La paraula nostra

Allò doncs

2009-07-15T22:43:00.007+02:00

modelar per les veus - al llarg del temps - a cadascuna la boca badada per prendre - empassar - allargar el cos - s'estira - per la possessió - no - per a l'engolida

mai sadollar - desig de veus - boira pertot - d'on sorgeix - de sempre amb els braços endavant - tallant del cos el vent fendeix l'espessor - aïlla una veu - i encercla - gravita al voltant - progressió cap a un cos - parlant - allà

L’obra de Danielle Collobert (1940-1978) és una de les escriptures experimentals dels anys setanta a França més profundes i, alhora, menys conegudes. Allò doncs esdevé una exploració de la veu i del llenguatge: una llengua feta de crits i de gemecs que ens endinsa amb la màxima intensitat pel territori del dolor (de viure) i de la impossibilitat de dir-lo, tot atansant-se als límits del llenguatge. Fins a l’exhauriment.

el subjecte
el qual
un mot
sobre un mot - el qual - mirada - del blanc - mirada s'inscriu - el rastre subjecte - en alguna part - per algun temps - el visible a ell mateix sinó de qui - traça il·legible - improbable - desxifrat

per sempre més el seu cos subjecte
l'indefinit subjecte
l'escrit de la definició

Allò doncs de Danielle Collobert. Traducció d'Antoni Clapés i Víctor Sunyol.
Jardins de Samarcanda, coedició de Cafè Central i d'Eumo Editorial.
Barcelona, març de 2009.

Plaers infantils I

2009-07-12T19:43:00.003+02:00

Conviure amb xiquets et dóna l'oportunitat de redescobrir (o descobrir) grans plaers:

Un d'ells és la nocilla. Poder fer-te una llesqueta de pa amb nocilla (nutella des del meu viatge a Torí) o, darrerament, de manera descarada amb cullereta és un plaer que diràs que necessites de xicalla per casa com a coartada.

Un altre és pintar. I no parle de res relacionat amb la creació. No, parle de pintar, d'acolorir. Recorde asseure'm amb el Manel i acolorir tots dos un full d'aquells que porten alguna figura per omplir de colors. El goig hipnòtic d'omplir el blanc amb llapisseres de fusta, tranquil·lament, la mirada perduda. Sense presses, sense cap objectiu.

Escoltar mil vegades el mateix cd barreja el plaer amb la manca d'opció. Però és cert que quan acceptes la realitat (des de meitat de maig haurem sentit el cd dels Manel no menys de cent vegades) comences a traure'n partit. Per una banda tens el plaer de la descoberta, de la curiositat. Després comences a poder aprofundir en la capacitat de l'escolta. Les repeticions, les variacions, els canvis d'accent, cantar la veu principal i les secundàries -i el que fa la tuba, i el trombó, i el clarinet-, la construcció de crescendi, etc. I per últim, i com a conseqüència dels anteriors, arriba fins i tot l'opció creativa i et llances a fer altres veus. Primer, insegur, cantes a terceres. Després et desmelenes (amagueu el somriure, bandarres) i fas pur contrapunt (canten de puta mare, que fan cant coral).

(continuarà)

Estic en Bàbia

2009-07-09T11:28:00.009+02:00

Estic en Bàbia i és on vull estar. Permeteu-me aquesta expressió tan poc genuïna per fer referència no només a l’estada als llimbs sinó també a una de les comarques més bucòliques que conec. El pensament i les paraules se m’han avançat en fer les maletes i arribar al paradís. D’ací uns dies ho faré jo.

Bàbia, Lluna. Noms eteris que em conviden a prendre el vol després de tallar el cordó umbilical que em nuga a la terra. Noms suaus que m’ajuden a viatjar sense nau entre roques calcàries plegades sobre rius subterranis i coves. Paisatge kàrstic de glaceres que es dissol en l’aigua d’un riu amb nom lunar i que, a poc a poc canvia d’aspecte entre esquitxos de fagedes i savines. Natura salvatge d’isards a les muntanyes i de llops que s’acosten al poble. No tinc por.

Mentre prepare l’equipatge pense en les nits d’estiu amb la llar encesa i les flassades al llit, després d’haver pujat al cim d’un turó per contemplar i posar nom a cadascuna de les constel•lacions de la Via Làctia. Després d’haver estat, a l’hora crepuscular, arrecerats entre els matolls tot esperant que els porcs senglars s’acosten a refregar-se als bassals de fang. Després d’haver sopat una caldereta ruixada amb orujo d’herbes. Després d’haver tornat de pescar truites amb plomes de gall de Càndana als rierols d’aigua de desglaç. Després d’haver recollit de la vaqueria la llet acabada de munyir. I després d’un dia amb molts de després però sense pressa.

M’esperen Bàbia i Lluna i jo a elles.

Sac de gemecs

2009-07-04T12:57:00.006+02:00

Fa ja setmanes que, empès per no sé quin obscur presagi, va desaparèixer del barri, i del banc on solia dormir des de les vuit del vespre fins a ben entrat el dia, un singular Diògenes que es feia dir José Pérez, havien nascut (sic) a Montortal, era exparacaigudista i aprofitava les poques hores de mitja sobrietat i les moltes d'embriaguesa completa per cagar-se en déu, el món, la mare que el va parir i tot el que passés per allà. En els breus parèntesis entre dues malediccions, ja ben borratxo, s'aplicava també a bufar una vella harmònica i raucar unes melodies espantoses que posaven la carn de gallina. Els seus renecs m'han acompanyat dos colps al dia, mentre passejava Panxampla, durant un grapat d'anys. El gos també en deu haver notat l'absència, perquè el seu olfacte insaciable, ignorant del perill a què s'exposava, sempre es parava a ensumar-lo. Privats d'aquest sac de gemecs, ara recorrem els primers trams de la Gran Via com si travessàrem un lloc irreal assetjat per la fúria del trànsit rodat, les primeres basques serioses, les infinites trinxeres excavades per justificar alguna obra, unes escultures que algú ha deixat abandonades al mig del passeig per fer-hi prosperar el rovell, la pols i les acrobàcies pixaneres dels gossos, eixams de mosques apegaloses, tot allò que ocultava la veu ronca del rebel vençut de Montortal i que sempre és opac als devots de Santa Rita, patrona dels impossibles. És com si d'aquest buit hagués emergit la ruïna d'un jardí que alguna vegada degué ser net i saludable, aquest erm que les larves de VIPs embruten més que gossos i passavolants, aquell monument a la nàusea dedicat al pobre don Teodor Llorente que pena a l'ombra dels quatre magnoliers gegants. Pel forat que ha deixat el batraci de l'harmònica, l'etern udolador, vell soldat en caiguda lliure, aquest matí han aparegut a la irrealitat del passeig unes fantasmes: quatre dones assegudes en sengles bancs equidistants, cadascuna amb un gos a la falda, mirant el buit, com espantant-se els darrers batecs d'un somni, angles d'un quadrat irreal i perfecte, figures d'una pintura de Hopper. Si el passeig s'ha omplert d'estranyesa i fantasmes per esdevenir terra d'enlloc, potser és que el de Montortal, trontollant i bufant l'harmònica, ha descobert un lloc més amable on les coses mantenen certa consistència. Estic segur que un dia o altre Panxampla i jo trobarem el camí que hi mena i tornarem a sentir els renecs, la ira dels justos.

