Objectes perduts

The end

2009-06-10T15:17:00.001+02:00

Aquesta pel·lícula ja s'ha acabat... i ara, després dels crèdits i aquesta pantalla negra eterna, només em falta dir-vos "fins aviat". Aquest bloc queda tancat, perquè quan una etapa s'acaba, s'ha de tancar d'alguna manera. Sinó, encara em faria més mal tot plegat.

Ha estat increïble compartir les meves paraules amb tots vosaltres... però no us preocupeu per mi, que la Yuna tornarà amb altres paraules, des d'un altre lloc, només heu d'obrir bé els ulls per trobar-me. Gràcies per tot...

Ja no estic perduda :)

¬¬U

2009-04-15T16:03:00.002+02:00

Així que és això? que LLEGEIXES el meu bloc? ...que has estat violant la meva intimitat?? Controlant-me???????? ja ho sabia que eres tu l'asco de pavo, i és que realment el nom t'escau moltíssim. Perquè en aquests moments em fas fàstic. Si, tu, menja merda!!!!!!! Que no saps parlar quan alguna cosa et remou per dins, que no vomites els teus problemes i neguits, tu, la persona que creia que més important era per mi, la persona que m'ha caigut al terra i s'ha trencat en mil bocins. I és que no penso buscar els teus trossos perquè ja n'estic farta de tot plegat. I jo que pensava que eres diferent...

Ho veieu, blocaires? el tu del que sempre parlo estava amagat d'entre els meus convidats i llegia cada cosa que escrivia. Això si que em sembla realment fort... tenia un novio que m'espiava i no ho sabia, carai. Gràcies per aquests dos mesos, eh? Moltíssimes gràcies.

Final

2009-04-14T18:24:00.004+02:00

No saps com t'arribo a odiar. I és que ja ho diuen, que de l'amor a l'odi hi va un pas. Sé que no s'aconsegueix res tenint aquest sentiment (ni cap a un mateix, ni cap a tu ni cap a ningú) però suposo que no hi puc fer res. Després de tot el que hem compartit, no m'esperava que fossis una persona tan egoista, falsa i estúpida. Queda't en el teu món de negativitat, tapant els problemes, menjant merda i fent fotografies de tot allò que voldries ser, que jo refaré la meva vida sense tu. M'has fet molt de mal. Potser és el que volies aconseguir amb aquests dos mesos de tortures? Pagar-me amb la mateixa moneda? Doncs et felicito: no ho podries haver fet millor.

Un mapa?

2009-04-07T23:56:00.003+02:00

No vull parlar de tu. Però és que m'ho poses massa fàcil. No entenc com puc sentir això en aquestes moments. En els quals ja no estem junts (si és que la nostra relació ha significat alguna cosa, almenys aquesta segona i última vegada...). D'un dia a un altre te n'adones que no coneixes a la persona amb la que has compartit tantes nits, tantes xerrades, amor, mirades, caramels i xocolata desfeta. Te n'adones que no saps qui és. I això fa que et qüestionis tantíssimes altres coses... És complicat veure que encara et diu t'estimo quan s'està veient (per tant, liant-se) amb una altre. I no em malinterpreteu. No estic gelosa. El que realment em fa ràbia és que jugui a dues bandes. Em pot estimar molt, igual que jo, però no cal que m'ho digui... ara ja no cal. De fet, m'alegra saber que somriu. Però a mi em podria deixar estar. Punt.

Ara, sincerament, ja ha arribat el moment. El meu moment. Passo de tornar a cagar-la amb els nois, passo de tornar a fer mal a amics que m'estimo moltíssim, passo de ser la dolenta, la bruixa. Així que està decidit: ara em toca a mi. Disfrutar de mi en soledat.

Moments musicals

2009-04-02T18:42:00.002+02:00

Perquè hi ha vegades que estem lluny del nostre món. Perquè hi ha dies que no hi som.

Prou

2009-03-29T22:35:00.002+02:00

Prou. Haig de començar a posar fil a l'agulla per acabar de brodar aquest final tant esperat per tothom. No és fàcil encara que des de fora les coses es vegin tan clares. Però tampoc se m'està fent del tot complicat... suposo que ajuda el fet que últimament passo de sentir-me malament, de sentir-me negativa. Tot és positiu. Absolutament tot! Sempre es pot buscar el costat bo de tot. I això és el que hauríem de fer sempre... Crec que cada cosa que passa és per alguna raó, per aprendre quelcom que t'estaves perdent. És una realitat. Fixeu-vos-hi. Només s'ha de fer un canvi de xip. Per molt malament que vagi tot, sempre es pot estar agraït per mils de cosetes.

