Té la mà Maria - Reus

XOCOLAT

2009-07-09T20:28:00.005+02:00

Tom waits waltzing matilda tom traubert's blues 1977

SADHUS DEL NEPAL

2009-07-08T20:31:00.008+02:00

Sadhus del Nepal són homes sants, vivint la vida ascètica intrigant.

Un sadhu (Saa-Dhu) és un asceta hindú o un monjo que segueix el camí de la penitència i l'austeritat per obtenir la il.luminació. És la quarta fase de la vida a la religió hindú, després d'estudiar, de ser pare i de ser pelegrí. La tradició sadhu consisteix en renunciar a tots els vincles que els uneixen a allò terrenal o material en la recerca dels veritables valors de la vida. Per norma general un shadu viu inclòs en la societat, però intenta ignorar els plaers i dolors humans.

BORREGOS

2009-07-07T20:12:00.004+02:00

Al voltant de 80.000 xais van formar la horda agusanada, fanàtica, que es va donar cita ahir a l'estadi Santiago Bernabéu per rebre Cristiano Ronaldo. Escoltar les arengues de Florentino, aplaudir al "niñato", comprar algunes samarretes amb el número nou i després de l’acte sortir del corral per tornar a les seves cases. No va faltar ningú. Va estar fins Monsenyor Manuel Monteiro de Castro, nunci de la seva santedat el Papa a Espanya.

Que els arbres no els impedeixin veure el bosc: la fascinant arribada de Cristiano és el retorn de Florentino, el constructor del talonari i la divina supèrbia. I de com els mitjans de comunicació s'han posat a la seva sencera i absoluta disposició. Què els donarà Florentino?

La imatge de la jornada és al Bernabéu com a un corral. No com a camp de futbol, sinó com a lloc de reunió de masses. L'estadi de la Castellana madrilenya va recuperar el pols dels vells temps, quan els grans coliseu eren utilitzats per la propaganda. Recordem quan Franco celebrava en aquest mateix recinte seves demostracions sindicals? Només l'Alemanya del 36 va poder superar, amb el grandiós Estadi Olímpic de Berlín, igual esplendor. Vivim de nou temps de hordes. Ahir van arrencar les festes de Sant Fermí, amb milers de persones prenent els carrers de Pamplona. I avui s'espera que desenes de milers d'individus es concentrin als turons de Hollywood per veure passar el blanc cadàver de Michael Jackson.

Els que no creiem en Déu, i tampoc en que Crist fos el millor i més savi dels homes, no podem veure amb bons ulls l'arribada a la Terra d'un nou emissari del senyor totpoderós. , però d'això a convertir un metrosexual 'destrozaferraris' al representant del altíssim ... En tot cas serà el representant de Florentino, que no és el mateix, però volen que sigui igual.

EDGAR MENDOZA - MÈXIC

2009-07-06T19:24:00.007+02:00

1989 Ingressa en els Tallers de l'escola de Pintura i Escultura de la seva ciutat natal.

1992 Beca del Grup Pintors muralistes Mexicans, Cuernavaca, Morelos.

1994 Beca del FONCA (Fons per a la Cultura i les Arts de Durango) Categoria de Joves Creadors.

1998 Beca del FONCA (Fons per a la Cultura i les Arts de Durango) Categoria de Creadors amb Trajectòria.

2002 Beca del FONCA (Fons per a la Cultura i les Arts de Durango) Categoria de Creadors amb Trajectòria.

2002-06 Treballa a les obres que estan formant part de la Col lecció d'una empresa de la Regió de Múrcia.

2006 Preseleccionat a El Primer Concurs de pintura figurativa de La Fundació de les Arts i els Artistes de Barcelona, formant part del catàleg.

2007 Premiat dins dels Seleccionats en el segon Concurs de pintura figurativa de La Fundació de les Arts i els Artistes de Barcelona. Lliurament de premis i exposició al Museu Tyssen-Bornemisa de Madrid, al mes d'octubre.

