Bloconstantinenc

XEIC, guanyadors d'un gran MusiCamp

2008-07-04T02:10:00.000-07:00

La banda de les Terres de l'Ebre Xeic, va guanyar ahir la primera edició del MusiCamp, el concurs de grups novells del Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre. Així doncs, els propers dies 10, 11 i 12 de Juliol tindrem l'oportunitat d'escoltar-los i disfrutar-los a l'Acampada Jove 2008 que es celebrarà a Sant Celoni.
Ahir a la nit al local de la Colla Jove de Tarragona vam poder veure la segona tanda del MusiCamp, on van tocar 2 grups de Reus, un de Cambrils-Vilaverd i un de Rasquera i les Terres de l'Ebre en general. Malgrat ser un dia entre setmana va tornar a ser un èxit de públic i els grups en tot moment va estar acompanyats i animats per un nombrós nombre de seguidors.

Un cop acabat, fent balanç he de dir que m'ha sorprès molt gratament la qualitat musical que hi ha hagut a tot el concurs, dels 8 finalistes qualsevol hauria pogut ser-ne el guanyador, i representar molt dignament les nostres comarques a l'Acampada Jove. Finalment però la disputa es va trobar entre el guanyador de la votació popular de Reus, Skatacrack i el guanyador de la votació popular de Tarragona, Xeic. Amb un número absolut de vots molt similar la decisió majoritària dels membres del jurat va fer decantar la balança entre dos grups dels quals sentirem a parlar-ne molt ja que porten moltíssima festa i que no seria estrany que trobéssim tocant a l'Acampada els pròxims anys.

Les dates han confirmat la seva pròpia idoneïtat, tant a Reus per Sant Pere, com a Tarragona aprofitant la fí dels exàmens i un cap de setmana sense altra competència que la calor, l'aire acondicionat i el sofà. Amb aquests precedents, sembla lògic pensar que l'any vinent podrem disfrutar de la segona edició del MusiCamp, millorant alguns detalls i molt possiblement ampliant-lo per apropar-lo també a les comarques de l'interior.

En fí, felicitats a tots els grups, i sobretot mercès per la feinada feta per tots els militants de les JERC del Camp de Tarragona. S'ha tornat a demostrar que quan ens hi posem amb ganes no hi ha obstacle que ho aturi!

Sant Joan i Sant Pere, Valls i Reus

2008-06-30T02:41:00.001-07:00

I finalment arriba el dia 30, vol dir que segurament estàs cansat de tants dies de Festes Majors però amb aquella cosa de pensar que fins d'aquí a un any no tornarem a passar calor i fer-nos lloc amb els colzes per veure ballar els aguilons, o sentir le bafarades d'aire calent de la tronada.

Tothom té una festa major especial, i en el meu cas Santa Tecla em provoca unes emocions que no s'igualen amb cap altra. Però si que és cert que després d'uns anys ja de poder-hi participar, encara que sigui venint de fora, festes com Sant Joan, Sant Julià, Sant Fèlix o Sant Pere, t'acaben produint sensacions ben intenses d'aquelles que el primer dia de festa notes que feia temps que estaves esperant.
D'enguany ens recordarem del primer concert a la plaça dels Arcs, un canvi d'emplaçament que feia temps que es necessitava, la matinades més llargues de la història de Valls, o la gresca de la nit de Sant Joan, la caiguda de l'Indio a Reus, la imitacions dels geganters al final de la festa, el vestit de l'Ariel, no trobem les particcelles... l'any vinent més!

Èxit rotund

2008-06-27T02:48:00.000-07:00

Ahir a la plaça de les Peixateries Velles de Reus es va engegar el MusiCamp, la primera edició del concurs de grups novells del Camp de Tarragona, organitzat per l'Associació Cultural Acampada Jove i les JERCamp.

Un concurs que va aconseguir congregar centenars de persones que omplien la plaça, i que van poder disfrutar amb 4 grups provinents de diferents llocs de les nostres comarques. No negaré que em va sorprendre la quantitat de gent que es va aplegar per participar del concurs. Veure que, quan encara estàvem fent el muntatge de les barres ja venia gent preguntant per si es podia començar a votar, i les ganes que van posar-hi tots quatre grups, amb cartells fent campanya pel seu propi vot inclosos, ens demostrava que tot plegat ja era un èxit abans de començar.