La vida és molt puta, sí, però igual de tendre.

Senyals

2009-03-23T13:19:00.002+01:00

És com si d'alguna manera em veiés envoltada de senyals. Senyals que m'han de fer despertar del mal que m'està causant tot plegat. Senyals que m'han de fer obrir els ulls i deixar de sentir-me perduda... Sóc jo la que hauria de decidir on vull ser i amb qui. Sóc jo la que hauria de fer la meva vida. A voltes deixo que l'altre Yuna es faci càrrec de tot, com si fos dues persones completament diferents en un sol cos. L'altre Yuna és la que em guia, la que em fa patir.

El meu jo veritable ha de sortir a la llum, i ha de sortir ja.

Cansada

2009-03-07T21:40:00.002+01:00

I si és millor així?

Se m'escapa de les mans

2009-03-04T18:23:00.003+01:00

Són inútils les coses que jo hi puc fer. Inútils per vàries raons... Bàsicament per una... Que no hi puc fer res. Simplement quedar-me al marge de tot plegat. Simplement. Em costa observar i viure que res és com abans. I em fa ràbia haver d'entrar aquí i només voler escriure frases i frases sobre tu. Si fossin escrits plens d'alegria, encara, però com esteu veient últimament, no és res de tot això.

Suposo que, d'alguna manera, pensava que podríem tornar al punt on ho vam deixar tot. Però em vaig oblidar de certs detalls, clar. No som els mateixos encara que m'ho repeteixi una vegada i una altre. Aquests mesos que ens han separat, ens han canviat amb les noves experiències de les que hem gaudit... Suposo que d'alguna manera, he crescut. I creixent, he comprovat que m'havia equivocat. No ho sé. Encara que sembli que ens hagi tocat la loteria per segona vegada... Tot es torna massa complicat dins del meu cap. Hi creieu en les relacions que tornen un cop ja ho havien deixat? No faig més que dubtar. Ni tu ets igual que abans, ni jo tampoc. Potser hauria de tornar a tenir en ment el principi del tot.

I fins aquí, lectors, la meva ment. Gràcies. El problema de tot això és que normalment qui parla és el meu cor. Cagun dena...

Odiar

2009-02-25T19:29:00.002+01:00

És una sensació estranya la de tenir-te. Potser perquè realment no et tinc. Potser perquè mai t'he tingut. M'odio...

Tu, tu, tu, tu...

2009-02-11T17:37:00.002+01:00

No puc parar de pensar en si estic fent quelcom malament... En si realment tot plegat va a algun lloc. No tinc dubtes referents a mi. Tinc dubtes de tu. Realment ho vols? Si? A vegades m'agradaria entrar en el teu caparró i navegar d'entre les teves neurones, amunt i avall, recorrent cada pensament, cada paraula esborrada, cada reflexió guardada o cada record únic i especial. M'hi trobaria?

El problema no és si hi sóc, el problema és si hi ha més noies que et volten. Estic gelosa? Suposo que d'alguna manera sempre ho he estat, i encara que no tingui proves, el teu passat em fa mal. I tot per culpa meva, ves. Hauria de treballar aquest sentiment malgirbat que se'm menja de tant en tant per dins, hauria de poder-ho controlar més... Perquè tots tenim un passat. I més d'un cop, aquest passat se'ns barreja amb el nostre present. I no té perquè ser dolent... però ho visc així, així de malament...

Algun dia, suposo que tornaré. Quan tingui internet, clar...

u_u

2009-02-02T15:31:00.001+01:00

Sense entendre res. Ni on sóc ni què faig, ni on vaig ni d'on vinc. Perduda. Com abans. Com sempre.

Encara sense internet. Això és un show...

res és vuit, tot és nou...

2009-01-08T12:35:00.004+01:00

Un altre any més que se'ns carrega a l'esquena... Benvingut sigui, tu!

Resulta que la meva amiga Telefòtica ens ha posat línia a casa després de mil trucades amenacedores (realment? no gaire amenaçants, perquè no et fan putu cas, sigui el que sigui), però encara estic sense el meu íntim amic Internet. La gran pua continua. Quan vaig tenir exàmens, va estar bé perquè així no em distreia amb el bloc, el facebook, el fotolog, el flickr, el correu de hotmail o el de gmail, amb el youtube (si, estic una mica enganxada però trobo que ho porto força bé, jeje) però ara ja he acabat, carai! que gairebé, fins i tot, sé totes les notes... homeee!! això no es fa.

