estripanits

La M. hi col·labora

2009-07-10T19:54:00.001+02:00

Ep, a punt per estripar el cap de setmana? Així m'agrada, que diu que demà ja farà sol a tot el país i el diumenge ja tornarà a fer calor, calor.

La col·laboració que us demanava al post anterior no ha tingut gaire èxit, la veritat sigui dita, però sí que hi ha hagut algú (alguna, de fet), que m'ha demanat anomeni M., que m'ha escrit explicant els que us demanava... i aquí ho teniu!

Primerament, em va enviar un correu-e on explica una llepada de cony que li van fer: "Abans de tot vull dir que entre els dos existia molta confiança i molts jocs de pre-escalfament(això crec que és molt important). Recordo...que em llepava el melic. Sempre li agradava besar-me aquesta zona. Una vegada em va agafar, em va estirar damunt la taula i em va treure les calcetes.Es va seure entre les meves cuixes i es col·locà els meus peus damunt les seves espatlles. Em besava els tormells. Li agradava mossegar-me la part interna de les cuixes i fregar-me el clitoris amb el seu dit i ficar-lo més endins... Em posava la mà sota el meu cul i m'aixecava a l'alçada de la boca. M'obria i em xuclava... i paro d'explicar^-^."

Després, me'n va enviar un altre de correu-e per explicar-me com les fa ella les mamades: "M'agrada acariciar la zona pèlvica, on comença a nèixer aquell pèl moixí tan excitant. Toco i beso. M'agrada acomodar-me entre les cuixes, acariciar-les, petonejar-les...el que no m'agrada es empassar..."

I vosaltres, tota la resta... què, no us animeu a escriure a estripanitsbloc@gmail.com?

Voleu col·laborar?

2009-06-29T14:54:00.000+02:00

Ei, canalla, com anem? Heu passat un bon Sant Joan? Sí? Així m'agrada!

A veure, tinc una proposta per fer-vos: us n'explico els antecedents, d'acord? La cosa comença en una discusió de bar a les tantes de la matinada. Som un grupet de gent prou diversa i prou torrats i, ves a saber com, un parell de nosaltres (un un i una una) comencen a discutir sobre com els agraden les mamades i les llepades de cony. Per a què us feu idea del nivell (ja us he dit que era força tard i que estàvem força perjudicats), un parell de frases de mostra:

Ell: "La majoria de ties enlloc de fer mamades fan palles amb la boca: s'hi posen la polla i es limiten a bellugar el cap amunt i avall fins que t'escorres".

Ella: "Doncs els tios, què? Si a la majoria us fa fàstic amorrar-vos i treballeu més amb els dits que no pas amb els llavis i la llengua! Això és un cunnilingus? Au va, home!"

Per tant, he decidit fer el següent... si us abelleix, esclar! M'agradaria que expliquéssiu com us agrada que us la mamin i com us mengeu els conys (ells) o bé com us agrada que us llepin la clòtxina i com us mengeu les cigales (elles). Per això he obert un correu-e específic: estripanitsbloc@gmail.com

El que farem és el següent: m'escriviu a aquest correu-e i m'expliqueu el que us demano més amunt. Jo n'aniré fent el recull i els aniré publicant en diversen tongades. Digueu-me també, si hi sortir amb el vostre nick, o amb algun altre pseudònim, o què, d'acord? El que no valdran seran els anònims, ok? Sobretot, no ho feu deixant comentaris al post: escriviu, si us plau, al correu-e que us he indicat.

Apa, a veure quants i quantes us hi animeu...

Al Magreb

2009-06-19T14:51:00.000+02:00

El meu darrer viatge de feina, un parell de setmanes enrere, em va dur al Magreb. Vaig marxar un dilluns a Algèria, m'hi vaig estar fins dijous, d'allí al Marroc i vaig tornar el dimecres de la setmana següent, és a dir que vaig passar el cap de setmana al Marroc... sense res més a fer que perdre el temps a l'hotel ja que la gent d'allí em va col·locar en una zona turística de platja, en un d'aquells hotels que hi ha de tot i més. Divendres al vespre, cansat de tota la setmana amunt i avall, decideixo quedar-me a l'hotel després de sopar relativament d'hora i aprofitant que el restaurant no és massa ple. Un te de menta amb pinyons a la terrassa de la cafeteria... un moment gairebé perfecte! A mida que la gent va acabant de sopar, les taules de la terrassa van omplint-se i poc després de les deu no n'hi ha ni una de lliure. Estic pensant ja en anar tirant cap al catre quan una veu de dona em demana en francès si em fa res que s'assegui a la meva taula ja que tot és ple a reventar. Me la miro i li dic que cap problema que jo ja sóc a punt de picar sola cap a l'habitació.

S'asseu, mira el que estic prenent i es sorprèn que hagi demanat un te a l'estil del país. Mentre li explico que és així de la manera que més m'agrada, me la torno a guaitar, tot i que la terrassa és mig en penombra: uns ulls foscos i enormes encerclats per unes llarguíssimes pestanyes destaquen al seu rostre ovalat de pell bruna. Per si em quedava cap dubte, un nas aguilenc i uns cabells espessos i lleument rinxolats de color negre atzabeja m'ho confirmen: és magribina. Em diu que sí, que és tunisiana, i que no, que no és àrab sinó berber amaziga. M'agrada la puntualització i així li ho faig saber i ella riu amb un riure profund que li surt de ben endins. Li porten el te que havia demanat i la conversa deriva cap als motius de la nostra estada lluny de casa i descobrim que són ben similars ja que ambdós hi som per motius professionals: ella és advocada, està negociant uns contractes per compte d'un client, es pensava que aviat ho tindria enllestit però no ha estat així: la cosa s'ha allargat hi ha hagut de quedar-se el cap de setmana.

