Blog de Glòria Fandos

Amposta de primavera

2008-06-29T18:07:00.001+01:00

AMPOSTA DE PRIMAVERA (Glòria Fandos)

Amposta, ciutat jove,

Amposta centenària,

amb la il·lusió juvenil,

i un mirall de sentiments,

que passegem, pel corrent

del l'aigua literària del riu.

Les paraules belles dels poetes

que versen a la nit,

on des del cel ens vigilen mil estrelles,

al ritme de música d'instruments

i melodia de veus.

A Amposta hi ha pluja de versos

que els dóna llum i encant, les fogueres

de Sant Pere o de Sant Joan,

i el bust de pedra d'Arbó,

es fon, es desfà i es torna humà,

escolta les paraules, els poemes,

mira l'Ebre i la seva mirada es perd,

se'n va, recerca la màgia i la verdor,

mans que treballen fort,

camperols de cor somiador,

que acaricien la Ribera,

i recullen el fruit blanc de l'arròs.

Les flors de les primaveres

ampostines, perfumades,

arriben al mar i el cant de les sirenes

fa ressò i escolten... un silenci que ho diu tot,

Amposta Ciutat jove, centenària,

literària de primavera i de cor.

la meva tristesa

2008-06-27T23:12:00.002+01:00

LA MEVA TRISTESA

No m'importa que el món

vegi la meva tristesa.

Perquè el meu dia és trist?

Perquè pateix el meu cor

i el meu color encara és el gris?

Perquè la meva tristesa

és tan clara i transparent?

Envoltada amb l'ombra de la por.

No sortirà el sol després de la matinada?

La societat despertarà, desflorarà,

desfullarà les flors de la tendresa,

de la justícia i de l'amor?

El meu cos s'està partint en dues parts?

Una part l'esperança, l'altra la primavera

que florirà al riu, reposarà al mar

i tindrà cua de sirena.

L'espelma que estava encesa s'està apagant

i és torna més fosca la nit.

El meu dolor s'esfumarà

i s'enfonsarà el neguit?

Amb una pluja de somriures

em faré un llit, per somniar i dormir,

entre llençols blancs, on escriuré,

i tot quedarà escrit.

Glòria Fandos Gracia

Esclat d'amor

2008-06-17T00:21:00.001+01:00

ESCLAT D'AMOR

Esclat d'amor

al jardí de primavera,

i al vostre cor...

Rosa Mari i Jordi,

seguiu el camí,

de flaires i sentors,

de gessamí i assutzena,

l'ametller rosat

i el blanc atzar.

Comença una vida

que caminareu junts.

Un sol cor,

una sola ànima,

la il·lusió compartida

en comunió de sentiments.

Dues vides, seran una,

com un tresor a les mans.

Recorrereu un camí llarg,

que us portarà al sol,

a la llum...

A un horitzó llunyà,

d'un futur...

Amb la mirada sincera,

per sempre..

Quan us miréssiu al ulls,

com transparència

d'uns ullals,

i divisareu

un final, amorosit

i profund...

Glòria Fandos Gràcia

Dedicat a Rosa Mari i Jordi en el dia de la seva boda.

Us desitjo tota la felicitat del món.

"Hoy puede ser un día especial / Regístrate en Meetic y conoce a la persona que más te guste ¡ Tienes 3 días gratis!"

Blog de Glòria Fandos: L'amor que guardo

2008-06-15T14:00:00.000+01:00

Blog de Glòria Fandos: L'amor que guardo

Gràcies Jesús Maria Tibau, sempre és encoratjador que et reconeguin un treball, i que els amics i amigues, compans i companyes et feliciten és el millor ànim i el millor premi, gràcies

PREMI DE POESIA GRUP DE DONES DE VENDRELL

2008-06-12T12:47:00.003+01:00

PREMI DE POESIA GRUP DE DONES DE VENDRELL

Dia 10 de juny a la tarda em desplaço a la població del Vendrell per rebre el tercer premi de poesia del Grup de Dones del Vendrell, titulat "L'amor que guardo".

Tarda de pluja , de núvols i de sol intermitents. Carretera tranquil·la en circulació de camions, sort per una part i desgràcia per l'altra, pel greu problema que s'està produint, per la vaga de transportistes, conseqüència de la qual estem patint part de la societat, esperant una ràpida solució.

