Perelló i Orteu tot esperant Salvadó

- - - MARÇ 2009 - - - en les millors llibreries, en els pitjors prestatges

2009-02-09T02:21:00.017+01:00

Teletienda

2009-01-13T09:03:00.008+01:00

Barcelona arriba a la maduresa cultural amb l'estrena d'El projecte Alfa, o estampes africanes amb Lenin de fons al teatre del Raval.

Com a mostra d'empatia cap als amables lectors d'aques webleaug em permeto la llibertat d'oferir-los la possibilitat de veure l'espectacle i gaudir d'un còmode descompte.

INSTRUCCIONS D'ÚS

Fer kilck aquí.

Imprimir la imatge resultant.

Personar-se amb la impressió resultant a les guixetes del teatre del Raval entre els dies 16 de gener i 8 de febrer.

Gaudir del còmode descompte.

No es permet l'entrada al teatre amb armes de foc.

23 segons d'emoció

2008-12-11T12:57:00.002+01:00

Visitin ja la precària web iguanaehijos.com.

LOST: una sèrie que no mata

2008-11-11T08:32:00.019+01:00

He aconseguit un videocassette d'una sèrie de televisió que s'acaba d'estrenar als EUA. Es diu LOST, que es podria traduir com PERDRE'S.

Il·lustraré la meva crítica amb algunes fotografies extretes de la versió portuguesa de 1959 (Os perdidinhos) ja que m'ha resultat impossible trobar imatges de la sèrie americana a través de la internet.

És una sèrie interessant, pel que he pogut comprovar. El meu nivell d'anglès no és l'òptim ni la qualitat de la cinta VHS la millor, però he pogut deduir que tracta d'un grup d'amics que decideixen estavellar el seu avió a una illa deserta (Jamaica, probablement).

El problema comença quan alguns moren a causa de l'impacte i els supervivents esperen que els vinguin a rescatar. D'aquí el títol PERDRE'S.

La sèrie és típicament americana: els actors són anglesos i la trama és hipnòtica. Tot i això confesso que un cop vist l'inici vaig pensar que em trobava davant una altra típica sit-com com Plats Bruts o Ventdelplà on les situacions hilarants es succeirien a l'illa mentre esperen ser rescatats.

Però no. Resulta que és un drama amb ribettes de ciència ficció, ja que, de cop i volta, els simpàtics nàufrags són atacats per un monstre i el riure se't glaça a l'esquena.

El monstre en acció. És una mena de fum negre que pren forma de mandril estràbic.

Ràpidament la tensió creix i comencen les primeres tanganes entre els supervivents. Afortunadament l'oncòleg Jack Shepard pren el toro per les regnes i adopta el rol de líder.

L'atractiu oncòleg Jack Shepard, interpretat a la versió portuguesa per Luiz Alfonso de Feira.

A partir d'aquí hi ha un grapat de capítols intrascendents trufats de trepidants escenes de monòlegs interiors i viatges en el temps fins que els nàufrags troben al mig de la selva un búnker abandonat de l'època Maya. El búnker és un prodigi de tecnologia i ens demostra fins a quin punt ens vam equivocar els occidentals exterminant aquesta notable cultura.

Sota una escotilla s'amaga un avançat búnker Maya. A la imatge dos dels protagonistes dormen al terra després de causar desperfectes al mobiliari.

Les sorpreses no s'acaben aquí. Els nàufrags descobreixen que a l'illa hi viu una secta anomenada "The Others", possiblement mayes o templers guardians del Sant Grial. Això provoca un bon seguit d'equívocs i morts aleatòries.

"The Others": D'esquerra a dreta el pèrfid Benjamin Linus, la francesa boja i Tom.

La situació és tan insostenible que un grup de valents nàufrags decideixen deixar la sèrie en barca, farts de la vida i dels flashbacks que interrompent totalment la trama.

Michael i Sawyer, dos dels supervivents, decideixen fugir de l'illa construint una fora-borda amb restes de l'avió i branquillons.

En definitiva: LOST és una sèrie que no mata i que segurament aquí no arribarem a veure mai, a no ser que disposin de contactes adequats que els puguin aconseguir una còpia en videocassette, com és el meu cas.

Olè! Crítica taurina de San Isidro

2008-05-17T00:57:00.003+02:00

Com vostès, amables lectors, sabran sóc un gran amant de la fiesta en general i de la tauromaquia en particular. Per això no he resistit la temptació d'assistir a la corrida d'avui corresponent al torneig internacional San Isidro '08.

Greu error, com veuran.

