Complex de mama

tag:blogger.com,1999:blog-9011702.post-1139164245899733482006-02-05T19:29:00.000+01:002006-02-05T20:08:51.183+01:00Complex de mamaTu fas la teva vida, vas a la teva. Però, de cop, un dia, et trobes enmig d'un lloc i t'entra un complex de mama que no saps com s'ha ficat aquí, però que et molesta una mica. Què entenc jo per "complex de mama"? Doncs aquella situació en la que et ve algú demanant-te alguna cosa, alguna cosa d'aquelles que les mames sempre tenen. I no, no em refereixo només a nens petits (que també). És que avui he tingut complex de mama amb 5 persones... dos de les quals amb edat per ser el meu pare! Primer un nen, que tenia un problema. Un problema molt petit. Però que ningú no li solucionava (o no se n'adonava). El veig, li resolc el problema, se'm mira i em dóna les gràcies. Comença el complex de mama. Poc després, un altre nen té un altre problema. Hi vaig. Li explico com solucionar-lo. Detecto una mica d'escepticisme a la seva mirada. Li dic que li pregunti a algú altre. Però no, el nen confia en la meva paraula. El dia continua. Gent que em continua demanant si tinc això o allò altre. Gent que em pregunta coses. Gent que es creuen que tinc la resposta a determinades preguntes. Preguntes que en alguns casos sé contestar, però en d'altres... El complexe de mama es transforma en un somriure quan algú es gira i em pregunta: - És per aquí, no, on he aparcat el cotxe? Me'l miro i somric. No puc fer res més. - Tu mateix. Jo no ho sé, on l'has aparcat. Si ni tan sols sé quin cotxe tens! Jo no ho sé tot. Jo no porto de tot. Jo no tinc la resposta a tots els enigmes. Jo no sóc pitonissa. Si no saps on has aparcat el cotxe... no m'ho preguntis a mi, que jo no sé pas! PD: Sembla que el blogger té algun problema amb els comentaris. De totes formes, amb les tonteries que dic, tampoc espero cap comentari. Algun dia tornaran a funcionar, els comentaris. O no. El senyor blogger dirà.estranyanoreply@blogger.com