moral de Convergència i Unió i Jordi Pujol.
[Image]
Cal contextualitzar aquest episodi en el moment que vivíem i l'edat dels protagonistes, però hi ha elements que no deixen de sorprendre i que finalment permeten alguna reflexió. D'entrada, que quasi trenta anys més tard la llengua catalana se senti encara pudorosa davant la pornografia, amb escassos exemples i sota la constant excusa de la mida reduïda del mercat (tenim diverses revistes de boletaires, gastronomia, cacera i pesca, però cap d'eròtica). Què diu de nosaltres aquest buit? I en segon lloc, que aquells protagonistes evitin explicar-ho. No sabem si les seves carreres posteriors es veurien devaluades per haver participat en aquells fets, o si aquest temor els decideix a no parlar.
[Image]
Nota imprescindible de l'autor: És molt probable que el text contingui errors més o menys greus en la seva precisió. Finalment, i davant la impossibilitat de trobar altres fonts per a situar-lo o contrastar-lo, no m'ha quedat altre remei que recórrer als records, que se'm van fent vagues.
publicat per Galderich a les 8:15 del 13 de des. 2010
"Butlletí extra nº 40 de l'AJELC, la primera (i darrera?) revista pornogràfica en català"
22 comentaris -
I pensar que ara, per no existir, no existeix ni el serbo-croat, que diuen que són dues llengües diferents. No anem bé, no.
13 de desembre del 2010, a les 20:43
Allau,
Es perden les formes... i els continguts!
13 de desembre del 2010, a les 21:35
Konills, Galderich! Acabo de fer un piscolabis i per poc em marejo.
Molt interessant com a document, no sabia que el Cafè Zurich hagués donat tan de sí. I mira que jo n'era quasi un membre des del sixteen.
13 de desembre del 2010, a les 21:44
Ninona,
Has d'escoltar més els de la taula del costat...
13 de desembre del 2010, a les 21:53
Viendo la trayectoria posterior de los fundadores extraña bastante que fuese editado por la AJELC. Solo conocía a Josep Francesc Delgado y en un libro infantil traducido "Y Alba dejó de tener miedo" ,en original " L'Alba ja no va tenir por". Lo del servo-croata se me escapa completamente. Bona nit.
13 de desembre del 2010, a les 22:26
Bach,
Una de les coses bones de la història bibliòfila és que tot queda per escrit. Cal recollir les dades com ha fet en Lluís Bosch per recompondre una època afortunadament irrepetible (perquè no cal anar repetint les coses). El tema del serbocroat està entre camí de la ironia vers el bilingüisme, la normalització lingüística del català i sobre el mite de Iugoslàvia com a paradís de convivència ideal fins i tot pels nacionalistes catalans de dreta. És una sarcasme que intenta repartir bastonades per a tothom... és molt subtil.
I si, la trajectòria posterior dels membres de l'AJELC començant per l'autor del text ha estat molt diversa i han fet de tot, des de literatura infantil com dius fins a novel·la història, ràdio...
13 de desembre del 2010, a les 22:34
Potser no caldria dir-ho, però després d'aquestes aventures jo també em vaig estar dedicant durant anys a la literatura infantil. Tots els currículums estan plens de sorpreses...
14 de desembre del 2010, a les 12:26
Lluís,
El tema és que totes les literatures són factibles i creatives. El problema és quan es margina a una...
14 de desembre del 2010, a les 13:42
¡¡Un apunte muy revelador!!
14 de desembre del 2010, a les 21:34
Marco Fabrizio,
Aquesta és una part de la història del català contemporani, totalment desconeguda per molt gent. Com dius tu molt revelador de la situació d'aquest idioma i les seves polèmiques.
14 de desembre del 2010, a les 21:42
Definitivament aquesta devia ser una de les lectures que van inspirar Maria Lapiedra.
El tema del silenci dels autors recorda una mica el cas de Les flors del Mall de Carles Bau de l'Aire, també a inicis dels 80. En aquest cas el tema és encara més greu, ja que mai no s'han fet públics, els autors. Sense haver-se publicat mai, les fotocòpies d'aquest poemari pornosatíric han recorregut tot el país.
18 de desembre del 2010, a les 17:53
Gazo,
Això de la Maria Lapiedra també ho dius pel Laporta? Amb tant poc text jo crec que podrien arribar a entendre de què va la cosa! ;-)
Sobre les Flors del Mall, espero el teu apunt al Piscolabis.
18 de desembre del 2010, a les 18:34
i el private no us va denunciar al Sgae? o potser en aquells temps no existia...la veritat es que es una història molt interesant. Nosaltres feiem un fanzine abans del dinamo i hi havien nus i copules, i ens varen convidar a fer una presentació en una esglesia adventista. Quan van veure les imatges, ens va anular la presentació.
23 de desembre del 2010, a les 12:02
Aris,
Eren altres temps on no hi havia ni SGAE ni lleis antitabac ni calia ser políticament correcte. No dic que fos un paradís de la llibertat però eren altres èpoques!
Sobre el fanzine, envia'm alguna fotografia i a veure si encara podem fer alguna cosa...
23 de desembre del 2010, a les 12:39
Galderich, el dilluns monto el escanner pla i t'escanajaré un col·lega que feia uns comics no tan explícits però son eròtics. Es que com tinc la taula petita tinc un escaner tipus fax però no em permet escanejar tipus llibre
25 de desembre del 2010, a les 10:46
Aris,
Moltes gràcies. Tinc autèntica curiositat per a aquestes mogudes!
25 de desembre del 2010, a les 11:19
T'envio per correu apart, no domino la tècnica de l'escan(y)eig, fotografies del nº 1 de la revista "DIT", feta a BCN, a la mateixa època aroximadament. Era anònima i sense text. Va durar 3 nºs.
Bon Nadal i a trempar ben alt.
27 de desembre del 2010, a les 19:01
Ramon Lluís,
Espero el correu i si tens alguna informació més endavant.
Gràcies per tot.
27 de desembre del 2010, a les 21:01
ja t'he enviat les imatges
potser te n'enviaré més, les estic triant, ja em diràs si les has rebut
28 de desembre del 2010, a les 9:29
Ves per on, aquí teniu un dels fundadors de l'AJELC i un dels perpetradors d'aquesta publicació pornogràfica, a més de membre del grup de narrativa i expulsat de les sessions de Poesia Viva.
Galderich, sí, hi ha algunes imprecisions. Però ja en parlarem. Per endavant diré que l'AJELC no va néixer al Zuric, el xou de Poesia Viva no va ser a Els quatre gats, l'Alfred Bosch no era el líder (érem un grup amb direcció col·legiada :D )... I... sí, hi ha més material eròtic: una novel·la gràfica protagonitzada per nosaltres mateixos, però serà difícil que vegi la llum perquè no sé si els antics membres ens posaríem d'acord. Veurem.
De seguida que pugui posaré fil a l'agulla i compartirem l'exclusiva blocaire.
18 d’abril del 2011, a les 0:30
Ai, que encara coneixerem els baixos d'alguns blocaires il·lustres!
18 d’abril del 2011, a les 0:41
Enric,
Estic amb l'Allau. Tirant del fil encara aprofundirem més. En Lluís sempre ha dit que podia haver alguna cosa que se li escapés perquè era el benjamí de la colla però veig que encara hi ha més teca.
I si tens la famosa pel·lícula doblada al català... endavant!
18 d’abril del 2011, a les 0:54