ulleres liles

dintre meu

2008-07-17T17:56:00.004+02:00

Fa molts dies que no escric res, perquè no tinc gaire temps, però això no vol dir que no tingui res a dir potser tot al contrari. Hi han hagut moltes coses i per sort han estat totes bones, canvis físics i psicològics, potser és perquè ara començo a fer-me'n la idea i per això ja en puc parlar. Potser és que ara sí que ho tinc assumit...

El dia de la ecografia estava nerviosa i alhora contenta, no sabia com reaccionaria i la veritat és que va ser tant emocionant que no sé ni com exlicar-ho....

Veure un petit o petita dintre meu a través d'una pantelleta i que mou les manetes i els peuets, va ser massa, les llàgrimes van humitejar els meus ulls. I el meu company no podia deixar de mirar la pantalla i veure que tot anava bé. De fet es podria dir que aquell dia va ser quan tots dos vam prendre consciència del que ens estava passant, de que era veritat i que erem molt feliços.
Bueno no em vull posar cursi ni res d'això però és una sensació magnífica, que no puc deixar de mirar la eco i recordar aquell moment, la primera vegada que veiem el nostre fill o filla i no puc deixar de pensar-hi i de mirar la eco la seva primera foto....
Estic de 15 setmanes i 4 dies.....
Encara queda molt, però ja em comencen a apretar tots els pantalons i la panxa és una mica més gran. Bé el més important és que estem molt bé, contents i feliços. Ah, i el meu pare ja comença a fer-se la idea de ser avi per primera vegada.

reciclando tour

2008-06-20T00:56:00.003+02:00

M'han fet vibrar, potser també perquè feia temps que no anava a cap concert en directe. I la veritat és que feia temps que, de fet, no seguia la banda. Les cançons dels primers discs: de la flaca i el depende i algun hit que per força escoltes, perquè el passen continuament per la tele i les diferents ràdios.
Tenia ganes de sortir, de fer algo diferent, d'anar amb colla i passar-ho bé... i la veritat és que ha estat molt bé i m'han recordat cançons que feia temps m'agradaven moltíssim i amb les versions crec que ho han acertat i han quedat de primera.
A més amb un presentador virtual de luxe: un Andreu Buenafuente que ha fet riure en varies ocasions.
No han faltat les mítiques depende, pura sangre, la flaca, grita, bonito, totes elles versionades amb diferents ritmes. I una de les meves preferides, des de sempre, agua ha estat espectacular.
Uns músics que m'han fet tornar enrera, ha estat molt bé, m'ha agradat molt, he rigut, cantat i ballat mentre els jarabe de palo em feien vibrar.

tot bé

2008-06-18T00:07:00.002+02:00

Doncs sí, estic bé i la veritat és que no he publicat cap post per manca de temps, tot i que encara estic a l'atur, però ocupo el meu temps amb altres coses i no he tingut gaires moments de descans.

Segueix tot bé, endavant... A vegades una mica més cansada de lo normal però en general bé.

És curiós com tothom opina i dóna consells, la veritat és que no n'he demanat perquè crec que ja aniré veient el que cal i el que no cal, el com em trobo i si estic més o menys bé.... Però tothom es veu amb la capacitat de opinar. Que si el part natural o amb epidural, que si sota l'aigua és millor, que si aquest o l'altre hospital, que si faig cara que serà un nen que me'n vagi fent a la idea....no sé... una mica de tot, ah!!! i que em desfaci del gat que pot portar malalties o demés.

Jo no he demanat consells, alguns van bé perquè et fan veure coses que no hi hauria pensat, però realment la majoria sembla que no valen la pena de res... que ja m'espavilaré, que som prou grandet per anar fent i anar decidint nosaltres solets, és que sembla que el tema sempre sigui el mateix, hi ha gent que feia temps que practicament ni em saludaven des de fa un temps i ara al saber que estic embaraçada fins hi tot tenen la valentia de posar-me la mà sobre la panxa... No és que em molesti, simplement em sorprèn.
Hi penso molt i la veritat és que no paro de donar-hi voltes, i més ara que tots els texans comencen a apretar de forma preocupant, que és normal, clar que sí, però és quan es fa més evident per una mateixa. Però de fet, només estic de 10 setmanes.
Bé, no pensava parlar d'això però és que algun comentari que m'han fet avui algú m'ha fet rumiar...
El 3 de juliol tinc la primera ecografia, ja estic nerviosa de veure i sentir el cor del petitó o petitona.....

toros no!!!

