petites gotes fredes tremolant

A Saragossa amb wi-fi gratuït a l'hotel

2008-08-19T22:59:00.008+02:00

L'objectiu principal, el motiu del viatge, és visitar, aquest dimecres 20 d'agost, l'Expo Saragossa 2008. Serà una visita d'un dia, sense uns objectius clars i definits; la idea és passejar-nos-hi i fer el tafaner, sense fer massa cues i essent conscients que ens perdrem moltes coses i moltes d'interessants.

No volem estressar-nos massa, ja que això de viatjar en família és, per si sol, una aventura. Les nenes (8, 6 i 2 anys) es cansen, també nosaltres, pel què el ritme no pot ser trepidant i intens...

De fet a mesura que hem anat augmentant la família els viatges en cotxe els fem per etapes; això de fer una tirada llarga, que a mi en principi m'agradava, no és massa recomanable per la convivència, no sempre plàcida, dins el cotxe. la tria de la música, el cansament de la carretera, la sed, els pipís... Al final fem valer el principi de fer del trajecte una part més del viatge.

Així doncs per anar a Saragossa, en comptes d'anar-hi d'una tirada, vam optar per fer nit a Bell-lloch d'Urgell, prop de Lleida, on hi viuen una parents de la Sira. A Manresa, concretament al Parc de l'Agulla, vam dinar entrepans i fruita, tot estirant les cames i prenent la fresca, desencarcarant-nos de la rigidesa del cotxe...

Breu passejada i gelat a Lleida abans d'anar a sopar i dormir a Bell-lloch d'Urgell. Avui hem vet via cap a Saragossa i, després de trobar l'hotel, hem dinat al Parque de los Sitios, parc on destaca una escultura amb reminiscències de la que hi ha a la Plaça de la Independència de Girona, amb el General Àlvarez de Castro. Tal i com explica un plafó, "En el centro de la plaza se levbantó el Monumento a los Sitios de Zaragoza, obra de Agustín Querol, de diseño modernista, con representación y escenas relacionadas con la defensa de Zaragoza y rematado por la figura alegórica de la ciudad."

Aquesta tarda a Saragossa visita a la Basílica del Pilar i passejada per la zona dels voltants, on relativament a prop hi tenim l'hotel... I parlant de l'hotel, he recordat que precisament avui fa una setmana escrivia, al post Dies d'estiu a Sant Antoni de Calonge, que m'indignava que molts hotels fessin pagar per la connexió a internet a través del wi-fi: De fet no entenc, fins i tot m'indigna profundament, que en molts hotels les connexions a internet via wi-fi resultin ja no cares, sinó abusives, quan hauria de ser un servei gratuït, al meu entendre...

Doncs bé, he preguntat a la consergeria de l'hotel i en aquest cas no només hi ha connexió amb wi-fi sinó que a més és gratuïta. Estem a l'Hotel Central Zaragoza, un hotel modest de dues estrelles que resol suficientment, encara que un pel car, la necessitat de fer dues nits a la ciutat, només per dormir-hi. L'hotel està ben bé al rovell de l'ou comercial i monumental.

De fet si avui publico aquest post és perquè precisament la connexió és gratuïta, ja que de no ser així, de ben segur no m'hagués connectat...

Demà dimecres visitarem l'Expo; és un d'aquells dies en què la nostra família es posa a prova: resistència, paciència, convivència... com sempre farem un munt de fotografies i, sobretot, a pesar dels peus i les ànimes cansades, ens ho passarem molt bé i, n'estic segur, fins potser aprendrem alguna cosa...

--------------------------

pd: Fluvi

Malgrat encara no hem trepitjat l'Expo en Fluvi ja ha encandilat a les meves tres filles, en especial a la Irona, la mitjana, de 6 anys. El cas és que la meva mare va tornar de l'Expo amb una samarreta de la mascota per cada una i, naturalment, els ha encantat el Fluvi. Avui, passejant per Saragossa la Irina es sorprenia que fós a tot arreu, a molts aparadors, als autocars... com envejo, a vegades, la seva innociència...

Dies d'estiu a Sant Antoni de Calonge

2008-08-12T16:30:00.010+02:00

Se'ns acaben els dies d'estiu a Sant Antoni de Calonge; de fet avui esgotem el darrer dia sencer i, demà dimecres havent dinat, tornarem cap a Sarrià de Ter, només per alguns dies, abans d'anar uns dies a Saragossa i a Cantallops, on acabarem d'esprémer els darrers dies d'agost... abans de tornar a trepitjat el despatx, inevitablement, el primer de setembre.

Si el temps acompanya, els dies d'agost a Sant Antoni de Calonge es resumeixen en menjar i platja, alternativament o bé, a mig matí i a l'hora de berenar, simultàniament, menjant a la platja.

Al matí, entre l'esmorzar i la platja matinal, vaig a buscar el diari (El Punt, amb els tiquets de vacances) amb la Clàudia i l'Abril (la gran, 8 anys, i la petita, 2 anys), mentre la Sira i la Irina (la mitjana, 6 anys) fan una mica d'endreça.

Al migdia, havent dinat, els dies feiners, a les quatre, mentre l'Abril i la Sira fan la migdiada i les grans s'empassen les sèries (semblen clonades unes de les altres) del Disney Channel, jo vaig via cap a la biblioteca de Sant Antoni de Calonge per connectar-me a internet entre una i dues hores. És el moment d'actualitzar el bloc, els correus, i, si puc els meus Facebook, Twitter i Plurk (un xics abandonats, ja que els actualitzo intermitentment...), a més de repassar les actualitzacions dels més de 100 blocs que, més o menys diàriament, segueixo, a través del Lector del Google (aquesta aplicació és fantàstica, m'estalvia haver d'anar saltant de bloc en bloc, de manera que els tinc tots actualitzats en una sola pàgina...)

A la biblioteca de Sant Antoni de Calonge procuro anar-hi puntualment a les 4 de la tarda, per trobar un lloc que em permeti connectar el portàtil i evitar així que s'esgoti la bateria... La biblioteca està situada al carrer Sant Antoni número 56, fent cantonada amb el carrer Girona, on hi ha l'apartament que ens acull, a escassos metres de la platja. La biblioteca és un espai molt concorregut, més que per lectors, per àvids internautes, de totes les edats i sexes, que omplim la biblioteca de portàtils a la recerca de la connexió a internet a través del wi-fi que ofereix, com un servei més, la biblioteca.

Malgrat hi ha cinc terminals de la biblioteca que també permeten la connexió, el fet d'haver d'estar registrat i de demanar hora (reservar una sessió d'una hora), o esperar tanda en el cas del terminal de consulta ràpida (10 minuts), ha fet que els darrers anys el nombre de gent que anem a la biblioteca amb el portàtil hagi anat en augment. Es permeten sessions de mitja, una o dues hores, que es poden prorrogar. Tan sols cal demanar, per cada sessió, un paperet on s'indica l'usuari i la clau de pas per accedir i endinsar-se a la xarxa...

Quan acabo la meva sessió, que dura entre una i dues hores, faig un recompte ràpid i visual, tot sortint de la biblioteca, del número de portàtils que hi ha: algun dia n'he comptat més de 25... Navegar per internet, consultar el correu, fins i tot treballar, doncs, continua formant part de les vides de molta gent, joves i grans, malgrat les vacances... De fet no entenc, fins i tot m'indigna profundament, que en molts hotels les connexions a internet via wi-fi resultin ja no cares, sinó abusives, quan hauria de ser un servei gratuït, al meu entendre...

Però els dies de Sant Antoni de Calonge tenen, quasi cada any, dues destinacions fixes: Palamós i Platja d'Aro. Dues tardes que canviem la platja per una passejada per aquestes dues viles turístiques. A Platja d'Aro anem al Magic Park, fent les delícies de les nenes, i passegem pels carrers, plens de gent i botigues, fent el tafaner a les paradetes de retratistes i caricaturistes. Acabem la jornada sopant una pizza, quasi sempre al mateix restaurant, i fent un gelat de postres, també quasi sempre a la mateixa gelateria, però no sempre els mateixos gelats.

A Palamós també passegem i, sobretot, mengem crêpes (o gelats, sobretot les petites) i gastem alguns euros en unes atraccions (més diners per menys atracions que al Magic Park!); si hi ha l'ocasió comprem una mica de roba d'estiu (sobretot elles, la Sira i les nenes, algun vestidet, faldilla o samarreta...) i comprem unes pizzes, de nou, però en aquest cas per emportar-nos-les a Sant Antoni.

Però els dies de Sant Antoni de Calonge són sobretot dies de platja. Cada dia té, també a la platja, coses noves, coses diferents, encara que també hi ha una certa rutina, sobretot en el meu cas: la lectura. És bàsicament a la platja on llegeixo, al matí sota el para sol, a la tarda sota el barret, d'esquenes a un sol que poc a poc dibuixa ombres més allargades sobre la sorra de la platja.

La Sira quan pot s'estira de cares i d'esquenes al sol, i les nenes transiten per l'espai on es trenquen i fonen les onades amb la sorra, zona dominada generalment per la mainada i les seves eines: pales, rasclets, galledes... És en aquest espai on construeixen petits i emífers somnis de castells de sorra...