Tot xerrant, passa el temps i quan miro el rellotge copso que ja gairebé és mitjanit. Li dic que estic cansat i que, sabent-me molt de greu, me'n vaig cap a dormir. Ella s'aixeca al meu darrere i em diu que, havent-se de quedar sola, s'estima més anar també a l'habitació. Engeguem tots dos cap a l'ascensor i, en entrar-hi, li demano el pis i em diu que el quart, el mateix que jo. En sortir, emprèn el mateix passadís: té l'habitació a penes mitja dotzena de portes més enllà de la meva i tanta coincidència fa que ens agafi el riure. Arribem a la meva cambra, li dic bona nit i que ha estat una vetllada molt agradable i ella em sorprèn acomiadant-se amb una lleu besada als llavis, com si se m'hi hagués posat una papallona. Desvetllat tot i la fatiga, agafo un llibre i em poso a llegir per fer-me venir la son: un capítol, dos... i m'adono que, inconscientment, estic fent temps per si ella ve a la meva cambra. Però, no, no ve i, quan ja se'm tanquen els ulls, apago el llum.

L'endemà disssabte m'ho prenc amb calma i entro al menjador poc abans de les deu, justet per a poder esmorzar. Encabat, torno a dalt, em rento les dents, em poso el vestit de bany, prenc tovallola i llibre i me'n vaig cap a la piscina. Encara sóc a temps d'enxampar sota el darrer para-sol que hi ha desocupat i acostar-m'hi una gandula: això és tenir sort, sí senyor: fa una calor que espanta i, tot i que no em fa res el sol, tampoc m'hi vull torrar! Al cap d'una estona, arriba ella (per cert, oi que no us havia mencionat que es diu Tafsut, que en llengua tamazigh, segons em va explicar, vol dir Primavera?), ve directe cap a mi, em diu bon dia i, quan un grum li acosta una gandula que deu haver-li demanat en arribar al recinte de la piscina, s'hi ajeu al meu costat com aquell qui res. Veu que jo estic prenent una cervesa, arrufa el nas i es fa portar un suc de taronja. També porta un llibre i es posa a llegir.

Al cap d'una estona, massa escaldufat, m'alço i vaig cap a l'aigua a refrescar-me. Faig un parell de llargs nedant d'esquena, m'arrecero en un raconet on hi toca una mica d'ombra, l'espatlla repenjada a la paret de la piscina, i m'adono que la Tafsut m'ha vingut al darrere i s'adreça cap a mi. Es posa al meu costat, les espatlles tocant-se. De sobte, per sota l'aigua, noto la seva mà que em palpa la cuixa i puja amunt cap al meu paquet: la resposta de la meva eina és quasi automàtica en forma d'una trempera monumental! El contrast entre l'escalfor creixent de l'entrecuix i la frescor de l'aigua em fa venir esgarrifances i tot. Sento el seu alè a la meva orella mentre la seva veu profunda em proposa xiuxiuejant de veure'ns a la seva cambra al cap d'uns vint minuts. Sorprès, li responc que esperava que m'ho proposés anit i, somrient amb sornegueria, m'amolla: "Creus que valia la pena? Com que em vas dir que estaves tant cansat..." Surt de la piscina, recull les seves coses i se'n va cap a l'interior.

Al cap de 20 minuts clavats, un cop dutxat, truco a la seva porta: em rep amb el cabell encara mig moll i embolicada en una tovallola. Em demana que m'esperi dos minuts mentre s'acaba d'eixugar. La segueixo fins la cambra de bany i me la miro des de la porta mentre engega l'assecador i es va passant el raspall: somriu. M'hi acosto pel darrere i li desfaig el nus de la tovallola que cau al terra als seus peus. Guaito els seus pits plens i ferms al mirall: el moviment dels braços alçats (assecador en una mà, raspall en l'altra), fa que fimbregin amb un moviment d'allò més encisador. M'hi atanso, passo les mans per sota les seves aixelles i els li engrapo amb suavitat, palpant els seus mugrons foscos. Acoto el cap i la beso a les espatlles, m'hi arrambo bé fins que la meva trempera encaixa amb la regatera del seu cul i m'hi refrego fins que s'esborrona i els mugrons se li endureixen entre els meus dits. Vaig baixant llepada a llepada per l'espinada fins a arribar a les seves natges que beso amb suavitat. Sense deixar d'eixugar-se els cabells, s'eixerranca una mica i començo a llepar-li l'ullera i a buscar-li amb els dits el clítoris entres els plecs de les làbia. S'obre més encara per facilitar-me la feina, el brunzit de l'assecador omple la cambra de bany fins que, al cap de no res, els seus esbufecs de plaer en tapen el so. Fa un parell d'inspiracions fondes per recuperar l'alè i em diu mig rient: "Moltes gràcies, puc acabar d'eixugar-me, ara?" Ric també i la deixo fer.

El temps de fer una cigarreta i em ve a trobar al llit: la guaito de dalt a baix. El seu parrús és com la seva cabellera: negre, espès i lleugerament rinxolat. Les nostres llengües comencen a entrelligar-se dins les nostres boques, les nostres mans recorren les nostres pells, la meva cigala torna a estar dura com una barra de metall. Ella ho copsa i se n'hi va: hi deixa caure salivera, l'engrapa amb la mà i hi juga una estona, després se l'empassa fins a l'arrel, enceta una mamada de les que fan època, concedint les seves atencions també als meus ous i a la meva ullera. S'alça, es gira, em fa un parell de morrejades, s'hi torna a posar bé i ara es posa la meva polla entre les seves mamelles: quina cubana, redéu! Quan s'adona que ja estic ben a punt d'explotar, torna a engolir-la i no la deixa fins que s'empassa tots els meus sucs.