La línia de baix

2009-07-02T10:08:00.004+02:00

Music Playlist at MixPod.com

La zona de la piscina està només il·luminada pels focus subaquàtics que enlluernen amb la seua llum líquida els teixits sintètics que abillen les dones que hi ballen. Hi ha alguna que s’ha despullat i que neda, i es percep els reflexos metàl·lics de les limusines, ulleres fosques de xofers i guardaespatlles entre les ombres del jardí. Sona el When doves cry i Miles Davis es mira el got on una estranya barreja de líquids sembla traçar fractals inspirades en el frenesí dels riffs de guitarra. És la seua primera visita a la mansió-estudi de Paisley Park i no sap encara que serà la darrera, però ha pogut mantindre’s prou sobri bevent aquells sucs de fruita i evitant la intimitat de la parella d’éssers andrògins que, com espectres trets del carnaval de Venècia, van deixant al seu pas un rastre d’ebrietat salvatge. Serveixen en safata porcions d’omelette minúscules. A penes un mos ha fet caure els cent quaranta quilos i dos metres vint de la jove estrella de l’últim draft, elegit per Minneapolis en primera ronda. La rotunda pitrera de la contundent estrella del soul ha perdut la seua continència i tot de sines alliberades celebren convulsivament la sobtada llibertat. Mentre, la seua nebodeta, la promesa que acaba de publicar el seu primer elapé, que aviat serà acollit com la revelació de la pròxima reina del pop, educada amb disciplina monacal i candidata a miss america, és assetjada pel jove rapper, l’exitós productor, amb el qual contraurà el matrimoni que la ha de conduir a la ruïna econòmica i a la mol·lície.
Fa uns pocs minuts, després de visualitzar en primícia mundial el darrer vídeo de l’Artista Abans Conegut Com A Prince, davant la flamant consola de mescles de seixanta-quatre pistes del luxós estudi decorat de discs d’or i platini, li demanava:
–Artista, com es construeix una línia de baix?
L’Artista Abans Conegut Com A Prince ha perdut la gravetat amb què fins aleshores s’havia adreçat als convidats per parlar d’ell mateix i ha adoptat aquell posat de nina sexy, aquells morrets de conill emmarcats en el borrissol de la seua pereta, i se l’ha mirat el Miles com si el veiera per primera vegada. Ha acotat el cap i unit les mans en un gest de contrició, com si cercara dins seu la fórmula d’una pregària. Miles recordaria l’anar i vindre, el mil·limètric ball dels botons motoritzats de la consola mentre es reproduïa la mescla final de My name is Prince, i el gest peremptori de l’Artista, el dit índex als llavis que el comminava a guardar silenci, quan s’ha vinclat sobre la consola i ha pitjat el botó de solo en una única pista, sobre la qual algú havia enganxat un paperet que deia bass. En emmudir la resta de pistes, ha restat només un so granular, rèptil, l’harmonia del qual era difícil d’identificar, però que en qualsevol cas no hi tenia cap relació amb la resta de l’arranjament: dues notes amb portamento que marcaven el segon i el tercer temps del compàs en un bucle infinit. Desafinat, en el millor dels casos. L’Artista l’ha mirat amb ulls desorbitats, com devien mirar antigament els mèdiums a la humanitat quan estaven a punt de revelar una veritat inaudita. Ha aturat la cinta i ha dit:
–Mai no trobaràs una línia de baix en un tema meu.
Al jardí, a un senyal de l’Artista, algú ha punxat el Nothing compares 2 u, i l’amfitrió ha convidat a ballar a la convidada d’honor, asseguda a la seua dreta, una noia petita, el cap rapat a l’u, camisa negra, malles escoceses ajustades i botes Dr. Martens. Miles recorda vagament el seu rostre, i la finor nòrdica dels seus trets despullats, que la deliberada lletjor del maquillatge amaguen i ressalten alhora. El príncep obre el ball amb la solemnitat d’un monarca bavarès i tots els convidats s’arrauleixen fent un ampli rogle al seu voltant. Miles reconeix la cançó que sona i el torna a sorprendre la textura de la veu de la noia, que li confereix un evocador aire de cançó popular irlandesa, mentre que el down de la base rítmica el retorna, com una àncora, a la terra del R&B de la tradició afroamericana. I, en efecte, aquell bombeig que s’encomana a les anques no procedeix de cap línia de baix evident. Tanmateix, en els antecedents de Nothing Compares hi havia l’slow jam, tal i com l’havia definit el llegendari baixista del soul James Jamerson, i tal i com havia sigut interpretat per vocalistes com Smokey Robinson: una cançó lenta de tema amorós que, a diferència, de les balades blanques, manté encara una musculosa base rítmica de baix i bateria, com una pizza amb melodia de formatge i ritme de massa cruixent, que reunia en les pistes de ball els cossos suats en un tòrrid balanceig.
A la pista del jardí de Paisley Park, tanmateix, les coses comencen a anar d’una altra manera. La nit és càlida però a la princesa del Palau de les Neus se la veu incòmoda davant els fogosos envits del príncep. Arrossega les Dr. Martens entre les plataformes del seu amfitrió i els seus malucs no perden en cap moment la vertical de la seua columna encarcarada. El príncep fa com que amanyaga l’aura de la noia, primer els muscles, després l’esquena. Aquell subtil contacte, en canvi, es transforma en decidida masegada en arribar a les galtes del cul, sincronitzada amb una vigorosa estrebada que uneix els pubis dels dos dansaires. La irlandesa ja no ho pot pair més i llança una genollada a l’entrecuix al príncep, que es vincla amb una ganyota d’incredulitat en el rostre, que és on va a parar la puntera de bola de ferro de la Dr. Martens.
–Porc malparit! Però que tu què t’has cregut? –crida, mentre dos enormes guardaespatlles la subjecten pels braços i se l’enduen per l’aire. Un nombre indeterminat d’assistents acudeix a socórrer al monarca caigut sense línies de baix i algú lleva la música.
Miles s’acosta fent tentines a una taula i s’acara a dos hòmens negres que semblen ben divertits amb l’escena que acaben de presenciar. Els dos porten ulleres de vista i vesteixen uns discrets terns. El del més jove és color vermell, i entre l’armilla despassada i la pell del pit hi llueixen les baules d’una cadena d’or. L’altre, que deu estar per la cinquantena i és més corpulent, vesteix de ratlla diplomàtica amb camisa de seda d’un lluent magenta. Les seues mans de gripau sostenen un havà entre les pedres grosses com olives dels seus anells.
–Hola, Miles, seu amb nosaltres i bevem alguna cosa –diu el més gran.
–Gràcies, Quincy. A això venia. Bona nit, Bernard –diu adreçant-se al més jove–. No fas gaire bona cara.
–Estic una mica refredat, Miles. L’aire condicionat de l’avió estava massa fort.
–D’alguna cosa ens hem de morir, Bernard –bromeja Quincy i assenyala a la dona embarassada que hi ha al seu costat–. Miles, coneixes la Natassja?
–Un plaer, Natassja. Em va agradar molt quan la vaig veure a Cat people.
–El plaer és meu, senyor Davis. Tinc tots els seus discs.
–És cert? I quin li agrada més?
–Mmm. Potser aquell on fa una versió del Time after time.
–Gràcies, crec que no va quedar malament –Miles fa una pausa i assaboreix el beuratge del seu got. Després s’adreça als dos hòmens:
–Volia preguntar-vos quelcom que em va rondant pel cap fa temps. Li ho he demanat a l’Artista, que m’ha donat una resposta d’allò més estranya.
–Dispara –diu Quincy agafant les mans de la dona rossa que l’acompanya entre les seues.
–Com es construeix una línia de baix? Quina és la recepta per fer una línia de baix demolidora? Ambdós haveu fet algunes de les línies de baix més imitades i copiades de la història, així que alguna cosa deveu saber. Tu, Bernard, podria dir que n’has composat i tocat almenys una vintena de les millors. La de Good times, per exemple.
–Si, tio. Va ser una història increïble.
–Com va anar allò?
–Donc resulta que la Grace Jones ens havia demanat que col·laborarem amb ella, potser que li produírem un elapé i ens va citar un dia a l’Studio54, així que el Nils i jo, que no hi havíem anat mai abans, ens hi vam presentar i a la porta ens van aturar els porters, dos negres que devien pesar dos-cents quilos cadascú. Van buscar-nos en la llista de convidats i no hi érem. A la Grace se li devia haver oblidat que anàvem, així que els diguérem: “Hey, tios, que som Chic, els de Good Times”. Es miràvem entre ells i no sabien què havien de fer però, en això, dos tios als que no havien deixat passar tampoc van començar: “I nosaltres som els Jackson5, estàs cometent un greu error i se’t caurà el pèl”. I una xicona grossa que anava amb ells: “Si, i jo sóc Aretha Franklin, tros de merda”. El grup de corifeus començà a ampliar-se i hi van comparèixer també una Diana Ross, dos Thelma Houston i, fins i tot, uns quants Elvis Presley. Als porters se’ls van inflar les castanyes i ens van fer fora a tots. Vam tornar cap a casa i el Nils treia foc pels queixals. No parava de dir: “Fuck off, fuuuuuck ooooff”. Quan vam arribar a l’estudi agafà la guitarrà i comença a tocar el riff més frenètic que li havia sentit mai, amb a muntó de contratemps i síncopes, i a sobre anava cantant allò de “Aaaaaaaah! Fuck off!”. Jo vaig improvisar una línia de baix i ens agradava molt com quedava, així que vam incorporar el tema al repertori. Però a última hora vam decidir canviar el “Fuck off” per “Freak out”.
Quiny, Miles i Natassja riuen. Natassja diu:
–Aaahh, ja ho tinc, per això deia la lletra: “Just come on down, two fifty four / Find a spot out on the floor”.
–Sí, juaaas, la lletra no deia res més que llocs comuns, però vam voler fer una petita revenja amb aquells dos. El cas és que un any després, per fi, vam entrar a l’Studio54 com a estrelles perquè “Le freak” era el tema que rebentava les pistes. I allà estàvem, de festa, quan comença a sonar la base de Good Times amb una veu fent rap per damunt. Ho feia en un slang molt tancat, una cosa així com: "Aserejè ja de jè de jebe tu de jebere sebiunouva majabi an de bugui an de buididipi."
–La gent la ballava, la gaudia i la cantava. Era al·lucinant. Al principi em semblava que era el dj qui rapejava sobre un bucle, així que m’hi vaig acostar. Crec que es deia Tony o Timmy.
–Si, una cosa així. Crec que morí de sida després.
–Sí era aquell, però no estava rapejant. Em va dir que era un disc nou d’uns tals Sugarhill Gang. Al remat van vendre més discs ells del Rapper’s delight que nosaltres de Le freak, així que vam decidir que havíem de fer alguna cosa perquè, és clar, no ens havien demanat permís per usar el Good Times.
–Allò va ser el principi de tota la moguda que va vindre després –intervé Quincy–. Abans, produir un disc era un procés molt car i que requeria la conjunció de molts talents, que treballaven durant molt de temps en uns estudis molt cars, per traure un elapé cada any o cada dos. Ara, amb dos plats i un micro pots improvisar sobre les bases que han fet uns altres i crear un producte del tot nou. Ni els cal saber música, ni invertir milions de dòlars, ni milers d’hores. I alguns esdevenen estrelles.
–Síp. Quan vam demandar per plagi els de Sugarhill Gang no se’ls ocorregué altra cosa que enviar-nos una colla de pinxos a l’estudi a pegar-nos una pallissa al Nile i a mi –diu Bernard Edwards–. Vam haver de contractar un advocat de la màfia perquè els posara al lloc. Crec que vam guanyar més diners només amb els royalties de la còpia que amb l’original de Good times.
–Ja ho havia sentit dir, Bernard, però com t’ho fas per composar-les?
–Jo diria que va ser James Jamerson qui ens va obrir la ment a tots, al Bernard Odum, el de la banda de James Brown, o a mi. Les seues melodies en contrapunt a les veus ens van inspirar a tots els que vam vindre després –diu Bernard–. Crec que va ser ell qui va dir “La línia de baix és el que en realitat estàs sentint quan creus que estàs sentint una cançó”.
–Em pensava que això havia estat jo qui ho havia dit –interromp Quincy, i tots esclaten a riure –. Estic d’acord amb Bernard, Jamerson va canviar la nostra manera de fer arranjaments per al baix. Abans, quan un no tocava prou bé la guitarra el posaven a tocar el baix, perquè només havia d’anar donant les notes a negres i ja era prou. Cal que sentes quan pugues un versió de Bernadette dels Funk Brothers i te n’adonaràs –el va taral·larejar i aviat se li uniren el Miles i l’Edward–. Sí, és aquesta. No hi ha part vocal, és un instrumental. Comença amb vint-i-quatre compassos on James fa una exposició dels dos temes principals de la cançó, i que en són l’única part melòdica. La guitarra i el piano després només fan ritmes sobre la línia de baix. Tota la música posterior de la Motown no fa sinó repetir aquell esquema de baix i melodia vocal en contrapunt. Hi ha una cançó dels Jackson Five que és exemplar: Darling Dear, on el baix de Jamerson sembla cantar amb en Michael. Moltes vegades després s’ha intentat fer el mateix. Mira el What’s going on, del Marvin Gaye.
–Si, i nosaltres, el Nile i jo, n’hem fet coses amb els mateixos elements.
–Com I want your love –Quincy s’arrepapa, com per llançar una parrafada, però Natassja l’interromp.
–Conta’ls allò de Billie Jean, Quincy.
–Si, conta’ns–demanen Miles i Bernard alhora.
–Uf, Billie Jean! Vam discutir molt en Michael i jo per Billie Jean. Ell solia aparéixer per l’estudi amb una enregistradora de quatre pistes que era amb el que composava. En una pista improvisava la veu, i després anava afegint instruments que tocava ell mateix. No escrivia mai una partitura. Ni tampoc les lletres. Obria la boca i sorgia la cançó a la primera, amb la lletra i la música completes. Però, és clar, molts dels seus temes no aprofitaven i havíem de recórrer a altres compositors. Jo mateix vaig escriure P.Y.T. Les línies de baix eren més sincopades i agressives que tot el que Michael havia fet amb la Motown abans. I més quadrades, no obstant. Un dia s’havia presentat amb unes petites maquinetes Roland: una feia la bateria, però hi havia una altra que feia el baix. Crec que era la TB-303 i era tota una novetat. Incorporava un seqüenciador de passos i en Michael hi havia programat un bucle amb una línia de baix a corxeres, que era tot el que permetia la maquineta. Pitjava el botonet i es posava a ballar sobre aquelles huit notes i a improvisar veuetes, gemecs i melismes. De vegades es passava hores amb aquell loop d’un sol compàs, i quan sortíem de l’estudi ho fèiem caminant a 120 bps i cantant allò de “the kid is not my son” o “Not my lover”.
–Els riff de guitarra eren de Van Halen.
–No, Van Halen tocava en Beat it. Potser va ser el mateix Michael qui tocava en Billie Jean, no ho recorde. Era una guitarra molt a l’estil Prince. No calia saber tocar massa bé.
Tots reprimeixen la risa.
–El cas és que ell insistia molt a començar el tema amb un munt de compassos amb aquell loop i a mi em semblava una idea espantosa. Ell deia que si a ell el feia ballar, a la gent la faria ballar també. Jo em pensava que la gent el que voldria era sentir a Michael cantar i els arranjaments de corda funky que jo hi havia fet. Al remat se’n va eixir amb la d’ell i el loop d’entrada de Billie Jean ha estat imitat i repetit fins a l’agonia.
Al fons, vora l’entrada, hi ha un petit enrenou i es veu sortir ben apressa la noia pelada. El príncep, que sembla més recuperat, fa un senyal als guardaespatlles perquè la deixen anar. Quan la noia ha marxat, l’amfitrió s’acosta a la taula dels nostres amics.
–Hola, Symbol. Et trobes bé?
–Mai no m’he trobat millor, amics.
–Se m’ocorre una idea –diu Natassja–. Per què no feu una jam junts?
Tots hi estan d’acord i al petit escenari que hi ha junt a la piscina es reuneix un combo d’ensomni: Miles Davis, trompeta; Quincy Jones, teclats; l’Artista Abans Conegut Com A Prince, bateria; Bernard Edwards, Fender Precision Bass.
–Per quina comencem? –demana Miles.
–Que tal Rapper’s delight? –diu Prince.
–No, per l’amor de déu, eixa no –protesta Bernard.
–Aleshores, què vos sembla Human Nature? –proposa Quincy.
–Slow jam, de nou? Del maleït Michael? Sou uns bavosos –diu Prince arrufant el nas.
–Que et follen, tio. En Human nature hi vaig tindre a veure més jo que no pas en Michael –puntualitza Quincy–. Vinga, Symbol, per què no?
–Molt bé. Human nature, doncs –accepta el Symbol i xocant les baquetes diu– Un… dos…