El cartell anunciava morlacos de la ganadería del Marqués de Torrelodones i la participació dels diestros José Hernández, Coñón de Córdoba i Maricón de Orihuela, tots ells matadores free lance. L'event s'ha disputat al Royal Lavapiés Arena, amb un aforament per a 86.000 espectadors, que ha registrat un ple històric gràcies, en part, a l'afluència d'aficionats de l'equip visitant.

El primero de la tarde, Garboso, un rabilinguo cardeñoso apitonado de 8.000 quilos ha resultat ser un toro amb garra i José Hernández ha estat malament. Pitos i palmas, al fifty fifty. Correcte amb els ferros ha fallat com un filldeputa amb la suerte de varas i ha estat discret al cuerpo a cuerpo.

El segon toro, Heisenberg (pitoniso rabilampiño amariconao de 18.000 quilos), s'esperava amb ànsia per part del respetable. No en va aquest toro ja va debutar brillantment a la selecció sub 21 i el tendido l'ha rebut amb una ovació a peu dret al crit unànim de "Ra-úl, Ra-úl, Ra-úl". El bitxo s'ha venido arriba i ha empitonat a tort i a dret fins que el jutge de cadira l'ha fet baixar del núvol assenyalant-li una rigurosíssima doble falta que ha encrespat l'humor del público.

Ha mort fenomenalment d'un tret al cap.

El bochorno ha arribat amb la sortida al ruedo de Maricón de Orihuela, que ha estat escridassat per les seves recents declaracions sobre el preu del petroli. Per més inri el toreador ha relliscat amb una pell de plàtan i s'ha obert una cella contra el quitamiedos.

Gusiluz, el tercer de la tarda, calb i passat de pes (318.000 quilos), ha sortit en tromba i l'ha embestit por todo el ojal, tot i que estava en fora de joc. Al final silencio i palmas. Maricón de Orihuela ha estat passiu amb el capote, melangiós amb el ferro i displicent amb l'embrague.

El quart i el cinquè han estat declarat mansos i han tornat a toriles amb evidents símptomes de tenir ganes de plorar. Els ha substituit el sobrero que, quan s'ha retirat el safety car, s'ha dedicat a fer caca al costat dels picadores.

El sisè i últim de la jornada ha resultat ser un vell conegut dels més veterans: Supertoro, un bicharraco manicorto asindromado de Down de 6 milions de quilos. Maricón de Orihuela l'ha desafiat amb un parell de manolitas i el toro s'ha picat. Mentre el torero el castigaba ben castigado a la zona de 6'25, Supertoro ha perdut els papers i li ha propinat un plantillazo al genoll. Maricón de Orihuela ha demanat el canvi amb ostensibles mostres de dolor i se li ha diagnosticat un trencament fibrilar que el mantindrà allunyat de les plazas dues setmanes. Ràpidament ha sortit a escalfar al burladero el jove de la pedrera Serafín Schrödinger, que ha estat correcte, simpàtic i força diligent. Ha demostrat caràcter i raza quan ha triat el ferro 7 per entrar a matar.

En definitiva, una tarda lamentable. No penso tornar als toros en molt temps. I ara, si em disculpen, que els donin molt pel cul i me'n vaig a veure Perdidos.

La Catalunya optimista. I què, si no?

2008-04-22T11:23:00.004+02:00

El tabac és dolent, i ben aviat ho serà l'alcohol (tot), i després el cafè. Amb el sexe no s'atreviran perquè ja torna a servir per reproduir-se. Sort que els arbres són verds i, sobretot, les roses són vermelles. És la Catalunya optimista, i ja en parlaven Nick Cave i Shane Macgowan amb aquesta magnífica cançó d'esperança.

PROU DE MARRANADES A LA NATURA

2008-04-03T20:27:00.008+02:00

L'anomenada "acció de l'home" està sent devastadora per al planeta. La deforestació, per exemple, és una cosa terrible, gairebé negativa. El comportament humà està fent que algunes espècies animals desapareguin o mutin, adaptant-se al medi. Sense anar més lluny, els voltors ja no es limiten a viure de la carronya, sinó que ataquen animals vius sense esperar que es morin per si sols, i els ossos i els senglars s'apropen a les cases sense por. Però el pitjor és que alguns animals imiten el comportament humà i la seva vida sexual ha deixat de tenir una funció reproductiva i ha esdevingut xauxa, per la qual cosa les poblacions van minvant alarmantment.
No n'hi ha prou amb plantar milers d'arbres un diumenge al matí. Cal que les persones s'apropin als boscos a reproduir-se, i no a fer marranades amb senyoretes eslaves per quatre quartos. Cal donar exemple a les bestioles perquè tornin a actuar com bestioles i deixin de fer-se les persones, que amb aquesta actitud no duraran gaire i el planeta se'n ressentirà.

