El blog de l'Alberg Assut

Via Verda - Lloguer de BTT

2009-10-17T13:16:00.005+01:00

Via Verda - Lloguer de BTT

Alberg Assut promociona el lloguer de bicicletes a la via verda. Un servei que naix a causa de la deficiència que havia a la població. Un temps endarrera l'alberg no s'ho va plantejar, ja que, existia aquest servei. Avui, i ja desaparegut el servei a la localitat, no podíem enviar a la gent cap a altres poblacions per manca de bicicletes i privar-los del recorregut privilegiat que tenim de la via verda dintre del nostre terme, recorregut que proporciona un ventall de contrastos al passar per la vora del nostre estimat riu, gaudir del mirador nou que tenim a l'Assut i perdre's la vista panoràmica que hi ha sobre del pont del Flare. Aquesta manca de bicicletes a un lloc on el turisme principal està a la via verda no tenia sentit. Hi ha una cosa clara, el turisme a Xerta, la gran majoria de turistes que tenim a Xerta i durant tot l'any és de la Via Verda.

Amb el sentit comú suficient per adornar-nos d'aquest fet, l'alberg porta a terme el lloguer de BTT. A més, com a aficionats en aquest esport es van comprar bicicletes fortes, Mountain Bike equipades del tot, que aportin pocs problemes als usuaris, amb càmeres interiors anti-punxades per a què el turista no tingui cap problema durant el recorregut i el màxim servei, m'explico...

El clicloturista avui se li planteja un petit problema perquè el recorregut de la via Verda no és circular, això significa que un cop finalitzat el recorregut ha de tornar amb un vehicle a buscar la resta de turismes que resten a l'altra banda de la via. Nosaltres ho sol·lucionem. Fiquem al servei dels turistes el transport de bicis i persones, així que els turistes poden deixar el cotxe a Xerta i anar amb les BTT fins a Horta de Sant Joan. Quan arribin a Xerta ja tindran els seus vehicles a la població, però, a més a més, poden dinar a l'alberg i fins i tot dutxar-se. Tot un servei de qualitat per potenciar a més de la població, també la nostra i meravellosa Via Verda.

Benvinguts,

Pack promocional de la Via Verda: LLoguer de la BTT - transportar les bicis i persones - dinar i dutxa a l'alberg 30 euros per persona. (assistència a la Via per qualsevol incident)

El mateix però transportant biciletes personals no aquilades: 25 euros per persona.

Fenòmens normals

2009-09-04T15:13:00.005+01:00

Hola bon dia un altre cop!!

Realitzat el primer escrit del Triatló i Duatló amb una visió amplia des del punt de vista organitzatiu on predominen valors globals abans que els individuals... voldria tornar a donar un veritable fenòmen normal, és a dir, gent que ha fet el triatló o el va fer anys enrera estan consultant els temps per superar-se a ells mateixos (el veritable repte de l'esportiste) Avui mateix, dos persones s'han dirigit a mi per comunicar-me que havien anotat els seus temps anteriors i que aprofitant que s'havien deixat de fumar s'havien marcat el repte de fer menys temps que la seva millor marca del triatló.
Per això, per part nostra manifestar la nostre màxima alegria per veure que el sentit de la nostra cursa es porta a terme.

Un altra cosa que vull ficar, després de veure algun blog d'esportiste d'aquest territori, és felicitar a un corredor molt especial. És de Xerta. Diuen que l'esportiste ha de tenir qualitats nates i actituts corporals ja de naixement, és aquest l'esportista d'èlit que, un cop té el cos i l'entrena el converteix amb un veritable atleta d'èlit. Això no ho tenen tots. Molts després d'entrenar molt o de escriure molt al seu blog que amb orgull fiquen les hores d'entrenament m'agradaria comentar-los el fenòmen NORMAL. M'explico perquè la meua intenció no és ofendre a ningú, tot el contrari, la meva intenció és resaltar a algú.
M'explico:
És un noi de Xerta, que no entrena, que és evident que no entrena perquè el dia a dia i durant tot l'any no se'l veu entrenant, és a dir, no hi ha trampa. Fumador i treballador. Ahir va venir a portar-me existències a l'alberg i vaig felicitar-lo pel resultat, vaig pensar que de segur aquest any s'ho havia entrenat, però, com aquell que diu algo normal i mentre es despedia va dir: l'any que bé a veure si el mes anterior a la cursa puc entrenar-me. Comorrrr? (51' 17"") va ser el seu temps) Després va dir-me que havia entrenat, set dies sense parar cap dia abans de la cursa, je,je.
Com se nota que no estas en aquest món perquè hauries de veure lo que fa la penya i com entrena - li vaig dir.

En definitiva, Luis Àngel, l'any que bé entrena només tres mesets abans, deixat de fumar, o no, no cal, i la setmana abans descansa uns dies per agafar la cursa en forçes. ji,ji. Ets una màquina i tens actituts per a córrer, d'això no hi ha dubte.

Felicitats!!

Triatló 2009 i duatló!

2009-08-25T19:53:00.012+01:00

Hola bon dia,

El club Súper 2 (els dos de sempre) vol donar les gràcies a tots els participants de la cursa i, a més, tornar a donar les gràcies a tota aquella gent que ens ajuda; són molts i gràcies a ells podem portar a terme la cursa i a la vegada podem participar nosaltres, a tots ells, GRÀCIES.

Aquest any va ser l'onzè, més d'una decada que converteix i consolida la triatló de Xerta com una de les cursestriatletes més antigues de Catalunya. Un poblet tant petit al costat (en anys) de triatlons potents. Això vol dir una cosa, i és: que ens fem grans Josep Lluís!

Per a mí, un plaer poder compartir tantes i tantes coses junts, encara ens tirem al canal junts, la setmana abans de la cursa, tal i com hem fet tots i tots els anys, encara cridem i saltem com nens "de bomba" al canal.

Cal dir, canvio de tema, que aquest anys hem tingut 99 corredors inscrits, però un tema important és què, a més, hem tingut 57 participants a la Duatló, nens que algun dia competiran a les triatlons i almenys nosaltres sabem perquè és, i una mica de culpa la tenim. Per tot això, m'agradaria també donar les gràcies a l'Ajuntament de Xerta, per ajudar-nos i apollar-nos, ells, com nosaltres són concients de la importància de l'esport base. També felicitar als pares, alguns d'ells de Tortosa i rodalies, perquè, tot i no competir ells, van portar el seu fill/a a la duatló.

La triatló té un reglament propi amb definicions consensuades entre nosaltres; les categories i el no donar trofeus acumulatius. Amb això, volem repartir el màxim de trofeus possibles. Pensem que és el correcte. També les categories són totes iguals. Què tè més valor: un veterà o un sènior? o que una sènior femení o una local femení? Per a nosaltres, tots per igual.

Aquesta cursa té molts anys i després d'haver-la fet tots ells arribem a una conclusió, la mateixa que va fer un dels millors esportistes de cap del nóm (i que tinc la sort de conèixer), va dir: la veritable lluita de l'esportiste està contra ell mateix, no contra els altres.
Per a molta gent (per això penjem els resultats de tots els anys anteriors) el seu repte és superar l'any anterior i perquè no, superar el temps de 5 anys abans. A tots ells, als que simplement ho han provat, han lluitat per això, felicitats! tant com si ho heu aconseguit com si no.
Per altra banda, a tots els que no participen perquè aquest any no se l'han preparat tant bé com l'any anterior dir-vos que us heu perdut el caliu de la triatló, perquè aquell dia es pot aspirar molt fort (com a la muntanya) perquè se sent l'olor de la triatló.

salut a tothom i fins l'any vinent!

-------------------------------------------------------------------------------------------

P.D.: a un dels bessons li acceptem el repte proposat per ell, i és: qui es cansa abans, nosaltres d'organitzar-la o ell de participar.

També volem donar-vos les Gràcies per portar la samarreta de la triatló de xerta quan sortiu a la revista finisher. Sou uns cracs! què collons!

L'organització està valorant la possibilitat de pagar-li a les persones que hagin fet les 15 edicions, pagar-li: un viatge a Cuba! què collons! je,je. En cas de no poder fer el viatge, el premi, es delegarà a l'organització (que també porta fetes totes les edicions) je,je. Ostras!, Josep Lluís no podrà anar perquè prompte tindrà obligacions noves (felicitats a tots dos) i llavors me tocarà anar obligat, obligat, a mí (que no tinc cap mena d'obligació sentimental), je,je

salut a tothom, i us deixo que ja no paro de dir tonteries.