2008-06-02T21:46:00.002+02:00

No he entès mai aquesta tradició, un costum, o com en vulguin dir, que alguns s'atreveixen a denominar-ho com a un fet cultural i artistic.... lo que faltava...
I avui al veure a les notícies la imatge de l'Alaska m'ha semblat molt bé la seva protesta amb una campanya com aquesta, però m'ha indignat els comentaris de personatges de la tv. Com això de que és un fet cultural i que no s'han de perdre les tradicions...
És l'Espanya profunda la que encara pensa que actes on es vulneren els drets dels animals, on una gentada paga una entrada per patir i morir un animal. Em dóna la sensació que ens estem tornant bojos. Com és possible que sigui divertit veure com mor un animal, com li tallen les orelles i la cua... només pot passar en aquesta España de pandereta....
Bé, és igual, que estic en contra de qualsevol manifestació de violència, en persones o animals: TOROS NO!!!

carnet

2008-05-29T16:11:00.002+02:00

M'an fet un carnet nou, però en aquest cas no he hagut de passar unes proves o demostrar que són d'un lloc o un altre, només pel fet de estar embaraçada, bé només vaig haver de portar els resultats dels analisis, i dit i fet, ja tinc un carnet nou.
Amb tot de dades, bé de fet, per ara només unes quantes, però amb moltes caselles per omplir mica en mica a mesura que passin els mesos...
La primera visita a la llevadora va ser ahir, la veritat és que pensava que em farien alguna cosa, que em mirarien, que potser fins hi tot em farien una eco per comprovar com va tot..., però ja se sap que la seguretat social no està per gastos innecessaris. I no em queixo eh, que segur que una eco no hagués servit de res, que no s'hagués vist res, que només estic de 6 o 7 setmanes, que no és res més que de la mida d'una llentia... Però si haig de dir la veritat m'hagués agradat poder veure en una ecografia algo, encara que fos indesxifrable, encara que no hagués aconsseguit apreciar res de res, però almenys que la llevadora que d'aquestes coses en sap molt, ja que porta molts anys d'experiència ja m'hagués ajudat a entendre el que es veia per la pantalleta. Però no, m'hauré d'esperar almenys fins a finals de juny, que ja m'avisaran, que és als 3 mesos que fan les ecos i que voleu que faci... doncs esperar.
És curiós però em dóna la sensació que la visita ha estat inútil, només va ser per emplenar un formulari, pels analisis que ja li duia, la pressió, per medir-me i pesar-me, que per cert molt educadament em va dir gorda, bé no ho va dir així mateix, però jo és el que vaig entendre, i de fet té raó que si segueixo així i a sobre em creix la panxa (com és lo normal en aquests casos) al final explotaré. Per tant haig de vigilar i cuidar-me, i la veritat és que em sento molt cuidada per el pare de la criatura. I és que, em sento molt bé i molt mimada, estic millor que mai.

canvis

2008-05-22T16:00:00.005+02:00

Doncs sí amb poc temps la meva vida ha canviat, pot haver-hi gent que pensa que estic com una cabra, i que no penso abans de fer o dir les coses, potser tenen raó en alguns aspectes, però no m'arrepenteixo de res. Les coses han anat rapides, però (i encara que sembli un tòpic) mai havia estat tant segura del que feia.