A les sis de la tarda i al Casal Cívic de la Generalitat, gaudírem de la festa Cultural de lliurament de premis, en la seva 11ª convocatòria del concurs de poesia catalana, de part de la presidenta Roser Recasens, secretària Maria Josep, senyor Benet Jané alcalde del Vendrell i Maite Mercader Assessora de Serveis Socials.

La vetllada constà de l'actuació del conjunt juvenil de música, format de clarinet, violoncel, entre altres, delectant-nos amb melodies de pel·lícules, un amb ritme de tango, composat pel que tocava el clarinet, acabant amb la peça "El cant dels ocells" de Pau Casals, fent honor al prestigiós músic nadiu del Vendrell. Després una parella de l'Escola Infantil ens deixà el regust de ball, excel·lentment executat per Mariona Figueres i Ivan Gil, amb la modalitat de pasdoble, tango i vals.

Passàrem a llegir els poemes guanyadors, amb la presència de mitjans de comunicació locals, premsa, ràdio i televisió.

Ambient de música, de ball i de poesia, de sentiments d'emoció i sensibilitat. Cultura que abraça els cors, intentant transmetre a aquesta societat una mica d'amor i de pau. Tots brindàrem per la concòrdia, per la Cultura i la solució dels problemes que no ens deixen avançar, i per la poesia.

L'amor que guardo

2008-06-11T21:11:00.004+01:00

L'AMOR QUE GUARDO

El meu interior era ple a vessar,

d'un cúmul d'amor,

que traspassava anhels.

Un curull de sentiments més enllà

del bategar de la sang calenta,

d'una vida compartida

que començava

a sentir-la viva,

infinitat de sensacions

i d'alegria intensa.

Un amor sense mida,

destinat per a donar

a un ser indefens

que dins de mi vivia,

i que no coneixia.

Amor impregnat

a les entranyes més sensibles

del meu cos, i als laberints

mes insondables de la ment.

Un amor destinat a omplir

tota una vida, llarga i feliç,

com així desitgen totes les mares

que sigui la vida dels seus fills.

Deu, la fatalitat, el destí nefast,

se'l va emportar,

me'l va treure de les mans,

després de fer-se pas

entre la meva esquinçada carn,

per veure la llum un moment

i després, esfonsarse-se a la foscor.

I no el vaig poder tocar

ni poder-lo acaronar.

Un ésser tan petit,

i a la vegada tan gran...

El seu cor bategava,

lluitava per viure,

i no li vaig poder veure la cara,

ni els ulls, ni la mirada,

ni el seu somriure,

ni la seva boca,

ni els seus llavis,

per donar besades

dolces i tendres.

I aquell amor immens

que jo guardava,

no li vaig poder donar

i encara hi és dins de mi,

em copsa una sensació

tan punyent...

que em fa estremir.

Han caminat els anys,

m'omple la vida

d'un sabor agre dolç,

de nostàlgia, de dolor,

bressolada amb els fils

rosats del record...

El guardo a l'ànima i al cor,

sota l'esgarrifança

de la meva pell,

aquell amor

que no té paraules ni so,

no el puc donar a ningú

perquè el guardo per a ell.

Glòria Fandos Gracia

Tercer Premi de l'11 Concurs de Poesia del "Grup de dones del Vendrell" 2008

contestación

2008-06-11T16:19:00.002+01:00

CONTESTACIÓN A "LOS HIJOS COMO ARMA"

Es una gran ofensa y una gran vergüenza, sobre todo para las madres, y para todo ser humano que esté en su sano juicio esta frase, "los hijos como arma", es inconcedible, que he leído últimamente más veces de las deseadas. Esta frase, que es injuriosa, de mala fe, solo se le puede ocurrir a un hombre, por Dios... y que es padre, podríais pensar que es un título muy elevado, y no le veis el verdadero significado. Solitos os ponéis en el lugar que os corresponde, muy por debajo de valores y de amor. Con esa frase maltratáis a las mujeres, que además son madres, y saben serlo.

Basta ya de vuestro camino de egoísmo y de atentar contra las mujeres, y también contra vuestros niños, vuestros hijos.

