La paraula nostra

Una cançó piramidal

2008-10-05T22:02:00.012+02:00

INTRO

Pyramid Song és la porta per la qual vaig introduir-me en Radiohead ara farà uns sis anys. Ja vaig contar-vos en un altre lloc com hi vaig arribar.

Primer de tot, si no coneixeu aquest tema, us recomane de sentir-lo ací. Si us ve de gust, és clar.

A

Quan vaig prémer per primera vegada el play per sentir la tria de cançons que el meu amic Emilio Encabo m'havia preparat i hi va aparéixer Pyramid Song vaig quedar-me congelat. Al lloc. L'inici és colossal: en només tres o quatre segons t'enganxa completament. Atrapat.
Cinc minuts després ja estava jo amb llapis i paper intentant treure l'entrellat d'aquella cançó.

La primera pregunta que em vingué al cap fou quin dimonis de compàs és?

Hi ha certa polèmica al voltant de la transcripció a partitura d'aquest ritme. Qualsevol compositor sap com és de fàcil imaginar o cantar una melodia i com és de difícil traslladar-la al paper: quin compàs, quins accents, com ho entendrà millor un instrumentista amb el qual no podré parlar... En la meua minianàlisi seguiré la partitura editada per Warner/Chapell Music del 2001.

Quan vaig veure la partitura no donava crèdit... un miserable quatre per quatre? No sé vosaltres, però jo no hi sent un quatre per quatre. Jo hi sent una sèrie de pulsacions regulars alternades amb un acord de durada més llarga. Aquest nota més llarga dóna la sensació de congelació momentània del ritme. Messiaen en diria valor afegit. Amb aquesta nota una mica més llarga s'aconsegueix el que el mateix Messiaen diria un ritme no retrogradable, és a dir: un ritme que si el retrogrades (si el reescrius de dreta a esquerra) obtens exactament el mateix ritme. Aquest és l'aspecte clau del ritme de la cançó: la simetria.

Fixem-nos en la introducció.

Com hi podeu veure, en realitat el ritme és més senzill que no sembla. Als dos primers compassos tenim una estructura de cinc colps amb l'acord central una corxera més llarg: 2+1+2. (Si pensem en termes de durada haurem de seguir la pulsació de corxera: 3+3+4+3+3).

Escriure aquest ritme simètric en quatre per quatre és només una opció. També es podria haver transcrit d'aquesta manera:

En aquesta segona opció es guanya claredat d'exposició (s'hi pot veure més clarament la simetria) però s'aconseguiria una partitura plena de canvis de compàs que, per a certs instrumentistes, resultaria de lectura molt i molt pesada.

Fins ací ja era tota una sorpresa per a mi -gran desconeixedor del pop. Però encara hi devia haver alguna cosa més perquè aquesta estructura no se m'apareixia a l'oïda de manera tan clara com l'anàlisi palesava. No sempre percebia un 2+1+2. Adesiara la sensació era més aviat la de 4+1. Això implicava que els accents musical anaven canviant. Si us fixeu en el primer exemple, al tercer compàs es repeteix el ritme simètric que hem comentat (2+1+2) però l'harmonia, tot fugint de la redundància, no segueix el model rítmic. El tercer compàs no inicia amb un acord nou sinó amb un eco (una repetició) de l'anterior de manera que resulta impossible percebre en aquest compàs la repetició del ritme 2+1+2 -que, de fet, sí recomença. Tenim, per tant:

Ritme: 2+1+2, 2+1+2
Harmonia: 2+1+3 +2+2

Com veiem, un cicle harmònic complet es desenvolupa en quatre compassos mentre que un cicle rítmic necessita de dos compassos. La melodia -que també necessita de quatre compassos-sempre comença en el temps fort del primer compàs (cosa que ajuda a entendre, si més no, l'accent més important) però s'allarga en notes repetides i melismes fins que no arriba a la següent seqüència de quatre compassos.

O dit altrament: el ritme està format per cinc elements desenvolupats en dos compassos amb repetició(10 colps, per tant) mentre que l'harmonia empra també cinc elements (5 acords) però que necessiten de quatre compassos per completar el seu cicle.

És aquesta una de les característiques fonamentals dels Radiohead: les costures es desdibuixen. L'estructura harmònica no coincideix amb l'estructura rítmica -i normalment la línia melòdica sol seguir, també, el seu propi camí.

Un moment que m'agrada especialment és l'entrada de la bateria cap a la meitat del tema. Si fins ara teníem una estructura 2+1+2 que s'embolicava amb la repetició (2+1+2, 2+1+2 on ja començàvem a percebre més un 2+1+4+1+2...). Ara, a més, tenim al senyor bateria marcant la negra amb un dels plats. Per fi trobem el quatre per quatre! Lloat sia nostresinyor!
Però fixeu-vos, ara, amb quina polirítmia ens trobem:

Segona de les característiques del nostre grup. La conjunció de ritmes obstinats, amb accentuació diferent, que creen una atmosfera rica però emboirada.

B

Una altra cosa que em va rondar pel cap fou la qüestió del títol de la cançó. I no parle de si va ser motivat pel tattoo amb forma egípcia al maluc d'una amant, ni si va ser concebuda en un vol tornant d'un bolo a El Caire... que és probable que siga així (no m'he molestat a averiguar-ho). El que a mi m'interessava és ben bé una altra cosa: què té de piramidal aquesta cançó? Hi ha algun element estructural que guarde relació amb el títol? Com ha transformat Radiohead un títol extramusical en material musical?

Fixeu-vos en aquesta imatge

Si hi ha alguna cosa que defineix una piràmide és la seua simetria. Puges, arribes al cim, baixes. És pura simetria.

Com traslladar aquesta imatge a música?

Radiohead crea un ritme i una harmonia simètriques.

Tornem a l'apartat anterior. Ja hem vist la simetria rítmica (2+1+2). I l'harmònica (5 acords). Quins són aquests acords? L'harmonia segueix el patró F# G A6 G F# que es manté de manera obsessiva pràcticament tota la cançó (excepte la breu introducció: F# G A6 G G). Fins i tot en els pocs moments en què no empra la seqüència de cinc acords, trobem un altre nombre d'acords de numeració simètrica (F# E G).

A més, i per acabar-ho d'adobar, el moviment de la tònica dels acords fa un dibuix piramidal perfecte:

CODA

En fi, una meravella de cançó.

Jardí vora el mar

2008-10-01T19:38:00.007+02:00

"-He fet de tot... Vosté no s'ho pensa perquè em veu així. Però he fet de tot. Un sac, encara que pesi cinquanta quilos, pesa poc quan és el primer i estàs mort de gana. Però quan és el que fa cent... I anar per carrers pudents amb gossos al darrera i amb les criatures que es riuen de tu... Hi ha hagut moments que per una mica de jardí m'hauria venut l'ànima i les cames. ¿Oi que no ho diria ningú? Només es viu fins als dotze anys. I a mi em sembla que no he crescut."

