Red Pèrill - Planeta Crunch

Pongamos que hablo de triquiñuelas

2008-07-17T11:31:00.007+02:00

Us informo, ben nostrats,

que a falta de novetats,
he triat la butaca de Can Fórceps,
per mostrar els meus dots de literat...

I que n'estic d'orgullós!
(crido tot ufanós)
doncs si hi ha un tótem blogger
l'és aquest General falsament vanidós...

...

No volia fer 2 posts de transició, hagués sigut una falta de respecte per a tots vosaltres,
així que l'he amanit amb els meus primers sonetos adults i la meva gran perícia fotoxopil...
Espero que ho valoreu en la seva justa mesura (jisjisjis)

(no escric gaire perquè estic en trancisió estilística,
però no us vull perdre de vista,
espero que tots us sentiu sempre a gust aquí que ja és casa vostra...)

Algú va a Menorca a l'agost?

Pentadelia is here

2008-07-10T00:43:00.006+02:00

El típic post en plan, ei, estic viu, però no tinc massa a dir... fa molta xafogor i tal...
Gràcies a tots els que sempre aneu deixant els vostres avionets de paper etc etc etc...
(i escolteu la Pentadelia que és la polla...)

The call of duty

2008-06-26T04:46:00.007+02:00

Entremig de tricornis i gibrelles, qui sóc jo per mantenir-me en peu?

Em pots veure al menjador,
o assegut sobre una alfombra... dins d'un croissant,
o dins la closca d'un cargol mussol...

Però la majoria d'aquests instants, em miro l'abisme de reüll,
un parell de passes i haurem begut oli d'oliva...
I ho escric com si t'apuntés la llista de la compra,
és extrany, doncs no és una simple flaquesa, ni un llop de caputxeta,
són trinxeres i morters, és difícil aguantar de peu,
quan el PES et tomba enrere silenciós com un cant de sirena obscur,
quan un sol esbós de divergència (festival d'eufemismes)
és capaç de posar la pell de gallina...

Heu provat mai de posar-vos davant del mirall i repetir:
-Sóc feliç! Sóc feliç!

No sé per quin set sous ho dic una vegada i mitja i tinc ganes de cremar containers i banderes,
proveu-ho i odiareu els jipis, no mateu el missatger, jo només us en dono una servilleta....

Tst, no penso pas demanar clemència (ah no, i això que és!),
tinc la sensació que ara i avui, la caiguda no tindria cap mena de glòria,
seria sorda i grisa, desencantada i decepcionant...

Quan LA pregunta és una roda i no té frens,
sents una melodieta que xiula:

"lo que tu tieeeeenes, se llama obsesióooon" (8)

El pitjor de tot és ser incapaç d'escriure-ho...
d'explicar-ho...

(i és clar, així no t'entén ni Sant Pere)

El mundo en un panyuelo

2008-06-15T06:02:00.007+02:00

La propina del dissabte nit com a concreció, en un petit gram d'espai temps,
de tota la èpica universal...

(amb 4 petits centilitres d'alcohol, of course...)

El regalim de la memòria llisca galta avall perquè és quan toca, vull dir que ja se m'entén,
qualsevol que hagi viscut aquest moment...

I en un petit tirabuixó de fum, en un petó delicat a la parpella,
creus posseïr l'univers sencer, i trobo que és important
per afrontar la resta de dies amb un pòsit d'esperança,
amb un post-it al front amb un soneto deliciós onda:

"Bla bla bla
plim plim plim
la moreneta"

El tema és que hi posi cadascú el seu propi soneto,
aquí està la gràcia, penso...

(Potser que me'n vagi a dormir, i demà me'n vagi a la playuki,
que el mar sempre dona com una energia que renova com una compresa ultra-fina i
blewn blewn blewn...)

----------------------------------------

Àudio: Zulo (B.S.O.)
(Pau Vallvé)

Un post certament impropi

2008-06-02T00:53:00.008+02:00

T'estiro de la mà.... no, no, no, no, no....
t'estiro d'un dittttt,
i et salvo de l'abisme iiiiiiiinfinit...
(llàstima que jo sigui el següent en caure-hi)

Cosas del destino... (te comería tó'l chumino) 8-/

NO fagis morros, només ets una pobra androide que em parla de tu,
i fuma... El balanceig de les ones en les teves celles refinades, això si,
equilibra l'onada còsmica, el desorde de l'instant que se m'escapa
(com la majoria d'instants)

És allò que em mata, el què em fa somiar...
Potser hauré de caminar lluny, però abans hauria de cremar tots els mapes i totes les guies,
i hauria de deixar d'endinsar-me en la bombolla cremosa que hi ha entre les teves cuixes,
petita replicant griselda...

Si SAPIGUÉS escriure un conte,
te'l tatuaria a l'esquena i bussejaria a pulmón limpio...
(si, ja sé que és difícil d'imaginar, però oníricament factible...
O sigui, amb les paraules es pot fer el què a un li rota,
llàstima que se'm cali tota l'estona,
i només atisbi, només atisbi...)

-Ding-clong!
-Qui hi ha, tal...
-Ensenya'm la poteta...

I aquí s'acaba...

Això és al què em refereixo....

---

Batman: Fes-me un petó...
Spiderwoman: No.

