tag:blogger.com,1999:blog-8411512.post-90391098981378260222007-11-08T21:27:00.000+01:002007-11-08T21:43:52.443+01:00<div style="text-align: justify;">Sobtadament, gairebé alhora, una espasa em divideix i una olor, per sorpresa, m'amara.<br /><br />Era una olor que sempre descrivia, que sempre cercava, que en somnis volia ensumar... I per sorpresa, en la persona, en principi, errònia, l'he ensumat.<br /><br />Tan dolça...<br /><br />I en la persona, en principi, encertada: la ferida, la llàgrima... Ara sense demanar perdó, sense entendre, sense disculpes: tal com raja.<br /><br />I en la persona errònia: la mirada còmplice, la coincidència, el somrís... Els ànims que no cal dir perquè se senten; la contenció plaent.<br /><br />I jo entre dues portes, sense saber quina n'és la correcta; sense ni saber, en realitat, si n'hi ha cap, de correcta; sense poder aplicar-hi cap lògica...<br /></div><br />...Què faig?!<br /><br />...pentesileahttp://www.blogger.com/profile/05517100033220422959noreply@blogger.com