A la sorra, més lluny del mar i prop del passeig, és l'espai on, sobretot a la tarda i amb menys gent, podem jugar amb el freesbe o bé elles fan impossibles (per mi) tombarelles i acrobàcies: la roda, el pont, el pi, el pi-pont... Fins i tot la Sira, alguna vegada, s'hi afegeix, recuperant així, a volta de tombarelles, fragments de la seva infantesa.

Pel que fa a l'aigua, un dia toca anar a la plataforma, i més d'un dia a tocar la boia... A la plataforma fa més il·lusió anar-hi que ser-hi... poblada majoritàriament per adolescents, amb els seus jocs d'empènyer i tirar-se l'aigua monopolitzen quasi totalment l'espai... Però per les nenes és ben bé una proesa anar-hi, sobretot aquest any per la Irina, que hi ha nedat, i trepitjat, per primer cop a la seva vida, una plataforma.

Avui a la platja onejava la bandera groga= bany permès, però amb precaució. La mar estava un xic picada i l'onatge era més vigorós que els dies anteriors. Les onades permetien que grans i petits juguéssim a trencar-les, tot submergint-nos dins elles, o bé a saltar-les, deixant-nos endur per la seva suau ondulació. Encara que el més divertit, tot i el risc de fer algun que altre vermut, és deixar-se engolir i portar per la onada, quan aquesta es trenca amb força just abans de fondre's a la sorra...

Ens hi hem divertit i molt!. Però a voltes la desgràcia també passa els dies de màxima diversió. La Irina avui ha perdut, per tercera i definitiva vegada, una polsera de colorins que duia al seu canell dret. L'havia perdut en dues ocasions a la piscina dels pares de la Sira, però jo, en una ocasió, i el robot que la neteja, en una altra, l'havíem pogut recuperar. Però avui alguna onada traïdora ha fet caure la polserra del canell i el mar l'ha engolit, qui sap si enterrant-la a la sorra o mar endins... La seva desolació es justificava, més que per la polsera en sí, pel valor sentimental que per ella tenia: l'hi havia regalat una amiga seva del Campus de Gimnàstica Rítmica, que ha fet al llarg d'aquest juliol. Plorava desconsoladament, la Irina, davant tant preuada pèrdua. Davant el seu plor les opcions, he pensat jo, només podien ser dues: recuperar el braçalet, esdevenint així un petit gran heroi per unes hores, qui sap si dies, restant gravat en algun indret dels seus records com un heroi vinculat a una polsera, o acompanyar-la en el seu particular dol, consolar-la i fer-li recuperar la calma, esdevenint així, tan sols, el seu pare.

Avui l'heroïcitat era impossible, l'onatge i el moviment accelerat de la sorra, sota les onades, sumada al fet que l'aigua era tèrbola, eren arguments suficients per descartar recuperar el preuat braçalet; de fet aquesta era l'opinió comuna entre els adults que ens trobàvem vora l'aigua... A la piscina, amb paciència i pentinant el terra, el vaig poder recuperar setmanes enrere, però avui, impossible!. Em quedava, doncs, la segona opció, menys heroica, certament, però també més quotidiana. A la seva manera la Irina ha hagut de superar el mal tràngol, i no podia fer-ho sola, estirada sobre la sorra, amagada embolcallant-se amb la tovallola, sanglotant sense parar, desconsoladament...

En aquestes situacions val més la companyia i la proximitat que les paraules, ja que no es tracta de convèncer-la de res, senzillament d'acompanyar-la en el seu particular dol i dolor... Tan sols m'he limitat a dir-li que a tots ens entristeix molt perdre coses i persones que estimem, i no gaires paraules més... Asseguda d'esquenes sobre la meva falda, he anat resseguint la seva esquena amb els meus dits, fent-li, de tant en tant, petonets i abraçades... Poc a poc ha suavitzat el seu desesperat plor i s'ha anat calmant; uns minuts després, amb la Sira, ja jugava a les onades, recuperant així l'ànim, però igualment sentint, ara ja més tranquil·lament, la pèrdua.

És curiós el fet que tot just ahir ella, com la Clàudia, es fes un braçalet semblant, al vespre al passeig de la platja de Sant Antoni (en una de les moltes activitats que s'organitzen aquests dies), que vaig cordar-li al mateix canell... Precisament abans d'ahir vaig fer una foto a la Irina mentre jugava amb el braçalet, fent-lo pujar, gràcies al fil elàstic, braç amunt... Avui havent dinat, just abans d'anar a la biblioteca, l'hi he ensenyat la fotografia, i m'ha mirat amb un somriure als llavis, amb uns ulls de complicitat...

Demà s'acaben els dies d'estiu a Sant Antoni de Calonge... marxarem amb sorra entre els dits dels peus, sal rere les orelles i més de mil fotografies per reviure, amb la fredor de l'hivern, la calidesa i experiències d'aquests dies... amb la il·lusió de tornar-hi, tan de bó, l'estiu vinent...

Si guanya Catalunya, guanya Zapatero

2008-08-11T17:01:00.006+02:00

Peridis a El País el 08-08-08

M'agrada l'habilitat que ha tingut el Primer secretari del PSC i President de la generalitat, José Montilla, per capgirar l'eslògan de la recent campanya electoral de les eleccions generals de 2008: del "Si guanya Zapatero, guanya Catalunya" al "Si guanya Catalunya, guanya Zapatero".

Així ho argumentava José Montilla, en aquest cas com a primer secretari del PSC, aquest divendres 8 d'agost en un sopar a la demarcació de Tarragona (fragment):

"Sé que alguns expresseu, privadament, inquietuds per les conseqüències polítiques i fraternals que, en la nostra relació federal i en la sort del conjunt del socialisme espanyol, poden tenir la nostra defensa contundent dels interessos dels ciutadans de Catalunya i la defensa del nostre Estatut.
També sé que hi ha persones que esteu preocupats per la sensació de lentitud del procés negociador. Per les incomprensions i per les dificultats.
I jo crec que tots estem persuadits... de que no podrem acceptar un mal acord.
Entenc de vegades el vostre estat d’ànim.
Estem preocupats… i no ens falten raons.
Però hem d’estar serens i confiats.
Perquè farem servir les nostres raons, els nostres arguments i la nostra capacitat de influència. També la nostra fermesa i la nostra força.
Perquè serem flexibles en les formes, però rigorosos en el fons.
Estem convençuts que allò que defensem...
no només és bo per Catalunya i els seus ciutadans,
no només és just i necessari...
sinó que a més, pot ajudar –i molt- a sortir més forts al conjunt dels socialistes espanyols, al Govern i al President Zapatero

Recordeu l’eslògan d’una de les campanyes, de fa quatre anys, quan dèiem... si guanya Zapatero, guanya Catalunya?
Era cert. Algú pensa que estaríem millor si hagués guanyat Rajoy?
Era tan cert com quan diem ara:
Si guanya Catalunya, guanya Zapatero. Ara, respecte els temes que ocupen l’agenda política.
Perquè no és possible l’Espanya plural (l’única possible) si aquesta no atén les demandes justes de Catalunya.

Calen canvis i cal el coratge per a fer-los possibles.
Ara és el moment del lideratge i d’entendre que arbitrar no es posar-se al mig o quedar-se quiet.
No és la equidistància ni la passivitat.
Arbitrar significar donar la raó a qui la té.
I fer-ho activament.
Nosaltres no diré que tenim la raó, però tenim raons. Raons de fons. No ho dubteu.
Hem d’estar animats, esperançats i convençuts.
Si ens estovem, dubtarem,
i si dubtem, perdrem la iniciativa.
I sense iniciativa no podrem negociar per acordar."

La posició del President de la Generalitat i del Govern en la defensa de l'Estatut és ferma [Intervenció del president de la Generalitat, José Montilla, en relació al compliment dels dos anys de l'entrada en vigor del nou Estatut]; que CiU i ara també el PPC es sumin per fer força és molt positiu, ja que reforça la posició del Govern alhora que planteja un escenari interessant al Congrés de Diputats.

I és que a ningú se li escapa, tampoc i encara menys a nosaltres, els socialistes, quin ha de ser el paper que han de tenir parlamentaris (sobretot, ja que representen el partit) i ministres (aquests més aviat representen el Govern) socialistes catalans en relació als pressupostos del 2009.

Sobre aquest tema El Periódico de Catalunya titulava Montilla convoca el PSC de Madrid per preparar el pols amb Zapatero. I El País El PSC mantiene la ambigüedad.

Més enllà dels titulars, les rèpliques i altres derivades d'estiu, ens esperen unes setmanes i mesos intensos i fins un punt, ara per ara, incerts...

I davant la pregunta: votaran a favor els diputats del PSC al Congrés els pressupostos del 2009?... de moment jo respondria: segons quina sigui la proposta i resposta dels pressupostos del 2009 en relació a Catalunya, el seu finançament i el què marca l'Estatut, o sigui, la Llei.

