Maiteoms

Les sabates vermelles

2008-07-06T16:22:00.003+02:00

A continuació podeu llegir un conte maravellos que ha escrit un company del xat.cat que es fa dir "B-612". Només llegint el seu nom, ja us podeu imaginar la gran sensibilitat que té.
Llegir cada un dels seus blocs, fa que t'envolti la màgia que contenen tots els seus escrits.

SABATES VERMELLES

L'Adrià sempre porta sabates vermelles. L'Adrià te vuit anys. L'Adrià sap que tothom mira els seus peus en quant el veuen. Per això l'Adrià sempre porta sabates vermelles. Per a que el vegin.

La gent no entén perquè l'Adrià sempre porta sabates vermelles. Alguns fins i tot riuen d'ell. Per les seves sabates vermelles. Però a l'Adrià no li importa gens. Sempre porta sabates vermelles. I les seguirà portant.

L'Adrià porta sabates vermelles des de fa dos anys. Sempre vermelles. Se les va posar la seva mare un dia que van sortir a passejar plegats. La mare de l'Adrià deia que, portant sabates vermelles, si el perdia el veuria ràpidament entre la multitud perquè porta sabates vermelles. L'Adrià no es va perdre. Però l'Adrià sempre porta sabates vermelles.

L'Adrià, a l'hora del pati, no juga amb cap altre nen. L'Adrià sempre dona voltes pel pati amb les seves sabates vermelles. Alguns nens també riuen d'ell. Però a l'Adrià no li importa gens. Sempre volta mitja hora pel pati amb les seves sabates vermelles.

Un dia un nen es va apropar a l'Adrià. Li va preguntar que perquè sempre porta sabates vermelles. L'Adrià li va explicar al nen que un dia la seva mare el va portar a passejar amb ella. I que li va posar unes sabates vermelles per si es perdia. Així la seva mare el podria trobar ràpidament entre la multitud perquè portava sabates vermelles. El nen li va dir que no calia que es posés les sabates vermelles per anar a l'escola. Que cap nen es perd al pati de l'escola.

La mare de l'Adrià va marxar de casa fa més d'un any. No l'ha tornat a veure mai més. Per això l'Adrià sempre porta sabates vermelles. Per a que la seva mare el vegi si pasa a prop d'ell.

VIURE?

2008-07-06T00:31:00.003+02:00

Avui he vist una pel-licula que m'ha fet pensar moltissim en la decissió que pren finalment el protagonista.

Es un noi, molt jove que pateix des de que va neixer, una extranya malaltia que fa que hagi de viure sempre a les fosques, sense cap classe de llum ni natural ni artificial.

Amb els seus pares han corregut tots els especialistes i curanderos del mon, i no hi ha sol-lució, ha de viure sempre a les fosques o protegit per una mascara, un vestit i uns guants de pell.

Com a tots ens ha passat, arriva l'amor a la vida d'aquest noi, i s'ha de plantejar si vol viure la resta de la seva vida ( si a aixó se li pot dir vida) a les fosques, o només tres dies plenament disfrutant de tot el que li depari la seva curta vida al màxim.

Quina tria tant dificil, oi? penseu que triaria-ho vosaltres?.

Ara jo em poso al lloc d'aquest noi que mai ha viscut com la resta de les persones, no té amics, esta sempre sol i ni tant sols s'ha vist en un mirall.

Ara soc jo la que em poso a la seva pell i trio, i trio viure poc, però plenament, aprofitant tots els moments al màxim, coneixer la felicitat, l'amor, l'amistat, tot, mentre duri, tant se val si son tres dies o una setmana o unes hores.

M'ha fet pensar molt aquesta pel-licula, hi ha moltissima gent que viu i no vol viure, i també moltissima que vol viure i no pot fer-ho, la vida mai es justa per tothom, però ens hem d'enfrontar al que ens ha tocat viure a nosaltres i prendre les nostres propies decissions, erroneas o acertades, però només nosaltres les podem
prendre.

FESTA MAJOR DE VIC

2008-07-02T20:57:00.003+02:00

L’ESPÍGOL

No heu caminat mai
pels vells carrerons de la ciutat,
quan un esguard furtiu de llum
s’escola entre les façanes?

No heu alentit el pas
quan enraonen els segles sota les voltes
amb el primer parpellejar del dia?
Arribat el bon temps, un ciclop ardit
encén les cicatrius de la muralla.

Dels camins abocats a la terra
i dels marges de les boscúries,
s’embola un subtil perfum
per arrombollar-se sobre els teulats.

Vic de boires inaccessibles,
de lloses gebrades i batalls profunds.
Com d’esprémer una llàgrima de les pedres,
Vic retorna, amb diadema d’espígol.

Josep Checa

Un poema precios que defineix d'una manera real i també idealitzada la meva Ciutat, tant estimada.

Jo he nascut i he viscut fins ara a Vic, m'estimo moltissim la meva Ciutat, la porto sempre dins el cor vagi on vagi.