P.D.: quina putada l'obligació del viatge, uf.

Brisa

2009-06-16T21:00:00.003+01:00

Hola Brisa,

La brisa, egua d'uns 4 anys, mai muntada, es va presentar amb els seus propietaris, bona gent, al centre hípic per domar-la.

Brisa es va donar a conèixer amablement i amb bona relació amb les persones, fruït del tracte dels seus propietaris. Però jo pensava que seria, com sol passar, una egua mimada. Molt bona peu a terra i molts dolents quan els muntes. Però no, per sort me vaig errar. Ara ja ser perquè. El seu propietari té nocions de doma i enten els animals, molt bon observador va saber ficar-li carinyo i, l'important: límits. Gràcies a això, me permetrà fer-li una doma que se sortirà de lo normal. Avanço molt amb ella, i l'important, amb treball de base, que és per dir-ho d'alguna manera la tècnica per després permet treballar amb garanties.

Ja l'he muntada a pèl, i amb cadira. Uf! quin trot més agradable i elegant, això amb galop dòcil i ràpid quan li demames. Gracies Brisa. Anem avançant.

Aviat ficaré fotos d'ella.

Doma Natural - Ringo nou cavall domat

2009-05-22T12:39:00.007+01:00

Ringo és un cavallet molt templat i valent, amb molta força, ha estat, de moment, l'únic cavall que m'ha revatut al terra i, a sobre, amb els propietaris al davant.

Je, je. L'avi va dir: vols dir que el domaràs? i tant que si! per a mí és un plaer i un repte tenir cavalls vigorosos que a la fí, potser són millors que els cavalls "mimats" que hem porten. De fet, els mimats són una passada peu a terra però quan els muntes, ja! la cosa canvia i, malauradament a pitjor. Així que, mans a l'obra i a domar a Ringo. Unes quantes dosis de confiança mútua (cavallet molt desconfiat) i treure unes quantes pors, tot això peu a terra, i apa! a tornar-hi Ringo.
Vaig ensellar-lo i ja començava a bufar, ui, ui, ui... Ringo, Ringo... ui, ui, ui... Una peu a sobre de l'estrep i va començar a moure's. Ràpid a sobre i a galop! sooooo, Ringo, sooo Ringo... i Ringo a tope! vaig acabar de col·locar els peus a dintre els estreps i uf! ja estava salvat, ja podia corre fins que vulgui i, així va ser, després de 3 dies va parar, je,je, no, al cap d'uns 10 minuts i Ringo es va col·locar al trot i després al pas, va comprendre que córrer no era la sol·lució. Vaig baixar, vàrem caminar una bona estona jo al davant i ell detràs i un bon àpat a la seua quadra van fer-li bon efecte.
Al dia següent a tornar-hi sella i Ringo ja no bufava "tot i que desconfiava" pujo a sobre i va començar a caminar (no, a córrer) i així, dia darerre l'altre, vam començar a pujar a sobre i a caminar no al trot i no al galop) Ringo va assimilar que després de pujar tenia de estar parat i iniciar a caminar. El resultat era perfecte, però... si li demanès de córrer ho faria després d'estar ben relaxat? i tant! a la mínima al trot i al galop i sobretot lo més fascinant, a la veu! com li havia ensenyat! quina meravella de cavallet.

Per últim el vaig ensenyar a conejar a dreta i esquerra i cercles al costat dels "conos" Mare de Déu! que ràpid i àgil! tant que volia fer el proper concurs de conos al centre hípic, però el propietari ja se l'ha emportat. Només dir-te: Ringo ets fantàstic i noble i al domador anterior dir-li que si, si que es podia domar, pregunta-li al propietari, je,je. Doma natural no són carícies, són resultats i, a sobre, a cavalls descartats per altres domadors.

Jo personalment felicitar-me perquè de moment el 100 per 100 de cavalls, han sortit ensinistrats a picadero i a l'exterior, perquè els entregem després de fer sortides a fora amb els cavalls. 100x100 de cavalls descartats per altres centres hípics, domats.

Ara tinc la Brisa, una bona egua, que no l'ha tocat mai cap domador. Els propietaris bona gent i la egua és un perfecte reflexe d'haver estat amb ells. Ja porto unes tres hores amb ella i avança molt, ben aviat els entregaré una eugua sense pors i domada sense violència, serà una passada, de moment penso, que és la millor que he tingut. Ja tocava, domar un cavall verge, no descartat per altre domadors.

Pròxim curs de doma natural

2009-05-22T12:39:00.003+01:00

Abans que tot i voleu llegir solament els articles de doma d'aquest blog fiqeu al cercador cavall i sortiran només el de doma natural i sortides.

Properament, aquest estiu 2009 es realitzarà un curs de doma natural, estic reben correus preguntat-me pels cursos, a tots els dic el mateix: Me guardo les dades vostres (correu electrònic) i quan tingue la data us informaré, (si us va bé la data perfecte sinó fins al pròxim)

Si esteu interessats a què us avisi o a estar informats de la data del proper curs envieu-me un correu a: carlos@albergassut.com tel. 678 67 67 67

fins aviat! i salut

Camí de Santiago a cavall

2009-05-12T20:05:00.004+01:00

hola a tots,
Estem organitzant una sortida per fer el camí de Santiago de Compostela a cavall. Busquem persones interessades en fer-ho. La idea principal és acabar-lo en uns 20 dies, de Roncesvalles a Santiago.
Imprescindible tenir cavall i a més, si pot ser, qualsevol aportació de remolc, furgoneta, coneixements de ferratge, veterinària... seran més que benvinguts.

Aquesta organització serà a partir de tots els components del grup, on nosaltres mateixos planificarem el viatge (decidirem data...) Aquesta aventura no és cap viatge planificat per agència, sinó per tots els components, que ens farem càrrec de les despeses nostres.

Realitzar el camí a cavall sense suport avui en dia és imposible per la manca d'infraestructures al camí. El grup ha de portar cada quatre cavalls un remolc, en el qual, portarem el pinso, material nostre i també per fer una petita parcel·la tancat per als cavalls cada nit. Cada dia un dels quatre es desplaçarà per carretera amb el seu cavall (1 de cada 4 dies descans del cavall i genet) i en arribar al destí muntarà la fàcil infraestructura per a la resta en arribar. Si algun cavall té molèsties musculars també tindrà el remolc per descansar els dies que li faci falta.

Si sóm 20 necessitarem mínim 2 remolcs, però bé, tot això, tota la planificació ho anirem lligant sobre la marxa (reunions).

Si esteu interesats en la idea que es portarà a terme el 2010, fes-ho saber al correu carlos@albergassut.com o al telèfon 678 67 67 67. Entre tots ho planificarem.

De moment tenim una furgoneta, un remolc i de personal amb coneixements de doma, veterinària, experiència en sortides a la muntanya...

salut! i ànim, a veure si som 300, si trescientos!

Adéu

2009-01-30T19:11:00.005+01:00

Ell era una d'aquestes persones que tot el poble coneixia simplement, amb nombrar el seu nom. Ell era, una d'aquestes persones tant especials que són capaços de donar a canvi de res. Jo el recordo veient-lo tota la vida físicament igual. Quan jo era petit a l'estiu, el recordo bayant-se al canal i durant molts i molts anys com a veí i amic.
Lo més bonic que recordo d'ell és veure'l caminar pel carrer Sevilla, amb el cap mirant a terra i rient sol (estava pensant en la victòria que havia tingut el Barça o també quan perdia el Madrid). Era una risa contagiosa i jo, ja podia estar de mal humor que acabava femt-me riure simplement en veure'l. Són aquests moments de genialitat que recordo de tu i recordaré.

Aquest hivern, et trobaré a faltar. Trobaré a faltar la teua companyia de pau als partits de bàsquet d'entre setmana del Barça, en aquests hiverns de pluja i tristos quan miràvem el partit i la pluja com caia a sobre de la claraboia de vidre de l'alberg. Recordo i recordaré quan venies a dir-me, el dia abans, que demà hi havia partit de bàsquet i l'hora del partit. A l'alberg, evidentment per a nosaltes dos sols s'engegava la pantalla gengant; tu feies la teua fanta de taronja i jo la copeta de Bailey's, i miràvem el bàsquet tranquil·lament, sense sorolls, i amb molta pau. No teniem converses, solament jo et deia "com xales en aquesta pantalla, eh?" i tu dies "siii".
Ara i sempre, (perquè tinc associat el Barça amb tu) quan el barça guanyi o perdi el Madrid, pensaré com retornaves a casa teua pel nostre carrer.

