El bloc del Santi Cayuela

Les polítiques socials només es poden fer amb recursos

2009-11-10T17:53:00.002+01:00

Aquests dies està molt al carrer el debat sobre la fiscalitat. A Catalunya i a Espanya, en general, no hi ha “cultura impositiva”, es molt difícil que n’hi hagi després d’haver estat gairebé 40 anys sota la dictadura.

Hi ha diversos països europeus que sí tenen aquesta tradició “fiscal”, en el sentit de que la majoria de la ciutadania ja ha assumit, des de fa temps, la necessitat imperiosa de que l’Administració capti recursos, mitjançant les diferents figures impositives, per tal de poder oferir serveis bàsics que garanteixin un veritable estat del benestar.

Queda clar, la necessitat de totes les Administracions públiques que garantir una determinada capacitat recaptatòria que cobreixi el cost de tots aquests serveis bàsica per a la ciutadania. Ara bé, això es pot fer de diverses maneres però, sens dubte, la més justa i equitativa es la de la fiscalitat progressiva, “vaja” que paguí més qui més guanya o més té.

Aquesta afirmació, que sembla a priori que tothom hi estaria d’acord, no s’ajusta realment al que defensen diverses organitzacions polítiques i, aquests dies, ho hem pogut veure amb dos exemples importants: alguns partits polítics, CiU i PP especialment, han carregat amb molta virulència contra la proposta del Govern Zapatero (a instàncies del grup d’ICV-IU-ERC) de modificar l’anomenada comunament com a “Llei Beckham” que permet que, actualment, un futbolista professional que cobri uns 10 M€ anuals (i ja sabeu que n’hi ha algun) tributi al mateix tipus (el 24%) que una treballadora o un treballador que té un sou d’uns 20.000 € anuals. Amb la reforma plantejada pagarien un 43% que es el tipus màxim vigent actualment.

L’altre exemple i, de fet, molt més rellevant, es el “vergonyós” plantejament que estan fent tant CiU com PP i “algú més” sobre l’Impost de Successions. El qualificatiu que s’està utilitzant de “peatge de la mort” crec que, a més de desafortunat, no s’ajusta a la realitat, ja que, actualment, més d’un terç d’hereus/ves no tributen per aquest impost i, a més, cal recordar la reducció vigent de 180.000€ per hereu/va en el cas de l’habitatge habitual. Es cert que cal una reforma ben plantejada d’aquest Impost, però que, en tot cas, garanteixi tres aspectes bàsics: la progressivitat, la seva capacitat de recaptació i que les herències de menor quantia no hi tributin (amb la proposta d’ICV gairebé el 85% no ho farien, lògicament els que reben herències més modestes).

Sota el paraigua de que “aquest impost ha gairebé desaparegut en moltes CCAA i castiga especialment a classes mitjanes i treballadors” (ho ha fet especialment en CCAA governades pel PP) ens apareix el plantejament totalment cínic de CiU que proposa deixar exemptes herències de més de 600.000 € (sí, si, 100 M de les antigues pessetes!!!). Jutgeu vosaltres mateixos si aquesta proposta vetlla especialment per les classes més modestes o pels qui hereten grans patrimonis... crec que la resposta es obvia.

Que no vulguin enganyar a ningú. Es impossible prestar serveis públics bàsics de qualitat sense els recursos que els garanteixin i, aquests recursos, han de venir en proporció a les disponibilitats de cadascú. Un altre plantejament es del tot injust.

El PSOE “passa” dels Ajuntaments

2009-10-25T19:26:00.000+01:00

Fa gairebé un any, el Govern ZP va aprovar el conegut FEIL (Fons Estatal d’Inversió Local). En aquell moment a moltes persones ens va semblar una boina eina “conjuntural” per aturar temporalment la destrucció d’ocupació en un determinat sector, alhora que s’incentivava la inversió municipal molt important en aquest context de crisi, tot i les deficiències que, posteriorment, s’ha anat comprovant que tenia (lògiques en una veritable “prova pilot”).

Des de ja fa alguns mesos, el Govern de l’Estat, escoltant les peticions que provenien del món local, va anunciar la més que probable reedició d’aquest pla en forma de “FEIL 2”, tot dient, això sí, que seria de característiques força diferents, ja que, per una banda, aniria delimitat a un tipus d’inversions en equipaments socials, de recuperació mediambiental i en noves tecnologies i, d’altra banda, perquè una part del mateix es podria destinar a la despesa ordinària dels Ajuntaments.

Aquest segon aspecte era, sens dubte, el més esperat per part del món municipal ja que, tot apunta que la davallada d’ingressos que reben de l’Estat pel 2010 es calcula en un 9,2% de mitjana, després de que ja hagi caigut durant el 2009 respecte de l’any anterior.

Primer va ser el Vicepresident Chaves el que situava en un 15% del FEIL-2 el que podria es podria destinar a despesa ordinària. Posteriorment, diverses veus del Govern, fins i tot el mateix President, ha anat modificant a l’alça aquest primer percentatge, segurament per intentar “desencallar” l’aprovació dels PGE al Congrés. Des de les diverses entitats municipals (inclosa la FEMP presidida per l’Alcalde de Getafe, que, recordem, es del PSOE) es va insistir que el percentatge mínim acceptable es situava en el 30% (i el desitjable en el 50-60%) ja que era només a partir d’aquest nivell que es podria donar cobertura als serveis actuals en funció de la davallada de transferències ja comentada.