Cos mortal

2009-06-27T12:56:00.006+02:00

Amadeu Sanz tenia una idea. En parlava sovint. Volia fer un espectacle sobre Vicent Andrés Estellés. Eren els anys feliços i indocumentats del Clot del Moro. L'Estellés, redactor periodista de Las probinsias, vetllava a les nits i inventava versos. Algunes nits, Ausiàs March li feia companyia. Alguna cosa en va quedar, crec, d'aquella pensada, d'aquell somni. Els projectes és el que tenen: ara hi penses, després la llavor madura i va per camins potser aliens a la idea original. Però finalment, germina.

Si hagués de fer un treball sobre Estellés, no parlaria de poesia, parlaria de la vida. Aquestes paraules són les que acaba dient Toni Sendra, un jove de 26 anys, amb el treball que ha presentat a Cinema Jove, una mostra del setè art que es realitza al Cap i Casal des de fa uns anys.
Cos mortal és la història d'un jove que es dedica a fer la neteja dels carrers de la ciutat del Túria amb aquelles maquinetes que es condueixen des d'una cabina de dimensions minúscules, i que porten una mena de graneres giratòries que aspiren la merda i repassen l'asfalt per treure-li un llustre impossible. Horaci, nom del protagonista, dedica el seu temps lliure a reunir informació sobre Estellés per fer-ne un documental. No sap com ho ha de fer, no té diners, no troba el fil, però no deixa de buscar. Enrevista Mira, Pérez Muntaner, Keown i un personatge argentí que respon al cognom de Dalmau i que interpreta Juan Mandli. Revisa una vegada i una altra les cintes, llig El llibre de meravelles fins que ensopega amb Cos mortal

Així com cell qui és jutjat a mort, A.March.

Trinquet dels Cavallers, La Nau, Bailén, Comèdies,
Barques, Trànsits, En Llop, Mar, Pasqual i Genís,
Sant Vicent, Quart de fora, Moro Zeit, el Mercat,
Mercé, Lope de Vega, Colom, Campanares,
Palau, Almirall, Xàtiva, Cabillers, Avellanes,
Pouet de Sant Vicent, Cavallers, Sant Miquel,
Roters, Sat Nicolau, Samaniego, Serrans,
Rellotge Vell, Sant Jaume, Juristes, Llibertat,
Soledat, Ballesters, Bonaire, Quart de dins,
Blanqueries, Llanterna, l'Albereda, Correus,
Nules, Monteolivet, Gil i Morte, Espartero,
Miracle, Cordellats, Misser Mascó, Minyana,
el Portal de Valldigna, Porxets, Soguers, Navellos,
Querol, Reina Cristina, Mayans i Ciscar, Temple,
Ponts de la Trinitat, del Real, de la Mar,
d'Aragó, dels Serrans, de Sant Josep, de l'Àngel.
I l'Avenida del Doncel Luis Felipe Garcia Sanchiz.

Aquest poema l'acaba obsessionant.Un poema que només es pot arribar a entendre en el context del llibre mateix i en aquest País Valencià que fa gust a poesia. Horaci es pensa que entre tots aquells noms hi ha amagat algun secret, el misteri de la ciutat, el recorregut vital del seu document. De cap manera, allò tampoc no li aclarirà res. A aquestes alçades, el protagonista ja no dorm, va cansat a la feina, la merda ompli sa casa. La mort d'un seu tiet, entranyable Blau, un colombaire aficionat a la pilota valenciana que broda l'actor Ximo Vidal, i una sensació desesperada de trobar-se en un carreró sense eixida, provoca un gir inesperat en la vida d'Horaci, aquest jove amb un nom ben estellesià (ja no escric èglogues...).

Potser Estellés n'ha estat l'excusa, la idea inicial. Les obsessions, les ganes de crear, de dir, les pròpies dèries, l'angoixa que ens arrossega cap a atzucacs estèrils.
El ben cert és que el resultat es deixa veure amb una amable complicitat. La València històrica, la que amaguen els governants a canvi de grandioses construccions de metacrilat, la llengua del carrer fuetejada per impactes de llum esfereïdora, el gest espontani obstruït per una pantomima constant, la mirada que mostra la transparència i la senzillesa de les coses fetes amb estima. Això és Cos mortal. La veu de l'Ovidi al ritme de la granera mecànica. Miquel Gil que llança el seu crit en els moments clau del film. El trinquet de Pelai, l'amor i el pimentó torrat.
I quina ràbia fa pensar que és difícil, o impossible, que aquesta arribe a ser el tipus de manifestació cultural per què ens poguem sentir representats, amb què ens sentim identificats.
Vaig eixir de l'estrena com si hagués retrocedit un grapat d'anys i hagués reviscut uns dies que feien olor d'alfàbrega i de terra humida. Pensava en la urgència de productes com aquest a les sales de cinema i a tot arreu.
Una bona merda, amics. Tot, els versos d'Estellés, les cançons per a xiquets i xiquetes, la poesia i el País Valencià, tot ho escombrarà la ignorància i la mala llet.
Si punxeu ací en podeu veure alguna mostra.