Perquè vosaltres la conegueu i aprengueu a estimar-la com jo, us convido a FESTA MAJOR, el dia 5 de Juliol. Normalment la nostre festa major, no destaca gaire per la seva varietat ni pel seu ventall d'actes,el fet es que el temps no acompanya gaire, sempre sol fer molt bon temps i molt sol i, es clar, comença l'estiu i tothom vol anar a la platja i aprofita el dia de la FESTA MAJOR, per fer-ho.

Els Vigatans ja en fem broma, sempre diem "Ens veiem per la festa major a Platja D'aro".

Però vosaltres no ho feu eh?. Aquest cap de setmana toca FESTA MAJOR DE VIC.

LA CANÇÓ DE L'ESTIU

2008-06-25T17:06:00.006+02:00

Generalment cada estiu es posa de moda una cançoneta que potser no es cap bomba musicalment parlant, però que si que ho es en el que es refereix a exit, la que posen a totes les discoteques, a tots els xiringuitos, en fi, la més popular.

M'agradaria posar-vos unes quantes cançons, i que votessi-ho quina considereu que pot ser la cançó de l'estiu 2008.

1ª Cançó "Vull saber-ho tot de tú"

2ª Cançó "Kamikace d'Amaral"

3ª Cançó "Estrella Polar - Pereza"

4ª Cançó "Eres tonto - El Canto del loco"

5ª. Cançó "No estamos solos - Eros Ramazzotti i Ricky Martin"

Apa, vinga a veure si coincidim i voteu la mateixa que votaria jo.

UNA DECLARACIÓ D'INTENCIONS

2008-06-25T01:40:00.004+02:00

Ara tinc molt temps per pensar, bé tinc molt temps per tot, però moltes vegades només puc pensar.

He pensat molt durant aquests últims dies, he llegit les coses que he escrit al bloc, les vostres respostes, fins i tot he llegit mentalment com canviaria moltes de les coses que he dit o he fet, que sigui per la raó que sigui han ferit a algú í fins i tot m'han ferit a mi mentre les pensava i mentre les escrivia.

Cada persona és un mon infinit de sentiments, d'experiencies, de visions molt diferents de les nostres, i cada persona ja te la seva vida montada i ja els costa prou tirar-la endevant, que ja és dificil.

Moltes vegades m'he cregut amb el dret d'opinar fins i tot de fer algún retret sobre la vida d'altres persones, o sobre les seves decisions i fins i tot sobre els seus sentiments.

M'he adonat que no tinc cap dret a opinar ni a retreure res a ningú.

Voldria demanar excuses si algun cop ho he fet i algú s'ha sentit ferit.

He posat com a titol d'aquest bloc, que volia fer una declaració d'intencions.

El motiu d'aquest titol es perquè per mi també comença una nova vida, que serà molt diferent de la que he portat fins ara i en la que necessito canviar moltes coses, que espero anar aconseguint de mica en mica.

Per començar com que el canvi serà per motius de salut, no vull que ningú es senti obligat ni tant sols amb la necessitat d'ajudar-me. Fer-me costat ja és una altre cosa, sempre m'agrada tenir persones estimades al meu voltant.

Aquesta és la meva vida i crec que m'he d'enfrontar a fer tot el recorregut que em quedi jo,i només jo, de mica en mica anar adquirint més coneixement de com m'afecta la meva malaltia i assumir-lo en lloc de lluitar, i el que es més important intentar conviure-hi. Aixó crec que serà un llarg recorregut,i que em costarà molt, però espero poderm'hi enfrontar jo sola i guanyar-lo.

Totes i cada una de les persones que formeu part de la meva vida, properes i no tant properes, ja teniu la vostre de vida, que ja costa prou de portar-la endevant i que no s'ha de veure afectada en absolut pels canvis que anirà fent la meva.

He mirat enrera i m'he adonat que des de que estic malalta, m'he tornat molt egoista, molt i no m'ha agradat el que he vist.

Jo no soc així, o almenys no ho era i no ho vull tornar a ser mai més, perque ho trobo mesquí.

No vull que ningú pateixi per mi, jo soc forta, ho superaré el dolor no m'espanta, m'espantaria molt més la falta d'amor al meu voltant i aixó ja ho tinc, amb escreix.
Tinc una familia i uns amics que m'estimen. Que més podria demanar?.

Ah sii! potser una cançó? He triat aquesta perquè precisament parla de viure la vida, la teva vida de l'unica forma que tu saps, a la teva manera.

Jo també he acabat plorant amb en Robbie Williams al final de la cançó.

Us estimo molt a tots!!!

FELICITATS JOANA

2008-06-23T19:35:00.005+02:00

Moltes felicitats Joana!!!

Et desitjo per avui i per tots els altres dies de la teva vida, felicitat i amor.

Entre la familia i una petita ajuda dels amics segur que tindràs un dia fantàstic.

Una abraçada, amiga.

