Me gustan el del 29 y este último, la carteleria me gusta, sobre toda la antigua y en España hemos tenido grandes artista. Un beso y buen fin de semana Bueno y en otros países, Loutrec por ejemplo.
19 de març de 2010, a les 10:12
esquellots.blogspot.com ha dit...
el cartellisme té aquest llenguatge subliminal on s'hi amaga el poder polític del moment. El del 50 és molt il·lustratiu "francament", així com el del 29, on s'hi respira llibertat. Un gènere molt interessant.
Yo echo de menos, en los carteles actuales, ese lenguaje propio de carteles. Desde que la gente usa el photoshop se creen que es copiar, recortar, pegar y... listo. Menos mal que aún hay artistas con creatividad y buen concepto de la cartelística.
Besadetes
11 d’abril de 2010, a les 20:58
[Image]
Cartell de les Falles de València, 2010. Rafael Vilches Saéz
La cartellística és tot un gènere dins del món gràfic, té un lleguatge propi que li dona unes característiques especials. Grans artistes han dedicat, des del segle XIX, part de la seua obra gràfica a la cartellística.
Com totes les arts plàstiques, la cartellística segueix la moda que s'imposa d'acord al pas del temps, a més de la pròpia personalitat de l'artista que ho realitza. Podem veure l'evolució de les diferents tendències dels cartells tan sols donant-li una ullada als cartells anunciadors de les Falles de València: els colors, la imatge, les formes, la tipografia... van canviant al llarg dels anys. Us fiquem una mostra representativa del que estem dient:
[Image]
Cartell de les Falles de València, 1999. Vicent Vidal Miñana
[Image]
Cartell de les Falles de València, 1995. Marisa Llongo Calabuig
[Image]
Cartell de les Falles de València, 1990. Manuel Barberá
[Image]
Cartell de les Falles de València, 1980. Miguel Tomás Pérez
[Image]
Cartell de les Falles de València, 1975. Armando Serra Cortés
Aprofitem per a desitjar a tots els pobles valencians que celebren falles... molt bones festes!
"Les Falles de València i els seus cartells"
4 comentaris -
Me gustan el del 29 y este último, la carteleria me gusta, sobre toda la antigua y en España hemos tenido grandes artista.
Un beso y buen fin de semana
Bueno y en otros países, Loutrec por ejemplo.
19 de març de 2010, a les 10:12
el cartellisme té aquest llenguatge subliminal on s'hi amaga el poder polític del moment. El del 50 és molt il·lustratiu "francament", així com el del 29, on s'hi respira llibertat.
Un gènere molt interessant.
19 de març de 2010, a les 21:00
Me encanta el primer cartel!! es un blog muy interesante :)
Un saludo
21 de març de 2010, a les 15:04
Yo echo de menos, en los carteles actuales, ese lenguaje propio de carteles. Desde que la gente usa el photoshop se creen que es copiar, recortar, pegar y... listo. Menos mal que aún hay artistas con creatividad y buen concepto de la cartelística.
Besadetes
11 d’abril de 2010, a les 20:58