Des de Catalunya també s’alçaven veus “municipalistes” de tots els colors polítics, reivindicant aquest major percentatge, fins i tot, el President de la FMC o el President de la DIBA, ambdós del PSC-PSOE.

Tanmateix, es del tot justa, la permanent reivindicació del món local, de retorn de l’IVA de les Inversions als Ajuntaments, perquè el puguin destinar a noves Inversions, sobretot ara, que sembla que ens acostem a una pujada dels tipus a partir de l’1 de juliol de 2010.

Ara, ens arriba la notícia de què el Consell de Ministres decideix mantenir en el 20%, el percentatge del FEIL-2 que es podrà destinar al pressupost ordinari municipal i, res de nou respecte de la possible devolució de l’IVA de les Inversions... i es que, lògicament, un cop aprovats els PGE, ara al president ZP ja no li cal utilitzar els Ajuntaments com a moneda de canvi... per cert, una moneda de canvi que mai li ha agradat, ja que, en tot moment, no veia amb bons ulls solucionar un problema a aquells governs que, majoritàriament (com a mínim a les grans ciutats) son del PP...

Quina llàstima! Queda clar, doncs, una vegada més, que el PSOE “passa” dels Ajuntaments...

Ara es veurà

2009-10-10T17:03:00.001+02:00

A Cerdanyola, com a tot arreu, estem vivint moments difícils, de profunda crisi econòmica. L’atur s’ha doblat en poc més d’un any. Moltes empreses, comerços, restaurants..., estant fent mans i mànigues i tivant de la imaginació, per tal d’aguantar i no haver de tancar.

A aquest context social i econòmic s’hi afegeix un moment polític complex pel que fa a la governabilitat de la ciutat. Ara, per tant, caldrà que les diferents forces polítiques de la ciutat posin sobre la taula el bo i millor del seu capital polític i humà. No es el moment de retrets o acusacions/difamacions personals com els que han fet alguns personatges polítics darrerament (sobretot un senyor que es responsable d’organització d’un partit que s’autoanomena socialista i que té nom de capital “manya”). No, això no es el què ens cal.

Es, més que mai, el moment de demostrar si es veritat aquell eslògan que els partits utilitzen en moments com aquest tot dient que “ara el primer es la ciutat, per sobre dels partits... ara el primer es Cerdanyola”.

Ara es veurà qui només ho diu i qui, a més, s’ho creu i ho posa en pràctica. Ara, caldrà parlar de tot i amb tothom. També amb aquelles forces polítiques que, en aquests moments, no tenen representació municipal però que varen obtenir un bon grapat de vots en les darreres eleccions municipals.

Haurem de parlar del futur de Cerdanyola. De l’immediat i del llarg termini, però, sobretot, haurem de posar-nos d’acord en quines polítiques son prioritàries i quines no, ja que el primer es donar cobertura a aquelles persones que més pateixen la crisi. Però també es moment de desencallar aquelles temes que defineixen un model de ciutat que aposta per l’economia del coneixement, la que es correspon amb un nou model econòmic que, al meu parer (com el de molta gent) garanteix un futur molt més sostenible.

No tingueu cap dubte que, en aquest camí, a la gent d’ICV-EUiA de Cerdanyola, la trobareu i a mi també, es clar. Sense cap premissa ni cap condició. Millor dit, si, amb una: continuar avançant en un projecte que crec es el millor que mai ha tingut Cerdanyola.

Espanya, paradís bancari

2009-09-22T22:56:00.000+02:00

Un Informe de la Comissió Europea, donat a conèixer avui, revela que la Banca espanyola es, darrera de la italiana, la que més comissions cobra als clients pels serveis que “ens ofereixen”. Ni més ni menys que 178€ anuals de mitjana només per fer les operacions més usuals amb el compte corrent personal.

La CE critica, tanmateix, la manca d’informació als consumidors sobre les comissions que es cobren. I no només al consumidors ja que, fins i tot els autors de l’informe han hagut de demanar informacions suplementàries per tal d’esbrinar el cost real de les comissions que es cobren a cada client.

A l’altre costat de la balança trobem que, el mateix servei té, a Holanda, un cost de 46€ anuals o de 58€ a Bèlgica. Hom es pregunta el perquè d’aquesta situació privilegiada de la banca espanyola, especialment quan, en els darrers mesos ha rebut una “injecció de liquiditat” extraordinària de més de 50.000 M€ del Govern de l’Estat... tot plegat hem porta a pensar que Espanya es un veritable “paradís” per les Entitats bancàries... amb la permissibilitat del Govern, això sí.

No va sent hora ja de lluitar no només contra el paradisos fiscals si no també contra els paradisos financers? Reflexionin “senyors del govern”...