Joder, feien 3er de pàrvuls i estaven sota els llençols.
Ara l'Spiderwoman porta set-penques, i el Batman esmorza tripis,
vui dir que a lo millor ja van fer bé, però joder...

Quan em plego en mi mateix, m'implosionen les artèries

2008-05-19T03:21:00.026+02:00

CAPÍTOL 1: Bodegó, soliloqui

Busco l'atmetlla marganta
0_o'

forats sòrdids
onda: lavabo de pseudo antro, d'escala de cargol que s'enrosca
rajoles taronjes tirando a crêpe
tolls sota els pixaderos

Una cambrera quilla
i una altra amb bigoti

Croissants en envoltori,
pastelitos, tal...

Tios amb pasta a la tragaperras

(una tragaperras forrada,
un paio sòrdid, en un bar sòrdid,
i una dòna altament sòrdida, halitòsica, i avui en día frígida com un pal d'escombra)

Copeta de conyac...

Puros, zorres

escacs groguencs
escriptors sòrdids

Busco forats trèmuls $$$
onda: ...

Joder, sona a puticlub, però no és adrede

***

CAPÍTOL 2: Interpel.lació, fintes, arquetips.

Cito:

"Algunos de mis relatos son poemas encubiertos. A veces lo que hago en mis narraciones es un poema,
pero la forma poética me molesta. El poema me parece que lleva un pedestal entre el poeta y el que lo lee.
Me parece que se enfatiza. La virtud que debe tener un poema es bla, bla, bla..."
-Sergi Pàmies-

***

Has escoltat mai el batec d'una alfombra sorda?
El batec d'una nina desnucada?

El batec residual d'una formiga incinerada?

Has acariciat les fulles de les parres per dins, com buscant-los el cor?

(t'adones que estàs a punt de plorar? Quan ho fas, mires al voltant per si tal, que no és plan)

-Tornem a les preguntes cabdals:

Has buscat mai les trompes de falopi amb tendresa i rock & roll?
onda: rimmel escorregut i merdes així, simbologia kitch de suplement dominical.

Pósters bizarressssss:
Me n'havia oblidat!!!
en mangaré un parell més,

Aquesta habitació està adquirint
masses tons pastel....
No, no, no; és una altra cosa...
massa quieta...

CAPÍTOL 3: Floritures i galindaines, molsa...
Maquillatge i resolució, fundido a negro.

Fa olor com de macedònia d'anarquista i maníac de l'ordre,
d'impertèrrit i de plusquamperfecte,
de funk amarat de suor però també de violinets de disco vuitantera,
o de quartet de bop però que hi canta un que fuma i cazalla,
soul de la Motown...

APÈNDIX:

Propòsits de cap d'any:

-Deixar un blog a mitges.
-Atropellar un nyu en zel.
-Tirar-te el fum a la cara sensualment.
-Mirar-te el triangle de les bermúdes quan les faldilles entrecuix.
-Dibuixar-te un mapa amb plastidecor.
-Torna a olorar la Cerdanya.
-Mossegar-te el lligacames.
-Invitar-te a tabaco.
-Tirar-te el fum a la cara libidinosament.

-Escriure un post sense punts suspensius...
-Cuidar un ramat d'ovelles i balar
[com el Michael Bolton (?¿)]
-Jugar a l'escalecstric i vèncer, melena al viento...

-Aturar el temps.
Però si jo et toco, TU, et podràs moure...

***

Llevadora, lleva-dura

2008-05-12T11:37:00.006+02:00

M'enroco, m'enrosco (en el coixí...)

Em nego, bàsicament; una espècie de rendició escèptica i crua...
(a la merda, i fustigo a la llevadora)

És a dir, si es neix de nou cada matí,
hi ha dies que, simplement, aborto....

POST-PART

2008-05-02T16:55:00.002+02:00

Io un dia vai voler ser jipi,
però quan els hi vaig comentar a la penya,
em van dir, textualment i amb cara de pocs amics (i amigues):

-Ens hem menjat la clau.

A més a més, per lo bajini, vaig sentir algun comentari de algo és algo
i no sé què d'un peine i tal...

Encegat de ràbia, li vaig posar un ham a l'esternon al cabecilla,
i el vaig lligar al parafang d'un cotxe en marxa....
Seguidament, al segon de a bordu, li vaig incrustar sibilinament un cactus sota la parpella,
i el vaig adreçar amb un petit cel.lo de conjunció (per la part de fora s'entén...)

Va ser un aplec de xerinola i bonhomia molt recordat, sobretot la missa de les 12.

Però com que els camins del senyor són inescrotables, un dia vaig conèixer els Albatros,
i el meu somni es va fer realitat...

Això no és un haiku (ni una elegia patriòtica)

2008-04-28T01:45:00.008+02:00

En Remmy era tot bonHomia, però amb els anys es va anar tornant arisc,
producte de les seves pròpies pors i debilitats...
Caminava enllaunat, com entremig d'un entuerto,
i es passava el dia bufant núvols i fent sudokus en japonès...

Quan arribava cego i el llit donava voltes,
cantava un blues odulant,
i després es fotia els dits... (a la gola s'entén)
Pfff, la ressaca de l'endemà s'atenua bastant, i això sempre gra-MOLA...

---

Se'l va trobar de cara enmig d'un carreró fosc i llòbrec...

