Kaos Revolution

Ja és hora de dir adéu

2005-12-25T02:04:00.000-08:00

Seguramente no sabes de que estoy hablando, de eso estoy seguro, pero no te preocupes, algún dia lo entenderás...

... i és ara quan desperto... el KaoS mai desapareix... no me'n vaig

Només em buscO

" El KaoS ja ha arribat..."

Contraindicacions

2005-11-29T10:40:00.000-08:00

La Gent... no m'agrada la gent... i alhora els llocs plens de gent són els que més m'atrauen... enmig de milers d'éssers propis... mai sense entendre-ho del tot; sempre trobo una mirada igual de perduda que la meva que no té ni idea de què fer amb la seva vida, una mirada d'uns ulls que mai em cansaria de mirar. Dolça sensació.

2005-11-26T12:11:00.000-08:00

MàgiA! que perdura....

segurament paranoic, no trobes?

2005-11-22T11:24:00.000-08:00

- I quants anys té aquella estrella?
- Quina?
- Aquella! Aquella... enlluernadora, aquella que no deixa de fer pampallugues saludant al món!
- mmm... En deu tenir... uns picaquantumdinousa anyets... si fa no fa
- Això no existeix!
- Ella els vol tenir i els té doncs, està més radiant que mai i a mi m'encanta, a tu no?

:)

Tot és fosc

2005-11-16T09:48:00.000-08:00

La melangia ha tornat apoderar-se de mi entre els carrerons foscos, el fred de la tarda i una cançó que amaga moltes coses... he girat a la dreta per un carrer alternatiu per endinsar-me més i més en la negror de la ciutat però allà esplèndida, preciosa, radiant, suprema, plena... com sempre, la punyetera lluna m'ha fet somriure i oblidar el perquè de tot.

2005-11-12T07:24:00.000-08:00

Vols... vols ser la meva musa?

No em deixeu tancar els ulls...

2005-11-07T12:10:00.000-08:00

La frase: "Quan puguis fer un cafè, avisa'm perquè hem de parlar de com canviar el món" acompanyada d'un somriure amistós després d'una classe de sociologia d'allò més interessant però profundament depressiva, després d'uns dies idiotes, cansats, bonics... plens de paraules, després d'acceptar d'una vegada que el mal d'estomac m'acompanyarà sempre sempre sempre... després després després m'ha fet sormiure diferent i obrir els ulls... quin dia més bonic que fa!

No em deixeu tancar els ulls...

2005-11-04T08:23:00.000-08:00

Avui tinc un dia idiota... idiota... idiota... ja se'm passarà

el Nostre mÓn?

2005-11-02T12:10:00.000-08:00

"Esto quiere decir que apenas
desembarcamos en la vida,
que venimos recién naciendo,
que no nos llenemos la boca
con tantos nombres inseguros,
con tantas etiquetas tristes,
con tantas letras rimbombantes,
con tanto tuyo y tanto mío,
con tanta firma en los papeles.

Yo pienso confundir las cosas,
unirlas y recién nacerlas,
entrevearlas, desvestirlas,
hasta que la luz del mundo
tenga la unidad del oceáno,
una integridad generosa,
una fragancia crepitante."

Pablo Neruda, fragment de
"Demasiados nombres", Estravagario.

2005-10-27T08:59:00.000-07:00

Pensava com un somriure i uns ulls que fins fa poc no coneixia poden tornar-se tan propers en un instant... senzillament m’encanta.

Corregeix-ho, senzillament m’encanta haver-te conegut i descobrir-te en un món massificat on és difícil trobar amb qui riure... tu ja m'entens ;)

Un plaer,

2005-10-23T10:22:00.000-07:00

Resaca? Mai més...

Encara em queda molt per aprendre

2005-10-19T12:09:00.000-07:00

Perduda dins el metro entre apunts i una música que no acabo de sentir i que m'allunya d'on sóc... davant s'asseu un nin amb mans envenades i tota la cara tapada amb un passamuntanyes i olor a hospital... té la cara cremada, plena de ferides que imagino doloroses.

No goso mirar-lo... em fa pena, molta pena no sé perquè però fins i tot em venen ganes de plorar pensant que això no li toca viure a ell però aleshores he vist que ell somriu, que saboreja una magdalena com si fos el més bo dels berenars al món, que fa el bitxu i no para quiet en el seient i li he tornat el somriure.

