Espais desnonats

Història d'un molí

2009-07-05T09:44:00.005+02:00

A Mallorquines hi havia un molí. Els dies de marinada pouava aigua per regar el horts del clot. Feien patxoca aquells horts! Hi arribaves per un caminoi flanquejat per bells roures i fins i tot havies de travessar el rec, sobre un improvisat pontet de fusta. A la banda de ponent els horts es convertien en camps i els camps en prats, on pasturaven mandrosament un parell d'eugues. A la banda de tramuntana, els crits dels nens, jugant a pilota en el camp de terra hi posaven l'ambient sonor. I al fons, les casetes del carrer de les Mallorquines acabaven d'enmarcar aquell paisatge.

Això era així no fa pas gaire. Ara, el molí ja no hi és, el que hi trobes és una curiosa barreja. Els camps, abandonats; ermots d'estètica dubtosa. Carrers asfaltats, voreres, clavagueram i llum. I un parell de barracons pel nou institut. I cases, direu? Cinc anys després del pas dels bulldozers tot just en comencen la primera!

La sèrie de fotos mostra l'evolució del molí i el seu entorn al llarg dels darrers anys. Les dues primeres són manllevades del bloc 'Sils, com més serem més riurem' http://silsdelaselva.wordpress.com/. La tercera és del desembre del 2007 i ja va aparèixer a 'Espais Desnonats' quan parlàvem del creixement de Sils. La darrera és del maig d'aquest any i el molí ha desaparegut.

Contra el ciment

2009-06-30T09:02:00.002+02:00

Les cançons de caire ecologista són poc freqüents al nostre país. I encara ho són menys les que parlen explícitament de la destrucció del territori. Fa un temps parlàvem de la cançó "Per la Punta (l’Horta i el Cabanyal)" d'Òscar Briz i avui m'agradaria posar aquí la lletra de "Contra el ciment" de Pau Alabajos. Ambdós són cantautors valencians... alguna cosa passa al País Valencià que ressonen els tambors contra el ciment!

Podeu veure'n un video a:
http://es.youtube.com/watch?v=GS3T5FopQzc

Barris de segona que veuen passar el temps
platges asfaltades, formigó per tot arreu
grues i bastides, edificis, gratacels,
que eclipsen el sol de migdia.

Anem a la deriva sembla que hem perdut el Nord
hem venut el territori com sempre al pitjor postor
hem deixat que la cobdícia, ens sepulte les arrels
sota muntanyes de runa.

Sobren les paraules, és moment d'entrar en joc
de sumar les nostres forces i aturar la destrucció
és l'hora d'eixir al carrer, d'alçar la veu,
contra el ciment, que s'apodera del paisatge.

Platges i més platges, centenars de camps de golf,
centres comercials enormes, hotels i urbanitzacions,
paradís de la rajola, pàtria d'especuladors,
pirates de traje i corbata.

L'horta és devastada, sense cap contemplació,
mentre s'ompli les butxaques, un polític qualsevol,
que no entén de ideologies, ni projectes de futur,
que no té vergonya ni escrúpols.

Sobren les paraules, és moment d'entrar en joc
de sumar les nostres forces i aturar la destrucció
és l'hora d'eixir al carrer, d'alçar la veu,
contra el ciment, que s'apodera del paisatge.

Oposició pacífica a la MAT

2009-06-28T22:40:00.004+02:00

Oposició pacífica a la MAT la que un grup d'idealistes efectuen des de fa mesos al peu de la torre 39, prop del Mas Blanc, a Osona.

Quin afany empeny els humans a lluitar en causes perdudes? Potser que són causes que ratllen l'espiritualitat?

