estripanits

99: inventari

2008-07-25T09:39:00.003+02:00

simpàtiques, no tan simpàtiques, amables, esquerpes, baixetes, normaletes, unes poques tan altes com jo, de mans grans, de mans petites, de mans ossudes, de mans molssudes, morenes, rosses, castanyes, alguna pèl-roja, de cabells llisos, de cabells rinxolats, cama-llargues, cama-curtes, de peus grans, de peus petits, de peus estrets, de peus amples, rialleres, sorrudes, d'ulls grossos, d'ulls petits, amb el cabell llarg, amb mitja melena, una de pelada al zero, sornegueres, sarcàstiques, iròniques, de mirada profunda, de mirada fugissera, espantadisses, decidides, bones bevedores, abstèmies totals, amb parrús pelut, amb parrús depilat, noctàmbules, diàmbules, de pits menuts, de pits grossos, gracioses, poca-soltes, de llavis prims, de llavis molsuts, agraïdes, desagraïdes, de malucs amples, de malucs no tan amples, bones conversadores, mudes virtuals, que prefereixen els meublés, que prefereixen un lloc públic, de pits ferms, de pits caiguts, amb pessigolles, sense pessigolles, de llengua joganera, quasibé sense llengua, amb ganes de tornar-hi, "si te he visto no me acuerdo",...

A totes vosaltres (cadascuna que s'agafi els epítets que li corresponguin i que es faci el seu propi trencaclosques), aprofitant l'avinentesa del post número 99, que m'ha servit per inventariar-vos, a totes vosaltres, doncs, per tots els bons moments (i algun de no tan bo, que tot s'ha de dir), moltes gràcies. I és que, sense vosaltres, les que heu estat, les que sou i les que sereu, l'Estripanits no hauria arribat fins aquí... ni tampoc podria anar gaire més lluny!!!

A la dutxa falta gent...

2008-07-23T18:59:00.000+02:00

Amb la calor que fa, no us vindria de gust una dutxeta? Uf, a mi sí! Serà el primer que faci en arribar a casa de la feina. I vosaltres? Per cert, per si a aquestes alçades encara no teniu clar quines són les passes necessàries per prendre una dutxa correctament, aquí us deixo aquest video. Ah!, i pareu atenció en com es dutxa ella... i com es dutxa ell!

Premi TrempaMulla, un premi santboià

2008-07-19T12:40:00.000+02:00

Els amics del bloc col·lectiu Humor i sexe santboià han creat un premi específic per a blocs eròtics en català, el Gran Premi Bloc TrempaMulla i me l'han atorgat, entre d'altres, a mi. La veritat és que, venint de gent del meu poble, em fa una gràcia especial, què voleu que us digui...

Segons expliquen, aquest Gran Premi, "es concedeix a aquell bloc o blocs de contingut eròtic escrits principalment en llengua catalana, la lectura dels quals provoqui més TREMPERA o MULLENA, segons sigui el cas, és a dir segons si sou mascle o femella, amb independència de la vostra orientació sexual". L'atorguen a tres blocs i els altres premiats, a part de mi, han estat la gent de La Cuca al Cau i la Lucrècia de Borja: més ben triats no podrien haver-ho estat... per cert, Lucrècia, xata, aquest cop no te l'he donat jo, el premi, eh?, que consti! Ara em toca a mi fer les concessions del premi i, sense pensar-m'ho gaire, els meus premiats són:

El Striper, per Striptease d'Històries

La Guspira, per Paraules despullades

El Skorbuto, per Skorbuto eròtic

Que tots tres us ho teniu ben i ben merescut. Bon cap de setmana... i estripeu força!!

Killing me softly...

2008-07-17T14:01:00.002+02:00

A vegades passen coses, volgudes o no, que et toquen els nassos. Això va com va, oi? En fi, com que habitualment no s'hi pot fer res... pren-t'ho amb calma i fes-ho softly. I, una mica agafat pel pèls, ja ho sé, un regalet: Roberta Flack!

Fer-se palles: l'enquesta i el post d'un amic

2008-07-15T09:53:00.000+02:00

El divendres al vespre, entre birra i birra, discutia (en el bon sentit de debatre) amb un col·lega sobre el fer-se palles: ell mantenia que a mida que s'ha anat fent gran ja se'n fa menys, fins al punt que ara gairebé ja no es masturba, mentre que jo li deia que, si fa no fa, me'n segueixo fent sempre que em ve de gust. Bé, ja entendreu que el tema era allò que els gavatxos en diuen un "pour parler" i que no tenia altra transcendència que no fos fer-la petar. De tota manera, em va fer gràcia penjar-ne una enquesta (que trobareu a la columna de la dreta) per saber la vostra opinió.

I ara, en escriure això, m'ha vingut al cap un altre meu col·lega, l'amic Nasi, que fa cosa d'un any o així va desparèixer del mapa per uns problemes (que ara no són del cas) amb una altra blocaire. Us deia, doncs, que m'ha vingut al cap per un dels posts que havia penjat on, opino jo, fa una de les millors descripcions d'una palla que mai hagi llegit. I, amb el vostre permís (i també amb el teu, Nasi), us el reprodueixo:

Arribo a casa tardíssim: ara ja és dissabte i la cosa s’ha encabronat en plegar de la feina i el meu amic Matusalén ha fet de les seves, de manera que només arribar em regalo una dutxa ràpida, enceto una Moritz per desembussar i engego l’ordinador, que avui no he pogut mirar-me el correu. ELLA me n’ha enviat un, resposta d’un de meu anterior,

obro parèntesi pels mal pensats: a ELLA no tinc el goig ni el gust de conèixer-la ni tan sols hi he parlat mai, que ELLA i jo només ens hem trobat un parell de cops al msn i hem creuat uns quants correus, tanco parèntesi

on em diu, entre d’altres coses, “i si fas alguna cotxinadeta de la teves pensa en mi, porfi!!!!!” i com aquell qui no vol la cosa mira tu que començo a pensar en ELLA...