SOLSTICI D'ESTIU

2008-06-23T19:15:00.004+02:00

Avui es la nit màgica, la nit més curta de l'any però la més celebrada.
El fet es que la majoria de gent només celebra aixó, que arriva l'estiu i que a partir de les 12 de la nit es Sant Joan.
Jo sempre havia fet el mateix, pero un any em van explicar una llegenda, i tot un grup de gent vam reunir-nos per viure-la tal com diuen que s'ha de fer perquè es converteixi en màgica.
Ens vam reunir tots, als voltant de les 8 del vespre i vam pujar a una montanyeta on hi havia una capella molt petitona, estava oberta, vam entrar,vam encendre unes espelmes i vam estar allà una estona en sil·lenci per calmar el nostre esperit.
Al cap d'una estona, vam sortir de la capella, ja era ben fosc, tots duiem lots i espelmes que era tot el que ens il·luminava. Primer ens vam asseure a sopar per esperar que arrives l'hora màgica del solstici. Eram una colla de gent més o menys unes 10 persones, ems vam avenir moltissim i vam sopar xerrant i compartint tots els nostres menjars.
Quan va ser l'hora ens vam asseure tots en una rotllana, cada un de nosaltres ja portavem escrit en un paper un desig, vam posar tots els paperets amb els nostres desitjos al mig de la rotllana, els vam encendre i ens vam agafar tots de la mà, fent que la energia de tots fos nolt més poderosa perquè els desitjos es complissin.
Vam estar una estoneta així, en sil·lenci , agafats de les mans, allà a dalt d'aquella montanya amb el cel per sostre ple d'estels, no tinc paraules per explicar el que vaig sentir, era una pau, una plenitud, una unió de tots amb tots, us ho asseguro, una experiencia maravellosa.
Quan es va acabar el foc, vam recollir totes les nostres coses, i amb els nostres lots vam anar baixant de la montanya i tornant cap a casa.
Mai en tota la meva vida havia passat una nit de Sant Joan tant bonica, tant màgica i amb tanta pau.

NO HI HA DRET

2008-06-20T17:44:00.000+02:00

Avui 20 de Juny tenia hora a les 11,35 per anar a demanar la meva incapacitat al ICAM al Parc Sanitari Pere Virgili (Edifici Puigmal) de la Avgda. de Vallcarca.

Be, poso totes les dades perquè crec que algú m'havia dit que hi anava al c/. Balmes, de totes formes deu ser ben igual, perquè el tracte humuliant, ironic i de mala educació que he rebut, deu ser cosa dels dos llocs.

Jo, pobre de mi, anava ben convençuda amb un munt d'informes on es demana expressament la meva baixa laboral definitiva i creia que després d'haver-ne parlat tant i d'haver aprobat aquella llei al Parlament, potser les coses haurien canviat i s'ho mirarian amb altres ulls, però res de res, potser ha estat pitjor.

Haig de començar dient que jo hi anava amb tres diagnostics, tots tres incapacitants, i la doctora (no se si era doctora)només volia parlar d'una d'aquestes tres coses de la depresió, tinc informes d'una psiquatre i d'una clinica de salut mental, que es on em varen enviar la meva mutua de treball, que tinc una depresió cronica de molts anys de durada i que ara ha apitjorat moltissim amb la Fibromialgia. Totes dues Psiquiatres diuen moltc clarament que nocessito la baixa laboral definitiva, que en el meu estat no es preveu millora i per tant així com estic ara no puc treballar.

Ella m'ha mirat i m'ha dit "Jo no veig que estiguis tant malament, fas molt bona cara", Mireu, l'hauria pegat però només li he contestat " es que si mira els informes ja veurà que jo a la cara no hi tinc res". Llavors m'ha dit que per tenir una depresió com diuen els informes jo hauria d'estar rossegant-me, quasi sense poder caminar ni sortir de casa i no voldria sortir del llit. l'hi he tornat a contestar "fa dues setmanes que no surto ni de casa ni del llit" no se si li ha semblat prou temps, però m'ha dit que aixo era molt subjectiu la meva paraula contra la seva i com que no hi ha proves de res, ella no em vol tramitar l'invalidesa.

Be, llavors bé lo pitjor, li dono els informes de tots els metges i especialistes que m'han diagnosticar "Fibromialgia" i a més li dic que fa dues setmanes que no puc sortir de casa i camino amb un bastó perquè les cames em fan tant dolor que no m'aguantan, qui hi ha dies que tinc febre, que no puc aixecar el braç ni per pentinar-me, que no puc dormir més de 4 hores al dia, que hi ha dies que ni tant sols puc menjar perqué tal com entra surt i que els dolors a tot el cos i al cap son tant insuportables que ja no se si podré aguantar més aquest estat.

La seva resposta, no us la perdeu: Ha agafat tots els informes que parlavan de Fibromialgia i m'ha dit, que ni sels volia mirar perquè la Fibromialgia es una malaltia que no està contemplada com a incapacitant i que no segueixi per aqui perquè aixó no em portarà enlloc, tampoc em vol tramitar una invalidesa per Fibromialgia.