Diumenge passat em vaig falcar al llit. No volia connectar amb el món real fins que no m'hagués acabat de llegir la novel·la que aquests primers dies de tardor tenia entre mans. Més Rodoreda, sisplau. Ja tenia ganes de viure una aventura com aquesta. El retrat d'uns anys daurats, narrats per una veu, la del jardiner (fidel?), protagonista anònim (masculí!) que, com l'aranya, fila un entramat de vides, la d'una dotzena de personatges, durant sis estius. Senyorets i criats es retroben cada any per Sant Joan, inici d'estiueig, en una casa que mira el mar, una casa gran amb un bell jardí que s'omple de colors i cants d'ocells quan arriba el bon temps i es queda quiet i silenciós a l'hivern.
La història d'amor impossible entre Eugeni i Rosamaria és un dels eixos centrals de la novel·la. El triangle que entre ells i el senyoret Francesc s'estableix ja el voldria per als seus films Woody Allen, que tan tristament ha resolt aquesta vegada el trígon amorós Vicky Cristina Barcelona. Em fascina el deix de recança que arrosseguen aquests joves enamorats, més pel que no diran, no faran, que per les coincidències que el destí els amaga. Més Rodoreda, sisplau.
I perdem-nos entre geranis, lliris (el tigrat, el de Sant Antoni i el Corona Imperial) mímules, llàgrimes de Sant Josep, llessamins valencians, la rosa excelsa i llorers i salzes i pebrers... Perquè de tot plegat, en restarà un perfum, el d'un jardí fet personatge-testimoni-veu del pas del temps, de la decadència dels anys i de les relacions humanes. El jardí-jardiner, una simbiosi quasi perfecta, una recreació genial de l'home que viu dels records d'una dona que va desaparéixer massa d'hora, un home savi, discret i silenciós que coneix pam a pam la casa i els qui la deshabiten. Els símbols que dibuixen el seu univers íntim (la ràdio, l'agulla de fer mitja, el quadern de l'Eugeni), les constants referències a la natura, a les estacions de l'any, els diversos registres que caracteritzen els personatges, el retrat de la burgesia catalana, la Barcelona dels anys seixanta i el poble de comarques costaneres on es feien construir la torre per passar-hi l'estiu, fan d'aquesta una peça clau, una més sisplau, de la narrativa rodorediana.
Només es viu fins als dotze anys. Fa feredat, aquesta frase. És la veu de la solitud qui parla, la veu tranquil·la dels anys, la que mira passar el temps com qui observa l'esclat d'una poncella en obrir-se. Perquè és així. Mireu els til·lers... ¿Veieu les fulles com els tremolen i ens escolten? Més Rodoreda, sisplau.

Viatge al món digital

2008-09-28T17:22:00.003+02:00

Sóc un escèptic, ho reconec, o més aviat un suspicaç impenitent davant cada nou invent amb què la tecnocràcia para la nostra taula domèstica. Per això quasi sempre arribe tard a les maquinetes, i només quan són estrictament inservibles (em va passar amb el vídeo i em passarà el dia que decidesca adquirir un mòbil, objecte que llavors ja haurà esdevingut pura arqueologia). Relacione aquest dèficit amb la meua absoluta manca de fe religiosa i la contrastada ineptitud per a les veritats científiques, però lluny de turmentar-me amb tan escandalosos defectes, n'he fet bandera i marca de la casa, i explique per a qui vol sentir-me que la meua és una forma de resistència al poder, una reivindicació de la vida ascètica, un retorn a les formes primigènies del saber i l'experiència (mentideta venial: com si les formes del saber fossen incompatibles entre elles!). Dic tot açò per justificar la meua presència en una revista digital (també en diuen virtual) com aquesta. Quatre anys mirant de reüll el que Begonya teclejava amb tanta ànsia, comptant cada minut que hi dedicava, fent-me el desmenjat cada vegada que em convidava a visitar La paraula nostra, per acabar sucumbint finalment als seus encisos i comprometent-me a penjar ací (postejar, en dieu vosaltres; ja m'hi aniré acostumant), en l'ordre i el rirtme que Amadeu, el gran faedor, proposa, un feix de paraules. La culpa la teniu el consell de redacció, que completa l'Àlex amb els seus encisos sonors i l'Olga, l'estranya au del paradís literari que ja no pararà de volar.
Aquests, més els altres dos ja esmentats, em vau subornar amb un bon àpat a la platja saguntina, amenitzat per la primera tempesta d'estiu, la companyia de la tendra canalla i les respectives mares, unes fotos de l'artista i una memorable passejada per l'arena banyada (per la mar i per la pluja), l'olor de la qual sembla que em va despertar, com una fera que em rosegava calladament per dintre, els desigs més lluminosos, la fe més amagada. El nostre de la paraula, aquest díctic confús, ha conquistat així un nou membre, que espera estar a l'alçada d'unes circumstàncies que s'han revelat tan riques, variades i suggestives per a l'alegria del lector.
M'havia proposat escriure sobre viatges, que és recurs sofert i elàstic, tot evitant la temptació de ressuscitar algun cadàver enterrat entre les pàgines dels meus dietaris. Ho faré, en sentit una mica més estricte, potser més endavant, sense tancar cap porta. De moment us done algun detall sobre el meu viatge a les interioritats de la paraula (nostra, ara sí, pel que a mi respecta) des de la desfeta de certes suspicàcies que al capdavall no malmeten un atàvic, entranyable i sòlid escepticisme. Comptat i debatut, només es tractava d'escriure i compartir, de transmetre l'emoció de certs viatges. Doneu-vos per avisats.

Post Scriptum al Post
Com que sembla que tots els consellers (i conselleres) coincidim, també, en la nostra admiració pel gran Cesare Pavese, us propose, ara que se'n celebra el centenari del naixement, una antologia de poemes i textos que li hagen estat dedicats. Ací en va un, del poeta mallorquí Antoni Vidal Ferrando:

DEESSA

Homenatge a Cesare Pavese

Queia el cel de Menorca sobre les escarlates i les veus del night club. Quan s'allunyen l'acull de l'entretemps i les estones que el capvespre trepitja, tot és encara un eco de gardènies. Ara et record amb el jersei blau d'indi sota els somnis esfèrics, lacis de les bombetes; record els mariners del moll, els gestos, els dits llargs del saxofonista ianqui i un solo que va interpretar per tu, bell i patètic. De sobte esdevingueres la deessa. Sempre havia cercat els ulls mateixos, la mateixa instantània en camafeus, en els blancs hiperlírics de l'op art i dels Modiglianis; per les creus del camí i els aeròdroms de països famosos; come i falò la sera, la mar i les teves cuixes.

(El batec de les pedres, 1996)

Les fruites roges

2008-09-25T19:22:00.005+02:00

Jo tenia un cunyat que era, a més a més, un científic eminent. Dirigia departaments universitaris i equips d’investigació com ma filla dirigeix pel corredor les seues nines incomptables. Viatjava arreu del món conferenciant i ensinistrant els jòvens en les intrincades rigideses del mètode científic.
Jo viatge darrerament amb la meua flamant Naneu Pro Tango, una bossa mitjana molt compacta, que em permet encabir-hi tot el material de fotografia que em cal per a les comandes de l‘Allioli. Heus ací com queda tancadeta, en companyia del lleuger Manfrotto 001B, al qual li he acoblat amb una goma un paraigua blanc translúcid, superplegable, que em vaig mercar per tres euros de Hong Kong, via Ebay.

I ara el what’s in my bag, on falta el cos de la càmera i l’objectiu que, evidentment estan en ús en el moment de fer la foto.

Gran part de les andròmines amb què carregue formen part del meu equip d’estrobista, i amb el qual m’enfronte amb alguns dels succeïts més apassionants que s’esdevenen al nostre petit país, com ara a Alacant:

Com dic, el meu cunyat tenia un gran carisma i una irrefrenable voluntat de poder, i com que no li agradava perdre ni al punyet, ni molt menys deixar passar l’ocasió de traure a relluir l’allau de saviesa que atresorava la seua ment preclara, els familiars menjars dominicals esdevenien cursets, què dic, cursets, màsters, esdevenien autèntics màsters en els sabers que la humanitat havia anant acumulant en el curs de la història, que és llarga o curta, segons es mire.
Moltes vegades dissertava sobre el camp que més dominava, la bioquímica, la qual, aplicada a la cocció dels aliments, dóna molt de joc a l’hora de dinar. D’altres vegades s’atrevia amb la literatura, la física o la religió. Però si hi havia un tema que li era especialment agradós era l’evolució de les espècies i el procés de selecció natural. Com que jo em vaig llegir una vegada el The Blind Watchmaker, d'en Richard Dawkins, intentava plantar-li cara i fer-li veure que des què ell havia llegit el Darwin, la pròpia teoria de l’evolució havia evolucionat ella mateixa. Sostenia, de manera estantissa, al meu parer, que el factor funció era decisiu en el desenvolupament dels òrgans: si una fruita estava en la part de dalt d’un arbre, a força d’estirar el coll l’animal per cruspir-se-la havia d'haver sorgit una girafa. L’esmentat Dawkins refuta a bastament aquesta teoria, però jo no vaig ser capaç de guanyar-li ni una sola de les porfies que vam travessar sobre el tema. Ni sobre cap altra, incloent-hi l’exacta proporció de caldo i arròs en la paella. Això sí, mentre ell parlava jo fumava més que ell.
Una de les curiositats amb què em va il·lustrar era el per què la majoria dels fruits són rojos. Si acceptem la primera, sembla que, tot i la ceguesa per als colors de molts animals, el color roig emet alguna mena de vibració que el fa irresistible. Vegeu, si no, els bous, com els agrada el capot roig dels toreros. Com que la llavor de molts d’aquests fruits ha de fermentar d’alguna manera en el tracte intestinal de l’animal per a germinar després en els seus fems, i com que la mobilitat de les bèsties dissemina la llavor en un terreny cada vegada més extens, els fruits rojos haurien gaudit en la carrera evolutiva d’un avantatge sobre aquells que tenen qualsevol altre color, molts dels quals s’haurien extingit perquè ningú els trobaria una menja suficientment atractiva. Potser els més forts, els exemplars millor preparats acapararien, diguem-ne, els caquis rojos, mentre que els febles, o els malalts, s’haurien de conformar amb els que estaven verds.
L’ajuntament d’Alboraia, a l’Horta Nord, com que corren temps de crisi, ha retirat la subvenció a l’Escola de Formació de Persones Adultes. Aquests serveis, com sabreu, ofereixen classes perquè persones que no havien tingut l'oportunitat en el seu moment, obtingueren el graduat escolar. També tenia una oferta educativa orientada a activitats recreatives, com ara el ioga o el taixí. Així mateix, organitzava cursos gratuïts d’alfabetització per a les persones més desafavorides, o de llengua per a persones nouvingudes. Ara l’escola, com que ha d’autofinançar-se amb les quotes de matrícula dels cursos que ofereix, ha desestimat d’organitzar-los, tot comptant amb la minsa capacitat adquisitiva de la potencial clientela. A Meliana, també a l’Horta nord, on la gestió d’aquest servei ha estat privatitzada, no sé la sort que puga córrer aquest vessant d’assistència social en la seua oferta formativa, dubtosament rendible en termes de benefici econòmic. Si ets pobre o immigrant, comences a adquirir una tonalitat rogenca i, si comences a madurar, com els fruits saborosos, sembla que frises per cabre, justet, dins la boca d’un mascle dominant.
El meu cunyat, codony tardoral ell, començava a viatjar més del compte, ja sabeu, que si un seminari ací, una conferència allà, i la meua cunyada, gran encetadora de síndries, va ensumar-se que alguna magrana flamejant havia obtingut alguna beca. El cas és que ara ja no tinc cunyat i li tire a la paella el safrà que em ve de gust.

El lleure dels hòmens

2008-09-21T22:51:00.006+02:00

"Em va semblar massa enigmàtica per a entendre-la en una hora."
Carta de Thomas Higginson a Emily Dickinson, via El lleure dels hòmens d'Anne Carson.

"She was much too enigmatical for me to solve in an hour's interview."
Thomas Higginsonn letter 342a to Emily Dickinson
via Anne Carson's Men on the off hours

La paraula de Marina Tsvetàieva

2008-09-14T21:10:00.005+02:00

Oh gest que arrenques el vestit!
Somrís-ganyota -més planer
Que menjar i beure! (De guarir
Tens l'esperança, tu rai!) -Bé,

Serem, doncs, ara com germans?
Bona aliada: en l'aliança!
-Rius -ben abans d'haver enterrat!
(I jo he enterrat -i ric encara.)

Marina Tsvetàieva Poema de la fi i altres poemes
Anna Akmàtova Rèquiem i altres poemes
Traducció de Maria-Mercè Marçal i Monika Zgustova. Ed. Proa / labutxaca 2008

Acaba l'estiu, tanquem l'episodi dels llibres que havíem guardat tot esperant les vacances. Una lectura que m'ha captivat i que encara em resistesc a desar a la prestatgeria ha estat la dels poemes d'aquestes dues dones que han inserit amb majúscules la poesia en la literatura russa. Dues dones que han compartit una època difícil: dues guerres mundials, la revolució russa i la guerra civil, el triomf del totalitarisme i, sobretot, el terror stalinista. Malgrat les coincidències històriques (la veu de cadascuna es projecta sobre un fons d'exili, pobresa i persecucions), heus ací una poesia de tall més clàssic, serena i elegant, la d'Akmàtova i un crit esdevingut poesia, el de la Tsvetàieva, una poesia rebel, salvatge i desbridada. En qualsevol cas, hi ha en totes dues un fort lligam entre vida i obra, una vida que ben toca de peus a terra, fins al punt que els versos d'aquestes dones són un autèntic recorregut per sengles biografies. Finalment, com un riu que s'amaga i renaix, llurs vides arribaran a confluir en algun soli(t)dari meandre.

I és que el cel és tan llunyà,
tan a prop uns llavis tendres.
Déu, no jutgis: no has estat
una dona aquí a la terra.

Marina Tsvetàieva va nàixer a Moscou el 9 d'Octubre de 1892. Poeta de les absències, víctima de l'exili, del dolor (se li va morir una filla de tres anys), de la fam, de la guerra, és la passió i l'absència el motor que engega cadascun dels seus versos, un tro que rebota contra els murs interns i externs.

Al llarg de fàbriques retrunyidores,
Per l'eco de la veu, vibrants,
El més recòndit que la llengua colga
Et diré- el secret que, davant

Dels homes, dones i vídues celen.
El secret que Eva va amagar
A l'arbre: no sóc sinó una bèstia
Ferida al ventre gemegant.

El Poema de la fi , al qual pertanyen els fragments que hi ha dispersos entre aquestes línies, és un llarg text dividit que evoca la darrera trobada i la decisió de ruptura d'una parella, un home i una dona, a Praga, mentre aquests van fent un recorregut emotivament significatiu: des del fanal on acostumaven a trobar-se, passant per un dels seus cafès habituals on es fa explícita la proposta de trencament, una llarg passeig pel moll fins a un pont que ella desitja que s'eternitze, un segon fanal, inici del suburbi, ja extramurs... Tot plegat, una metàfora del camí cap a la separació. La ciutat com a escenari de la ruptura. Els barris perifèrics, la cua d'un gegant gairebé inhabitable, l'altra banda del pont com el final de la relació amorosa. Una metàfora d'una altra metàfora: la fi de la vida.

Prou de banalitats sens mida:
Prou de viatges, versos, trens,
Hotels... -Amor vol dir: la vida.
-Un altre nom, per tornaveu

Rebia dels antics...
-I doncs?
El puny estreny un esquinçall
-Com un peix mort- de mocador.
-Anem? -Cap on? Tria: estimball,

Bala, verí! La mort -ben franca!
-La vida! -Com un capitost
Romà que escruta, amb esguard d'àguila,
Desfeta, l'host.
-Trenquem, llavors.

......

Extramurs! Fora de ciutat, mira!
La frontera hem traspassat!
La vida- lloc on es fa impossible
Viure: gue-to jueu, call...

......

D'un sol cop perdre-ho tot-
El joc més net!
Barri, raval: S'han fos
Dies oberts...

S'han fos -tendresa, cases,
Dies, pedres, nosaltres.

Més enllà o més ençà de la feina de traducció, a desgrat dels problemes de mètrica i rima que aquest exercici comporta, els versos d'aquest Poema de la fi, amb accent de marcada intensitat com el cognom de l'autora, salats, marins com el nom, tenen imprés el gust amarg de la tristesa acompanyada del crit de qui no es conforma. Ni la fi de l'amor ni cap altra fi: la llibertat, l'alegria, el dret a viure.

-Ja no em sap dir res aquest mot
Més que absurdíssim: tren-ca-ment.
-Un entre cent? Deu lletres com
Un mur: Darrere, el buit, latent.

La nostra Maria-Mercé Marçal, gènesi i motor del treball de traducció i selecció juntament amb Monika Zgustova, hi és present. I tant. Hi evoquem les premisses marçalianes, la revolta, el desencís, la lluita.

Però com ens somreia
La mestressa, amatent,
Quan junts ens feia seure,-
Amb aquell llanguiment

D'amant de cabells blancs...
Com si digués: Viu! Prou
Tu també et marciràs!
Rauxa, badalls, amor,-

Potser perquè l'autora d'aquests versos va estudiar piano i anava per a professional de la música segons les idees d'una mare amb aires d'artista, hi trobem un reguitzell de versos que s'ordenen amb un ritme amable. Paradoxalment, a mesura que la poeta trenca l'espai del vers, el farceix de signes de puntuació, el transforma en diàleg abrupte, interromp el mot, el segrega, assistim a una lectura ben pautada, homogènia dins de la seua heterogeneïtat.
Marina Tsvatàieva es va suïcidar quan encara no havia fet els 50.