Adéu Ramonet

CURS DE DOMA NATURAL

2008-12-03T20:44:00.004+01:00

Els dies 29 i 30 de novembre es va realitzar el curs de doma natural al centre hípic Equi Natur.

Els curs va agradar molt i els assistents van gaudir de l'apenentatge de la part psicològica dels cavalls.

Vull agrair al centre Equi Natur per disposar de força cavalls i un d'ells una egua que no s'havia muntat mai. La euga en dos sies es va domar, millor dit muntar, ara li queda un llerg camí per formar part de la resta del grup que dòcilment ensenyen a la gent a muntar i a gaudir d'una estona de pau a sobre d'un cavall.

Deixo unes quantes fotos, (la prova que es va muntar la eugua)

gràcies a tots per estimar els cavalls i veure amb els vostres ulls que una doma sense dolor, no solament és possible, sinó millor per al cavall i per al genet.

També una abraçada molt forta a la Romy i família.

Nova sortida d'un dia del centre Equi Natur

2008-12-03T20:30:00.007+01:00

Nova sortida d'un dia del centre hípic Equi Natur pels ports de Caro. 12 cavalls

Hola a tots! je,je

hem fet ja la segona sortida d'un dia. Aquesta amb una nena de 6 anys amb nosaltres i naturalment conduïnt ella el seu cavall: Blanquito.

El dinar molt apetitòs i la tomata rostida un plaer!

A la tornada els intrèpits van fer unesa quantes variacions de camí, l'Àngel amb Lucero va saltar un marge (espectacular!) i la bonica Gala, Elvis i Lucero van pujar una muntanya de grava d'uns 10 metres d'alçada (també espectacular, quina potència tenen els cavalls!)

Us deixo algunes fotos i espero a les altres càmeres del gup per afegir-ne

Una abraçada a tots!

CURS DE DOMA NATURAL

2008-10-19T13:04:00.004+01:00

La doma natural és un coneixement de la psicologia del cavall que serveix per poder comunicar-te amb ell. Amb el seu aprenentatge podràs a més de comunicar-te adquirir eines per manar-li missatges d’iniciació a la doma.
Amb aquest procés s’adquireix el rol de líder que és imprescindible per començar a domar.
Amb la doma esmenada “peu a terra” (diversos exercicis dintre del picador) es comença l’aprenentatge tant del domador com del cavall.

El curs tindrà lloc el Dia 29 i 30 de novembre de 2008 al centre Hípic Equi Natur. Dissabte de 09:00 a 13:00, tarda de 14:30 a 18:30 i diumenge de 09:00 a 13:00.

Curs amb molta pràctica dels assistents. S’entregarà dossier formatiu amb un recull de fitxes dels exercicis realitzats als cavalls.

- El centre hípic aportarà dos cavalls per a la doma. Vosaltres podeu portar, si voleu, el vostre cavall)

Matèria:
- Introducció a la psicologia del cavall
- Comportament del cavall en estat salvatge: la jerarquia.
- L’aprenentatge per assimilació del cavall. Recompensa amb estímul positiu, càstig amb estímul negatiu.

Objectius:
- Conèixer la psicologia del cavall. Els seus missatges corporals.
- Aprendre els secrets de la doma natural i la doma peu a terra.
- Adquirir i guanyar-se el rol de líder davant el cavall.
- Adquirir capacitat per ensenyar per assimilació.
- Adquirir eines a través de la doma natural per:
- durant el dia a dia comprendre els missatges del cavall i saber els riscos que pot comportar una doma sense imposició de límits (“els riscos dels “mimos”)
- capacitat per donar ordres amb l’autoritat del líder
- Iniciar-se a la doma natural amb el vostre cavall

Preus:
140 €
Places limitades. Per apuntar-se fer un ingrés de 50 € al número de compte:
2073-0011-65-0110521357 fer constar a l’ingrés nom cognoms (telèfon) i el concepte doma natural.
El primer dia del curs amb la recollida del dossier es farà l’entrega de la resta del abonament.

Més informació:
www.albergassut.com;
al correu: carlos@albergassut.com
i al telèfon 678 67 67 67

Doma Natural - Filosofia i metodologia de treball

2008-10-06T12:15:00.011+01:00

(si solament voleu veure al blog els articles relacionats en doma natural ficar al buscador "doma natural")

Com he esmentat als escrits la intenció meva per fer una doma eficaç és ensenyar-li al propietari les tots els recursos i psicologia del cavall, és a dir, domar el cavall amb el propietari al davant i ensenyar el perquè de cada exercici. Avaluar els resultats i resoldre els problemes. Després de cada exercici el propietari sortirà a la pista i el farà ell (són fàcils i sempre dintre del corral rodó amb la meva presència). Amb aquesta metodologia de treball s'aconseguirà nodrir al genet de ferramentes útils per al dia a dia.

(Un cavall domat al cap del temps, durant el dia a dia, si el genet no porta a terme una munta coherent el cavall perd la doma)

Per tot això es realitzen unes fitxes treball que s'entregen al propietari. Són fitxes personalitzades de cada cavall i els exercicis entregats per escrit, així el genet pot guardar-les per a sempre.
La doma significa saber transmetre un missatge a un ser per a què faci el dessitjat. La metodologia és aquesta i a través d'un coneixement profund de la psicologia del cavall es poden transmetre missatges clars. Els exercicis són pràctics i el cavall els entén. No s'estan hores i hores per aconseguir quelcom. Aprenentatge ràpid.

Deixo de mostra una de les primeres fitxes. Com que no hi manera de que es vegi el contingut de la fitxa ho deixo escrit aquí:

Exercici 2. (tercera hora de treball)

Executar les ordres a la veu. Consolidació
- Fer anar el cavall a la veu i a totes les velocitats per les dues cares per dintre del corral rodó.

Nota: Treball contínuo. Estar molt atent a què el cavall no es distregui i realitzar el control mental sobre ell (explicació control mental al corral) Amb molta concentració no deixar-li prendre mai la iniciativa.

Objectiu: que el cavall obeeixi a la veu. Un cop aconseguit al terra ho farà muntat

Per a més informació:
carlos@albergassut.com
telf. 678 67 67 67

Sortida del Centre Hípic Equi Natur d'1 dia pels Ports

2008-10-06T11:55:00.008+01:00

Ja hem fet la primera sortida pels Ports! Tot el diumenge. Pel matí vam fer el recorregut curt fins arribar a la muntanyeta, on vam fer el dinar (carn rostida, baldana, saltxixa, escalivada, allioli...)

A la muntanya es disposa de tres tancats per poder separar els cavall i que durant el nostre dinar ells disposen d'un espai per estar solts amb aigua palla, cinc garrofes i descans sense la cadira.

Després del dinaret es van fer dos grups, un d'ells va anar per la baixada curta i l'altre grup per la sendera de la font de Perera (bonica sendera)

(espero rebre fotos dels altres components de grup per penjar-les)

Els cavalls, un cop al centre hípic i, abans de la dutxa, van estar solts pel picadero quadrat gran. Quina revolcada més bona!!

PRÒXIMA SORTIDA:

23/11/2008 !!!

Nou cavall per domar: Lucero, la potència

2008-09-27T08:52:00.007+01:00

Lucero és un cavall mascle de tres sangs, per a mí, el més potent que he muntat. Gran potència física, 1,70 a la creu, les mans altes i molta força als peus. Actualment amb doma espanyola el cavall té un comportament exemplar. (Foto: Àngel, propietari de Lucero)

Per millorar el cavall (descompensat físicament perquè té molta més força als peus que a les mans) el primer que farem és treballar-li les mans per evitar-li així futures lesions (columna) i a la vegada proporcionar al genet una munta més agradable. Aquest treball de potenciació de les mans es realitza amb el genet a sobre i es tracta de fer-lo anar a pas ràpid costa avall, d'aquesta manera es potència el treball de les mans en detriment dels peus que en anar costa avall treballen molt poc. La força de les mans és molt important per al cavall, ja que, suporten el 60% del seu pes (de la meitat del cos enrera els peus suporten el 40%)

La doma que vol aconseguir el seu propietari, l'Àngel, és per a què el cavall vagi amb la veu: arrancar, accelerar, pas, galop i fre. Aquest treball a la veu proporciona al genet moltísimes ferramentes que potèncien al cavall. M'explico: si frena a la veu, la brida (bocado) s'utilitza molt poc, les regnes amb molta finura serveixen per girar. L'altre avantatge és que el cavall un cop assimilat el so no discuteix mai cap ordre i es converteix en un cavall molt agradablement obedient. Per altra banda, no s'utilitzen els talons dels peus per tocar-lo a la panxa (desapareixen les punxes).