Llavors bé l'altre diagnostic "Dolor cronic incapacitant" li he explicar que molt dies no em puc llevar i que em fallen les forçes i el dolor m'inabilita tant que ja he caigut tres cops i no m'he pogut aixecar sola, llàstima que ja no tingui els morats i els bonys que em va provocar l'ultima caiguda. Aqui ja hi havia tanta tivantor entre totes dues que ella m'ha dit que no seguis perquè te unes altres persones per sobre d'ella que si presenta aquests informes no em concediran res del que demano, ha plegat l'expedient i s'ha aixecat per fer-me sortir. Jo li he dit "Esperi un moment siusplau, no soc una persona que m'agradi barallarme amb ningú però vosté em tracta de mentidera, gandula i estafadora (perque estic de baixa)"
Doncs sap? jo no la insultaré a vosté perquè m'han ensenyat educació, però si que desitjo amb totes les meves forces que passi pel mateix que estic passant jo, tant sols una semaneta dins el meu cos i les coses canviarian.

Finalment he sortit i he marxat, amb una rabia que no se com podré treureme-la de dins.

No hi ha dret, ens tracten com animals, només senten la paraula Fibromialfia i ja els enrampa.

Espero poder-hi tornar, perquè jo no em donaré mai per vençuda, fins que vegi uns papers que m'inhabiliten per Fibromialgia, hi tornaré tants cops com fagi falta al ICAM, als tribunals, i si fa falta ho faré public a la televisió i als diaris, a mi no sem pot provocar, perque soc bona persona però quan son injustos no paro fins que no aconsegueixo el que per dret em pertany.

ENHORABONA GEMMA

2008-06-16T14:45:00.003+02:00

Avui soc feliç, per tú, perquè has lluitat i has guanyat, qualsevol lluita mereix una Victoria o una recompensa, la teva estava cantada.

Jo crec que no podia triar millor cançó que la dels teus estimats Queen, avui tú ets la guanyadora, avui no es temps de perdedors, es temps de lluitadors i guanyadors.

Comparteixo la teva alegria, i t'estimo.

Moltes, moltes abraçades carinyo.

VENIU I ENTREU

2008-06-15T20:03:00.002+02:00

BENVINGUTS!!

Avui llegint el bloc d'un amic, m'ha agradat molt una frase que hi ha posat. Ha dit que casa seva no te portes ni finestres i que tothom hi es benvingut.

Aixó m'ha donat l'idea que feia uns dies que em rondava pel cap.

Volia convidar a tots els meus bons amics a venir a casa meva, jo ho veig com una manera de demanar ajuda perquè tota la gent que em coneix bé, sap que no demanaria mai ajuda encara que m'hi anes la vida, no per res en concret, jo soc així, una mica (o molt) introvertida i em mengo jo mateixa els meus marrons les meves penes i els meus dolors.

Però fa un parell de setmanes que he arrivat a trobar-me tant malament que quasi no podia caminar i vaig estar uns quants dies tancada a casa per força.

Llavors vaig pensar que ja que jo no podia anar a la montanya, hauria d'intentar que la muntanya vingues a mi, però com que no tinc costum de demanar ajuda,no savia com fer-ho.

Aquest video de'n Jaume Sisa crec que ja ho diu tot, però per si no s'enten prou bé, us demano amics meus, que ja que jo no puc sortir a veure el sol, em porteu vosaltres el sol a casa, amb el ben entès que el sol sou vosaltres, es clar.

DEDICAT A LA TISCAR

2008-06-09T21:16:00.002+02:00

Avui ha vingut a casa meva la Tiscar, la meva millor amiga, l'estimo tant...
Hem passat la tarde xerrant i ens ha passat volant.
Ella ha volgut veure els meus blocs i que li ensenyes com enrar-hi per anar-los llegint.
No hem tingut molt temps, una altre dia amb més hores ho mirarem més bé i fins i tot n'obrirem un per ella.
Aquesta cançó que he posat al començament del bloc, està interpretada per "Los Indios Tabajara". Ella i jo quan erem jovenetes els escoltavem moltissim i ens agradaven molt.
A mi m'agrada especialment perque m'encanta somniar que hi ha aquest lloc més enlla de l'arc Iris, on tot es felicitat i on no s'ha de lluitar per llevar-te cada dia.

FREE HUG

2008-06-07T19:57:00.002+02:00

Mireu aquest video i veureu com pot ser de bonic anar pel mon repartint abraçades en lloc de repartir males cares, trepitjades, insults, empentes etc...
Una abraçada et reconforta tant, que fins i tot si es una persona que no coneguis de res, com aquest noi, es gratificant.
Jo m'he estat mirant el video i de veritat, em venian ganes de correr i abraçar-lo a ell o a qualsevol persona que deixant els prejudicis i aquesta mena de pantalla protectora que sempre portem devant nostre, s'atreveixi a fer una cosa tant bonica com aquesta.
D'altre manera aniriam si en lloc d'armes i explossius al mon s'hi repartissin abraçades i somriures.
Mireu, jo no crec que sigui tant impossible canviar el mal caire que està agafant la societat, amb ganes, bona voluntat i sense posar-hi els diners pel mig, que tot ho espatllen, jo voto que podem.
Com diu la frase que ha fet tant famosa el Sr. Obama "YES, WE CAN".