ELLA és dreta al meu davant amb somriure trapella i jo que m’hi atanso i l’abraço i la trobo suau i ferma a l’hora i acosto la meva cara a la seva i la beso amb dolçor, que ELLA es deixa fer, i després les nostres llengües es troben enjogassades, repassant genives i xuclant llavis, i li llepo el coll i li mossego les orelles i li acarono el clatell i la meva mà baixa esquena avall que ELLA s’esborrona. I li trec la roba

em descordo el barnús i començo a tocar-me la cigala que ja és trempada

i ara jugo amb els seu mugrons i ELLA no fa res perquè només es deixa fer i quan l’ajec amolla un sospir de plaer perquè sense voler li he fregat l’entrecuix que jo encara no hi volia arribar i la giro de bocaterrosa i li beso i li llepo i li toco l’ullera que deixo ben molla de saliva, ben a punt pels meus dits que frisen com frisa ella però no, que encara no és l’hora. I la poso ara de panxa enlaire

em toco els ous i començo ara un lent vaivé amunt i avall

i m’amorro ara a l’entrecuix i ELLA alça les cames ben amunt per fer-me la feina més fàcil i jo li ho agraeixo abraonant-m’hi, treballant el seu botó que trobo també trempat i sensible que respon immediatament als meus estímuls i li baixa una glopada immensa de sucs que recullo amb avidesa i, ummm, com m’agraden!, que m’ajuden en la meva tasca de donar-li plaers. I m’unto els dits dels seus sucs

el moviment s’accelera i sense que pugui evitar-ho tinc un espasme a la ronyonada

i els reparteixo entre la seva vagina i el seu cul mentre amb l’altra mà li frego els mugrons amb suavitat i segueixo llepant i xuclant i llepant i xuclant i llepant fins que

em ve una ejaculació enorme, brutal, udolo del gust

ELLA aixeca el pubis amb els espasmes de l’orgasme i se li escapa un udol del gust

Més premis: ara, de dos en dos!

2008-07-14T10:06:00.000+02:00

La benvolguda Robelfu, que mai no para, m'ha concedit dos premis més, el Premio a la Ternura i també el premi Blog Ácido. Ostres, tu, moltes gràcies, eh? Els premis al bloc de l'Estripanits han trigat en arribar, però ara van caient un darrere l'altre i, aquest cop, dos de cop! Voleu dir que m'ho mereixo? En fi... gràcies una altra vegada! Com que una de les condicions per rebre aquests premis és que qui els rep premiï també algú altre... aquí van les meves nominacions per a tots dos premis:

And the winners are...

La Rita per La meva illa roja

El Skorbuto per Skorbuto eròtic

La Terra per Gossades

La Lucrècia de Borja per Les dones no som (tan) complicades...

Anònim per Humor i sexe santboià

Una abraçada!

2008-07-12T15:53:00.000+02:00

L'estimada Robelfu em va deixar, a mi entre d'altres, al seu bloc aquesta abraçada que li agraeixo d'allò més.

Ara representa que lo j'hauria de passar a algú, aquesta abraçada. Sabeu què? Mireu cap a la dreta, on us tinc a tots i totes enllaçats:

És per a vosaltres que és la meva abraçada!

Hydra (i III)

2008-07-09T16:24:00.000+02:00

Em porta fins a les roques, m’hi empeny tendrament fins que les meves natges s’hi recolzen. S’atansa i em fa una besada llarga, profunda i lenta mentre m’abraça i m’acarona l’espatlla amb suavitat. Va baixant després, fent petons i llepant, coll avall, el pit, els braços, el ventre... fins que arriba a la meva eina, que ja em fa mal i tot de tant tibada com és, i l’engoleix fins a la seva arrel, posant-se-la sencera dins la boca. La llepa de la punta als ous, entretenint-s’hi, com a mi m’agrada, juga amb les meves bosses, engrapant-les amb les seves mans, no massa suau però sense arribar a fer mal, coneixent perfectament els límits. De tant en tant se li escapa una mossegadeta que jo entenc juganera, entre llepada i xuclada. La seva saliva em mulla tot l’entrecuix i regalima fins al pedruscall, barrejant-se amb l’aigua salada i ella aprofita la mullena per tal de fregar la meva polla entre les seves mames, fent-me una cubana magnífica. Estic ben a punt, però no ho vull, encara no.

Li agafo les mamelles i la faig aixecar-se, la beso i faig que sigui ella qui ara recolza les natges a les roques. Jugo una estona amb els seus mugrons, donant-me i donant-li temps. Els seus regalims són espectaculars quan, a la fi, m’amorro al seu trau i li començo a fer la feina que més m’agrada: la meva llengua treballa incansable, ara el clítoris, ara les làbia, ara l’ullera, de dalt a baix i de baix a dalt, sense córrer però sense aturar-me ni un sol instant. Vaig fent a poc a poc perquè la noto molt a punt però no puc evitar que s’escorri de seguida. No la deixo descansar i segueixo feinejant amb la boca, la llengua i els dits. Li llepo, li xuclo i li follo amb els dits tots els forats, fins i tot la seva boca amb els dits de la mà que em queda lliure que ella xucla també amb una fruïció increïble. S’escorre de nou quan li poso un segon dit a la vagina i els espasmes la fant caure endavant, al meu damunt.