GRAN ÈXIT DE LA CINQUENA FIRA LITERÀRIA DE L’AUTOR EBRENC

2008-06-09T22:24:00.001+01:00

GRAN ÈXIT DE LA CINQUENA FIRA LITERÀRIA DE L'AUTOR EBRENC

A MÓRA D'EBRE

Un any més el gran èxit de la Fira Literària de l'Autor Ebrenc a Móra d'Ebre. Aquesta és la cinquena edició, i jo la quarta que hi participo. Bona iniciativa i un seguiment fantàstic, aquest any s'han superat, felicitats als organitzadors, entre els quals Albert Pujol és peça clau. En autors, he de dir que només un 25% eren dones. No sé els altres anys, però aquest, ha estat prou minsa. Pot ser una coincidència, però quasi sempre hi ha poca participació femenina en l'àrea literària. Son lliures de fer allò que més els hi vingui de gust, com a professió o com afecció. La joventut té menys problema. A la majoria de dones menys joves, ens agrada cuinar, la casa i estar amb els fills i ocupar-nos de la nostra professió remunerada.

Les dues places del Teatre de la Llanterna ocupades de nombroses activitats, una per al mes petits i l'altra per als editors i esdeveniments literaris, presentacions, signatura de llibres, venda de llibres. Música de banda, recitació de poemes del gran poeta i amic de Flix Albert Guiu. Un dia de diumenge, on el sol es feia present amb tot l'esplendor, per refrescar a la tarda. Dia de festa, gaudint la companyia i participació de molts bons escriptors, companys i amics, com Josep Igual de Sant Carles de la Ràpita, Maria Josep Margalef d'Amposta, Cinta Mulet d'Hora de Sant Joan, Alex Ferré i Josepa Vilurbina de Aeditors del Perelló, Teresa Bertran, Laura Mur, Tomàs Camacho d'Alcanar, Jesús Maria Tibau de Tortosa, Francesca Alier de Xerta, Emeteri Fabregat, Jesús Fuster, músic, Javier Caballero, Paco Morales, escultor, Andreu Carranza, Miquel Àngel Marin, Vicent Pellicer, Ramon Miravall, el qual m'ha fet pròlegs i presentacions de molts dels meus llibres, Conrad Duran. Conèixer persones interessant i agradables com Maria-Cecília, regidora de Rasquera, Josep Sibiracs regidor de Mora, i molts més que seria impossible enumerar-los.

Octavi Serret estava en el seu ambient més autèntic, amb la seva il·lusió i entusiasme que mai l'abandona, agraint-li una vegada més les seves atencions, de participar en el seu blog que tantes satisfaccions m'han portat. Acabo el dia amb el bon regust de la acceptació del poemari Llum de Tardor, pels poemes dedicats als pobles del voltant, fins i tot hi ha un dedicat al poble que vaig créixer, Lledó, que sempre el tindré al meu cor. Llibre enriquit pel pròleg d'Albert Guiu, poeta molt valorat a la seva terra, perquè s'ho mereix i en raó.

S'ha de ressaltar, a la tarda, la intervenció del famós periodista autor dels mots encreuats de la Vanguardia Màrius Serra.

Esperant el pròxim any tornar a participar a la sisena Fira de l'Autor Ebrenc. Que les noves tecnologies que vagin fent, però els llibres de paper, encara romandran per molt temps a les nostres mans.

Fira Literària Móra d'Ebre

2008-06-05T21:14:00.002+01:00

FIRA LITERÀRIA DE MORA D'EBRE

Un any més, la Fira literària

de Mora d'Ebre, es fa present,

llibres de paper, com ocells al vent,

amb les ales obertes, baixen del cel,

ens acaricien les mans, i la ment,

fulls en blanc, coloms de pau,

que ompliran de grafies el autors ebrencs,

contes, faules, narracions relats,

històries de fades, il·lusió, fantasia,

festa, sol enlluernador, al teatre,

a la plaça de la Llanterna,

i somnis d'esperança i poesia.

Com a testimoni l'Ebre vertebrador,

primavera d'unió, que el cor enlluerna,

amb el seu corrent d'aigua transparent,

riu emmirallat d'inspiració viatgera del món,

que ens abraçarà i ens adormirà dolçament

Cor mullat

2008-06-05T01:37:00.001+01:00

COR MULLAT

Tinc el cor amarat d'aigua de pluja,

llàgrimes acumulades i guardades als ulls del cel,

no han pogut resistir el seu dolor, el seu sofrir,

al veure que a la Terra era un foc de fang quadriculat,

i veia tan important la nostra existència,

que sembla tan insignificant, i tan valuosa a la vegada,

paradoxa infinita, tinc el cor mullat i la ment aigualida.