Organitzar un esdeveniment d'aquesta magnitud sempre comporta certs moments de nerviosisme sensació de caure al precipici i una bona pujada d'adrenalina, i el primer dels concerts del MusiCamp no en va ser pas cap excepció. Un xic de retard, unes cel·lebracions que no eren nostres i la pluja final, que per sort no va aparèixer fins als últims acords del concert van fer-nos valorar encara més el resultat final de tota la nit.

El tren del MusiCamp s'atura dijous vinent a Tarragona, al Local de la Colla Jove Xiquets de Tarragona, (Carrer Cós del Bou 23) amb 4 grups finalistes més, que s'afegiran els que ahir van encetar la cursa fins a l'Acampada Jove, només un pot ser-ne el guanyador!!

Barraques Reus'08

2008-06-23T01:43:00.000-07:00

Finalment han arribat les Barraques de Reus, després de dies de pensar-hi, reunions i altres maldecaps tot ha començat i va molt bé. Opinió personal, malgrat que al Roquís no hi hagi gespa, o estigui una mica més allunyat del center de Reus, el lloc té altres avantatges com ara un aparcament molt més àmpli, més capacitat de gent i comoditat, i sobretot per la gent de barraques, el fet de no deixar-hi entrar beguda és un gran què. Queden dos dies més, ens trobem a la barraca de les JERC, avui Gestrudis!

D'examen a l'ESMUC

2008-06-13T10:24:00.000-07:00

Avui he tingut l'oportunitat d'acompanyar una bona amiga grallera en 3 peces del seu examen d'accés a l'ESMUC, la universitat dels músics. És el segon cop que faig un examen d'aquests i es respira la tensió dels músics per tocar davant dels diferents tribunals, però es descobreixen autèntics cracks!
Penjo el video d'un concert que vaig poder veure en directe, dels alumnes d'instruments d'arrel tradicional de l'ESMUC, tot esperant que l'any vinent l'Heura en formi part, segur que sí!

Ha arribat s'estiu

2008-06-11T01:59:00.000-07:00

Fa sol! Avui surto de casa i veig que el til·ler (o Tell!) més gran del jardí, aquell que van plantar quan va néixer mon germà, estava tot florit, i tenia totes les flors plenes d'abelles. Segur que feia dies que aquestes terballadores de la natura fan la seva feina, però amb tanta puja ha estat el primer dia que ho he pogut veure clarament.
És clar doncs, que ja ha arribat definitivament l'estiu temps de festes, castells, sol, viatges, etc. Benvingut!!

Heus aquí la democràcia

2008-06-09T01:23:00.000-07:00

Per fí s'han acabat les eleccions d'Esquerra, encara queda el Congrés d'aquest dissabte vinent però tinc l'esperança que l'activitat electoral baixarà i tots plegats retornarem a l'activitat normal.
Potser és l 'hora de teure una mica de pit, no estaria malament que des de Calàbria es fessin unes samarretes per a tots els militants amb frases de l'estil "Sóc militant del partit més democràtic", "Encatrello, faig campanya, voto i a més puc decidir els líders del meu partit", o simplement "Sóc militant d'Esquerra Republicana de Catalunya". Per que si alguna cosa destaquen i on coincideixen tots els diaris avui, passant per alt a qui beneficia o a qui deixa de beneficiar el resultat del dissabte (cosa que canvia depenent del diari), és que s'ha donat un exemple i una lliçó de democràcia interna a la societat i a tota la resta de partits.
Els que han guanyat tenen el deure i la responsabilitat d'aglutinar i de fer els canvis necessaris per portar el partit allà on tots esperem que arribi. I els que han perdut, tenen el deure i la responsabilitat de seguir treballant des de la militància, i de fer arribar el seu missatge de forma constructiva sense defraudar tots aquells militants que els hi han donat suport.
Entre tots hem de trobar la fórmula adequada per mantenir el partit unit i generant la il·lusió necessària perque d'un procés democràtic, pioner i lloat per tots, en surti també un resultat que engresqui la gent a formar-ne part.

Air Berlin, nova imatge ?