Panteixa: la deixo que es recuperi una mica tot esperant que li baixi el ritme de la respiració. Veig que ja n’és el moment quan se’m llença al davant i clava la seva boca a la meva, introduint-hi la llengua fins gairebé arribar a la meva gargamella. La poso a quatre grapes d’esquena a mi, li magrejo els pits uns moments i tot seguit l’empenyo cap a mi estirant-los-hi, tot aprofitant l’embranzida per clavar-li la meva polla ben endins. El seu xiscle i el meu bram es mesclen i ressonen arreu. Empenyo a cops de ronyonada i ella s’hi acompassa, a l’hora que imprimeix un moviment de rotació als seus malucs que em fa embogir per moments. Retorça el coll per tal de poder-me guaitar: la seva mirada queda fixada en els meus ulls mentre que es llepa els llavis amb la llengua, incitant-me a més i més cada vegada. No vull caure al parany i refreno els meus impulsos tant com puc, ralentint el moviment de vaivé. Ara la penetro amb lentitud, recreant-m’hi cada cop que entro a la seva cova, conscient del meu afany d’escórre’m però refrenant-lo. Quasi que ja no puc més i ella està ja encandenant un xiscle darrera l’altre, no puc aguantar-me ni un moment més i, amb una empenta final, em deixo anar, tot amollant els meus sucs que es barregen amb els seus.

P.D.: aquella nit vaig dormir a la seva habitació i, la nit següent, tot i que ella havia d’haver marxat ja, vingué a la meva; ens vam acomiadar al cap de dos dies a l’aeroport d’Atenes amb un petó llarg i humit, sabent que era un adéu i no un a reveure.

Hydra (II)

2008-07-08T15:41:00.004+02:00

Tot i ser força tard, sota el porxo fa una calor del dimoni i la Bianca em proposa d’anar a fer un volt. M’ha explicat que surt d’una relació complicada, que ho van deixar pels volts de setmana santa, i que ara vol estar una bona temporada sense cap relació estable. El viatge el tenien planificat les tres parelles i ella ha decidit venir igualment tant pel que fa a minimitzar les despeses de cancel·lació de reserves com perquè li convenia ser fora del seu lloc de residència uns quants dies: el seu ex viu també a Torí i, com que comparteixen amistats i espais de lleure, es veuen sovint, més sovint del que ella voldria i troba convenient.

Total, que arrenquem a caminar: sense adonar-nos-en, mentre seguim fent-la petar, anem a parar a la cala on ens hem trobat a la tarda, ara banyada per la llum de lluna. Ens asseiem en una roca on trenquen les onades, els peus descalços i en remull dins l’aigua. Treu de la bossa una cigarreta del riure, l’encén, fa un parell de pipades i me l’ofereix. Jo també en faig un parell de xuclades, la hi retorno i així anar fent fins que només en resta la punta que ella, ben polida, apaga contra la roca humida i es guarda a la bossa per tal de no llençar-la allí mateix. Ara hi ha uns tensos instants de silenci entre nosaltres, com si ambdós haguéssim de rumiar quin rumb ha de prendre tot això, silenci que trenca ella amb una rialla. Es treu la roba d’una revolada i se’n va cap a l’aigua. Jo me la miro mentre hi xipolleja, xopa de dalt a baix. L’acqua è fresca, vieni con me!, em crida i jo, faltaria més, em despullo i me n’hi vaig.

Un cop has entrat a l’aigua, els còdols molesten menys i és fàcil de moure-t’hi sense que et facin mal als peus. Ella em ve a rebre i, rient encara, se’m llença al coll, em fa caure i m’enfonsa a l’aigua amb el seu pes. Una onada ens passa pel damunt i ens fa rodolar però ella no es desenganxa del meu coll i el frec a frec dels nostres cossos provoca la resposta de la meva eina que comença a crèixer: ella se n’adona i, rient encara més, es deixa anar de l’abraçada i s’endinsa una mica més, just fins on les onades fan surar els seus pits amb moviments suggerents. Em mira fixament als ulls, donant entenedor que m’hi espera.

M’hi atanso, tot brandant la meva espasa, tan a poc a poc com en sóc capaç, gaudint del moment i de la visió que m’ofereix: la seva pell lluent a la llum de la lluna, els seus mugrons endurits per la frescor de l’aigua, els seus cabells embullats, el seu somriure encisador i un punt burleta... Hi arribo i m’abraça: els seus llavis salats busquen els meus, les nostres llengües enjogassades enceten un ball freturós, les nostres mans exploren els nostres cossos. La giro d’esquena a mi, la cigala apretada a la seva ronyonada, la meva mà esquerra magreja les seves mamelles i faig baixar l’altra mà cap al seu cony: ella obre un xic les cames i jo començo a fregar-li el botó del plaer. Ho faig lentament a l’inici, tocant-lo a penes, accelerant-ne el ritme de manera paulatina mentre faig per tal que un altre dit la folli tot aprofitant el mateix moviment. Va calenta, molt calenta, perquè no triga ni dos minuts a deixar-se anar tot amollant una sèrie d’esgarips que ressonen per tota la cala. Es relaxa després, es gira cap a mi, em besa els llavis de nou, em prèn de la polla i m’estira cap a la platja.

Hydra (I)

2008-07-06T18:15:00.001+02:00

Abans que no em digueu res, ja sé que us he tingut uns dies abandonat. La veritat és que anava tan estressat per la puta feina dels ous que vaig decidir agafar-me uns dies de vacances. Vacances de tot, fins i tot del bloc, i he estat fora.