Xiquets, xiquetes, poesia i País Valencià

2009-06-24T22:24:00.002+02:00

Paco Muñoz explica sovint que no fou altre que el Joan Fuster qui li va dir:"Paco: fes música per a xiquets." I així va ser l'inici del cantant més conegut per xiquets i xiquetes d'ahir... però també d'avui! I és que la música infantil en català continua sent una altra mostra claríssima de la poca normalització de la nostra llengua. Més encara per als meridionals. Quan el meu fill era molt menut (que no fa gaire) sovintejàvem un parc a massalfassar. Hi solíem coincidir amb els xiquets i xiquetes de l'escoleta. La senyo quan no els cantava alguna cançó, els posava un radiocassette portàtil. Xiquets, xiquetes i senyo no parlaven altra llengua que el català. Fins que es posaven a cantar. Aleshores tot eren senyorsdongatos i trenesitosquehasentxucutxu!

Aconseguir música infantil en català per al Manel va ser l'enèsima frustració lingüística que, per habitual, fot menys (l'adaptació de l'espècie?). Un cop sentits mil vegades els cds del Paco Muñoz.... què? Vam haver de recuperar les cintes de la meua companya, passar-les de manera rudimentària a l'ordinador i obtenir, tatxaaan, uns cds amb La Pataqueta, La Trinca (quan encara no pensaven que eren jo què sé què) i els Pavesos. Mel.

I després el Xesco Boix: gravacions dels vuitanta en directe -vull dir: amb xicalla- que transmeten una emoció encomanadissa. Però ja tornem a ser-hi: els vuitanta.

És veritat que comptem amb una fornada de contacontes boníssims: el tio Vicent, el Carles Cano i, especialment per a mi, el Llorenç. Però de cantants anem justets.

El que es perfila com a hereu del Paco Muñoz és el Danimiquel el cantacançons. Com haureu observat el terme cantacançons és molt simptomàtic i aclaridor. Amb un estil molt i molt diferent del Paco, el Danimiquel -amb un recorregut encara breu... tres o quatre anys?- es creix davant de la canalla i és capaç de arrossegar xiquets i mares, xiquetes i pares a cantar, a ballar, a somiar i a riure amb mil i una cançons alhora que toca la guitarra, la dolçaina o la viola de roda.

L'altre dia vam assistir a una actuació que feia a la fira alternativa. I a més de cantar i ballar el meleketé i cantar totes les cançons (uns fans, nosaltres) vaig pensar en vosaltres que us aguaiteu per aquest bloc, ja siga escrivint o llegint. No només perquè en el fons som i sou nens i nenes. Sinó perquè en un moment donat, el Danimiquel presentà una cançó d'aquesta manera -cal tenir en compte que gairebé totes les famílies eren castellanoparlants i s'escoltaven el solsolet amb un gran respecte antropològic-:

"Ací al País Valencià..... que ja sabeu que és com li diem a la comunitat valenciana aquells a qui ens agrada la poesia..."

I vaig pensar que sí. Que és això. Que diem País Valencià perquè ens agrada la poesia. Mireu si ens calen els cantacançons!

Je t'aime

2009-06-23T23:56:00.010+02:00

Vaig tenir l’oportunitat de canviar de tercera llengua en passar de l’escola a l’institut; encara més, m’ho aconsellaren de totes totes. L’anglés començava a imposar-se com a llengua de futur, i els professors amb sentit més pràctic, i ara comprenc que també vaticinadors de l’avenir, ens recomanaven d’abandonar el nostre esperit afrancesat i l’incipient accent gutural que havíem agafat a les classes de don Rafael escoltant a monsieur Dupont al radiocassette per tal de nedar a les aigües del Tàmesi o Thames. No sabien amb qui se les jugaven. Nosaltres, esperits rebels, adolescents en el sentit més romàntic de la paraula i amb les oïdes sordes a consells, sobretot si tenien a veure amb el traçat de qualsevol drecera futura, no estàvem per un canvi marcat des de dalt. Restàrem per sempre inscrits a la llista d’alumnes sans-culotte.

Moi, j’adore le français i en sentir parlar-hi em deixe dur per un influx que m’empeny a encetar conversa amb qualsevol que m’ho permeta. Escorcolle les novetats editorials a llibreries especialitzades, revise la cartellera del cinema per si em puc acollir a versions originals, i sobretot carregue el disc dur de la meua vida amb una banda sonora a la francesa. Je t'aime, t'ho dic en francès, si vols pots fer veure que no m'has entès...Així sonen els darrers dies al meu món.

Revetlla

2009-06-22T02:37:00.014+02:00

Res m’agradaria tant com seure amb vosaltres fent rogle al voltant del foc, a boca de nit, vora la mar. Entre fogueres i dimonis, faríem dentetes a la lluna amb encanteris solars. Llançaríem conjurs i flors sobre Ies espatlles de les ones, besaríem els llavis de l’escuma i sentiríem com l’aigua bateja, una i una altra vegada, els nostres peus lliures de sandàlies.

Cap cosa m’agradaria més que satisfer aquest desig de compartir amb vosaltres el moment just de conjunció tel•lúrica, on l’univers es trenca. Recolliríem els bocins, faríem un ramell i botaríem entre les flames. De pas, temptaríem follets grassonets amagats en cloïsses per demanar-los més desitjos.

Ara recorde unes altres nits, entre l’aigua i el foc, jugant a cremar-nos. Sempre a prop de la mar seguíem el ritme arrissat del seu moviment. Del quiosquet de fusta que hi havia a la platja de Canet ens arribaven la música i els licors. Moltes vegades però se’m presenta la nit més màgica de totes, al parc de Natzaret. Una nit de foc i mentiretes, burrets o, com dèiem aleshores amb un accent poc britànic, plis-plays. Manel recitava poemes sota un arbre amb uns acords de guitarra de fons. Hi era tota la seua família: la mare, els germans... Després, en caure la nit, arribaren els Comediants, i entre espurnes i balls amb fanals, no sé com, va arribar el dia.

Res m’agradaria tant com poder recordar aquesta nit que arribarà. Per sobre, per terra, per sort...amb vosaltres.

Res m’agradarà tant. Encara que l’endemà siga testimoni del naufragi d’un foc fet cendra.

Metaforismes d'un fumador (2)

2009-06-19T20:18:00.002+02:00

Heus ací una segona tanda de metaforismes, els més antics, que em van escriure entre el 95 i el 97 (òbviament del passat segle), amb una miqueta de retard sobre l'horari d'eixida previst atribuïble a la basca de final de curs i a la dispersió del fumador. Som alhora el tren que s'allunya i deixa cabelleres d'argent i el passatger que el veu anar-se'n des de l'andana. Som ací i enlloc.

Poseu noms al silenci:
se us estavellaran contra les roques,
se us abocaran en la fosca
en una completa estridència.
· · ·
Ja ho deia l’orb:
en la foscor m’hi veig millor.
· · ·
Diguen el que diguen
sentir
i callar
és certament antipoètic.
· · ·
Fume
perquè no puc fer
tantes coses alhora.
· · ·
Escriure és una forma de ser absent.
· · ·
No és escriure viure
paradoxes fonamentals?
· · ·
Fugues de la diversitat
en la paraula convergència.
· · ·
Em desprenc de la feixuga càrrega del real per iniciar viatges de foc i cendra. No exactament: el real se’m transforma en entranya. Ja no sóc jo qui parla sinó allò que crema.
· · ·
Tota opinió és, per definició, personal. Cal no ser, doncs, redundants.
· · ·
L’èxit és sempre sospitós. Sobretot el dels altres.
· · ·
S’escriu per aconduir algú de la mà pel bosc de les paraules
i proporcionar-li el dret a extraviar-s’hi.
· · ·
Poeta és aquell
que cada dia s’inventa l’ofici
d’afeixar mons per a les flames
amb la destral del silenci.
· · ·
La maldat és una forma de longevitat.
· · ·
L’escriptura és un estat de tensió absolutament prescindible.
· · ·
Tota escriptura és vehement. L’única indiferència practicable fóra el silenci.

A remata-los, a remata-los!

2009-06-14T19:55:00.004+02:00

Tinc poques paraules i les que tinc són, com deia aquell, ben gastades. Caldrà buscar un discurs diferent, perquè repetir el mantra indignat del ja n’hi ha prou comença a fer-me sentir impotent, i més si després d’entonar-lo encara ens queda per empassar-nos una altra. Ja sabeu l’última, que no és més que un dejà vu: torna la Ciutadania en anglès, ara amb renovats fonaments jurídics. Ja veurem. A més, hi ha dos directors de centres d’ensenyament valencià expedientats per no mostrar un comportament adequat amb els superiors. El cas de José Luís Santiago, director de l’IES Las Norias, de Monfort, al Vinalopó Mitjà, és exemplar i exemplaritzant, i el que no van aconseguir els Borbons amb aquella portada del Jueves en què Felipe es beneficiava a Letizia, ho aconseguirà Font de Mora si no hi ha un miracle: tres anys, tres, de suspensió i desplaçament forçós a un altre centre. A vore si ens acoquinem. Vaig anar-hi dimecres passat, a un acte de solidaritat de la junta de delegats d'Alacant. En la foto, José Luís és el xic que hi ha més al centre. La xica de l'esquerra, amb barret i ventall, és la Rosa Roig.

A la vista, a més, de la torpor, l'ensopiment, de l’esquerra políticament organitzada per articular una alternativa al curita i els seus, quasi que estic per la suspensió cautelar de l’estatut d’autonomia i que ens governe Zapatero, el poc de temps que li quede.
Parlant de tot, vos recomane l’article de Maria Lozano al 20 minutos de divendres. La relació que estableix entre la pel·lícula Novecento de Bertolucci i el cas de l’immigrant que perdé el braç en una panificadora em sembla brutal.