2008-06-06T09:24:00.001-07:00

La fal·làcia de l'aigua

2008-05-21T01:28:00.000-07:00

Si per alguna cosa s'ha caracteritzat la gestió del conseller Baltasar en la problemàtica l'aigua, ha estat per un seguit de tergiversacions a fí de marejar la perdiu i fer prevaldre els interessos polítics i econòmics per damunt dels interessos del territori.
Ara a TV3 es dediquen a mostrar-nos les mil meravelles de les dessalinitzadores, resulta que només gastaran un 1% de l'energia de tot el Principat, que regeneraran el fons marí i que fins i tot tindrem aigua per regar els geranis de la tieta. Mentrestant no hi arribem però, Francisco Baltasar (que gran la imitació del NODO amb l'arribada dels vaixells al programa del Clapés de divendres passat) ha portat aigua dels pous de Tarragona a la zona metropolitana.

Amb tot, a mi encara em venen al cap algunes reflexions...
- És curiós que de cop i volta tota l'àrea metropolitana hagi reduït tant el seu consum d'aigua, serà que només és qüestió d'imatge ?
- Després de tants canvis de plans, ara resulta que encara que plogui és impossible aturar la gran canalització per allargar el minitransvassament, malgrat que els pantans tinguin prou aigua per poder omplir piscines i regar camps de golf.
- Com pot ser que es tregui aigua dels pous del Tarragonès, si tothom sap que fa anys es va arribar a una situació de quasi salinització i que quan un pou es salinitza ja és irrecuperable cosa que els pagesos de la zona coneixen massa bé. Sabent això, em pregunto si l'aigua que transportaven els vaixells no ha estat des del primer moment la primera etapa del transvassament encobert de l'Ebre.
- Que algú m'expliqui per que quan es volia fer el PHN per part del govern del PP, el delta estava retrocedint per la falta de cabal del riu, i ara que l'aigua ha d'anar cap a Barcelona resulta que hi ha tant d'excedent.

Vist amb perspectiva la gestió de la crisi de l'aigua ja estat plena de mentides i mitges veritats, primer eren estaques desconegudes, transvassaments amb noms alternatius, vaixells amb aigua de dubtosa procedència, el delta de l'ebre ja no està en perill, etc. Molt més efectiu hauria estat encarar el problema de bon principi, formular un debat d'experts, potenciar la cultura d'estalvi d'aigua per part d'empreses i particulars, subvencionar sistemes de regadiu que rendibilitzin molt millor l'aigua, i regular la utilització d'aigua potable d'ús industrial.

Mentrestant la sensació creixent al Camp de Tarragona i sobretot a les Terres de l'Ebre, és que només es recorda el sud del Principat quan toca donar aigua, situar petroquímiques i nuclears, o per demanar cada 4 anys, un suport que cada cop menys gent donarà.

Alacant 08

2008-05-02T16:37:00.000-07:00

No puc dir que he anat de Salses a Guardamar d'un sol cop, però si que puc dir que he anat de Molló a Alacant, 670 quillòmetres de Països Catalans en un dia. I és que després de passar uns dies d'allò més relaxants al pirinenc poble de Molló (al Ripollès) a casa d'una amiga mataronina, em va tocar agafar el cotxe fins a Constantí, i d'aquí cap a Alacant, on ens esperava la manifestació del 25 d'abril.

El canvi de paissatge va ser certament brutal, malgrat em pesi dir-ho, mai no havia estat més avall del cap i casal del País Valencià, i deixar de veure els mars de tarongers per endinsar-nos a l'aspre entorn del sud, va resultar certament xocant.
No puc dir que Alacant em meravellés de bones a primeres, però un cop ja ets a dintre entens que és una ciutat diferent, lluny dels grans edificis de la perifèria, el centre i la platja del Postiguet li donen una bellesa especial.

La manifestació si que va superar totes les meves expectatives. Sobretot quan dies abans, parlant amb amics de les JERPV i el Bloc Jove les perspectives de gent eren molt més baixes del que ens vam trobar finalment. Fins i tot abans de l'esperada arribada del tren Jaume I, que va tindre una "oportuna" averia a la catenària a l'alçada de Xàtiva, l'ambient era ja el de les grans ocasions.
Música, molta cridòria, molts blocs, pancartes i xumerri caracteritzen les manis valencianes, i a aquesta no li va faltar de res...

De tornada marxem abans, falta d'oli, el cotxe s'apaga, el cotxe no s'engega, Sagunt, asseguradora, grua, taxi, taxista xerraire, molta son,... i finalment tornem al centre dels Països Catalans, que com bé tothom sap, és Constantí.