No em deixa temps per a res: em posa la clòtxina al davant la cara tot demanant-me sense paraules que li faci un altre treball de llengua. I jo, com que a mi no cal que això m'ho demanin dos cops, ataco de nou. Els llavis i llengua van fent feina mentre els seus sucs regalimen i mullen el llençol. La punteta de la llengua fa petits cercles al seu clítoris, els meus llavis xuclen els seus plecs, m'empasso els seus sucs salabrosos, les mans em van fins als seus magnífics pits i m'hi entretinc a cor què vols, fins que els espasmes del seu ventre m'indiquen que ja està a punt, moment en que tot jo accelero la feina fins que l'orgasme, més intens aquesta vegada, li fa tensar l'esquena i alçar els malucs. Sense transició, torna a prendre la meva espasa amb la seva boca fins que s'endureix del tot de nou. Es posa a quatre grapes i m'ofereix els seus darreres tot dient-me: "Pel cul, si us plau, que ja saps que nosaltres hem d'arribar verges al matrimoni". Em refrego pel seu tall, sense penetrar-lo, per untar-me bé amb els seus sucs i apunto cap a l'ullera. De primer empenyo amb suavitat però de seguida veig que no cal, que evidentment no és el primer ni el segon cop, ja que el seu esfínter dilata fàcilment, així que, amb un cop de ronyons, empenyo fins que els ous colpegen les seves natges. Ella amolla un petit gruny de satisfacció mentre jo vaig fent un vaivé rítmic, endavant, endarrere, endavant, endarrere... Havent-me escorregut jo un cop i ella ja dos, em sorprèn que ben aviat ambdós estem ja tan a punt: li noto els espasmes musculars i, de la meva banda, fa estona que me la veig a venir. Aconsegueixo aguantar-me fins que ella ja no pot retenir els xiscles de plaer i, alleujat, jo també em deixo anar amb una tremolor de cames que feia molt de temps que no sentia.

Canvi de ritme forçat

2009-06-16T15:17:00.000+02:00

He dit manta vegades que, dissortadament, les coses no són sempre com un voldria sinó que, tot sovint, són més aviat com un se les troba. D'uns mesos ençà, l'augment de responsabilitats laborals (= més feina) em duu pel camí de l'amargura. No ens enganyem: les satisfaccions a nivell professional, esclar, són moltes però, de moment, a costa de sacrificar poc o molt altres aspectes de la meva vida, el més lúdics bàsicament. Cada cop he de viatjar més (i més lluny) i cada cop l'agenda del viatge és més atapeïda.

No cal que us ho digui, oi?, perquè ja us n'haureu adonat: he hagut de fer un canvi de ritme forçat pel que fa al manteniment del bloc. Us explico tot això perquè, si no fallen les previsions, la cosa anirà més o menys així fins ben bé passat l'estiu: espero poder fer vacances a finals de setembre, si va tot bé, i que, a la tornada, la feina s'hagi estabilitzat. Tinc un fum de coses per explicar-vos (una de molt curiosa que em va passar al darrer viatge), de coses per proposar-vos (tenia al cap la idea de fer una sèrie de relats "a la carta", basats en propostes o peticions vostres)... però em fa l'efecte que haurem d'esperar una miqueta: no us fa res, oi?

No vol dir això que abandoni del tot, només és que m'adono que cal que n'estigueu assabentats i assabentades, que no és cap crisi blocaire ni res de tot això, que no deixo el món virtual: és, senzillament, el que us dic més amunt: un canvi de ritme forçat. Aniré actualitzant quan pugui (a veure si aquesta setmana que sóc per aquí us faig cinc cèntims del darrer viatge), però sense aguniar-m'hi, d'acord? Doncs, au, ja sabeu com està la cosa.

P.D. (altres coses pendents que espero solucionar les properes setmanes):

Striper: no me n'oblido de què et dec una ronda, et faig un truc així que pugui.

Garrotxina: tampoc m'oblido de tu, tindràs paciència per tal que "es calmi" la meva agenda?

Helen: les pors són per combatre-les, no et sembla?

Champions: la porra

2009-05-21T14:10:00.000+02:00

Em demanava la Rita si no faria una porra de cara a la final de la Champions de la setmana entrant. Oi tant, que sí! Però em semblava que potser era massa aviat: ara sí, em sembla que ara ja la podem llençar! Les condicions són les mateixes de l'altre cop (esperem que, aquest cop, algú l'encerti), és a dir:

-Si el guanyador és mascle: ronda de Moritz Epidor.

-Si el guanyador és femella: ronda de Moritz Epidor... + premi sorpresa de l'Estripanits (o, qui sap, potser no serà tan sorpresa, venint de mi, oi?).

Entraran a "concurs" els comentaris que deixeu fins les 20.00h del mateix dia 27. Ah, i per tal de ser justos... aquest cop jo no deixo la meva aposta, d'acord? Ara bé, una cosa sí que us dic: guanyarem!!!

Reis de copes

2009-05-14T18:38:00.000+02:00

La puta feina dels ous em fa anar de puto cul. Ara... no tant com per a no seguir el Barça, hehehehe! Vau xalar força, ahir? Jo molt, molt i molt, tot i que vaig començar a veure el partit just quan l'Athletic Club marcava el seu golet i em vaig perdre la xiulada a l'himne del país veí.

Per això, tot i que no tinc gaire temps, us deixo amb aquest video amb els gols d'ahir que comença, justament... amb la xiulada, hehehehe!

Porra

2009-05-05T15:00:00.004+02:00

Demà dimecres, el Barça juga contra el Chelsea: anirem a la final a Roma? Què us sembla fer una porra? Amb premi? Vinga, doncs! Si el guanyador és mascle, tindrà una ronda de Moritz Epidor i si la guanyadora és femella, podrà triar entre la ronda de Moritz Epidor o... sorpresa! Digueu-me sexista, si voleu, però no puc evitar-ho: l'Estripanits és com és...

I, mentrestant, agafeu un pitet per recollir les baves: aquí podeu tornar a veure els gols de dissabte passat!!!!

La meva aposta? Serà un partit de gols: posem 2-3?

Cap de setmana llarg... festa!

2009-04-30T19:50:00.000+02:00

Au, vinga canalla, a passar-la d'allò més bé!!!

A les comarques gironines

2009-04-24T22:19:00.000+02:00

Nota: aquest post és un relat fictici i està dedicat a... bé, tu ja ho saps, oi?

A partir d'un mail que rebo on em llencen els trastos, comença l'intercanvi ritual de costum: uns quants correus, d'aquí passem al messenger, alguna trucada... i, pam!, ja hem quedat. Ens hem de trobar en un cèntric bar d'un poble a costat de Girona: a mi em fa més gràcia de l'habitual ja que en casos com aquest, fins ara, gairebé sempre he anat cap al sud: ja em pensava que tenia alguna mena d'incompatibilitat amb les dones de més al nord!