Poesia i alliberament

2009-06-12T17:44:00.003+02:00

Quan als mitjans de comunicació es fan anàlisis i balanços de les passades eleccions al parlament europeu, no fan més que donar-hi voltes i més voltes, bategen amb els noms d'escassa cultura i excés de conservadurisme la mare i el pare d'aquesta paradoxa actual de polítics imputats i premiats. Quan els escriptors denuncien l'absència de l'ànima de les coses que passen o que no passen, la manca de credibilitat en tot allò que pregunten els uns i que responen els altres. Quan no hi ha res de nou, la poesia reprén la paraula, la cultura sosté encara una flor blanca a les mans. Nits com la d'ahir en què es presentava el llibre de Jaume Pérez Montaner, Solatges, fan que hom recupere l'horitzó clar de la llibertat. Bons temps per a la lírica, peti qui peti.

que sempre torna

Llàstima de país amb líders mentiders,
amb fanàtics botxins que dominen les trones,
que ignoren els seus savis o els volen fer callar.

Llàstima del país que alça només la veu
per ferir el germà, per lloar l'opressor,
per exaltar el pinxo com si fos un heroi.

Llàstima del país i llàstima del poble
que oblidant la justícia del gaudi solidari
pensa només en ell amb la panxa contenta.

Llàstima del país que oblida el seu llinatge,
que perd la seua llengua o només la recorda
per a ofrenar la glòria de gestes il·lusòries.

Llàstima del país que pels diners es ven,
que balafia els camps dels seus avantpassats
i en asfalt i rajols converteix el paisatge.

Llàstima del país i llàstima del poble
que deixa que els seus drets siguen anorreats
pels lacais de les rates al servei del poder.

Llàstima de país que ha perdut les idees:
un poble de corders als seus pastors submisos
que sens recança els duen recte a l'escorxador.

Solatge Jaume Pérez Montaner. Premi Benvingut Oliver 2008.
Perifèric edicions.

Doncs mentre anava camí de l'escorxador, pensava que si l'Estellés estigués viu, escriuria avui uns versos com aquests i soparia amb nosaltres, beuria vi, alçaria la copa per la poesia i l'alliberament, que potser tot és una mateixa cosa, i es cagaria en la mare que els va cosir el vestit de nàixer.
Potser fa massa dies que la pura resistència ja no és prou. Vages on vages, l'aire put a mentida. I no voldria escriure aquestes paraules, però trobe que va quedant una mica lluny l'edat de la ignorància i de la innocència. Pardi!

El foc i els llibres

2009-06-10T22:49:00.002+02:00

De tots és coneguda la relació peculiar que té el foc amb els llibres. Els dos exemples més famosos són el del Quixot i la crema de llibres a l'Opernplatz nazi.

Just el dia que atorgaven el premi Cervantes al Juan Marsé tornava jo de la platja de Massalfassar amb el Joanet ple d'arena al seient de darrere. Vaig posar la ràdio i vaig escoltar uns minuts del discurs d'agraïment de l'escriptor barceloní. Explicava que quan son pare tornà de la guerra, el primer que va fer és just una pira de paperots, revistes i llibres. Qualsevol cosa que delatara un passat republicà i catalanista. De fet, a més de la paperassa explícitament política, hi van caure tots els llibres editats en català independentment de la seua temàtica. Marsé contava que els veïns s'afegiren a la crema aportant els seus llibres.

Vaig agafar la darrera redona que em duia fins a casa amb la pell eriçada: visualitzava aquella gent amb la mirada perduda sobre el foc, absolutament espantada.

Un poema de J. Cornudella

2009-06-09T20:43:00.003+02:00

Com que l'amic Barnils m'ofereix barra lliure, copie del seu bloc aquest poema, uns versos que diuen coses que jo, casualment, rumiava ahir, despús-ahir i demà.

7.
[MATARÓ] [SANT ANDREU DE LLAVANERES]

Fills de la Gran Puta
d’ombra allargada i petja diminuta:
llenguallargs llepaculs de gasetilla,
funcionaris de patilla i de cartilla,
tous de carrera i bufats de bandera
creuhonorats in pectore o a la pitrera,
aprovats purulents i pestilents de nota,
putrefactes doctors en bancarrota,
catedràtics apàtics, limfàtics, raquítics,
torracollons públicament mefítics,
àugurs falsaris de sèquits gregaris
arraïmats pels lladrucs dels sicaris,
cagallons, cagadurs i cagadubtes
estupradors de ruïnes abruptes,
comerciants de merda selenita
llorejats amb corones d’uralita,
crítics cretins, crenetistes frenètics,
pixatinters d’excessos diürètics,
bards neotísics i protorreumàtics
més bufanúvols que nefelobàtics,
cecs acadèmics, prostàtics i endèmics,
i saltimbanquis recontraacadèmics,
alts ocupants de poltrones i càrrecs
ben aclofats al tou dels vostres fems,
aneu’s-en tots plegats a fregir espàrrecs,
oh pústules de sempre i del meu temps!

El germà de Catul i més coses (Barcelona: Empúries - Ed. 62, 1997). Premi de la crítica - poesia catalana, 1997.

Més que dos clubs

2009-06-08T23:52:00.008+02:00

A les acaballes dels anys noranta, és adir, a finals de segle i de mil•leni, vaig treballar a partir d’un documental emès per tv3 no feia gaire temps, la cohesió i la tasca de grup amb una tutoria d’alumnes desmotivats. El reportatge, encoratjador, descobria com un grup es compactava a partir d’uns signes d’identitat, d’uns símbols i d’un esforç comú. Va ser el meu primer contacte amb l’equip de rugbi a quinze de Perpinyà, un amor a primer cop d’ull.

D’aleshores ençà no he perdut l’ocasió de resseguir la singlada dels arlequins tot i que no en sé molt bé encara què dimonis és un "assaig". Però les grades i llotges curulles de gent apassionada, amb un daltabaix de quadribarrades onejant mentre se sent l’Estaca és un espectacle que ultrapassa qualsevol coreografia seràfica i que, personalment, em fa prendre el vol.

Aquest dissabte, després de cinquanta-quatre anys, la USAP s’ha emportat "el planxot" cap a casa. A l’Estadi de França, el més representatiu del tarannà gal, la festa ha estat catalana, com fa uns dies també ho va estar a Roma. El Barça amb el triplet i la USAP amb l’escut de Brennus, trofeu que s’atorga a l’equip guanyador de la lliga francesa de rugbi quinze, són més que dos clubs.

Tots els camins porten a Roma i París ben bé val una missa.

Love is in the air

2009-06-04T22:50:00.011+02:00

L’amor és en l’aire. Les drogues i el rock and roll també. El sexe, en canvi s’arrela a la vida terrenal.

Fa un parell de setmanes vaig llegir la notícia sobre la descoberta de la nova composició de l’aire d’algunes grans ciutats com Madrid i Barcelona, sobretot en determinats barris i en períodes de temps concrets.

Aquesta darrera ja figurava als inventaris de ciutats amb més contaminació atmosfèrica del món, en alguns dels quals participa en vuitena posició. La impossibilitat d’exorcitzar l’aire del maligne ve donada per qüestions geogràfiques. La brisa del mar acaba col•lidint amb els vessants o faldilles de la muntanya del Tibidabo, la qual actua de barrera i mare protectora; mare que de tan emparadora, ofega la filla.

Els informes assenyalen l’empitjorament els darrers anys de la qualitat de l'aire de la ciutat comtal (o com l'anomena Carme Riera, la ciutat comcal) el qual duplica els nivells òptims de contaminació recomanats per la Unió Europea, i que s’han de reduir a la meitat l’any vinent.

Ara però, al diòxid de nitrogen, al cadmi o al bismut, s’afegeixen d’altres substàncies químiques en suspensió. Segons un estudi del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), l'aire d'aquestes dues ciutats conté fins a dèsset compostos pertanyents a cinc classes de drogues. En el cas de Madrid s’han detectat restes d'heroïna, a Barcelona en canvi, nivells evidents de cocaïna.

El sexe és a la terra. El rock and roll, les drogues i l’amor són en l’aire. Ara és quan comprenc la dependència física i emocional que em desarma cada vegada que en vinc o hi pense. Allò que en diuen mono.

Metaforismes d'un fumador (1)

2009-05-31T18:41:00.003+02:00

Des de primeries dels noranta anote algunes frases que se'm cauen dels apunts dietarístics o versos despresos d'algun poema interromput. Són com les petjades que un escriptor desvagat (i fumador) deixa damunt la sorra del temps. Els vaig anomenar metaforismes, o aforismes construïts amb la matèria de la metàfora, però al cap d'un temps vaig assabentar-me que un famós escriptor havia arribat abans que jo a la definició, de manera que lluny d'amoïnar-me per la coincidència (si una cosa no he pretès mai és ser original) vaig assuavir-la amb la incorporació de la metonímia del fumador, humil i distanciada i una mica burleta. En vaig publicar una petita selecció en una edició digital que manega el poeta Lluís Calvo. I ací teniu una altra mostra d'uns artefactes que naveguen entre l'aforisme i la poesia (si és que en el fons es tracta de coses distintes). Tard o d'hora supose que el conjunt, que només treballa el temps i la (rara) inspiració, podrà adquirir la consistència d'un llibret. Mentrestant, crec que aniré abocant-los a La paraula nostra. I a veure què me'n direu.