I fora, vol dir fora, fora del país: he aprofitat una oferta d’aquelles de vols de darrera hora i he passat uns dies a l’altra punta de la Mediterrània, a Grècia. Avió fins a Atenes, directe al port del Pireu, vaixell fins a Hydra, que és una illa que pràcticament no té res de res i que vaig triar precisament per això i allotjament en una mena de pensió barata per turistes. En aquesta illa, no gaire lluny del Pireu, hi acostuma a haver-hi bastant de turisme durant les hores centrals del dia, però cap allà a les set de vespre, quan parteix el darrer vaixell turístic, hi queden només els quatre sonats que, com jo, trien Hydra per fer-hi estada. És aleshores que comencen les hores millors del dia: en aquesta època de l’any encara falta estona per a que es faci fosc i es pot dir que tens l’illa sencera per a tu... a banda dels illencs, esclar!

El segon dia, després de veure com marxaven els últims vaixells, assegut en una taula d’un cafè del port, tot prenent un ouzo i unes olivetes negres, ja amb el sol baix, vaig decidir anar a fer un tomb. Camina que caminaràs, vaig anar a parar en una petita cala pedregosa. En el racó de la cala on encara hi toquen de ple els raigs del sol, hi ha gent fent gatzara. Em veuen i em criden, en anglès, que m’hi acosti. I jo que me n’hi vaig. En arribar-hi, m’adono que entre ells parlen en italià i els faig saber que jo me’n surto prou bé amb aquesta llengua, de manera que deixem l’anglès de banda. Són de la regió del Piemont (dos raggazi i tres ragazze) i m’expliquen que acaben d’arribar aquell mateix dia, que s’hi estaran un parell de nits i s’allotgen a la mateixa pensió que jo, cosa que tampoc m’estranya gaire ja que, en realitat, no hi ha tampoc gaires més opcions. Carreguen una nevera amb cerveses, m’hi conviden i fem petar la xerrada fins que el sol ha baixat massa i, xino-xano, retornem tots plegats cap al poble. S’imposa, naturalment, l’opció de sopar plegats (a la pensió només hi som nosaltres): una dutxa i al cap de tres quarts, ja a hora foscant, cap a taula.

La mestressa ens ofereix amanida i calamars que acceptem tots amb entusiasme tot demanant-li un parell d’ampolles de retsina ben fresqueta. Encabat treu una síndria que havia tingut a refrescar a la manera de les àvies: l’ha treta del safareig, que vés a saber quantes hores feia que la hi tenia, la talla i ens la deixa tot per nosaltres. Després, cafè, una cafè negre, negre, negre i l’inevitable ampolla d’ouzo. Entre el vi del sopar i l’anissat del cafè, la conversa va agafant ritme i ens expliquem les nostres vides fins que, ja ben a prop de mitjanit, les dues parelles fan cap a les habitacions mentre la mestressa de la fonda despara taula. Quedem sols la Bianca i jo, asseguts al porxo, amb poca llum i parlant fluixet amb el ric-ric dels grills de fons. La mestressa ens ha deixat l’ampolla a la taula i anem amidant-ne gotets mentre la fem petar una bona estona encara.

Festival de sexe a Barcelona

2008-06-18T09:40:00.002+02:00

El patriota Conrad Son [wiki] en prepara una altra de les seves. Demà comença el Festival Barcelonaeròtica.cat que, com el seu nom indica, tindrà lloc a Barcelona.

Aquest festival proposa ampliar el sexe a disciplines diferents com ara el còmic i no limitar-se només al sexe, sinó també a l'erotisme. De totes maneres, malgrat les bones intencions, els plats forts seguiran sent les actuacions en directe dalt de l'escenari. Hi ha programades més de 50 accions i actuacions diàries. Important, com sempre que hi ha en Conrad pel mig, que s'intenta que la majoria de la programació sigui en la nostra llengua, el català.

Si voleu veure el video de presentació del festival, penjat a VilaWeb TV, només heu de clicar aquí. I el video promocional, ja us el penjo jo... a disfrutar, mainada!

Ostres, un altre premi!

2008-06-16T09:32:00.002+02:00

L'amiga Joana m'ha concedit un altre premi: el Premi Pedraforca als blocs escrits en català. Tanta generositat m'aclapara! I, des d'aquest modest lloc, no puc fer altra cosa que agrair-ho d'allò més.

Ara em toca a mi fer les corresponents concessions. He pensat, aquest cop, de fer-ho monotemàtic, i concedir-los tots a blocs que tracten de sexe i erotisme en català, des de visions i apropaments ben diferents.

Així doncs, l'Estripanits concedeix el Premi Pedraforca a:

La Cuca al Cau

Striptease d'Històries

Humor i Sexe Santboià

Lucrècia de Borja

Ai, la feina...

2008-06-09T18:57:00.000+02:00

Aquesta setmana serà complicada, molt complicada, a la feina. No sé pas si tindré gaire temps de postejar, de manera que m'agafo unes "vacances de bloc" obligades per causes laborals.

Procuraré contestar comentaris i tot això, però com que no us ho puc assegurar i per si de cas...

Ens veiem (i llegim!) la setmana entrant, okis?

1r. aniversari del bloc de l'Estripanits

2008-06-09T00:08:00.004+02:00

Senyores i Senyors! Ladies and Gentlemen! Mesdames et Messieurs! Meine Damen und Herren! Avui, dia 9 de juny, el bloc de l'Estripanits fa un any!

Dotze mesos, 366 dies, un munt de posts... per arribar fins aquí! El mèrit, però no és només de l'Estripanits, no, no, no... Res del que hagi escrit no tindria cap sentit si vosaltres no m'haguéssiu llegit, comentat, fins i tot follat... M'ho he passat pipa i espero que també tots i totes vosaltres.