Com sempre que les circumstàncies del trànsit m'ho permeten, arribo prou d'hora. Localitzo el bar en una placeta i m'hi apalanco a la terrassa, que fa un dia de primavera força asolellat. A l'hora que és, encara no em ve de gust fer una birra i demano un cafè amb gel. Ella arriba puntual, m'aixeco de la cadira per petonejar-li les galtes i ella, envermellida (ja m'ha avisat que es considera vergonyosa de mena), s'asseu al meu davant i demana el mateix que jo. La conversa costa d'arrencar (efectivament, és més aviat tímida: qui ho haguera dit, amb els correus que m'ha enviat!), però de mica en mica esdevé fluïda i sí, sembla que hi ha sintonia, que la cosa va ben encaminada. Tant ben encaminada, de fet, que al cap de poc més de mitja hora m'agafa la mà i em diu de marxar cap a casa seva.

No viu gaire lluny, ja hi som en un tres i no res. Obre el portal, anem cap a l'ascensor i, quan hi som dins, se'm penja del coll i em clava una morrejada que em deixa sense alè. M'he d'ajupir una mica, que ella és més baixeta que jo (ja hi estic acostumat a que siguin prou més baixes) però noto els seus mugrons que s'endureixen i se'm claven. Entrem a ca seva i segueix el joc de petons, abraçades i panteixos tot al llarg de corredor fins a arribar a l'habitació. Ens despullem desficiosos, ens mirem els cossos, estudiant-los i aprenent-los, ens toquem, ens llepem. No vull anar de pressa i, per refrenar una mica la cosa, li demano de dutxar-me: ella s'hi apunta després d'un breu instant de dubte. Aigua més aviat fresqueta per esborronar-li els mugrons, ensabonaments suaus amb especial dedicació al seu entrecuix, la meva cigala que apunta cap al sostre... tovallola suau, amb bona olor, per eixugar els nostres cossos, les llengües que tasten les nostres pells humides.

La prenc d'una revolada, la duc de nou cap a l'habitació, la deixo al damunt del llit i li obro les cames ben eixarrencades per tal començar una de les feines que més m'agraden: la feina de llengua. Començo ben suavet, tastant-li el trau, fent lleus tocs al seu clítoris: està xopa d'allò més. Llepo de dalt a baix, li xuclo les làbia i el botonet, agafo un coixí i li col·loco sota les natges per tenir-la més amunt i més oberta, vaig cap a l'ullera i li ensalivo ben ensalivada, faig que hi arribin també els seus sucs que ara ja regalimen. Concentro la llengua al clítoris i li treballo la cova amb els dits, a poc a poc, acaronant també aquell espai tan interessant que hi ha entre el cony i el cul. Ella gemega, tensa el cos, elevant més els malucs i jo intensifico la feina, la meva llengua bellugadissa repassa tots els seus plecs, fins que amolla un xiscle i arqueja el cos espasmòdicament en venir-li l'orgasme.

Esbufegant encara, m'ajeu i s'abraona a la meva eina. L'ensaliva del cap a l'arrel, els ous em queden ben molls, ho fa amb suavitat, com a mi m'agrada, combinant llengua i llavis, m'acarona les bosses, em posa a cent: no, a cent no, a mil, em posa! Veig que no podré aguantar gaire més si segueix així i li enretiro el cap del meu entrecuix. S'enfila al meu damunt, quasibé deixant-se caure sobre la meva polla que llisca sola dins el seu cony i comença a cavalcar-me com una valquíria de Wagner. Els seus pits em queden al davant de la cara i m'hi amorro per xuclar-los i llepar-los a cor què vols. M'aguanto tant com puc mentre ella augmenta el ritme del seu va-i-bé, amunt i avall, remenant les anques, però en sentir que es es deixa anar, que se'n va, ja no puc evitar-ho: jo també em deixo anar i els seus xiscles i els meus bramuls de plaer omplen l'habitació

Sant Jordi

2009-04-23T09:10:00.002+02:00

Benvolgudes lectores i amigues, per a totes vosaltres:

Més temes de debat

2009-04-15T20:31:00.000+02:00

A l'anterior post plantejava uns temes de debat a fi i efecte que hi deixéssiu les vostres opinions. Les respostes ha estat ben variades, tal com m'esperava. El que m'ha sorprès, però, ha estat que els comentaris me'ls heu deixat gent "no habitual" del bloc... quines coses, oi? Una d'elles, la Maria, hi va deixar una queixa que, per descomptat, també era esperada: "I les noies quan podrem opinar en una enquesta sobre homes? Per què n'hi ha tants de diferents...l'home és tan sensual. Vinga anima't a fer-ne una!" Com que, ho he de reconèixer, sóc ben poc expert en la matèria, li vaig demanar la seva col·laboració per tal de fer aquest post. Així doncs, heus ací els següents temes de debat:

1) Com us agraden els homes, amb el pit pelut o sense pèl?

2) I les famoses panxetes en forma de xocolata, us agraden?

3) Quin gust ha de tenir un penis?

4) Us agraden els homes als que se'ls marca la pelvis?

Per descomptat, la Maria ja ha avançat les seves respostes, que podeu veure seguint aquest enllaç.

Temes de debat

2009-04-01T19:45:00.000+02:00

Al meu cercle d'amics, coneguts i saludats, de tant en tant, surten a la conversa tot un seguit de temes recurrents, dels que se n'ha parlat i debatut manta vegades i, òbviament, mai s'arriba a una conclusió clara: ja s'entén, oi?, perquè, si no, no serien recurrents! Alguns pocasoltes s'emprenyen perquè no els donen la raó, incapaços de comprendre que, en aquestes qüestions especialment, els gustos són els gustos i que és impossible que tothom s'hi posi d'acord.