A més ja era hora que agafes la meva vida des d'una altre prespectiva i fés sempre el que tenia ganes de fer, pensant en mi mateixa, pensant el que més desitjo i aprofitant cada instant de la vida, vivint cada moment de la forma més intensa.
És el que estic fent i per això estic tant feliç, i perquè he tingut de trobar una persona amb qui compartir la vida.
Començo apreciar els canvis al meu cos. Noto que està passant alguna cosa dintre meu (i ho dic literalment) perquè em noto inflada, tot i que encara és aviat per apreciar res, però jo ho noto, em sento rara, necessito beure molta aigua i cada 2 per 3 vaig de camí al labavo.... Per altre banda començo a notar que m'apreta tot, els pits es comencen a transformar també i intueixo que aviat hauré d'anar de compres, perquè alguns dels pantalons jo em molesten i haig de deixar entreobert algun botó en moments critics. I això no és res perquè no estic ni de 2 mesos!!! No vull ni imaginar-me què passarà quan passin 3 o 4 mesos més...
Em sento cansada, però pel què he pogut llegir en varios dels llibres que ja m'han anat deixant les amigues: és del tot normal. La creació de tot plegat fa que es gastin moltes energies i es nota en les forces que queden, i per això les ganes de dormir a tot moment.
I és aramés que mai que em sembla que s'han posat d'acord totes les embarassades del món a creuar-se pel meu camí, i tots els bebes, que no havia vist mai tants com ara, i els cotxets, de tots colors, de tres rodes, de quatre, d'aquells tant moderns que semblen ben incòmodes i no sé com ho he fet, però veig botigues de joguines, de cunes i de panyals per tot arreu... Sí, ja sé que només em passa a mi, però és que l'altre dia em vaig dedicar a comptar els cotxets que se'm creuaven en una mitja hora i vaig arribar a contar-ne 23!!!!
Ja començo a trobar-me gent que m'explica la seva experiència, que m'aconssella pel moment del part... però és que encara falta molt i no hi vull pensar encara..... tranquilitat.... tot al seu moment. I és que hi ha gent amb molt de tacte que explica lo marevellos que és i les coses bones que se'n treuen,però d'altres expliquen amb tota mena de detalls les hores i hores per dilatar, les hores i hores de contraccions i el patiment de tot plegat. I la veritat és que encara no vull pensar en tot això, poc a poc, que encara té la mida d'una llentia, que no volguem anar tant ràpid...
I com que internet és un món: pels càlculs que he pogut fer en alguna pàgina puc aproximar que estic de 6 setmanes i que naixerà el 10 de gener. Tot i així, deixaré que la llevadora hi digui la seva la setmana que ve que vaig de visita.

Un muntatge com un altre a internet, però fa gràcia.....

explicacions

2008-05-16T21:35:00.003+02:00

No donaré explicacions, no cal, no crec que ho hagi de fer. Estic bé, estem bé junts i vam decidir-ho, ja tenim una edat, això no passa perquè si. Potser ha estat més ràpid del que podiem pensar, però ens ha fet molta il·lusió i estem molt contents, que això és lo important.

Aquesta setmana ha estat per anar donant la notícia, primer als més propers i la veritat és que les futures tietes i l'avi estan molt contents, sorpresos, però contents...
Els més propers ja ho saben i les amistats poc a poc van coneixent la noticia i a tothom li ha fet molta il·lusió, ja tinc algunes que fan cua per ser tietes.
Encara no he anat a la visita amb la llevadora, em van donar hora pel 27 de maig, suposo que miraran com va tot i una ecografia per saber com està tot. Els anàlisis han sortit molt bé, sense cap problema. De fet, només estic d'un mes aproximadament (calculant jo mateixa...) però em noto tope extranya... em noto inflada, i amb molesties als ovaris, i em canso moltíssim!!!! i dormiria tota l'estona... suposo que és normal algo s'està creant i s'ha de notar, no?
Pel demés tot bé, estic contenta, tot allò que podia preocupar es fa petit davant de tot això, estic feliç i cada vegada estic més bé amb el meu company, noto com m'estima, per com em cuida, ara més que mai i per lo molt que es preocupa per mi perquè estigui bé, és molt maco!!!
Ah! ja vivim junts, suposo que tot ha anat lligat i no podia ser anar amunt i avall.... a més que esperem un fill o filla per tant val més anar-nos acostumant l'un al altre. L'estimo molt.
Per cert, no em deixa menjar cireres, és que poden amb mi: em sembla que sóc adicte! quan en menjo una no puc parar fins que em fa un mal la panxa que no puc més!!! I a més ara que he deixat de fumar.... les haig de menjar d'amagat, jejejeje : m'encanten les cireres!!!!

positiu

2008-05-11T23:20:00.004+02:00

Doncs sí: confirmat. El divendres vaig tenir els resultats, ja que el test no estava clar fins hi tot demanant opinió a la meva metgesa i no es veia clar... Jo que pensava que aquests aparells eren del tot fiables però al final van haver de ser proves de sang i tot.