El 2on que és el 3er Festejove, un èxit ahir a la nit

2008-05-01T13:00:00.000-07:00

Ahir es cel·lebrava a la Plaça de les Escoles Velles de Constantí l'anunciat II FesteJove, molta gent dels que érem allà sabíem però que no era pas el segon concert amb aquest nom i per aquestes dates que es feia al poble. Fa tres anys les JERC de Constantí, i un grup de joves que acabaríem formant l'Associació de Joves la Golfa, ja vàrem organitzar un concert amb tres grups novells del Camp de Tarragona, dos dels quals del nostre poble. És evident però que els mitjans no eren els mateixos, nosaltres comptàvem amb el suport de l'entitat cultural el Casino, que ens deixava la sala, i vam haver de negociar amb penes i treballs un equip de so que no superés els 300 euros que esperàvem fer de barra.

El concert d'ahir era una altra història, organitzat per l'ajuntament de Constantí, amb mitjans econòmics gens limitats, hi tocava un grup amb experiència del Camp de Tarragona, i l'Orquestra Mitjanit, un valor segur per portar gent a les festes. Tot i que jo penso que si s'hagués fet al pavelló hagués estat molt més lluït (la plaça de les Escoles Velles es veu molt i molt gran), el concert va anar bé, se'ns va permetre, al resorgit Ball de Diables portar la barra, i hi va haver un bon ambient. Només per tot això, i pel fet de seguir congregant tants joves a un poble on fins fa pocs anys no era gaire habitual, ja podem dir que va ser un èxit.

Sembla però que l'any passat va ser l'últim en que es mantenia l'esperit inicial de convidar grups del poble a fer un concert. És el que passa quan actes com aquest passen a ser organitzats per un Ajuntament, que sovint se'n perd l'escència, el que no és tant normal però, és que també es perdi la memòria.

Imatge del I FesteJove al Casino de Constantí

La Golfa, som-hi

2008-04-30T07:40:00.000-07:00

Després de l'èxit de l'any passat, enguany l'Associació de Joves La Golfa tornarà a estar activa durant aquest estiu.
La segona edició de la Nit de Cantautors, el Ball de Gralles i el Concert "golfo" de festa Major seran alguns dels plats forts, però ens esperen moltes sopreses, molta festa, cultura i activisme juvenil.

Bon Sant Jordi!

2008-04-23T05:41:00.000-07:00

Ens despertem i no plou com els últims dies, sembla que avui no arreglarem la sequera però ja està bé. Avui és Sant Jordi, patró del Principat de Catalunya i toca sortir al carrer, comprar llibres i roses, anar a la Rambla i a la Plaça del Mercadal, fer castells i xerrar amb tothom al carrer sota aquest sol que cau a raig.
El dia dels enamorats catalans, tots aquells que per Sant Valentí pregonàvem que no era nostre dia, avui omplim les nostres parelles de roses i llibres en un dia que esdevé una festa de la cultura, i una manera fantàstica de fer país.
Les JERC del Camp de Tarragona som presents com cada any, als nostres pobles i ciutats, Reus, Tarragona, Montblanc... recolzant com sempre la festa de Sant Jordi des de tots els punts del territori.

Bon Sant Jordi!

Josep Benet i el catalanisme

2008-03-25T15:36:00.000-07:00

Avui s'ha mort en Josep Benet, catalanista de capçalera i mestre per molts dels líders polítics actuals. No només per tenir familiars comuns, sinó per tot el que ell ha representat sempre, és un home que admiro.
El seu missatge per a les noves generacions, ser fidels a aquest país on hem viscut i on hem nascut, a més de ser solidaris amb tots aquells que ens necessiten i vetllar pels nostres veïns i convilatans, és l'herència més important que ens deixa.
L'exemple Josep Benet ens ha de fer veure que cal unió. Una unió que, històricament a mancat als catalans, i que ara més que mai és necessària a nivell de país, a nivell de catalanisme i a nivell de la pròpia Esquerra. És moment de sumar esforços.

Descansi en pau.

I que bonica és València

2008-03-22T05:48:00.000-07:00

Tornat d'uns dies al Cap i Casal del País Valencià, que m'han ensenyat la València més fallera, però també la més cantaire, balladora, tradicional, revolucionària, i sobretot valenciana, que és la millor forma de dir catalana.
Qui ho havia de dir que acabaria veient cantar i ballar el Velatori, que també cantem i ballem a Tarragona.
L'Adrià ha estat el millor ciccerone que podíem tenir, per conèixer la ciutat i menjar bajoques farcides de Banyeres... Bocairent? Ha estat un gran retrobament aquest, amb epicentre a Nàpols, que s'ha d'anar reproduint a València, Tarragona i on calgui.
Aviat hi tornarem, pel País Valencià, Banyeres, Bellreguard, València o on sigui.