El Nou Model de Finançament (2a part)

2009-07-28T19:39:00.002+02:00

Ahir, el Govern català va presentar, públicament, l'acord pel nou Model de Finançament Autonòmic (amb algun que altre desplante "oportunista" per cert).
Ja vaig comentar en la primera entrega, algunes de les bondats del nou sistema...
Ara però, vull centrar-me en els "deures pendents" per part del Govern de l'Estat, perquè ja s'ha fet un primer pas, molt important, però encara hi ha molt més a fer, si es que el Govern Zapatero vol mostrar-se com un veritable govern progressista (tal i com crec que ho està fent en el procés del "diàleg social", com a contraposició de les postures més ultraconservadores de la patronal).
M'estic referint al no menys necessari i important acord a assolir per un Nou Model de Finançament Local: la situació de crisi econòmica obliga als Ajuntaments a aprofundir en les polítiques socials "de proximitat". Per garantir-ne l'eficàcia, cal afrontar una reforma estructural dels sistema de finançament dels Ajuntaments, que els proveeixi dels recursos suficients per desenvolupar, plenament, aquelles competències que han assumit, bé per deixadessa de l'administració competent, bé per voluntat pròpia davant la necessitat ineludible de la ciutadania del municipi.
Si, a més a més, li afegim una aposta valenta, per tal de tirar endavant un paquet de mesures fiscals que aprofondeixin en la progressivitat del sistema fiscal estatal (que pagui més qui més guanya, eliminar el caràcter universal d'alguns "xecs" que ha aprovat el govern ZP com el dels 400€ o el xec nadó, eliminar el tracte fiscal discriminat que pateixen les rendes del treball respecte de les del capital, la fiscalitat ambiental,...), aleshores, el conjunt de l'administració pública disposarà d'una bossa de recursos addicionals, per afrontar la crisi amb garanties, assolint allò que podriem anomenar "la quadratura del cercle".

El Nou Model de Finançament (1a part)

2009-07-16T13:57:00.005+02:00

L'acord garanteix que Catalunya multiplicarà per cinc el ingressos que, actualment, rep de l'Estat, es a dir, que nomès en el primer any de la seva entrada en vigor, rebrem més diners que en els anys de funcionament de l'acord CiU-PP del 2001 què, sobretot, des de la federació nacionalista, es va "vendre" com el millor acord de finançament possible i de la història.

Aquest nou Model, situarà a Catalunya, per primer cop, per sobre de la mitjana estatal de recursos per càpita i, el que es més important, garanteix la seva continuitat en el temps, ja que es basa en criteris clars i objectius.

Tanmateix, atorga a Catalunya més capacitat normativa, es a dir, que el Govern de la Generalitat disposarà de més eines per tal de configurar una Política Fiscal pròpia gaudint, així, d'un major marge de maniobra per avançar en una Política Fiscal amb perfil propi que espero que sigui més progressista.

Fins i tot es un model molt més solidari, en contra del que alguns representants de determinades CCAA estan manifestant amb un clar excés de demagògia política "barata".

Per últim, cal dir que la postura de CiU al respecte, demostra que no han sabut "estar a l'alçada" dels aconteixements... malauradament, estan acostumats a que, en qualsevol acord Govern català - Govern de l'Estat, "han estat protagonistes de la foto"... com ara no ha estat així, doncs "es piquen" i busquen mil i una "excuses" (fluixes totes elles) per tal de devaluar l'acord assolit.

Cal felicitar a tots els membres del Govern que han apostat fort per arribar al final d'aquest llarg camí... però, permeteu-me que faci una felicitació molt especial a tota la gent d'ICV que ha participat en el procés (començant pel seu president) que no ha defallit en cap moment, convençuts i convençudes de què el resultat valdria la pena.

La importància dels valors...

2009-06-08T23:46:00.002+02:00

Carta a Raül Romeva:
Benvolgut Raül... abans que res, moltes felicitats... tens, novament, cinc anys per endavant, per poder treballar per l'Europa que moltes i molts volem.
Molta gent tenim clar que continuaràs defensant l'Europa social que posi les necessitats bàsiques de les persones, per davant de qualsevol interès particular... I, ho faràs, sobretot perquè et mouen uns valors profundament d'esquerres, ecologistes, pacifistes i feministes...
Un bon amic meu, quan va accedir a un càrrec de responsabilitat, es va adreçar a totes i tots que vàrem confiar en ell dient... "agafo aquesta responsabilitat com un encàrrec, no pas un càrrec i, aquest plantejament es el què hem guiarà cada dia en la meva tasca..." m'agrada molt comprovar que coincideixes amb el meu amic... Salut i bona feina!

2009-06-08T23:46:00.001+02:00

Crisi de dretes, solucions d'esquerres

2009-06-01T18:10:00.000+02:00

Demà dimarts, a les 19h, al Centre Cívic President Macià (Rambla Francesc Macià, 189) a les set de la tarda, Raül Romeva i Jordi Miralles explicaran les propostes d'ICV-EUiA per les eleccions al Parlament Europeu del proper diumenge dia 7 de juny.
No us ho perdeu: veureu, clarament, la diferència entre les nostres propostes, d'esquerres de debò, i les de aquelles formacions que fan polítiques de dretes, sota l'etiqueta de progressistes...

El dia 7 de juny cal anar a votar... per una majoria d'esquerres al Parlament Europeu

2009-05-21T18:00:00.004+02:00

Acabo de sentir que, superant totes les expectatives que hi havia fins ara, la participació estimada, per les eleccions europees del proper 7 de juny podria arribar al 50%. No es que sigui una dada "per tirar cohets", en general, però si optimista, si ho comparem amb estimacions de fa poc, que la situàven per sota del 40%.
El 7 de juny cal anar a votar, perquè totes i tots som Europa i perquè, en funció de la majoria que es conformi al Parlament europeu, les seves directrius polítiques poden anar a afavorir els poderosos, com fins ara o hi ha la possibilitat de configurar una majoria d'esquerres que proposi sol·lucions a la sortida de la crisi que tingui en compte, especialment a aquelles persones que més la pateixen...
Prou de Sarkozy, Berlusconi,... ara toca una majoria que aposti per una nova Europa basada en la justícia social, els drets per a tothom i l'economia verda...
El dia 7 de juny decidim quina sortida volem a la crisi, perquè la dreta es qui ha creat la crisi i, l'esquerra, qui pot fer propostes sostenibles per sortir-ne...