"Atrapada al mirall" (o la desgràcia d'esdevenir un bonsai), un llibre de Gemma Lienas

2008-08-11T16:07:00.008+02:00

Fa alguns dies vaig llegir Atrapada en el espejo, de Gemma Lienas (El Aleph Editores, 2007). El llibre parla de la dominació psicològica com a forma de maltractament, un maltractament que pot esdevenir més subtil, més invisible, menys perceptible, però que causa uns efectes igualment cruels, pertorbadors i devastadors com el maltractament físic.

A través del llibre l'autora repassa la vida d'una dona (Laura) aparentment exitosa a nivell personal i professional, però víctima de la pressió i sotmetiment psicològic del seu marit. Res és exactament el què semblava i és precisament a través de la perspectiva que Gina, amiga de Laura, aporta de la seva vida, que es desvetlla la cruel dominació a la qual estava sotmesa.

És especialment interessant, alhora que pertorbador, el paral·lelisme d'aquesta particular relació de parella, en relació a la dominació i sotmetiment psicològic, amb els camps de concentració i l'esclavitud: els mecanismes de dominació psicològica són els mateixos: despullar l'ésser, desposseïr-lo de la seva identitat. Sense desvetllar res del relat, és alliçonadora en aquest cas la darrera frase del llibre: “Esta vez pensé que, en realidad, Mauthausen puede estar en el dormitorio de cualquier pareja, en cualquier parte del mundo.”

Els miralls, en especial un, són una part fonamental i metafòrica del llibre, però n'hi ha una altra imatge que resulta també molt lluminosa, encara que tràgica: la imatge del bonsai: "un bonsái és un árbol enano porque se le impide crecer. La persona que lo priva del crecimiento es la misma que lo riega y lo saca al aire libre”. Aquesta imatge, explica l'autora al final del llibre, és original del metge forense i especialista en violència de gènere Miguel Lorente.

Per acabar una altra frase del llibre: “el amor es ciego, pero es preferible, de vez en cuando, abrir los ojos para no pegarse una torta”.

--------------------------------

pd1: el llibre, com ja he explicat anteriorment [Lectures d'estiu... , publicat el passat dijous 7 d'agost], el vaig comprar a la Llibreria en una xerrada de l'autora en motiu del dia internacional contra la violència de gènere, al novembre de l'any passat [crònica de la presentació: Atrapada al mirall l'1 de desembre de 2007], en un acte organitzat pel PSC. Vaig demanar a l'autora, Gemma Lienas, que me'l dediqués,a la Sira i a mi. Ens va escriure: “A la Sira i en Roger, per una lectura que arrossegui al debat. Molts petons, Gemma. 30-11-07”

pd2: avui la Sira començarà a llegir el llibre, després d'haver llegir, aquests dies, L'ombra del vent. Descobrirà la Sira, en la lectura d'aquest llibre, alguna imatge, situació o escena en què, amb més o menys intensitat, pugui sentir-se identificada?. Jo crec que sí... Suposo que per això Gemma Lienas ens convidava al debat, ja que no puc assegurar amb absoluta rotunditat que alguns dels meus actes i actituds alguna vegada, i alguna vegada reiteradament, no hagin estat tacats de tics masclistes...

pd3: ja m'ho deien unes dones en una jornada sobre igualtat a la que vaig assistir: els homes, com a col·lectiu, tot just comenceu a covar el sentiment de culpa, mentre les dones, com a col·lectiu, ja fa temps que l'hem superat...

Jocs olímpics 2008

2008-08-08T17:41:00.010+02:00

Pekín 2008 de Medina al diari Público

M'agraden els Jocs Olímpics!. Són com una mena d'orgia esportiva contínua i televisada... De fet m'agrada veure esport (potser més que no pas practicar-lo, que també) i cites com uns JJOO en són una bona oportunitat.

Però una cosa és que m'agradin els Jocs Olímpics i l'esport, i l'altre és que m'agradi algunes coses que passen abans i durant els jocs. Que uns JJOO van més enllà de l'esport està clar, i ho vam poder veure i viure amb els de Barcelona'92. Van suposar la transformació i promoció de la ciutat i el País, però no al gust i plaer de tothom: ocultació de les reivindicacions independentistes (jo en sóc, però defenso que s'expressin), la prevenció terrorista (amb alguna exageració notable a Catalunya, almenys als meus ulls de llavors, de 17-18 anys, d'excessiva repressió...).

M'agrada la idea que els JJOO puguin esdevenir un element de PAU, de treva entre els pobles, precisament per fer destacar, per sobre de tot, l'esport i l'esportivitat. Però precisament perquè la PAU és quelcom més que absència de guerra, el respecte als drets humans i a la llibertat d'expressió ha de ser un element indispensable a l'hora de fomentar la PAU durant els JJOO.

No m'ha agradat, per tant, l'actitud del Govern de la Xina en referència a la llibertat d'expressió i a la repressió de qui percep els JJOO no com una oportunitat pel país, que de fet ho és i molt, sinó com una excusa per ocultar encara més les vergonyes...

I si els atletes, en la més estricta interpretació del codi olímpic, no poden expressar opinions polítiques a la vila olímpica, doncs que les expressin fora d'ella, ja que ells, ni el propi esport, viuen a part de la política, ni del món on vivim la resta de mortals...

Malgrat tot a mi els JJOO em segueixen apassionant, pel què els aniré seguint dia a dia, nit a nit...

-------------------------

pd1: per saber-ne més: Silencio olímpico i Las primeras Olimpíadas de la Convergencia Multimedia del bloc Periodistas 21.

pd2: Atletas blogueando desde Pekin de NetoRatón 2.0 per seguir els JJOO des d'una altra mirada, més interna: Thaïs Henríquez, David Gómez, 24 Atletas Vascos són els tres blocs que NetoRatón destaca...

pd3: Del bloc de David Gómez per fer-nos una idea de la relació entre els atletes i la llibertat d'expressió...
La censura del COI en los JJOO. 31 de juliol 2008

Abrumado. 3 agost 2008

Parece que si. 4 agost 2008
Pues no. 8 agost 2008

Por fin mi diario. Ni hao Beijing (你好北京). 11 agost 2008

Em barrufa viatjar!

2008-08-08T16:38:00.011+02:00

Tornen els Barrufets!. No necessàriament a la televisió, on hi tornen de tan en tan en reposicions vàries, sinó a les nostres vides, ara ja grans, compartint-los amb els nostres fills (els que en tenim, en aquest cas jo tres filles).

Si fa poc més de dos mesos, el 3 de juny, escrivia en aquest bloc sobre els Barrufets a partir d'una exposició [Girona em barrufa, publicat el dissabte 3 de juny] sobre aquests petits personatges blaus a Girona en motiu del seu 50è aniversari, ara escric sobre els barrufets per una iniciativa que promou en Blai Gasull, bibliotecari de Girona, a partir del bloc EM BARRUFA VIATJAR!.

La idea és tan senzilla com alhora interessant, segons descriu el propi bloc: Si et barrufa viatjar i la fotografia, fes lloc a la maleta o a la motxilla… i fes dels barrufets uns companys de viatge més.Es tracta que tireu una foto d’un lloc d’arreu de Catalunya, d’Europa o del Món: la Torre Eiffel, la Sagrada Família o la Gran Muralla Xina, on hi aparegui la figureta del vostre barrufet. Després, ens feu arribar la imatge i apareixerà amb la resta de fotografies que ens aneu enviant.

Les imatges s'han d'enviar al correu embarrufa@gmail.com. També és molt interessant la vinculació que hi ha amb el Google Maps, que permet veure com s'escampa arreu del món la invasió blava.

També és interessant la pàgina del Flikr, vinculat a les biblioteques municipals de Girona, amb dibuixos de nens i nenes que també es sumen a la invasió blava...

Des del bloc EM BARRUFA VIATJAR també us podeu descarregar un bonic punt de llibre, si us barrufa, naturalment...

Us animeu a participar-hi?
---------------------------------

pd1: la fotografia que encapçala aquest post és una de les que he enviat, i s'han publicat, al bloc Em barrufa viatjar. És el Barrufet bromista davant l'església de la Misericòrdia de Sarrià de Ter.

pd2: i aquesta és el Barrufet bromista acompanyat per la Barrufeta, molt musical per a l'ocasió, sobre la barana de casa...

pd3: la Barrufeta en qüestió (tocant la flauta travessera) forma part d'una sèrie de figuretes de la Sira, que de més joveneta les havia col·leccionat. La Sira, molt musical ella, conviu amb la flauta travessera des de fa més de 25 anys, si fa o no fa...

Lectures d'estiu...

2008-08-07T16:15:00.007+02:00

Cada lectura mereixerà un post, tard o d'hora... aquest és el programa de lectures que tinc per aquest estiu, la previsió... veurem com acaba... i com acabo jo...

La setmana passada vaig llegir El món groc, d'Albert Espinosa, guionista i director de cinema.

Aquesta setmana, assegut a la platja de Sant Antoni, he llegit Atrapada en el espejo, de Gemma Lienas, llibre del qual vaig assistir en una presentació a Girona, organitzada pel PSC. Llavors vaig comprar el llibre, disponible només en casellà, i l'autora me'l va dedicar, com sempre demano, a mi i a la Sira. Sobre la presentació vaig escriure el post Atrapada al mirall l'1 de desembre de 2007.