SGAE AQUESTS SENYORS FEUDALS !!! (2)

2009-07-04T20:50:00.001+02:00

http://reinodemondongo.blogspot.com/ ES FA ARRIBAR AQUESTA SEGONA PART:

Junta Directiva de SGAE

Presidente

D. José Luis Borau Moradell

Presidente del Consejo de Dirección
D. Eduardo Bautista García

Vicepresidentes
Dña. Cristina Hoyos Panadero
Dña. Marina Rossell Figueras
Dña. Carmen López Figueroa (Universal Music Publishing S.L.)

Colegio de Obras de Gran Derecho
D. Ernesto Caballero de las Heras
D. Luis de Pablo Costales
Dña. Cristina Hoyos Panadero
D. José Sanchís Sinisterra
D. Rodolf Sirera Turó
D. Salvador Távora Triano
D. Joan Vives i Sanfeliú

Colegio de Pequeño Derecho
D. Xavier Benguerel Godó
D. José María Cano Andrés
D. Teodomiro Cardalda Gestoso
D. Jorge Drexler Prada
D. Mikel Erentxun Acosta
D. Luis Carlos Esteban Catalina
D. José Miguel Fernández Sastrón
Dña.Soledad Giménez Muñoz
D. José Angel Hevia Velasco
Dña. Rosa León Conde
D. Tomás Marco Aragón
Dña. Marina Rossell Figueras
D. Francisco Manuel Ruiz Gómez
D. Juan Carlos Senante Mascareño
Dña. Inmaculada Serrano Oñate
D. Jaume Sisa Mestres

Colegio de Obras Audiovisuales
D. José Luis Borau Moradell
Dña. Icíar Bollaín Pérez Mínguez
D. Bernardo Feuerriegel Fuster
D. Manuel Gómez Pereira
D. Albert Guinovart Mingacho
D. Ventura Pons Sala
D. Imanol Uribe Bilbao

Colegio de Editores Musicales
EMI Songs España S.R.L.
D. Santiago Menéndez-Pidal Sendrail
M 20 S.L.
D. Carlos Martínez Ortíz
Piles Editorial de Música S.L.
D. Jesús Piles Ferrer
SEEM, S.A.
D. Manuel López-Quiroga Clavero
Sony ATV Music Publishing Holdings LLC S. en C.
D. Juan Ignacio Alonso Puig
Southern Music Española S.L.
D. Rafael Aguilar Grabowski
Universal Music Publishing, S.L.
Dña. Carmen López Figueroa
Warner Bros, S.A. Ediciones Musicales
D. Álvaro de Torres Zabala

Consejeros de Honor
D. Augusto Algueró Dasca
D. Antón García Abril
D. Luis García Berlanga Martí
D. Joan Guinjoan Gispert
D. Jaime Salom Vidal

Altos Cargos
D. Enrique Loras García (Director General)
D. Carlos Fernández-Lerga Garralda (Secretario General)

Directivo
D. Pablo Hernández Arroyo (Director de Servicios Jurídicos)

Es curioso ver la lista de directivos que forman la junta que dirige esta entidad. Curioso sobre todo por que siendo muchos de ellos antiguos "creadores" no tienen en la actualidad más trabajo conocido que participar de esta asociación. Lo que nos lleva a pensar que algunos, si no muchos de ellos, han hecho de su pertenencia a esta sociedad su principal fuente de ingresos. Para que nos entendamos: tipos que dicen defender a sus antiguos compañeros y que no hacen si no ganarse unos euros a costa de ellos y de todos nosotros. Como creadores presuponemos que aportaban algo a la sociedad (en algún caso es mucho presuponer). Como miembros de esta junta, sin embargo, se conforman con repartirse el botín que, con la connivencia de sucesivos gobiernos, les pagamos todos los españolitos de a pie. ¿Quién es el pirata?

Todo esto desde su nueva sede, ni más ni menos que un palacio de más de un siglo de antigüedad, sitio indispensable, como todos sabéis, para realizar las labores de "gestión" que tan grandes beneficios les aporta. Nótese el fino uso de la ironía.