Tres i no més

2008-03-10T10:46:00.000-07:00

Estava dinant tranquilament, quan vaig rebre el primer dels missatges d'Esquerra que ens informava dels resultats (baixíssims) de les enquestes a peu d'urna que ens pronosticaven 2-3 diputats al congrés. Semblava un dels típics missatges per aconseguir que els militants féssim l'últim esforç de mobilització i no baixéssim els braços fins al tancament de les meses. Però amb el pas de les hores la mala notícia s'anava confirmant, fins que un cop al pavelló, mentre contàvem els vots, les cares dels companys i sobretot, les cares d'aquells que estaven apunt d'aconseguir una majoria absoluta que els hagués fet obrir les ampolles de cava abans d'hora, em van començar a permetre diagnosticar una clatellada electoral d'aquelles que feia temps que no patíem.

Els motius canvien per cada persona que et dona la seva opinió de les eleccions, i les conseqüències, a part de ser del tot imprevisibles, han començat ja amb la dimissió del Conseller de Governació, Joan Puigcercós. Fugint de possibles tacticismes o pactes precongressuals, els resultats de les eleccions espanyoles han estat sorprenents fins i tot per al més pessimista.

A la demarcació de Tarragona els resultats han seguit la dinàmica dels del conjunt del principat, concretament hem perdut un 57% dels vots, que passen del 76330 el 2004, a 32782 vots l'any 2008. Podem dir doncs, que han estat una bona patacada, una baixada que no ens esperàvem, i que no sortia en cap de les previsions, i aquestes són les que et deixen més perplex i et provoquen més sentiments de tota mena.

Primer de tot, veiem que la campanya s'ha desenvolupat bàsicament a través dels mitjans de comunicació, sobretot d'una televisió on s'ha potenciat més que mai una bipolarització que ens ha fet molt de mal.
Però no ens podem excusar en factors externs. Hem de mirar els errors en la campanya, i també els errors en la línia estratègica.

A nivell de la nostra demarcació, hem de felicitar en Lluís Aragonès, a qui véiem anar amunt i avall recorrent el territori, i que ha defensat els arguments d'Esquerra per tot d'escenaris, platons i calçotades, fent una gran feina.

Cal dir que la campanya ha estat molt positiva, incidint més que mai en la política de proximitat, amb molta presència a tot tipus d'actes socials, amb un bon suport per part del partit, tant JERC com Equerra, amb actes potents de campanya al territori, i amb una bona mobilització de la majoria dels militants en tots els actes. Tot i això, la dinàmica a nivell nacional ens ha arrossegat, i sumat al creixement històric que està tenint el PSC a la demarcació, que els posa en una espiral molt positiva semblant a la que vam tenir nosaltres fa quatre anys, ha ajudat a fer que els resultats d'Esquerra hagin patit una de les caigudes més fortes del principat.

També ens ha perjudicat la divisió interna que es va produir fruit de l'elecció dels candidats. Dos mesos abans de les eleccions teníem a la militància de la demarcació decidint-se per un o altre candidat, en Lluís Aragonès, o bé en Jaume Renyer. Si bé és cert que el pes d'aquest fet és molt relatiu, és innegable que, igual com va passar a les eleccions municipals, allà on es respira aire de divisió els resultats no acostumen a ser bons, i les campanyes no són rodones. De cara a noves campanyes d'eleccions és molt important ser conscients d'aquest fet, la unitat o la divisió és una cosa que transpira als votants.

A l'hora de valorar els resultats a nivell nacional, és obvi que la bipolarització que s'ha produit, potenciada pels grans mitjans de comunicació, entre PP i Zapatero ens ha fet molt de mal. No hem estat vistos com la gran alternativa a Rajoy, cosa que si que va passar a les anteriors eleccions, i això ha desplaçat bona part del nostre vot cap als socialistes i el conegut vot útil.