El divendres m'ho van confirmar, tot i que ja feia dies que ho imaginava. No sé com ni perquè però ho notava, i ho noto.
Estic contenta, estem molt contents i ens fa molta il·lusió.
És una sensació molt rara la que sento en aquests moments, ha estat un cap de setmana amb massa emocions, però bé ja explicaré.

pizza i espera

2008-05-08T16:42:00.002+02:00

Una bona pizza feta a casa, ens hem posat les botes.... No hi ha res millor com posar el que més t'agrada i cuinar-ho amb molt d'amor.... jejeje

A vegades les coses sembla que van lentes i pasen els dies molt a poc a poc. Però altres la rapidesa ens porta a mirar amb prespectiva i intentar aturar-nos i reflexionar, per no agafar vèrtig.
Demà potser canvia la meva vida. Jo crec que per bé i que no es pot anar enrera. A vegades els canvis fan por, però aquest cop, no penso donar-hi voltes perquè de fet sempre ho havia volgut.
A veure què passa.....

estas segura?

2008-05-05T15:35:00.004+02:00

- Pare: fa dies que et vull dir una cosa, però no sé com fer-ho.... - Doncs no cal que ho facis....

(UPSSS!!!)

Així va començar la meva estupenda conversa amb el meu projenitor. Bé suposo que no en sap més, no en sabem més..., hi ha situacions en què no sabem com reaccionar, i surt el que surt. Després va ser en plan clar i directe, sense recargolaments, sense gaires preguntes, i amb un canvi de tema precipitat per part seva que em va al·lucinar...
L'endemà també el vaig veure i no va fer cap comentari, no estava fred, no estava distant, estava com sempre però com si no hagués passat res... ni un ets feliç?, no res... només després de dir-li que tal era el meu nòvio, company, parella (com en vulguis dir...) em va preguntar: estas segura? No sé perquè però no esperava aquesta pregunta: si estic segura de sí és ell el meu company?, de si estic segura que vull que ho sigui?, segura si durarà?, si anirà bé? És que no sé què va voler dir... suposo que no en sabem més. I sí n'estic segura; estic segura que estic amb ell; estic segura que vull estar amb ell; estic segura que això és més que un rotllo; segura de mi mateixa i d'ell també, si durarà, si anirà bé això ho dirà el temps... tampoc vull ser ingènua, però em sembla que pot anar bé i que durarà, que a la meva edat ja comença una a tenir una mica més de criteri, o almenys això crec.... M'agradaria que fós per sempre sino ja no ho hagués plantejat de la forma que ho plantejo.
Bé, la setmana vinent li donaré una altre notícia al meu pare, no vull fer-ho tot de cop... que potser no ho assumiria. Suposo que quan s'adoni que va en serio i que és bon noi, tot canviarà. Mai li han agradat els canvis al meu pare i no els ha sabut portar gaire bé.
Això si, m'he tret un pes de sobre.....

canvi de look

2008-05-03T00:35:00.004+02:00

Ja fa dies que tinc ganes de canviar una mica el format del bloc, però no acabo de dominar això de les plantilles i demés... però bé almenys que es noti que ha arribat la primavera i la foscor dona pas a colors més vius i alegres, no sé si n'acabo d'estar convençuda però els canvis van bé de tant en tant.... potser no tardaré en canviar altre vegada, aniré provant...
Demà torna el meu estimat, després de 4 dies fora, per tant estaré ocupada... em sembla que començarem amb el postre...

una mica liós...