-Tens canvi? -li va dir mentre li queia una gota de suor...

L'home llòbrec del carreró llòbrec va obrir el maletí, 800 euros en efectiu portava el fill de puta...

-No tindràs pas crack també?

-Si.

-Quin CRACK.

Lo fort és que l'acabava de conèixer.

---

Estudiaremos atentamente la siguiente propuesta:
La transversal pero imperecedera influencia sobre la literatura catalana
de los siguientes elementos, a saber:

-El legumbre (elemento capital)
-El movimento scout.
-El movimiento sexi.
-El Movimiento.
-La peste bubónica.
-La antiépica, personificada en el paisage calmoso de, posem per cas,
un camp de blat, i unes muntanyes mitjaneres de diumenge dematí.
-El miolar incesante de Marrameu Torracastaña.
-El requesón con azucar (o en su defecto, grosella)
-El fado portugués (?¿).
-La escatologia, la infidelidad y el chis-morreo.
-La polisemia, el sarcasmo y el cripticismo como piruetas morfológicas,
medio y fin, último e ineludible, del oprimido (?¿)

-I finalment coses petites i delicades com didals, cireretes, pergamins,
guies Michelin, i caminades amb olor a rostoll, a cantimplora,
i a vegetació secall de sota bosc...

Heus ací, perquè el català mai no rebossa de l'èpica germànica, per posar un examp'l...
La seva vista acostuma a abarcar la sinuosa línia de l'horitzó infinit
sense que aclaparadores i poderoses muntanyes li tallin el rotllet,
i el Mediterrani és recollit i té tacte com de llana,
i una llar de foc i una manteta i bla bla bla,

(mentre el romaní i la farigola...)

(els Almogàvers n'han estat exclosos per motius obvis)

En citarem uns quants sustantius clarificadors a tall d'exemple:

-Galindaina.
-Tortell.
-Punyefla.
-Bressol.
-Enclusa.
-Gibrell.
-Avestruç.
-Conca.
-Tronca.
-Pavo.

---

-Mira, pavo, sent com l'és un punyefla des del bressol,
tot apuntant a la conca del gibrell,
li acabarà enclusant una galindaina al mismíssim Tortell Poltrona!

-I que n'és d'avestruç...

-Ya ves, tronca...

Lírica popular messengeril

2008-04-22T00:58:00.007+02:00

Bravadúnia, dimarts 22 abril, 0.47 a.m.
Una finestra de MSN qualsevulla.

(...)

Al Redil dice:
Ha de sonar com un conte delicat però punyent

Al Redil dice:
ZUMBIDO

·X-Q13 - ... www.myspace.com/quico13 ......Disappearing One.... dice:
com una doble penetracio per desvirgar una monja?

Al Redil dice:
exacte

(...)

Quico 13, 4non Blon i Red Pèrill en:
"Triple bicefalia galopante"

Canviant de sesterci, portava com 10 anys intentant trobar algú

que recordés uns dibuixos animats de la meva infància,
dels quals recordava tan sols petits detalls...
S'havia convertit, per a mi, en una autèntica qüestió de vida o mort,
ja que la meva credibilitat social (?¿) estava en pèrill...

ICS-DE ICS-DE

Per trobar-los, necessitava saber-ne el nom,
ja que sense això era poc menys que una missió impossible...
Quan el 4non Blon (una autèntica base de dades frikie) me'l va dir,
vaig constatar 2 coses:

-Que no els havia somiat....
-Que em trobo en plenes facultats mentals...

2 mostres a tall d'exemple:

47967 (1 month ago)

Jajajja.... estoy casi llorando de la emocion. Por siglos pense que solo yo habia visto esta comiquita, preguntaba a todo el mundo y solo decian que no sabian que no lo recordaban...

xfuckingxmomentzx (3 months ago)

siempre me acordaba de este dibujo pero nadie lo conocia,
espero verlo en español que alguien lo haga plis

---

Pues va a ser que no apreciado fucking, no hay manera humana de encontrarlo...

ALGÚ PER AQUI QUE UN BON DIA UN VHS I TAL?

+ Pepero:

Chapeau, el esmirriau

2008-04-17T00:52:00.013+02:00

Tal dia com avui, excepte en la pol.lució i enurèsi nocturna que suren en l'ambient,
el meu tiet em va regalar un preciat vinil amb una condició:
Que al cap de 30 anys es presentaria in situ amb una missió ben clara i diàfana: *

-Espero trobarme'l IGUAL de ben cuidat que el primer dia.

Una il.lustració molt Warhol de l'Àrneld Schwarzenegger en presidia la portada (?¿),
i el disc contenia, entre d'altres presumibles joies, un tema inèdit del Miles Davis.
Dit i fet, vaig decidir refugiar-lo en el meu santuari al recer d'un Alan Parsons,
amb l'esperança de que qualsevol diumenge perrista tal.

Cual fué mi sorpresa sorpresa, que el dia que vaig tornar-hi,
un gos se'ls havia intentat berenar,
i com que no ningú no s'ha inventat encara un tocadiscos amb amortiguadors de 4x4,
vaig decidir, mitjançant la bonica pantomima del sufragi universal,
de penjar-lo a la paret...