De content que estic, us felicito i em felicito a mi mateix amb aquest clàssic:

I aprofito també per fer-vos avinents els meus desigs per als propers dotze mesos:

Thalassa

2008-06-04T15:52:00.000+02:00

[Arribo amb temps, estic una estona davant la porta del meublé però finalment decideixo asseurem en un banc de la plaça, des d’allí puc veure el carrer. Li envio un missatge per dir-li on soc i com vaig vestida. Per cert, no vaig gens discreta, tota vermella!] Hem quedat al carrer. Vaig d’hora però abans d’arribar-hi ja m’entra un missatge al mòbil on diu que ja m’hi espera i que, per si hi ha cap dubte, és la que va de vermell: evidentment, la veig de lluny, m’hi acosto, ens saludem, un petó i cap dins. La mica d’estona que ens fan esperar ens permet de fer petar la xerradeta i trencar una mica el gel cara a cara. [Arriba caminant pausadament, s’acosta somrient, li somric. Petó, i entrem. Ens fan esperar en un reservat abans d’acompanyar-nos a una habitació i, certament, això fa que trenquem el gel.]

En arribar a l’habitació, demanem beguda i, mentre esperem, comencem a explorar-nos les boques amb les llengües i a magrejar-nos de dalt a baix. També anem deixant al damunt de la tauleta allò que haurem de menester: el condons, per descomptat, l’oli de massatge... Cinc minuts després, truquen i obrim per tal que ens deixin la comanda que havíem fet. Ara sí, segurs que ja no ens destorbaran, les peces de roba van caient d’una en una, sense presses, mentre anem descobrint els nostres cossos amb llengua, boca i mans: ens donem tot el temps que cal, que tenim hores per davant. [Malgrat el morbo que em dona la situació, estic nerviosa. Però de seguida em vaig tranquil·litzant, el llarg petó, el magrejar-nos, ajuda. M’encanta que em magregin! Li descordo la camisa, ell em va pujant el vestit tot magrejant-me el cul. Crec que ja estic xopa... Poc a poc acabem despullats, dempeus, l‘un al davant de l’altre sense deixar-nos de besar-nos i magrejar-nos.]

[M’acosto al llit, m’hi estiro i em tapo el ulls. Espero. Quan tens els ulls tapats, els altres sentits s’aguditzen per tal de suplir el sentit que manca. Les olors, sorolls, i especialment el tacte.] Quan ens sembla arribat el moment, s’ajaça al llit i es posa l’antifaç com jo li havia proposat. Enceto el joc de tocar-la, ara amb les mans, ara amb la boca o la llengua, sense que pugui intuir on la tocaré la propera vegada, sense passar de moment pels pits o l’entrecuix que reservo per a més endavant. [Comença a besar-me i acariciar-me, de mica en mica, i amb espais que fan que no pugui saber on em tocarà o besarà a continuació. Els seus besos són dolços, les seves carícies suaus. Sap els llocs, aquells tant especials que fan que, ben aviat, comenci a gemegar de plaer. M’he depilat el sexe completament, això fa que noti especialment les carícies allí, i especialment la llengua quan comença a acostar-s’hi.]

[Ja estic completament mullada i és ara, quan estic xopa i gemego fort, que comença a llepar-me el trau.] Els seus panteixos van omplint l’habitació de mica en mica, sobretot en llepar-li i xuclar-li els mugrons i, quan trobo que ja n’és l’hora, acosto la meva boca al seu trau. M’he fet el propòsit que, el primer de tots, sigui només a base de llengua, així que m’hi poso bé i començo a llepar-li l’escletxa i el botó del plaer, entretenint-m’hi tant de temps com calgui. La seva mullena em facilita la feina força i al cap de pocs minuts ja sento com li vénen els primers espasmes: els seus gemecs i xiscles van pujant de to. [La seva llengua treballa i em fa gemegar cada cop més fins a esclatar de plaer. He de dir que no és precisament el que més m’agrada, que me’l llepin, però l’esclat de plaer ha estat intens. Quina llengua!] Un cop ha acabat, no m’aturo: segueixo la feina de llengua però ara hi afegeixo els dits: primer un parell dins la clòtxina, després un altre més penetrant-li el forat del cul. Les convulsions, gemecs i xiscles es van succeint sense solució de continuïtat i no aturo la meva tasca fins al cap de molta, molta estona: tinc la barbeta regalimant els seus sucs que, també, han deixat els llençols ben xops. [Ufff… Continua, no para, i ara amb els dits, el que més m’agrada… I jo continuo gemegant i esclatant de plaer… Un darrera l’altre… Us havia dit que sóc multiorgàsmica? Ara ja ho sabeu!]

[ Li vull agrair el plaer que m’acaba de donar, m’atanso, el beso i llepo, prenc la seva verga i començo a llepar-la i xuclar-la… Com m’agrada fer-ho!… I a ella també li agrada que li faci. Mmmmm, m’agrada que gemegin quan estic amb les seves cigales i els gemecs de l’Estripanits ara ocupen el lloc dels meus.] Uns minuts de repòs i, un cop tret l’antifaç, s’atansa cap a mi i em comença a llepar i besar el cos, esmerçant-hi estona, fins arribar a la meva eina que ja està ben tibada i presta. L’ensaliva ben ensalivada d’arrel a cap i se la posa dins la boca. Alterna el vaivé amunt i avall amb jocs i tocs de llengua mentre m’engrapa les bosses tot fent la cassoleta: ara són els meus panteixos i gemecs que omplen la cambra. [M’excita tant llepar i xuclar una verga que quan entra dins meu de cop no puc deixar de xisclar de plaer. Tinc ganes de la seva verga i ell del meu trau, quin joc! M’excito cada cop més fins que esclato, i ell amb mi… Les habitacions estan insonoritzades?] Em retinc tant com puc, permetent que ella ho allargui fins que em venen ganes de follar-la: la primera empenta li fa venir un xiscle al que en segueixen d’altres. Aprofitant un moment que la meva cigala s’escapa del forat, m’hi amorro amb llengua i mans i li faig una altra bona feina. Després es gira i me la torna a xuclar i, tot seguit, torno a penetrar-la. Aquest joc d’alternances (ara follar, ara llepar jo, ara llepar ella, ara follar...) s’allarga una estona inimaginable fins que, a la fi, quan ja no puc més, descarrego la meva llet al temps que a ella li ve un nou orgasme, tot fent ambdós un nou concert de gemecs i xiscles.