Un disc interessant

2008-02-26T13:38:00.002+01:00

Ha sortit a la venda un disc interessant. Es tracta d'una gravació remasteritzada a partir dels cilindres de cera originals trobats entre els manuscrits del Qumran, amb cançons de Nostre Senyor Jesucrist.

El treball es titula Jesús de Nazaret canta en español i és un disc fresc carregat de ritmes essenis que mostra la vessant més folk d'un joveníssim Jesucrist.

Hi trobem dotze temes, entre composicions pròpies i versions d'altres artistes. Els arranjaments són els típics del folk jueu: una flauta, gent picant de mans, percussió a base de pedres i el cor de pastors barítons del Gòlgota.

UN ACUDIT SENSE POLIR

2008-02-16T23:13:00.004+01:00

- Ei, Big Chief, has dit "de tonyina"?
- No, no he dit res.

EL CCMA

2008-01-23T23:44:00.000+01:00

El fet que hi hagi un CCMA, ¿què vol dir? ¿Vol dir que el món de la tele es renovarà? ¿I aquest blog?

L'ENYORANÇA ÉS UNA COSA MASCULINA

2008-01-14T19:04:00.000+01:00

Els homes no oblidem fàcilment.

els autors

2007-12-22T14:29:00.001+01:00

Aquests som els que haurien d'escriure i no ho fem.

Bon Nadal i regaleu "Fum, fum, fum".

un regal perfecte pels que odien fer regals

2007-12-11T14:47:00.000+01:00

Ja és a la venda la que ha de ser l'obra de referència sobre les festes de Nadal i tot allò que les precedeix, acompanya i justifica. L'estudi es titula "Fum, fum, fum" i té una portada fàcil de reconèixer.

Una altra portada, també força vistosa, dibuixada -com l'anterior- per l'artista local Gabriel Salvadó, va ser amablement descartada pels responsables de l'editorial.

Benet i Jornet rules!

2007-09-30T22:21:00.000+02:00

Feu klikc per ampliar.

mim mort

2007-09-24T22:42:00.000+02:00

Marcel Marceau ha dit la seva darrera paraula

Literatura catalana

2007-09-22T02:11:00.000+02:00

La festa d'inici de temporada va aplegar, diumenge passat, a Castelldefels, als principals autors de la prestigiosa editorial Quaderns Crema.

busco pis

2007-09-14T00:14:00.001+02:00

Busco pis, concretament un segon que, fins no fa gaire, era en aquest edifici.

no us ho perdeu

2007-08-30T02:27:00.000+02:00

He passat un estiu excepcional llegint, pintant amb colors i retallant el darrer número que m'ha arribat de Scientific American. L'esquema de la dona mecànica és força detallat. Sembla força fàcil de fer, oi? Algú ho ha intentat? Cal realment tanta bobina de coure?

error

2007-08-09T15:47:00.001+02:00

Curs d'estiu: el guió

2007-08-04T11:01:00.000+02:00

Desconfia dels cursos, tallers, manuals, professors i llistes com aquesta. Explica la història que t'agradi. Utilitza el sentit comú. Deixa-t'hi la pell. No t'enganyis.

La rissa, remei infal·lible

2007-07-26T10:32:00.000+02:00

com aprendre estranger

2007-07-22T16:07:00.000+02:00

L’estranger és un idioma fàcil. El secret és aquest: no et fixis en què diu, fixa’t en com t’ho diu. L’actitud de la persona és, en essència, allò que et vol dir. Fer que sí i esperar a veure què passa és una resposta universalment vàlida. Amb paciència qualsevol situació es resol sola, en els cinc continents. Si entro en un restaurant i el cambrer m’aclapara amb preguntes, li vaig fent sí o no aleatòriament a cada pregunta fins que queda satisfet. I si veig que entrem en un bucle assenyalo el plat de la taula del costat.
L’estranger, com tantes altres coses forànies, està sobrevalorat. Aconsello a tothom que no aprengui idiomes. D’idiomes ja n’hi ha massa i massa informació desorienta. La part positiva de sortir a l’estranger és que et desorienta i no entendre res és la manera de començar a entendre alguna cosa.
Quan tornes a casa te n'adones que viatjant has viscut una temporada en la cmpleta inòpia. I descobreixes que s’hi estava bé, que es pot viure sense entendre res, que és saludable i que allarga la vida perquè la fa desautomàtica. Llavors ets tu qui pot parlar i els altres els que no entendran res.

