tag:blogger.com,1999:blog-95184232007-05-02T19:11:02.786+02:00PennarJ. D.http://www.blogger.com/profile/18225053635913977594noreply@blogger.comBlogger6125tag:blogger.com,1999:blog-9518423.post-1103371342813242942004-12-18T13:40:00.000+01:002004-12-18T13:02:22.813+01:00EL TEMPS VERBALEl temps verbal s'expressa mitjançat uns adverbis temporals entre el subjecte i el verb.
Present:Ara--> GA: Naoka ga kainaAra mateix--> GAU: naoka gau kainaCada dia--> zero: naoka kaina (sense marca)Passat:Abans--> SO: Naoka so kainaFa molt--> SOHO/SOU: Naoka soho kaina.Futur:Després--> ATE> Naoka ate kaina.J. D.http://www.blogger.com/profile/18225053635913977594noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-9518423.post-1103111077862471762004-12-15T13:20:00.000+01:002004-12-15T12:44:37.863+01:00EL VERBEl verb no presenta cap mena de flexió de nombre, de gènere ni de temps. Únicament distingeix mode i ús.
Tot seguit se n'apunten els modes prenent l'exemple de kain, sentir:Indicatiu: sufixat amb el morfema -NA/NE: pen--> Naoka kaine, sento.Potencial: Prefix HIL/ HI +sonorització: Naoka higai, puc sentir.Desideratiu: Prefix NA-: naoka nakoi*, vull sentir.Imperatiu: Prefix NARU-: haoka narukoi*, J. D.http://www.blogger.com/profile/18225053635913977594noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-9518423.post-1102852738148698042004-12-12T13:34:00.000+01:002004-12-12T12:58:58.146+01:00EL NOMEl nom és el nucli del SN i, al seu torn, és l'únic element del SN que rep morfemes flexius. La flexió del nom s'aconsegueix mitjançant l'aglutinació d'elements a la seva dreta. Així doncs, a un mot com leferbe, llibrer, se li pot afegir el morfema pluralitzador -(a)n: leferben, els llibrers. Un altre element que pot aglutinar-se és l'article determinant, el qual té una flexió de dos graus: -hu,J. D.http://www.blogger.com/profile/18225053635913977594noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-9518423.post-1102765136215244522004-12-11T13:19:00.000+01:002004-12-11T12:38:56.216+01:00EL SNEl sintagma nominal té la següent estructura:
(Nom) + NOM + (-POSS)+ (DET) +(Plural)
comp. base.
Tenint en compte aquest esquema podem construir sintagmes nominals del tipus:
korni-nahu (aquest país meu), ekixe kaihan (aquells homes d'església), etc.
korni -na hu ekixe kai ha n
NOM J. D.http://www.blogger.com/profile/18225053635913977594noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-9518423.post-1102531475745661882004-12-08T19:48:00.000+01:002004-12-11T23:59:44.523+01:00FONOLOGIAL'esquema fonològic no presenta grans dificultats, com tampoc no ho fa l'estructura sil·làbica. A continuació, s'apunten el sistema vocàlic i el consonàntic.Vocàlic: a, e, i, o, u ;amb dues semivocals /j , w/, que es representen amb les grafies "i, u".Consonàntic: a) Oclusives: p_t_k(b)_d_g--->/b/ i /p/ són al·lòfons complementaris. Es distribueixen usos demanera que mai no poden ocupar els J. D.http://www.blogger.com/profile/18225053635913977594noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-9518423.post-1102509018495852222004-12-08T01:25:00.000+01:002004-12-11T23:58:30.286+01:00PENNAR: construint una conlangQuè és una conlang? Les conlangs són llengües construïdes artificialment per algú d'acord amb motius personals, artístics, literaris, històrics, etc. També poden rebre d'altres noms: ideollengües, llengües artificials, artlangs, etc.
Per a qui no s'hi ha posat mai, pot resultar extrany que algú es dediqui a crear llengües artificials quan en el nostre planeta n'existeixen tantes de naturals. CalJ. D.http://www.blogger.com/profile/18225053635913977594noreply@blogger.com