L'última d'aquestes converses, un parell de setmanes enrere, acabà en una agra discussió (tampoc és per estranyar-se'n: qui més qui menys duia una bona llufa al damunt...), discussió sense sentit atès allò dels gustos que us deia més amunt. Resumint, l'endemà, un cop més o menys serè, vaig decidir-me a fer una mena de treball de camp (amb tota la modèstia, tot sigui dit) sobre alguns d'aquests temes, mitjançant el bloc de l'Estripanits. I dic només alguns, ja que no vull entrar, de cap de les maneres, en temes que podrien propiciar un merder més gros com ara, per exemple, si és millor que et facin una mamada utilitzant només la boca o acompanyant-se de les mans i coses així. A més, no és que vagi gaire bé de temps, o sigui que em centraré en unes poques qüestions senzilletes...

Quin gust ha de tenir un cony? A sabó perquè acaben de rentar-se, a florit, a net però que no tingui gust de sabó...

Com ha de ser el parrús? Ben rapadet, ben pelut, "brazil wax", amb només les làbia afaitades...

I els mugrons? Amb arèola petita, o més aviat grossa, que siguin ben sensibles al tacte o a la llengua o millor que no...

I l'útima per ara, com agraden més els pits? Ben grossos, més aviat petits, de la mida de la pròpia mà fent cassoleta, ferms com una mala cosa, un xic caigudets de manera que en sentis el pes quan els palpes per sota...

Primavera, cap de setmana...

2009-03-21T03:34:00.000+01:00

Diuen que ja ha arribat la primavera, ja som a cap de setmana, acabo d'arribar a casa després de cardar-me una descantillada de cal ample... buf!, ara em convé traguinyar un parell de Moritz i escoltar una mica de música...

Tot celebrant Sant Patrici

2009-03-18T20:34:00.000+01:00

Dissabte, cap a quarts de dotze, surto de casa: hem quedat amb una colla per anar a un bareto musical on es celebra el Lá Fhéile Pádraig (o Saint Patrick's Day, si us estimeu més en anglès) per avançat. Arribem a lloc i és ple com un ou: la Guinness i la Murphy's ja fa estona que corren i ens adonem que ens hem posar al dia ràpidament per tal de no desentonar en l'ambient general del local. Entra i surt gent contínuament i la música celta irlandesa peta a rebentar pels altaveus, especialment peces i peces dels The Chieftains. Un dels de la colla, em presenta l'amo del local, irlandès originari del comtat de Killarney i, cosa ben curiosa, parlant del gaèlic irlandès (uns del pocs milers que deuen quedar) que al·lucina amb mi quan li deixo anar les quatre frases de gaèlic escocès que he après després de les meves múltiples visites a Escòcia: això sol, ja suposa que som clients preferents i així ho anuncia a l'encarregada de la barra per tal que ho faci saber a la resta del personal.

L'encarregada, acte seguit, se m'acosta i es fot a enraonar en gaèlic a tota pastilla: li dic que pari, que només en sé quatre coses, a la qual cosa em respon que si prefereixo que se m'adreci en anglès o en català. Ara és el meu torn d'al·lucinar i, després de dir-li que millor en català, em miro la xicota amb més atenció, irlandesa de cap a peus: només una mica més baixa que jo, cabells pèl-roigs rinxolats, pell blanquíssima i pigada del cap a peus. A partir d'aquest moment les pintes van i vénen amb una velocitat increïble: això de ser clients preferents és l'òstia, tu! El grups de gent es fan i desfan a mesura que avança la nit i, sobretot, quan arriba el moment aquell en què la cervesa reinfla les bufetes i comencen les desfilades cap al lavabo: a la porta del de les dones, per moments, la cua és de sis o set que esperen el torn per poder alleujar-se i tapant també la porta del lavabo dels homes i una altra porta on hi ha un rètol indicant que és el magatzem: vaja, que s'hi organitza un ciri que déunidó...

A partir de les dues, si fa no fa, n'hi ha més que surten de local que no pas que n'entren i l'ambient esdevé més tranquil. Jo he arribat ja a aquell moment en què, sense portar un gran piano al damunt, ja estic més bé recolzat a la punta de la barra que no pas ben bé dempeus. Els cambrers ja es dediquen més a netejar taules i rentar gots que no a servir cervesa, tot i que l'encarregada pèl-roja rinxolada, sense que jo no li ho demani, me'n va posant una cada cop que veu que tinc la pinta buida. Per tercer cop durant la vetllada, m'encamino cap a les pixadores: ara ja no hi ha tant d'embús i hi accedeixo còmodament. El desguàs és llarg, molt llarg: la meva bufeta és ben plena, a rebentar! Encabat, em rento les mans, aprofito per remullar-me una mica la cara i vaig cap enfora. Just quan tanco la porta del lavabo al meu darrere, s'obre la porta del magatzem i en surt l'encarregada i estem a punt d'ensopegar: ens quedem quiets uns segons, se'ns escapa el riure i, de cop i volta, ella es posa seriosa, m'estira de la mà cap dins e magatzen i en tanca el baldó.

M'empeny cap a la paret, em passa els braços pel darrera del clatell per tal de fer-me ajupir un xic i que quedi a la seva alçada i em clavi els llavis a la boca mentre. més avall, els seus mugrons endurits es claven també al meu pit. La morrejada s'eternitza fins que quasibé quedem sense alè i jo aprofito l'estona per alçar-i la samarreta, descordar-li els sostenidors i grapejar-li els pits, mentre ella em descorda la bragueta i entafora la mà fins que troba la meva cigala ben trempada. De cop i volta, un condó apareix a les seves mans, m'abaixa els pantalons, s'ajup, me'l col·loca i comença a xarrupejar-me l'eina una bona estona fins que s'aixeca i torna a furetejar la meva boca amb la seva llengua. Jo aprofito aquest moment per a abaixar-li pantalons i tanga tot a l'hora i furetejar la seva clòtxina, xopa de mala manera, amb els meus dits afanyosos. L'orgasme li arriba en un no res i jo aprofito la circumstància per tombar-la de cara a la paret i endinyar-li l'espasa ben endins mentre l'aguanto pels pits per tal que no se'n vagi endavant i perdem la posició. Empenyo fort una dotzena de cops fins que ella es separa de mi amb tot dient wait, wait!, es posa els dits al tall, se'ls mulla dels seus sucs, se n'unta el forat del cul i afegeix, amb veu mig ofegada, fuck my ass, boy! I jo que m'hi poso: al començament costa una mica malgrat l'intent de lubricar-se amb els seus propis sucs vaginals però la cosa va millorant a mida que, amb empentes suaus i controlades, aconsegueixo que dilati ben dilatada. A partir d'aquí, torno a empènyer amb més intensitat i li engrapo un pit amb una mà mentre utilitzo els dits de l'altra per follar-li el cony. Al seu torn, ella es capaç de fer passar una mà per sota les seves cames eixarrancades per tal d'acaronar-me els ous. A partir d'aquí, va tot molt ràpid: tot just ella s'escorre, a mi em ve l'orgasme i, amb una darrera empenta dels ronyons, la meva lleterada omple la goma del condó.