Una de freda i una de calenta... però continua la improvisació

2009-04-24T18:47:00.002+02:00

Divendres 24 d'abril. El Consell de Ministres aprova un nou paquet de mesures davant la crisi... hores abans es coneixia la dada de l’atur de març a l’estat espanyol: més de 4 milions d’aturades i aturats, un xifra que posa els pels de punta...

En aquest nou paquet de mesures, podríem dir que n’hi ha de tots colors, però, amb un element en comú: continuen accentuant la improvisació del Govern de l’estat.

Alguna de les mesures hem sembla amb bon objectiu. Em refereixo especialment a la que dona llum verda a que els préstecs sobre habitatges protegits puguin formar part de la cartera de garantía de bancs i caixes. A ningú se li escapa que el Govern ha aprovat aquesta mesura per tal de donar “una mica més d’oxigen a Bancs i Caixes", però dic que m’agrada, perquè crec que pot afavorir la construcció d’habitatge protegit de lloguer, donat que les promotores podran accedir a finançament per aquestes promocions i en condicions òptimes... i tot el que afavoreixi la promoció d’habitatge públic de lloguer, m’agrada.

En canvi la mesura de permetre als Ajuntaments endeutar-se per tal d’avançar els seus pagaments endarrerits a proveïdors, crec que té una part bona i una altre de “delicada”. La part bona es que permetrà que moltes pimes i treballadores i treballadors autònoms puguin cobrar allò que se’ls deu des de fa massa temps, amb la qual cosa podran resoldre part dels seus problemes de tresoreria, amb tot allò positiu que això comporta. Però, en l’altre costat de la balança ens trobem que pot incidir negativament en la delicadíssima situació financera de molts ajuntaments, que hauran de fer front a nous préstecs, amb els interessos corresponents, aprovar plans de sanejament a un màxim de sis anys i “auto-avalar-se”, ja que, en el cas de que no retornessin els crèdits, l’Estat els hi descomptaria de la seva aportació anual... vaja “el negoci del segle pels ajuntaments”...

En definitiva, “una de freda i una de calenta”, amb lo qual jo diria que hem anat a millor del que s’havia posat sobre la taula fins ara però, malauradament, amb aquest element en comú: la improvisació... esperarem a temps millors...

Urbanisme salvatge a Espanya... ara ho diuen?

2009-03-27T18:10:00.002+01:00

Diu un conegut refrany que "nunca es tarde si la dicha es buena"... però, en aquest cas crec que ja s'ha "escapat el tren des de fa anys"... resulta que el Parlament Europeu s'ha decidit ara a denunciar públicament l'urbanisme depredador i especulatiu que s'ha practicat ("segons l'informe"...) a molts indrets de l'estat espanyol... la realitat es què el document no té desperdici i, acusa a tots els governants espanyols, sense distinció de colors polítics, però la pregunta que s'ens planteja de manera immediata es clara: hem hagut d'esperar a una situació del tot irreversible per a què l'eurocàmara fes aquesta advertència? es una veritable llàstima, si ho haguéssin fet un parell de dècades abans encara podriem gaudir d'alguns indrets que ja només perduraran en el nostre record com a idílics i que ara, malhauradament, es preferible no tornar a visitar...

Un gran pacte local... i Cerdanyola què?

2009-02-27T19:40:00.002+01:00

Els darrers dies hem pogut veure com diversos alcaldes, la majoria dels quals socialistes, insisteixen a demanar que ara, donada la gravetat de la crisi econòmica, el que cal es un gran pacte local per tirar endavant polítiques de xoc dirigides especialment a aquèlles persones que més pateixen els efectes de la crisi, deixant de banda els interessos partidistes i coordinant esforços basats en el consens de les forçes polítiques.

El darrer a apuntar-se a aquesta petició ha estat l'alcalde de Terrassa qui, aquesta mateixa setmana insistia que aquest "gran pacte local" es la millor demostració de responsabilitat que pot fer qualsevol organització política, independentment de si es troba al govern o a la oposició en aquell municipi.

El plantejament em sembla correcte, tot i què algunes forçes polítiques d'esquerres de debò ja fa mesos que ho proclamem i, fins ara haviem tingut el silenci com a resposta.

Doncs bé, si sembla que ara totes i tots estem d'acord amb aquest plantejament, hom es pregunta: per què a Cerdanyola no es possible? la resposta, malauradament es redueix al fet de que aquí sembla sí ser legítim que el partit socialista situi els seus interessos de partit per davant dels de la ciutat, demostrant un cop més que, per ells, Cerdanyola ha de ser una "illa" diferent del món que l'envolta, només pel fet de que ells no n'ostentin l'alcaldia... una veritable llàstima... espero i desitjo que la gent del seu entorn amb veritable sensibilitat progressista els facin veure el greu error que cometen, tot i que potser serà massa tard...