Poema minimalista

Aquest món és tan gran
que ja no hi ha espai
per a les coses petites.
· · ·
Poema concret

Dia, lloc i hora.
· · ·
Poema visual

Una imatge
val més que mil paraules.
· · ·
Cada vegada que perd el fil,
encenc els deliris del fum,
conjure la música de la paraula
i balle els ritmes de l’absència.
(27·7·95)
· · ·
En realitat el silenci
només existeix en l’escriptura.
No hi ha més mudesa que la del poema.
(97)
· · ·
Vida de l'acròbata

Assajos, temptatives i al final el salt mortal.
(26·12·00)
· · ·
Hi ha qui compta el temps en somnis
i hi ha qui el compta en fum.
(9·7·07)
· · ·
Escriptura sempre estesa
sobre el cordill del temps
per arribar a suggerir
el gran silenci.
(24·7·07)
· · ·
Molta estona de combustió
ha d'acabar per força en cendra.
En vapor el mar que bull
de la paraula.
(17·11·08)
· · ·
L'única cursa que pagaria la pena
fóra contra el temps,
només que aquesta és impossible.
(3·1·09)
· · ·
Descans

Damunt una taula de vidre
les ulleres de llegir amb les barnilles obertes
i dins el rectangle imaginari que dibuixen
l'audiòfon desconnectat perquè no gaste pila.
(25·1·09)

El valencià malparit

2009-05-28T20:14:00.005+02:00

Ja sé que ningú m’ho demana, i sé també que no sóc benvingut avui, en aquesta històrica jornada en què celebreu la mare de tots els èxits, perquè a ningú no agraden els torracollons que es colen en les festes i que, per mala traça, o per mala follà, vessen les begudes en els vestits dels convidats o s’emborratxen massa apressa i acaben boçant en un racó del jardí. No. Jo avui no me n’alegre, del triplet del Barça. Tampoc és que estiga fotut, però el cert és que no em deixa indiferent.
No m’agrada veure les celebracions de l’adversari. Tampoc puc sumar-me a elles. Potser, en un altre temps en què era millor persona, o almenys això em pensava, haguera pogut practicar la humana habitud de l’empatia. Fins i tot hi hagué un temps que vaig simpatitzar amb el Barça, en aquells temps de això era i no era un país en transició, quan els meus anaven vestits amb una senyera blavera al Bernabeu –i els guanyaren una Copa, aquells Kempes, Diarte, Solsona, Bonhoff, Castellanos, Abelardo…– mentre els que anaven a Mestalla cridaven, i a vegades continuen cridant no mos fareu catalans, i jo, un poc, m’avergonyia de compartir res amb aquells energumens. El Barça començava aleshores a construir i exportar el mite aquell de l’equip de la resistència antifranquista i nacional, allò del més que un club, amb què van aconseguir seduir mitja Europa i alguns reductes del País Valencià.
Però la fortuna –i els ulls negres d’una morena– van fer que em trobara un dissabte a la nit en un bar d’un poble de la Marina Alta, dels habitants del qual admirava el caràcter agosaradament abertzale –permeteu-me la llicència– i on, envoltat d’indígenes, em disposava a veure un Madrid-València, quan el València l’entrenava Hiddink i, deien alguns, era l’equip de la lliga que millor futbol practicava i l’únic que plantava cara a l’hegemonia del Madrid de la quinta del buitre. Em pensava que m'anava a trobar a gust, entre aquells patriotes amb els quals compartíem no sols llengua i gentilici, sinó també una sana animadversió cap al Madrid. El València començà avançant-se en l’electrònic, però l’únic que va fer Goool! vaig ser jo. Aquells defensors de la causa nacional, més culés que l’anus, només es van animar quan el Madrid empatà, i les ampolles de cava només corregueren quan el Madrid es va avançar una, dues vegades. Tot el bar era un clam d’alegria, i només els va faltar tindre Canaletes a la mà per a eixir a cremar-ho tot.
Va ser un moment d’aquells en què s’esquinça el vel de Maia: vosaltres que sou poetes deveu saber de què parle, aquell moment de revelació després del qual ja res no torna a ser el mateix, la meua elegia de Duino:

El valencià malparit
és del Barça o del Madrid

Eivissa

2009-05-25T23:21:00.004+02:00

Fa unes hores que he tornat d'un viatge a Eivissa. De fet, aquest matí de dilluns me l'he passat jugant a les pales amb el meu fill gran -està criat, tu- a la platja de Ses Salines amb la música tranquil·la del xiringuet Guaranà de fons.

Ja de vesprada, al vaixell, anava donant-li voltes a com bastir aquestes línies que us escric sobre un dels viatges que més m'han copsat. La veritat és que no me n'he sortit. Per una banda el capità devia estar de pràctiques i, tot i estar la mar prou relaxada, hem agafat tots un marejol de caldéu. Però per una altra banda, totes les imatges que em venien al cap per tal de descriure què m'ha corprès d'aquesta illa eren una seguit de llocs comuns. I, alhora, aquests llocs comuns se'm feien la millor manera de relatar-vos-ho. I pensava jo que això de l'ús de llocs comuns, pel que fa -si més no- a les descripcions d'indrets, és una cosa ben complexa. Que una posta de sol a la Cala d'Hort és una meravella no dirà res a qui no hi ha estat. En canvi, a mi m'obre mil i una sensacions, totes intenses. I estic segur que si algú/na de vosaltres ha visitat aquesta cala, reviurà records de profunda bellesa. Afortunadament, el meu fill gran -està criat- m'ha fet oblidar aquestes reflexions innecessàries i s'ha passat a la meua tumbona, m'ha abraçat i ens hem pegat una migdiada, curteta però gloriosa, amb el solet a la cara i la brisa del mediterrani.

Ahir, mentre travessàvem l'illa fins aquesta cala de què us parlava adès, amb els Manel al cotxe per enèsima vegada aquest viatge, entenia tot l'allau de joves dels seixanta i setanta que van descobrir eivissa i que van comprendre que no podrien viure enlloc més. Us deia que em fa l'efecte que aquest deu haver estat un dels millors viatges que he fet. Tot redó. I la sensació que ara roman en mi no és tant de voler-hi tornar sinó, més aviat, de necessitar tornar-hi.

Llibre dels adéus, poemes d'Isabel Robles

2009-05-20T14:31:00.004+02:00

Mentre llegia els seus versos, escoltava la veu d'Isabel. Era com si ella mateixa me'ls llegís en veu alta amb aquella cadència i aquella calidesa que li són pròpies. Isabel Robles té una veu que em recorda la veu de Mercé Montalà o la de Montse Anfruns. Casualment, aquestes dues dones són actrius i es dediquen al doblatge. Potser Isabel ha errat la seua professió i en comptes de dedicar-se a ensenyar anglès als joves, hauria d'haver presentat el seu curriculum en algun estudi de doblatge. Qui sap si a hores d'ara no seria la nostra Rebeca, o parlaria per Gilda, o per Mary Poppins.

Ahir, a La casa del llibre, es presentava l'últim llibre de poemes d'Isabel Robles. Amb l'autora mateixa, Ramon Guillem i Lluís Solera, vaig oficiar de mestra de cerimònies. Tot seguit, repoduesc el text, més o menys fidel, de la presentació.

El primer llibre de poemes que coneixem d'Isabel Robles porta per títol L'espiral. Des de l'espiral llunyana del 93-94, llibre de poemes premiat i publicat per la mai prou estimada col·lecció de la Forest d'Arana, a l'actual Llibre dels adéus, han passat molts anys. Si bé hem trobat rastre d'Isabel en nombrosos treballs de crítica literària, traduccions, estudis, presentacions, etc. ens alegra rebre ara un altre llibre de poemes d'aquesta autora. Si L'espiral, llibre punyent i capficat a desfer malentesos, anava farcidíssim d'interrogants, de dubtes i plantejaments, El llibre dels adéus, amb contundència, reprén aquell fil i eleva encara una pregunta rere una altra, tot i que ara amb aquell deix més seré i pausat que el temps ens atorga, amb la resposta -o les respostes- amagades darrere de cada punt i cada coma.
Estem davant d'una veu de dona que de gran volia ser escriptora. Una veu singular que recull el testimoni d'altres veus i ara segueix la cursa de la poesia, del vers que vol dir el món, sense prometre, però, grans empreses, només amb el bagatge de les imatges que coneix. Al plantejament inicial que ja anuncia la cita d'Anne Sexton: No et puc prometre massa coses. Et done les imatges que conec, se suma tot el contingut del llibre i és per aquesta línia que m'agradaria anar. La d'Isabel Robles és una veu discreta. En la seua discreció hi ha la transparència i la sinceritat que agraïm en llegir poesia. Els versos es despullen de retòrica de manera conscient. Les paraules guanyen solidesa per la càrrega de contenció que traspuen. I això les fa grans. I sabem que no es fàcil aquesta capacitat d'autocontenció en l'exercici literari. El llibre dels adéus, germà hereu d'aquella espiral, és un llibre reflexiu i sobri, esquitxat de vegades per algun cluc d'ull irònic. És com un vestit transparent davant mirades que, opaques o no, s'han de sotmetre al joc que l'autora ens proposa.

1.- El blau insistent

De les quatre parts, és la primera un delicat homenatge a Anne Sexton. All my pretty ones, títol homònim d'un llibre de poemes de l'autora nordamericana, és una revisió a les experiències i als afectes a través del temps en què potser descobreix coses que fins ara no havia vist.
Isabel, com la Sexton, evita el text carregat d'imatges i prefereix presentar persones en una situació, en una escena concreta, com quan regala una nina antiga a una xiqueta que plorava, o quan els fills, a qui l'autora parla amablement i detinguda, mostren alguna cara nova davant la mare. S'insinuen ja alguns adéus, adéu al pare, a l'adolescència... entre lleus tremolors i alguna nota de final feliç.
I, després, cadascú al que és seu, "això són coses meues", això altre, "ja fa temps que ho sé, són coses teues" i això altre, ai, "ja no em pertany".
Un cop acabada l'acció, resolta l'escena, apareix el pensament, tanmateix acompanyat d'imatges, ara sí. Com una sorpresa. Com si, en construir l'artifici del vers, aparegués el sentit ocult, l'altre verd-blau, que sorprén fins l'autora mateixa. I, insistent, la ploma cerca més blaus encara darrere les paraules.

2.- Culpable de tenir raó

Ens trobem amb la follia i una dosi justa d'ironia quan, en encetar la segona part, hi ha un joc de comparacions entre el poeta i Narcís que ens arranquen el somriure.

Poeta és un narcís
que es priva de l'estany
a canvi dels seus versos.

