tag:blogger.com,1999:blog-81654842008-07-07T17:21:54.249+02:00Mercè Piquerashttp://www.blogger.com/profile/12885027344664887094noreply@blogger.comBlogger241125tag:blogger.com,1999:blog-8165484.post-28966957379227621622008-07-06T23:39:00.001+02:002008-07-06T23:39:01.718+02:00

Fa poc recordant les revetlles de San Joan de la meva infància, vaig escriure: "Vaig viure uns anys al carrer Cardener de Barcelona (aleshores se'n deia 'Cardoner'), en el barri 'de la Salut', que ara forma part del districte de Gràcia, i la foguera de Sant Joan es feia en un descampat que hi havia a tocar d'uns horts (suposo que ara no deu existir el descampat ni tampoc els horts)." El carrer

Mercè Piquerashttp://www.blogger.com/profile/12885027344664887094noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8165484.post-76802569660511661322008-07-05T15:48:00.002+02:002008-07-05T20:30:48.410+02:00

Les darreres setmanes he sentit i llegit molts comentaris sobre el videojoc "The Wheelman", que sortirà a la tardor i està ambientat a la ciutat de Barcelona. Els mitjans de comunicació es van fer ressò de la crítica de l'Ajuntament, que sembla que vol emprendre accions legals per impedir la difusió del joc. Vilaweb deia que, per a la regidora d'Educació, Montserrat Ballarín, "el videojoc es

Mercè Piquerashttp://www.blogger.com/profile/12885027344664887094noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8165484.post-42083271345729787902008-07-04T17:50:00.002+02:002008-07-04T17:56:02.205+02:00

Avui he estat testimoni d'una persecució ciutadana a un lladregot de carrer. Sortia d'una reunió que s'ha fet en una entitat a tocar de l'Arc del Triomf i havia d'anar a fer una gestió prop de la Rambla; he decidit creuar pel carrerons de Ciutat Vella. Acabava de deixar el carrer Trafalgar i m'he aturat un moment a mirar l'església de Sant Pere de les Puel·les des de la placeta que hi ha al

Mercè Piquerashttp://www.blogger.com/profile/12885027344664887094noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8165484.post-91181264311603231012008-07-04T00:33:00.000+02:002008-07-04T00:37:59.325+02:00

Una banda --en relació amb la música-- sempre havia estat un conjunt de músics que tocaven instruments de vent i de percussió, i una de les característiques de les bandes és que podien tocar caminant, en desfilades, cercaviles, etc. Moltes ciutats, viles i pobles tenien --i tenen-- les seves bandes i n'hi ha també de militars. En el meu barri recordo haver sentit tocar també la banda d'una

Mercè Piquerashttp://www.blogger.com/profile/12885027344664887094noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8165484.post-63159047373836038242008-07-03T02:23:00.001+02:002008-07-03T02:23:00.836+02:00

Buscant en un calaix el CD amb el programari de l'escànner (aquests dies estic treballant en un altre ordinador i no aconsegueixo connectar-hi), m'han vingut a les mans uns DVD en què el meu germà Joan va gravar les fotografies dels àlbums de família que havia fet el meu pare. (El regal que el Joan ens va fer a mi i als altres germans, amb aquests DVD, no té preu!) M'he oblidat del problema amb

Mercè Piquerashttp://www.blogger.com/profile/12885027344664887094noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8165484.post-17114281246263879422008-07-02T12:54:00.001+02:002008-07-02T16:20:19.465+02:00

Descriure una sensació física amb paraules és un exercici difícil. Potser per això conservo el record d'alguns llibres on he trobat descripcions molt acurades d'algunes sensacions, que fan que el lector o lectora gairebé arribi a experimentar-les. Un d'ells és El perfum. Les descripcions dels perfums que hi fa Patrick Süskind són per a mi el millor tret de la novel·la i allò que hi està més ben