Les imatges s'han distribuit per correu electrònic i em sembla que pertanyen al Col·lectiu Nova Energia. Més informació, video i imatges a http://novaculturaenergia.blogspot.com/

Estassada inoportuna

2009-06-19T06:09:00.004+02:00

La setmana passada l'ajuntament de Sils va començar a estassar el canyissar de la sèquia de Sils (La Selva), en una longitut d'uns quants centenars de metres. Només la intervenció a títol particular d'un agent rural fora de servei va permetre que s'aturés aquesta actuació. El motiu de l'estassada era preparar el terreny per a dragar la sèquia, una actuació que es considera necessària per a evitar inundacions al poble de Sils. No entraré a valorar si el dragatge és o no necesssari, ja que això requereix d'estudis tècnics molt específics. Però en qualsevol cas, el que és clarament erroni és de fer-ho en plena època de reproducció de la fauna que viu en aquest espai natural protegit. Entre aquesta es troben espècies d'ocells protegits que tenen en el canyissar el seu hàbitat de cria i que en aquests moments tenen ous o pollets als nius. Amb l'actuació es fa fracassar la reproducció no només de les parelles que tenien el niu a la zona tallada, sinó probablement també d'altres que el tenien a prop i no toleren el pas de les màquines. Si les pluges fortes no arriben fins a l'octubre, no es pot esperar fins al setembre per fer l'estassada i el dragatge? Es podrà fer el dragatge sense afectar a la població de tortuga d'estany, una de les més importants de la península?

Més informació a:

http://silsdelaselva.wordpress.com/2009/06/13/vandalisme-institucional

Segons un document que se cita en aquesta web:

"Per determinacions legals, ja que l’Estany de Sils és un Espai d’Interès Natural i protegit per l’administració, les obres no es podien executar abans de l’agost i no més tard de novembre, període en què no s’altera el cicle natural de la fauna que viu i s’alimenta a la sèquia, segons el Departament de Medi Ambient"

Empremta

2009-06-01T17:10:00.002+02:00

Empremta dels humans mecanitzats

Persones i infrastructures

2009-05-25T16:48:00.003+02:00

Maçanet de la Selva (La Selva) és un municipi realment afectat per les infraestructures, per les presents i per les previsions futures. Però que el poble s'organitza i no s'està de braços creuats ho demostra aquesta taula rodona que organitzen.

Video sobre el futur de l'Alt Empordà

2009-05-04T15:20:00.003+02:00

El futur que ens estan cuinant (NO al P.D.U.S.U.F.) és el títol del video que la IAEDEN i altres entitats han elaborat sobre les infraestructures previstes als voltants de Figures. El video, sobre una base de Google Earth, permet veure l'aparició en el paisatge de la MAT, les autovies i autopistes que es desdoblen, els parcs eòlics, el TGV, etc. Són les infraestructures previstes al Pla director urbanístic del sistema urbà de Figueres (PDUSUF). Val la pena veure'l a:
http://www.youtube.com/watch?v=Vs5Wrv5jdMU

Més informació a la web de la IAEDEN:
http://www.iaeden.cat/

Tala a Pinya de Rosa

2009-04-28T15:27:00.004+02:00

Muntatge fotogràfic: CEAB, abril 2009

L'emblemàtic bosc de Pinya de Rosa es troba arran de mar a Blanes (La Selva). Gairebé a punt de desaparèixer per l'especulació urbanitzadora, va ser finalment protegit el 2003, com a Paratge Natural d'Interès Nacional. Però aquests dies, emparant-se en la protecció enfront dels incendis, està essent sotmès a una estassada i tala que són clarament excessives. El Centre d'Estudis Avançats de Blanes (CEAB- CSIC) està denunciant aquesta situació i demana l'aturada dels treballs forestals (que ha més es realitzen en plena època reproductora de la fauna).

Un extracte de l'escrit del CEAB:

El Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB), pertanyent a l'Agència Estatal Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), va coordinar l'any 2003 un informe científic que va servir de base per al procés de protecció de la finca Pinya de Rosa, i que va culminar en la Llei 25/2003 que la declara Paratge Natural d'Interès Nacional (PNIN). El CEAB te constància dels treballs de neteja forestal realitzats a la finca al·legant com a motiu la prevenció del risc d'incendis. No obstant això, i segons el parer del CEAB, aquests treballs són contraris als principis de conservació d'un espai natural protegit. Tenint en compte que tan les administracions implicades com el propietari de la finca tenen l'obligació legal d'assegurar la protecció dels elements naturals que van motivar la declaració de l'espai de Pinya de Rosa com a PNIN, el CEAB desitja efectuar les següents consideracions:

[...]

d) Els treballs de neteja es realitzen mitjançant l'eliminació sistemàtica i total de l'estrat arbustiu, mantenint tan sols l'estrat arbori, el qual, no obstant això, s'ha sotmès també a una tala parcial. L’eliminacio d’aquests estrats arbustius te efectes molt negatius sobre la estructura y la funcionalitat del bosc com a ecosistema
e) Les actuacions de tipus preventiu, estrictament regulades per l’Administració, especialment en zones protegides, solament es permeten en condicions especials a la franja perimetral de contacte del bosc amb camins i zones habitades, per la qual cosa la presnet actuació és clarament desmesurada i afecta a zones del bosc que presenten escàs (o cap) perill potencial.

Per tot això, el CEAB MANIFESTA la necessitat immediata d’aturar i replantejar les tasques de neteja que s'estan realitzant en aquest espai protegit i que, a dia d'avui, estan destruint l'estructura del bosc com a ecosistema i reduïxen dràsticament la seva diversitat. En conseqüència, estan alterant la seva funcionalitat i danyant greument aquest element de conservació.

Conferència sobre la MAT

2009-04-20T17:54:00.002+02:00

Pla Director del Pla de l'Estany

2009-04-19T22:04:00.001+02:00

DIVERSES ENTITATS CÍVIQUES I AMBIENTALS DEL PLA DE L’ESTANY PRESENTEN 21 AL·LEGACIONS AL PLA DIRECTOR URBANÍSTIC
Reclamen que es redueixi de manera dràstica el creixement residencial i industrial previst i que es protegeixin diversos espais agrícoles i naturals

18 entitats cíviques i ambientals del Pla de l’Estany han donat suport a les al·legacions presentades el dimarts 14 d’abril al Pla Director Urbanístic comarcal. En total s’han presentat 21 al·legacions referents a aspectes com el creixement residencial i industrial, les estratègies de creixement, la classificació del sòl no urbanitzable o les previsions en matèria d’infraestructures. Les entitats que han manifestat el seu suport a les al·legacions són, fins al moment: Agrupació d'Entitats Culturals de Banyoles (Agrupació de Barraques), APRIMMAT (Associació d'afectats de Palol, Riudellots i La Mota contra la MAT), Associació de Veïns de Corts, Associació de Veïns de la Mota, Associació de Veïns de Vilert i Centenys, Ateneu Obert de la Dona, Atlètic Club Banyoles, Col•lectiu La Falç del Pla de l'Estany, Coordinadora de Defensa de l’Estany, Coordinadora de Lleure del Pla de l'Estany, Fa Pudor - Associació ciutadana de Banyoles, Limnos-Associació de Defensa del Patrimoni Natural del Pla de l’Estany, Mesa Cívica per la Llengua del Pla de l'Estany, Plataforma de Defensa dels Horts i els Recs de Banyoles, Plataforma Defensem el Territori, Plataforma No a la MAT, Plataforma Vall de Miànigues i Projecte Sonora.
Des de les entitats es considera que algunes de les propostes que efectua el Pla director urbanístic són molt adequades i van en la línia del model urbanístic i territorial que defensen. Així es valora positivament que eviti un model de creixement dispers, que opti per estratègies de creixement molt reduïdes als nuclis rurals de la comarca, que desclassifiqui el sòl urbanitzable del turó de Can Parella i de la zona industrial de Serinyà, que el traçat de la ronda oest eviti el pas pel costat de Corts, que es descarti la variant oest per la plana de ponent de l’Estany o que es protegeixi bona part de la comarca a través de les figures de Sòl de protecció especial i de Sòl de protecció territorial, impedint la seva transformació a sòl urbanitzable.
No obstant això es considera que les previsions de creixement residencial i industrial que efectua el Pla director (78 hectàrees de nou sòl residencial i 163 de sòl industrial o logístic) són absolutament sobredimensionades respecte a les necessitats de la comarca i redundarien de manera negativa sobre la qualitat de vida i la identitat territorial del Pla de l’Estany. Per això es proposa una reducció del creixement residencial previst a Banyoles, a Porqueres i a Cornellà de Terri des de 78 hectàrees fins a un màxim de 16 i que l’ampliació del polígon industrial de Pont-xetmar passi de 34 hectàrees a un màxim, també, de 16. Pel que fa al sòl de potencial interès estratègic de 129 hectàrees previst al pla de la Banyeta (Palol de Revardit i Cornellà), per a crear molt probablement una àrea d’activitat econòmica i logística, es proposa la seva eliminació al considerar que la seva enorme superfície és més pròpia d’entorns metropolitans que d’una comarca del rerepaís i que tindria un elevat impacte ambiental, social, agrícola i paisatgístic. En cas que no s’assoleixi l’objectiu d’eliminar-la es reclama una reducció dràstica de la superfície i que s’estudiïn altres ubicacions.
Diverses al·legacions reclamen a més la protecció d’espais d’elevat interès natural, agrícola i paisatgístic que, per la seva proximitat a zones urbanes, podrien ser sotmesos a una forta pressió urbanística (com la vall de Miànigues o l’entorn del riu Terri) o bé que ja estan afectats pel planejament urbanístic (hortes de Sota Monestir i Guèmol a Banyoles i sud de Vilavenut). En matèria d’infraestructures es reclama un canvi de traçat de la ronda oest de Porqueres (reduint l’afectació sobre el nucli històric de Miànigues i la plana agrícola de Camós), que es descarti la variant d’Esponellà i Martís i que s’efectuï una reserva d’espai per a un futur tramvia lleuger Banyoles-Girona.