Esperitat, camacurta i ballarica,
vaig baixar al segon pis (l'inútil)
i vaig veure, dins l'armari dels llibres, i per primera vegada,
una patata grillada.
Vaig descartar ràpidament la hipòtesi de la invasió alienígena,
perquè si tal, o s'ho haguessin currat cacho,
o bé haurien deixat restes d'algun líquid verdós i espés com la lefa d'un macho cabrío...
Tot i així, un calfred em va recórrer l'esternon al son del Guahira guahira...

Al costat esquerre del tubercle ultratòmic,
hi havia representada la orgia de violència explícita però quieta
d'una facció de Playmòbils de l'oest del Mississipi, és a dir:
Cavalls, cow-boys, varis ahorcados, i múltiples escenes de bukkake i onda més aviat hard techno, cosa que vaig interpretar com una amenaça siciliana i cruella de vil en tota regla
(us ho iuro em mori ara mateix).

Cacpot i melandrós, em vaig escórrer escales amunt,
i vaig deduïr que el puto lil' pwrrito (el gos més tonto del món)
s'havia volgut fer un plat combinat amb les meves sabatilles de "Tigretón de Frosties" gegants... Maleeixo no disposar-ne d'una prova gràfica...

Per consolarme, vaig engegar el tocadiscos i vai posar un tema ido onda així:
(és a dir, jo puc veure el youtube pel tocadiscos, sóc super guai del mil)

Posteriorment,
ansiós, i purulent,
vaig anar a pillar crack, i quan vaig tornar the another vez,
les goteres havien provocat un deteriorament palpable a la meitat de fundes dels meus vinils.

El més fort de tot és, que si hagués obert el mail en aquell precís instant,
m'hagués trobat, SEEEEEEEGUR, un correu d'aquells per allargar-te el membre
(que per altra banda, hagués celebrat gustosament amb una ídem,
a l'estil clàssic, of course...)

Crec recordar, que tot això va tenir lloc un diumenge grisaci d'abril (pluges mil).
I actualment, com que sóc veí del meu tiet,
el vinil que contenia una joia introbable del Miles Davis anomenada "Shhht"
(i que mai vaig arribar a escoltar)
segueix crucificat i a l'espera d'una mort digna
en la bonica paret porosa i mandarina d'una masia anoienca...

Però "Shhht", si s'entera mun tiet, no em salva ni un alargue su penis,
ni òsties en vinagre...

* Noti's,
en els 2 "dos punts" seguits,
una clara influència del pensament pelegrí de la part més septentrional de Lleida,
exemplificada a la perfecció pel senyor Pelegrí Pelegrí que és
"del pueblo de la mare de Carmen Ridao que es amiga del programa y que bla bla bla..."

Això no és un poema, és un epitafi de merda

2008-04-15T02:21:00.005+02:00

Oh pot petit de miniaturada confitura, el teu petit quiebro de cintura encisa els ocellets,
i als esquirols,
i assssulutament tot el món Disney floreix i somriu al teu pas,
perquè ets un petit sol, el reflex de l'arrodonida aresta d'un diamant perdut,
el bum bum calurós d'una cançoneta preciosa de bon dia...

Però qui només es banya diàriament en el pòsit de l'amargura,
encara que vulgui posar-te un llaç i endur-se't en una petita butxaca,
et perdrà... el sol li crema, no sé dir-ho de manera més éstúpida...

Si hi hagués Déu, i posem per cas fos l'Aretha Franklin,
jo li resaria perquè et llevés cada matí amb una cançoneta alfombra,
i et regalés un dia deliciós, i un altre, i un altre,
i t'allunyés per sempre...
(del fred de Bravadúnia...)

... en mi ciénaga, yo soy el rey?

2008-04-09T00:08:00.007+02:00

Siempre me acordaré, nos contaste el cuento para que todos pudiéramos entenderlo...
Pfff... a punto estuve de llorar y lo dije, con ello a Aseret se le cayó una pequeña lágrima,
porque hurgaste en su romántica verguenza...
Yo admiro vuestro amor infinito,
el poderoso guerrero y la frágil pero invencible hada de los bosques
que me acogieron en su alcoba cuando dudé (como siempre) de mis fuerzas...

Ahora lo escucho y me quiebran unas lágrimas de tormento y desazón...

Dicho esto, siempre llevo vuestras sabias palabras revoloteando mi cabeza,
mi llorar es ahora tembloroso, de violento palpitar,
y espero que de ello nazcan nuevas ilusiones que me ayuden a volar otra vez,
como cuando tal...

Fuí siempre un inocente al que herian las palabras -los dardos-,
y me fustigué por mi ilusión,
es decir, creo que me sentí culpable...

Los Másters del Universo no existen, por dios!

(En el patio sonaban sonoras risotadas...)

Mientras tanto, sentada en SU cornisa,
Aseret la incorrompible,
con las gafas a media asta, y las flacuchas piernas colgando,
miraba al cielo, y creía ver a un albatros gigante volar y brillar como el sol...
Sonreía dulce e inocente, abstraída...

Necios ellos, nos quisieron reclutar en sus convicciones,
quisieron "dorarnos" de barro y desazón,
cual fue mi sorpresa cuando descubrí que ella encontró al fin aquel Albatros
al que ELLA vio planear, y que saludaba en su ensimismamiento
con su sonrisa diáfana y dulce...
Yo, por entonces, quizá fuí corrompido, acosado por el monstruo silencioso de la costumbre...
Ésta, y otras muchas veces...

