tag:blogger.com,1999:blog-8944068261418042101.post-87662855792791812082008-07-16T15:07:00.008+01:002008-07-18T22:35:30.835+01:00<a href="http://bp1.blogger.com/_ozhfYfhSGVo/SH4BcuSrRjI/AAAAAAAAAVc/T70876DSPb8/s1600-h/foto.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5223614210770683442" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://bp1.blogger.com/_ozhfYfhSGVo/SH4BcuSrRjI/AAAAAAAAAVc/T70876DSPb8/s200/foto.jpg" border="0" /></a><br /><div align="center"><span style="font-family:trebuchet ms;">Senyals i marques, cicatrius que s'endinsen en el fons de la nostra pell i que ja mai més en tornaran a sortir. </span></div><div align="justify"><span style="font-family:trebuchet ms;">Creixem, aprenem, sentim, patim... i tot allò que vivim es queda clavat, en algun indret del nostre inconscient que massa sovint no sabem localitzar. No estem inmunitzats contra les experiències traumàtiques, no estem vacunats contra el sofriment, no tenim medicaments pel dolor emocional. Tenim una gran capacitat per fer front a situacions difícils i sovint sóm més forts del que ens pensem. Tirem endavant, continuem caminant i lluitant per fer-nos un lloc en aquest món d'incerteses i per trobar-nos a nosaltres mateixos... però quan menys ens ho esperem s'obra una ferida que creiem haver cicatritzat. Ràfagues d'antics records punyents brollen com la sang arterial i la por es fa mestressa de les nostres emocions. Tenim impregnada la memòria del dolor i del patiment, no podem negar allò que hem viscut i que ens conforma tal i com sóm. Són marques que portem gravades a la pell, marques de circumstàncies que potser ja són inexistents però que ens han deixat l'herència de les seves seqüeles. </span></div><div align="justify"><span style="font-family:trebuchet ms;">El tEmps és com l'aigua que poleix les roques del riu, però el tEmps va lent. Cal aprendre a conviure amb aquestes cicatrius, cal aprendre a estimar-les i a curar-les. Però el que no podem fer és recrear-nos en el dolor que desprenen ni obsessionar-nos amb la seva presència. Formen part de nosaltres, això no ho podem evitar... de la mateixa manera que no podrem evitar el patiment que vindrà. Ens hem de fixar en les marques d'aquelles experiències que ens han fet somriure i viure la joia de la il·lusió, també formen part de nosaltres, també estan impreses en el nostre ser. Sóm un tot, un conjunt de cicatrius i marques... algunes ens desperten sensacions agradables i altres sensacions que voldriem oblidar. Però no oblidem, el cos no oblida, la ment no oblida... tant sols emmagatzema en el fons del nostre cor. </span></div>iruNahttp://www.blogger.com/profile/15560866964703315295noreply@blogger.com