M'acaricio el cap, intentant aclarir el pensament,

acabo despentinada, com si m'hagués atacat

un remolí de vent enfadat. Ningú està content.

Els núvols del cel no han pogut controlar

el seu plor desesperat,

misteris de la vida que no entenc.

Com eixugaré el meu cor mullat?

Li preguntaré a l'Univers.

Un altre dilluns

2008-06-02T00:21:00.002+01:00

UN ALTRE DILLUNS

Acaba el diumenge,

les hores passen lentament,

el temps indeturable

ja està pessigant, esgarrapant

un altre dilluns que m'espera,

dia feixuc, comença la setmana,

la monotonia, el treball,

trobar-te amb la vida reial cara a cara,

i pot ser no tindré temps de somiar,

ni de mirar al cel, no tant...

Pot ser demà no hi haurà cel,

no es farà de dia, sempre serà de nit.

Quina follia, les ombres fosques

m'atrapen la ment, de por i de neguit.

La son em transporta a desaparèixer,

a submergir-me en el no res de la memòria,

difusa i encegadora...

Però demà m'espera un altre dilluns,

dia de primavera on he de pujar

un esglaó més de l'escaleta de la vida.

Em trobaré amb ulls riallers,

i mirades de tristesa,

tot forma part del camí.

Em posaré les sabates i el vestit

de diumenge i caminaré,

em trobaré amb les teves mans?

Amb la teva mirada que fabricava mentides?

Que jo estimava tant, ho sabies?

I els teus poemes em faran de catifa,

em trauré les sabates i per als meus peus nus

seran una carícia.

Fins després dilluns.

Adeu mes de maig

2008-05-31T17:54:00.002+01:00

ADEU MES DE MAIG

Adéu mes de maig, el mes de les flors, del començament de la primavera, de la tebiesa del sol, que acaricia la nostra pell. El mes de Maria que tant recordo a la meva llunyana infantesa, aquella escola, aquelles mestres, tan recordades i estimades. Em sento de vegades atrapada en un passat, que mai recuperaré, però que sempre romandrà en el meu pensament. El principi d'una educació que et marca la vida quasi per sempre. Record de molta gent important de l'entorn, que han passat pel meu costat, un tros de la seva vida, que ha marcat la meva, i tot queda enrere, guardat al cor amb una dolça mirada. De seguir endavant i de viure, participar a la universitat del dia a dia, de esperances renovades, un mes màgic que marca la existència d'una manera especial. Mes de maig, també de pluges, esperades i desitjades, omplint els rius, apagant la set de les terres, de la justícia que es començava a posar en perill, ja sabem que sempre hi està, però aquest cas per la falta d'aigua. Adéu adorat mes de maig, mes de la llum, del color, de l'amor...Has passat tant fugisser, tan apresa, com així passa la vida, com un llamp a la tempesta. I vindran altres mesos de maig, altres primaveres i més pluges, amarant la terra i els cossos d'aigua dolça, que núvols hi són plens, que distrets ens miren des del cel...on la Verge Maria del mes de maig, amb la seva corona brillant feta d'estels, ens abraça, ens acompanya, la seva llum desprèn vida i pau.

El riu a vessar

2008-05-31T01:27:00.001+01:00

EL RIU A VESSAR

El riu a vessar les vores,

sobreïx de felicitat,

la pluja somriu

i cau amb força el cel,

acaricia i besa les herbes,

grogues i verdes,

amb els seu cabal

d'aigua terrosa...

Color de blat a l'estiu

que espera la sega,

la seva mort,

per donar vida.

L'aigua del riu,

corre, salta, amuntegada,

com una multitud de gent,

amb veus i remor de melodies,

alegres i dolces,

atabalada i contenta,

com sortint d'una presó,

fugint de la melangia

on eren atrapats,

entre les resseques pedres

i sorra de foc,

d'una mort impregnada

de conformisme,

feta d'impotència

i monotonia impresa.

Corren apressa el seu camí,

cap a l'horitzó de la llibertat,

omplint-se el cor

i les mans, de fruits

i de primavera.

El riu majestuós

passarà per la Ribera,

pels camps d'arròs,

es trobarà amb els seu amant,

el mar...també fet d'aigua,

i es fondran els seus llavis,

amb barreja de sabors

salat i dolç.