Aseret, des de su cornisa gritaba, y me decía:

"Cuenta almenos hasta 5 y vuela... por mí!
Toda palabra que olvides te ahorrará cierta carga...
pues nadie vuela de verbo
y entonces...
arriba arriba... duerme!!!
Que el sol aún guarda un lazo para tí antes del eclipse! "

Y me dormí...

La ciénaga (live) - Albatros

Als Albatros, en especial a Nilo i Aseret.

La distància més curta entre 2 punts és un cop de puny de Chuck Norris

2008-04-03T00:06:00.011+02:00

Una esponja és carcoma. (fins aqui bé?)
Quan l'esponja dubta, és carcoma que ni te cuento...
(I així tota la vida?)
Espero que no...

Però i de mentres?
Erra, vagareja, dubta i cau, incapaaaaaaaaç,
le falta el aire...

(Absort en la continuació, el timbre em trunca...)

- Hola què tal, santes pasqües...
(entra una família, ella porta la SEVA colònia, la dulce canela)

Posteriorment, la iaia del Timbaler del Bruc, costumista i tocador, un exemple de discreció...
D'empenta cristiana, a baix l'espera el bisbe... (ella no sap conduïr)

(La colònia encara flaira, tinc les hormones descontrolades)

- Oi, que n'és de maco el calendari "Serra d'or", auster i clar, montserratí...
Amb els sants corresponents, i que n'és d'important!

(Crec veure una llum celestial, extremunció - nostru senyor)

Punt

La orquídea és una planta ombrívola, així que l'aparto de la finestra.
Jo mai podré ser una orquídea...

Tampoc podré oblidar-me'n mai d'aquella olor...
(elseuperfum - emcondueixenmil.lèssimesdesegonal - record - gallina de piel)

Mai podré ser una orquidea, perquè sóc una esponja...
I quan oloro de veres, trobo la drecera més recta al sorral, i a les cabanyes,
a les alfombres, a la bici, i a la innocència...

...

Joder hermano, la verdad está en uno mismo hermanoooo...
Joder hermanoooo, aun no estamos perdidos hermanooo.....

O_o'

Aquesta nit,
EM miraré i blablabla, crec que et dec unes quantes disculpes...
De mentres, me'n vai a fer la fotosíntesi o algo així per dissimular-me,
òsties...

Què dius que què?

2008-03-31T02:13:00.012+02:00

Sobre un cúmulonimbus estratosfèric, divaguen l'Eres i en Clayd, avorrits de l'omnisciència:

-Al final no s'ha corregut ella?
-Es veu que no...
-I eso?
-Diu que estava nerviosa...
-I ell què ha dit?
-Li encanta...
-Que romàntic...

-Dalí-

***

Sobre la vagància i l'omnisciència, la Boqueria en va ple...
L'ommnipotència del poder infinit s'emparenta amb l'abúlia i apatia del funcionariat estàtua...
En un altre ordre de coses, en Clayd quan es posa nerviós, destrempa,
mentre que l'Eres fuma i respon un qüestionari:

Nom i cognoms: Eres Astracan
Data naixement: 01-25-1842 a.c. Num. Cartilla Seg. Social: Inexistent.
Adreça: Via Làctea, més aviat a l'esquerra. Localitat: 34X-8 C.P: -.
Telèfon: Mòbil.

Malalties que té sovint: Blenorragia, cus-cus, diurètica, estupor.
Es mareja fàcilment? Cada 5 minuts. Té enurèsi nocturna? Naturalment, i orgullós.

Té insomni? 3 de cada 4. És alèrgic? Al sucre. A què? Si.

Pren habitualment alguna medicació? Morfina, Diazepam, Prozac, i tè fumat.
Segueix algun règim alimentari? Calculat per experts.
Quins medicaments no pot prendre? Ah, però... n'hi ha algun que faci mal?
Està vacunat/da contra el tètanus (en vigència)? Me l'anaven a posar, però ja el tenia.

Observacions:

Manifesto, en estat de lucidesa,
la predisposició a servir la pàtria
tot i no haver fer el servei militar.

Per cert, en el circo me crecen lo enanos...
Després de la revolució cebil, arriba la patatònica...
Cuando veas las barbas de tus vecinos cortar, pon las tuyas a remojar...

La tramun-tara (I)

2008-03-26T18:49:00.009+01:00

Una cosa està ben clara... La tramuntana tara, erosiona pedra i ànima,
i naturalment, en 4 dies no en puc fer un di-agnòstic consistent,
només podria desfilar que aquest cops de geni que enfilen l'úter empordanés
deuen ser els culpables de coses com aquesta:

Els dies van passant i les converses perden consistència i et dediques a fer la croqueta...
Altre gallo cantaria si fes temps de tovallola i after-sun...

Càmara i locució: Uri "Caine" Franchise

En quant a l'elecció de la captivitat a resultes del clima advers,
acabes mirant un programa on tot una colla de tios i ties bons
competeixen per lligar-se la "presentadora",
o almenys aquesta és la conclusió a la que vem arribar,
dat el nostre nivell d'anglès... Realment impressionant:

Després de veure coses com aquesta
(i d'altres que te la foten tiesa com un xorisso de cantimpalo)
només puc arribar a la conclusió de que estem realment malalts,
fotudíssims...