Ayer, además, saltaba otra noticia, y es que Hacienda les ha reclamado hasta 21 millones de euros en los últimos 10 años. ¿Dejar de pagar tus impestos no es como robar al resto de ciudadanos? Si no lo es no está muy lejos de serlo. Los chicos del "lucro cesante" montan un circo y le crecen los enanos.

SGAE AQUESTS SENYORS FEUDALS !!!

2009-07-03T21:06:00.005+02:00

La SGAE i les dietes milionàries dels seus directius.

Els membres de la Junta Directiva i del Consell de Direcció de la SGAE, els consellers emèrits i altres membres externs han ingressat 527.000 euros en concepte de dietes durant 2008, una remuneració que reben per la seva assistència a les diverses sessions de treball que organitza l'entitat . Fins a 1.000 euros per reunió reben els directius. Què empresa paga això?.

La jubilació faraònica de Teddy Bautista.

La SGAE manté un pla de pensions que assegura unes pagues faraòniques per als directius de la societat. La contribució es manté en 2002 (257.000 euros), 2003 (256.000) i 2004 (256.000), però es dispara el 2005 fins als 419.000, el mateix que 2006 i 2007. És a dir, en total, 2,026 milions d'euros. En total, 106.631 euros percebran cadascun dels dinou directius de la SGAE.

Hisenda reclama a la SGAE 21 milions d'euros "per irregularitats".

El fisc també està darrere dels comptes de la polèmica societat privada d'autors. Per exemple, l'entitat va pagar 2,158 milions a causa de l'IVA en 1999, 11,978 per retencions a autors no residents a 2004 i ara li reclamen 7,642 per demores.

Podríem continuar, però ara entenem perfectament perquè al introduir la paraula "lladres" a Google apareix en els primers resultats certa pàgina web.

SI TENIU MES GANES DE LLEGIR:

SGAE I EL SEU PLÀ DE PENSIONS

La Societat General d'Autors i Editors (SGAE) és una entitat de gestió de drets de propietat intel·lectual, per tant, una associació sense ànim de lucre. Així ho recorda la nota 1 de l'informe d'auditoria de comptes anuals de 2008 que signa BDO Audiberia a 13 de març de 2009. D'aquesta condició se'n deriven algunes obligacions legals i també certa filosofia de gestió, ja que es manegen drets de tercers. Des de 2002 els comptes de l'entitat aprovades pels seus socis, a les quals ha tingut accés LA RAZÓN, inclouen en el seu capítol de «Remuneracions i saldos mantinguts amb els administradors i els auditors de comptes», un epígraf denominat «altres obligacions» en el que es precisa que «la Societat manté un pla de pensions per a membres de la Direcció». La contribució es manté en 2002 (257.000 euros), 2003 (256.000) i 2004 (256.000), però es dispara el 2005 fins als 419.000, el mateix que 2006 i 2007. És a dir, en total, 2,026 milions d'euros, ja que el 2008 no es va fer cap aportació a aquest fons.

El repartiment:

L'auditor contempla com a membres de la direcció a 19 persones, el que suposaria 106.631 euros per cap en cas que l'aportació fora equitativa, cosa que no sol passar en aquest tipus de gratificacions per a les grans empreses, però res es reflecteix en els documents sobre com es reparteixen aquestes xifres. Eduardo (Teddy) Bautista va canviar els estatuts per convertir-se en un empleat de SGAE, com a president executiu del Consell de Direcció, i no haver de ser elegit pels socis, com la Junta Directiva.

Quan es va reclamar informació interna el 2002 sobre la subscripció de la pòlissa per a la direcció, la cúpula va informar que era una manera d'assegurar un pensió «més digna al president executiu del consell de direcció, Eduardo Bautista, que havia tributat la major part del seu vida laboral "com a artista", és a dir, de forma intermitent. Crida l'atenció que l'auditoria ofereixi tota mena de detalls sobre el pla de pensions que l'entitat té subscrita amb els seus empleats, però del fons per a la direcció només s'ofereix el muntant total. El que vindria a ratificar que aquest pla de jubilació és una gratificació a la cúpula de l'associació és que les aportacions s'hagin realitzat anualment des de la seva subscripció, excepte en 2008, és a dir, l'exercici en què es va trencar la corba ascendent en quant a recaptació i que en el balanç apareix un signe negatiu. El misteri sobre aquest assumpte en l'auditoria és encara més gran al incloure, per primera vegada en el passat exercici, en el qual, com s'ha tractat, no es van fer aportacions al fons, la següent nota: sota l'epígraf «Retribucions a llarg termini al personal »s'anuncia que« la Societat manté compromisos per pensions amb un directiu.