Panteixant, ens arreglem la roba com podem. Em fa un petó i em fa sortir a mi primer. Repenjat de nou a la barra, la veig sortir, atansar-se cap a mi i, amb un somriure d'orella a orella, em diu... una altra pinta abans que no tanquem?

Punyetera feina!!!

2009-03-16T19:10:00.000+01:00

Ep, guapes i guapos, formoses i formosos, que encara sóc viu i cuejo, eh? No és que m'hagi agafat un cobriment arran del massatget de l'altra setmana... és només allò que em passa de tant en tant, que la punyetera feina dels pebrots em destarota del tot, de dalt a baix, de dreta a esquerra. Quan anava a classe i ens explicaven allò dels fluxos de treball, que si hores (o dies!) pic i hores (o dies!) vall, jo crec que, pel que fa a la meva feina, s'equivocaven del tot: només tinc hores (o dies!) pic i hores (o dies!) MOLT PIC!!!! Va parir...

Però no patiu en excés, estic mirant de posar-me al dia, a veure si demà o l'altre, puc fer un foradet a l'agenda i us n'explico alguna de les meves, d'acord?

Mentrestant, amb permís del Gatot, us desitjo força petons i llepades!!!!!!!

Massatge

2009-03-06T21:59:00.002+01:00

Ai, senyor, senyor! Anit vaig tenir una agradable sorpresa: uns amics em van regalar una sessió de massatge. Com que no tinc temps d'escriure gaire, us deixo amb un video per tal que us feu una idea de quina mena de massatge era. El de la filmació no sóc jo, esclar, però va ser tal com aquest: del tot espectacular!!!

Pas de vianants

2009-03-02T23:10:00.000+01:00

"A vegades t'enamores d'un gest aparentment insignificant com ara enretirar-se el serrell de la cara. Altres vegades et captiva la manera de caminar o un moviment de malucs especial. Altres vegades, encara, són unes mans o la corba de la cuixa o, potser, l'endevinar els pits sota la brusa el que t'atrapa. Aquest matí ha estat una mirada fitorada a l'altra banda de carrer, uns ulls que endevinava blaus o verds en la distància trencada pels cotxes que circulaven entre nosaltres. >>Jo estava esperant el canvi del semàfor de vianants per trespassar a l'altra banda, on era ella que també esperava a l'altra vorera. Al cap d'un moment, les nostres mirades s'han trobat i ja no s'han deixat. En posar-se el semàfor verd i aturar-se els cotxes, he començat a creuar el carrer. Ella no s'ha mogut, aguantant-me encara la mirada, amb uns ulls preciosos que a mida que m'acostava he distingit d'un color verd marí. La seva mirada era tan intensa que, per un moment, he pensat que l'havia molestat que la mirés d'aquella manera i, en passar pel seu costat, en contra dels meus instints i principis més bàsics, he continuat caminant. Ella, però, m'ha tibat del braç tot fent que em tombés de cara a ella, se m'ha acostat, m'ha posat una mà darrera el clatell acostant-me al seu rostre i, mentre amb l'altra mà m'engrapava el paquet, m'ha fet una morrejada ràpida però intensa. I ha arrencat a córrer cap a l'altra vorera aprofitant que el semàfor encara era groc. I jo allí, palplantat, amb la boca oberta, amb cara de babau, a punt de fer tard a la feina, sense pebrots per desafiar els autos que tornaven a circular i anar-li al darrere."

Avís: això no m'ha passat a mi, és una història verídica que em va explicar fa uns dies un amic, molt bon amic.

Xè, que agust!

2009-03-02T01:48:00.000+01:00

Aquest cap de setmana he estat al País Valencià, a veure uns compis de la comarca de La Safor. Feia uns anys que no tenia oportunitat d'acostar-m'hi i, de debò, m'ho he passat teta. Tant, que no puc resistir-me a compartir amb vosaltres aquest Xè, què agust!, interpretat pel grup Els Pavesos. Au, a gaudir-ne!!!