El "cinisme" del PSC-PSOE

2009-01-31T17:46:00.003+01:00

Al Ple del dijous passat, varem assistir a una sessió contínua del més pur cinisme polític per part del grup municipal del PSC-PSOE.
Hi van haver un reguitzell de sortides de to fonamentades en aquest cinisme que comentava. Repassem-ne algunes:

En primer lloc, es van oposar al restabliment de l’equilibri econòmic financer de la concessió de l’Escola Bressol Municipal de Montflorit. Fins aquí tot “correcte” si no fos perquè en un moment donat el seu portaveu va arribar a dir que si aquest tema s’hagués treballat tan bé com el de l’Altis que ells no s’hi oposarien, però que això no havia estat així i, per tant, es veien obligats a oposar-s’hi. Es aquí on es manifesta el cinisme: en el cas de l’Altis no hi veuen problema, es clar, com que aquest tema el van “deixar podrir” ells... perfecte. Ara bé el de l’EBM no perquè tot i que el varen crear ells, com que ho ha gestionat l’actual equip de govern... doncs a votar-hi en contra! Per no perdre el costum...

En el cas de la modificació dels estatuts de l’empresa mixta, s’havien passat els darrers dies dient que ells no ho veien malament si disposaven de tota la informació de l’estat actual dels seus comptes i aquests no posaven de manifest cap mala gestió... cosa que abans del Ple ja ho havien pogut constatar... però, es clar, en veure que el soci minoritari de l’equip de govern discrepava clarament... doncs a aprofitar l’avinentesa que riurem...

Hi van haver més detalls, però per no allargar-me ho deixo aquí, amb una clara reflexió: aquest dijous en el Ple es va veure clarament el que l’importa Cerdanyola a aquest grup municipal: com diuen en algunes terres... “un carajooo”...

"labanjuardiapuntno"

2009-01-15T17:50:00.003+01:00

Després de veure l'editorial d'un diari que no vull nombrar i veure que tracta a ICV de grup gairebé marginal, com a culminació de la seva creuada en contra de la formació ecosocialista, proposo, a l'estil dels "matins" (que consti que no m'agrada això) l'sms: labanjuardiapuntno.

quina vergonya!

2009-01-08T17:53:00.003+01:00

Quina vergonya!
Aquest es el sentiment que em produeix veure com ni els governants de l'Estat espanyol ni de la UE mouen un sol dit per tal d'aturar la “masacre” que està patint Gaza per part d'Israel.

Igual de lamentable la postura de la majoria dels partits catalans que fins i tot arriben a legitimar l’actitud bel•ligerant d’Israel.

Hem d’unir els esforços de tota la gent pacífica per tal d’aturar aquesta barbaritat.

Repsol: l'Estat ha d'intervenir-hi com a qüestió estratègica

2008-11-27T12:59:00.000+01:00

A les alçades de la crisi en què ens trobem, crec que cal exigir al govern Zapatero que es mulli en el cas Repsol. Alguns de nosaltres, en el seu moment vàrem criticar profundament la privatització de Repsol i moltes d'altres empreses de l'esfera INI. Ara, crec que ara toca dir clarament que hauria de ser l'Estat qui adquirís aquest paquet del 20% que ara pot anar a mans de Lukoil. El SEPI (Societat Estatal de Participacions Industrials) hauria d'adquirir aquest 20% amb l'objectiu d'excercir una posició de control sobre la empresa líder d'un sector tan estratègic com aquest. Si l'argument es "d'on treiem aquests diners", doncs la resposta es molt senzilla, de l'ampli recorregut que encara té el dèficit públic (si tenim diners per injectar al sector financer, també els podem tenir per prendre posicions en sectors estratègics).

Cal cercar el consens

2008-11-11T21:10:00.001+01:00

Els Ajuntaments, i el de Cerdanyola no es una excepció, es troben de ple en el procés d’aprovació de les ordenances fiscals pel 2009. Tradicionalment, aquesta es una decisió complicada, donat que incideix de manera directa en les butxaques de la ciutadania, però també en bona part dels recursos de què disposaran els Ajuntaments en el proper any, per afrontar els programes i serveis que ofereixen, així com per finançar, en part, les inversions que s’han plantejat, a nivell polític, com a prioritàries.

En el moment en què ens trobem i “con la que está cayendo” aquesta dificultat s’agreuja, doncs cal trobar el punt d’equilibri entre les necessitats de recursos de l’Ajuntament i no castigar en excés les economies familiars, força malmeses per la cruesa de la crisi.

En aquest escenari pren més protagonisme que mai la negociació política, que ha de partir del govern, però que ha de trobar en l’oposició dosis de responsabilitat, que demostrin la voluntat de tirar endavant la gestió municipal de les ciutats , malgrat les dificultats de la conjuntura.

Aquesta negociació arribarà a bon port si hi ha voluntat d’enteniment entre els diferents actors i, si es posa la responsabilitat política per davant dels interessos puntuals de partit que, tot i ser legítims, corresponen més a d’altres moments de la “batalla” política.

Crec especialment positiu que, en el cas de Cerdanyola, els diferents grups municipals del Consistori hagin triat aquest camí de negociació amb propostes beneficioses pel conjunt de la ciutat i així hagi quedat palès en el Ple municipal i en les declaracions posteriors dels seus respectius portaveus. De ben segur, la màxima beneficiària en serà la ciutat i les persones que hi viuen.