Ara em forado... ara ja no

2005-10-18T07:27:00.000-07:00

Avui mentre dormia se m'ha caigut el piercing... pel matí tot just em despertava i ho descobria, també descobria com n'és d'eficient el cos humà doncs ja no me'l podia tornar a posar.

Seré idiota, però m'ha sabut greu :P

2005-10-15T15:14:00.000-07:00

Demà tornarà a ser primavera n'estic segura =)

Sinceritat?

2005-10-13T15:55:00.000-07:00

No sé perquè escric això aquí, no crec q sigui el lloc adequat per escriure-ho però és el primer lloc on he anat després de dir-te adéu, després de veure que sóc imbècil... de que no sóc capaç ni de dir el que sento... no així, no com m'ho deies...
Segurament tens raó, si la tens... :) però no, em sembla que no és el que volia jo... no... no... m'hi hagués arriscat però millor així, tu ets més valenta i me n'alegro.

Gràcies per ensenyar-me què és la sinceritat, a veure si m'ho aprenc, m'has fet feliç en part... sabent que et tinc.

.........

2005-10-08T13:31:00.000-07:00

No sé res.
M'he perdut................................ en la immensitat dels punts suspensius

2005-10-04T11:30:00.000-07:00

És curios la velocitat en que algú et pot torçar un dia... però diria que és màgic com algú te'l pot arreglar.

Gràcies :P

Ha passat

2005-10-03T13:03:00.000-07:00

Sí, ha passat.

Torno a escriure però preferiria no fer-ho.

Ha passat, he tingut por... he plorat.

I el pitjor de TOT: després he vist que era una estupidesa i...
la paraula estÚpida se m'ha quedat grabada repetint-se una i altra vegada en el meu cap... com en els vells temps.

Merda.

fins a nou avís

2005-09-21T09:28:00.000-07:00

...fa dies que no tinc ganes d'escriure... em sembla que per no dir res rellevant és millor tancar la paradeta uns dies.

Tornaré però ^--^

nou ritme de vida

2005-09-21T04:43:00.000-07:00

La veritat és que estic ESTRESSADA! Però és un estrés positiu doncs, no paro de fer coses i totes molt interessants la veritat... gent nova, ulls nous, visions de la vida diferents, diversitat, profes excèntrics, assignatures al·lucinants i més i més i més...

2005-09-16T14:32:00.000-07:00

" Existimos porque alguien piensa en nosotros y no al revés"

La Caye, una princesa

...y poderte soñar...

2005-09-14T02:06:00.000-07:00

Jo sóc jO?

2005-09-13T11:20:00.000-07:00

Un dia et mires al mirall i la realitat et confirma tot allò que imaginaves... no tens els cutis que voldries, et sobren els mofletes... fas cara d'estúpida quan el teu cervell et va repetint fins a l'esgotament que tu ets més intel·ligent, millor que els altres i et sents tant i tant malament per ser allò que mai has volgut ser...

Però sabeu... em miro millor i vec que tinc dues mans per agafar, que recordo com somriure i que tinc la sort d'olorar el món amb els ulls i imaginar amb el nas.
Què només sóc dona, però sóc DONA... que només puc oferir el que agafen les meves mans i regalar la meva imaginació però n'estic contenta.

No vull ser una gran persona, ni ser recordada. Em comformo en ésser persona en tot allò positiu que tenim, desitjo aprendre cada dia aquells encants tant màgics que té la vida per no deixar d'oferir-los... per no deixar d'oferir-t'ho...

LLegiu i sentiu

2005-09-12T07:43:00.000-07:00

Y sonríes seductora.
Sí, esto aterra mi corazón
dentro del pecho,
pues tan pronto te miro un instante,
como ya me es imposible decir una palabra,
pues mi lengua desfallece; en seguida,
un fuego sutil irrumpe bajo mi piel,
nada veo con mis ojos, zumban
mis oídos,
se me esparce el sudor, un escalofrío
me apresa toda, estoy más pálida
que la hierba y me parece que
falta poco para morir.
Pero todo hay que soportarlo, pues esto es así .

Safo de Lesbos

2005-09-11T09:49:00.000-07:00

L'IluiN sobreviu com pot però no és com aparenta, l'iluin no és tan optimista com sembla ni tan somiadora ni tant idealista... ella és més fosca del que creu però tot s'acumula per dins i li fa por perdre tot allò que s'ha creat i mostrar el monstre que porta.
L'iluin també somriu però s'aterra quan pensaments cruels i inhumans entren dins la seva ment...

L'IluiN avui té por... però sap que demà haurà marxat.