Un article del Centre de Sostenibilitat Territorial

Emblemàtic Bracons

2009-04-13T18:09:00.005+02:00

Bracons, el coll per excel·lència de les excursions al Puigsacalm, ara evoca més aviat una nova infraestructura de transport. Inaugurat fa pocs dies, l'eix Vic-Olot per Bracons és, sens dubte, una obra emblemàtica del model d'infraestructures que promou la Generalitat. Tanmateix, emblemàtica ha estat també la lluita d'oposició a la nova carretera. Obviament, aquest moviment no ha conseguit el seu objectiu d'impedir la construcció de l'eix. Ara bé, ha demostrat que bona part de la societat es qüestiona aquest model de transport, basat en el vehicle privat i en què les carreteres passin per tot arreu. I ha generat un moviment que potser en el futur sigui capaç d'aturar altres Bracons.

De totes formes, és trist que dient Bracons ja no pensem en aquells prats i aquelles fagedes sinó en aquest asfalt i aquests túnels. Almenys que no ens contaminin les paraules... seguim pensant en el Bracons de sempre!

MAT entre Catalunya i Aragó?

2009-03-09T17:31:00.002+01:00

Una nova autopista elèctrica pretén unir Catalunya (des d'Isona) i Aragó (fins a Montsó), perpetuant aquest model de consum energètic sense fre. Diverses entitats i plataformes ciutadanes s'hi oposen, entre elles la Plataforma unitària contra l'autopista elèctrica Aragó-Catalunya:
http://autopistaelectricano.blogspot.com/

Manifestació a Barcelona

2009-03-04T17:53:00.005+01:00

Aquesta és la notícia de moviments.cat sobre la propera manifestació del 22 de març:

Camí del 22-M: unim-nos contra la destrucció del territori

Un bon nombre d'entitats ecologistes i plataformes estan preparant de fa mesos, una resposta unitària a la política ambiental de la Generalitat de Catalunya. La culminació d'aquest procés serà la manifestació a Barcelona el diumenge 22 de març. Durant aquella setmana es proposen accions descentralitzades a nivell local. La política de submissió del govern davant dels interessos especulatius i dels poders financers ocasiona un gran nombre de conflictes (transvasaments d’aigües davant la sequera; línies elèctriques de Molt Alta Tensió; crema de residus en cimenteres, nous abocadors, nous ecoparcs o plantes de trasvassament i noves instal·lacions d’incineració; encobriment del risc nuclears; urbanització especulativa). Per això es prepara una resposta coorganitzada pels col·lectius i plataformes de defensa ambiental que estan fent front a les agressions al medi i les persones arreu del territori català.

