tag:blogger.com,1999:blog-9211588.post-1135548722751461942005-12-25T23:12:00.000+01:002005-12-25T23:12:00.000+01:00La gràcia, que sembla que no en tenia massa, consistia a la confusió amb el nom de la llengua: Úrsula distingeix prou bé una llengua d'una altra i canvia de llengua segons el que parle el seu interlocutor –això deu ser genètic dels valencians–, però li costava identificar el nom de la llengua amb allò en què estava parlant en cada moment.<BR/>Per a mi era una situació graciosa, aquella confusió, que anomenara valencià al que era anglés.<BR/><BR/>Just my 50 cents.Amadeu Sanzhttp://www.blogger.com/profile/09011164298001581142noreply@blogger.com