[Descansem una mica, però tinc fred als peus, com sempre. L’aire està alt i ens aixequem a tancar-lo. Així, dempeus novament un davant l’altre, m’hi abraço i arrambo tot besant-lo. L’excitació, l’escalfor d’un cos, excita encara més… I ell hi ajuda acariciant-me de nou fins que el frec dels cossos i dels seus dits em fan esclatar de nou… Quants en van? No ho sé, he perdut el compte.] Ens deixem anar enrere damunt el llit per descansar una mica. Al cap de no res, em diu que té fred als teus i es tapa amb el llençol, a la qual cosa li responc que potser millor que apaguem l’aire condicionat, que a mi no em fa res. Assenteix, de manera que em llevo i m’atanso als interruptors. No trobo el d’apagar l’aire i ella s’aixeca al seu torn i s’hi acosta també. Havent aconseguit finalment d’apagar-lo, tots dos a peu dret al costat de la porta, se’m penja del coll i em fa una besada llarga i profunda. Jo aprofito la situació, allargo la mà cap el seu entrecuix i li frego el tall, parant la deguda atenció al seu clítoris: ella se m’arramba encara més a l’hora que entreobre una mica les cames per ajudar-me en la feina. Continuo palpant i fregant suaument i no paro fins que s’escorre de nou.

[Mmmm… M’agrada que em toquin, que em magregin, i l’Estripanits m’havia promès un massatge… Jo he dut oli. Ufffff… Quines mans més suaus, calentes… Com m’agrada que em toquin! Estic relaxada, però quan passa el massatge al davant, la relaxació torna a pujar d’intensitat i m’excito cada cop més. Torna a menjar-se el meu cony, i jo torno a gemegar i a esclatar de plaer.] Es deixa caure al llit i em demana el massatge que li havia promès: es posa de bocaterrosa mentre jo prenc l’oli i me n’unto bé les mans. M’hi estic una estona llarga fins que està prou relaxada, aleshores li dic que es tombi de panxa enlaire i segueixo amb el massatge per davant. Ara la frega prèn un altre sentit, sobretot quan en dedico amb insistència a les seves mamelles i, a mida que la frega es va acostant a l’entrecuix, s’esborrona repetidament. En veure que torna a estar ben a punt, em torno a amorrar al seu cony per completar l’efecte de les meves mans als seus pits: aquest cop no triga pas gaire i, ben aviat, un altre orgasme ens commou a tots dos.

[Estic ben excitada i en vull més. M’assec a la punta del llit, ell es davant dempeus. Li prenc la cigala i me la poso a la boca. M’agrada sentir-la créixer dins la boca, mentre la treballo amb la llengua, sentir com tremola i aguanta l’esclat de plaer per allargar-lo, sentir els seus gemecs de plaer quan vaig treballant-la i llepant-la, ara així, ara aixà. Hi estic una bona estona, canviant per ajudar a que no esclati abans de que vulgui fer-ho. Jo estic completament mullada, noto com els meus sucs mullen els llençols. ] Ara asseguda, m’estira de la polla cap a ella, i se la torna a posar a la boca, treballant amb insistència. Gràcies a la meva escorreguda d’abans, ara puc aguantar encara més i la mamada, ja feta amb lentitud enervant i excitant, s’allarga més i més i més... Fins que arriba el moment oportú: m’agenollo al seu davant, li acosto el cul a la vora del llit, li obro les cames i la follo de nou. Ella asseguda i jo de genolls, quedem a bona mida l’un de l’altra i la penetració és perfecta i profunda. La meva ronyonada empeny un cop i un altre, ara ella no xiscla, sinó que crida, i la meva eina cada cop està més dura i sensible. En venir-me de nou, m’alço del terra, ella pren la meva eina que queda a l’alçada justa i m’escorro dins la seva boca bramant de gust. [Ha entrat tant bé! Jo estic tant excitada i mullada… Em penetra un cop i un altre i jo no puc més que cridar i escórre’m. La vull, vull sentir l’esclat del seu plaer a la meva boca, la sento completament excitada i crida de plaer en escórre’s en ella.]

Quan fa una estoneta que estem ajaçats de nou l’un al costat de l’altra, mirem el rellotge: redéu!, fa molt més de tres hores que hi som posats! Després d’una dutxa ràpida, ens vestim: això ja s’ha acabat... per avui, si més no, que mai se sap! [Com passa el temps quan estàs bé! Jo tinc un sopar i ell un altre, hem d’acabar. Quedem que ell farà el relat i jo l’ompliré amb els meus comentaris. Ens acomiadem amb un petó dolç. Ens tornarem a trobar un altre dia? Com diu, mai se sap!]

Paciència, si us plau!

2008-06-03T14:20:00.000+02:00

Benvolgudes i benvolguts:

Sí, la trobada amb la Thalassa va tenir lloc el passat divendres tal i com estava previst. Estem en procés de redactar el relat de com va anar tot plegat però és una mica complicat ja que vam decidir d'escriure'l a quatre mans i això porta una mica més de feina...