2008-05-02T12:00:00.007+02:00

Estic segura del que faig, del que tinc entre mans. No sóc d'aquelles persones que de seguida confia plenament amb la gent, tampoc sóc desconfiada per naturalesa, però normalment deixo el marge de dubte per conèixer.
Ara estic convençuda de la meva confiança, estic convençuda d'aquesta relació i estic bé, feia temps que no estava així... Ho he anat dient a qui m'ha preguntat, no haig d'amagar res, sé que hi ha gent que li ha sobtat, no sé potser creuen que fa poc que es va acabar l'altre relació. Potser tenen raó els qui ho pensen, però ara mateix ja fa més d'un any que va marxar de casa el meu ex. Em va costar molt d'assumir i de fet vaig estar temps negant-ho, però crec que un any de viure sola m'ha ajudat a aprendre un munt de coses, fins hi tot a conèixe'm una mica millor. De fet fins dimarts encara queda un lligam amb el meu ex, bé seguirem en contacte perquè l'amistat ha continuat, però el cas és que dimarts anem als jutjats i acabem oficialment el contracte que varem firmar al abril de 2003. Quin negoci això del divorci!!! És ben bé que els advocats es forren amb les trencadisses matrimonials... i nosaltres encara ja que no tenim ni fills, ni béns en comú, ni res de res... que sinó és la ruina!!! 1000€ pel morro, és curiós que un puto paper que a sobre he hagut de retocar perquè havien posat el meu nom mal escrit sigui tant car. Bé és el que hi ha...
Bueno, massa voltes a tot plegat, he anat d'una cosa a l'altre, i és que el que volia escriure és algo que em preocupa i no sé com fer-ho. Fa dies que penso que hauria d'explicar-ho al meu pare, dir-li que m'he enamorat, que poc a poc he anat coneixent, que estic amb algú que em cuida molt, que m'estima i que imagino que anirà més enllà tot plegat. Fa dies que li dóno voltes i no sé perquè però no em surt, espero el moment adeqüat, però no el trobo. Ahir vaig dinar amb ell i vaig passar practicament tot el dia a casa seva, vam parlar de tot i de res, però noto que no sé com dir-li-ho. No sé perquè. No sé com reaccionarà, però imagino que no serà res de l'altre món, suposo que estarà content perquè hagi trobat algú per compartir la vida, però em fa cosa.
Ara mateix estic esperant que em truqui per anar a dinar i vaig donant voltes per imaginar com entrar a la conversa i dir-ho d'una tirada, que no estic fent mal a ningú....
Suposo que els darrers temps no han estat els més agradables no només per mi, sino per la familia, la mort de ma mare, la separació de la meva germana, i la meva separació i pérdua de feina.... El meu pare està a punt de jubilar-se i també el noto angoixat per això, perquè ara que està sol diu que no sap com afrontarà la jubilació....
Bé no sé... m'he liat una mica, però fa dies que hi dóno voltes....

Per cert, vaig a penjar les roses que em va regalar el dia de Sant Jordi el meu company, que ara ja estan una mica pensides, però aquesta foto és de dilluns passat, van aguantar moltíssim i per això em va fer gràcia tenir-ne una foto.

Sant Jordi

2008-04-23T00:31:00.005+02:00

No sóc de celebrar sant ni coses d'aquestes, però el Sant Jordi és una altre història... El dia dels enamorats, el dia de la rosa i el llibre, el dia de passejar per la rambla, de veure la gentada que surt al carrer i trobar amistats i coneguts que fa temps que no veus. I aquest any amb la il·lusió d'estar enamorada i poder passejar agafada de la mà de qui estimo.
Vull regalar una rosa a dues blocaires que segueixo ja fa bastant temps, una rosa per l'Esther i una per la Tirai, perquè a totes dues les he sentit molt aprop moltes vegades, perquè m'he identificat en alguns moments amb elles de diferent forma, em sembla que les entenc molt bé, és per vosaltres perquè crec que us ho mereixeu, perquè en tinc ganes i em ve de gust, molts petonets guapes que passeu un bon dia de Sant Jordi.
Espero que tothom disfruti d'aquest dia amb els llibres i les roses, jo ho intentaré tant com pugui.

sense miralls

2008-04-20T23:01:00.004+02:00

M'he adonat que hi ha gent que no té mirall o potser és que fa temps que el tenen però trencat.

No he sigut mai una seguidora de les modes, ni tampoc m'agraden els estereotips que la societat ens vol imposar, per tant crec que la imatge, la indumentària de cadascú és licita i tothom és lliure de vestir, pentinar-se o maquillar-se com li dóni la gana.