Més tard, entre els núvols,

s'escapa una resplendor

de sol, i l'aigua desprèn,

reflexos d'or.

Glòria Fandos Gràcia

Cuenta NARANJA. 5%TAE durante seis meses. Con tu dinero siempre disponible.

Nueva ley

2008-05-29T20:32:00.001+01:00

LA NUEVA LEY

La nueva ley que ha puesto el gobierno, para proteger más a la mujer esta muy bien, eso no quiere decir que lo haga, pero es buena la intención, para avanzar en el camino de justicia para la mujer. Que haya hombres que se quejen de esta ley, porque se creen perjudicados, son unos empedernidos machistas y unos egoístas, quieren que las mujeres, como siempre, pasen por el tubo.

Déjense de Constitución ni de zarandajas. "muy señores míos". Algunos hasta dicen que " les gustaría ser mujer", que sarcasmo, pues si que protege esa ley a las mujeres, no se ve por ningún lado, ese supuesto privilegio. Se apoyan en que "La mala leche y la maldad" , que esa frase es muy de" hombres", por cierto, ya que la mujer, cuando tiene leche la utiliza para alimentar a sus hijos. Revisen los hechos de la Historia, en el pasado y en el presente, sean cuerdos, no desvaríen...Su madre es una mujer, sus abuelas, sus bisabuela, fueron mujeres...Y Dios, si es que lo hay, puede que también sea una mujer.

Gloria Fandos Gracia

Tortosa ( Baix Ebre)

D.NI: 40 90 12 16-V

Gastamos menos para darte más ibanesto.com

prólogo

2008-05-26T20:01:00.001+01:00

PRÓLOGO:

Para mí, prologar este libro de poemas de Gloria Fandos Gracia es un auténtico placer.

Tiene Gloria un cariño muy especial por las costumbres, las personas y el territorio que la vieron nacer…Samper de Calanda, el Viejo Tren, el majestuoso río Ebro, las tierras del Delta y, sobre todo, sus gentes.

Es una poetisa pegada a su tierra, autodidacta y humilde, austera y sensible y todo ello se percibe en la lectura íntima e intimista de sus escritos, llenos, a un tiempo, de ternura, tristeza a veces, melancolía y sabiduría propia de su experiencia vital.

Gloria deja en el día a día de su poesía la finura de su tacto con el medio natural pero, sobre todo, con las gentes que la rodean. Así queda plasmado en este libro y así se recoge para el deleite y disfrute de quienes, desde su propia sensibilidad, comparten el modo de sentir y evocar las vivencias que Gloria plasma en sus poemas.

Andorra (TERUEL), Mayo de 2008.

Isidro Guía Mateo.

Gastamos menos para darte más ibanesto.com

Dia de pluja

2008-05-26T00:35:00.000+01:00

DIA DE PLUJA

Cel gris, de penombra clara, dia plujós, tranquil,

una pluja fina, monòtona i serena,

cau plàcidament sobre les teulades, els carrers,

els camps...On veig passar el diumenge

darrere els vidres, també esquitxats

per les gotes d'aigua, que em saluden

i acompanyen aquesta soledat,

que no es desprèn de mi, que m'abraça.

Aquest dia de diumenge plujós, no és trist,

porta esperança i riquesa, els rius somriuen,

les praderies i les muntanyes canten himnes d'alegria,

la mar està contenta i riallera, i les ones juguen,

com a criatures entremaliades que desperten,

la riquesa, la vida i la pau ens espera,

amb aquest pluja, reparadora i desitjada,

que alimenta totes les primaveres.

Glòria Fandos Gracia

Gastamos menos para darte más ibanesto.com

Matí que es pentina

2008-05-25T01:49:00.002+01:00

MATÍ QUE ES PENTINA

Arriba el matí, somnolent, despentinat,

encara adormit, s'estira entre núvols,

llits de matalassos tous i blans,

de llençols blaus i coixins blancs,

desperta, obre els ulls, i amb les mans

es pentina els cabells que són raigs de sol,

que donen llum al dia, que l'espera,

amb promeses d'amor que es faran realitat

i amb alegria compartiran l'experiència

de donar vida i existir...