EL CABALLER DE CORPUS

2008-06-04T21:45:00.001+02:00

Aquesta imatge és la que ha triat la ciutat de Vic per fer propaganda de la processó de Corpus i de tots els actes que es van fer per celebrar aquesta festa, per cert recuperada des de fa uns 4 anys.

Jo recordo que quan era petita per Corpus era festa gran i la meva mare adornava el balcó per honorar el pas de la precessó. Era un acte molt solemne i desfilava tota la gent important de la ciutat i tots els nens i nenes que feien la comunió.

Però el que obria la precessó, era, com es veu a la foto "El caballer de Corpus" engalanat i amb la bandera de la ciutat, a dalt d'un caball, era una imatge majestuosa.

Be doncs tot aixó que us he explicat era la introducció per explicar el que m'ha passat aquest any amb aquests cartells de propaganda. Un dia a la tarde, `vam sortir a comprar amb la meva mare i enganxat a totes les botigues hi havia aquest cartell amb aquest caballer. Quina va ser la nostra sorpresa quan ja després d'aver-ne passat un parell mel miro millor i li dic a la meva mare, quasi cirdant "mama vine, mira aquest home es el meu avi oi?, i la meva mare sel va mirar be i em va dir, i tant que ho es!!

Nosaltres, la familia, ja saviam que era ell l'abanderat de la processó de Corpus, però mai m'hauria imaginat veure'l així, representant la imatge del Corpus a Vic i enganxat a totes les botigues de la Ciutat.

Doncs, ja veieu, aqui us presento al meu avi, en Josep Oms Serra, que ja fa 51 anys que va deixar-nos i que aquest any ha tornat ser el protagonista absolut de les festes de Corpus de la seva Ciutat.

Jo ni tant sols el recordo perquè va morir quan jo tenia 2 anys, però em sento molt orgullosa de que l'hagin triat a ell.

PROTECTOR SOLAR

2008-06-01T16:43:00.002+02:00

Espero que al final, realment estiguis aqui.... esperanme.
Jo si que hi seré.

Meme: Els meus 5 discs preferits

2008-05-29T18:15:00.019+02:00

La meva filla m'ha pasar aquest meme, o sigui que haig de triar els meus 5 discs preferits, ufff... es dificil aixó.

Vull que quedi constància de que men deixo moltissims. Em seria impossible enomenar-los tots.

Be, aqui van els meus preferits:

BEATLES - LOVE ME DO

JOAN MANUEL SERRAT - VERSOS EN LA BOCA (es la meva cançó preferia del disc)

R.E.M. - THE BEST OF REM (He triat la meva cançó preferida del disc)

PAUL McCARTNEY - FLAMING PIE

ABBA - GREATEST HITS ( La canço és Thank for the music )

ARA PASSARÉ LA PILOTA A:

Oriol Nicolas
Joana Torres
Carles Landeira
Gemma Sanchez
Joan.Japs

SILENCI

2008-05-27T02:03:00.005+02:00

Es tard, molt tard, com cada nit espero sentir aquella sensació dolça, placentera que sento quan tinc son. Quan tinc son i em fico al meu llit i sento que es el millor moment del dia, el que em produeix més plaer.

Però avui no vol venir, en seu lloc hi ha el sil-lenci que ho envolta tot, que em fa sentir una pau infinita, em podria passar hores, moltes hores envoltada del meu sil-lenci, llegint o pensant. M'agrada inventar-me coses que em podrien passar o que podria fer i que segurament mai no es feràn realitat, o pensar en el que he fet durant el dia i intentar donar-li la volta, i pensar, pensar i pensar.......

S'ha fet molt tard, ja son més de les 3 i encara estic llegint, i no tinc son, no puc dormir, però el llibre és prou interessant i quan em fan mal els ulls de tant llegir, els tanco i torno a deixarme envoltar pels ritmes del meu amic sil-lenci.

Es curios, no tothom veu o més ven dit sent el sil-leni de la mateixa forma, hi ha molta gent que l'espanta el no sentir res a la foscor. A mi m'agrada, tanco els ulls i em deixo portar per les dues coses, allà al meu llit al meu mon, al meu sil-lenci a la meva foscor, es com estic millor, i si a més d'aixo s'hi afageig la dolça sensacoó de la son, llavors ja es fantàstic.

Dormir i oblidar-te de tot per unes hores, i tenir treballs si et despertes a recordar on ets, o per quin canto del llit has de baixar, o quin dia és, o que haig de fer avui.

Al cap d'una estona quan ja estàs amb el cap al seu lloc, ja no hi ha la pau, ja no hi ha sil-lenci, comença de nou la vida.