Entrem en una galeria freaky, habitada per psicoanalistes aprofitats, etiquetats de Versace, Cardhú i cirurgia estètica, equivocats i equivocadors. Tot un mundillo on l'autora introdueix, com un repte o una malifeta, l'ofici d'escriure -d'escriure poesia-, un espill una mica perillós, una corda que tiba fins que la tensió és total, des de la preocupació de no mirar-se el melic sense tenir en compte el melic dels altres, fins el dubte de qui remunta el riu durant un somni. Tanmateix, una injecció lúcida d'humor ens trenca l'esquema. Freudians i Lacanistes passen per la pedra, per la ploma de la poeta. Un altre adéu, a la psicoanàlisi panxacontenta i a la poesia narcisista.

3.- A una petita distància

Arriba la part central del llibre, arriben més adéus. Els comiats que busca la veu poètica són per fornir-se d'ales, ara que a una distància ben petita, envoltada d'arpegis i de motius, la poesia fa de missatgera alada per lluitar contra dolor i perplexitat, desconfiança, desamor. Val a dir que més que comiats són retorns, retrobaments implícits i continuats el que destil·la la lectura d'aquests versos. Per això revisem ara la dedicatòria inicial que diu: a Jaume, sempre disposat a tornar.
No hi ha retorn sense que abans hi haja hagut un adéu. I l'etern recomençar.

4.- Tant de temps

No debades l'última part del llibre es diu així: Tornada (amb el doble sentit del mot, o triple). Tornada, retorn als mateixos llocs d'ahir, al mateix convenciment que ens va fer engegar l'espiral dels versos; i Tornada, com la frase o secció de la melodia que reapareix diverses vegades en el decurs d'una composició.
La tornada és el fragment que acostuma a ser més reconeixible, juntament amb l'inici i és el que sovint es taral·leja quan una persona es refereix a la cançó o peça.

Tant de temps al punt de fuga....
Tant de temps dibuixant els límits de la llunyania...
Tanta cosa feta, tant de camí recorregut... I ara el buit blanc i perplex, l'etern retorn, això que ens empeny a escriure, què si no? un silenci de ferro, l'estranyament, la solitud emmordassada. I malgrat tots els concerts de Haydn, quan l'home, la dona, arriba a la vora de l'abisme ha de (re)prendre la paraula. Impossible posar-se en la pell de l'altre perquè no som l'altre.
I aquest jo, tant de temps perfilant adéus, atònit i seré davant els mots, només pot dir que, ara, com abans, la història d'amor i complicitats que ha bastit tota una vida, continua essent magnífica pel simple fet de ser la pròpia.
Aquestes darreres paraules tanquen el poemari i, com déiem en començar, recullen el testimoni de fa més de 15 anys quan, en aquella espiral de versos, l'autora també destacava la magnificència d'una història que és la pròpia.

Isabel Robles coneix bé la literatura anglòfona, la paraula de les dones. Ha publicat articles de crítica literària, així com traduccions de Myrna Lamb (Què heu fet per mi darrerament, 1983), Anne Sexton (Poemes, 1983), e. e. cummings (44 poemes,1986), llibre que aprofite per recomanar-vos i Edgar A. Poe (Ciència ficció, 1991).

Amb El llibre dels adéus que publica l'editorial Perifèric, Isabel Robles insisteix en el seu desig, reté ben lligat tot allò que li ha fet arribar on és, s'allibera de malsons i, sense condicionals, escriu poesia.

Si voleu llegir una altra ressenya de l'acte, guaiteu ací

No sé com seure

2009-05-16T23:23:00.014+02:00

Tinc un pes de pedra al cor. I una bola de foc continguda a la boca, retinguda entre les dents. Una còrpora groguenca que ha pujat, amb tota la ràbia, des del lòbul caudat del fetge, i que mor ofegada allí mateix. La impotència, el dolor... van creixent dia a dia. Un pes al pit. Un pes de rocam, de ferro pesant. Porte al pit el pes de tots els meus avantpassats, de la terra, de la llengua. L’arrossegue al mateix lloc on molts vetllaven les claus de l’enyor amb l’esperança de poder retornar un dia a casa. He vist les que va portar Trabal penjades durant tot l’exili i les cintes amb què les collportava a tocar del cor. He vist la corbata que Pere Vives va regalar a Bartra, un llaç d’amistat que els va unir amb força més enllà dels camps de concentració, més enllà del moment final de la injecció de benzina al cor. El cor estava ja ferit. Com ho estaven els de tots els exiliats i els dels qui no s’hi van poder anar. No em feu cas. Avui ha plogut i la pluja rere els vidres del cotxe em porta tota la melangia que... fa tres dies que no ix el sol com toca, que el cel és més grisós i no ha acabat de rebentar fins avui que ha plogut. No em feu cas. No estic tan malament. Només que em cal descarregar les paraules com als núvols d’avui els ha calgut desfer-se’n de l’aiguafang per deixar pas després a l’aigua més neta. Us voldria haver parlat del meu darrer viatge. Fa pocs dies que he tornat. M’agradaria haver-vos detallat els taulells de l’Hospital de la Santa Creu i la Casa de la Convalescència, entre el carrer del Carme i el carrer de l’Hospital, tan verds, i que fan joc amb el jardí que porta el nom de tots els jardins. M’haguera agradat descriure-us l’empedrat del claustre, les voltes gòtiques que l’arreceren. I també fer un esbós dels tapissos que vesteixen la sala Prat de la Riba. No acaba d’obrir-se el cel i cada vegada em pesa més la pena. Fa unes nits vaig anar al Palau de la Música Catalana. Quina joia modernista! Em feia tanta il•lusió! Entra Nurieta al gran palau. Som al bressol de nostra sang. "Rango". Fortuna. Classe. Seny! Anàrem al concert de Madeleine Peyroux. Si tancava els ulls em trobava al bell mig dels camps de Louisiana. Si els obria m’enlluernaven els vitralls de colors i de la ceràmica vidrada. Si els tornava a tancar em perdia pels barris de New Orleans. Si els obria novament tenia al meu davant cavalls alats, cues de paons reials i garlandes de flors. La diafanitat dels murs inexistents, la llum de la nit a través dels finestrals i el vapor del Mississipi feia impossible d’abastar tanta borratxera sensorial. Bare bones, l’essència. Ara fa vint-i-tres anys que vam anar al Liceu. Bell. Ferm. Gran. Senyor. Crec que vam ser de les poques estudiants del II Congrés Internacional de la Llengua Catalana que havíem aconseguit entrades per al concert i per al dinar a les drassanes amb les autoritats acadèmiques i polítiques del moment. Quins moments! De les llotges del galliner estant teníem una perspectiva reial. Això sí, no podíem respirar. Ni tossir. Tot de llumenetes seguien els programes. Un home amb bigotis i llacet va aprofitar la conjuntura per refregar la seua cama contra la de la meua amiga Teresa. Ella no va gosar dir res. Érem joves. Ara tot és distint. El programa no és tan solemne però és més emocionant. La sala és plena de joves que segueixen el swing i piquen de mans enfervorits. Tot al contrari que al claustre de l'IEC feia una estona, cap signe d’entusiasme en escoltar un dels meus darrers descobriments musicals. Ja m’ho havien advertit. És una veu i prou. I tant! La pluja d’avui, des del cotxe, mentre travesse la Plana Baixa de tarongers, degota els vidres. El Coral romput m’ha acabat de trencar a bocinets. La vida, la mort, el dolor de cap que no es pot llevar, l’hora del silenci, com la meua , com la de tothom. Les absències. El taüt. No vull pensar-hi més però tampoc no vull, no puc deixar d’escoltar-lo. De vegades em cal escoltar l’Estellés en la veu de l’Ovidi. Això sí és una veu, i molt més. De vegades em vénen ganes de plorar i aleshores no veig clarament els límits dels horts, de les sèquies per on corre l’aigua i es barreja amb el fang i la pluja. Us havia dit ja que el meu iaio era regador? Baixe la finestra i em banye la cara. L’olor de terra humida no m’ajuda a oblidar. Cada vegada en tinc més consciència. Fa temps que em fa mal el braç, i a poc a poc tots els ossos. Em faig gran i per això he decidit de començar a prendre cura de mi. Ha acabat de ploure. Puc veure la silueta del castell de Sagunt. Els merlets es cauen a trossos. Quina merda, perdó, mena de governants a qui no els preocupa la terra, ni la llengua! Quin poble més adormit que no reclama els seus drets amb ungles i dents! No ho volia dir però no trobe el lloc on seure, on aturar el meu pas.