Avui he començat a llegir Cera, de Miquel Pairolí. N'he consumit tres capítols; el primer és tot un retrat de la Girona (no explicitada) dels anys seixanta... Intueixo que el llibre, regalat per Sant Jordi amb dedicatòria de l'autot, m'encantarà.

A la sala d'espera hi tinc cinc llibres més, dels quals algun restarà sense llegir:

Fem Empordà, de Joan Armangué, presentació, el passat 11 de juny a Girona de la qual vaig tenir el goig d'assitir i, potseriorment escriure Fem Empordà a la Llibreria 22 publicat l'endemà en aquest bloc

L'ombra del vent, de Carlos Ruiz Zafón; ara se'l llegueix la Sira, quan acabi serà el meu torn...

El Mundo, de Juan José Millás, Premi Planeta 2007.

També m'agradaria llegir el llibre de Joan Guillamet [Joan Guillamet, fill predilecte de Figueres ] Vent de Tramuntana, gent de tramuntana... Aquest i el de Fem Empordà, probablement a Cantallops.

Quina feinada, potser en Zafón s'haurà d'esperar a la tardor...

I demà... vacances!

2008-08-06T07:44:00.007+02:00

Demà dijous començo vacances!. Duraran fins a finals de mes, de manera que a principis de setembre tornaré al despatx...

... amb les piles carregades (tot un clàssic!)...
... però potser més cansat del què estic avui, darrer dia de feina...

I és que les vacances també arriba un punt que cansa:

cansa viatjar, cansa la carretera,
cansa la platja, la sorra de la platja, el sol de la platja,
cansa el cansament de les vacances acumulat de les filles, que només desitgen tornar a l'escola!,
cansa la programació d'estiu, de ràdio i, sobretot, de televisió (no m'agrada que estiu sigui = a + frivolitat, sobretot en els informatius)
cansa no treballar,
cansa la calor, la xafogor,
cansa sentir-se cansat...

Les vacances cansen, però també s'agraeixin i el cert és que jo ara en tinc moltes ganes, ja que les vacances em permetran:

estar les 24 hores (quasi) amb la meva família (Sira i nenes),
cuinar més del què ho faig quan treballo (i malgrat les meves manies, m'agrada molt cuinar...),
gaudir uns dies de la platja de Sant Antoni de Calonge, amb la tradicional foto de família (només elles) al passeig,
gaudir uns altres dies de la casa de Cantallops, amb la Festa Major i voltant per allà, qui sap si de nou per la Catakunya Nord,
passejar-me (amb calor, suposo) un dia per l'Expo de Saragossa, i potser visitar el Monasterio de Piedra,
retrobar-nos amb amics i altres famílies,
llegir el què no llegeixo quan treballo (i no sóc al tren),
jugar a la piscina i a la platja amb les meves filles (sóc per elles com una illa de jocs sense monedes, però que igualment s'esgota...: salten, es capbussen, s'enfilen...),
fer més fotos i vídeos subaquàtics amb la càmera de la Clàudia,
posar a prova la paciència de la Sira, amb el què suposa més hores de Roger...

Però sobretot despistar la feina, les trucades, les tasques, els horaris i les reunions laborals, ja que les vacances sobretot són això, despistar la feina...

Demà començo vacances, però no fa vacances el Petites gotes fredes tremolant!. Mantindré el bloc actiu, potser no diàriament, però sí que cada setmana trobareu noves entrades sobre els mateixos temes i d'altres que, com sempre, ara desconec...

En resum, demà començo vacances, però el bloc no fa vacances, fa horari d'estiu!.

-------------------------

pd: Menorca (L'illa dels 5 fars) haurà d'esperar al setembre o octubre... hi anirem probablement sols amb la Sira, com fa 10 anys...

Incorpora Girona a la Fira de Mostres

2008-08-06T07:43:00.016+02:00

Serà un estand petit i modest, però espero que prou digne, en consonància al propi programa, a les empreses que hi ha vinculades i, sobretot, a les 12 entitats que desenvolupem i tirem endavant aquest programa cada dia, el programa Incorpora de l'Obra Social Fundació "la Caixa".

Com a coordinador tinc i m'espera un munt de feina, però és volguda i desitjada per mi i les entitats que represento. Ens plantegem un doble objectiu: el coneixement del programa Incorpora i les 12 entitats socials que formem el grup Incorpora Girona a (1) el món empresarial, en especial a les empreses que també seran presents a la propera Fira de Mostres de Girona, donant a conèixer sobretot els serveis d'inserció laboral de les entitats i el servei que els pot oferir el programa, així com els altres productes i serveis de les entitats i (2) al públic en general, en especial els productes i serveis de les entitats.

Tenim algunes idees interessants que, com que no són prou madures, m'estalviaré ara d'exposar-les... Immersos en una mena de contra-rellotge, de compte enrere, ens esperen (m'esperen) uns mesos d'apassionant (i intensa) feina de preparació del petit i modest, però digne, estand d'Incorpora Girona a la Fira de Mostres de Fira Girona.

----------------

pd1: les 12 entitats socials d'Incorpora Girona som: Fundació Altem, Fundació Astres, Fundació Àstrid 21, Càritas Diocesana, Creu Roja, Fundació Drissa, Escaler Cooperativa, Cooperativa La Fageda, Fundació MAP, Associació Mifas, Fundació Oscobe i Fundació Plataforma Educativa

Els preus dels aliments: menjar espaguetis i fer una coca ens sortirà més car!

2008-08-06T07:43:00.015+02:00

La compra diaria, por las nubes, de Territorio Vergara del diari Público

A casa mengem sovint espaguetis; no només perquè a la mainada, en aquest cas a les meves filles, els encanta; a la Sira i a mi també. Els espaguetis tenen l'encant de ser una pasta juganera: és divertit menjar-se'ls, fent girar la forquilla procurant agafar-ne un bon cabdell per endinsar-lo dins la boca, fent entrar, tot xuclant amb els llavis, el darrer espagueti... Amb sala de tomàquet i formatge i un xic d'orenga, a la carbonara o bé amb salsa de formatge blau els espaguetis són un plat habitual a casa nostra, com en moltes altres cases...

A casa en comprem de dos tipus, els de sempre i uns altres més primets, més fins. Aquests segons ens agraden, especialment a la Sira i a mi, amb salsa de formatge blau. D'espaguetis en seguirem menjant i comprant, malgrat segons informava ahir el Ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç, el seu preu ha augmentat, el darrer any, un 26,57%. El tomàquet natural ha augmentat un 10,11% i el formatge emmental un 4,97 %. Malgrat aquests augments també els seguirem tenyint de vermell (renunciarem als llavis i les galtes rialleres i tacades de tomàquet dels infants!) amb un polsim de formatge!.

A casa també solem fer coques; em fem seguint bàsicament dues receptes: una que sempre he entès que era la tradicional i la del iogurt. En qualsevol cas ous, farina, sucre, llimones i un xic d'oli en són els principals elements, amb el llevat, naturalment.

Segons ha publicat el Ministeri d'Indústria, també han pujat molt les llimones, però en aquest cas la incidència en l'economia familiar és menor, ja que habitualment ens en servim d'un llimoner que hi ha a casa la meva àvia materna, a Cantallops. El preu de les llimones ha augmentat, el darrer any, un 64,21 %. També ha pujat el preu de l'oli de gira sol (47,12%), de la farina (31,30%), dels ous (11,82%) i del iogurt (11,16%). El preu del sucre en canvi ha baixat un 0,96%.

Seguirem fent coques a casa, per dies especials i per dies que n'esdevenen perquè hi ha una coca per mossegar: coques amb poma, amb pinya o bé de xocolata, recobertes també de xocolata amb una pluja de virutes de sucre de colorets!. A les nenes a més els agrada tan fer les coques com menjar-se-les, encara que a vegades alterin el meu ordre i pulcritud!.

La notícia positiva és que el preu de les cebes i les anxoves ha baixat un 9,75% i un 5,11% respectivament. La ceba, sempre cuita, ens encanta a la majoria i és un aliment habitual en la nostra cuina; les anxoves ens encanten a la Sira i a mi, sobre una bona torrada untada de tomàquet amb un raig d'oli d'oliva. Fa temps que no en comprem d'anxoves... qui sap, potser avui faré un pensament...

----------------------------

pd1: nota de premsa del Ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç, també en pdf amb el llistat d'aliments.

pd2: 1 mateixa notícia, 2 titulars: un destaca els preus que baixen, els altres els preus que pugen... Al consumidor de premsa l'atrau més el titular d'alerta... i l'augment dels preus sempre és més noticiable, sobretot en situacions econòmiques com la que estem vivint... El govern opta per destacar, en primera instància, els productes que han baixat de preu.

Titulars dels diaris:

El Punt: Les llimones, l'oli i la farina són els aliments que més s'encareixen
Diari de Girona: El preu de les llimones es dispara un 64% en només dotze mesos
El País: El precio de los alimentos sube con fuerza pese a la debilidad del consumo
El Periódico de Catalunya: El preu dels productes de la dieta mediterrània es dispara
Público: La cesta de la compra se resiente con los limones, el aceite y la harina
La Razón: Los alimentos básicos suben hasta seis veces más que la inflación

Titular del Ministeri: En julio disminuyeron los precios de las anchoas, las chirlas, los pimientos y las judías verdes.