Deixant a Tina la Latina de banda, el cas és que us voldria explicar alguna cosa,
però no sé realment què ni com,
i crec que és això el què ens dóna la veritable mesura de la desorientació que provoquen aquestes contrades...
No son pas les ruines romanes, que des de la meva ignorància trobo poc il.lustratives...
Ni tan sols les anxoves, que no són precisament sant de la meva devoció...
Està clar que és la tramuntana, que tara...

A que huele el cloroformo?

2008-03-19T00:23:00.009+01:00

Diria que els amics (i els records, i les olors i les patrañes)
defineixen part de nosaltres, i és així com enllacem ad infinitum la cronologia vital,
la trama de les nostres vides...

Abans m'agradava classificar i ordenar els meus records constanment,
però com més gran et fas més costa, lòxicament...
Ara és calaix de sastre, ardua tarea impossible de portar a terme amb eficàcia...

A que huelen las nubes?

He trucat a un amic que fa 5 anys que no veig i anuncio de compresas,
i tornarem a parlar de xatis
(ell ja no la mira a la cara)
i és així com enllaçarem ad infinitum, i crep crep crep...
(de xocolata i nata, res de barrejar amb salats, porfa plis)

D'allesorens i d'allà, en queda només un...
Així és com actúa el temps, jutge implacable,
assassí silenciós i bisturenc, que destria amb cura i amb detall, les flors de loto del secall,
i us he de confessar, decepcionant Cortázar,
(noti's atre cop el santo Cristu de Medinacelli acechando cual buitre en zelo...)
que com a mal cronopi i hipersensible neuròtic i obsessiu que sóc
necessito enrectir el temps unint 2 punts, i per molts peixos de colors que tal,
(el traspàs, holístics paissatges quadraphonics i cream cream cream...)
peco de realista i d'occidental (?¿), i per molt que m'hi esforci,
quadriculo davant la mort de l'ego,
i triangulo davant la negació de la lògica com a última branca de l'equilibri espiritual...
És a dir, practico l'absurd preadolescent de l'equilibrista presdigitador,
que conservo gràcies al secret professional...
Un frau, un bluff en tota regla...
(deu ser per això que sóc incapaç d'acabar una frase sense punts suspensius)

Això explica que regui de bon matí un piano,
que em dibuixa peixos de colors que sempre puc acabar engabiant en un pentagrama,
que m'endolceix les patinades toda vez que con ello haces algo
que te (pseudo) justifica ante las masas y tal, y a que huele el cloroformo?
(no conec ningú que se'n recordi...)

I remarco, que tot això, i moltes coses més que no cito per incapacitat,
estan guardades aquí, per dir algun puesto....
(i ja em diràs com pot ser, si no el conec de res, que ho citi nota per nota el fill de perra..)

I made this music player at MyFlashFetish.com.

I ell... el coneixia el River Man? I si ell sóc jo?
I si tots som nosaltres?
És a dir, jo podria ser un cura, un feixista i un violador,
i alhora Ghandi i una reina mòra (o gitana),
tot i que he de dir que a vegades tot plegat se'm fa difícil de creure...

Ja de pas em cago en Déu i en l'enurèsi nocturna, i arribats a aquest punt,
et presto, si has arribat fins aquí, a que em fotis una patada al cul en pro del carpe diem i tal...
(que només aplico quan no toca, com un vulgar zorrín que tot i així actua des de les entranyes)

Nano, agafa 5 duros de gel i patina...
(aquí vaig riure 10 minuts seguits, però és clar, era mini)

Las palabras no bastan (o algo axins) ho va dir ell,
l'únic que conec que n'és capaç, paradoxalment...

Bona nit, soferts i estimats bravadunians...

El meu cor és un esquell

2008-03-13T01:55:00.009+01:00

El meu cor és una esquell, -i retumba quiet-,

El problema és que la paraula cor sona pastel, ai el meu corasonsuel
i si vas i dius que mana el fetge, allesorens sona heretge

Què t'anava a dir...

Doncs que t'anava a enviar un pergamí,
una petita floritura,
però he tingut por de la pulissia cibernètica,
i qui sap si de les hemeroteques!

Quan sigui un bon hereu,
al Goggle em trobareu,
i sortiré a la CUORE envoltat de fragàncies i romaní,
i desquartitzat sense compassió fins a la fi...

(quan em foto a rimar,
torno a 3er d'EGB lo menos)

Visualitzo i dibuixo en plan vinyeta mentalment (i com el cul)
un passadís amb fluorecents de neó iridiscents però dubitatius,
escenes sòrdides que amb un petit traç de pintallavis corregut
s'escorren en color carn com de crua peli dominguera típica catalana de passió ida,
berberetxos i cantimplores a mansalva estem parlant...

(Inspira........)
-tot això és un conyàs-

Mossega'm el llavi nena, corre...('t)

(El meu corasonsuel rebel s'infla ufanós i clong clong clong
mentre sona la típica cançó de que vas conduint sol,
amb la finestra baixada, la brisa nocturna ,
i la melancolia, la melancolia...)

`'. .'´
´

Móviles, los carga el diablo!