Si punxeu ací, podeu saber més coses d'aquesta donassa.

Cigarrets

2008-09-12T23:21:00.004+02:00

Descobert via Cuatro tipos.
Al youtube, si hi feu una cerca, en trobareu moltes versions. He triat aquesta, tot i que no sona bé del tot, perquè m'agrada la combinació de la guitarra acústica amb el xilofó.

Los Mores

2008-09-07T11:42:00.004+02:00

Fa més de vint anys que vaig anar a Los Mores per primera vegada. Aleshores, aquesta aldea de l’Alt Millars semblava un poble fantasma, com si els seus habitants s’hagueren evaporat sense deixar senyal després d’una inexplicable catàstrofe: les cases immaculades, els objectes personals dels veïns als calaixos, les cartes, les fotos, les vaixelles als aparadors, els càntirs als cantirers, les màrfegues als llits. Fins i tot els pupitres de l’escola semblaven acabats de buidar, recargolades cal·ligrafies a la pissarra, com si fóra la pausa per a l’esmorzar. A Los Mores, que devia tindre vora el centenar de cases, hi havia escola però no hi havia església. Hi he tornat aquest estiu i n'he fet unes quantes fotos.
Aquesta, en realitat, pertany a El Hostal, un altre petit nucli abandonat, a uns vint minuts de senda de Los Mores.

Aquesta altra és la vista des d'una finestra d'una casa a Los Mores.

Pels carrers de Xàbia

2008-09-02T22:43:00.008+02:00

És de suposar que coneixeu el plaer d'obrir un atles per una pàgina qualsevol -posem per cas la 267 de l'atles de l'Enciclopèdia Catalana: Madagascar- i deixar anar l'esguard pels mots estranys, desconeguts i inesperats que omplen aquell racó: el riu Kitamby, els pobles de Faritsiho i Miarinarivo, el cim de Vazabe (1779m) o la platja de Mahanoro. És semblant al plaer de fer girar una bola del món i aturar-la de manera atzarosa amb la punta d'un dit.
Una de les coses que faig cada vegada que passe uns dies a l’apartament que té ma mare a Xàbia és obrir el plànol i visitar-ne els carrers. Vull dir...des del sofà estant. El carrerer de Xàbia és un autèntic tresor ple d’evocacions. En aquest poble de la marina alta, al sud del Cap de Sant Antoni, trobarem dues maneres d’anomenar carrers: la caòtica dels barris antics i l’ordenada dels nous.
Al primer bloc pertanyen els carrers del poble i de duanes del mar (el port). El centre històric és un autèntic caramull de mots religiosos, locals, maulets i botiflers. Des de la plaça Marina Alta pots seguir per l’avinguda Príncep d’Astúries fins la plaça del Convent, trencar a l’esquerra per la ronda Colom, tornar a girar a l’esquerra per la ronda Sud i arribar, tot creuant la plaça Joanot Martorell, a l’avinguda Amanecer de España. Ai. Les duanes del mar ofereixen un passeig molt semblant: els carrers Doctor Flèming, Verge del Loreto i Triana uneixen l’avinguda de Lepanto –ací, si us ve de gust, podríeu imaginar-me amb vuit anys i una bici aprofitant el pendent lepantí- amb Jaume I. D’una manera simbòlica, a primera línia de platja, passejarem per l’avinguda de la Marina Española. Ai. Però el que més m’agrada és passejar –hi insistiré per si algú se n’ha oblidat: des del sofà- per les zones noves. Xàbia ha optat per tematitzar grups de carrers. I resulta d’allò més entretingut i agradós deixar anar els ulls per aquests noms.
Som-hi a l’extrem sud de Xàbia. Al cap de la nau. Si voleu arribar a la Cala Blanca no us queda més remei que voltar pels carrers Truita, Esturió, Fartet, Anguila, Barb o Samaruc. Una mica a l’interior d’aquesta cala estan els carrers botànics: del carrer Llorer arribes a l’Heura, que fa un gir de180 graus i s’obre en dos: el carrer Morera –un atzucac- i el Begònia. Només uns segons dura el dubte i ja seguim pel segon fins arribar al carrer Lligabosc des d’on tenim una magnífica vista dels carrers Ortiga, Figuera, Pebrella, Fenoll i, allà lluny, el carrer Esbarzer.
Aniríeu errats si pensàreu que tota la nomenclatura fa referència a la fauna i flora. Hi podeu trobar una zona amb tretze carrers paral·lels –cap no els creua- que comença amb Mantegna i Magritte i acaba amb Degas i Cezanne. En cas que estiguéreu interessats en la pintura més antiga –Da Vinci, Bruegel- us veureu obligats a creuar la zona dels carrers amb noms de llacs: Oulo, Saimaa, Mitchigan...
Per descomptat que els escriptors –estirats ells- són darrer del Club de Golf Jávea (sic): hi trobareu des d’Homer a Genet, tot passant per Poe, Rimbaud, Twain, Baroja, Capote o Verne. De catalans, no cap.
Els músics –persones de tarannà esguardenc i descansívol- ocupen tot l’espai entre la Granadella –amb noms ornitòlegs com ara Falconet, Teuladí o Trencapinyols- i la Cala Blanca esmentada adés. És a dir, es troben al bell mig de les zones conegudes com a Balcó a la Mar i La Migdiada. Hi trobareu els noms que tothom i totdon espera: els carrers Mozart, Bizet, Debussy, Albéniz, Mahler... El que fou tota una sorpresa va ser trobar carrers dedicats a compositors contemporanis: Berio, Boulez, Varesse –entre Rossini i Halffter-... Que tu on vius? Doncs jo al carrer Alban Berg. Però si som veïns, mira tu peraon, jo tinc la caseta a l’Anton Webern!
Des del carrer Samuel Adler hi ha –deu haver-hi- una vista molt profitosa a la Platja Ambolo. (Que potser havíeu sentit mai una denominació més explícita?).
Com no podia ser altrament, quan m’estic a Xàbia, visc a l’Avinguda del Furs entre l’Avinguda Ausiàs March i el carrer Vicent Andrés Estellés, paral·lel a Joan Fuster i Enric Valor. Però no us feu il·lusions, cinquanta metres més enllà està la caserna de la Guardia Civil.

Viure no és necessari, viatjar sí

2008-08-09T20:50:00.001+02:00

københavn

2008-07-29T12:13:00.004+02:00

Des de terres del nord, amics del vent i del sol, manxem amb el plaer que dóna aquesta terra. La bicicleta i la llibertat.

El bell estiu

2008-07-23T23:59:00.003+02:00

Una resposta de Begonya a un post d’Amadeu m’ha fet memòria d’un parell de viatges que vaig fer l’estiu passat. Un de literari, l’altre de físic, però tots dos íntimament relacionats. M’explique. L’any passat vam decidir visitar el meu cunyat, que viu a Torí, tot aprofitant un vueling a Milà, ciutat a dues hores de camí de Torí. Us en vaig parlar al post en què quedava inaugurada la meua entrada oficial en aquest bloc peculiar. A la capital del Piemont, Ivan hi fa de guionista de sèries de televisió. Amb un èxit sorprenent per a ser un català meridional fent guions –molts d’ells humorístics- en italià. Tornen i catalani!!!. El cas és que Ivan tenia una setmaneta de vacances i allí va anar a parar la meua família. Només ens faltava el tupervare amb la truita. (per cert, fa uns dies que hem tornat de navarra i sembla que els navarresos reclamen la paternitat de la truita de creïlla. En fi...).

Unes setmanes abans de volar cap a Milà on ens esperaria Ivan, vaig pensar a lligar aquest viatge físic amb un altre de literari. Em va semblar una excusa ben bonica per fer algunes lectures. Vaig esbrinar ací i allà i vaig arribar a Italo Calvino, a Pavese, a Baricco...