El misteri de l'auditoria:

Aquests compromisos corresponen a plans de prestació definida, i estan exterioritzats mitjançant pòlisses col·lectives subscrites amb una companyia d'assegurances ». Segons els especialistes consultats per aquest diari, això suposa que un dels directius rebrà l'aportació a la seva jubilació de 2008 a posteriors exercici. L'auditor exposa el mínim d'informació legalment exigible per a no especificar si aquesta obligació està lligada o no al de les aportacions que es fan al pla de pensions de la direcció i a quin membre de la cúpula es refereix.

Per altres especialistes amb els quals ha parlat LA RAZÓN, aquest fons de pensions equivaldria als «bonus» que perceben els directius de les grans empreses, un sistema que tindria difícil cabuda en una societat sense ànim de lucre com la SGAE. Aquestes mateixes persones afirmen que aquest tipus de gratificacions depenen de la discrecionalitat del màxim responsable, que acostuma a percebre almenys el 65 o 70 per cent d'aquestes quantitats. En qualsevol cas, els assessors fiscals asseguren que es tracta d'una retribució amb menys càrregues que altres de caràcter ordinari i, sens dubte, més beneficiosa per a algú que ja ha complert 66 anys com Bautista.

Les macrocifres que es manegen per a la jubilació dels directius de l'entitat contrasta amb les del fons de pensions dels seus empleats. Des de 1997, SGAE externalitza aquest pla, des d'aleshores la quantia per a cada treballador ha anat creixent segons l'IPC: així el 2002 es va aportar 660,54 euros per empleats, fins arribar als 807,19 el 2008.

MADDAMART - DAMIEN CANDIDA

2009-07-02T21:27:00.005+02:00

Hi ha gent en aquest món que no sap res de noves tecnologies, hi ha qui té nocions de com va la cosa, i estan després els monstres que amb una mica d'aquí i una miqueta d'allà, fan meravelles. És el cas de Maddamart, també anomenat Damien Candida, un dissenyador gràfic, que a base d'3D MAX, Photoshop i un parell de programes més, es treu del barret obres digitals d'un realisme increïble, i que per cert donarien molta por si tels trobessis de nit en un carreró fosc.

ANIMALS ALBINS

2009-07-01T21:33:00.008+02:00

L'albí és una condició genètica en la qual hi ha una absència congènita de pigmentació (melanina) d'ulls, pell i pèl en els éssers humans i animals causat per una mutació en els gens. També apareix en els vegetals, on falten altres compostos com els carotens. És hereditari; apareix amb la combinació dels dos pares portadors del gen recessiu.

WLADIMIR FEDOTKO - RÚSSIA

2009-06-30T20:54:00.008+02:00

Fotògraf i pintor rus Wladimir Fedotko és mes conegut com “The Miraclist”, iniciador d'un nou moviment en les imatges. El seu art és notable per la seva expressivitat, amb l'alegre gent de circ i ballet món que es trova al centre de la seva atenció. Ballarins, malabaristes i trapezistes treballadors en un fons més colorit, més essencial a l'obra d'art. Wladimir té un sentit de l'humor similar al clàssic pintor holandès Jeroen Bosch.

Wladimir Fedotko

Eclectic 2.0: Earth, Water, Sky from Ross Ching on Vimeo.