A mi el que m'agrada més poder estar al costat d'una persona i no veuret obligat a dir res, poder passejar en sil-lenci i que no sigui violent que a l'altre persona també li agradi. No us podeu imaginar la quantitat de coses que es poden dir amb la mirada i amb el llenguatge corporal.

A vegades el sel-lenci, és el meu millor amic.

"The sounds of silence" de Simon & Garfunker, una petita joia i un plaer pels sentits.

AQUESTA VA PER L'ORIOL

2008-05-25T13:50:00.003+02:00

Aquest matí hem comentat amb l'Oriol (el meu gendre) que ens agradava moltissim aquesta verssió que ha fet en José Mercé de "Mammy Blue", la veritat és que jo tinc una debilitat per escoltar com canta aquest home, m'encanta, em transmet el sentiment que ell hi posa en tot el que fà.

La veritat es que quan era molt joveneta ja l'escoltava i ja era una de les meves predilectes, llavors la van fer famosa els "Pop Tops" i sonava a totes hores i a totes les discoteques.

Però no posaré un doblet, no, avui no.

Aquesta entrada la dedico especialment a l'Oriol i per aixó només posaré la cançó de Jose Mercé. De fet no li cal res més perquè la verssió es fantàstica i ella sola ja omple tot el blog.

Doncs, va per tú ORIOL, (ep!! que amb els gendres s'hi ha de quedar be oi?)

UN TROZO DE VIDA

2008-05-22T20:53:00.004+02:00

“Si por un instante Dios se olvidara de que soy una marioneta de trapo y me regalara un trozo de vida, aprovecharía ese tiempo lo más que pudiera”.

Posiblemente no diría todo lo que pienso, pero en definitiva pensaría todo lo que digo.

Daría valor a las cosas, no por lo que valen, sino por lo que significan.

Dormiría poco, soñaría más, entiendo que por cada minuto que cerramos los ojos, perdemos sesenta segundos de luz. Andaría cuando los demás se detienen, despertaría cuando los demás duermen.

Si Dios me obsequiara un trozo de vida, vestiría sencillo, me tiraría de bruces al sol, dejando descubierto, no solamente mi cuerpo, sino mi alma.

A los hombres les probaría cuán equivocados están al pensar que dejan de enamorarse cuando envejecen, sin saber que envejecen cuando dejan de enamorarse!

A un niño le daría alas, pero le dejaría que él solo aprendiese a volar.

A los viejos les enseñaría que la muerte no llega con la vejez, sino con el olvido.

Tantas cosas he aprendido de la vida... He aprendido que todo el mundo quiere vivir en la cima de la montaña, sin saber que la verdadera felicidad está en la forma de subir la escarpada.

He aprendido que cuando un recién nacido aprieta con su pequeño puño, por primera vez, el dedo de su madre, la tiene atrapada para siempre.

He aprendido que un hombre sólo tiene derecho a mirar a otro hacia abajo, cuando ha de ayudarle a levantarse.

Siempre di lo que sientes y haz lo que piensas.

Si supiera que estos son los últimos minutos que te veo diría “te quiero” y no asumiría, tontamente, que ya lo sabes.

Mantén a los que amas cerca de ti, diles al oído lo mucho que los necesitas, quiérelos y trátalos bien, toma tiempo para decirles “lo siento”, “perdóname”, “por favor”, “gracias” y todas las palabras de amor que conoces.

Nadie te recordará por tus pensamientos secretos. Expresarlos. Demuestra a tus amigos y seres queridos cuanto te importan.

Y se feliz... y deja que el rio de la vida te vaya llevando poco a poco, sin prisas, disfrutando de cada minuto, de cada instante del trozo de vida que Dios te ha regalado."

Autor desconocido.

JOAN MANUEL SERRAT - DE VEZ EN CUANDO LA VIDA

PRINCIPIO DEL VACIO

2008-05-20T11:38:00.006+02:00

Tens el costum de guardar objectes inutils pensant que un dia (ves a saber quan) els pots necessitar?
Tens el costum de guardar diners per no gastar-los pensant que en el futut et poden fer falta?
Tens el costum de guardar roba, sabates, mobles, i utensilis diversos de la llar que ja no fas servir fa molt temps?
I dintre teu? Tens l'habit de guardat baralles, ressentiments, tristeses, pors etc..
NO FACIS AIXÓ!!
VA CONTRA LA TEVA PROSPERITAT!!

Es necessari que deixis un espai, un buit, perquè les coses noves arrivin a la teva vida.
Es necessari que et desfagis de tot l'inutil que hi ha en tu i a la teva vida, perquè pugui arrivar la prosperitat.
La força del buit es el que absorbirà, atreurà tot el que desitgis.
Els bens necessiten circul·lar. Neteja els calaixos, els armaris, el garatge, de tot el que ja no fagis servir.
L'actitut de guardar un pilot de coses inútils, encadena la teva vida.
No son els objectes guardats els que estanquen la vida, es el significat de l'actitut de guardar-los.
Quan es guarda, es considera la possibilitat de falta, de carencia, es pensa que demà podrà faltar i que no tindràs manera de cubrir aquestes necessitats.
Amb aquesta idea, li estas enviant dos missatges al teu cervell y a la teva vida:
-Que no confies en el demá.
-Que penses que lo nou i lo millor no son per tu.
Desfes-te del que ja ha perdut el color i el brillo.
Deixa entrar el nou a casa teva i dins teu.