Però no podem mirar cap a una altra banda, hem tingut 4 anys un grup parlamentari propi que ens donava veu directa als mitjans de comunicació, a part d'una bona quantitat de recursos econòmics i logístics, que no hem sabut aprofitar prou. Hem de fer doncs autocrítica, tant a nivell de campanya, com a nivell de la línia estratègica que Esquerra ha de seguir i que les JERC hem de recolzar en els pròxims anys. L'independentisme és més nombrós que mai, venim de dues manifestacions històriques per al sobiranisme, i com a partit la dinàmica de fa quatre anys ens portava a un creixement potencial molt substancial. Veient que les condicions hi són, cal veure doncs per que no les hem sabut aprofitar.

Resulta evident afirmar que no s'ha pres el millor dels camins des del moment en que es va produir l'eclosió d'Esquerra a les anteriors eleccions al Congreso. El pacte de govern amb el president Montilla al Principat, estava justificat pel que fa al manteniment d'un projecte i fins i tot per valorar en termes objectius l'assoliment d'una majoria social favorable a la independència, però o no s'ha sabut vendre a la població, o no es van valorar adequadament les conseqüències polítiques que tindria en els nostres votants, i per tant, sobre aquesta majora social que pretenem aconseguir. Això s'ha reflectit en una desmobilització del nostre votant de sempre, que s'ha quedat a casa decebut o desanimat molt més que no pas votant altres opcions.

A partir d'aquí, hem de tenir el cap molt fred, analitzar molt bé la situació i no prendre decisions precipitades, segurament cal un canvi però hem de saber veure a quin nivell. I el més important és aconseguir que el nostre partit torni a ser realment l'alternativa, torni a portar l'avantguarda de l'independentisme i del socialisme, i sobretot torni a generar la il·lusió entre el jovent i els votants de sempre.

Bon temps i calçots al punt

2008-02-24T06:28:00.000-08:00

Un altre any, i ja en van tres, les JERC del Camp de Tarragona hem organitzat amb èxit, cada any més, la Calçotada Independentista del Camp. Aquest any, en el marc de les eleccions espanyoles, hi han assistit el candidat d'Esquerra Joan Ridao, el cap de llista de la circumscripció de Tarragona, Lluís Aragonès, a més de la representant de les joventuts del Sing Fein Gemma McKenna, i molts militants de les JERC d'arreu dels Països Catalans.

També enguany ha estat la calçotada més mediàtica, aquest cop però, per trobar-nos en el marc de les eleccions espanyoles. Ha estat la manera de les JERC de fer sentir la nostra veu en una campanya on tenim molta a dir-hi.

El dia no va poder ser millor, i en Miquel del Roig va acabar d'arrodonir una festa que recordarem pel sol, la feina fantàstica dels militants de les jerc del Camp, i un ambient de festa immillorable.

De gralles

2008-02-19T11:03:00.000-08:00

El món de la gralla és un dels grans desconeguts del panorama musical català. Alguna influència hi deu tenir el fet que les zones punteres siguin més aviat al sud del principat, Reus, Tarragona, Vilafranca, Vilanova, etc.
La meva experiència en aquest món comença de la mà de mon pare, quan el veia tocar amb els Grallers de Constantí, jo sempre que podia m'hi afegia amb el timbal. D'aquí han sortit fotos com ara aquesta...

Tocaven tota mena de repertori geganter, però sobretot peces ja mítiques per als que començaven a bufar fa més de vint anys, com el Gener, Febrer, La Manta al Coll, La Vella Lola,... Em fixava en grups com els grallers de l'Acord sobretot, Tocaferro, la Mitja Lluna, i molts d'altres, que omplien places de concert, gravaven els primers discs de la nova etapa de la gralla i feien moure cercaviles d'arreu del país.

Més tard, vaig descobrir una nova vessant del món de la gralla. Em vaig trobar que s'havia fet un pas més, amb la introducció de les gralles dolces i la gralla baixa, allò ja no eren només instruments que es tocaven per la festa major. El relleu de la generació de mon pare, l'havien agafada gent com en Dani Carbonell, en Jaume Aguza, els Vernets i la Roser Olivé, per posar la gralla a un nivell que cada dia està més aprop de la resta d'instruments de qualsevol estil.

Els primers alumnes de gralla de l'ESMUC (Conservatori Superior de Música de Catalunya), la introducció de la gralla en tota mena d'estils, i les formacions on la gralla conviu amb altres insturments, demostren que, aquest instrument tant nostrat té molts camins per recòrrer i per explorar.