Sembla que amb la neu s'acosta un bon any. Per aquí Vic tot està blanc encara avui... diuen que per aquí no van parar de caure els flocs del cel. I és com un sentiment de renaixença, de ganes de viure, de que tot és pur i clar. I evidentment ho visc així i amb un gran somriure... Han passat tantíssimes coses d'ençà d'aquells jocs d'aquell 6 de desembre, que no podria pas explicar-ho tot en un post. Només puc dir que sóc feliç i que m'esperen moltes experiències noves per començar. I en tinc ganes. Moltes! I estic preparada. Preparadíssima!

Torno a somriure pensant que ens tenim. La veritat és que ha estat el regal de Reis més desitjat i esperat. Veieu com els desitjos es compleixen?

Bon any a tots els meus blocaires! Espero poder ser per aquí més sovint d'ara en endavant... i és que una cosa és segura: se us troba a faltar i moooolt, guapes i guapos!

Telefòtica

2008-12-17T12:01:00.003+01:00

Sí, sí. No tinc internet. Estic desconectada de tota la xarxa que em rodejava cada tarda o en algun moment de la nit. La veritat és que en aquests moments ja m'ha anat bé, perquè estic amb exàmens i és un problema ser una mica adicta a aquestes coses internàutes...

Per culpa de qui? Sí. Sempre hi ha un culpable. I sinó, es busca. Però en aquest cas, el culpable és real i té un bonic nom que es diu Telefònica... perdó, Telefòtica. Perquè te le foten i callen. Puc preguntar quina mena d'incompetents hi treballen? puc preguntar perquè haig d'estar dues setmanes incomunicada per culpa d'ells?? ...que després haurem de pagar 30 euros per donar-nos d'alta altre vegada?? vinga, vaaa! Quan ho vaig saber vaig estar a punt de trucar-los per insultar-los, simplement, perquè em venia de gust, però clar... no tinc línia!!!!!!!!!

Visc enmig d'apunts i treballs. Això és una fieshta. On està el confetti? eh? Sort que divendres s'acaba tot i seré lliure.

Juga que jugaràs

2008-12-06T03:40:00.004+01:00

Intento anar en compte, a poc a poc, sense córrer... De fet, és la proposta que et vaig fer. Recomençar amb una calma establerta, però amb una exclusivitat, també, evidentment. I sembla que de moment està funcionant prou. Ens tenim a estones. I ens enyorem quan no ens tenim. Però no té perquè ser dolent. Ens descobrim a cada nou pas, perquè sembla com si ens haguéssim de tornar a conèixer de nou. No, tampoc no hem canviat tant, però els petits passos que hem anat caminant separats, ens han fet més desconeguts...

Tornem a jugar, descobrint-nos mica en mica, sota els llençols, davant una pel·lícula, sota la taula o a la lluna de Barcelona. Però sempre amb tendresa, amb un somriure, amb aquella calidesa que desprèn la teva mirada. Amb aquella carona que et surt quan em mires. Especial. Ho ets.

Calla, yuna

2008-12-01T22:36:00.003+01:00

He reescrit el principi d'aquest post unes quatre vegades. I no sé per on començar. Potser és que no necessito explicar res en concret, o que vull explicar massa coses i no sé com. La qüestió és que avui, aquesta nit, les paraules no volen sortir de dins meu. Així que hauré de callar.

Ex-plo-siu

2008-11-26T12:54:00.002+01:00

I avui no em recordo del meu nom. S'ha quedat en quatre lletres insignificants, completament fora de lloc. I és que els teus ulls m'han retornat certes mirades que ja havia oblidat i he tornat a somriure tontament... Encara que sigui a través d'una fotografia, puc sentir com rius, puc notar la teva veu. Quatre dies.

olor a sal

2008-11-21T00:54:00.002+01:00

He baixat del cotxe fa uns moments i he notat l'aire fred que em recorria tot el cos. Però l'aire m'ha portat olor a sal. A sal de mar. I és que potser s'ha perdut algun vaixell. Potser algun mariner em ve a buscar. O potser, simplement, el meu nas ha olorat sal i ha cregut que era de mar.

tempo

2008-11-19T21:43:00.005+01:00

No estava preparada per la teva reacció. Suposo que mai estem preparats per cap situació en concret. Per molt que abans et facis les teves pel·lícules i imaginis que anirà així, aixà o d'aquesta altre manera... Si no et trobes en situació, no pots conèixer la reacció, per moltes nits de preparació. Rodolí!