Joseph Newton

PER MOLTS ANYS MENUDA

2008-05-18T12:51:00.003+02:00

Encara que menuda no s'adigui gens amb el que ja ets ara, una dona fantàstica, per mi sempre seràs la meva menuda, la meva nena tant esperada i desitjada.

El dia que vas neixer, va fer una dia precios, d'estiu, amb un sol radiant que ja presagiava el tresor que estava a punt d'afagir-se a la familia. Va ser el dia més feliç de la meva vida, quan et vaig tenir als meus braços i vaig veure la meva menudeta, la meva vida va canviar completament, per sempre.

Ara, que ja has volat del niu de la mama, a pesar de que et trobo molt a faltar, estic molt orgullosa de que al fer-te una dona i viure pel teu compte, encara veig en tu tots els valors que jo he intentat inculcar-te sempre barrejats amb els que tu ja tens per naturalesa, la teva integritat, la teva deliciosa inocencia, la teva fermesa i voluntat per tirar la teva vida endevant, en fi un munt de valors que fan que em senti la mare més satisfeta del mon.

PER MOLTS ANYS MENUDA MEVA!!!!!!!! T'ESTIMO MOLT!!!

Aquesta cançó sempre em fa pensar en tu, pels ocells que fan niu als teus cabells,(els teus somnis) i perque la primavera (tu) es mor si no pot anar de passeig.

Espero que t'agradi aquesta verssió, jo l'he trobat preciosa, no l'havia sentit mai.

POTSER DEMA....

2008-05-17T19:13:00.003+02:00

Avui m'he decidit a fer un bloc d'esperança, que parla del demà, del demà al que mai arrivas perquè sempre vas un dia enrrera del teu demà.

No m'havia plantejat mai la vida d'aquesta manera i avui xafardejant pel youtube, he trobat una cançó, cantada per una nena petita que sincerament les paraules que ella canta a la cançó, m'han donat una lliçó, una manera de veure la vida molt diferent, i a mi m'ha arrivat al cor y m'ha ajudat precissament aquesta cançó, perque aquests dies estic una mica, o potser un molt nerviosa per com m'aniràn les coses a partir de demà o de la setmana que bé.

La setmana que bé tinc moltes coses, que per mi son crucials, i que segons com vagin em poden cnaviar la vida. La veritat es que només faig que donar-hi voltes.

I m'he assegut devant l'ordinador i una má bondadosa, que segur que sempre tinc al meu costat per ajudar-me, m'ha portat a escoltar el que diu aquesta cançó i si, mira, m'ha alegrat el dia, he començat a mirar-ho d'una altre manera.

Demà, es demá i avui quan s'acabi el dia, tornarà a ser avui i demà seguira sent demà, sempre eternament un dia després del que estas vivint, per tant, demà no em pot fer patir ni preocupar perquè mai serà demà, i avui vull viure les coses bones que passin al meu voltant i aixi dia a dia, i no em penso preocupar per el que passarà la setmana que bé, ja ho faré quan arrivi el moment, mentres tant no cal pre-ocuparse, es millor ocuparse'n, sense el pre quan calgui.

Moltes vegades deixes de passar un bon dia amb els teus, o deixes de disfrutar de qualsevol cosa del dia que estàs vivint per res, perquè quan arriva el demà, ja no existeix el que et preocupava.

Aqui us deixo aquesta nena cantant la verssió en Espanyol de la cançó "Tomorrow" del musical ANNIE.

FELICITATS!!!!!!

2008-05-13T21:56:00.006+02:00

Avui 14 de Maig és SANTA GEMMA, el sant de la meva nena petita, una nena petita que ja te 24 anys, però que per mi sempre serà la meva nena.

La meva Gemma, que per poder-li posar aquest nom em vaig haver de barallar amb part de la familia i amb el capellà que l'havia de batejar. La familia no m'importava gaire perquè vaig pensar que ja s'hi acostumarian, però amb el capella li vaig dir que si no volia posar-li aquell nom, aniria a batejar-la a un altre lloc on no m'hi posessin problemes, es que era una mica carca i deia que Santa Gemma era una santa extrangera i la veritat es que no surtia a cap santoral, vaig haver de buscar qui tenia una Gemma a la familia per saber quin dia havia de celebrar el seu Sant.

Sempre que penso que hi ha àngels entre nosaltres, la imatge que hi poso es la de la Gemma. De petita em va donar una mica de guerra, perquè sempre estava malalta i només volia la mama, la portava sempre a coll o agafada a les meves cames, i amb aire d'autoritat li deia a la seva germana Marta (que era 3 anys més gran que ella)"La falda de la mama és meva".