Em refereixo a un altre tipus de mirall.
Hi ha gent que vol aparentar el que no són i això no ho suporto. Pensen que els demés som tontos o no ens adonem de res. A través de la meva parella he conegut algú així i potser per això m'ha fet pensar una miqueta en tot plegat.
Aquest suposat personatge és únic, i de fet menys mal perquè només faltaria que n'hi haguessin gaires com ell. També ell es creu únic, es creu el millor, el més guapo i el que sempre té la raó. I quan li demostres amb arguments que no té raó en alguna cosa en cap moment reconeix que s'ha equivocat, no li treuras del cap el que sent i si alguna cosa no la sap no gosarà mai en demanar per apendre, al contrari canviarà de tema per tal de sortir-s'en bé.
L'he vist dos o tres vegades i crec que no hem tingut en cap ocasió una conversa sencera que mereixes la pena, és que d'on no n'hi ha no en pot rajar... Però de fet, gràcies a ell he rigut molt, t'he unes sortides curioses que no van enlloc i ric per no plorar.
L'altre dia vam anar a donar una volta, ell que no coneixia el camí anava davant, caminant amb els seus texans i ben repentinat, mirant per sobre de l'ombro com si els demés no fossim res, semblava que anés a buscar el cavall, tot un cowboy en mig de la ciutat...
La veritat és que hi ha gent molt rara en aquest món.

per tu

2008-04-14T21:16:00.010+02:00

Perquè t'ho mereixes.

Estic molt bé i sé que això va més enllà del que hagués pogut imaginar, i no em fa por, al contrari m'agrada i em fa sentir bé i amb ganes de moltes coses. I penso en les coses en plural perquè tenim moltes coses per fer junts...
Estic en un dels millors moments i en sóc conscient, vull sentir cada moment, vull saborejar cada instant de la millor manera possible. Estic rient com mai ho havia fet, i és gràcies a tu que treus de qualsevol cosa el seu costat graciós.
Em fas sentir feliç i això és el més important.
I com dius: sin maquillaje, de forma transparent, sent com sóc i no amagant res del que hi ha dins. Parlant de tot i expressant tot, sense pors perquè de fet ha de ser així.
Ahir va fer 2 mesos; per una part penso que és molt poquet i estem en un inici i de fet és així; però per altre banda em dóna la sensació que ens coneixem de fa molt, per lo molt que hem parlat, per com connectem, per com sentim, i com vas dir tu mateix per com fem l'amor. També perquè estic segura que ets sincer i sé el que sento jo mateixa.
No pots imaginar-te com em fas sentir... Estic més viva que mai, ja fa dies que em miro al mirall i em veig diferent, em veig millor i amb més força que mai. Per molts motius, perquè com diuen de les desgracies se n'aprèn, però també perquè el destí o no sé què ha fet que ens trobem i amb tu estic millor que mai. I el curiós de tot plegat és que noto que toco de peus a terra, no crec que estigui en un núvol ni res d'això, vull dir que sóc conscient de tot plegat.
Veig els colors més vius, els dies més clars i els problemes quotidians es fan molt més petits. Perquè el conjunt de les petites coses que estem compartint fan que tot sigui diferent, que miri més enllà amb una altre prespectiva.
Per tot això i molt més, perquè t'ho mereixes. I perquè jo també ho mereixo.
Per cert: EM DEUS UN MASSATGE!!!!

l'hora dels gats

2008-04-10T14:01:00.003+02:00

Ja són 3 mesos compartint la vida amb el runrun, l'adabtació és total, m'he acostumat moltíssim a ell, em fa molta companyia i ja no m'extranya que sempre hi hagi algú que em segueix per tot arreu, sempre ha d'estar al meu darrera, vigila en tot moment i ja pot estar en el seu son més profund que si veu que em moc ja s'aixeca i sense cap mandra vigila on vaig i si tardo una mica ja el tinc al meu costat. No és extrany que em segueixi quan vaig a la cuina, és on té el menjar i sap que potser li cau algo, però el que si és curiós és que des que el tinc amb mi crec que no he pogut mai més fer un pipi sense tenir dos ullets petitons mirant-me, no sé...li agrada.... Suposo que és normal...