La llarga cabellera del matí ja està pentinada,

i els seus cabells que son llum de sol,

acaricien la Terra, que és un formigueig

de persones, que treballen i s'il·lusionen,

gronxen les pinedes, els arbres i les herbes,

les aus obren les ales i volen lliures,

les abelles pul·lulen per les flors,

de romaní, farigola i espígol,

ens regalen la dolçor de la mel,

aliment de riquesa per als llavis i la ment.

Gràcies al matí que pentina i espargeix,

per la Terra, farcida d'aigua i cel,

la finesa dels seus cabells, fets de raigs de sol.

El poema més dolç

2008-05-22T22:32:00.002+01:00

EL MÉS DOLÇ DELS POEMES

El més dolç dels poemes

voldria escriure aquesta nit,

quant el dolor més fort

m'està oprimint el cor,

una opressió nefasta

m'està ofegant el pit.

A aquesta terra de tristesa

plantaré les més boniques flors,

creixeran a un racó profund,

despendran els més bells colors,

intensos perfums que em portaran

el teu record, acariciat

pels dits de seda que naixeran del cor.

Dolços poemes d'encís que espargiré al vent,

i arribaran al teu cor, encara que siguis lluny,

no sé on ets, has fugit tan apressa

i no m'has esperat...

Un poema dolç vull escriure aquesta nit,

el dolor serà lluna, la pena estrelles,

la impotència i la maldat, la transformaré en un jardí,

a vessar de flors, roses, clavells, gessamins,

i en camps de blat daurats, plens de roselles,

i les teves mans escriguin als meus llavis,

un vers, on caben tots els poemes,

totes les primaveres, somiaré

amb el teu amor, el poema més dolç...

La dona sempre ha de pagar els plats trencats?

2008-05-22T21:31:00.001+01:00

És una frase molt popular, podem dir vulgar, com vulgueu, però defineix perfectament la rèplica que hem de fer, davant les opinions que es vénen divulgant als mitjans de comunicació escrita, a l'apartat de cartes, concretament un escrit de la mateixa persona. Els directors , encara que no tots, utilitzen les opinions dels lectors per fiançar les seves pròpies idees, si és així ho publiquen, si no, doncs a la paperera. Donant una idea equivocada d'allò que en realitat pensa la gent, en general, creant una atmosfera no real de la situació.

Darrerament s'han publicat alguns escrits realment ofensius per a la dona, per alguns homes, de vegades també ho fa alguna dona, que ja és prou vergonyós. El millor és no sentir-te al·ludida, perquè com deia la meva mare, "la millor bufetada es callar, ignorar, la total indiferència", però hi ha temes en els quals no es pot es pot callar perquè " qui calla atorga" i seria donar-los-hi la raó, i el pitjor és que es creuran que la tenen, donant peu a créixer una situació falsa. Estan en contra de la nova Llei del senyor Zapatero de més protecció a la dona en els casos de violència i maltractaments, quan s'hauria de prevenir i no arribar a tal cruel situació, els homes també volen aprofitar-se d'aquesta llei basant-se en la igualtat. Que es vegi la clara realitat, no vulgueu emmascarar les coses. Les dones no maltracten als homes, ni els assassinen, mai. Quan al costat de casa teva veus que trauen una taüt, dins va un cos de dona morta, sense vida, el seu ex marit o ex company sentimental, l'ha mort, li a pres tot allò més valuós que tenim, la vida...I es veu per la T.V aquesta tragèdia massa cops. I encara tenen el sarcasme de protestar, i que els mitjans de comunicació els donin veu, ja sabem que no hi ha de justícia. Hi ha massa persones a aquesta societat que no és justa, les persones són injustes, falses, hipòcrites, i tot això forma una societat? Homes que ataquen a les dones dient que utilitzen als fills com a ferramentes per traure'ls els diners, es monstruós, inconcebible, no saben ni ser pares...La gran vergonya està servida, pederastres, paidòfils, violadors, assassins...Què penseu que les dones han de seguir pagant els plats trencats? Que les dones han de ser les vostres serventes i utilitzades comdraps de llençar per al vostre servei sexual? Aquestes dones ja existeixen, per desgracia, i per vergonya, no confongueu els termes. Una mica més de seny, per part dels homes, menys egoisme i penseu en el bé dels vostres fills. Les dones posen pau pagant amb les seves vides, i la pau aconseguida amb aquest preu és massa cara. La llei ha d'actuar durament amb tots aquests delits tan horrorosos, comesos tant a dones com a nens i nenes. Seria un camí per començar a acabar amb aquesta xacra, que massa gent n'és còmplice. Ha de ser perseguida i denunciada, per poder avançar per una societat més humana i justa.