Temps. Necessites temps. No era jo la que necessitava temps? Doncs resulta que m'he trobat enfonsada en una cadira d'un Cafè, encara més perduda que abans, sentint que el tren ja se n'havia anat, que arribava tard i que em quedava sola. No podia ni mirar-te a la cara perquè em desfeia. I les llàgrimes han aparegut una vegada i una altre, perquè tot s'ha trencat en mil bocins. Tot s'ha transformat. I en aquests moments és quan m'he adonat realment de qui havia deixat marxar del meu costat. Per idiota. Per ànsies de llibertat. Per por al compromís. Pels fantasmes del passat. Temps.

Canviant de tema, em sembla que:
1- o tinc lagunas mentales, i per tant no recordo que tiro les coses pel meu cotxe (cd's, cables, paperots varis, etc).
2- o m'han intentat robar quelcom de valor del cotxe per segona vegada aquest mes. Em pregunto què voldran del meu pobret cotxe, si es cau a trossos!

Estan bojos aquests romans... Estan bojos aquests humans!!

parlar sense dir res

2008-11-17T20:25:00.007+01:00

Quan algú no parla, ja diu moltes coses.

odi intern

2008-11-14T01:06:00.000+01:00

Vaig odiant-me per dins, poc a poc, sense fer soroll i amb bona lletra. Em faig meu el seu somriure, em faig meva la seva mirada. Intento destruir quelcom que no es pot, intento desxifrar l'enigma que se'm va menjar, intento tenir pensaments positius, intento no fer mal. Però no puc deixar de pensar en el 'perquè' de les meves accions, la importància veritable que té la filosofia que estic seguint. No paro de preguntar-me 'com'. I tot va girant sobre sí mateix i retorna al punt inicial, una vegada i una altre. Marejada, em sento. Això mateix. De no saber cap a on avançar, cap a on tirar, el que vull, el que vols.

Distàncies

2008-11-13T14:59:00.002+01:00

Ho veus? Com més dies passen, més lluny et noto de mi. La distància entre nosaltres, sense que ho fem conscientment, es va fent cada vegada més gran. Avui ho he vist molt clar. Vam començar la nostra relació potser al revés de la gent. De cop, ja érem íntims. I ara, ens anem tornant uns desconeguts. Potser havia de ser així. Potser ens vam trobar en un moment on els dos ens necessitàvem. Potser ara ja no cal.

La fuga

2008-11-12T00:23:00.007+01:00

Ya ves, cojo mi mala cara y me voy de aquí
no sé, las veces que me reinventé...

Res és com un creia que era. Tot canvia constantment, a cada instant que passa. El que abans era negre, ara ja s'ha convertit en blanc. El que abans era que sí, ara ja és un no rotund. Estem en un món canviant. Un món que es va reinventant dia rere dia. I nosaltres no som menys, i canviem amb ell...

...aire

2008-11-05T19:20:00.002+01:00

Aixecava la vista al cel, intentant trobar aquell algú que l'observava. L'inquietava pensar que per molt que busqués no el trobaria. Feia bombolles de fred en l'aire i veia com l'aire congelant no anava mai recte. Sempre es decantava cap a la dreta.
- Què mires? - i al cap d'una estona, vacil·lant contínuament, va respondre:
- ...res... - Com si allò hagués d'haver passat. Com si aquell moment s'hagués fet etern i al respirar notés que el temps se li havia escapat de les mans. La nit era bonica, tot i que les estrelles no l'acompanyaven. S'havien esfumat, potser de festa, amb el sol. Almenys ella ho volia creure així. I seguia somiant. Capgirant cada paraula, cada gest, cada instant. Intentant, només, trobar aquell algú... Esperant-la.

Interessos

2008-11-04T14:32:00.002+01:00

Sempre m'han dit que les coses en calent, millor no dir-les. Millor reflexionar-hi al cap d'una estona, quan ja han passat unes hores, un dia; i parlar-ne després amb la persona implicada. I això he fet. Callar. Perquè potser hagués dit massa coses que en el fons no sentia... Perquè em sento com si, d'alguna manera, m'haguessin traït. I quan aquest sentiment te'l provoca una persona en la qual confiaves i t'estimes, et fa replantejar certs aspectes de la vostra relació. Potser n'estic fent un gra massa. Potser sí. Però aleshores, per què m'ho he pres tan malament?

Suposo que ha estat un cúmul de diferents elements, però és que em fa ràbia pensar que la gent només es mou seguint un interès egoista.