Us deixo els links d'alguns grups, entre ells Canya d'Or, on tinc la sort de tocar amb en Jaume Aguza, en Josep Maria Pérez, i en Titus Prats. Un grup amb més de 10 anys d'experiència que sona així:

Canya d'Or

Ganxets

Vinardells

Calçotada Independentista del Camp

2008-02-14T14:05:00.000-08:00

Aquest any, i ja serà el tercer, les JERC del Camp de Tarragona ogranitzem la Calçotada independentista a la Palma de Reus. Enguany a més, serà l'acte central de Campanya de les JERC a nivell nacional.
El dia 23 de febrer, tots els militants del Camp de Tarragona us esperem per que aquest any, com els anteriors, torni a ser un gran èxit!

El riu Francolí també és vida!!

2008-02-08T07:20:00.001-08:00

Fa temps que sabem o més o menys intuïm que el nostre riu no és cap paradigma de la salubritat, a ningú se li acudiria ni en un moment de set abassegador, passant pel costat del riu, posar-hi el cap i obrir la boca per que l'aigua del Francolí t'humitegi la gola faltada de líquid. Si algun dia agafeu la bicicleta, una ruta molt recomanable és anar des de Constantí a Centcelles, i d'aquí cap al Pont del Diable (l'aqüeducte romà), mitja hora per anar, i mitja per tornar, a un pas tranquil.

Tot de camí, a més de poder observar les meravelles que van construir els romans a les nostres comarques, podreu veure un entorn natural realment bonic, ple d'arbres que acompanyen el curs del riu fins al mar, camps d'avellaners amb algun tractor aixecant-hi pols, mars verds o grocs de blat que es mouen al ritme del vent, i fins i tot algun pastor perdut que passeja el seu ramat d'ovelles com si el món s'aturés al seu pas. Però si obrim l'objectiu i agafem un pla general, ens trobarem alguns pals que indiquen conductes que passen per sota terra, avancem una mica i ens trobem el camí per on creuàvem el riu ple de retroexcavadores posant un nou carril al pont de l'autopista, i avui, si mirem el riu amb deteniment, hi veurem milers de peixos morts pel vessament de Repsol Química.

Potser arribarà algun dia que la gent del Camp de Tarragona direm que ja n'hi ha prou, que n'estem farts que se'ns pixin a casa nostra per una grapat de diners, que volem el nostre riu igual com la natura el va crear, saludable i ple de peixos, que ens hi volem banyar, hi volem anar a passejar i amb bicicleta sense que ens produeixi sensació de fàstic.

El riu Francolí també és vida, prou d'explotació, el riu és de tots!

Per la Candelera, al balcó la Senyera!

2008-01-30T02:48:00.000-08:00

L'amic Adrià, pintor i gran valencià, m'enviava ahir un mail donant-me a conèixer un article publicat al bloc d'en Sergi Gómez i Soler. L'article promou una campanya per commemorar els 800 anys del naixement del creador dels Països Catalans, el rei Jaume I. A falta de només 2 dies per al dia, és una mica just, però la proposta és molt senzilla,
... penjar una senyera al balcó

"I no direu que no és unificadora la idea, que hi caben les estelades blaves i grogues, les blaves de València capital, les liles oficials baleàriques, les verdes de castellò, les blaugrana d'Elx, amb els castells d'Eivissa o Menorca, amb el Sant Jordi d'Alcoi... La cosa és que les quatre barres de l'estendard reial tornen a adornar el paisatge de la nostra grisa quotidianitat."

Jo penjaré la meva, i tu?

Nou projecte al Camp de Tarragona, molta il·lusió

2008-01-27T03:45:00.000-08:00

Quan s'engega un projecte, es generen noves expectatives que esperem complir amb moltes ganes i molta il·lusió. Moltes gràcies a tots els que vau recolzar-nos al Congrés, als que ens deixeu una feina ben feta, i una adaptació molt fàcil, i sobretot moltes gràcies a tot l'equip que comença l'aventura, en Jordi Molinera, Secretari Organització i Finances, en Dani Rodríguez, Secretari d'Imatge i Comunicació, la Milvia Morera, Secretària de Formació i Acció Política, i la Rosa Siscart, Secretària de la Dona.
Ara toca començar a fer feina des de les JERC del Camp, amb l'ajuda de tota la militància per arribar encara més lluny, consolidar-nos a les comarques de l'interior, arribar a nous pobles i encapçalar les reivindicacions juvenils de les nostres comarques.