DESPENJARÉ ESTRELLES

2008-05-16T23:11:00.002+01:00

Despenjaré un grapat d'estrelles del cel,

per guarnir un vestit que em cosiré

amb fil d'or i agulla de plata,

per anar al ball, a la festa d'un poble petit,

a la plaça major, guarnida amb paperets de colors,

que es gronxaran amb el suau vent,

i al caliu de la música dansaran,

enllaçades les mans,

tots els cors enamorats.

Esperaré la nit més fosca i serena,

quan els estels estiguin més contents

i la seva llum sigui més brillant.

Em faré un vestit de princesa,

jo seré una princesa d'un conte de fades,

per fora i per dins, somriurà

la meva sang i la meva pell,

i a través dels somnis fets realitats,

recercaré aquella albada de primavera,

els ulls d'il·lusió d'aquell amor,

que dorm en el meu passat,

enyorat i somniat, i que despertarà

quan pels carrers de la meva ment

es faci present la claror del sol.

PRESENTACIÓ DEL POEMARI LLUM DE TARDOR A AMPOSTA

2008-05-10T17:01:00.002+01:00

PRESENTACIÓ DEL POEMARI LLUM DE TARDOR A AMPOSTA

(DISCURS)

Començarem amb música, “Enyor” i “Eternitat” són dos sonets inclosos al poemari, musicats per Tomàs Simón Plazas d’Amposta i cantats per Alícia González.

Bona nit a tothom, gràcies autoritats, Regidora de Cultura senyora Mari Mar Panisello, per acompanyar-me i presidir l’acte, gràcies a l’amic i company Albert Guiu de Flix, escriptor i professor de llengua i literatura Castellana i autor del pròleg, gràcies per presentar-me el poemari. En Albert vàrem coincidir l’estiu passat en una antologia de narracions, titulada “Estius a l’Ebre” editada per Aeditors, compartida amb 20 escriptors més de les de les terres de L’Ebre. Per a mi un gran honor compartir narracions amb tan bons escriptors i escriptores, com el mateix Albert Guiu, Josep Igual de la Ràpita que ens acompanya avui al públic. Amb Albert tenim comunicació per Internet, per compartir el Blog de Serret de la llibreria de Val-de-roures, en el qual publiquem temes literaris, narracions, poemes... Bé, i vaig gosar preguntar-li si em podria fer un pròleg per a un poemari que anava a publicar, la majoria dels poemes meus ja els coneixia pel blog, i de seguida vaig tenir el seu escrit enviat per correu electrònic. Més endavant li vaig preguntar, si no és massa demanar, ja que el poemari té el teu pròleg, triar el lloc on me’l vols presentar: sense dubtar em va contestar que a Amposta. Llavors, vinc a Amposta a demanar hora, i abans de Sant Jordi no podia ser, i vam acordar el 9 de maig... En aquell moment estava pendent de contestació del Consell Comarcal del Montsià, dins de l‘abril... Amb Josep Igual de la Ràpita, que hem tingut relació per col·laborar moltes vegades a l’espai poètic que faig a Radio Ràpita, també em feia il·lusió que em presentés el poemari, em va dir que me’l voldria presentar a Amposta, i bé, me’l va presentar el dia 16 d’abril al Consell Comarcal, però a Amposta... Que té Amposta que tots hi volen presentar els seus llibres? Amposta és especial, la bona acollida per a tothom, en aquest cas així ho he pogut comprovar una vegada més.

Penso que la poesia està més viva que mai, la societat l’accepta cada cop més, hi és als nostres cors, a la nostra ànima, ajuda a llevar les presses, l’estrès, que ens envaeix, qui més que menys a tots, ens ajuda a viure apressa, però en més calma i ens ajuda a escoltar al nostre cor...

Es una gran satisfacció presentar a Amposta aquest petit llibre de poemes, és com un fill que presento en societat , i molt ben acompanyada, compartint presentacions, amb l’amiga Francesca, amb la gran novel·la, Cor de Llop, com totes les que fa, amb la Ma. Josep Margalef, que li presenta, perquè compartir és caminar, enriquir-te, créixer...