MARK HOLTHUSEN - SAN FRANCISCO

2009-06-29T17:40:00.004+02:00

Animusic - Resonant Chamber

IMATGES INSÒLITES

2009-06-27T22:34:00.011+02:00

Frank Zappa - SNL - 1976 - Purple Lagoon

KUNSTATELIER T. GEBHARDT – ORANIENBURG (ALEMANYA)

2009-06-26T17:10:00.007+02:00

Les arts visuals, per exemple, un potencial creatiu de la ment i l'ànima, són, sobretot en aquests temps de ràpid moviment, un mitjà molt important que per sobre de les tendències i el comerç, degut especialment a través del llenguatge de la imatge és possible enriquir la societat en diferents maneres. Arthur Miller, dramaturg nord-americà, que va expressar de manera més adient que mai: "L'art no pot canviar la gent, però que poden exercir pressió sobre ells per veure la vida amb uns altres ulls, a reconèixer els seus propis problemes morals". I per a una existència creativa veure com una mena de viatge creatiu en el que es deixi d'experimentar coses meravelloses.

Exhibition "Mechanismus Leben II"

OLIVER PONSONNET - FRANÇA

2009-06-25T13:00:00.006+02:00

Oliver Ponsonnet és un artista digital d'Bourdeux, França, que treballa principalment en 3D studio max. Les seves imatges, les quals han de veure's en pantalla completa, són d'un realisme i una bellesa espectacular. L'obra d'Oliver es basa sobretot en retrats, tot i que té diverses imatges de cos sencer i amb una temàtica fantàstica que no li treu realisme.

La mort de Vicent Ferrer treu els colors a la jerarquia de l'Església catòlica

2009-06-23T19:46:00.005+02:00

Amb Vicent Ferrer l'Església catòlica va fer un bon treball. Sembraren en ell la pietat, l'esperit de lliurament als desemparats de la Terra i, sobretot, l’omple de coherència. Per això no és estrany que el món plori la desaparició d'aquest barceloní. Ja sabem que quan algú ens deixa tot són bones paraules. Després es lliura un premi a títol pòstum i donen un parell d'abraçades a la família.

Ara la gent li diu sant. Parlar de la santedat de Ferrer és un insult als seus èxits i a ell li produiria espant, perquè va conrear la senzillesa. La jerarquia catòlica no ha tirat la casa per la finestra ni s'ha desfet en elogis cap a l'ex jesuïta que va penjar l'uniforme per col·locar en primera línia d'aquesta trinxera pertinaç que és la misèria humana. Normal: mai va ser un dels seus, perquè militar com un soldat de les ensenyances divines jugant-se la pell només entra als plans dels privilegiats.

Grinyola comprovar com bisbes, cardenals i la resta de gent del cor apliquen la seva forma d'entendre la fe cristiana. A Espanya Vicent Ferrer s'hagués sentit avergonyit al topar-se amb Martínez Camino o el cardenal Rouco Varela submergits a la política del dia sí i dia també, interferint en els assumptes privats. El cooperant espanyol i la Conferència Episcopal es poden resumir en dues sentències senzilles a l'hora d'entendre la intervenció en la vida dels altres: si em necessites, aquí estic; si et faig nosa, aguantat perquè no deixaré de donar la barrila. Respectivament, és clar.

Ara que Ferrer ja no hi és, la seva figura es fa mes gran, empetitida dels fastos i les “parafernàlies” vàcues que mostren els dirigents de la que fou la seva Església.

Milions de persones no l’oblidaran i, a l'empara de la seva desaparició física, el seu esperit s'expandirà pel planeta, fent que la Fundació que porta el seu nom continuï creixent i ajudant a qui la injustícia ha convertit en víctimes. La seva esposa Anna agafarà el pesat testimoni, i darrere d'ella caminaran altres, demostrant que la voluntat mou muntanyes i que la mitra només és capaç de moure la llengua als despatxos.

Aquí teniu els colors de la seva estimada Índia, en un petit homenatge a la seva persona i a les seves gestes. (fotografies de Poras Chaudhary-Kaipu)

PERPETUUM JAZZILE - ESLOVANIA

2009-06-22T18:17:00.003+02:00

Perpetuum Jazzile és un cor eslovè bastant particular i talentós, es recolza en el jazz vocal i la veritat les seves interpretacions de cançons ja famoses, són simplement genials.