2008-03-06T16:29:00.013+01:00

Hi havia una vegada un JO (egòlatra!) tot estudiant el menuet 3 de Bach o algo així,
i m'arriba un SMS...
Glòria a Déu! etc... i jo (elògatra!) tot il.usionat esperant floritures
i/o/u declaracions d'amor cortés,
i resulta que era un missatge multimèdia...

(Sospitós)

Si, el missatge aquell de "gana un Porsche i tal"... Buenu, fent un cop d'ull a la meva economia,
és un càlcul de P3 el veure que el què podria gastar en gasolina em donaria per posar primera,
i deixar roda... I naturalment el preu del seguro em faria caure les pròtesis dentals només de consultar el pressupost on-line... Estem parlant d'un Jeep de 300 cavalls,
que gasta per ciutat uns 18 litres els 100, concretament...
Vaja, el típic Jeep que fan servir les zorrones de pote (chocho morenote) de l'Opus
per portar els fills al cole...

Deixant de banda la ràbia del missatge de merda i taaaal, l'he respost...
Deia així:

Sudeu de mi siusplau, estic fart de rebre missatges de merda,
i a més no tinc carnet...
(això últim és mentida)

Al ser un missatge automàtic, he cregut que me'l retornarien...
Però sóc tan imbècil que resulta que per participar has de contestar el missatge de marras...
Primer de tot, m'han cobrat el missatge de text a preu de multimèdia,
després m'ha arribat el missatge de "Su saldo és inferior a 2 euros",
i finalment m'informaven de que tinc possibilitats de guanyar el cotxe dels collons,
concretament 10 punts (sobre quants?) i de que he de seguir enviant SMS
per anar recol.lectant (ells)

No oblidem que el què ha començat com una acció per partir-me el cul,
algú se l'ha partit a costa meva i encara el sento...

Si arribo a saber que em cobren multimèdia envio això...

Recordeu, la vostra missió és:
sempre que us trobeu lletreros o advertències públiques amb la paraula "Perill",
poseu-hi l'accent (amb fotoxop no val, això és un for example),
jo recomanaria personalment un tucker fucsia...

Entrareu en el sorteig d'un Seat Mirafiori Tuning!
(imprescindible foto, com als currículums)

Pd: J, et dedico el Lens Flare, of course!
Pd 2: Are si, ja em podeu lapidar, gràcies...

Actualització 10.03.2008:

Oju l'dato... A part de l'SMS diari recordant-me els 10 punts que tinc,
la cirereta... me n'han oferit 150 si encertava la següent diatriba:

Quién inventó el teléfono?
1- Graham Bell. 2- Gila.

Viva España, simplement, no se m'acut res més.

Actualització 13 de març, a les 2:·34:

Com pot ser que hagués oblidat aquesta foto...

Bravadúnian Beauty

2008-03-03T15:25:00.019+01:00

Aquells de vosaltres que sigueu persones cabals i de vasta cultura
recordareu aquella mítica escena de la celebrada "American Beauty",
en la qual el narrador desglossava la bellesa infinita d'allò que anomenem eufemísticament vida,
mentre la càmara resseguia una bossa de plàstic
que dibuixava espirals al son de la brisa matutina de Massachussets
un dia gris i qualsevol... qualsevol... qualsevol...

Aquells de vosaltres que no, doncs us posaré el video del Youtup,
però que sigui l'última vegada :

I és que resulta que, atònit i engibrellat (?¿),
he assistit a un acte d'il.luminació espiritual de la mateixa naturalesa,
ni més ni menys que a la meva tauleta de nit,
autòctona de San Tricorni de Bofarull, curiositats de la vida...

Una factura arrugada, empesa per la fúria d'una música salvatge,
ha començat a giravoltar sobre si mateixa qual Sílfides ensimismada,
i jo, audaç com un Peter Parker de la vida,
he aconseguit la filmació de tan magne aconteixement
(mitjançant el mòbil, of course)

Cal dir que mataré 2 pàjarus d'un tret.
Serveixi el vidèu en qüestió com a primícia casi mundial
del primer single del nou disc d'Albatros,
que s'ha acabat de mesclar aquesta mateixa setmana.

Esperem estigui a la venda abans del 2011.

Gràcies per la vostra atenció
i alabat sia el senyor.

Albatros

Per cert, tinc una amiga ceba que es diu Rita "la Cantaora"
que té complexe de pollo...

Decret autoestimístic

2008-02-26T00:33:00.009+01:00

Si, bla bla bla contra la meva figura,
però de petit em feia por la foscor i deixava la porta oberta...
Per sota la navalla del silenci,
encara ara ausculto els racons del passadis
(essstret i gris),
els racons de la meva ment,
lenta i insistenment...

Em fa por la mar oberta, però vaig emular en Daniel San enmig d'un pacífic calent i obscur...
Sense embarg! no vaig snif-ar, sóc floreta menys quan toca...
El dia que va plorar ella jo em sentia brut i incapaç
i després surt Sant Pere i guanya la copa de la reina i ja la tenim liada,
merda, no em digueu que això és culpa meva,
vaig casar-me amb un xilòfon renunciant a un funcionariat fakir...

Em fa por la solitud i m'hi arrebosso cada nit obert en carns,
em fa por la seva mirada i m'hi emmirallo regi com una estàtua...