Patxi, l'armeni

2009-05-12T19:41:00.004+02:00

La vida és com un llibre. Entesos, comparació molt manida, però no m'estic de tornar-hi una colp més, potser perquè les grans metàfores sempre donen suc. Per l'aspecte físic del llibre, l'ordenació de les pàgines, la història que va quedant-se arrere, l'entrada de nous elements que van modificant la lectura… Però la linealitat del dicurs verbal, la presència material del llibre, fins a cert punt immune al temps, ens permet tornar sobre les pròpies passes, rellegir, aturar-nos sobre un determinat passatge. Tot això no passa amb la matèria de la vida, feta amb la fràgil pasta de la memòria. No hi ha cap pàgina escrita sobre el passat, que ens reinventem en cada evocació. La vida, doncs, és un llibre no escrit, que no escriurem mai. Sobre el riu de la vida anem construint-nos passeres, pedres de memòria i oblit que ens permeten travessar-lo de puntetes, alerta no esvareu!, d'una riba a l'altra. O més que de llibre, la vida té forma d'espiral, com el Guggenheim de Nova York: a mesura que hi vas pujant, atenys noves pespectives de les obres ja vistes. Mal que bé, però, allò té una consistència real mentre dura la visió. Per molt vívids que siguen els nostres records, per molt poderosa que siga la capacitat de memòria, allò viscut, el passat, és tan permeable com la literatura, tan incert com els propis fantasmes, matèria que únicament es pot actualitzar (tornem a les ucronies) de tant en tant amb els arraps de la poesia.
Quasi un mes després d'haver estat a Istanbul, sis dies de cinc nits, el record de la ciutat m'acompanya tothora, sensacions invisibles que perduren en mi. Ens agrada recordar els parèntesis, els lapses de temps sostrets als quefers quotidians, i tendim a pensar que només immersos en el viatge som capaços d'assaborir la vida en tota la seua plenitud. Per molt que somiquem, però, i que el nostre esperit es resistesca amb passable dignitat als pitjors vicis del turisme de masses, no som més que turistes, visitants amables, passavolants, transeünts amb bitllet de tornada i data de caducitat. Bé doncs, i què?
Torne a Istanbul, la ciutat mascle, la metròpoli femella, torne sobre la llum que llepa el Bòsfor, torne sobre el pont de Gàlata i el d'Atatürk, seguesc en va les petjades sefardites per Balat, torne sobre l'immens cementeri blanc d'Eyup, mire pondre's el sol des del Cafè de Pierre Lotti, navegue, un dia fred i lluminós, a través de les aigües departides entre Àsia i Europa, em deixe arrossegar per la multitud d'Istiklal Caddesi, veig la ciutat des de dalt, des de qualsevol dels restaurants-terrassa, em perd pel Gran Basar, faig un te a la vora de Yeni Camii, la Mesquita Nova, que bull de vida, salivege davant una parada d'olives, salude uns compatriotes d'Ontinyent, em deixe enganyar pel venedor del Basar de les Espècies que ens diu algunes frases en català i té una foto amb Montilla, em concentre en el cant dels muetzins quan comença el seu diàleg. I quan ja estic cansat de fer voltes i voltes, quan el vent del capvespre, humit i fred, ens sorprén a Eminonu, enfile cap a Beyazit, a l'Erenler Narguile, a prendre te i fumar la pipa d'aigua, practicant voluntariós del keyif, que més que una tècnica de relaxació és una manera plaent i molt sàvia d'estar en el món (no cal dir que Istanbul té entre molts altres atractius el de ser un paradís per als fumadors més o menys empedreïts). Allà, a l'Erenler, hi ha un jove armeni que es fa dir Patxi i és de l'Atlethic Club de Bilbao. Serveix el te, reparteix els tions per al narguil, balbuceja algunes paraules en castellà, sembla entendre tot el que li dius i mostra aquella mena d'afecte no gens impostat que tenen algunes persones bones i humils, senzilles. Veig la botiga de les làmpades fent mirallets impensables, els peixos a l'aquari, al centre d'aquell pati tronat i autèntic. Torne sobre les pàgines no escrites amb el llamp enlluernador de la memòria, i encara passege per Istanbul, i salude Patxi, l'armeni.

El meu nom és Den

2009-05-10T11:42:00.008+02:00

L’altre dia un amic que m’estime molt em confessava que a pesar dels intents que havia fet, mai no li havia arribat a agradar llegir còmics. Com que és persona desproporcionadament humil per als mèrits que acumula, es demanava si potser era això degut a alguna mancança en el seu procés d’instrucció, i em demanava si jo podia imaginar-me quina era la pauta iniciàtica que s’havia perdut i que, potser, podia revelar-li.
He de reconèixer que no és molt freqüent que em formulen preguntes que no estic preparat per a respondre. Per covardia, potser, un va construint-se un medi vital que s’adapta a les respostes conegudes i que no fa massa preguntes, una mena de saber-ne ja prou que resulta protector i que permet a l’ego mantindre’s a recer de les incerteses que hi ha enllà fora, com en aquell poema de Kavafis tan trist en què es lamentava dels murs bastits que el separaven del proïsme. La narrativa i el cine del segle XX ja havien relatat la corprenedora laboriositat amb què els europeus hem interposat, entre nosaltres i la fam, els pilons de la seguretat psicològica: el benestar, el turisme i el polvo de dissabte. Abans, hi va haver uns quants alemanys que es deien quasi tots Friederich i que advertien dels perills que l’oblit dels ideals vitals, que ells identificaven amb els aristocràtics grecs, podien suposar per a la integritat psíquica de la persona. Però encara que hem acabat sent Tersites asseguts enfront de l’estanc de Pessoa, som també potencials contenidors dels Aquil·les, els Hèctor. Dels Conan.
És curiós que molts còmics tinguen com a tema aquesta funció compensatòria de la ficció heroica. D’alguna manera, el mateix Watchmen n’és una variant. Tanmateix, hi ha una novel·la gràfica que va tindre molt de ressò en els setanta del segle XX, i que ara resta relativament oblidada i que em sembla molt il·lustrativa: el Den, dibuixat per Richard Corben i escrit per Jan Strnad. En ell, David Ellis Norman, un jove escarransit i amb ulleres, és transportat a Neverwhere, una realitat paral·lela, on s’encarna en un home en possessió d’un cos poderós i d’un destí heroic.

D’entrada, no sembla massa diferent d’un Conan, però l’esperit del temps, els revisionistes i lisèrgics anys setanta post vietnam, atorguen a Den una personalitat més complexa i dividida que la del guerrer cimmeri, que no era gens susceptible de trobar-se vulnerable o deprimit. Robert E. Howard va concebre el seu bàrbar com una mena d’heroi nietzschià la conducta del qual no està subjecta a cap altre principi que el de la pròpia supervivència i l’exercici de la voluntat de poder.
En aquest sentit, la gratificació immediata que provoca el còmic no té, per a mi, cap competidor. És possible llegir en una vesprada el Watchmen sencer o tres o quatre volums de La espada salvaje de Conan. Cada estiu, a la casa que tenim a Cirat, em llig tot el Flash Gordon d’Alex Raymond. No podria fer el mateix amb el Tirant o amb El senyor dels Anells. No amb el mateix plaer.
Parlant amb aquell amic, se m’ocorregué que el còmic i, en general, la literatura fantàstica, són contenidors de missatges arquetípics ben simples: el bé acaba triomfant sobre el mal sempre, la perseverança, la generositat, l’altruisme obtenen, a la fi, recompensa. I possiblement jo necessite que m’ho estiguen recordant perquè, si no, se m’oblida. I un ésser humà que no sap això és potencialment perillós. Gràcies als déus, tenim la cultura popular, a Moebius i als Beatles.

Un viatge enlloc

2009-05-06T22:48:00.003+02:00

Després d'intentar eixir de la ciutat dels ponts amb transport públic durant dues llarguíssimes hores, vaig pujar al tren regional de les 19.20h. El trajecte que, lentament, abandona Alcoi camí de Xàtiva discorre entre terra de vinyes i serralades que exhibeixen els seus perfils nítids a mesura que el sol va ponent-se. Cocentaina, Agres, Bufali, Montaverner on se m'aclaria l'ànima en veure com pare i fill acomiadaven l'avi des de l'estació: adéu iaio, adéu!!! Aquell divendres tot em resultava exageradament emotiu, metafòric. Els minuts llarguíssims que van passar mentre buscava la manera d'anar-me'n a València es confonien amb l'amarguesa que Pamuk descriu al seu llibre de memòries. Em feia l'efecte que fugia d'alguna cosa. Tanmateix, me n'anava convençuda, capficada, potser. Vaig viure històries d'amors ferits que acaben malament, el pas implacable del temps que fa malbé les coses, el silenci com una llosa, la tristesa del que és inevitable i una sensació de no puc fer-hi res, de no sé què dir. Tot això en uns minuts, tota una vida mentre em volia escalfar pel sol que dibuixava ombres al vagó d'aquell comboi. Travessaria l'Alcoià, el Comtat, la vall d'Albaida, després la Costera... El viatge fonia sentiments, lectura, absències i una certa incertesa.
A cada estació em venia una pensada, una imatge que ara s'esvaeix sense remei entre els dits i el teclat blanc del portàtil: l'aigua verda i quieta del pantà de Benigànim, les estacions abandonades, el jovent pels caminals que moren als peus del Montcabrer, camps d'arbres fruiters arrancats de socarrel, els núvols esponjosos que corrien més que jo. O el rellotge de les dones de l'estació que esperaven feia hores un tren que no existia, o el posat pacient d'aquella altra senyora que esperaria l'autobús de València fins dues hores més tard, si calia. I la meua pressa, i el meu neguit, la meua tossuderia.
Vaig arribar a casa tres o quatre hores després, com si vingués de terres llunyanes. Venia d'Alcoi, una ciutat de més de 60.000 habitants, incomunicada i aïllada de la resta del país. I així, tot. Quatre roselles abandonades, una estació deserta, un viatge enlloc.

A l'estació d'Albaida

Tonet, in memoriam

2009-05-03T23:38:00.003+02:00

Fa uns dies que faltà Tonet, un home entranyable.

D'aquest xabienc mantinc tres records intensos. Dos de visuals i un d'acústic. Vos els faig arribar per tal que Tonet visca uns anys més al meu record i, ara, al vostre.

I

Recorde com solia asseure's a la fresca els capvespres d'estiu, pantalons curts, camisa màniga curta totalment oberta, pit bru, sobre una cadira de boga recolzada a la paret.

II

Recorde també la primera vegada que vaig sentir-li pronunciar la paraula cova. Per a un valencianet del cap-i-casal aquella paraula en aquell home cobrava una força tremenda. Mai no havia sentit una o com aquella, una v com aquella. Ara m'adone que deu ser un dels primers records filològics que tinc.

III

Recorde un passeig en la seua barqueta que ens féu a ma mare i a mi. Vam seguir el cap de sant antoni. La fressa del motor era absoluta. Jo era a proa i Tonet a popa, dret, una mà al motor. Callat. Vaig veure un munt de gavines que reposaven a la muntanya. Em vaig girar i vaig tenir una imatge que romandrà en mi per sempre més. Pura poesia. Tonet havia soltat el timó i movia els braços com una au. Molt lentament. Amunt. Avall. Amunt. Avall. Callat, amb els seus pantalons curts i la camisa oberta. I el pit bru. Amunt. Avall. I just en aquell moment, tot obeint el Tonet, totes les gavines abandonaren el cap de sant antoni i emprengueren el vol, tacant de blanc un cel d'un blau intensíssim.