Proposta del PSC respecte a la nova biblioteca i auditori de Sarrià de Ter

2008-08-06T07:41:00.007+02:00

El nou centre cultural de Sarrià de Ter, situat a l'anomenat sector Cobega (on hi havia l'antiga fàbrica de la Coca-Cola), és el gran projecte d'aquest mandat, sobretot perquè està previst que entre el 2010 o 2011 s'inauguri la nova Biblioteca Emília Xargay. El centre cultural també inclourà un auditori, una sala museu, una sala d’exposicions i un arxiu.

El projecte en sí, la definició dels espais i usos, va ser la principal tasca que la llavors tinent d'alcalde de Cultura de l'Ajuntament de Sarrià de Ter, Assumpció Vila, va fer durant el passat mandat. Ara el què cal fer és l'execució de les obres i la gestió, gens senzilla, del finançament de l'equipament i d'altres qüestions com la negociació i definició de l'aportació final de la constructora.

Des de l'inici d'aquest mandat, des de bon principi, el grup municipal del PSC de Sarrià de Ter i, en especial, l'Assumpció Vila, ens hem ofert al govern municipal (ERC+CiU) per aportar al desenvolupament del projecte el nostre coneixement i la nostra experiència, alhora que hem anat apuntant, en diversos plens municipals, alguns dels temes que calia abordar (energia geotèrmica) o qüestions que calia demanar (certificacions d'obra).

No rebent respostes suficientment satisfactòries i, sobretot, tranquil·litzadores per part de l'equip de govern, des del nostre grup, a partir d'una intervenció de la companya Assumpció Vila, vam tornar a exposar al darrer Ple, celebrat el passat dimarts 29 de juliol, la nostra preocupació per com s'està desenvolupant i executant el projecte, així com proposant una execució conjunta dels projectes de la biblioteca i l'auditori.

En aquest sentit, ahir vam emetre un comunicat de premsa del PSC de Sarrià de Ter sobre la nostra proposta al Ple, comunicat que reprodueixo íntegrament:

El PSC proposa que els projectes de la biblioteca i l’auditori del nou centre cultural de Sarrià de Ter s’executin conjuntament

El grup socialista també demana al govern que faci un major seguiment i control de les obres i reclama una compensació per la pèrdua de 90 metres quadrats de l’equipament públic

El PSC de Sarrià de Ter va exposar, al darrer Ple de l´Ajuntament de Sarrià de Ter, celebrat el passat dimarts 29 de juliol, la seva preocupació per l´estat dels projectes i obres del nou centre cultural de Sarrià de Ter, que ha d´incloure la nova biblioteca Emília Xargay, un auditori, una sala museu i una sala d´exposicions.

Assumpció Vila, regidora del grup municipal socialista, va demanar al govern un major control i seguiment de les obres de l´equipament públic, així com un tractament conjunt dels projectes de la biblioteca i l´auditori per tal de millorar-ne la gestió de les obres i, sobretot, el finançament. D´aquesta manera, segons Vila, s´evitaria fer obres provisionals, com la sortida d´emergència de la biblioteca.

El PSC de Sarrià de Ter va proposar que les fases de construcció del nou equipament cultural comencin conjuntament per la biblioteca i l´auditori, per afavorir les economies d´escala, posteriorment segueixin per la sala museu i la sala d´exposicions, preveient una futura convocatòria per arxius i finalment culminar l´equipament amb la doble pell de la façana, donant així uniformitat a tot el conjunt. Per Roger Casero, portaveu del PSC, “aquesta proposta de calendari d´execució d´obres és més coherent amb el plantejament i funcionalitat de l´equipament, alhora que permetria una millor gestió econòmica i financera de la inversió”.

Els números del PSC

Pel PSC el pressupost dels dos projectes (biblioteca i auditori) puja aproximadament a 1.500.000 €. Pel que fa als ingressos previstos per finançar aquesta inversió, segons el PSC de Sarrià de Ter són 317.000 € del PUOSC de 2004, 500.000 € d´aportació de l´Ajuntament de Sarrià de Ter, 275.000 € aproximadament d´aportació de la Diputació de Girona i 357.000 € provinents del PEC (Pla d´Equipaments Culturals) 2006 de la Generalitat. En total 1.450 milió d´euros.

Per Assumpció Vila “la proposta és factible, ja que a més amb el concurs es podria abaratir el preu de licitació i amb una bona negociació amb el constructor, aquest podria aportar més obra”.
Assumpció Vila també va reclamar la incorporació de l´energia geotèrmica al projecte, tal i com havia previst l´anterior govern socialista, garantint així la viabilitat de l´equipament en el futur i abaratir la futura factura d´electricitat. Per Vila “dir que l´equipament tindrà unes despeses de manteniment i no adoptar solucions quan aquestes són factibles i tècnicament viables, són només paraules; si hi ha una solució d´estalvi energètic s´ha d´adoptar, i espavilar-se en el finançament”.

El PSC també ha demanat que el govern certifiqui l´obra que, en concepte d´estructura i paletaria grossa, li correspon fer a la constructora, per estimar, conèixer i ajustar l´aportació que en concepte d´aprofitament mig ha de fer l´empresa constructora de la urbanització. Des del grup municipal socialista ja es va demanar al govern, mesos enrere, que demanés certificats d´obra a la constructora o bé que el propi ajuntament certifiqués l´obra feta.

Per Roger Casero “és imprescindible disposar d´aquesta informació per negociar amb la constructora la definició i detalls dels conceptes de paletaria grossa i tancaments, que corresponen fer a la constructora com a aportació de l´aprofitament mig”.

Finalment el PSC va reclamar al govern que hauria d´haver aturat les obres d´urbanització davant la pèrdua de 90 metres quadrats d´equipament públic, corresponents al magatzem de la biblioteca, en favor de la constructora. Segons el PSC l´aportació per equipament públic és de 2.200 metres quadrats i reclama que la pèrdua de metres, si ja és irreversible, es compensi bé econòmicament bé en obra. En aquest sentit Assumpció Vila va reclamar una acció més contundent en defensa dels interessos públics de l´equipament per part del govern municipal.

Per Roger Casero “aquest és un projecte molt complex des del primer dia, que ha tingut i té dificultats de gestió i negociació amb la constructora, dificultats que també vam tenir el PSC en les nostres responsabilitats de govern”. Per això, segons Casero “sempre hem ofert el nostre coneixement del projecte al govern per fer un front comú en la defensa dels interessos públics, però les nostres propostes i demandes no han estat recollides pel govern”.

-------------------------------

pd1: notícia recollida al diari El Punt: El PSC de Sarrià demana que l'auditori i la biblioteca es facin conjuntament

pd2: notícia recollida al Diari de Girona: El PSC vol unir els projectes de la biblioteca i l'auditori del centre cultural

pd3: Articles d'Assumpció Vila al seu bloc sobre aquest tema:
Energia geotèrmia per la Biblioteca de Sarrià de Ter, publicat el 2 de maig de 2008.
Un projecte ambiciós, publicat el 2 d'agost de 2008.

pd4: Pla d´equipaments culturals 2005-2007. Article d'Assumpció Vila, llavors tercera tinent d'alcalde i regidora de Cultura, publicat a la revista Parlem de Sarrià núm. 57 (pdf). També és especialment d'interès llegir el número 54 de la revista Parlem de Sarrià (pdf), on el tema central és la biblioteca de Sarrià de Ter.

pd5: jo també he escrit sobre el tema, al meu bloc, a Estimar el projecte de la biblioteca, publicat l'1 d'abril de 2008. Es fa referència a una nota de premsa del PSC de Sarrià de Ter sobre l'energia geotèrmica: El PSC reclama l'ús de l'energia geotèrmica per climatitzar la nova biblioteca.

Joan Baez al Palau de la Música Catalana

2008-08-05T07:53:00.011+02:00

No seré jo qui us descobreixi qui és Joan Baez (i wiki i MySpace), però voldria expressar la meva admiració i respecte per aquesta dona íntegra, compromesa i lluitadora, que fa de la senzillesa, la millor de les seves virtuts.

La Joan Baez és una de les cantants predilectes de la meva mare, pel què a casa, com d'en Bob Dylan i altres autors nordamericans, aglun disc (de vinil) hi havia. He de reconèixer, però, que en la cronologia dels meus descobriments (i despertars) musicals, primer va ser Bob Dylan, després Joan Baez. De fet no vaig fer res més que anar estirant un fil que passava per Xesco Boix, Els Esquirols, el Grup de Folk... i que enllaçava, inevitablement i sobretot, amb Bob Dylan...

El dilluns de la setmana passada, dia 28 de juliol, amb la Sira vam la vam anar a escoltar al Palau de la Música Catalana. Aquest havia estat el regal que l'hi havia fet a la Sira en motiu dels nostres 15 anys de festeig (3 juliol 1993-2008. 15 anys de Sira i Roger!), de nóvios, com els agrada dir a les meves filles, especialment a la Irina...