Del Baricco vaig llegir-me, postviatge, Seda i Novecento, dues novel·letes que es llegeixen en un sospir. D’Italo Calvino, de qui recordava uns magnífics vescompte i baró, vaig triar el Marcovaldo, un text que tenia per casa perquè ja l’havia intentat llegir feia uns anys però que havia abandonat perquè no em feia el pes. L’any passat aconseguí acabar-lo però amb no gaire entusiasme. No vaig trobar-li el què.

I per fi vaig entrar-li, per primer cop a la meua vida, al Pavese. Va ser una troballa realment corprenedora. Les històries i la manera de narrar-les em van sorprendre i copsar d’una manera profunda. Vaig començar, abans del viatge a Torí, amb El bell estiu que esmentava la Begonya. Vaig quedar parat. Torní a abacus i a tresiquatre i em vaig fer amb tres llibres més del’autor de Santo Stefano –un poble proper a Torí. Allí mateix (Ivan viu amb la seua companya Jenny a una casa tocant el Po) vaig llegir-me El diable als turons. Si bé vaig acabar-lo a casa del meu cunyat tombat al llit al costat del seu mac, m’he creat el record que vaig tancar l’última plana pujat a un del meravellosos turons que envolten la ciutat, de l’altra banda del Po. Les colline i el riu que tant s’estimava Pavese. Posteriorment a l’arribada a casa, em vaig llegir La lluna i les fogueres, un llibre absolutament imprescindible. Realment impressionant.

Per cert, que els dos primers –el bell estiu i el diable als turons- els vaig llegir en una edició de Proa_butxaca molt bonica, amb una tipografia bella. Quina llàstima que els llibres no acostumen a donar informació d’aquesta mena. Només recorde una editorial que sí esmenta el tipus utilitzat: txalaparta. A veure si l’especialista de la casa pot dir-me’n alguna cosa.

El cas és que vaig passar un estiu d’escriptors del Piemont, de passejos pel Po, de gelats de gianduia (si no els heu tastat, desconeixeu un dels plaers màxims de la vida), de llibreries que tanquen a les dotze de la nit, de grissini autèntics –més grossos que una rosquilleta i de dos pams de llargs-, de patir el trànsit torinés dins del cotxe d’Ivan, de família, d’un Manel exultant, d’un Joan incipient, de cafeteries on demanaves una beguda i t’oferien un buffet lliure de menjar, d’inacabables gestos poètics amb les mans, de la mole antonelliana, de Pavese.

Un bell estiu.

Les 'plaquettes' de Ricard Giralt Miracle

2008-07-20T07:49:00.012+02:00

Arran de la col·laboració amb la Begonya i el Manel Rodríguez-Castelló en la publicació del llibre Ponts de paraules, vaig tindre l'honor de conèixer el José Luís Martín, un personatge digne d'ingressar en la més patafísica de les acadèmies. José Luís és, junt amb Félix Bella, l'home que hi ha darrere de la inexplicable editorial valenciana Campgràfic, de la qual ja us he parlat alguna vegada. Com ja deveu saber, és una casa dedicada exclusivament a l'edició de llibres i manuals de tipografia. Si això ja seria estrany en tota una Barcelona, en una ciutat com València resulta quasi heroic. I això que comença a haver-hi un cert ambient tipogràfic. Vegeu, per exemple, si no vos ho creieu, el web Cuatro tipos, que mantenen Tomàs Gorria, Herminio Javier Fernández, Javier Pérez Belmonte i Diego Obiol.
José Luís Martín, que és de nissaga d'impressors, té la impremta més endreçada i polida que he vist en la vida. Si haveu entrat mai en una, ja sabeu que us podeu esperar: pisos renegrits per la tinta, màquines xorrant greix, operaris malcarats i bruts fins les orelles, un pandemònium digne dels budells de la Panderola… Res d'això es pot trobar a Martín Impressors, a banda de l'inevitable sacseig de les màquines, que diries que brunzeixen, i la industriositat habitual dels maquinistes i mossos, d'impol·lutes, blaves granotes. José Luís, un home amable, amb l'aire humil i un poc despistat que, a vegades, adquirixen les persones que saben tant, va tindre la cortesia d'obsequiar-nos, al Manel i a mi, amb un dels primers exemplars de la seua tesi doctoral, dedicada a un altre patafísic, l'impressor, dissenyador i tipògraf Ricard Giralt Miracle.

José Luís ens contava que al llibre havia reduït considerablement el text original del seu treball d'investigació per a concedir protagonisme a la reproducció del treball gràfic de Giralt Miracle.
L'estudi comença amb un petit repàs al context històric i tipogràfic, necessari per a entendre el lloc on s'inscriu el treball de Giralt, segueix amb el període de formació de Giralt a l'editorial Seix i Barral, per a endinsar-se després en el gruix de la seua creació més personal, que abasta el seu treball a l'Instituto de Arte Gráfico, Filògraf , les edicions de l'editorial PEN, el seu treball per a editorials –Aymà, La Gaya Ciencia, Destino…–, i les seues relacions amb els artistes que li eren contemporanis –Miró, Brossa, Tàpies, Zobel…–.
Enmig hi ha una mostra d'un del que ell anomenava plaquettes, que eren, com diu José Luís, "unos pequeños cuadernos, publicaciones de bibliófilo, que Ricard Giralt Miracle utilizaba para enviar a sus amigos, clientes y posibles clientes, desde los años cincuenta hasta el final de su vida […] como felicitaciones de Navidad o avisos de vacaciones". En aquestes plaquettes és on Giralt es permetia una més radical llibertat creativa i on feia servir tota mena de recursos gràfics de manera innovadora. Els resultats eren d'una meravellosa i inspiradora delicadesa.

Les il·lustracions pertanyen a José Luís Martín Montesinos, Ricard Giralt Miracle. El diálogo entre la tipografia y el diseño gráfico, Campgráfic editors, València, 2008

The Auld Byre, poema i estiu

2008-07-12T19:20:00.006+02:00

Ara fa un any buscava inspiració a Escòcia, a la casa dels meus cunyats, un antic estable enmig dels verds més intensos. Aquest dissabte xafogós de juliol, carregat de núvols cabuts que passen, vol fer-se'n eco, d'aquells assajos de poemes a l'estable. La imatge és de l'artista Cy Twombly, que exposa aquests dies a la Modern Tate de Londres.

The Auld Byre

Regires pels racons del vell estable
nits enceses al pati i dins la llar.
Pètals de sal, espurnes i un cel amable,
que estripa un doll de dubtes per veure-hi clar.
Mentre el desig s'amaga puges escales,
basteix cases antigues el teu desmai.
Vora els murs la paraula que bat ses ales:
trobar el fum de sempre que et mena al mai.

Tretze tristos tràngols

2008-07-05T10:35:00.000+02:00

Un dissabte a Chesil

2008-07-02T23:03:00.002+02:00

M’estic endinsant en l’obra de Ian McEwan en ordre invers. És a dir, el primer que he llegit, A la platja de Chesil –recomanat fa uns mesos en aquest mateix bloc- ha resultat ser el darrer que ha escrit l’autor. Com que volia combinar aquest fet amb el meu tarannà metòdic, vaig prendre la decisió de llegir-los en ordre contrari a la seua creació. Total, que després que Amadeu ens animara a llegir aquesta novel·leta, Vera me la va regalar. Tan bon punt iniciava el meu habitual maig gensfeiner, vaig llegir-me-la de dos mossos. Tot seguit vaig flipar per a, posteriorment, passar a comprar i llegir Dissabte en una edició econòmica de La butxaca.

Es tracta de dos llibres de temàtiques molt paregudes. Semblaria que McEwan provà a fer una destil·lació a Chesil de la novel·la anterior –i molt més llarga-, Dissabte. Degut a una necessitat indefugible de continuar gaudint d’aquest autor, vaig llegir-me’ls pràcticament seguits, de manera que en ocasions confonia la mare de Henry amb la de l’Edward!

He llegit ací i allà que el nostre autor parla de la fragilitat de la vida. A Dissabte, aquesta fragilitat es centra en l’adn, les malalties degeneratives causades per cèl·lules petitíssimes i en decisions que et poden fer canviar la vida. A Chesil, a la falta de comunicació que es produeix en les hores postcasori de l’Edward i la Florence. Aquesta incomunicació capgirarà totalment el seu futur.