Si la previsió s'acompleix, penso que d'aquí a un parell de die, ja ho haurem revisat del tot i ja el prodré penjar per tal que en gaudiu tant o més del que vàrem gaudir nosaltres. Així que...

Paciència, si us plau!

Japonesos!

2008-05-29T18:18:00.000+02:00

Ja és ben bé que al Japó estan ben malalts del cap! Fan unes coses que n'hi ha ben bé per llogar-hi cadires...

A vosaltres us sembla que a casa nostra caldria una acadèmia com aquesta? A mi no m'ho sembla pas, però què m'opineu vosaltres?

Carai, un premi!

2008-05-26T12:30:00.004+02:00

Veig amb sorpresa que la Robelfu m'ha concedit un premi:

Com que és el primer que em concedeixen, d'aquí la meva sorpresa. Per tant, li agraeixo de tot cor ja que en això, com en tot, el primer cop sempre es recorda de manera especial. I ara representa que em toca a mi concedir el premi, quin compromís! N'hi ha alguns a qui el concediria però la mateixa Robelfu ja els l'ha concedit i no vull repetir-me. De manera que... aquí van els meus 5 premis:

A la Joana

A la Rita

A la Lucrècia de Borja

A la Terra

A la Martha

Oferta especial: el resultat

2008-05-24T12:42:00.000+02:00

Ha arribat el moment, doncs, i cal que us faci avinent la resolució de la oferta especial que feia al post anterior. El resum és el següent:

Contactes al correu-e: 11
Manifestant només curiositat: 4
Donant les gràcies per l'oferta però desestimant-la: 3
Manifestant un interès real: 4
Descartades: 3

Sobre les descartades, informar-vos de les següents consideracions:

Interessada AAA: 19 anys i, segons diu, sense experiència prèvia.
Interessada BBB: 41 anys i volia una relació estable.
Interessada CCC: 36 anys i viu a la comarca de La Plana Alta.

Sobre la seleccionada, que reclama anonimat i que m'ha demanat que la citi amb el pseudònim de Thalassa, us dic de moment que té bloc però que, atès que el té i hi escriu amb el seu nom real, no està disposada a publicar-hi els detalls de la nostra trobada, tot i que sí que està d'acord a participar en la redacció del post que es publicarà en aquest bloc (fent-ne el relat a quatre mans, de manera semblant a com ho havíem fet a la pianista que no té bloc).

No us negaré que, certament, aquest fet m'ha fet dubtar en algun moment de la conveniència de triar-la o no però, la veritat, els inconvenients que presentaven les altres tres interessades m'han semblat de més gruix i de més difícil solució. Només espero, i per això apel·lo a la vostra magnanimitat, que aquest fet no posi en dubte la versemblança de tot plegat.

Ah, la trobada ha estat fixada, tret de causes de força major, per al proper divendres dia 30 de maig. De ser així, i si tot va bé, el post relacionat el podríeu llegir durant la primera setmana del mes de juny.

En dies de feina fastigosos com avui...

2008-05-23T16:25:00.005+02:00

... em ve al cap aquest

Pensament del dia

Enfoca qualsevol situació problemàtica

com ho faria un

Ensuma el problema, i si no te'l pots

menjar o follar...

PIXAT-T'HI I MARXA AMB DIGNITAT!

Oferta especial

2008-05-18T13:33:00.002+02:00

La Lucrècia de Borja va publicar fa uns dies aquest post amb el titol Les dones fingim orgasmes? que ha dut una mica de cua ja que en un dels comentaris, de l'Aina per ser més precisos, es posa en dubte una afirmació que havia fet jo. Exactament, el meu comentari deia: "Deu haver-hi de tot, hehehe, però jo, entre llengua, mans i pardal, en garanteixo un mínim de 3 o 4 per sessió... ", a la qual cosa, l'Aina respon "m´ha fet molta gracia el comentari de l´estripanits jjaajajaj no s´ho creu ni ell jajaajaj. que em vingui a veure jajaajaj".

Els qui em coneixeu de fa temps, alguns i algunes en persona i tot, sabeu que l'Estripanits mai no menteix, i que, com a molt, calla una veritat abans de dir una mentida i també que, si bé està com una cabra boja, és una cabra boja sincera. Per això m'ha dolgut el comentari de l'Aina posant en dubte les meves afirmacions, tot i que no li ho tinc massa en compte perquè no em coneix. Ara bé... això no pot quedar així, de cap de les maneres i, després de donar-hi moltes voltes, m'he decidit a llençar aquesta

OFERTA ESPECIAL

L'Estripanits ofereix sessió de sexe amb un mínim d'orgasmes garantit a una, i només una, blocaire que hi estigui interessada i que accepti les següents

CONDICIONS DE L'OFERTA

Les interessades heu d'escriure al correu-e de l'Estripanits (el trobareu al perfil), indicant edat (si us plau, menors de 25 anys abstingueu-vos-en si no teniu experiència prèvia) i lloc de residència (si estem massa lluny, pot ser difícil quedar): tots els missatges seran contestats.

L'Estripanits triarà algú, si cal després d'un intercanvi de mails i/o converses i/o xats, per estar ben segurs ambdós que volem tirar endavant amb l'experiència i, en tot cas, fixar-ne les condicions, i li ho comunicarà.

L'Estripanits NO farà públic amb qui quedarà per a la sessió fins que aquesta no s'hagi produït ja que una de les condicions és que, després, en farem el relat al(s) bloc(s): podem estudiar com fer-ho si la interessada vol mantenir l'anonimat tot i que penso que la cosa pedria tota la gràcia. SÍ que es farà públic, un cop concertades les agendes, el dia de la trobada (no el lloc, faltaria més) i quin dia es publicarà el(s) relat(s).