L'altre avantatge d'anar a la veu, és quan el genet és a terra, el cavall que ja ha assimilat que la persona és el líder et segueix sempre, no marxa del teu costat i facilita així els moviments a terra (entra a les boxes, al corral, quan el genet para al mig del corral ell s'atura sol (no fa falta frenar-lo amb les regnes) desapareixen els moments de crits al cavall: quiet! para! soooooo!; davant altres cavalls ell està tranquil...

El treball es portarà a terme dintre del corral rodó i consisteix amb els exercicis de lideratge clàssics de la doma natural. Ara per ara, tenim un gran avantatge amb el Lucero, és un cavall tranquil i quan se li demana canya és tremendament potent i competitiu.
De moment, enhorabona Àngel, perquè tens un gran cavall, quan tu vols tranquil·litat la tens i quan vols canya també. No tothom ho pot dir això.

Visites a l'espai Web www.albergassut.com

2008-08-29T13:25:00.023+01:00

Us deixo aquí el resum de visites de l'alberg de l'any 2007 i 2008. La gent s'informa sobre temes com el birdwatching, via verda o fotografies del territori, vídeos...

Visites...... 2007................... 2008

gener.............71..........................1.160

febrer...........365.........................1.454

març.............610........................1.550

abril..............695........................2.099

maig..............785........................2.408

juny..............865.........................2.070

juliol..............776.........................2.078

agost............1.115.......................2.420

setembre........970......................1.643

octubre........1.172.......................2.694

novembre...1.201....................... 2.768

desembre...1.056....................... 3.519

TOTAL.........9.681......................28.037

Informació addicional

fotos vistes
(entenem com aquelles que s'ha clicat a sobre i s'ha ampliat)

Total 17.361 visites de 2.077 fotos exposades

Foto FLICKR més visitada

amb 241 vegades

Foto panoramio més visitada amb: 11.407 vegades

Vídeos

Vídeo Catalina i Catalino; 64.522 persones que l'han visualitzat
Vídeo Catalino; 53.852 persones que l'han visualitzat

La Shasha - La egua ja està domada

2008-08-27T17:08:00.012+01:00

La Shasha, és una egua d'uns 8 anys. Va tenir diversos traumes a la seua vida, un d'ells va ser que la va enganxar un bou pel darrere, a la cuixa dreta. Actualment té la cicatriu i psicològicament quan te alguna cosa al seu darrera es fica molt neguitosa.

El seu propietari, en Marc (gran persona) i molt amant de les terapies naturals, entre elles, la doma natural, se n'ha preocupat molt per poder-la ensinistrar. La va portar a diversos domadors, tots sense èxit. Un d'ells fins i tot li tenia por a la egua. Tothom li deia que la Shasha no era egua per domar, que se'n desfès. (a la mortadel·la, com diuen els argentins).

Després de realitzar el meu viatge a la Argentina, en Marc (qui va presentar-me a l'argentí) va proposar-me el repte d'ensinistrar-la. Jo estava convençut de fer-li un bon treball, la qual cosa, no volia dir ensinistrar-la a la perfecció. Per a mí era un plaer tenir una altra egua per domar (jo personalment en tinc una)

En primer lloc, com a domador va ser tenir en compte els seus antecedents. Marc me'ls va explicar tots. En segon lloc, avaluar on residia, la qual estava amb la seua mare i apartats de l'entorn no veien res de l'exterior. Un cop estudiats tots els aspectes el primer pas va ser traure-la de casa, del refugi de la mare, i portar-la al centre hípic Equi Natur on compartiria espai amb altres cavalls a la zona de semi llibertat. Dia a dia, la Shasa va aprendre a estar amb els seus i, a més, podia observar l'entorn (cotxes, gent amb bici, tractors, arbres, sorolls, bosses de plàstic...) en definitiva tota un sèrie d'elements de la natura i de l'entorn que la van fer madurar. Era fonamental treure-la de casa on era molt forta, i veure la seua evolució com a membre del grup.

Shasha va acoplar-se al grup a la mateixa vegada que ens vam ficar mans a l'obra: doma peu a terra. Els exercicis van anar evolucionant, en primer lloc, se li va demanar que captès l'atenció del domador, una orella sempre enfocada cap a mi; en segon lloc exercicis de posicionament i, poc a poc i sense violència, la Shasha es sentia per primer cop còmoda amb les persones i es sentia un cavall. La seua por, la seua ràbia es va anant convertint en atenció i predisposició a treballar davant del líder.

La egua que ningú va poder pujar-la plàcidament que tothom era molt dur amb ella resulta ser un cavall extremadament sensible, tots els domadors haguèssin d'haver vist que en primer lloc no era un mascle (molt fàcil de domar) i que era una femella (extremadament sensible i que no perdona ni una errada al domador, ni una dossis de violència) ella, a més, al estar traumatitzada per la cornada i pels domadors encara era més extremadament sensible.

Durant tres mesos la doma amb moltes dosis de tranquil·litat i de treball va fer efecte, peu a terra amb molt de tacte, per ser femella però sense deixar-li passar n'hi una, es va augmentar la predisposició a treballar, la qual, significava la comprensió dels exercicis i la oportunitat per al domador a fer-li'n més.

Shasha, benvinguda. Ara ets una egua de montura còmoda, de trot suau i de gran potència.

Només queda alegrar-me molt per ella, pel Marc i perquè no, per mi.

Quin Cavall!!

Per cert! com què se li ha fet doma natural, la Shasha obedeix a la veu, no fa falta picar-li i com es pot apreciar a les fotos es van eliminar tots els elements de dolor, la Shasha no porta bocado. No li fa falta.

Triatló Xerta x l'Esport 10è aniversari

2008-08-25T19:57:00.007+01:00

TRIATLÓ XERTA x L’ESPORT 10è aniversari

El dia 24/08/2008 es va celebrar la desena triatló Xerta x l’Esport (1999-2008).
La organització, Club Súper 2, vol agraïr a tota la població el recolzament i els seus aplaudiments en veure passar als esportistes pels carrers de la població.

Aquest any va ser molt especial per a nosaltres i abans de l’entrega del trofeus vàrem agraïr públicament a totes aquelles persones que ens ajuden any darrera any i que sense ells no seria possible aquest bonic dia d’esport.
Volem destacar l’esmena d’alguns participants, els quals ens agraeixen que aquest caliu casolà i d’esport popular torni a les proves esportives. La triatló seguint el model basc d’esport no vol perdre, entre altres coses, l'oportunitat de veure als més petits fent esport. També volem veure als participants parlant entre ells, rient i gaudint cada minut abans i després de la cursa. La triatló ha de tenir aquest canemàs.

Total participants locals 16 i gairebé 40 nens/es, 56 persones del nostre municipi.

A tots vosaltres i als col·laboradors, gracies de tot cor.
podeu veure les fotos dintre del web www.albergassut.com/triatló
hi han fotos molt boniques
a tots gràcies de tot cor

Sortides per la muntanya - Lo Port

2008-08-17T20:56:00.010+01:00

SORTIDES A CAVALL D'1 DIA PELS PORTS DE CARO

Xerta (Terres de l'Ebre)

Centre hípic EQUI NATUR amb http://www.albergassut.com/ han iniciat mensualment unes sortides organitzades pel Port.

Aquestes sortides, d'1 dia, tenen com a objectiu principal reunir a tots els propietaris de cavalls i realitzar una sortida conjunta per gaudir d'aquest immens i bonic port.

L'inici serà sempre del centre hípic, a les 08:30 h. (al centre hípic hi ha espai per deixar els vehicles i remolcs) i poden venir qualsevol persona que tingui cavall (o llogar-lo al centre) La sortida amb cavall des de Xerta recorrerà el camí dels Bous que ens portarà a la falda del port en 10 minuts. Un cop al canal rodó (Xerta-Càlig) agafarem diversos camins o senders per fer el matí i, arribar a la masia on després de deixar els cavalls i donar-los menjar farem una barbacoa.