La sensació que en vaig tenir jo, però, és que més que no fragilitat, caldria parlar de riquesa. El narrador mateix ens ho diu a Dissabte: “El continuen complaent l’ordenació aleatòria del món, les probabilitats inimaginables contra qualsevol condició concreta. Creia en milions de milions de futurs possibles; la selecció del pur atzar i de les lleis físiques li semblaven una alliberació de les intrigues d’un déu lúgubre”

El que jo voldria destacar-ne en aquestes línies és la part constructiva de les dues novel·les. A l’escriptura musical, la forma és fonamental. De fet, tot és forma. Una eina bàsica d’aquesta escriptura musical és prendre un element i jugar constantment amb ell. Et pot servir per crear el tot i la part. El pots trobar a la soprano, però també al clarinet baix. A la melodia i a l’acompanyament.

Em va sorprendre trobar aquesta manera de construir en les dues novel·les que conec de l’autor d’Aldershot. A totes dues hi ha un principi constructor –l’element a que feia referència adés-: una unitat (una part) que ho conté tot. És a dir, hi ha una concepció fractal. I aquesta fractalitat la trobarem a molts dels elements de les dues novel·les, si bé principalment a Dissabte.

A Chesil, l’autor fa encabir dues vides senceres en una escena que no deu durar més de deu hores (i, a més, en tan sols 139 planes!). Fins i tot hi narra el futur de la parella. I aquesta idea es repeteix fractalment en la novel·la anterior, Dissabte. Ací trobem un llibre que narra la vida d’un sol dia d’en Henry Perowne. Aquest dia, a les mans de McEwan, donarà de si: no només ens assabentem de tot el que ocorre en aquelles vint-i-quatre hores sinó que, a partir d’elles, coneixerem tot el passat i bona part del futur del nostre protagonista. A banda, Henry Perowne no podia tenir cap altra professió que neurocirurgià: és un especialista en cèl·lules (de mida imperceptible però que marquen tota una vida). Una cèl·lula que encabeix tota una vida. Un dia que encabeix tota una vida. Però, a més, l’estructura del llibre –seguint l’estructura d’una vida: episodis- està format per un enfilall d’escenes (la conversa amb el fill, la topada dels cotxes, la partida d’esquaix, la visita a sa mare, malalta d’Alzheimer...). I aquestes escenes, de nou, contenen, d’alguna manera, tot el llibre, tota la vida.

Per exemple, a l’escena de l’esquaix, McEwan li dedica més de vint planes a una partida entre el protagonista i un amic seu. És prodigiós tot el que pot narrar l’autor en aquesta escena. Val a dir que jo, que no coneixia aquest esport, vaig acabar les vint planes sense saber si es juga amb xarxa o ambsense. Vaig haver d’acudir a un especialista (que anomenarem AS) per aclarir-me que “ambsense, àlex, ambsense!”.

Dissabte: un dia que no és laborable però tampoc no és festiu. És el dissabte vital. És l’etapa dissabte. Ja no ets al dijous, encara menys al dimarts. Encara no ets al diumenge, però el tens a tocar de mà. Els seus dissabtes esdevindran diumenges.

Feia temps que no gaudia amb uns llibre com ho fet amb aquests dos. Ian McEwan escriu realment bé. De vegades acabes pensant que el millor d’un llibre –o el màxim que en pots esperar- és que la trama siga interessant. Afortunadament, de tant en tant et van apareixent –amb comptagotes- aquestes joies que et tornen l’autèntic plaer de la lectura.

A la platja de Chesil et deixa un regust amarg. Dissabte et provoca una estima immensa, intensa per la vida.

Ara em toca la novel·la escrita abans de Dissabte –una preqüela?-: Expiació. L’acaba d’editar La butxaca a un preu irrisori. Ja la tinc. Ja us en conte.

La clau al pany, literatura d'estiu

2008-06-29T22:17:00.010+02:00

Arriba la calor de l'estiu, torna l'oreig, que diu el poeta. Tots els estius són un estiu, el mateix estiu, com ho diria? L'estiu obert dels anys, la clau al pany.
Amb el temps, però, la consciència ens arriba a pesar i no sabem ésser aigua, o pedres a la sorra.
Mentre espere que els de la llibreria 3i4 em porten l'últim número de la revista Reduccions, retrobe lectures aparcades i l'assaig, la literatura d'idees, els dietaris em són més amables per a les hores llargues que es dilaten cada vesprada de sol. Torna Pla, ara també via virtual, Montaigne i els Essais traduïts per Vicent Alonso i, ara mateix, A contratemps, els escrits de Feliu Formosa dels anys noranta llargs. Uns diaris que edita Perifèric Edicions.
Formosa és un home que conegué bé Joan Vinyoli, és el traductor d'Ibsen, Kleist, Brecht, Bernhard, és el poeta que llegeix Trakl i Heine, Espriu i Pere Quart, Villon i Goethe, és el sabadellenc que estima el teatre, és l'escriptor que busca, a través de les paraules, l'alè per fugir de la por a la mort. Heus ací un poema:

32

Com que ja sé prou coses
de la mort,
conscientment, aïllo
aquest moment.
Vull dir que tinc
en compte tots els altres.
Com que no sé prou coses
de la mort,
inconscientment aïllo
aquest moment,
sense tenir
en compte tots els altres.

D’Al llarg de tota una impaciència

La pesta

2008-06-22T10:23:00.005+02:00

Aquestes persones que es veu a la foto, davant la Fira de València, on aquests dies se celebra el congrés del Partit Popular, són els pares i mares del col·legi públic d'Almoines, a la Safor. Protesten contra l'arbitrarietat amb què ha estat fulminat el seu director, Batiste Malonda. L'han despatxat pel prestigi que havia adquirit aquesta escola: la implicació en el projecte del professorat, dels pares, les mares i l'alumnat en les decisions que els afecten, els èxits en la qualitat dels ensenyaments –reconeguts amb premis d'àmbit estatal–, l'aposta per una escola valenciana… No ho han pogut pair, això. I en consonància amb l'estratègia de destrucció de l'escola pública que manté la Conselleria d'Educació, s'han carregat el Batiste per la incomoditat que els provocava el seu lideratge.

Els delegats i delegades del congrés, quan eixien i es trobaven aquell grapat d'insubmissos, se'ls miraven estupefactes com es devien mirar els habitants del castell d'aquell conte –d'Oscar Wilde? de Poe?– que s'havien amagat de la pesta que cundia al país: eren els més bells, els millors, però la pesta, esmunyedissa, els encalçà fins els seus luxosos, exclusius, salons, i els hi donà la mena de mort de la qual es pensaven estalvis.

Fa calor

2008-06-19T22:56:00.002+02:00

Consider que en principi no és sa plàstica
d'un detall que es manifesta en superfície
lo que demostra que una corba és massa dràstica
per deixar un camí tan pla i tan rectilini.

Consider que sa virtut és prou elàstica
per menjar-se un problemet tan específic
d'un mal dia en què un excés de confiança
va fer caure credibilitats i vicis.

Consider que en principi no és sa nàutica
d'un vaixell que pesca escamarlans i gambes,
i que navega amb alegria i molta pràctica
i deixa una via blanca i oxigenada.

Consider que sa virtut és prou elàstica
per menjar un calamaret amb gust de sipi,
d'un mal dia en què un excés de matemàtiques
va fer caure comptabilitats i nirvis.

Fa calor,
què tal si encetam una sindri,
què tal si me dius que m'estimes
durant es següents trenta mil dematins.

Fa calor,
què tal si nedam en pilotes,
què tal si deixam que sa parra
devalli es termòmetres a vint-i-cinc.

Fa calor,
què tal si encetam una sindri,
què tal si me dius que m'estimes
durant es següents trenta mil dematins.

Fa calor,
què tal si nedam en pilotes,
què tal si deixam que sa parra
devalli es termòmetres a vint-i-cinc graus.

A Rússia (2001) Antònia Font
Lletra i música Joan Miquel Oliver

Gonzalo Anaya i les palmeres centenàries.