Mercè Piquerashttp://www.blogger.com/profile/12885027344664887094noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8165484.post-87364880106263892682008-07-01T09:20:00.003+02:002008-07-01T09:21:49.172+02:00

Fa un parell de setmanes vaig anar a la presentació del llibre Com va néixer la Universitat Ramon Llull, escrit per Miquel Gassiot, que va ser el primer rector de l'esmentada universitat. La creació de noves universitats sovint significa construir uns edificis, omplir-los de mobles, llibres, laboratoris, etc.; dissenyar unes carreres i els seus programes, contractar el professorat, i finalment,

Mercè Piquerashttp://www.blogger.com/profile/12885027344664887094noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8165484.post-33989568685148375412008-06-30T10:25:00.001+02:002008-06-30T10:27:39.996+02:00

No és amb una manta sota el braç, que he de sortir de casa, però sí que he de fer-ho amb una jaqueta, un mocador per al coll i de vegades fins i tot ho faig amb uns mitjons a la bossa, per si de cas. I com més calor fa a la ciutat, més complements per abrigar-me he de dur amb mi. Reconec que sóc un cas especial, perquè tinc una gran sensibilitat al fred i als corrents d'aire, que em causen

Mercè Piquerashttp://www.blogger.com/profile/12885027344664887094noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8165484.post-9811275717373197352008-06-29T09:56:00.000+02:002008-06-29T09:56:17.666+02:00

"On el dia dorm amb ulls oberts" és el nom del bloc que fa uns dies ha encetat Antoni Pou. És el diari d'una expedició a l'Àrtic del segle XXI. Pou és físic, però la seva estada en el trencaglaç Amundsen durant tres setmanes no la fa com a científic, sinó com a periodista. Perquè també és periodista; en realitat és un periodista i divulgador amb formació científica. Els seus articles poden

Mercè Piquerashttp://www.blogger.com/profile/12885027344664887094noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8165484.post-51383713325999754612008-06-28T16:56:00.005+02:002008-06-28T21:30:28.319+02:00

No em dedico a l'ensenyament, però m'interessa la difusió de la ciència en qualsevol àmbit, i per aquest motiu aquest matí he assistit a una jornada dedicada al professorat de ciència d'ensenyament secundari. Hi han participat cinc científics que han mostrat, en la majoria dels casos de manera pràctica, que la ciència pot ser entenedora i fins i tot atractiva i divertida, si l'ensenyant s'ho

Mercè Piquerashttp://www.blogger.com/profile/12885027344664887094noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8165484.post-9703467956435466352008-06-27T17:12:00.001+02:002008-06-27T17:25:12.082+02:00

Sembla que la notícia del dia sigui la victòria de la selecció espanyola en el partit de semifinal del campionat europeu de futbol. No sé els minuts que els telenotícies han dedicat a mostrar-nos les bajanades que fa la gent pel futbol (sigui quin sigui l'equip que guanyi; avui és l'afició espanyola, però diumenge podria ser l'alemanya i en altres ocasions ha estat la barcelonista o la

Mercè Piquerashttp://www.blogger.com/profile/12885027344664887094noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8165484.post-53551368112006193082008-06-26T10:39:00.002+02:002008-06-26T10:49:42.986+02:00

La revista Nature, una revista científica britànica en la qual una gran majoria d' investigadors o investigadores voldrien publicar els seus articles, pel gran impacte que té en la comunicat científica, dedica aquesta setmana un editorial a les llengües minoritàries. És una llàstima que aquesta revista no sigui d'accés obert i que calgui estar-hi subscrit o connectar-s'hi a través de la

Mercè Piquerashttp://www.blogger.com/profile/12885027344664887094noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8165484.post-66765867169582315222008-06-25T17:25:00.002+02:002008-06-25T21:57:31.279+02:00

