tag:blogger.com,1999:blog-8230328284316054677.post-3412509049695655032008-05-25T21:28:00.001+02:002008-05-27T21:48:33.789+02:00Un any més s'ha celebrat la marató de les maratons de muntanya, i no pel recorregut que es espectacular, ni per les muntanyes que són boniques sinó simplement perque en aquest país on es celebra entenen l'esport d'una manera molt diferent, valoren el sacrifici i l'esforç per sobre de tot, i això per ells és una gran festa, la festa on els protagonistes som nosaltres, els corredors!!!<br /><div>Primerament emotiu minut de silenci i record per un corredor originari d'Idiazabal que habia fet totes les maratons i que un terrible accident tallant troncs ha fet que ja no pugui estar més entre nosaltres, carai, ens van fer saltar les llagrimes als milers d'aficionats i corredors que estavem a la plaça.</div><br /><div>A les 9 en punt amb l'ultima campanada, i sortida, la bogeria ha començat. Vaig tirant força fort però em noto bé, tot i que al pas per Otzaurte km 7 ja he anat patint una mica, però agunto el ritme frenetic de cursa. Començem les pujades entre public animant, cridant el teu nom fins a estar afonic, i com no, segueixo apretant, arribant a Aratz, primer cim, em noto una mica fluix de cames, pero espero recuperar a la baixada. Pas per Sancti spiritu, depres de passar per dintre de la muntanya per la cova natural de Sant Adrian, i aqui el públic es inmens, els anims van molt forts per <a href="http://bp1.blogger.com/_46ghBsEMk_M/SDxlXPhjL8I/AAAAAAAAAFc/DBRDIuVhnmU/s1600-h/petit25-05-2008+282.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5205146719312097218" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" alt="" src="http://bp1.blogger.com/_46ghBsEMk_M/SDxlXPhjL8I/AAAAAAAAAFc/DBRDIuVhnmU/s200/petit25-05-2008+282.jpg" border="0" /></a>encarar l'ascenció al Aitzkorri, començo a pujar bé, caminant a bon ritme, però als 10 minuts em noto sense forces a les cames un altre cop, veig que caminant em falta potencia a les cames i amb una mica de pajara decideixo baixar el ritme per intentar recuperar, però la pujada em passa factura, arribo a dalt amb 3h02min, 1 min més que l'any passat però esgotat, per la cresta m'arrastro, i a la baixada bateigada pels vascos com Ostiagorri o paso malament, les camen no poden i les caigudes van anant. Finalmente arribo a les campes d'Urbia, on vist el meu estat decideixo anar trotant poc a poc amb mentalitat ultra, ara als 15 minuts em recupero i començo a tirar bé, fins l'ultima pujada a Andraitz, on torno a caminar però força bé, inclòs vaig intercalant caminar i correr (caco) fins al coll, on m'avituallo una mica i comença el descens, al principi no vaig fi, però als 10 minuts començo a agafar molt bon ritme, i atrapant gent, tot corrent fins a meta. Total 5h30min que amb el moltissim fang i terreny tot mullat i amb aigua em fa estar prou content del temps, només 10 min més que l'any passat.</div>Xavier Solé Fabregathttp://www.blogger.com/profile/09993823533074024959noreply@blogger.com