Per la tarda, després de païr una miqueta el dinar, tornarem a fer un recorregut de tornada al centre Hípic.

La cronologia de les diverses etapes i les fotos s'exposaran en aquest blog.

Deixem ficades unes quantes fotos de la primera sortida i esmenar que el proper 05/09/2008, diumenge, realitzararem la següent sortida.

Les rutes seran per camins o pistes forestals i alguna sendera de fàcil accés per als cavalls. Totes les rutes són conegudes per nosaltres i pels cavalls nostres, les quals, les realitzen bastant sovint en les sortides que realitzen habitualment entre setmana els clients del centre.

S'està preparant els tracks (GPS) i facilitar a qualsevol amant dels cavalls que pugui realitzar les rutes quan vulgui.

Anirem informant sobre el calendari mensual de les sortides en aquest blog.

Podeu veure fotos del centre hípic en aquest blog: albergassut.blogspot.com o dintre de la pàgina web http://www.albergassut.com/ a l'apartat fotos i dintre de les fotos buscar la carpeta Centre hípic Equinatur; trobareu tota mena de fotos i informació del centre. La pàgina web del centre s'està creant per la qual cosa actualment qualsevol tema el podeu preguntar al telèfon 606835984. Agustí (propietari del centre)

Com domar un cavall amb doma natural

2008-08-14T16:10:00.009+01:00

Aquí, a les Terres de l'Ebre, qualsevol persona que vol domar el seu cavall ha de portar-lo a un ensinistrador, el qual li dirà que dintre de 3 mesos, més o menys, pot venir a recollir-lo, amb les despeses que suposa la manutenció (pupil·latge) i la doma.

Al cap de 3 mesos, sense saber que li han fet al cavall pots anar a recollir-lo, realment t'entregen un cavall domat.

El que sol passar (segons els domadors dels centres hípics) és que al cap de poc temps el propietari torna amb el cavall i emprenyat perquè no sap que li passa al cavall. Els domadors diuen que són els mateixos propietaris que perden la partida envers al cavall i aquest evidentment comença a pendre les seves decisions que no són les que vol el propietari.

Aquest fet és el que passa avui en dia en molts i molts casos, però, hi ha sol·lució? clar, el domador forma al cavall però mai al propietari que sense eines perd la partida. (no interessa que el propietari vegi com s'ha fet la doma)

En la doma natural sol passar el mateix, la gran majoria d'exercicis s'ensenyen però no es raonen mai, no es donen les ferramentes psicològiques i de coneixement del cavall, la base que qualsevol propietari ha de tenir, per comprendre el cavall i poder aportar-hi sol·lucions.

La doma natural no tracta de saber fer-li els exercicis, sinó saber el perquè, com, i quan s'han de fer, tot seguit, avaluar-ne els resultats.

El que s'ha de fer és ensenyar al propietari a conèixer el seu cavall, i així, a la mateixa vegada la psicologia dels cavalls. Com volem fer doma natural a un cavall, si el cavall ja sap fer de cavall. Faríem o intentaríem ensenyar doma natural a un gos a comportar-se a ser cavall, això sí, però ensenyar a un cavall a ser cavall? no! tenim de formar als domadors, a què aprenguin a pensar com un cavall, a conèixe'ls, no fèssim com altres domes empenyats que ha de ser el cavall que pensi com una persona, enlloc de la persona, que com a ser superior ha de tenir la capacitat de pensar com un cavall.

Nosaltres al centre Hípic EQUI NATUR, portem a terme aquest fet: ensenyar ferramentes al seu propietari, per a què dia a dia pugui millorar la relació amb el seu cavall i per tant la monta. Aquesta doma és pràctica i senzilla i sempre raonada i demostrada davant del propietari, se li ensenyarà a què agafi el rol de líder, li donem aquestes ferramentes amb la finalitat que disfruti al màxim i amb totes garanties del seu amic que ha de ser el seu cavall. Una monta agradable, sense angusties, sense pors, sense extrés és realment possible i un cop aconseguida és fantàstica.

Per començar la doma ho farem des del terra, coneguda com a "pie a tierra" peça clau per a què tinguen, els dos, una bona base i avançar així amb passes molts grans als següents exercicis. És un mètode, molt usat pels americans i són exercicis molt senzills que permeten una doma sense pujar a sobre. Són la base i molt efectius per a què el cavall et reconegui com a líder. Aquesta formació de peu a terra és bàsica sempre i quan sabem perquè ho fem. Amb aquests exercicis i amb un coneixement profund sobre el cavall podem donar o dotar als propietaris d'eines molt efectives.

La meva formació va començar al revés de qualsevol altre. De zero, per plaer i sense tenir cavall vaig fer diversos cursos amb argentins (doma natural - Lesandro de Montiel; Massatges als cavalls - Anais; Curs de ferrador impartir per la cambra agrària d'Amposta Generalitat de Catalunya; Cristobal Scarpati - Doma índia; i finalment el nivell 3 avançat de doma índia, un mes a Argentina amb la tribu Scarpati: a la falda dels Andes ensinistrant crillos chucarros, l'únic lloc del món on hi ha cavalls salvatges) després d'empapar-me de tota una sèrie de llibres com el Doma pie a Tierra, los caballos de mi vida...). Un cop completada, en part, la meva formació vaig quedar-me una egua fantàstica en la qual vàrem portar a terme tota una sèrie d'experiències que van consistir en parlar menys i fer més; ensenyar el que feia jo amb la meua eugua era sinònim de garantia, demostrava a través d'ella el que parlava. El cavall del domador ha de ser l'espill on es reflecteixen els seus coneixements.

Dia a dia realitzava sortides a la muntanya de 20 a 60 kilòmetres, sense brida (bocado), sortia en dies de vent, per la nit, senderes pedregoses, camins de terra... tot al trot i a galop. Quan portavèm una bona estona, jo baixava d'ella i caminavèm junts. Durant 6 mesos, dia rere dia, vaig trencar tots els hàbits culturals de la zona: no li donava corda abans de sortir, sortides amb la cabeçada de quadra, (model argentí-indi)...

Vaig forjar una egua que me van vendre perquè no la podien controlar, en una amiga d'aventures i satisfaccions. A poc a poc vaig fer-me el seu líder. Sortíem amb tota la tranquil·litat pel món i ella cada cop s'asustava menys i confiava més amb mí. Un vincle real on ella me buscava, on ella demostrava que al costat meu estava segura.

Ser líder d'un cavall no vol dir "m'ho crec i ja sóc líder" no. Ser líder del cavall significa demostrar-ho, demostrar-li a ella o ell. Cosa senzilla i ara explicaré el perquè.

Un cavall pensa que en qualsevol lloc li pot sortir un depredador té els instints de supervivència molt arrelats. Una senyal de trànsit li pot fer por, una rama que es mou, una bossa, un camí... qualsevol cosa nova, qualsevol situació no reconeguda per defecte desconfia. La nostra feina és demostrar-li que nosaltres sabem més que ells i que a nosaltres no ens fa por, perquè som els líders del grup i sabem que fer. com? doncs depenent de cada cosa actuarem sempre per mostrar-li. Si observem que la senyal li fa por i no vol passar pel costat doncs passarem, tranquil.lament i donant-li confiança al cavall (acariciant-lo) si cal baixarem i des del terra li mostrarem que realment no representa cap perill; si es fa amb tranquil·litat i be, el sistema de memòria del cavall enregistrarà per sempre que allò que desconeix, no sap el que és, però, no li representa cap perill, ni dolor, per tant ho enregistra com quelcom no preocupant.

Dia a dia, i amb la base de la doma natural, li demostrava al cavall que nosaltres sabem el que fem i en tot moment, d'una manera o d'altra (sempre sense violència) tenia que sortir-me'n amb la meua, ensenyar-li que jo erqa el seu lider.

Un cop coneguem el cavall, que signifiquen els seus moviments, les seves expressions, les seves respiracions, les postures corporals, coll, orelles, les seves pors... podrem avaluar-lo i així comprendre'l.