DESPESES: com a bons catalans, les despeses que hi pugui haver (suposem, per exemple, que hem de quedar en algun hotel...) es repartiran al 50%.

En principi, estan excloses aquelles blocaires que JA han fet sexe amb l'Estripanits, com ara la pianista (vegeu-ne post si us cal fer memòria): no seria just per a la resta, em sembla.

Aquesta oferta és vàlida fins el dia 23 de maig i, per tant, cap correu sobre aquesta oferta que arribi després d'aquesta data serà respost.

L'Estripanits es reserva el dret de deixar l'oferta "deserta"; en aquest cas, el perquè serà clarament explicat en un post.

Au, doncs, vosaltres mateixes!

78

2008-05-16T10:53:00.004+02:00

Sí, benvolguts i benvolgudes, aquest és el post número 78! I, mireu, em ve de gust de celebrar-ho. Com que anem de cara al cap de setmana i, a més, serà la festa major del meu poble, us tindré uns dies abandonats. Així que he pensat compartir una mica de música amb vosaltres. Ja sabeu que m'agrada deixar-vos peces especials o poc conegudes, de manera que, després de donar-hi alguna volta, m'he decidit per proposar-vos un tema de la fantàstica Penguin Cafe Orchestra, aquesta Music For a Found Harmonium

Un rotllo "interruptus"

2008-05-14T08:48:00.004+02:00

Ara us explicaré una cosa que em va passar durant el darrer viatge de feina. Resulta que, després de sopar amb la gent de l'empresa de la ciutat on m'havia desplaçat, vam decidir acabar la vetllada al piano bar de l'hotel on m'estava. A aquelles hores ja no hi havia gaire gent, però sí que hi havia tres o quatre taules ocupades. Ens vam asseure, vam demanar les copes i vam encetar aquella mena de conversa insulsa i insubstancial que va marcant ja els límits de la nit, allò que et fa pensar aquesta copa i cap al llit falta gent. Just en una taula que era al meu davant, hi havia una parell de dones, una de les quals es feia mirar d'allò més. Cabell llis ni curt ni llarg, rostre ovalat, ulls foscos, llavis molsuts, mans delicades, pits de bona mida sense arribar a ser massa grossos, unes cames que, asseguda i tot se li endevinaven llargues i ben fetes... Vam començar el ritual inevitable del joc de mirades, mig de cua d'ull en un primer moment, més directes després, en fi, què us he d'explicar que no sapigueu? Vaig començar a pensar que potser no aniria a dormir tant aviat com m'havia fet a la idea. En un moment donat, el cambrer va portar a la seva taula més begudes i canapès que devien haver demanat abans de la nostra aparició. I aleshores... aleshores s'espatllà tot, es trencà l'encant: la paia es fot un canapè a la boca i es fot a mastegar-lo amb la boca oberta, tan oberta que gairebé se li veia la gargamella! Quin fàstic, redéu! Ni me la vaig tornar a mirar! No us ha passat mai això a vosaltres? Vull dir que, per un petit (o potser no tan petit) detall, se n'hagi anat en orris alguna vetllada que prometia?

Post d'urgència

2008-05-05T10:02:00.001+02:00

Acabo de saber que seré fora tota la setmana per qüestions de feina... ens veiem dilluns o dimarts de la setmana entrant, ok?

Mentrestant, aprofiteu i estripeu força, eh?

Un aniversari

2008-04-29T19:03:00.000+02:00

Tot just demà fa un any. L'any passat, tal dia com demà era dilluns i pont. Com que no tenia previst anar enlloc, em vaig oferir voluntari per quedar-me de guàrdia i que la resta de gent de l'oficina fes festa... i la cosa va anar rodada. Ens havíem conegut amb la M. a través dels blocs, de seguida ens vam agregar al MSN i, un parell de converses virtuals després, ja disfrutàvem d'unes sessions de sexe cibernètic d'allò més plaents. La passa següent va venir sola també i el sexe telefònic fou brutal: la M. és multiorgàsmica i, si em descuido, m'he d'hipotecar per a pagar la factura del mòbil!

Inevitablement, va arribar el moment que ens vàrem plantejar de quedar i veure'ns les cares... i el que més convingués, esclar! Ella tenia problemes per quedar els caps de setmana i també a segons quines hores de la resta de dies, de manera que, quan en parlàvem, em va venir al cap calla, tu, que el dilluns estàs sol a l'oficina... i li ho vaig proposar. Ella no va dubtar gaire i la resposta fins em sorprengué: porto una manta? Així que, aquell dilluns demà fa un any, cap a quarts de dotze se'm presenta a l'oficina... amb la manta, per descomptat!

Després d'uns prolegòmens més aviat curts, jo que aparto quatre cadires que feien nosa, ella que estén la manta i vam anar per feina. I quina feina, gent, quina feina! Van ser cinc horetes de plaers (només interrompudes per tal de fer un entrepà ràpid per recuperar forces) de tocar-nos, petonejar-nos, d'acaronar-nos, de llepar-nos, de xuclar-nos, de follar-nos del dret i de l'inrevés, de resseguir les nostres pells de dalt a baix, de conèixer els nostres cossos, unes hores intenses de debò.

Hem parlat i ens hem escrit després, però no ens hem tornat a veure: aquest era el tracte i tots dos l'hem respectat. Però, sabeu?, a vegades quan t'emboliques amb algú no només descobreixes un cos, a vegades també descobreixes una gran persona i te'n fas amic o amiga. I aquest fou el cas i, per això, m'ha agradat de recordar-ho i compartir-ho amb vosaltres.