Amb la Sira la setmana anterior, el diumenge 20 de juliol, haviem assistit al concert d'en Bruce al Camp Nou, on ell des del primer moment es va entregar al públic, no només parlant, algunes vagades, en català, també desprenent molta energia, recollint pabcartes de les primeres files i explotant el seu caràcter extrovertit dalt l'escenari.

Faig el comentari del concert d'en Bruce perquè no deixa de ser curiós, si més no per nosaltres el contrast va ser evident, com un i l'altre concert tot i ser molt diferents escènicament, en el fons el missatge que transmeten, en gran part, vira cap a una mateixa direcció ideològica...

Joan Baez va fer un concert excels, on la seva veu i la seva paraula, el seu missatge, són el centre de la seva música; sola amb la guitarra o acompanyada per tres músics, la posada en escena era austera però molt digne, d'acord amb el lloc on cantava... Amb la Sira vam trobar a faltar que digués algun bon dia (així, en català), però a mi em va commoure més sentir-la cantar El Rossinyol (l'havia sentit gravada, no en directe!).

El públic, segurament influit per l'espai (el Palau de la Música Catalana) es mostrava, en part, un xic pudorós. Si més no aquesta va ser la meva eprcepció, des de la fila 15 del segon pis. Quan començaven a sonar les notes d'una cançó esperada, part del públic aplaudia i esperonava a Joan Baez, mentre una altra part apagava els aplaudiments exigint silenci (xssssssssssss!). Tot i així no van faltar els "guapa" o "t'estimo", encara que a algú aquesta externalització de mostres d'afecte l'hi semblés inapropiada: vaig sentir un senyor que tenia molt a prop que li va comentar en veu baixa a la seva senyora: "ni que fóssim al Molino!".

No va ser un concert excessivament llarg, però sí complert, amb molt bona música i amb pell de gallina escoltant alguns clàssics... També amb els bisos i sobretot, al final, amb el públic d'empeus cantant We shall overcome. Joan Baez va sortir i es va afegir als càntics, agraida i emocionada...

Una gran veu d'una dona que s'ha fet gran, però que manté el seu esperit de jove compromesa i generosa, senzilla, modesta i elegant.

-----------------------------

pd1: m'encanta la crònica que Xevi Planas va escriure al diari El Punt: La veu sublim de la consciència.

Fragment: Humil, discreta i agraïda, Joan Baez va oferir una actuació plena de delicadesa. La seva veu, sensible i afinada, va servir amb una interpretació netíssima l'esperit de les cançons del repertori: Lily Of The West, Farewell, Angelina, God Is God, God On Our Side, Long Black Veil, Gospel Ship, El preso número nueve (en una versió molt sorprenent), Christmas In Washington, Wonderful World, Love Is Just A Four Letter Word, Rose Of Sharon, Swing Low, Sweet Chariot, El rossinyol (en un català bastant correcte i que va commoure els espectadors)... Ja al tram final de la vetllada, va revisar alguns clàssics: Gracias a la vida, Imagine, Blowin'in The Wind, Dona, Dona i Here's To You.

pd2: El Rossinyol

Rossinyol, que vas a França,

rossinyol,

encomana'm a la mare,

rossinyol,

d'un bell boscatge

rossinyol d'un vol.

Encomana'm a la mare,

rossinyol,
i a mon pare no pas gaire,

rossinyol,

d'un bell boscatge

rossinyol d'un vol.

Perquè m'ha mal maridada,

rossinyol,
a un pastor me n'ha dada,

rossinyol,

d'un bell boscatge

rossinyol d'un vol.

Que em fa guardar la ramada,

rossinyol,

he perduda l'esquellada,

rossinyol,

d'un bell boscatge

rossinyol d'un vol.

Jo t'he de donar per paga,

rossinyol,

un petó i una abraçada,

rossinyol,

d'un bell boscatge

rossinyol d'un vol.

pd3: El Preso número 9

Al preso número 9

ya lo van a confesar,
está entero en la celda

con el cura del penal.
Y antes del amanecer
la vida le han de quitar
porque mató a su mujer
y a un amigo desleal.

Dice así al confesar
“los maté, si señor
y si vuelvo a nacer
yo les vuelvo a matar”

“Padre no me arrepiento
ni me da miedo la eternidad,
yo sé que allá en el cielo
el ser supremo nos juzgará,
voy a seguir sus pasos
voy a buscarlos al más allá”.

El preso número 9

era un hombre muy cabal,
iba la noche del duelo

muy contento en su jacal.
Pero al mirar a su amor

en brazos de su rival

ardió el pecho en rencor

y no se pudo aguantar.

Al sonar el clarín
se formó el pelotón
y junto al paredón
se oyó al preso decir:

“Padre no me arrepiento
ni me da miedo la eternidad,
yo sé que allá en el cielo
el ser supremo nos juzgará,
voy a seguir sus pasos
voy a buscarlos al más allá”.

pd4: Joan Baez. House of The Rising Sun

pd5: Joan Baez at Woodstock - We Shall Overcome

pd6: Bob Dylan & Joan Baez Blowing in the wind

pd7: Joan Baez - Donna Donna

pd8: Joan Baez - El Preso Numero Nueve

pd9: Joan Baez -El Rossinyol

pd10: el dia 1 de juliol de 1993, si no recordo malament la data, vaig ser al Poble Espanyol al concert que hi va fer Bob Dylan Hi vaig anar amb la meva mare i una seva amiga. Uns anys més trad (potser el 1999), també al Poble Espanyol, amb la Sira i en Dani (facebook) vam anar escoltar Van Morrisson (i wiki).

Infraestructures socials (II). Xavier Soley i els equipaments d’infància al territori

2008-08-04T08:25:00.008+02:00

A major benestar social, major intolerància social vers els exclosos. A major intolerància social, necessitat de major acord polític i social per lluitar contra l’exclusió.

Són simples i senzilles aquestes paraules, i passen tan per òbvies que la la seva simple formulació amaga, moltes vagades, una gran veritat: perquè no acceptem recursos / serveis socials (un centre de menors, per exemple) als nostres barris?.

Xavier Soley, Director General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència, s’expressava més o menys així el passat 25 de juny, en la Jornada Infraestructures Socials [díptic en pdf] organitzada pels consorcis Benestar Social de la Garrotxa, Pla de l'Estany i Gironès-Salt, amb la col·laboració del Departament d'Acció Social i Ciutadania.

Explorant alguns arguments clàssics que acompanyen al NO per resposta a la pregunta plantejada inicialment, Xavier Soley deia, en referència als d’infància: “són persones (els infants en risc) amb problemes; els centres de les ciutats no són idonis (per aquests serveis); tampoc els medis rurals (s’integren poc), a casa nostra (barri, poble...) no hi ha desemparats...; si hi ha aquest centre prop de casa, es devalua el valor del meu habitatge...”. I probablement podríem seguir...

Ja ho sabem, passa amb molts equipaments: presons, serveis per persones amb discapacitat, per persones amb malaltia mental, centres terapèutics, de deshabituació i desintoxicació, etc. També, en aquest cas, s’aplica allò del NIMBY.

Per Xavier Soley cal donar-hi resposta, des de l’administració, en el seu cas de la Generalitat de Catalunya, amb aquests elements:

. Planificació dels equipaments i serveis socials: permet actuar més en prevenció, evita improvisar i permet treballar més amb el territori.

. Major coordinació interadministrativa entre la generalitat de Catalunya i el món local. Aquest és un element clau no només en la implantació de serveis, també en el disseny i planificació dels mateixos.

. Fixació d’objectius clars; en aquest sentit cal definir i exposar molt bé els objectius que inspiren l’interès general que mou l’acció de l’administració, és a dir, la motivació i justificació de les accions.

. Designació d’interlocutors amb legitimació i capacitat de decisió als territoris. En aquest sentit es refereix al paper dels Directors Territorials dels departaments de la Generalitat, i més concretament els del departament on ell treballa.

. Creació d’estratègies de comunicació dels objectius i accions de govern, fent més pedagogia, establint més diàleg amb el territori i amb una major definició del calendari.

. I finalment, defininr el paper de l’administració, que per ell passa per oferir els serveis i recursos que resulten necessaris per vetllar per la igualtat d’oportunitats pels sectors socials en risc d’exclusió.

Pel que fa a l’àmbit d’infància, Xavier Soley subratllava la necessitat de respectar l’ulterior necessitat de preservar i respectar interès general del menor com a principi bàsic d’actuació.

En aquest sentit apuntava a 2 principis bàsics per a la planificació dels recursos de menors:

1.- Territorialització, de manera que cal planificar els recursos i serveis que donin resposta a les necessitats dels territoris, de tots els territoris, evitant un excés de concertació d’aquests en les grans zones urbanes.

En aquest sentit és important tenir present, per exemple, la possibilitat de facilitar (i per tant no allunyar excessivament) el contacte del menor protegit amb la seva família a través del permisos, sempre que la resolució judicial ho permeti. Per tant recursos socials propers a l’entorn social del menor, de manera que no pateixi (si no es dictamina el contrari), a part de la separació familiar, una separació del seu entorn social (escola, barri, activitats, amistats...).

2.- El benestar personal i social del menor, infant o adolescent, establint al territori recursos preventius i recursos de protecció, entenent els primers com a centres oberts i els segons com a centres residencials.