Ara que ja és una dona, té uns valors morals i d'educació que em fa sentir orgullosa de ser la seva mare.

Avui doncs, Gemma, petita meva et vull felicitar d'una marera especial, et posaré una cançó d'en Frank Sinatra que es diu "I got you under my skin", per dues raons.
Perque et porto sota la meva pell i et tinc tant profund dins el meu cor, que ets realment una part de mi.

I també perquè avui fa 10 anys que "LA VEU" tal com li deia tot el mon, el gran Frank Sinatra es va morir, i no he trobat una manera millor per recordar-lo que fer servir unes paraules i una cançó seva per desitjar-te un feliç dia.

Felicitats Carinyo!! T'estimo i sempre et portaré sota la meva pell.

FRANK SINATRA "I'VE GOT YOU UNDER MY SKIN"

VISC PER ELLA

2008-05-10T19:43:00.004+02:00

Moltes vegades m'ajuda a recuperar l'ànim, també moltes em fa sentir més fràgil, em fa cridar, riure, plorar, em cura el cor quan està mal ferit, i sobretot em fa somniiar, quan la sento, tanco els ulls i sempre m'imagino com viuria jo l'historia que ella m'està explicant.

Des de que tinc us de raó, mai he viscut separada d'ella, m'ha acompanyat tota la vida, no sabria viure sense tenirla sempre a prop meu, m'ha salvat de molts mals moments, perquè em fa feliç, tant me fa com va vestida, amb texans ajustats i estripats, amb vestit llarg i els cabells al vent, amb mini faldilla i cabells de colors, amb trajo i corbata, amb tendresa o em força, amb sentiment o amb odi, estrident o suau com les onades del mar, es igual totes i cada una d'elles em transporta, fa que per uns minuts la meva vida sigui diferent, perfecte o imperfecte, es igual, però diferent.

Algunes vegades penso que podria viure amb moltes menys coses, la societat que ens envolta ens fa creure que son necessaries moltes coses encara que realment en podriem prescindir. I m'he posat a eliminar mentalment el que no necessito, la veritat es que deu ni do les coses de les que podria prescindir, no diré totes les que no necessito, però si us dire les que per mi son la meva vida, les que cada dia em donen forces per començar un altre cop, quedareu parats del poc que jo necessito.

Les més importants son la meva mare i les meves filles, sempre en primer lloc. Els meus estimats llibres, sense els que no podria viure. I ella, sempre ella, acompanyan-me sempre a tot arreu on vaig, sempre dins meu, sempre ajudan-me a viure.

ELLA, és la música, visc gràcies a ella.

Aquesta bellissima cançó, interpretada per ANDREA BOCCELLI i MARTA SANCHEZ, refelxa el que sento jo per la música.

PER LA MARTA

2008-05-08T19:41:00.003+02:00

Fa uns dies que estic neguitosa, intranquila, no sabria explicar-ho, se que a una part del meu cor li passa alguna cosa, que no es del tot feliç.

Jo no estic al seu costat, però entre nosaltres hi ha una unió tant gran que quan ella pateix o està intranquila, jo ho sento, ho visc, al cap i a la fi ella es una part de mi i com dirien els "Pereza" "Su sangre corre por mi tripa.

Carinyo,ja se que tens tot el dret a tenir dies baixos, a dubtar, a pensar que no has pres el camí correcte, en fi a questionarte si vals prou, si ho fas prou be.

Jo només et puc ajudar estant per tu, dien-te que t'estimo i que no et desanimis que tens un gran talent, que no t'has equivocat, que tu vals tant, com a persona i com a professional que no es podria pagar amb diners, que ets especial, que ets una lluitadora i no tinc cap dubte que una guanyadora.

Recordo que quan eres adolescent només hi havia una cosa que et pogues calmar quan estaves triste o quan et passava alguna cosa que et feia patir. Recordo les hores que et passaves tancada a la teva habitació, escoltant una vegada i una altre al teu grup preferit, a SAU, només ells tenien aquest poder sobre tu, fer que un novol negre es transformés en un sol radiant.

Amb aquesta intenció et dedico aquesta cançó. Saps que passi el que passi sempre et quedarà:

EL TREN DE MITJA NIT

I La mare, es clar. T'estimo bonica.

DUES CANÇONS D'AMOR 2ª PART.

2008-05-07T20:46:00.004+02:00

Tal com us vaig prometre, aqui us poso dues cançons que també son d'amor, però d'un amor més dolç, d'un amor que no et fa patir i que et fa somniar en trobar-ne un per tu. A qui no li agradaria que algú li digues aquestes pareules tant boniques que diu en aquesta cançó en PAUL ANKA, a mi m'encantaria ser el destí d'algú.

YOU ARE MY DESTINY

Aqui us deixo també una altre canço que em va omplir el cor de tendresa la primera vegada que la vaig sentir, i que segueix passant el mateix cada cop que l'escolto.
Es com un caramel amb gust d'amor.

BEBE - SIEMPRE ME QUEDARA

Espero que us agradin tant com a mi.