tag:blogger.com,1999:blog-9517154.post-1142077900941774442006-03-11T12:51:00.000+01:002006-03-11T12:53:49.636+01:00<a href="http://photos1.blogger.com/hello/261/2635/640/collage.jpg"><img style="BORDER-RIGHT: #000000 1px solid; BORDER-TOP: #000000 1px solid; MARGIN: 2px; BORDER-LEFT: #000000 1px solid; BORDER-BOTTOM: #000000 1px solid" src="http://photos1.blogger.com/hello/261/2635/320/collage.jpg" border="0" /></a><br /><br /><span style="font-family:georgia;font-size:85%;"><strong>El vent cessa tot d’una<br />i aixeco els vels d’horitzons<br />d’un nou dia, nascut pròfug,<br />després del triomfal silenci<br />d’una nit que ha pesat llunes<br />enormes, cors trossejats<br />com velles rodes de molí.<br />El conec, sí, aquest núvol baix<br />de vol oblic que vitrifica<br />l’aire que respiro per tu,<br />enclusa òrfena de martell,<br />tot devastat per la represa<br />dels lladrucs a la lluna.<br />El vull, sí, el sadollament<br />sense melodia d’aigua<br />del frec de les dues boques.<br />Ets en l’aire tu que voles;<br />voles i giravoltes i sures<br />i entres i t’esllavisses<br />al país de l’altra banda.<br />Dia i nit es fan espera.<br />Com més anem, més se<br />m’infecten les paraules de tu,<br />tot i saber-te absent.<br /></strong></span>Ramon Aladernhttp://www.blogger.com/profile/16282306306720541637noreply@blogger.com