En referència al mapa de recursos d’infància, Xavier Soley apuntava alguns indicadors que s’utilitzen:

. les necessitats formulades pels EAIA (equips d’atenció a la infància i adolescència) a partir de les seves propostes de mesura.

. El nombre de menors amb mesura de protecció en cada territori.

. El nombre de places d’acollida i residencial en cada territori i l’evolució dels darrers cinc anys.

Xavier Soley plantejava que caldria planificar els recursos de protecció dels infants en base a l’interrelació de dues distincions:

1.- La dimensió i necessitat d’espai de l’equipament, valorant així si ha de ser un gran equipament (amb una major necessitat de sòl) per un Centre d’Acollida (CA), per exemple, o on Centre Residencial d’Educació Intensiva (CREI), o si pot ser un equipament més petit, de dimensions d’un o dos habitatges, per un Centre Residencial d’Acció Educativa (CRAE).

2.- La seva ubicació al territori, tenint present si la seva finalitat, ús i activitat, és compatible o no amb els usos urbans, si és preferible un entorn més rural...

En aquest sentit la tendència és que els CA i els CREI s’ubiquin en àmbits més peri-urbans, ja que tenen més necessitat de sòl, degut a les seves necessitats específiques, en el benentès que són uns equipaments menys permeables, encara que no necessàriament tancats i que els CRAE, s’ubiquin més en àmbits urbans, entenent que són uns equipaments més permeables, que potencien la socialització dels infants al seu entorn.

Xavier Soley va finalitzar la seva intervenció parlant de l'avantprojecte de la Llei d'Infància... Però això, malgrat les pd, serà un altre tema (i un altre post, possiblement...).

-------------------------------

pd1: l'any 2006 es va presentar el Document de bases per a l'elaboració del projecte de llei d'infància. Recordo que es va fer un procés participatiu arreu del territori amb la participació d'ens locals i d'entitats, col·legis professionals i associacions. El dijous 6 d'abril de 2006 al matí vaig participar activament al procés participatiu en tant que regidor de serveis socials de l'Ajuntament de Sarrià de Ter. Fruit d'aquella jornada es va elaborar l'Informe Girona (pdf) i naturalment, de manera més àmplia i general amb totes les valoracions i aportacions des del territori i àmbits professionals, l'Informe final de síntesi (en pdf, juliol 2006).

pd2: també vaig assistir, el dilluns 9 d'octubre de 2006, a la CONFERÈNCIA SOBRE LA NOVA LLEI D’INFÀNCIA DE CATALUNYA (pdf) que va pronunciar Carme Figueras, llavors Consellera de Benestar i Família. El recorregut de la futura Llei d'Infància va quedar aturat per la convocatòria de les eleccions al Parlament de Catalunya de 2006.

pd3: a mitjans de desembre de 2007 es va presentar l'esborrany de de l'avantprojecte de la Llei de Drets i Oportunitats de la Infància i l'Adolescència (pdf).

pd4: a finals de març d'enguany la Consellera Carme Capdevila presentava la futura llei. Aquest és el titular de la sala de premsa del departament d'Acció Social: La consellera Carme Capdevila explica les bases de la futura Llei dels Drets i les Oportunitats de la Infància i l'Adolescència.

pd5: Joan Mayoral, Sotsdirector de la DGAIA, escrivia al número 17 del butlletí Infància, corresponent al mes de maig de 2008, un article sobre els reptes i novetats de la futura Llei d'Infància.

pd6: també he escrit, Infraestructures socials (I). Pere Torres i les ciutats amables, el passat 14 de juliol de 2008.

Retall de vida en un ascensor de la Torre II de "la Caixa"

2008-08-01T08:21:00.009+02:00

Hi ha dies de feina que em desplaço a Barcelona, a la seu de "la Caixa" de l'avinguda Diagonal. A la Torre II hi ha, entre d'altres, l'Obra Social Fundació "la Caixa" i a la vuitena planta, també entre d'altres, els responsables del programa Incorpora (un programa d'inserció laboral de persones en risc d'exclusió social), programa que jo coordino, a través de la meva entitat, la Fundació Plataforma Educativa, a les comarques de Girona. A Girona un total de 12 entitats som qui donem forma i cos al programa, a través del grup Incorpora Girona.

Ahir dijous al migdia el responsable del programa ens va reunir, com fem habitualment, als 7 coordinadors de Catalunya més les dues responsables de la Fundació Pimec vinculades al programa Incorpora.

Per accedir als pisos de la Torre II hi ha quatre ascensors, un d'ells entès com a muntacàrregues, tot i que la seva aparença, funcionalitat i destí és el mateix que els altres tres, de manera que es fan servir indistintament per persones i material (carretons amb carpetes, arxius, etc).

Com en moltes altres torres o edificis alts (penso ara amb l'Hospital Josep Trueta), si arribes tard o tens pressa, potser val més oblidar-se de l'ascensor i pujar (o baixar) a peu.

És curiós que els silencis incòmodes típics dels ascensors es produeixen, en aquests casos, al llarg dels 2, 5 o fins i tot a vegades 8 o 10 minuts que hom pot esperar l'arribada de l'ascensor, on es percep l'augment de la intranquil·litat i impaciència dels qui esperem... Un cop a dins, l'ambient es destensa i relaxala i la conversa s'inicia, majoritàriament, amb el tema de la tardança de l'aparell de transport intermitent de persones en sentit vertical ascendent i descendent (definició del Gran Diccionari de la Llengua Catalana de l'Enciclopèdia Catalana on-line) .

Baixant de la sisena planta de la Torre II, acabada la reunió i acomiadats precipitadament (per no perdre el tren que vaig perdre finalment) les companyes i companys, entro a l'ascensor on hi ha un senyor, intueixo que de la casa, més gran. Al cinquè pis entra un noi jovenet amb un carro ple de paquets i un full al damunt de tot. També dedueixo que és de la casa, possiblement de manteniment o missatgeria interna. Ens mira i ens diu: "me espero tanto esperando el ascensor que hasta me da tiempo de dibujar". Ens senyala el full on, efectivament, hi ha un dibuix figuratiu amb llapis inacabat. El senyor, amb un lleuger somriure que se li escapa sota el bigoti que no duu, respon: "quan tinguis la sèrie feta els emmarquem i exposem a les sales de l'Obra Social!".

Llavors confirmo que, sense cap mena de dubte, el senyor gran és de la casa, vull dir, de "la Caixa"!.

Però em quedo amb el noi, que ha trobat un bon recurs per fer més portable els llarg minuts, potser hores al cap de les setmanes i mesos, que deu romandre als vestíbuls, davant les portes dels ascensors, esperant que s'obrin... no precisament les portes del cel!.

Petició per recuperar la inscricpió setmanal al Casalet de Sarrià de Ter

2008-07-31T08:02:00.005+02:00

Sobre aquest tema ja n'havia parlat a principis de mes en un post titulat El Casalet d'estiu de Sarrià de Ter (publicat el 2 de juliol de 2008). Vaig exposar-ho en el darrer Consell Escolar Municipal de Sarrià de Ter, que es va celebrar a mitjans de juliol, i vaig tornar-ho a exposar, i demanar, al darrer Ple de l'Ajuntament de Sarrià de Ter, que es va celebrar aquest passat dimarts 29 de juliol.

Des del grup municipal del PSC de Sarrià de Ter ahir dimecres vam emetre aquesta nota de premsa referent ala nostra petició de recuperar l'opció d'inscripció setmanal al Casalet d'estiu de Sarrià de Ter.

El PSC demana que es recuperi l´opció d´inscripció setmanal al casalet d´estiu de Sarrià de Ter pel proper estiu

Roger Casero reclama que aquesta opció, que s´ha eliminat aquest any pel Casalet, es recuperi pel proper estiu, permetent una major adaptació de les activitats de lleure dels infants a les necessitats de les famílies

El PSC de Sarrià de Ter ha demanat al govern municipal que en la programació de les activitats d´estiu de l´any vinent es recuperi l´opció d´inscripció per setmanes al Casalet. La petició la va fer el portaveu del grup municipal del PSC al Ple de l´Ajuntament de Sarrià de Ter d´aquest passat dimarts 29 de juliol.

L´opció d´inscripció per setmanes a les activitats del Casal Esportiu (3 a 12 anys) i del Casalet (1 a 3 anys) és una opció que s´ofereix des de fa anys a Sarrià de Ter, flexibilitat que permet ajustar les activitats de lleure dels infants a les necessitats de les famílies per compatibilitzar les vacances escolars amb els horaris i vacances laborals dels pares i mares.

Segons Roger Casero, portaveu del PSC, “el fet que s´exteranlitzi el Casalet, com ha passat aquest any, no és motiu suficient per eliminar l´opció d´inscripció setmanal, ja que és l´Ajuntament qui ha de definir l´oferta de les activitats de lleure”. Per Casero “el problema ha estat que el Casalet s´ha planificat tard i a l´hora de negociar el servei, a corre cuita, el govern municipal va cedir en aquest punt.”