Aquest fet marca la pauta del que haurà de ser la negociació dels propers pressupostos municipals, on tots els grups polítics hauran de prioritzar el que es imprescindible i el que no, en el conjunt de l’activitat municipal, tasca especialment complexa i gens agradable, amb lo qual, les dosis de responsabilitat i la cintura a l’hora de negociar prendran el màxim protagonisme si es que es volen arribar a acords de consens, per afrontar els reptes que aquesta crisi planteja als Ajuntaments com a administració més propera a la ciutadania que son.

Ara Lleida

2008-10-09T14:42:00.001+02:00

En els darrers mesos, ha anat agafant força l'Associació d'amics i amigues de les Terres de Lleida a Cerdanyola, amb un parell d'activitats (primer una "llonganissada" al juny i després una cargolada el passat 27 de setembre) on, a més de poder degustar aquests típics menjars de la terra ferma, es va poder gaudir d'un ambient lúdic molt engrescador i, sobretot, de "bon rotllo" que bona falta ens fa a totes i tots plegats en aquests temps de crisi...

Us convido a què visiteu el blog de les terres de Lleida a Cerdanyola (http://terresdelleida.blogspot.com/) i que participeu en les properes activitats... ens ho passarem molt bé!

Un respecte pels Ajuntaments, senyor Solbes

2008-09-18T19:00:00.001+02:00

Des de fa molt de temps, ens han "venut" la idea que el senyor Solbes es la persona més adequada per assumir la difícil tasca de gestionar les finances de l'Estat espanyol. No dubto de la seva preparació ni de les seves "bones" intencions ("se le presupone" com es diu en aquests casos), però del que sí dubto es de la seva idea del què són els Ajuntaments i del paper clau que juguen en la nostra societat, no tan sols pel fet de ser l'Administració més propera a la ciutadania si no, sobretot, per què en els darrers anys han "assumit" serveis que esdeven bàsics per a les persones, dels quals no en tenen ni la competència, ni molt menys els recursos necessaris per tirar-los endavant, tot plegat per la deixadessa de l'administració competent (Estat o Generalitat).
Encara que només sigui per això (que no es poc motiu), el senyor Solbes hauria de tenir una mica més de respecte per aquesta que ha estat l'administració més mal tractada en els darrers anys i, per tant, no es de rebut que plantegi un retallada en la transferència de recursos de l'Estat, amb l'únic objectiu de què, en una negociació posterior, com a molt, plantejar un escenari intermig de congelació. No senyor Solbes, no, ja sabem totes i tots que ens hem "d'apretar el cinturó" en temps de crisi, però cal establir en quins temes prioritaris no toca la retallada, per què primer hem d'anar a cobrir les necessitats d'aquells col·lectius menys afavorits i, d'això els Ajuntaments en saben més que ningú...

La "centralitat" no és d'esquerres

2008-07-21T18:34:00.003+02:00

Veient l'objectiu principal del Congrés del PSC proclamat als quatre vents, aquest passat cap de setmana, de "conquerir" la centralitat de la política a Catalunya, queda prou evident, d'una vegada per totes de què la majoria de la gent que lidera aquest partit ja no té com a màxima prioritat fer polítiques d'esquerres, les que fins fa poc temps defensàven els seus dirigents que "havien tirat del carro socialista" en les èpoques més difícils d'oposició al "pujolisme"...

I també queda prou clar que, per la "branca catalana del PSOE" és més important tenir una bóna relació amb el president Zapatero i la resta de capitans estatals, que defensar els legítims interessos de Catalunya... pobret Castells, realment es creu aquesta afirmació que va fer 24 hores abans de començar el Congrés, tot dient que "pels socialistes catalans, sempre estarà Catalunya per davant del interessos estatals del partit...".

Sens dubte la defensa del què, amb tota legitimitat es reclama des de Catalunya, en la negociació d'un nou Model de Finançament més just per tal de tenir els recursos suficients per a desenvolupar polítiques socials ambicioses (com correspon a forçes polítiques d'esquerres) ha quedat restringida a d'altres formacions veritablement progressistes i d'esquerres, especialment ICV-EUiA.

Per cert, malament va el PSC si el seu responsable de formació es l'inefable Sala... amb formadors així qüasi es millor quedar-se en la "ignorància"...

Ara es l'hora dels Ajuntaments

2008-07-14T20:23:00.001+02:00

L’actual situació financera dels ajuntaments continua instal·lada en un dèficit crònic, que relega a l’administració local al paper de parent pobre del conjunt de les administracions públiques. L'increment de recursos gestionats pel sector públic no s'ha repartit coherentment entre els tres nivells administratius. Mentre el nivell central i l'autonòmic han guanyat pes econòmic, el local s’ha congelat.

Però està clar que el desenvolupament de l’activitat municipal exigeix un sistema de finançament satisfactori i suficient que permeti la prestació de serveis als ciutadans i ciutadanes, tot donant compliment als principis d’autonomia local i suficiència financera per a generar dinàmiques d’equilibri social i mediambiental.