2008-06-14T20:21:00.002+02:00

Conec un oasi enmig d'un desert d'asfalt, dues processons de palmeres enormes, espectaculars, com diria Àlex, que qualsevol govern amb trellat es cuidaria com un tresor de la memòria i del patrimoni.
Tots els amics de Panxampla hi passegen cada dia. Entre gossos, palmeres i persones s'hi combinen tota mena d'elements de comunicació i d'integració en el paisatge urbà del costat més pijo de Russafa. La llum de les vesprades de juny és un miracle enmig de la ciutat de València. I els matins veuen com l'ombra de les palmeres es reflecteix, elegant, en les lloses del passeig. S'hi respira bé, s'hi està bé.
Ara les obres del metro amenacen d'arrancar-ne cinquanta. Les tornaran a plantar després? Les mateixes o d'altres de segona o tercera divisió? Qui ho assegura? Tornaran a arrelar amb la mateixa força? Bah, a ells què!
Proposaria un canvi de nom: Avinguda de les Palmeres en comptes d'Antic Regne. Ja en foren uns quants, de noms, com apuntava ahir Martí Domínguez al Quadern d'El País: 14 d'abril, Maria Eugènia, José Antonio (que algun despistat diu encara). Noms que batejaren al llarg dels anys aquest quilòmetre llarg de verd mediterrani que ara veu perillar la seua vida.
Com les palmeres de l'avinguda, aniran desapareixent un a un els somnis d'un poble que no ha sabut evitar tants fracassos. Som fills de l'oblit i desconfiem seguit seguit del nostre veí mateix, del nostre germà, del nostre amic. Ens han injectat massa anestèsia al plat de calent. I tot va igual.

Ahir mateix vam acomiadar una bella palmera quasi centenària, Gonzalo Anaya, un arbre resistent com pocs que se n'ha anat amb els ulls plorosos de veure tants desgavells en el món de què ell era emblema i ressort. Se n'ha anat suspés en un enfilall d'interrogants que planegen damunt l'àmbit de l'Educació, amb lleis de paper fosc que afavoreixen sempre l'escola privada, amb la posada en marxa de programes inútils que condueixen l'alumnat al fracàs més estrepitós, amb decrets de noves assignatures impartides en llengües desconegudes. Tant de menyspreu no cap en l'ànima de les persones.
Proposaria, com a mesura de pressió, que ens lligàrem a cadascuna de les cinquanta palmeres que volen emportar-se. Quan arribe la piqueta, que se'ns emporten al dipòsit de cadàvers ensumant el perfum de la fusta datilera. Qui s'apunta? A veure què.
Panxampla ja ha començat una vaga de fam. Deu haver escoltat alguna cosa que, des d'ahir, no ha volgut tastar ni una boleta de pinso, ni un tros de pa.

Quatuor pour la Fin du Temps

2008-06-12T00:18:00.010+02:00

Olivier Messiaen és un compositor que pertany al que Ulrich Dibelius anomena mestres i mediadors. És a dir: un grup de compositors que, en acabar la segona guerra mundial, encara no estaven consagrats (com sí ho estava la segona escola de viena, bartók, stravinsky...) però tampoc no es trobava entre la generació jove (stockhausen, boulez...). El feixisme/nazisme –segons el cas- i la guerra els deixà desemparats i “descol·locats”. A aquest grup pertany també el meu estimat Luigi Dallapiccola. Messiaen va ser mestre de noms fonamentals de la música contemporània: Boulez, Stockhausen, Xennakis...

Olivier va nàixer exactament fa cent anys a Avinyó. Just en iniciar-se la segona guerra mundial –tenia, per tant, vora els trenta- va ser cridat a files com a auxiliar mèdic. L’enviaren a la Batalla de França. Allí va ser capturat pels nazis (maig del 1940) i enviat al camp de presoners Stalag VIII-A, a Görlitz. Olivier comentava posteriorment l’ambient de fred, misèria i fam que s’hi vivia. Tothom ha vist pel·lícules i llegit llibres sobre els camps de presoners nazis: és fàcil imaginar el nostre Olivier al bell mig d’aquell stalag. Resulta sorprenent i corprenedor que poguera -en aquelles condicions- concebre, escriure, assajar i estrenar una de les obres cabdals de la literatura musical contemporània: el Quatuor pour la Fin du Temps .

Segons contava ell mateix, la fam li engrandia els “somnis acolorits” (Quan escolte música, jo veig colors. Els acords s’expressen en termes de color per a mi. Estic convençut que hom pot expressar això al públic). Això combinat amb l’experiència de contemplar una aurora boreal el dugueren a la composició d’aquesta obra de cambra.

Olivier es va fer amic d’un oficial alemany, qui li facilitava paper pautat i les eines necessàries per l’escriptura (llapiceres, goma...). Després de les feines diàries, marxava al barracó dels capellans i escrivia.

La raó per la qual Oliver va escriure per a un quartet tan inusual és senzilla: eren els músics que hi havia al Stalag VIII-A: el clarinetista Henri Akoka, el violinista Jean le Boulaire i el violoncel·lista Étienne Pasquier. Olivier mateix tancava el quartet al piano.

A la partitura trobem totes les inquietuds musicals –i religioses: Messian era molt i molt catòlic- que el nostre autor treballarà també en la seua obra posterior: ús de la monodia (tothom interpreta la mateixa melodia), modes propis, la irregularitat (ritmes no divisibles, valors afegits, ritmes hindús...), l’ornitologia i un ús del temps molt personal. De fet, se sol explicar que l’expressió “pour la fin du temps” no només fa referència a l’apocalipsi sinó a l’ús tan especial del temps que empra el nostre compositor.

El quartet s’inicia amb la peça Liturgie de cristal (veure)

I acaba amb Louange à l'immortalité de Jésus (veure)

Messiaen creia profundament que allò invisible existeix més que allò visible, que la joia és més enllà del patiment, que la bellesa és més enllà de l’horror. Deia que la seua música no era bonica, sinó certa.

L’estrena absoluta del Quatuor es va realitzar al mateix camp de concentració. El públic estava format per presoners i guàrdies. Henri, Jean i Étienne tocaven els seus instruments mentre Olivier tocava un piano vertical en un estat lamentable. Tots estaven congelant-se.

Gener de 1941.

Frank

2008-06-08T09:46:00.004+02:00

Una anècdota relativament poc coneguda és l'estada que va fer Robert Frank a València a finals dels 40. El jove Frank, amb la seua jove muller, va viure a la platja de la Malvarrosa amb l'improbable encàrrec de fotografiar toreros. Ja de tornada a Amèrica, va fer la sèrie de fotos que compondrien The americans, una de les icones de la fotografia del XX, ara editat en castellà per La fábrica.
És un misteri com pogué influir aquell episodi valencià en la seua formació fotogràfica i n'han quedat pocs, de documents gràfics. Crec recordar una foto d'un aprenent de torero, fent passades a l'aire amb el capot, en l'arena de la Malvarrosa a l'hora de la posta. O potser me l'he imaginada, la foto: l'objectiu deu ser un 28 mm, o fins i tot un 21; el torero està centrat en el quadre i uns metres darrere d'ell, fent-li rotgle, hi ha un grup de persones que l'observen, a ell i al fotògraf, un grup bigarrat de joves amb camisa blanca i cigarretes entre els llavis, prims, un home panxut assegut a una cadira de boga, una xiqueta descalça als seus peus, dues xicones pàl·lides un poc més lluny. Potser era un jovenet Enriquito Vera i els xics que fumaven eren mon pare, amb Juanillo i el Gordo.
O potser, aquell que no mira ni al torero ni al fotògraf, sinó la promesa d'unes cuixes sota les faldilles de les xicones pàl·lides, no és altre que Vicent Andrés Estellés, comptant mentalment les síl·labes per a una ègloga en castellà.
Un telegrama i un gir bancari fan volar a Frank cap a els Estats Units, on retrata, diuen, el revers del somni americà. Estellés entra a Las provincias i comença el seu testimoni dels soterranis emocionals del franquisme. Enriquito Vera debuta a la plaça de bous de Xàtiva i és un d'aquells toreros que feien pel·lícules i eixien al Hola. Mon pare, Juanillo i el Gordo treballen, tenen fills, envelleixen, moren.