La doma nostra comença al picadero rodó, eina imprescindible per treballar; un cop dintre el domador farà un anàlisi de conducta i corporal del cavall; segur que us impresionarà. (si és dretà o esquerrà, és a dir, apren millor per una banda que per l'altra; el seu nivell de maduresa, si frena be o no, com se sent...) Avaluat el cavall i feta una petita explicació del que és un cavall l'ensinistrador explicarà l'exercici, el raonarà i abans de fer-lo d'endivinarà la resposta-conducta del cavall, un cop fet pel domador serà el propietari qui el realitzarà sota la supervisió per a la millora o confirmació de l'enteniment de l'exercici. Dotarem al cavall d'eines i d'exercicis que el faran desenvolupar com a cavall. Veureu que el cavall us segueix a tots els llocs, que està tranquil, i que per primer cop no sentirà les vostres pors sinó la vostra autoritat...

Tot molt senzill, sense secrets, sense violencia i gaudint, com no, de la companyia del nostre ésser estimat.

Els indis diuen que l'ànima del cavall és la que li donava el seu genet, jo penso que és veritat, li podeu transmetre les vostres pors i inseguritats, podeu enganyar a la gent que us mira, també us podeu enganyar a vosaltres mateixos, però, no podeu enganyar al cavall; de la mateixa també li podeu transmetre la vostra confiança i valentia i les vostres ganes, simplement, de gaudir d'una monta lliure sense pors amb el vostre cavall.

us fico unes fotos del principi quan passavem del bocado a la cabeçada sense dolor i veureu que realment la egua era molt vigorosa i arisca

Doma Natural - exhibició a Amposta

2008-08-13T08:35:00.005+01:00

L'associació AMICS DEL CAVALL d'Amposta va organitzar, el dia de la seua trobada, diversos actes, entre ells, gincama equestre, cursa de rucs infantil, nenes i nens, i l'exhibibió de doma natural impartida pel centre hípic EQUI NATUR de Xerta, a través del domador Carlos Gracià, jo mateix.

L'exhibició va servir per fer una petita xerrada sobre els cavalls i la posibilitat de fer una doma no agresiva, eliminar tots els elements de dolor un cop muntat i durant l'ensenyament.

La doma natural no consisteix en altra cosa que conèixer la psicologia del cavall, és a dir, parlar el seu idioma, quelcom tant senzill i complicat com això. Tenim d'aprendre d'ell el seu idioma perquè sinó caurem en l'errada de voler que el cavall pensi com una persona i ha de ser la persona, com a ser superior, qui tingui la capacitat de pensar com el cavall. Imagineu-vos un professor que vulgui ensenyar en català a una persona rusa que no l'enten. Com serà aquesta formació? un desastre, evidentment.

La doma natural parteix d'aquesta base, entendre el cavall per començar a treballar amb ell i poder-lo avaluar amb garanties. El resultat és un cavall dòcil i vigoròs a la vegada, obedient, que confia amb el genet.

A l'exhibió va quedar clar: un cavall tranquil muntat sense sella obedeix les ordres a la veu. Un cavall segur, sense nervis i tranquil. El fet és normal perquè el cavall apren per assimilació obté una relació d'amistat i jerarquia sobre el seu domador, el qual no l'agredeix mai, i és per aquest motiu que el cavall està agust amb les persones. A l'exhibició el cavall envoltat de gent estava completament tranquil, perquè va assimilar que tots els èssers que havien al lloc (persones) no li representen cap perill. (al contrari que en qualsevol altra doma que el cavall té pànic del domador, una sola persona, imagineu-vos rodejat de gent, el cavall es fica molt neguitòs).

A molts llocs puc observar aquest fet, un cavall molt nerviòs amb el seu genet a sobre amb bocado i serretó. El cavall està molt neguitòs, no para de moure's agresivament, però lo més insultant és veure al genet que es pensa que tè un cavall poderòs, molt actiu, que és una màquina i ell evidentment a sobre se sent amb poder de dominar la bèstia. Realment no és això, jo vec un cavall amb por, molta por, martilitzat per les circumstàncies i a sobre un altre ser amb molta por aferrat a les regnes de dolor perquè no se li encapi la situació, a la vegada envoltat de gent té una pujada d'adredalina de por que la disimula.

El cavall de doma natural no necessita brida (bocado) ni doble brida (serretó) ni espueles, ni cap element de dolor. És un cavall que s'han passat algunes estones realitzant exercicis naturals al picadero rodó, un ensenyament de base, segur i per sempre. El resultat és un cavall sense pors que plàgia la valentia i màgia del seu genet. Una relació entre dos èssers és la doma natural, una bonica i única relació; el cavall busca el contacte amb el domador, et segueix i el notes tranquil., una comunicació real entre dos èssers fa que la por dels dos marxi per sempre per substituir-la per moments realment agradables. El futur del món del cavall no para de crèixer.

Qualsevol propietari de cavall por portar el seu al centre EQUI NATUR, aquí, el domador de doma natural formarà a la vegada al propietari i el cavall, se li ensenyarà la psicologia del cavall i li farà el mateix propietari, supervisat pel mestre, la doma i els exercicis, no s'ha d'amagar res, perquè nosaltres tenim molt per enseyar i res per amagar. Benvinguts al futur del món del cavall, una relació entre dos èssers.

Qualsevol cavall de més de 2,5 anys és vàlid, tingui formació antigua o no.

www.albergassut.com

La guerra civil i el HIKING DONKEY

2008-07-29T13:30:00.007+01:00

HIKING DONKEY, Caminar per la muntanya amb rucs.

Introducció

Un avi se’n va adreçar en assabentar-se que tornaven a trafegar rucs pels corriols al voltant de la Moleta, aquest avi Xertolí, va regalar-me un petit fragment de la seva història:

"Recordo com si ho estigués vivint ara a les forces republicanes replegant-se davant la evident pèrdua del lloc, el general o cap de la tropa republicana va reunir a tots els veïns de la zona. El motiu va ser el de repartir menjar: un xai per a cada família! (en la gana que teníem).

Després de lligar-lo amb una corda ens el varem emportar cap a la caseta de la muntanya nostra i el vam col·locar amarrat a l’anella típica de ferro d’enganxar el matxo. Al cap d’una estona en sortir de casa el xai no estava: la corda trencada penjava de l’anella de ferro.
Ràpidament varem pensar que el xai aniria cap al seu corral, lloc on estaven les forces republicanes. En arribar al lloc el capità o responsable ens va dir: Ho sentim, ja estan tots els xais repartits. Nosaltres li varem explicar que el xai nostre s’havia escapat i si estava allí, al petit ramat que quedava, tenia que ser un amb una corda trencada penjada del coll i, efectivament allí estava. Va lliurar-nos-el.
Les forces republicanes que van repartir tot el menjar entre la població, entre altres coses, per no deixar-ho als nacionals; van marxar muntanya amunt amb els matxos replets de càrrega".

El Hiking Donkey, activitat molt arrelada a tota Europa i especialment a França, consisteix en caminar per la muntanya amb un ruc per cada 10 persones. El ruc serà l'encarregat de portar-nos la fruita i una petita quantitat d'aigua, l'objectiu no és altre que gaudir d'una bona ruta amb companyia d'aquest inèdits éssers.Des de l'alberg portem a terme aquesta activitat adreçada a qualsevol grup, petits o grans. La nostra filosofia és la de gaudir de l'animal i dels paisatges que ens proporciona l'alçada dels Ports: les Terres de l'Ebre.Els rucs, amb un estricte control de pes, no aniran sobrecarregats sota cap concepte o imprevist, per exemple el ruc més petit només portarà 5 quilos de pes (les pomes del grup i la seva aigua) antigament portaria uns 40 quilograms.

La Moleta

La ruta va des de la font Nova fins a la Moleta (Ports de Caro) es tracta d'una ruta amb un desnivell acumulat de pujada i baixada de 900 metres i una distància total d'anada i tornada de 5.600 metres, traduït amb temps 4 hores anada i tornada. Hi poden haver-hi variacions: Vall Infern - font de la Vall Infern - Pla de Rambla - font Nova.

A sobre de la Moleta gaudirem d'unes vistes idíl·liques (tota la vall de les Terres de l'Ebre, el mar...).