Jocs al jacuzzi i al jaç

2009-02-26T13:55:00.000+01:00

Ha sigut arribar i despullar-nos l’un a l’altre tot al llarg del corredor que mena al jacuzzi. Tranquil·la, sense pressa. Va bé, d’acord, sense pressa, però despulla’t. Ja va, ja va. Amb el bombolleig de l’aigua embolcallant-nos, quatre jocs impacients, unes morrejades desficioses, ara toco aquí, ara em toca allà, ara fotem una esquitxada que xopa el terra al voltant del jacuzzi, llepem, toquem, explorem forats amb dits i llengües, un polvo ràpid, ràpid, intens, bestial, cridant tots dos a l’hora mentre els nostres cossos s’envesteixen cada cop més ràpid, ràpid, ràpid... Encabat, un cop hem agafat aire, me la miro, espaterrada amb els ulls tancats dins l’aigua que va fent la seva, o sigui bombolles, surto del jacuzzi agafo una tovallola, li prenc les mans per fer-la sortir i la començo a eixugar: començo pels peus i vaig pujant cames, cuixes, cony, cul, ventre, esquena i pits, li faig una besada lleu als llavis, la porto cap al llit, l’hi ajec de boca terrosa i li dic que ara em ve de gust fer-li un regalet. Li enretiro amunt els cabells per tal de poder-li llepar i fer-li petonets al clatell i al darrera les orelles, que la seva carn encara és un xic humida d’abans i ho fa tot més agradable i plaent, em desplaço cap avall, ara m’assec al damunt les seves cuixes, la meva polla que torna a trempar encaixonada a la regatera del seu cul, mentre li vaig fent un massatge a tota l’esquena amb la punteta dels dits, tot just tocar, que gairebé no se senti el toc que faig. M’ajupo i segueixo amb la llengua, de dalt cap a avall, passant de llarg del seu cul de manera intencionada i li passo la llengua per les cuixes i per les sofrages i pels panxons i pels turmells i pels peus i m’hi entretinc ben entretingut fins que la faig tombar de panxa enlaire. Ara és hora dels seus pits, que els treballo a consciència ajudat pel fet que té els mugrons ben trempats, que llepo, pinço amb els dits, mossego lleument procurant no fer mal, i continuo avall, cap al melic i aquesta panxa que m’agrada i li agafo les cames i les alço enlaire per, ara sí, poder treballar bé: primer la llengua repassa les làbia, molt mullades, sucoses com m’agraden, amb gust de cony, com ha de ser, que a mi no m’agrada llepar conys que no facin gust de cony, li xuclo el clítoris, li xarrupo l’ullera que acabi de humitejar-se bé, torno cap als pits amb una mà, a penes temptejar els mugrons, mentre amb l’altre vaig complementant la feina de llengua que duc a terme al seu sexe. I llepo i xuclo i beso, que ara li baixa una altra glopada de sucs mentre comença a gemegar i li ve tremolor i aprofito que alça la pelvis una mica més encara per accelerar la meva feina mentre li poso un parell de dits a dins de la figa i un altre al cul i faig que vagin fent va-i-vé. I beso i xuclo i llepo fins que li arriba l’orgasme acompanyat d’un gemec final.

Atencíó... pregunta!

2009-02-22T17:12:00.000+01:00

Quin interès

pot tenir explicar

res que sembla que

no interessa ningú?

La recepcionista: el final

2009-02-13T22:33:00.001+01:00

Després d'una ronda de bon malta, la Sinéad pren la iniciativa de manera prou descarada: estan assegudes al sofà l'una al costat de l'altra i comença fer-li petons a les galtes i, en veure, que la recepcionista es deixa, incia també tot un seguit de llepades al coll i cap a la regatera. La recepcionista es deixa fer fins que pren la Sinéad per la barbeta i li enfony la llengua fins la gargamella i més endins. Els panteixos van omplint la sala mentre es morregen amb gust i ganes a l'hora que es van despullant l'una a l'altra. Jo, assegut al silló just al davant d'elles, vaig gaudint de l'espectacle visual mentre elles van fent: ja us podeu imaginar que, hores d'ara, la goma dels calçotets em tiba de mala manera per culpa de la progressiva inflor de la meva cigala!

I és que ara, mig nues ja, es llepen, besen i acaronen els pits, d'estils ben diferents però espectaculars els d'ambues, els mugrons se'ls van posant també ben durs i trempats... gairebé tant trempats com la meva polla, que ara ja em comença a fer mal i tot. Elles, nues ja del tot, indiferents de moment al patiment del meu entrecuix adolorit, s'ajauen capiculades i enceten uns treballs de llengua que deixarien bocabadat més d'un dels habituals a les sales de cinema X. Els seus gemecs em martiritzen d'allò més: necessito posar-me còmode i em despullo jo també, no sigui cas que petin la roba interior i els pantalons. De la manera que estan posades se'm fa difícil observar-les amb detall, tot i que veig que ja no treballen només amb les llengües i que dits i mans s'han afegit a la festa. Dubto si masturbar-me seguint el seu ritme o no però, a la fi, decideixo no tocar-me a l'espera del que pugui arribar després. El que arriba de moment, emperò, són els orgasmes d'elles dues, gairebé simultanis, que fan grinyolar el sofà amb els seus espasmes i els seus xiscles de plaer.

Resten esteses l'una al costat de l'altra, mig abraçades, esbufegant, mentre recuperen la respiració durant uns pocs minuts que a mi, amb l'espasa ben trempada, apuntant als sotre, se'm fan llargs, llarguíssims. Després, la Sinéad alça el cap, les galtes ben enrojolades, els cabells embullats mig tapant-li els ulls, se'm queda mirant, amolla un esclafit rialler i em diu: Oh, my boy, I'm really sorry!, torna a riure i afegeix: Come here, boy, we're going to compensate you for! I jo que m'hi atanso i elles que em posen de quatre grapes: la recepcionista s'escola entre les meves cames eixarrancades tot encarant-se a la meva eina, mentre la Sinéad m'ataca per la reraguarda. Es veu que avui és el dia de les feines de llengua: mentre l'una em fa una bona mamada, l'altra em llepa els ous i l'ullera del cul: espectacular! I els gemecs que amollo... més espectaculars, encara! No us enganyaré, perquè tampoc us ho creureu: tal com vaig de rescalfat, ni cinc minuts. No passen ni cinc minuts que, ensalivat pel davant i pel darrere, llepat i xuclat per davant i pel darrere, me'n vaig amb una lleterada monumental mentre el coixí on tinc el cap repenjat esmorteeix els meus esbufecs.

La recepcionista: l'inici

2009-02-10T14:45:00.000+01:00

Aquelles coses que passen, que vas un sopar i... A veure, diguem que la cosa ha començat raonablement bé, però que després s'ha esguerrat: la Sinéad és de visita amb una colla d'amics escocesos, hem anat a recollir-los a l'hotel (la Sinéad s'està a casa, esclar!), soparet de "turista" a ciutat i la cosa que acaba en un local de festes... veient unes xicotes que fan estriptís. Prou patètic quan hi penses i explicat així i, també, diu molt poc dels compatriotes de la mossa però, en fi, coses que passen, que t'hi trobes sense voler, què hi farem!