El pròxim 23 de Febrer ens veurem tots a la III Calçotada Independentista de les JERC Camp, que aquest any serà encara més gran, hi haurà calçots, el millor vi, i moltes declaracions impactants, com sempre. Mentrestant us convidem a venir al Tio Canya de Reus, o als diferents actes de la campanya Espanya és Fracàs .

Com anar al Japó i tornar

2008-01-25T09:28:00.000-08:00

Aquest serà el nou documental que produirà TV3. La idea, concebuda per un gallec arribat a Barcelona per cursar estudis de Gestió Pública, i que ha tingut la sort de conviure a una casa antiga de Vallcarca amb un japonès amb orígens propers i molt llunyans a la vegada. En Kiro és net del senyor Llull, un català exiliat a Mèxic per la guerra civil espanyola. A Mèxic es va casar amb una noia mexicana i els dos, en veure que no es guanyaven la vida van emigrar cap al Japó. Allà van tenir una filla,i aquesta és la mare d'en Kiro, que ha tornat a Barcelona per estudiar estudis de periodisme i seguir la pista dels Llull. De seguida van trobar la casa on vivien, ara una productora els ajudarà a trobar tota la resta. Volta al món i torna al Born, que diuen! Estarem atents al documental, de ben segur serà molt interessant.

Sant Sebastià, coca i xocolata

2008-01-20T03:25:00.000-08:00

Sant Sebastià és la festa major d'hivern de Constantí, la petita diríem. No hi ha tants concerts i actes com per Sant Feliu, però si que s'ha creat amb els anys una tradició que vivim cada 20 de gener, i això que ara ja no cal que ens saltem classes de l'escola. Després de matinades, veiem com un grup de dones ja s'han aixecat per començar a tallar la coca beneïda, fer xocolata i començar el dia del sant com toca. Després vindrà anar a la cera de l'Església, agafar la coca que el mossèn haurà beneït, ballada dels pastorets de Constantí, pica pica davant l'ajuntament i dinar familiar, senzill però constant. Xe que tenim un patró que és l'únic a qui deixen entrar a l'església gairebé ensenyant les vergonyes, cel·lebrem-ho!

La destradicionalització o com ballar sardanes amb botes de country

2008-01-11T13:36:00.000-08:00

La destradicionalització o com ballar sardanes amb botes de country, és un fenomen molt conegut a l'àrea metropolitana. Valgui'm de menysprear a ningú o de ferir susceptibilitats, però vindria a ser un seguit d'actes fets amb total impunitat, amb aires de progre, que pretenen posar-se a l'avantguarda de la cultura tradicional del país, com ara fer diables amb xanquers i malabars, correfocs amb aires de circ oriental, cercaviles (passacarrers per a ells) amb cucs xinesos, vedets i bandes de trompetas i tambores (si no és en castellà no és el mateix), nanos amb batucades enlloc de gralles, o castellers pujant fent el pi, camises hawaianes i pantalons de ratlles (això per sort encara no he tingut el gust de veure-ho, la resta si), vulgars imitadors de la fura dels baus, convençuts portadors de la veritat i de la nova cultura neotradicional.

Si, si, costa de creure, jo un humil blocaire en la felicitat de la meva infantesa també ho creia impossible, els papes em portaven a Reus, Valls, Tarragona, l'Arboç, Vilafranca, Bellvei... i em pensava que ja ho havia vist tot... però no! Algun dia, algú molt cruel em va dir allò que de vilafranca en amunt tot és circu, pobret de mi que no entenia res. Però poc a poc l'ambient folkipijoprogre se'm va mostrar, i fins i tot m'ha portat a tocar algun cop a Barcino o voltants.

Tot anava bé, la vida seguia i no passa res, però avui he pogut veure i sentir amb els meus propis ulls i orelles que ja són aquí! Al meu propi poble, dintre i fora de l'ajuntament, han arribat els folkipijoprogres... auxili, noooo!!, el primer pas sembla que serà un grup de diables malabaristes, qui sap que ens pot deparar el futur, que Sant Feliu ens agafi confessats!

PD: S'ha de dir que també, de Vilafranca en amunt hi ha moltes coses tradicionals que mantenen l'esperit i que valen molt la pena, tant o més que les d'aquí, i precisament a aquests dono tot el meu recolzament. I... visca la cultura popular!!

(volia buscar-ne alguna imatge però, cal ser tant dur?)