Ho he sentit al Telenotícies: el premi Príncipe de Asturias de les Lletres 2008 és per a la novel·lista i poeta canadenca Margaret Atwood! M'he alegrat molt. Sóc una admiradora d'Atwood, a qui vaig 'descobrir' fa uns vint anys, en un curs d'anglès en què cada trimestre analitzàvem i comentàvem un llibre en profunditat. El professor --londinenc de naixement, però criat al Canadà-- va voler que

Mercè Piquerashttp://www.blogger.com/profile/12885027344664887094noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8165484.post-44944878179146639562008-06-25T12:40:00.001+02:002008-06-25T12:41:28.378+02:00

Quan la meva filla Ana tenia uns tres o quatre anys, un dia em va dir "mama, saps que aquí --s'assenyalava el cap-- tinc una tele on puc veure el que jo vulgui?". Em va fer gràcia aquesta comparació que feia de la seva imaginació amb un televisor. I li vaig dir que totes les persones en tenim una, de tele, però que hi ha molta gent que no se n'assabenta i d'altres que potser saben que la tenen,

Mercè Piquerashttp://www.blogger.com/profile/12885027344664887094noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8165484.post-50398294718411151052008-06-24T17:55:00.003+02:002008-06-24T19:14:14.984+02:00

Llegeixo a Vilaweb que el port de Ciutadella és avui tancat pel perill que s'hi pugui produir una rissaga. A la Mediterrània no hi ha marees, però de tant en tant i especialment en zones parcialment tancades com ara ports o badies es produeixen unes oscil·lacions en el nivell del mar que no són periòdiques ni depenen dels astres, sinó que tenen causes meteorològiques. Són les seixes, que van ser

Mercè Piquerashttp://www.blogger.com/profile/12885027344664887094noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8165484.post-80980335110180200372008-06-24T09:17:00.002+02:002008-06-24T09:23:04.256+02:00

La nit de Sant Joan és nit d'alegria estrellat de flors, l'estiu ens arriba de mans d'un follet que li fa de guia. Primavera mor, l'hivern es retira. Si arribés l'amor, mai més moriria. Així comença la cançó que Sisa dedicava a la Nit de Sant Joan en aquell espectacle de Dagoll Dagom de fa potser vint-i-cinc anys o més. Fogueres, coca, focs artificials, balls... són alguns dels ingredients

Mercè Piquerashttp://www.blogger.com/profile/12885027344664887094noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8165484.post-43040507679199532602008-06-23T08:39:00.003+02:002008-06-23T08:40:15.799+02:00

Entre els fulletons informatius que hi ha a l'entrada de l'Institut d'Estudis Catalans, hi ha un tríptic dedicat a Mercè Rodoreda i els jardins. Inclou alguna fotografia i dibuix d'aquesta escriptora, una breu descripció de la seva obra i uns comentaris sobre la seva afició per les flors i els jardins. A més, fa referència al jardí Mercè Rodoreda, un dels pocs jardins penjants que hi ha Barcelona

Mercè Piquerashttp://www.blogger.com/profile/12885027344664887094noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8165484.post-46696318537131715392008-06-22T09:35:00.001+02:002008-06-22T15:23:00.834+02:00

M'agrada Nanni Moretti com a director de cinema i com a actor i m'agraden les seves pel·lícules (les que he vist). Em passa com amb el cinema de Woody Allen, que sé que una pel·ícula seva m'agradarà o m'interessarà més o menys que l'anterior, però no em decebrà. Moretti m'interessa també pel seu paper dinamitzador dels moviments socials italians de protesta sorgits durant l'anterior època de

Mercè Piquerashttp://www.blogger.com/profile/12885027344664887094noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8165484.post-77141857742831457892008-06-21T13:35:00.001+02:002008-06-23T08:25:46.671+02:00

La Petita història de Mercè Rodoreda és un llibre sobre una dona, Mercè Rodoreda, fet per dues altres dones, Marta Nadal i Pilarín Bayés, que han aconseguit una petita joia: Suposo que aquest llibret (12 pàgines i les cobertes) està pensat per explicar la vida de Mercè Rodoreda a la mainada. No sé, però, si la mainada en gaudirà tant com ho fet jo llegint-lo i --sobretot-- contemplant-ne les il