Ruta Espai de la Batalla de l'EbreAls anys de la guerra civil, les forces republicanes i els brigadistes internacionals es varen col·locar a la pujada de la Moleta. Era un lloc estratègic per l'àmplia vista de tota la vall de l'Ebre. Els senders de la zona estaven replets d'animals, sobretot "matxos" que trafegaven material per als soldats (armament i menjar).Actualment tornen a trafegar els rucs per la muntanya, i com diu una cançó del Quicos: "pels mateixos garrofers, per les mateixes oliveres i pels mateixos marges de pedra"

http://www.albergassut.com/

Fotos de les Terres de l'Ebre

2008-05-26T21:11:00.006+01:00

Hola a tothom,
Aquest escrit és per a informar-vos del nou espai de fotografies dels blocaires sobre les nostres terres. Qualsevol persona que vulgui que s'exposi la seua foto només cal que me l'enviï al correu carlos@albergassut.com (fer constar el nom de la persona que l'envia i titol de la imatge)
Les fotos estaran exposades sempre a la pàgina web. http://www.albergassut.com/ i l'enllaç per veure-les és:

http://www.albergassut.com; o
http://www.flickr.com/photos/alberg-assut/sets/72157605265278496/ , o
(directament a l'espai www.flickr.com ,posant al buscador terres de l'ebre)
animeu-vos blocaires que tenim ganes de compartir les nostres terres

Per cert, me dic Carlos i fa poquet que m'he inscrit a blocaires, encantat de conèixer-vos i una abraçada, salut a tothom, i que plogue de valent!
Los de les obres del transvassament, i altres, estan resant per a què pari de ploure. Aigua que tenim poca saó!

pd.: per cert, ja podeu visualitzar algunes fotografies.

La Pau - Viatge a la Argentina

2008-05-24T03:43:00.005+01:00

La Pau

Després de diversos cursos sobre la doma natural a Catalunya amb gauxos domadors autòctons argentins vaig decidir parlar amb un d’ells. Vàrem xerrar força estona sobre la possibilitat d’anar-me’n al seu ranxo, a continuar la formació a Argentina. Volia aprendre més. Allí treballaria amb persones discapacitades i l’art de la doma natural. El gauxo va respondre'm que seria possible si jo volia, així que solament feia falta ficar una data.

El març va ser la data escollida. Avió cap a Ezeiza (Buenos Aires) i posteriorment amb auto (com diuen a La Argentina) fins a Sant Luís, província de Sant Luís, al costat la població de destí, on estava ubicat el seu ranxo anomenat El Durazno (el prèsec). L’únic lloc del món on hi ha cavalls en estat salvatge.

El ranxo era molt agradable, fusta i pedra, i sense corrent elèctrica. La seua extensió era tan gran com tot el terme de dos poblacions Catalanes. Un cop al lloc vaig estar amb el gauxo tota una setmana i vam treballar amb cavalls i amb persones discapacitades, l’equinoteràpia. Set dies després vaig preguntar-li quan treballaria la doma natural. Va deixar tot el que estava fent i va mirar-me:

- ¿Seguro que quieres trabajar la doma natural?
- Claro, ya sabes lo que quiero – vaig contestar-li.
- Entonces mañana empezaremos.

Va ser un dels dies més llargs que recordo, però l’espera va arribar a la seva fi a les cinc del matí. Va despertar-me i em donà una manta, un sac i una bossa amb menjar, vàrem agafar el seu vehicle, un Land Rover, i va conduir durant dues hores per un camí força destrossat. El paisatge era meravellós: grans esplanades amb abundant herba, arbres grans i pletòrics donaven molts ventalls de colors vius, suaus i agradables. Quatre hores després en arribar a la reserva natural de cavalls vam seure sobre la gespa i menjàrem.

Jo li vaig preguntar si havíem anat de viatge a veure cavalls salvatges i ell va contestar-me que sí. A la tarda d’aquell mateix dia van aparèixer els cavalls. Pasturaven a la vegada que anaven avançant cap a un gran llac. Va ser molt bonic i molt gratificant poder observar cavalls salvatges. Al cap d’una estona, no recordo les hores, es va fer fosc i el gauxo que no havia parlat en tota la tarda va dir:

- Vamos a dormir aquí esta noche.

Vam passar tota la nit dintre dels sacs sentint els sorolls de la fosca natura i enmig dels grans prats de la Pampa Argentina.

A la matinada un raig de sol matiner va despertar-me i vaig observar al gauxo, que estava mirant els cavalls. No deia res, es limitava a mirar els cavalls que estaven cada vegada més pròxims a nosaltres. Vaig seure al seu costat sense parlar i emocionant-me al mateix temps per veure l’espectacle visual que proporcionava els colors de la natura, l’espill del llac, on es reflectien les muntanyes dels Andes, els prats i els cavalls.

Al migdia li vaig preguntar si agafaríem algun cavall per fer doma natural. Es va ficar a riure. ¡Fa dos dies que estem fent doma natural!, va respondre'm. Com vols comunicar-te amb ells si no parles el seu idioma? Recorda, el cavall no pot pensar com una persona, és la persona que ha de tenir la capacitat de pensar com el cavall. Necessites parlar el seu idioma, saber què signifiquen les seves postures, saber què significa els seus moviments d’orelles, què fan socialment, què els agrada, què els desagrada, el significat de les seves posicions envers el grup i els rols de cadascun, què desitja el cavall, què necessita... has de comprendre què els dóna seguretat, què els fa ficar nerviosos i sobretot moure’t com ells, amb tranquil·litat i sense preses, cada moviment que faràs enfront d’un cavall té un significat i aquest moviment només els pots aprendre imitant-los però, sabent que imites i perquè.

Durant dos dies més varem estar comentant i estudiant-los a través de l’observació. Vaig aprendre molt sobre el seu llenguatge i entre altres coses comprendre que la parla, per a dirigir-s’hi, no servia de res, perquè a la natura es guien i es comuniquen a través dels moviments i la posició d’ells envers del grup.

El tercer dia el gauxo va marxar i jo, per continuar amb el meu aprenentatge, vaig decidir quedar-me quatre dies més. Van ser força agradables i van passar molt ràpid. Tenia a les mans un llibre excel·lent amb el qual em nodria contínuament d’informació i de pau. Ja us puc assegurar que el silenci realment és delicada música. Vaig descobrir la pau.

Els cavalls cada dia pasturaven més a prop meu i els podia observar amb més detall. Són éssers de naturalesa tranquil·la, com tots els herbívors. No tenen presa i el seu horari el marca el sol. No necessiten matar per menjar, i aquest fet tant important és el que defineix la seva personalitat no agressiva. Són animals de gregaris, socials, i es necessiten mútuament. Creen la seva manada a partir d’una jerarquia en la qual la femella més veterana és la que està sempre al capdavant. Ella escull els prats i els llocs en els quals menjaran i recorda fàcilment les rutes de pas menys perilloses. A la cua del grup, sempre, el mascle dominant molt atent de qualsevol perill (el cavall sempre pensa que el depredador sortirà de qualsevol lloc) decideix quan convé disparar (sortir corrent per evadir el perill). És el fort i el més ràpid, però sempre, en perill o no, es queda al darrere noblement per defensar la resta del grup. El mascle dominant decideix quan disparar, però és la cap de la manada, la més veterana, matriarca, qui escull la direcció per on han de fugir. Utilitzen tots els sentits constantment, amb les orelles, escolten la natura i a la resta del grup. Saben la posició dels components del grup quan pasturen en tot moment, simplement escoltant el soroll dels altres al arrencar l’herva del terra o escoltant les passes de la resta, o fins i tot la respiració dels altres. Utilitzen els sentits gairebé tots per igual.

Tornant a la frase anterior sobre vaig descobrir la pau, ara, explicaré el perquè.
Avui en dia, encara tinc present la màgia d’aquell indret. No hi ha cap dia que no recordi les vivències d’aquells dies solitaris amb els cavalls. Hi ha moments, estigui on estigui, en què fàcilment torno a un estat de pau. S’allunyen tots els sorolls externs que m’envolten i recupero els del meu cos: el fort soroll de la respiració interna i els batecs del cor (mai hauria pensat l’immens soroll que produeix el nostre cos i no ens adonem) és en aquest instant quan entro dins un estat de concentració, un estat de pau, amb el qual, torno a recuperar totes les sensacions; cada instant viscut a la natura, cada moviment dels éssers, cada raig de sol, les olors del terra, de les flors i de l’herba humida, tot seguit, la respiració m’inunda el cos i és en aquest precís moment quan arriba l’instant d’èxtasi tranquil. Moc el cap i oloro fortament, és real i sento l’olor de la natura, de l’herba, de la brisa, del terra i de l’aire pur. La brisa de les planures argentines torna a tocar-me fins al punt de ficar-me, realment, la pell de gallina, com si estigués físicament al lloc. Aquest estat de pau és capaç de transportar-me amb ells, capaç d’enganyar el cervell. Com és que sento l’olor? Com és que la pell sent la brisa i se’m fica de carn de gallina?
Crec que la meva ànima busca la d’ells, als causants d’ajudar-me a trobar la pau.