Comptat i debatut, som 7 o 8 (em sembla que hem perdut algú pel camí, però la Sinéad em diu que ja s'espavilaran, que ja són prou grandets) en una taula allargada que, cosa que ja m'esperava, al cap de poc més d'un quart d'hora és plena d'ampolles de cervesa buides. L'escàndol és considerable i les cambreres, que em veuen la cara que faig, m'envien tot de missatges gestuals per dir-me que no m'amoïni, que ja hi són avesades i que tranquil·litat i bons aliments. La cridòria que fan i el volum certament alt de la música fan impossible qualsevol intent de conversa civilitzada, de manera que em concentro (per dir-ho d'alguna manera) en l'espectacle: les ballarines van sortint una darrera l'altra, despullant-se al ritme de la música, amb habilitat i gràcia dansaire diversa: que hi ha de tot, vaja! En sortir la cinquena o sisena xicota, me la quedo mirant perquè em resulta coneguda. Sí, és evident que la conec tot i que, maquillada i repentinada, em costa déu i ajuda de situar-la: redéu, si és la recepcionista del meu dentista! Esclato a riure de tal manera que em mira tota la gent de les taules del voltant i, en explicar-li a la Sinéad, ella també amolla unes riallades un pèl pujades to... i és que diria que ja va per la quarta o cinquena cervesa.

Un parell de rondes més tard, una noia s'atansa a la taula: és la recepcionista que ens diu que ja ha acabat i que si pot seure amb nosaltres. Al cap de no res, ja entenc perquè ho ha fet: m'ha reconegut també, té espatllat el cotxe i davant la perspectiva d'haver de prendre un taxi per tornar a casa, em demana si la podem portar al poble. Ho comento amb la Sinéad i ens respon que cap problema, que s'espavilin els altres i que, si volem, ja podem marxar, que ja n'esta ben tipa i farta d'aquell espectacle lamentable. Així doncs, deixem els altres tot demanant més cervesa (em passa pel cap que acabaran malament i que els faran fora d'aquí a no gaire), i anem a cap a buscar el meu auto. Un cop hem sortit de ciutat i ja engolfem la carretera que mena al poble, la Sinéad em diu a cau d'orella que per què no la convidem a fer la darrera copa a casa. Ametent amb la meva feina de traductor, en parlo amb la recepcionista i ella, havent-s'ho rumiat uns instants, em diu que sí... sempre que la cosa no s'allargui massa ja que l'endemà a les deu ha d'obrir la consulta. Al cap de ben poc arribem, aparco just al davant de casa i hi pugem.

Com creieu que ha acabat? Quina de les següents opcions penseu que és la correcta, la que podreu llegir al pròxim post, d'aquí a dos o tres dies?

1.- La recepcionista es pren una copa per compromís però se'n va cap a casa tot seguit, sense donar peu a res més.

2.- La recepcionista i la Sinéad s'enrotllen mentre jo m'ho miro tot destapant la meva faceta de voyeur.

3.- Ens ho muntem tots tres i tant la recepcionista com jo fem tard a la feina.

Avís: ves que torno!

2009-02-09T11:24:00.003+01:00

Eiiiii, canalla... Ha passat més o menys un mes des del darrer post. Us agraeixo, a tots i a totes, els vostres comentaris, mails i alguna trucada dels pocs/poques que teniu el mòbil. En tots aquests dies han passat coses: laborals (més responsabilitats encara!), personals (una puta grip que m'ha tingut més d'una setmana avarat) i més encara... però vaja, ens anem recuperant i recol·locant. He tingut temps de pensar, també: i no, no abandono el bloc!

El que sí que faré, però, és prendre-m'ho sense angoixes: escriuré quan hi hagi alguna cosa digna de ser escrita i, si no n'és, de digna, doncs no escriuré. Sé perfectament que això va en contra de tot allò que es recomana a un/a blocaire quan comença: que si s'ha d'anar mantenint amb certa freqüència, que si no actualitzes de manera regular perds lectors... tant me fot! La decisió està presa i així serà de moment, a veure com evoluciona tot plegat.

Aquest post, doncs, tal com explico al títol és només un avís del meu retorn. Els proper dies tindreu notícia de l'Estripanits... en la línia de sempre. Ja diuen que qui avisa no és traïdor...

121 i reflexions al voltant del bloc

2009-01-05T10:19:00.002+01:00

Capicua: el post 121. Està clar que aquests darrers temps tinc el meu estimat bloc una mica deixat. Mira, les coses van com van i no sempre (gairebé mai, de fet) com voldríem nosaltres. La feina hi té molt a veure, esclar, ja us ho he explicat manta vegades, però no és només la feina. Em noto un cert cansament, o mandra més aviat, a l'hora d'haver d'actualitzar el bloc. Parlant d'això amb altres blocaires em diuen que ja és normal que, en això com en tot, passem èpoques de tota mena. I ara deu tocar època mandrosa. Vull pensar que són aquests dies tan freds i foscos amb els que hem acabat l'any però sé que m'enganyo. Perquè, a veure, quin interès pot tenir seguir explicant les meves històries? Al cap i a la fi, un clau és un clau i no sempre, quasibé mai ben mirat, el clau és tan espectacular com per a que mereixi ser explicat. M'adono que el fet que, des del començament, hagi decidit que no explicaré altra cosa que no sigui allò que realment m'hagi passat em limita,... i em limita molt! Algú m'ha aconsellat que escrigui històries fictícies (avisant que no són reals, això sí) però no m'acaba de convèncer aquesta alternativa. No ho sé, la veritat... no sé què faré. Com podeu veure, he encetat l'any 9 amb tot de reflexions al voltant del bloc. Fa dies que li dono voltes a la cosa i encara no m'he decidit. Alguns cops l'estómac em demana que ho deixi córrer, que el tanqui o, si més no, que el posi en guaret... però no acabo de tenir-ho clar del tot: m'ho he passat tan bé escrivint-hi... em sap tant greu deixar-vos abandonats i abandonades... Ja veieu que, ara per ara, estic fet un bon embolic! Voldria trobar-ne el desllorigador ben aviat, que no vull que aquesta situació de, diguem-ho així, impasse s'allargassi massa i massa. Si entre vosaltres hi ha algun(a) assessor(a) de crisis blocaires, us agraïré que em concerteu alguna sessió de teràpia de blocs...

Bon solstici d'hivern!

2008-12-24T13:15:00.000+01:00