D'acord, tot això no treu que sigui un perro de tallat curtet i Svav'ruba l' batito (w),
però no vull esprintar a corre-cuita quan les "dotze van sonant,
la Cenicienta catarineta i splewn splewn splewn"...

-----------------

Decret autoesti-místic, autoarmamentístic, i autoafirmatístic 48712-Z/9.

Bravadunia, 2 del 3 del mil-kini.

Svav'r's Francescoli de Moraes

***

I made this music player at MyFlashFetish.com. More colors.

Red Pèrill - No escape, Putin!
(live) 25-08-2002

... en algun punt inconcret de la costum...

2008-02-17T20:33:00.016+01:00

I made this music player at MyFlashFetish.com.

No sé francament d'on venien, de cop els vaig veure ajaguts al llit...
L' S'vav'r's tenia 13 anys, semblava que s'enamorava per primera vegada...
Sonava "Present Tense", i mirava el sostre, dibuixava tirabuixons de fum...
La Beauty en tenia 10, a ratos 15...
Se'l mirava extranyada però extranyament fascinada...
(i reposava el cap sobre el seu pit, un mòn apart-peròa-prop)
Mai havia pensat que del fum en poguessin néixer tirabuixons ni peixos globus,
i quan pensava això en tenia 40, i papada
(i trobava estúpid ajaure's a somiar despert, a clavar-se en vida...)

Però quan en tenia 18 i anava fumada fins a les celles, li acariciava lentament la cara i el front...
L' S'vav'r's, que en aquell moment era etern i infinit, feia veure que dormia, però somreia,
tot esperant que ella ho vegués i bla bla bla...

De manta un vivac, una mica de pebre i molsa, fogueres i foc joliu...
(Infinits etc...)

L' S'vav'r's, de'n tant en es girava, i l'escrutava fins a l'ànima,
a ratos els dos eren un de sol i no saps com però bla bla bla...
No obstant, ella acabava encatllant-se en algun punt inconcret de la costum,
perduda...
L' S'vav'r's s'arrebossava d'esquena, tot abraçant el coixí...
(Heretje!!! [Desolació]

A vegades, la mà de la Beauty s'acostava, però incomprensiblement...

L' S'vav'r's li va cantar dolç a cau de coll, i deia així:

Si vols anar al cel amb patinet bla bla bla bla...

(Si avui no l'has tocat amb el dits, no el tocaràs mai (creu-me)
I pensava, capcot, que blewn blewn blewn,
i s'adormia abraçat al coixí...
(en posició fetal, by the way)

(Heretje) [Humiliació]

"Dalí de espaldas pintando a Gala de espaldas
eternizada por seis córneas virtuales
provisionalmente reflejadas en seis verdaderos espejos"
1972-73

Convalescència espiritual

2008-02-14T19:33:00.011+01:00

Li agradaria oferir un somriure sincer,
una abraçada confortant,
but és un convalescent espiritual,
per tant allarga la mà lo just per donar-li a entendre que,
però sense floritures...

(Des d'un cirerer apunta als seus llavis de molsa)

[perquè llavis de maduixa ja està molt vist
i a més quan hi penses dóna sensació com de xupa-xup
i de quedar's-hi enganxat i respiro que sino" se me acaba el aireee"]

De grans, ens fotran en asilos emocionals, podrem caminar, disparar, etc...
però ja dubto bastant més de que les nostres petites, aixarrancades i acomplexades ànimes
serveixin llavorens d'algo...

(I joder, aleshores existiran coses per ara inèdites -en aquest país-,
com iaies amb tatoos, i avis que juguen a la Playstation
[que tindrà mil bits i blablablabla])

Visca els parèntesis!

[i els claudators]

Foto: Marc G Rosell (Caravaggio)

Seré breu...

2008-02-12T16:08:00.000+01:00

Un blog sense comentaris és com una relació sense sexe,
pot estar ple d'amor però n'acabes fins als ous...

Serveixi d'homenatge a mils de blogs moribunds que bla bla bla
(tot i estar plens d'amor...)

I made this music player at MyFlashFetish.com.

Al Berkowitz Myspace

La vida és un bluff

2008-02-08T18:16:00.000+01:00

La conversa (seriosa) està sobrevalorada...
(pues tenim tacte, olfacte i tita [els homes])

La conversa absurda està en perill d'extinció...

(Un petit apunt: aquesta no consisteix en ser un cínic amb bombí,
ni un imbècil que utilitza l'humor
per minimitzar el propi sentiment d'inferioritat mancillant l'honor aliè)

A més a més, la vida actualment va camí de ser un gran blufff,
ens asfixia la nostra pròpia vergonya,
i si us heu fixat, al 90% de la gent, si els toques el centre neuràlgic, ploren...

M'agrada furgar en els centres neuràlgics,
però me n'he adonat que a mi no me'l toca ni déu
(perquè foto el camp a tota llet)

Solució? Jugar a cabanyes, revolcar-se en alfombres coses així...

I sino, lo més fàcil és acabar fotent-se drogues...

I no ens fotrem a parlar de la moda perquè bla bla bla...
(resulta que ara això ja no toca, i aquesta primavera el magenta
i el color sugus de kiwi blep blep blep)

Com més vec la tele (cosa que no faig mai)
més m'identifico amb un simi... Us ho iuro.