ROB GONSALVES - CANADA

2009-06-21T12:55:00.006+02:00

Rob Gonsalves és un pintor canadenc de realisme màgic. Va néixer a Toronto, Canadà el 1959. Pretén conjuminar en una sola imatge la realitat i la imaginació.

La veritat del seu treball és inquietant sorprenen, en ell persisteixen els mons que solem veure en somnis, els malsons que mai voldríem tindre.

Amb influències de Dalí, Magritte o Escher, l'artista canadenc crea imatges que diversos mons es fonen en una mateixa obra, de manera que els ulls d'un pont es transformen en vaixells o el reflex dels arbres en un llac dóna forma a dones que sorgeixen de les seves aigües.

RABOTY WRD1 - RÚSSIA

2009-06-19T20:15:00.008+02:00

China's Dark Cloud from Peter Szewczyk on Vimeo.

HAXIXS I MARIHUANA PODRIEN FINANÇAR LA LLEI DE LA DEPENDÈNCIA

2009-06-18T22:41:00.005+02:00

La vice-presidenta primera del Govern, Maria Teresa Fernández de la Vega, va defensar la pujada d'impostos sobre els carburants i el tabac, aprovada divendres passat pel Consell de Ministres. D'aquest augment d'ingressos, 400 milions d'euros es destinaran a finançar el sistema d'atenció a la dependència.

I està bé. Que els "vicis" financin les necessitats. Però el que no s'entén és que, per aquesta regla de tres no s'utilitzi per legalitzar i cobrar impostos per productes perseguits i penalment castigats, com el haxixs i la marihuana per el mateix. Segons estimacions casolanes podríem estar parlant de mil milions d'euros per finançar no només la llei de dependència sinó moltes altres polítiques socials.

A més a la legalització d'aquests productes aconseguiria que els consumidors, un milió d'espanyols i espanyoles que fumen aquestes, herbes poguessin fer-ho amb garanties. I tot això tenint en compte que es tracta de productes sanitàriament menys perillosos que l'alcohol o el tabac. A més seria diners que passaria de l'economia submergida a la legal.

Però Fernández de la Vega va preferir no ficar-se en un merder d'aquestes característiques en la trobada de dones parlamentàries iberoamericanes "Cap a una agenda política per a la igualtat de gènere a Amèrica Llatina i el Carib".

Davant unes 60 parlamentàries d'Amèrica Llatina i altres 20 espanyoles, la vice-presidenta va argumentar que per a un govern progressista, "com el que represento, és de justícia que en temps de crisi reforcen la protecció social i recolzem a aquells que necessiten la solidaritat de tots" .

Els beneficiats, va defensar, "som tots". "El més fàcil és atrinxerat a la demagògia fàcil i l'oblit de l'interès general com sempre fa la dreta, el més fàcil és intentar desacreditar al Govern i sembrar la desconfiança", però els ciutadans acaben per "distingir" a qui defensen només els seus propis interessos. Insistim aquests mateixos arguments servirien per legalitzar el haxixs i la marihuana. (Minorias)

ART DE LA NATURA MORTA

2009-06-17T22:51:00.005+02:00

Oi Va Voi "Everytime" from Kijek / Adamski on Vimeo.

ELS FILLS DE LA CRISI

2009-06-16T20:23:00.004+02:00

Durant aquells anys nefastos, Buenos Aires va ser la ciutat amb el millor reciclatge del planeta. No va ser mèrit del Govern sinó de la crisi argentina i dels seus fills més castigats. Els anomenats “cartoneros” ( Els “cartoneros”, com se'ls anomena a les persones que treballen reciclant el que altres consideren escombraries, viuen, en la seva majoria, als barris de la província de Buenos Aires. Allà construeixen les seves cases, entre verds camps i pobresa. La mateixa que els va fer fugir dels seus pobles i ciutats per acabar a la perifèria d'aquesta megalòpolis.) : cada nit, 40.000 persones sortien de les barriades cap al centre per rebuscar a les escombraries dels rics. Buscaven paper, plàstic i vidre que després venien al pes. En un mes, amb sort i esforç, un “cartonero” podia guanyar 200 pesos, uns 40 euros. Per a moltes famílies, era la distància entre la misèria i un plat calent. Entre els “cartoneros” abundaven els nens. L'escola era un luxe que podia esperar.