Cal tenir en compte què fan realment els municipis, és a dir, quins serveis són els que realment acaben prestant i, en aquest sentit, cal recordar que la despesa local a Espanya suposa tan sols un 13% del total de la despesa pública estatal, un percentatge molt reduït comparat amb el que es dóna en països federals on també hi ha tres nivells de govern, i no massa diferent de l’existent a l’Estat espanyol a principis dels anys 80 que era, aproximadament, d’un 11%. Per tant, si bé la despesa per habitant dels nostres municipis ha augmentat considerablement (era de 189 € per càpita l’any 1981 i de 824 € per càpita l’any 2002 i s’acosta als 1.000€/h en les dades encara provisionals del 2006), la presència del sector públic local en relació al conjunt de l’Estat, quasi no s’ha modificat. El procés de descentralització a Espanya s’ha donat en una sola direcció: del govern central als governs autonòmics.

La despesa municipal és, fonamentalment, corrent (el 67%) però cal no menysprear la despesa en inversió realitzada pels municipis ja que suposa un elevat percentatge en relació a la despesa total (el 27%) si el comparem amb el que es dóna en els altres nivells de govern. Els municipis són, doncs, importants agents inversors. L’exercici de les seves competències comporta una important activitat inversora.

Tanmateix, una part important de la despesa realitzada pels municipis es destina a la prestació de serveis no obligatoris. Alguns estudis situen aquesta despesa al voltant d’un 30% del total. Així és, els ajuntaments, l’administració més propera als ciutadans està atenent una sèrie de demandes sobre les quals no hi tenen una obligació legal de satisfer-les. Es tracta sobretot de la prestació de serveis vinculats a l’educació, la cultura, la seguretat, la protecció civil i la promoció social. Quan un municipi s’implica en la prestació de, per exemple, escoles bressol, residències per a la gent gran, escoles d’adults, o escoles de música, ho està fent “voluntàriament” i fent-ho, estan demostrant una voluntat d’exercir un paper protagonista en el desenvolupament de les tasques atribuïdes al sector públic. Girar l’esquena o ajornar la solució dels problemes diaris de la gent, es fa més difícil a nivell local que qualsevol altre nivell de govern.

En ple ajust del sector immobiliari, sobre el qual ha descansat una part important dels ingressos municipals (malauradament, ja que això ha donat lloc en molts municipis a un urbanisme depredador i sense cap patró de “model de ciutat”), la revisió del finançament local es fa més imprescindible i urgent.

Finalment, cal dir que els municipis han multiplicat per sis, fins els 6.324M€ el seu deute en els set darrers anys (2001-2007), segons el darrer document publicat per la Fundació de Caixes d’Estalvi (FUNCAS) sobre els ens locals.

Tot plegat avala la legitimitat dels representants de l’Administració Local de defensar una revisió a fons del sistema de finançament amb una clara tendència a l’alça dels recursos que ha de garantir les necessitats reals dels Ajuntaments, ja sigui pel “boom demogràfic”, com pel traspàs o assumpció de noves competències, com per l’increment notable de la despesa social que tot plegat ha generat.

Des de la coalició ICV-EUIA-EPM propugnem que aquesta reforma del model de finançament local hauria de passar, fonamentalment, per:

- Tenir en compte el marc competencial i per tant, les necessitats reals de despesa dels nostres municipis. L’aplicació del nou Estatut ajudarà a identificar millor el nucli competencial propi dels municipis.

- Respectar i ampliar l’autonomia financera dels municipis, - tal com passa amb el govern de la Generalitat -, és a dir, la capacitat de prendre decisions sobre el volum global dels seus recursos, sobre com els obtenen i sobre com i amb què els gasten.

- Tenir en compte que els ajuntaments estan assumint la prestació de serveis molt vinculats a les persones i no només a la propietat immoble. Això farà replantejar l’actual paper de l’IBI com a principal figura impositiva dels municipis i obrirà la possibilitat de que participin d’una cistella més àmplia de tributs. Des d’ ICV-EUIA-EPM, proposem elevar la participació dels ens locals en els tributs de l’Estat, garantint la cessió d’un significatiu percentatge de l’IRPF i l’IVA cap els Ajuntaments.

- El compliment d’un principi d’igualtat de recursos entre els governs municipals. Això passa per replantejar-se el funcionament de l’actual subvenció incondicionada que reben de l’Estat (la Participació en els Ingressos de l’Estat). Pels municipis petits, qualsevol proposta ha de passar per un augment de les transferències corrents, ampliant el Fons de Cooperació Local ja existent tal i com planteja L’Estatut que, donat el seu caràcter incondicionat, contribuirà al compliment d’aquest principi d’igualtat.

- Tenir en compte que els municipis realitzen una important activitat inversora, el finançament de la qual justifica en molts casos, l’endeutament. Els municipis estan essent les principals víctimes de la Llei d’Estabilitat Pressupostària. Cal una reforma en profunditat d’aquesta Llei de manera que el compliment de l’estabilitat pressupostària sigui contemplat de manera dinàmica, dins d’un cicle econòmic (que es podria establir en sis anys) sense exclusió de cap municipi, alhora que defensem l’augment del dèficit permès, per al finançament d’inversions que milloren la capacitat productiva atès el dèficit d’estoc de capital públic de l’economia espanyola respecte d’altres economies de la Unió Europea.

- Tanmateix, cal fer un avenç important cap a la inclusió de la Fiscalitat ambiental i afrontar, d’una vegada per totes, de manera decidida i valenta, la substitució de l’actual IAE (totalment desfasat, inadequat i “gairebé marginal”) per una “nova figura tributària que gravi l’Activitat Empresarial”.