Els gauxos recorden les paraules dels seus avantpassats quan descobrien l’ànima del cavall. Alguns indis ploraven en veure-la, altres sentien una pena tant gran que els deixaven lliures per sempre, altres sentien la necessitat contínua d’anar-se’n en busca d’ells i compartir tot el seu temps amb la seva companyia. Jo personalment, vaig plorar i tinc la sensació o la certesa que la meua ànima els busca. "Cuando conozcas su alma los entenderas y los ajudaras y ten cuidado porque puede que te enseñen todo el daño que los hombres les han echo..." Paraules del gauxo.

Tornant als dies de vivències amb el cavalls vaig tenir la necessitat de fer un resum de la meua vida, de recordar a la família, de recordar els mals moments viscuts amb amistats o amb amors, de fer un anàlisi del què he aportat jo i el que he fet malament. Vaig reflexionar sobre el què realment importa i no era els desenganys amorosos viscuts, sinó amb les ganes de viure tot moment apreciant el que tinc, que és molt i no és res material. Vaig pensar també amb totes les persones que he conegut i que ja no estan entre nosaltres, amb els amics, amb aquesta riquesa tant gran i que val la pena adonar-se’n dia a dia. Ara ser que no puc enganyar-me que crec en mi, des de la consciència de les meves mancances i de les virtuts com a persona, com a ésser humà.

Només me queda explicar una altra locura: el penúltim dia amb el grup de gent que vàrem fer el curs de doma dies després de la vivència personal a la nit va començar a ploure, (estiu) una pluja torrencial com les d’estiu d’aquí. Aquella nit vaig tenir l’impuls de sortir vestit al carrer, era perillós ja que hi havia pumes salvatges, estava a la muntanya, però ja havia dormit quatre dies sol i no m’importava enfrontar-me, tot i que ara no portava cap ganivet i recordava una mala experiència que vaig tenir amb un gran gos (dogo) a un càmping d'Empuria Brava - Girona ( allí tampoc tenia res per defensar-me. Aquella nit vaig sortir de l’habitació, en pocs segons ja estava xop i vaig començar a caminar. Podia veure el camí pels continus llampecs que feien de flash. Ho vaig fer perquè volia gridar i que la gent de la casa no em sentís. Al cap d’uns quinze minuts vaig arribar a un petit turó (cim). Amb les mans en creu i la cara mirant al cel vaig cridar un sol crit fins esgolar-me, un crit com mai havia fet. Les paraules que vaig dir van ser "Nyahua Neyen" i estic convençut que ella, la meua egua a Xerta dins de la seua quadra es va despertar i em va sentir. Vaig sentir-me lliure. Ara a Xerta, només me queda fer una coseta i estic esperant aquesta pluja torrencial aquí, i tot, perquè vull acomiadar-me d’ells, dels pocs i únics cavalls salvatges que queden al món.

L’últim dia, abans d’anar-me’n vaig despedir-me de tots, com és normal, però hi havia l’avi de la casa, un senyor molt gran, de força edat i que recordava físicament un indi. Aquest senyor era l’encarregat de cuidar el ranxo los Alazanes on estàvem, ja que els nostres mestres vivien a Sant Luís, ja acomodats. Durant uns quants dies vaig parlar molt amb aquell avi i fins i tot li vaig donar una cigarreta de les que jo portava: un Ducados. Ostras! El va agafar, el va encendre, i va fer una calada forta. Se’l va quedar mirant amb el coll tort i acariciant-lo amb els cinc dits va dir, amb argentí clar: que liiinnnndo!!.

L’últim dia li vaig regalar un paquet sencer de Ducados i gairebé arranca a plorar d’alegria. “Qué Bárbaro el Catalán” va dir-me, tot content i de repent va ficar la cara seria i va pronunciar:

- “Aucapan Auquinco” (idioma autòcton gairebé perdut: el Mapuche)

Me’l vaig quedar mirant i no vaig preguntar-li que significava, no sé perquè no m’ho hagués dit. Vaig anar a l’habitació i m’ho vaig anotar a un paperet abans que la memoria me traicionés, sabia que un cop a Xerta, al diccionari de mapuche baixat d’internet trobaria la resposta.
Quin regal va fer-me!
“Acuapan” significa puma exaltat o molt salvatge, no puc especificar més. Suposo que m’ho va dir perquè sabia que havia estat quatre dies sol a la muntanya. La sorpresa va venir en “Auquinco” que significa aigua que resona. No se com, la resta de gent de la casa era imposible que sentís el crit, a més vaig cridar en consonancia amb un tro, era imposible, no vaig sentir-me ni jo mateix emulat pel tro. La única manera que trobo explicació és, evidentment, pensar que ell també hi era, segur que va sentir la porta i va veure'm com sortia i m’endinsava cap a la foscor del camí que conduia al petit turó, va seguir-me com un puma amagat-se per la foscor i jo sense enterar-me’n. L’avi que presumia de què mai havia tingut cap malaltia tenia una ànima jove i guerrera, evidentment ell era un indi mapuche un "criollo chúcaro" que significa en argentí: fill de la terra salvatge.

Qué bárbaro!

Joaquinet! Benvingut

2008-05-20T16:56:00.009+01:00

Hola bon dia,

Escric aquest bloc, ara al maig, per donar les gràcies al Centre Hípic EQUINATUR, el qual, ha fet possible crear un paradís del món del cavall aquí, a Xerta. Sendi i Agustí, responsables i propietaris del centre, Felicitats!

Aprofito a dir que el centre ja realitza tota mena activitats i lo que el fa únic, activitats per a tothom, i això vol dir per a tots (equinoterapia, hipoteràpia, sortides, pupil·latge de cavalls, classes particulars amb cavall de propietat o del centre, doma natural, ensinistrament de cavalls a través de la doma índia-natural, viatges amb carro, activitats amb rucs..., tot un goig poder gaudir d'aquest fantàstic territori, camí de Sirga i els Ports, a cavall. El dia 8 de juny serà la innauguració del centre, així què, us esperem a tots!

De fet, aquest bloc es titula Joaquinet i és el que que volia escriure però, Joaquinet no estaria aquí sense el descrit anteriorment. Adjunto fotos del templat que no para de donar salts i de córrer de forma molt graciosa. Benvingut! i una abraçada Joaquinet!

salut a tothom!

Podeu veure més fotos del templat a http://www.albergassut.com/ dintre de fotos i a la carpeta centre hípic Equinatur - les Finquetes

HIKING DONKEY

2008-04-13T14:44:00.003+01:00

Bon dia,

L'altre dia amb companyia d'uns amics de Xerta i les seves nenes (les bessones) vam pujar aigua a la moleta per al control - avituallament de la cursa de les Fonts (que per cert va ser una cursa fantàstica i aprofito per donar l'enhorabona a tots els organitzadors).

Com que es prevèien uns dos cents corredors es tenien de pujar uns vuitanta litres d'aigua. La Moleta és un lloc de difícil accés a peu i, impossible amb qualsevol vehicle. La manera que es va sol·lucionar va ser pujant l'aigua amb dos rucs Catalans: el Catalino i la Carmele. La pujada amb ells ens va fer possible viure aquesta experiència i observar com aquests éssers són capaços de pujar a qualsevol lloc. Vam gaudir de la experiència de viure com van treballar els rucs i entendre la fama del ruc català que era l'animal preferit i utilitzat pels americans per arribar a llocs on qualsevol altre equs (cavall, mula...) no podia treballar.

Catalino i la Carmele van fer una bona feina, tot i què les seves alforges no estaven ben equilibrades. Des de aquí, també vull felicitar-los a aquest amics que van complir el seu objectiu i ens van acompanyar a pujar l'aigua a possiblement l'únic avituallament, sense accés amb vehicles i, on l'aigua dels corredors ha estat transportada per rucs.

També vull agraïr a Arcadi, Miguel, la seva germana, l'home i les bessonetes, tots ells/es, que van gaudir com jo mateix d'una experiència innolvidable: a la moleta amb rucs!

Felicitats Cursa de les Fonts.

Podeu veure fotos de la pujada dintre de l'apartat fotos de la pàgina www.albergassut.com