Les cicatrius de les debacles econòmiques no s'esborren quan remunta el PIB. El veritable drama arriba moltes vegades després, quan la seva herència condemna de per vida a tota una generació a la ignorància, a la pobresa, a la marginalitat. La majoria d'aquells “cartoneros” mai va tornar als estudis. Avui segueixen en llocs de treball precaris: la seva manca de formació no els permet aspirar a un de millor.

Espanya no és l'Argentina, però la nostra crisi, que segons les noves previsions del Govern durarà almenys dos anys més, tampoc no acabarà quan el PIB torni a florir. Les hipoteques a 30 anys seguiran estant aquí. Els fills de la crisi a Espanya no són “cartoneros”, són mileuristes. És aquesta generació que algun pedant va batejar com "la millor preparada de la història d'Espanya" i que ara és probable que sigui la primera, des de la Guerra Civil, que visqui pitjor que la dels seus pares. A aquesta generació, els han estafat. Els van canviar un habitatge digne i una feina estable per la Playstation 2.

RAFAL OLBINSKI - UNITED STATES

2009-06-15T18:58:00.007+02:00

Rafal Olbinski prominent pintor, il lustrador i dissenyador. Les seves il lustracions han estat portada per a revistes com Newsweek i The New York Times. Els seus cartells per a obres d'òpera són reconeguts arreu del món.

Nascut a Polònia i format en el Departament d'Arquitectura del Col legi Politècnic de Varsòvia, Rafal Olbinski va emigrar als Estats Units d'Amèrica el 1982, on molt aviat es va establir com un prominent pintor, il lustrador i dissenyador.

RATPENATS

2009-06-14T23:32:00.006+02:00

Els ratpenats (Chiroptera), en valencià rates penades, també anomenats en català ratapinyades, ratapenades, ratapeneres, muriacs, muricecs, voliacs o quiròpters, són un ordre de mamífers. Amb aproximadament 1.100 espècies, els ratpenats representen aproximadament un 20% de totes les espècies de mamífers, cosa que els converteix en el segon ordre més gran d'aquesta classe per darrere dels rosegadors. Són els únics mamífers capaços de volar, s'han estès gairebé arreu del món i han ocupat una varietat de níxols ecològics diferents. Els ratpenats juguen un rol ecològic vital com a pol.linitzadors de flors, i també juguen un paper important en la dispersió de llavors. Moltes plantes tropicals depenen completament dels ratpenats. Els ratpenats tenen les potes anteriors transformades en ales i alguns es guien i cacen per ecolocalització. Els ratpenats poden ser frugívors, insectívors o alimentar-se d'ocells i altres petits vertebrats. Alguns, com els vampirs, beuen sang.

MARKKU LAHDESMAKI - FINLANDIA

2009-06-12T20:51:00.007+02:00

Markku Lahdesmaki és un fotògraf finlandès que va agafar la seva càmera i va anar a retratar el món amb grans dosis de creativitat i imaginació. Les seves fotografies ens transporten a paisatges que no sembla que existeixin en aquesta terra, ens presenta a personatges dispars i ens explica històries irreals. La seva tècnica és molt neta, hi mitjançant retocs amb l'ordinador, crea colors suaus que et fan sentir part de la foto

Lead India

REPSOL, DANONE I ENDESA, VERGONYA I PUBLICITAT

2009-06-11T20:56:00.005+02:00

Sexistes, insolidaris, falsament ecològics ... Són alguns dels requisits per guanyar els Premis Sombra a la pitjor publicitat que concedeix Ecologistes en Acció. Aquest any Repsol, Endesa, Danone o Telefònica estan entre els guanyadors.

El Premi TRUITA DE SILICONA a la publicitat que transmet els pitjors valors alimentaris, ha estat per Actimel de Danone. Els aliments funcionals que van començar prometent coses d'allò més vulgar han passat a crear fins i tot un llenguatge "publi-científic", difícil de comprendre per la ciutadania i amb evidents tints d'oportunisme comercial. En el cas de Actimel, encara que els estudis independents demostren que aquest iogurt té els mateixos efectes immunitaris que qualsevol altre, el seu PVP arriba a ser 4 vegades més gran.

