tag:blogger.com,1999:blog-9251539.post-85788603110478900652008-03-22T19:38:00.005+01:002008-03-22T23:41:42.434+01:00<div style="text-align: center;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://bp1.blogger.com/_FRIMBTZPa6M/R-VRcRQp-0I/AAAAAAAAAJo/tEZRnEg0YIk/s1600-h/IMG_1637.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="http://bp1.blogger.com/_FRIMBTZPa6M/R-VRcRQp-0I/AAAAAAAAAJo/tEZRnEg0YIk/s320/IMG_1637.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5180636492471073602" border="0" /></a><span style="font-size:85%;"><a style="color: rgb(102, 51, 255);" href="http://www.laga-leverkusen.de/">ego - Landesgartenschau Leverkusen</a></span><br /></div><span style="font-family:trebuchet ms;"><br /></span><div style="text-align: justify;"><span style="font-family:trebuchet ms;">És curiós els moments que estic vivint de fa temps. És una evidència: no em prodigo massa pel meu blog, fet que per una altra banda tampoc és nou, i de manera indirecta oblido trucar a les vostres portes. Sols esporàdicament goso a entrar i amb un deix ple penombra volàtil deixo constància de la meva visita.</span><br /><br /><span style="font-family:trebuchet ms;">D'un temps ençà no sé el motiu - o sí- que m'impedeix reflectir al paper els pensaments i les sensacions que travessen tangencialment pel meu cap i pel meu esperit. Sé que podria omplir fulls i fulls sense aturar-me per separar la ploma del paper, sé que podria passar-me hores sense adonar-me del seu pas per davant meu, sé que deixaria molt més de mi, d'una manera més tangible, però la realitat fa que tot quedi tapat dins de la profunditat del que potser en un temps futur serà la meva memòria. </span><br /><br /><span style="font-family:trebuchet ms;">Sé que he entrat en una fase “cloïssa”, com molt bé qualificaria un estimat amic meu. El que sento i penso tinc ho tinc com tan íntim, tan meu que el meu pudor i la meva prudència natural no em deixen transcriure-ho en mots públics. </span><br /><br /><span style="font-family:trebuchet ms;">Tanmateix i sabent com és d'impossible i inútil aturar-se, vaig fent el camí que és el meu, a cops amb molts dubtes i de vegades, com ara, seguint-lo paral·lelament per poder tenir aquella perspectiva de la distància de mi mateixa. Sé que quan arribi el moment em tornaré a fondre amb ell . Aquesta será, després de to, la finalitat.</span><br /></div><span style="font-family:trebuchet ms;"><br /></span>arsvirtualishttp://www.blogger.com/profile/06723008729692076163noreply@blogger.com