Trobareu més informació a:

http://22marc2009.blogspot.com/

TV3 i la MAT

2009-02-25T15:29:00.005+01:00

Reprodueixo a continuació la carta del dia, d'avui mateix, del diari Avui:

"I la MAT?
Són incomptables els debats i els reportatges especials que TV3 ha dedicat i continua dedicant als nostres veïns bascos, i ho fa amb força rigor i abordant amb valentia la polèmica. Un exemple el tenim en el reportatge que es va emetre fa pocs dies sobre la construcció del tren d'alta velocitat i el rebuig que està trobant en els pagesos, els moviments ecologistes i ETA. TV3, però, s'oblida de nosaltres. Segurament perquè és un tema polèmic al si del govern de coalició i que aparentment no afecta directament la metròpoli, passa de puntetes per sobre del greu conflicte territorial que està produint la construcció de la línia de molt alta tensió (MAT) al seu pas per Osona i les comarques gironines. Els ciutadans necessitem que la nostra televisió pública, l'única que tenim, abordi amb valentia i veritable rigor qüestions polèmiques com aquesta. I que ho faci recollint l'opinió de tots els fronts, impulsors i defensors del projecte, però també detractors i afectats. Defugir la polèmica no és propi d'una televisió pública, senyora Terribas. L'animo a fer un 60 minuts a fons sobre la MAT, obert a tothom."

Núria Fernández i Manzanera, Figueres.

Dues velocitats

2009-02-24T16:11:00.004+01:00

Dues velocitats, la del tren convencional i la del TGV. Però no són només velocitats físiques, són també dues velocitats en el finançament i en la prioritat política.

L'Empalme a Massanes (La Selva), ja no només 'empalma' la via de la costa i la de l'interior, ara hi han empalmat també la via ràpida pel damunt. Les fotos, de Salvador Soler, són d'aquest desembre.

La Vallestització de la Selva

2009-02-17T16:39:00.006+01:00

SELVA...

VASEL...

VALÈS...

VALLÈS

La Vallestització de la Selva: la transformació de la Plana selvatana en una àrea metropolitana, a l'estil del que ha passat amb el Vallès.

Fotografies aèries de Riudellots de la Selva (a dalt) i de Maçanet de la Selva (a sota). Les infraestructures lineals, existents i en construcció, els polígons industrials, les urbanitzacions aïllades de la trama urbana... tot es pot albirar des de l'aire. Diverses webs permeten fer-ho, aquestes en concret són del Google Earth i el copyright de les imatges és de l'Institut Cartogràfic de Catalunya.

Temporal de llevant

2009-02-14T07:31:00.006+01:00

Ara ja fa dies de la forta llevantada del dia de Sant Esteve i es parla de la reconstrucció i els ajuts. Sembla ser que ha estat la tempesta més forta de les darreres dècades. Però sembla també, pel que he pogut llegir, que Catalunya és la comunitat autònoma que té major proporció de litoral urbanitzat. És aquest un tipus d'urbanització que s'allunya molt del que hom podria considerar un creixement racional. És irracional per la seva magnitud i per l'ús irrisori que se'n fa dels habitatges de segona residència, dels ports esportius. I és irracional també quan ocupa zones susceptibles de rebre els embats de les llevantades. Què n'hem fet dels sorrals, de les dunes, de les roques que absorvien la força de les onades? I en el futur, què hem d'esperar quan, segons les previsions de canvi climàtic, augmentin el nivell del mar i la freqüència dels fenòmens meteorològics extrems?

Les imatges són del passeig marítim de la Platja d'Aro (Baix Empordà), preses el 27-12-2008, l'endemà del temporal. Amb tot el respecte, resulta especialment irònic el nom de l'establiment "Snack-bar La Ola".

Perilla la Riera de Vallcanera

2009-02-10T23:16:00.007+01:00

La riera de Vallcanera en terme de Sils (La Selva) fotografiada ara fa un any. Aquests hàbitats presumiblement seran afectats per l'ampliació a sis carrils de l'autopista AP-7. La riera de Vallcanera, a més de ser un espai natural protegit pel PEIN, conté vertaderes joies animals com l'espinós, un petit peix protegit per la legislació europea.