Roger Casero, que va valorar molt positivament el servei de Casalet que ofereix l´entitat externa, va demanar al govern que de cares al proper estiu, amb independència de qui finalment gestioni el Casalet, es recuperi l´opció d´inscripció per setmanes, tal i com demanen moltes famílies usuàries del Casalet i d´altres que no s´hi ha inscrit precisament perquè l´oferta mensual no s´ajustava a les seves necessitats.

En aquest sentit Roger Casero va dir que “des del PSC no qüestionem l´externalització, ens sembla una fórmula que pot resultar i de fet resulta positiva, no només econòmicament, però demanem que es recuperi el valor afegit que ofereix Sarrià de Ter a les activitats d´estiu, alhora que esperem que la decisió de no permetre la inscripció setmanal no s´estengui també al Casal Esportiu”.

La notícia ha estat recollida per Ràdio Sarrià, qui ha publicat la nota de prems al seu web: El PSC de Sarrià demana que es recuperi l'opció d'inscripció setmanal al Casalet pel proper estiu.

També ha publicat la notícia el Diari de Girona en l'edició d'avui dijous:

El PSC demana recuperar l'opció d'inscripció setmanal al casalet d'estiu

Casero defensa una major adaptació de les activitats dels infants a les necessitats de les famílies

SARRIÀ DE TER DDG

El PSC de Sarrià de Ter ha demanat al govern d'ERC i CiU que en la programació de les activitats d'estiu de l'any vinent es recuperi l'opció d'inscripció per setmanes al Casalet. La petició la va fer el portaveu del grup municipal del PSC al ple de dimarts.

L'opció d'inscripció per setmanes a les activitats del Casal Esportiu (3 a 12 anys) i del Casalet (1 a 3 anys) és una opció que s'ofereix des de fa anys a Sarrià de Ter, flexibilitat que permet ajustar les activitats de lleure dels infants a les necessitats de les famílies per compatibilitzar les vacances escolars amb els horaris i vacances laborals dels pares i mares. Segons Roger Casero, portaveu del PSC, "el fet que s'externalitzi el Casalet, com ha passat aquest any, no és motiu suficient per eliminar l'opció d'inscripció setmanal, ja que és l'Ajuntament qui ha de definir l'oferta de les activitats de lleure". "El problema ha estat que el Casalet s'ha planificat tard", afirma.

I per acabar 2 consideracions:

1.- personalment, com a pare d'una nena usuària del Casalet, estic molt satisfet del servei i atenció oferts per l'entitat que el gestiona aquest any. De fet com a grup municipal hem expressat també la valoració positiva i que el fet de l'externalització no el qüestionem. I ja vaig expressar-ho, això, a principis de mes, just al principi del Casalet.

2.- entenc que la inscripció per setmanes afegeix complexitat a l'hora de programar les activitats d'estiu, però no és una opció perjudicial en sí mateixa. De fet malgrat haver pagat tot el mes, algunes famílies només n'han fet ús algunes setmanes, de manera que també es dóna la realitat de variació en la mainada que assisteix al Casalet (com passa al Casal esportiu). D'altra banda si es considerés que aquesta opció és pedagògicament negativa pel Casalet, perquè es manté al Casal esportiu?...

Sarrià de Ter al Consorci de Benestar Social Gironès-Salt

2008-07-30T07:53:00.009+02:00

El Ple de l'Ajuntament de Sarrià de Ter d'ahir dimarts va aprovar, entre d'altres coses, el conveni marc d'adhesió de Sarrià de Ter al Consorci de Benestar Social Gironès-Salt. El grup del PSC, del qual són regidor - portaveu, vam votar-hi a favor, un sí clar, naturalment, però també un sí amb algunes reserves.

En la meva intervenció com a portaveu vaig explicar el motiu del nostre vot favorable i de les nostres reserves, ja que malgrat les opcions són a favor, en contra o abstenció, sempre he cregut que més enllà de l'orientació del vot, aquest sempre pot ser matisat.

El fet és que el sistema de serveis socials a Catalunya està canviant els darrers anys i ho està fent d'una manera important. Per un costat tenim els canvis legislatius a nivell estatal, amb Llei de suport a l'autonomia personal i suport a la dependència [LEY 39/2006, de 14 de diciembre, de Promoción de la Autonomía Personal y Atención a las personas en situación de dependencia, en .pdf] i a nivell català amb la Llei de Serveis Socials [Llei 12/2007, d'11 d'octubre, de serveis socials]. Aquestes lleis suposen un important impuls per les polítiques socials, impuls social, amb la generació de nous drets i l'ampliació de la cartera de serveis i, sobretot i també, impuls econòmic.

Paral·lelament estem vivint, els darrers anys, un procés de creació de consorcis d'àmbit comarcal que integren, en la seva majoria, tots els municipis d'una comarca, tinguin o no més de 20.000 habitants, xifra a partir de la qual els serveis socials d'atenció primària passen de ser una competència comarcal a ser una competència municipal. És el cas dels Consorcis de Benestar Social de la Garrotxa, del Pla de l'Estany i del Gironès-Salt, i possiblement més endavant els de l'Alt i el Baix Empordà i el Ripollès.

Precisament és a través dels consorcis des d'on des del Departament d'Acció Social i Ciutadania es vol vehicular l'acció social al món local, més que a través dels municipis i sobretot els municipis petits. En el cas del Consorci de Benestar Social Gironès-Salt Sarrià de Ter i Girona són els únics municipis de la comarca que no en formen part. No ser-hi ara, tal i com es planteja el mapa de serveis socials, podria ser sinònim de pèrdua d'oportunitats, sobretot pel que fa a la participació i desplegament de programes i recursos: teleassistència, immigració i ciutadania, igualtat, etc.

Des del PSC de Sarrià de Ter no podem obviar ni obviem els canvis i moviments que s'estan produint, no podem girar-nos d'esquena i mostrar-nos inflexibles en el manteniment de l'status quo existent avui a Sarrià de Ter. De fet des del nostre grup sempre hem pensat que és necessari trobar l'encaix entre la nostra realitat i la vinculació al Consorci de Benestar Social Gironès-Salt.

L'any 2002 l'Alcalde Josep Turbau va decidir prescindir dels serveis socials d'atenció primària que llavors prestava a Sarrià de Ter el Consell Comarcal del Gironès, per crear uns serveis socials propis. No sense dificultats per part del Departament de Benestar Social i del propi Consell Comarcal, la determinació de Josep Turbau es va fer realitat. L'any 2003 jo entrava com a regidor, entre d'altres àrees, de Serveis Socials, i al llarg d'aquests darrers 4 anys vam consolidar els serveis socials d'atenció primària, amb tres professionals (treballadora social, educadora social i monitora), vam consolidar i potenciar el Programa d'Atenció a Domicili (PAD), amb el Servei d'Atenció a Domicili (el SAD, amb una dedicació d'una treballadora familiar a jornada sencera) i el teleassistència, augmentant els terminals municipals disponibles, també al llarg d'aquests 4 anys vam potenciar l'àrea de Joventut, vam crear l'Àrea de la Dona i l'Àrea de la Gent Gran, amb el desenvolupament del Pla Integral de la Gent Gran i l'obertura de l'oficina municipal gerontològica.

És a dir, amb uns serveis socials potents, més pròxims i amb més recursos econòmics (amb un gran esforç municipal), l'aposta de crear els serveis socials propis sempre he considerat que va ser altament positiva per Sarrià de Ter i els veïns i veïnes. D'altra banda a partir del 2003 es va reestablir la relació i cooperació amb el Consell Comarcal del Gironès, primer, i amb el Consorci de Benestar Social Gironès-Salt després, fins ara sense necessitat de formalitzar-la.

Ara el Consorci de Benestar Social Gironès-Salt demana a l'Ajuntament que cal formalitzar la relació a través del conveni marc d'adhesió, per tal d'anar-hi annexant els projectes i serveis que es desenvoluparan conjuntament, com serà el cas de la Teleassistència. Per part del nostre grup, del PSC de Sarrià de Ter, cap problema, endavant, sempre i quan, per aquests i altres serveis, el nivell de servei i de qualitat que ara ofereix Sarrià de Ter no minvi, al contrari, serveixi per millorar-lo.

I és aquí on hi ha les nostres reserves, sobretot en no tenir pressa per plantejar-nos passar els serveis socials d'atenció primària de Sarrià de Ter al Consorci, no només per la dispersió i pèrdua de comandament polític, també perquè ara per ara, per proximitat, qualitat i ràtios, suposaria un pas enrere, ja que el Consorci no podria garantir el mateix llindar de servei i qualitat que ofereix el servei municipal. Entenem doncs que no es donen, avui per avui, les condicions òptimes perquè el Consorci de Benestar Social Gironès-Salt es faci càrrec dels serveis socials d'atenció primària de Sarrià de Ter.

Des del PSC de Sarrià de Ter hem actuat responsablement votant a favor; també hem actuat responsablement demanant que sempre que es vulguin afegir programes o serveis al conveni se'ns informi prèviament. De fet és através d'aquest flexibilitat que cal jugar, i possiblement no només al Consorci Gironès-Salt; també d'altres consorcis embrionàris es plantegen aquesta flexibilitat; no es tracta de tot o res... I si flexibilitat vol dir complexitat, aprenem a gestionar la complexitat...