tag:blogger.com,1999:blog-7913788.post-1145508188834588952006-04-20T06:43:00.000+02:002006-04-20T06:43:00.000+02:00Jo penso com En Brut. No és cosa dels carnets. M'importen ben poc els carnets i les fílies i fòbies; em baso en els fets i en la història. Crec que les polítiques de Ferran Mascarell no han dut enlloc, són bastonades de cec, sense projecte ni programa i sense una visió clara de país.<BR/>Ahir a la nit vaig ser a temps a veure com Xavier Folch s'acomiadava de la Terribes dient que el que demanava a Manzano (el seu substitut al front del Ramon Lull) la "màxima ambició". I no em costa de pensar que això va ser un dels punts de conflicte de la seva gestió (tampoc, però, Folch és sant de la meva devoció). El que em demano ara és com queda Manzano, acabat de nomenar per la consellera sortint. MOralment, crec que hauria de posar el càrrec a disposició del nou conseller, encara que sigui només un gest simbòlic, perquè Mascarell el refermerà en el càrrec.<BR/>Allò que diu En Brut de la llei de Murphy ("Tot funcionari competent és ascendit en el seu càrrec fins assolir els màxims nivells d'incompetència"), no sé si es pot aplicar a l'apcalde de Manresa, però em fa por que passi exactament això amb Manzano: El programa de llibres, excel·lent, se n'anirà a can pistraus i el Llull potser tampoc no serà gran cosa a les seves mans. <BR/>I el Llull a mans de Mascarell em fa molta molta por. Això de la cultura catalana se'ns en va en orris.Anonymousnoreply@blogger.com