dummie

2007-07-15T21:04:00.000+02:00

Ser dummy és la meva feina. Sóc una d’aquestes persones de mentida que es fiquen dins de cotxes de prova per estimbar-se violentament. Sóc un ninot de fusta però els cops m’han fet una persona receptiva.
El meu pare també era dummy. Recordo que jo era petit i ell jugava a llençar-me a munt. Al sostre de casa encara queden marques. M’anava fent gran i el pare no perdia el costum de pegar-me. Ho feia per despertar la meva vocació. Volia ensenyar-me l’ofici.
Pot semblar que us explico tot això perquè estic dolgut amb ell. No és cert. Rebre és dur, però et fa replantejar les coses, t’ajuda a meditar. Quan et sents tractat injustament arribes a conclusions importants, com ara: que has de decidir si tens dignitat o no la tens, i si la tens has de trobar un lloc on ficar-te-la.
No sóc una persona valenta, ni he defensat mai ningú perquè allò que no vulguis per tu no ho vulguis pels altres. Això sí, com a professional que sóc, he procurat no implicar-me en actes de violència gratuïta. Tinc una tarifa.
La violència és una cultura que desapareix. La culpa és dels diaris i la televisió, que l’han convertit en una cosa bruta i retrògrada, de la que no se’n pot fer broma. Ha esdevingut tabú. Ja ningú es pega pel carrer i es va perdent el contacte entre generacions.
Si el meu fill vol seguir la tradició familiar, com podré ensenyar-li l’ofici? Ho hauré de fer d’amagat, o hauré de pagar a un company de l’escola perquè l’apallissi durant l’hora del pati. Estic d’acord que la violència pot resultar perillosa si s’usa sense seny, i que és físicament pesada. Però aquells que hem rebut sabem que també és terapèutica i relaxant. I encara us diré més. No crec que hi hagi una violència de veritat quan no hi ha estimació.

L'ús del gat

2007-07-11T23:54:00.000+02:00

Estic pagant un gat i no n’estic gens content. No m’ofereix el servei que n’esperava. Només dorm. No sé quina jornada laboral fa. No sé quan he d’arribar a casa per trobar-me’l de guàrdia. No treballa mai. Jo li faig més companyia a ell que ell a mi.
Però la pregunta és: com s'ha arribat a aquest punt. Vull dir, és la seva una passivitat instintiva? Algú entén com ha pogut evolucionar l’espècie? Totes les espècies han lluitat per sobreviure, totes menys els gats. Amb qui els ha tocat competir?, amb vegetals?
A vegades el meu gat dorm tan profundament que l’agafo i el faig servir per enllustrar-me les sabates. Acabo de treure la pols a tot el pis i penso: deu estar mort. Un dia es despertarà al contenidor.
És evident que no necessito el gat per res perquè jo ja sé l’olor que fan les potes de les cadires. Ho sabia abans de tenir gat.

Vatincan Airways

2007-06-30T15:41:00.000+02:00

Qualsevol que hagi passat per un aeroport des del polsegós dia de l'11-S del 2001 ha d'haver-se fet per força aquesta pregunta: Hem de seguir volant? Continuem fabricant avions o ho deixem estar? Si decidim continuar cal fer-ho sobre bases diferents. No pot ser que la Boeing i el Vaticà segueixin ignorant-se.
Mentre les potències colonials europees es repartien els continents, l’Església defensava que el seu monopoli no era d’aquest món. Per això Roma va sentir-se profundament dolguda per l’arrogància dels pioners aeris, que no respectaven el valor simbòlic que té el cel pels cristians. Es veia venir que no seria bona idea enviar fidels a sobre dels núvols i dur-los a visitar al Senyor quan no hi era.
Si els germans Wright haguessin estat frares i l’aeroplà s’hagués inventat en un monestir, l’aviació comercial hauria seguit pautes molt diferents, molt, i ara no estaria en crisi.
La meva anàlisi és estrictament econòmica: el cost que suporta l’aviació per garantir la vida és excessiu. Les companyies aèries no poden continuar garantint la vida perquè la vida és una garantia que no ofereixen en cap altre sector. Vés a un hospital i exigeix a un metge que viuràs. O busca un capellà, mai et dirà: tranquil, que no moriràs. En canvi les hosteses es fan un fart de prometre-ho.
L’aviació laica ja era un negoci ruïnós quan el terrorisme islàmic li va donar el toc de gràcia. No vaig cap valoració moral quan dic que la vida d’un fidel musulmà surt tirada de preu. Per tant, cal rebaixar el preu de la nostra existència. Sé que les devaluacions són doloroses però, fent números, no hi ha cap més manera de continuar volant. L’Ésglésia es quedarà tot el negoci aeri perquè és l’única capaç d’abaratir el cost de les vides humanes occidentals. Aviat entrarem als avions i el pilot ens saludarà: benvingut a bord. Les nostres vides són en mans de Déu. Feliç vol.