Mercè Piquerashttp://www.blogger.com/profile/12885027344664887094noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8165484.post-34919828119034283812008-06-20T18:10:00.005+02:002008-06-20T19:05:51.328+02:00

Aquest mes, i per motius diferents, he anat dues vegades a Lleida. L'Avant, la versió "regional" del tren de gran velocitat, fa possible que trigui menys d'anar de casa meva (en el districte de Les Corts, a Barcelona) a Lleida que si anés a l'altre extrem de la meva ciutat en autobús en hora punta. Dilluns passat vaig arribar a Lleida poc després de les deu del matí i vaig anar tot passejant

Mercè Piquerashttp://www.blogger.com/profile/12885027344664887094noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8165484.post-26105533522968345142008-06-19T09:15:00.000+02:002008-06-19T09:15:33.015+02:00

De vegades he reflectit en aquest bloc imatges insòlites o curioses de Barcelona. De curiositats urbanes, però, n'hi ha per tot arreu. Avui recupero algunes fotos fetes a Madrid en diverses visites a la capital de l'Estat. En la primera es veu una botiga que s'anomena Pequeñita Pescadería. No sé quin deu ser el concepte de 'pequeñita' per al propietari o propietària de la botiga, però aquesta no

Mercè Piquerashttp://www.blogger.com/profile/12885027344664887094noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8165484.post-83049833939786393632008-06-18T09:40:00.001+02:002008-06-18T09:45:37.202+02:00

Ho llegeixo a Vilaweb. Montserrat Abelló ha rebut el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. Una bona notícia per començar el dia. Fa un parell de mesos esmentava en aquest bloc l'homenatge que les dones de Les Corts li van retre amb motiu del seu noventè aniversari. Montserrat Abelló llegeix alguns poemes seus amb motiu el Dia Internacional de les Dones 2008 Centre Cultural Les Corts,

Mercè Piquerashttp://www.blogger.com/profile/12885027344664887094noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8165484.post-16234202552649834482008-06-17T13:04:00.000+02:002008-06-17T13:05:24.550+02:00

Barcelona ha tingut durant molts segles una única catedral: la Catedral gòtica, construïda en el lloc on es trobava la ciutat romana. Des de fa algunes dècades, per a molts turistes hi ha una altra catedral: la "catedral de Gaudí", segons algunes guies; és a dir, la Sagrada Família, que primer va ser centre de peregrinació per a japonesos i ara ja ho és per a tot tipus de turista. Doncs bé, hi

Mercè Piquerashttp://www.blogger.com/profile/12885027344664887094noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8165484.post-24958879754878067132008-06-16T00:01:00.002+02:002008-06-18T21:57:48.130+02:00

M'han fet una consulta de part d'un professor nord-americà. En un viatge que el 1991 va fer aquest professor amb la seva esposa, Sally Fox, a Barcelona, ella va comprar les rajoles de ceràmica de les quals incloc aquí la fotografia. Sally Fox, que va morir el 2006, col·leccionava imatges que representessin la dona en el treball o en l'esport i havia editat calendaris, agendes, llibretes de notes

Mercè Piquerashttp://www.blogger.com/profile/12885027344664887094noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8165484.post-18254129279273050952008-06-15T10:10:00.004+02:002008-06-15T21:39:46.831+02:00

Llegeixo a l'Heraldo de Aragón de l'11 de març de 2008 la noticia de la publicació de Pilar Narvión. Andanzas de una periodista perezosa (J.C. Soriano, Ed. Tirwal, Teruel, 2008), un llibre de memòries escrit per un col·lega de Narvión a partir d'una sèrie de converses amb la periodista. El titular ("Pilar Narvión, un pionera del periodismo en España") em va cridar l'atenció perquè la història

Mercè Piquerashttp://www.blogger.com/profile/12885027344664887094noreply@blogger.com