Premi ME L’EMPORTO a la transmissió dels valors més consumistes, per Centre Comercial La Gavia. També la publicitat ha transformat al consumisme en una metodologia terapèutica i a les grans superfícies en amplis consultoris experts en "psicologia positiva". L'anunci premiat ens mostra l'acte de comprar com una marxa per millorar els estats anímics humans.

Premi RENTADORA VERDA al millor "rentat d'imatge" utilitzant valors ecològics per Endesa. En el seu anunci es mostra un futur sense límits en l'ús de l'energia "Per als fills dels teus fills", d'esquena a les previsions de disponibilitat de fonts d'energia i a la situació de canvi climàtic en el qual es troba el planeta.

Premi RENTATGE SOLIDARI al "rentat de cara" corporatiu més hipòcrita per Telefónica. Igual que les empreses més contaminants es dediquen al "rentat verd", Telefònica mitjançant els seus programes de RSC no busca només millorar la seva imatge de marca mitjançant el "rentat solidari", sinó també explorar noves vies de negoci, captar nous segments de mercat i aconseguir més legitimitat social.

Premi GERRO a la publicitat en la que més es tracta a dones i homes com adorns per Depuralina. L'anunci correspon a un producte que compleix la doble funció de "complement alimentari" i "producte depuratiu". En aquest destaca la utilització del cos humà com una amenaça, com un munt de deixalles acumulats durant els anys en què no s'hagi consumit aquest producte.

Premi XEMENEIA a la visió més destructiva del medi ambient per Hummer. Aquesta marca de General Motors fa una aposta publicitària ambivalent i carregada d'una violenta reafirmació. Un producte que és, publicitàriament, tot el "contundent" que no són els seus compradors potencials.

Premi CENUTRIO a la transmissió de valors irresponsables per al desenvolupament col·lectiu per Tele5. Les marques i la TV es necessiten mútuament. La crisi econòmica ha afectat a les vendes, cosa que ha revertit en menys inversió publicitària. Es tracta de dos nuclis empresarials en la "cadena" de la globalització que, a més de treballar cooperativa i complementàriament, persegueixen interessos comuns.

Premi especial al PITJOR ANUNCI LOCAL per la Comunitat de Madrid. L'anunci destaca les ajudes per als petits emprenedors en la CAM. Emprenedors condemnats a la desaparició amb la Llei de Modernització del Comerç de la CAM, que afavoreix els interessos de les grans superfícies de distribució en detriment del petit comerç.

Premi especial A TOTA UNA TRAJECTÒRIA per a Repsol. "Inventar el futur" diu l'eslògan de la campanya de Repsol. Però sembla que la multinacional espanyola té poc a inventar: té clara la seva estratègia de màrqueting, la imatge de marca que vol construir i com aquesta li serveix per invisibilitzar els greus impactes socioambientals que està generant en diverses parts del planeta.

Premi especial LA CRISI ÉS RENDIBLE per Carrefour. La campanya publicitària "Déu els cria i ells s'ajunten" va ser llançada per Carrefour en el moment en que més patent es feia la crisi. El missatge de la campanya és que malgrat la situació econòmica, no s'ha de renunciar a "les petites coses que ens fan feliços", com el consum desenfrenat, ja que els baixos preus de Carrefour permeten continuar consumint al mateix ritme que abans. (Minorias)

VALENTINA KALLIAS - SUÏSSA

2009-06-10T20:37:00.010+02:00

Valentina Kallias és una artista suïssa de 32 anys que domina la il·lustració digital amb gran mestria i molta imaginació. Malgrat no tenir pàgina web, la seva obra a Deviantart és immensa i molt assortida, on trobarem composicions carregades d'erotisme futurista i gairebé ciber-punk, juntament amb altres més properes a la fantasia encara que tenyides també de cert aspecte robòtic i amb un inconfusible estil fosc que en cap moment es barrejarà amb el gore.