Denunciades constructores de la MAT

2009-01-27T22:33:00.001+01:00

Sta.Coloma de Farners,24/01/2009
Denúncia col·lectiva amb 350 signatures contra les constructores.
La Plataforma No a la MAT ha entregat aquest dissabte un recull de 350 signatures a la comissaria dels Mossos d'Esquadra de Santa Coloma de Farners per tal d'interposar una denúncia col·lectiva contra les empreses Monfo SL i PROMSA, encarregades de la construcció de la línia de Molt Alta Tensió dins el terme municipal de la capital de la Selva. En concret, els veïns de Castanyet i de les masies situades en els paratges del Suròs i l'Espinau es queixen del perill per la seva integritat física que representen els camions de les obres, 'que utilitzen els camins forestals i la carretera local GIP-5511 com si fossin una autopista', ha denunciat el portaveu de la plataforma No a la MAT, Pasqual Aguilar.
De: GironaNoticies.com

Urbanitzar la muntanya

2009-01-20T21:50:00.003+01:00

Encara que no es comenti sovint, la urbanització dels espais naturals, sense continuïtat amb la trama urbana, és un dels problemes ambientals més greus que pateix Catalunya. Suposa un consum excessiu de territori per a un país ja massa poblat; en la majoria dels casos per suportar segones o terceres residències. I té impactes greus, com la modificació de la orografia de la muntanya (la foto de dalt), la contaminació dels aqüífers, l'acumulació de runes i escombraries al seu voltant (la foto del mig) o l'expansió d'espècies exòtiques invasores (com els plomalls, Cortaderia selloana, de la foto inferior). La imatge superior és especialment il·lustrativa de com es pot arribar a modificar el relleu per construir una sola casa: molt diners però molt poc sentit comú!
Les tres imatges, del febrer de 2008, estan preses en una de les moltes urbanitzacions de la comarca de la Selva.

Planificació urbanística

2009-01-02T23:27:00.003+01:00

Ens fem resó, aquest cop, d'un cas que no afecta directament al medi natural sinó a la qualitat de vida de les persones. A Sils (La Selva) estan acabant de construïr un gran supermercat en un erm. No hi hauria res de particular si no fos per... Perquè ho han fet en un espai, sembla ser, reservat a vivendes amb baixos comercials, sense avisar als veïns i plantificant una lletja nau que de sobte els tapa el sol i la vista. Els veïns estan fent-hi una campanya en contra i denuncien irregularitats urbanístiques.

Més informació a: http://silsdelaselva.wordpress.com/

Paisatges nevats

2008-12-31T19:09:00.003+01:00

El temporal de llevant no només ha deixat destrosses al litoral, també ens ha deixat un paisatge de Nadal. Una quantitat de neu que feia temps que no es veia a aquestes altituds i que, lentament, anirà amarant el sòl, els aqüífers i els rius.

Fa tan sols dos dies encara nevava a la Selva i a la Garrotxa. A la primera imatge veiem la Vall d'en Bas, prop d'Hostalets, amb els contraforts de Falgars al darrera. Mentre s'emporten els turistes de Falgars amb helicòpter, la vida als masos del llogarret continua al seu ritme.

A la segona imatge la neu es resisteix a desprendre's dels arbres al Coll de Condreu, just a la línia que separa la Garrotxa de la Selva. I a les dues darreres imatges es pot apreciar el paisatge que envolta el santuari del Far. Els cingles semblen haver desaparegut entre el cotó fluix de la neu i els núvols!

Bona entrada d'any!

Que en quedi constància

2008-12-11T13:27:00.003+01:00

Que en quedi constància d'aquest procés de lluita no violenta contra la MAT. Un procés que és admirable tant per la perseverància de les persones, com pel fons dels seus missatges i la forma pacífica i democràtica d'oposar-s'hi.