Cal però, treballar a fons per tal d’optimitzar al màxim tots els recursos disponibles, en base a criteris d’eficiència i eficàcia. De poc ens servirà incrementar els recursos si no se’n fa una utilització òptima dels mateixos. La ciutadania ha de tenir la percepció que es fa una utilització eficient dels recursos municipals.

Finalment, cal dir que l’aprovació d’un Nou Model de Finançament, tanmateix podria servir per que l’Estat exigís iniciar un “anivellament de la càrrega fiscal entre municipis” donat que la manca de suficiència financera actual ha produït l’efecte (col·lateral o “volgut”) d’un veritable “dumping fiscal” entre municipis teòricament similars.

Respecte per davant de tot

2008-06-03T17:49:00.000+02:00

Em mereixen total respecte tots els moviments i expressions que en les darreres setmanes s’han produït en la nostra ciutat respecte de la problemàtica de l’educació de 0 a 3 anys però crec que, en alguns casos, s’ha ultrapassat el límit del que, en la meva modesta opinió, es pot afirmar, especialment respecte de terceres persones.

En aquest sentit, crec que no es pot afirmar, per qui defensa el model de l’escola que està a punt de tancar, que aquesta es l’única que garanteix un model de qualitat de 0 a 3 anys, doncs es prou clar que a la nostra ciutat hi ha diversos centres que, tanmateix, garanteixen com a mínim la mateixa qualitat i moltes mares i pares de Cerdanyola ho hem pogut comprovar. Algunes representants d’aquestes llars d’infants van intervenir en el Ple municipal defensant el seu projecte, crec jo amb una elegància a imitar per tothom, donat que en tot moment varen defugir d’atacs a d’altres per defensar la seva raó.

Tampoc crec que sigui de rebut que s’utilitzin expressions “soviètiques” que, de la manera que s’afirmen, representen un menyspreu cap a la tasca professional que fan dones i homes que treballen en diferents serveis de l’administració pública.

Al meu parer, a Cerdanyola hi ha un molt bon nivell en els centres d’ensenyament, tan públics com privats, però crec que cal apostar decididament perquè a la nostra ciutat es consolidi un sistema públic d’educació de 0 a 3 anys (que convisqui amb total naturalitat amb el privat) que pot garantir una molt alta qualitat, doncs ja tenim dos exemples de que això pot ser així: l’Escola Municipal la Sínia i l’Escola Municipal de Música Aulos.

Una d'esports

2008-05-01T19:18:00.005+02:00

En els últims temps estem veient com mentre que, per una banda, tenim diversos esportistes que són veritables models a seguir, n'hi ha d'altres que més val ignorar-los.
Un veritable exemple a seguir es el del "noi de Sant Boi", en Pau Gasol, un dels millors esportistes catalans de tota la història, no ja per la seva qualitat esportiva si no, sobretot, per la seva extremada senzillesa humana que serveix de immillorable model per a tota la joventut que estima l'esport i vol que sigui part important de la seva vida.
Un altre exemple el trobem en el manacorí Rafa Nadal, un esportista d'èlit però amb una qualitat humana encara superior.
I què dir-ne de la Gemma Mengual, amb tota seguretat la millor esportista de tota la història de l'esport català... i una grandíssima persona.
En aquest sentit, trobo que el que li està passant aquest any al Fernando Alonso, li anirà molt bé a ell i a tots/es els/les seus/ves fans, com a cura d'humilitat davant d'aquesta prepotència malcarada que havia desbordat aquests darrers anys. De ben segur que, en el futur, es tornarà més humà... de fet ja el vàrem poder veure esgrimint unes tímides llàgrimes a Montmeló quan el seu cotxe va dir prou.
Aquest es el tipus d'esportistes que volem i necessitem com a referència per a totes i tots... a Cerdanyola en tenim diversos exemples i, a la darrera Nit de l'Esport, en Sergi Fernàndez ens ho va demostrar clarament...
Com veieu, estic acabant el meu escrit i, en cap moment, he parlat del Bar... només un desig: espero que tota la gent d'aquest "més que un club" n'aprengui de tots els que acabo de mencionar...

Tal com raja

2008-04-18T20:07:00.003+02:00

Veritablement tot el que ha passat aquests darrers dies en el "tema de l'aigua" sembla força surrealista. Però la realitat es que ens trobem en una situació d'extrema excepcionalitat i, per tant, el que més importa es trobar solucions pragmàtiques a la possibilitat de tenir restriccions en un breu període de temps, alhora que es continua en el treball diari de la planificació per tal de que, a partir de l'any 2009, el risc d'arribar a una situació tan extrema com l'actual estigui minimitzat al màxim.
Estic totalment d'acord amb les manifestacions del Catedràtic Arrojo quan diu que la política a mig i llarg termini de l'ACA i del conjunt de l'Administració Catalana ha estat l'adequada, però això no treu que la imatge donada a la ciutadania per les "picabaralles" entre el Govern de la Generalitat i el de l'Estat i les desautoritzacions d'aquest envers aquell, no aporten solucions i, en canvi, incrementen el descrèdit de la política i dels polítics envers la ciutadania.
Per cert, company Cesc, en aquests casos es molt millor "pecar" d'excés d'humilitat que no d'una certa prepotència.