Josep Vicent Marqués, un home bo

2008-06-04T23:01:00.006+02:00

Vam triar el conte d'aquelles dues pàgines, la 212 i la 213, enamorades habitants d'una plàcida llibreria, que el destí acabava separant per un casual contratemps. Els qui per aquells anys féiem teatre al Clot del Moro, treballàvem aquest text de Josep Vicent Marqués i reproduíem en escena el moviment de les pàgines convertides en impossibles amants. És com si ho estiguera veient, ara mateix. Així és com vaig descobrir la cara literària d'aquest home que avui, com a aquelles dues pàgines, la vida se li ha convertit en un amor impossible.

Josep Vicent Marqués fou moltes persones: sociòleg, periodista, narrador, polític, mestre. Fou, sobretot, un home bo. Bo, com els homes que lluiten un dia, un any, molts anys, tota la vida, a la manera de Brecht.
Home compromés en la transició, va dedicar-se aferrissadament a estudiar i reflexionar sobre la realitat social i política del País Valencià. La seua dèria per analitzar la problemàtica masculina i treure'n el suc des de la pròpia experiència, el va menar cap a la lluita activa per la igualtat de sexes, i és per aquest dels seus jos que m'agradaria recordar-lo més. Sense homes com ell, les dones no podríem fer pas el nostre camí.

TROBADA DE GNOMS

Un dia el Gnom Sense Cognoms anant pel bosc es va trobar amb un altre gnom.
-Què vols que et concedesca? -va preguntar-li de bon humor.
-Res. Jo també sóc un gnom -contestà l'altre.
-Un gnom? Més aviat ets un vanitós.

Josep Vicent Marqués Amors impossibles, Ed.3i4. València 1982

Francesc Argemí o la poesia de Juan Gelman

2008-05-31T18:13:00.005+02:00

Li havia promés a l'Àlex que escriuria sobre Gelman, el poeta argentí que ultrapassa els límits del llenguatge, de les formes i també del contingut. L'editorial Visor celebra els 40 anys de publicacions en vers amb la irrumpció d'una nova col·lecció d'autèntic luxe. Es diu Palabra de Honor. Jo en diria Mel de Romer. El número que inaugura aquesta col·lecció és un llibre impecable de Gelman, Mundar, que farà les delícies dels amants de la poesia en estat pur però també de la tipografia, de l'edició acurada, del gust per les coses delicades, ben fetes. Llegir Mundar per a mi ha estat com tornar a un lloc que reconec i que, tanmateix, no acabe de copsar; un món que m'emmiralla per la recerca que planteja a través del llenguatge, la recerca del jo, aquest etern inconegut. Admire el domini de la contenció que hi ha a cada vers i el pes de les paraules que, des d'un cor ferit, ens despullen i ens abracen, curulles de passió. És l'etern retorn cap al primer barboteig, el viatge d'anada i tornada cap als orígens. I, finalment, també el compromís polític, la lluita intel·ligent.

LA DIOSA

La diosa Palabra, o búfala, o leona,
sólo visita a los que ama.
Ahí desviste su imposible belleza
que no se puede tocar. Fugaz
y siempre huyendo, no
roza la mano de nadie, come
de su silencio y entra
en abismos donde
pasa en una carreta el adiós.
Ah, diosa que así mostrás la muerte
a tu esposo perpetuo.
Saben los que te roban
que crujís triste.

En el panorama actual de les lletres escrites en castellà, junt als versos de Gamoneda i González, la poesia d'aquest home desvetlla els secrets d'aquest món i part de l'altre.
Sublim.

Però fa massa dies que corre pels espais informatius la notícia de l'empresonament del Francesc Argemí, un jove de Terrassa que fou alumne meu allà per l'any 1998, si no recorde malament, a l'IES Nicolau Copèrnic . És per això que avui no me'n puc estar, de posar-me al seu costat i al costat de tanta gent, jove i no tan jove, víctimes de la injustícia més descarada. Els poemes de Gelman per a tu, Franki, des d'un sud que també es desespera.

ALAS

Ala.
A la herida.
Alar ido
al espanto
que separa la voz del corazón.
El alano que alarga su altivez.
Alondra aquí metida por
caprichos de la gallina con el gallo.
alazán que el alba ocupás,
alargame el amor y su signo
que se alcohola en mis entrañas!
Ella, con alfabetos no leídos,
alumbramé lo que resiste al pairo!
En el alfeizar de los huérfanos
pregunta qué pasó
y alza la noche.

Aquesta foto els la vaig fer durant una excursió a Barcelona. Féiem un treball sobre Mercé Rodoreda i visitàvem llocs que apareixen a les seues narracions, com ara la Plaça de Diamant, el Cementiri del Poblenou, el Mercat de Gràcia... Com passa el temps i quina pena, quina ràbia tot plegat.

Un de Monzó

2008-05-30T14:32:00.005+02:00

QUALSEVOL TEMPS PASSAT

La Marta ha enyorat sempre la seva infància, aquella infància en què, malgrat tenir televisió, a l’hora de sopar, el pare, la mare i els nou germans s’asseien al voltant de la taula i a ningú no se li acudia demanar que engeguessin la tele. Perquè, a l’hora de sopar, els uns i els altres s’explicaven què havien fet durant el dia.
—Avui, a classe hem estudiat els primats— deia la Marta.
—Ah—s’interessava el pare.
—¿Vols més enciam?—preguntava la mare.
Quan la Marta va tenir un fill, els primats ja no s’estudiaven: es treballaven els primats, el quars, les estalactites i el món vegetal.
—Avui hem treballat el grèvol —li deia el fill.
La Marta hauria volgut que el seu fill creixés en aquell mateix ambient de sana alegria fraternal. Però, per comença, la Marta havia tingut només un fill i, amb només un fill, no hi pot haver gaire vida fraternal, ni sana ni no. A més, el televisor ja havia deixat de ser un proscrit i cada cop guanyava més terreny.
Durant un temps va intentar combatre’l, però aviat va llençar la tovallola i, a taula, tota la família —ella, el seu marit i el nen—cedien el cap de la taula al televisor. Llavors la Marta ho criticava:
—No és bo que la televisió presideixi les nostres vides. No ens comuniquem. ¿Tan poques coses tenim a dir-nos?
El marit pensava d’una altra manera:
—Però és que ara fan les notícies.
Sempre era el mateix: de seguida que s’asseien al voltant, el marit engegava el televisor. I el nen de seguida va aprendre la lliçó paterna i —si bé al principi també argumentava: “És per veure les notícies” —ben aviat ja no li va fer falta escudar-se en la coartada informativa i, per comptes de les notícies, van començar a ser les curses de fórmula I, uns dibuixos animats pretesament corrosius, o programes amb famosos que s’insultaven asseguts fent rotllana. La comunicació familiar havia començat la davallada per un pendent del qual no havia de tornar mai més. Bon punt acabaven de menjar,tots tres saltaven al tresillo i allà s’incomunicaven a base de mirar concursos, coreografies o acudits plans. Ella hauria preferit una partida de dòmino, que facilita una mínima conversa, un suau intercanvi d’idees, però feia temps que havia acceptat que era una batalla perduda i que no podia anar contra el curs del temps.
Però ara, des de fa uns quants mesos —un any, potser dos o més—, la Marta ha començat a enyorar fins i tot aquests temps, quan ella, el seu marit i el nen, passaven la nit davant del televisor. Perquè —no s’ho hauria imaginat mai— ara es comuniquen fins i tot menys. Des que va entrar el primer ordinador a casa, tot ha canviat. Primer va haver-hi només un ordinador, però ara ja n’hi ha dos. Un el fa servir el seu marit. L’altre, el seu fill. Ella no vol ordinador. El correu electrònic el rep a la feina i l’envia des d’allà mateix i, si és a casa i necessita enviar alguna cosa urgent, doncs entra a l’ordinador del marit o al del fill. Però ara passa que, de seguida que s’acaba el sopar, el fill recull els plats i els du a la cuina, el marit omple el rentaplats i l’engega, i, tot seguit, tots dos es tanquen, l’un al despatx i l’altre a la seva habitació, amb els ordinadors respectius, i ella es queda sola al sofà, davant del televisor, enyorant els temps en què, almenys, aquesta pantalla feia que estiguessin una estona plegats.

Extret de Mil cretins de Quim Monzó a Quadrens Crema.