Jo a la tardor de la meva vida, no és que m’hagi aparegut l’afecció per escriure, ha estat un renàixer del meu fil d’inspiració, ja que el naixement fou a infantesa i adolescència, el fil d’inspiració el vaig deixar aparcat, oblidat, però no mort, per suposat. Però com a dona tenia assumit el meu paper, i la classe social que em va tocar viure, un ofici per a compaginar amb la família, casar-te que semblava un deure o una obligació...i emprenc la lluita de treball, de portar una família, uns fills endavant amb il·lusió de superació, i com a única filla dona, tinc cura dels pares, germà...i després de quasi 30 anys, me n’adono que havia donat tant de mi, que sembla que m’havia desintegrat, que no existia, era com una closca buida...tota la meva energia l’havia donat al meu voltant, a la meva família, i ara fa uns 18 anys que amb aquell fil d’inspiració, tan llunyà, de poemes i de paraules em vaig començar a omplir i a recompondre i a renàixer la inspiració literària...i uns petits estudis que vaig fer quasi d’amagat... perquè tampoc estava ben vist, veient una realitat de tristesa, i una mica torno a recuperar la identitat que semblava perduda. La afecció o l’ofici per les lletres, i més a les dones, estava considerada com una cosa frívola, ja en l’època de la Mercè Rodoreda, (ara que se celebra el centenari del seu naixement) abans de la guerra, que als 23 anys ja havia escrit 3 novel·les, i molts anys després, encara no estava ben vist que es dediquessin a la literatura i a escriure, fins i tot ara encara hi ha sectors de societat que troben frívol que les dones, que encara que només per afecció escriguin, quan és l’afecció més elevada i digna, i més bonica, t’obre el pensament, et fa més lliure... Jo he tingut suport de gent jove...de l’edat del meu fills i altres...això vol dir que les coses estan canviant, poc a poc però s’està millorant. Gràcies a l’amiga i pintora rapitenca Rosa Gellida per il·lustrar la portada del llibre, és un bonic racó de les nostres terres. Gràcies a tots una vegada més, autoritats, amics, companys, i tot el públic present, espero que us agradi aquest poemari, i fins al pròxim llibre...que us avanço que ja és imminent, però que ja no dic res més... L’estrella és “Llum de tardor” ara per ara.

Fins al pròxim llibre

Entranyable presentació a Amposta

2008-05-10T16:08:00.002+01:00

Dia 9 de maig, a les 8 de la tarda i a la sala d'adults de la Biblioteca Sebastià Juan Arbó d'Amposta, gaudírem de les magistrals presentacions de Ma. Josep Margalef, d'Amposta, professora de llengua i literatura Catalana de la novel·la "Cor de llop" de Francesca Aliern, consolidada escriptora nadiua de Xerta, molt coneguda arreu de les Terres de l'Ebre i de més enllà, i la d'Albert Guiu de Flix, professor de llengua i literatura Castellana, escriptor i autor del pròleg del Poemari que presentava "Llum de Tardor" de Glòria Fandos, la sotasignant. Acte presidit per la senyora Ma. Mar Panisello, Regidora de Cultura, i amb les bones atencions de la senyora Joana Serret, directora de la Biblioteca.

Amb el caliu de la literatura, amb l'ambient càlid de paraules, d'història, de versos, amb un públic privilegiat amant de les lletres de la nostra terra. Acompanyats per la pintora rapitenca Rosa Gellida, autora de la il·lustració de la portada del poemari.

Envoltats per un ambient màgic, entre llibres, que expectants ens miraven en silenci, un silenci carregat de força, una força callada, només percebuda per la sensibilitat que surava, que es desprenia dels cor i de les ànimes dels que hi érem en aquell moment, ocupant un espai absolutament nostre i de ningú més. Llibres amb portades acolorides i grises que, amb el seu silenci, parlaven... Semblava que no deien res, i a la vegada ho deien tot... La pluja, fora es feia present. Plovia a bots i barrals. A la fi, l'aigua tant esperada, solucionarà els problemes de la sequera, que tant d'enrenou i tanta preocupació ens està portant darrerament. Omplint els rius d'aigua, riquesa tan imprescindible per a la vida. Els rius de la inspiració, també necessaris, com a llum per a fer-se pas a les tenebres de la ment.