Aquestes imatges, en concret, són dels darrers dies a la torre 38, prop del Mas Blanc, a Osona. Es la 'contemplacció' portada a terme pel col·lectiu Nova Energia. El seu darrer comunicat diu així:

"Després de 5 mesos, continuem la ContemplAcció sota la torre 38 per aturar la seva construcció. S'ha d'aturar la MAT mentre:
No es coneguin les sentències judicials pendents. Cal evitar la política de fets consumats: si els jutges algún dia consideren il·legal la MAT, el mal ja estarà fet!
No hi hagi una explicació argumentada escrita i pública dels responsables polítics de la Generalitat i una deliberació pública oberta sobre la conveniència i la necessitat de la MAT. El arguments de l'informe Mario Monti – interconnexió europea - contradiuen els que fins ara havia emprat la Generalitat – Ave i Girona -.
En la situació de crisi global -financera, econòmica, climàtica – no hi hagi signes clars de que apostem decididament cap a la generació d'energies renovables i distribuïdes, en una xarxa local i comarcal, una generació que no estigui en mans d'uns pocs monopolis industrials – financers europeus, que imposen preus i tecnologies favorables als seus interessos i no al del bé comú ni al de la natura.El col·lectiu ciutadà Nova Energia planteja 3 objectius concrets:
Que el Consell Comarcal d'Osona demani l'aturada preventiva de la construcció de la línia MAT, i que es comprometi a elaborar un Pla Comarcal d'Autoproducció d'Energia Renovable. Cal demostrar que la generació elèctrica concentrada en mans d'unes poques multinacionals, ni cal, ni és més segura, per garantir les necessitats d'una societat que necessita caminar cap a una nova cultura de l'energia. Avui l'objectiu d'Europa pel 2020 és generar el 20% d'energia renovable.. però ha de ser distribuida en el territori!
Que el conseller d'Economia i Finances, Antoni Castells, així com el seu Director general d'Energia, - ex director tècnic de REE - Agustí Maure, expliquin públicament la necessitat de la MAT en un debat obert per televisió – en un programa com Àgora - on també hi participin els col·lectius que s'oposen a la construcció d'aquesta infraestructura energètica, així com els investigadors i científics que han fet saber que hi ha alternatives a aquesta línia.
Que el Tribunal Suprem indiqui el termini en què preveu resoldre els 4 contenciosos administratius acceptats a tràmit, que qüestionen la legalitat d'aquesta línia, per poder valorar si té sentit córrer el risc de continuar-la construint i d'haver-la d'aturar, com en el cas de l'Aragó quan, la suspensió judicial de la MAT va portar a abandonar 350 torres que mai es connectaran."

10 de desembre 2008
Col·lectiu ciutadà Nova Energia
Correu-e: novaculturaenergia@gmail.com
Blog: http://novaculturaenergia.blogspot.com/

Afectació del TGV a Riudarenes

2008-12-02T16:18:00.006+01:00

Aquest és l'aspecte actual de les obres del TGV, o AVE, al seu pas per Riudarenes (La Selva). A la foto superior, la via fregant la zona humida de la Camparra. Aquest és un espai natural de gran valor biològic per la raresa de les zones humides naturals en planes tan humanitzades com la nostra. A més, conté una gran diversitat d'amfibis i rèptils, entre els que destaca la tortuga d'estany. L'afectació del TGV s'ha volgut compensar amb la construcció d'una nova zona humida en el mateix terme municipal de Riudarenes, a la zona de l'Esplet. És això que en diuen 'mesures compensatòries'. Bé, s'ha de reconèixer que és millor tenir-les que no tenir-les. Tanmateix la despesa neta en termes de territori malbaratat és la mateixa.

A les dues fotos inferiors s'observa els voltants de Can Martorell, balcó de l'alta velocitat, en paraules de l'amic Salvador Soler. Aquest indret ja havia estat objecte d'un altre notícia a 'Espais Desnonats', ara podem apreciar com evolucionen els talussos: el de terra i el de ciment.

Concert en favor del tren i contra la MAT

2008-11-17T17:34:00.001+01:00

CONCERT a Figueres:
Defensem el Tren, Aturem la MAT... Salvem l'Empordà!

Dimarts 25 de novembre a 2/4 de 10 del vespre al Teatre Jardí de Figueres.