L'altre dia vaig anar al veterinari i em va confirmar lo de la hora dels gats, és una hora crítica en què sembla que es tornen boigos, corrent amunt i avall. Sembla que hagin begut alguna cosa... Al vespre és quan li agafa aquest rampell, no para quiet i s'enfila als llocs menys inimaginables, esgarrapa tot el que se li posa pel davant i corre com un desasperat sense solta ni volta... m'encanta, sembla feliç i encara que a vegades fa mitja por quan se li estarrufa la cua el veig bé i còmode a casa meva...
Em fa molta companyia i lo millor és que s'ha acostumat també a la meva companyia masculina que ve de tant en tant, se li seu a la falda i tot.... ja s'han fet amics i encara que ni un ni l'altre en un inici s'agradaven massa ara juguen i tot....

tot bé

2008-04-02T00:27:00.003+02:00

Doncs si... tot bé. Només ha passat un mes i mig més o menys però la cosa va a més....
M'agrada està amb ell, poder anar coneixent poc a poc com és, sentir-lo aprop, parlar de qualsevol cosa, m'agrada com em mira, com m'acaricia, com em besa, i com fem l'amor... i la veritat és que el desig cada vegada és més gran. I m'adono que tenim moltes coses en comú, que pot funcionar. El trobo a faltar quan no és amb mi, i sóc conscient que no fa gaire que estem junts, però és com si ens coneixesim de tota la vida...
L'altre dia li vam explicar a una amiga que tenim en comú, la veritat és que no s'ho imaginava però es va posar molt contenta per nosaltres i es notava que era de debò.
Ha estat uns dies a casa, hem compartit la vida quotidina mentre hem pogut, mentre la feina li ha permés. No m'havia sentit mai igual. És molt detallista, em cuida moltíssim i cuina de marevella... em sembla que al seu costat m'engraixeré (i a mi que no em costa gaire guanyar quilos...) però bueno qui es pot resistir de menjar un bon cus-cus, un pollastre al curri, espaguethis al roquefort... és que no m'ha deixat en aquest 5 dies entrar a la cuina per res del món... fins hi tot m'ha reorganitzat els armaris.... és un sol... ah i els plats nets i recollits abans de preparar el cafè. Ufff això si que és vida.....
I el millor de tot és que es nota que ell sent el mateix, no són les paraules, són els fets del dia a dia, la manera que em mira, la manera de fer les coses, tot plegat aquestes petites coses em fan sentir feliç.
Poc a poc vaig traçant el camí.
Me n'he enamorat.

enganxada

2008-03-25T13:12:00.005+01:00

Molts dies sense escriure, i és que no he tingut temps ni ganes de conectar-me.
He anat fent, sense capficar-me massa, sense pensar gaire i sense donar-hi massa voltes.... i m'ha anat bé.
Estic contenta. Ho he passat molt bé sense sortir quasi de casa, el cas és que he rigut moltíssim, hem parlat molt i el runrun ja s'ha acostumat a ell (que això també era important). Avui a primera hora del matí ha marxat, han estat dies en què he tocat la felicitat amb la punta dels dits.
Estem així des de febrer i potser pot semblar molt ràpid tot plegat, sí: en sóc conscient, però ja des dels primers dies veia que m'estava penjant cada vegada més. Però tenia una corassa posada per tal de no fotre'm la patacada de turno. Ara tinc clar que cada cop m'agrada més, tinc clar que me n'he enamorat i ell sent el mateix, ho hem parlat però el millor de tot és que es nota, ho sento, ho tinc clar.
Em miro al mirall i veig una altre persona, faig una altre cara, els meus ulls desprenen un no sé què que em fan diferent. I no ho he notat jo sola, ahir vaig trobar pel carrer una coneguda i em va dir que estava més guapa, que em veia diferent, que em brillaven els ulls... no vaig fer cap comentari al respecte però em vaig mirar al mirall i vaig veure que tenia raó.
Cada dia és millor, cada conversa (de qualsevol cosa) em fa veure que encara que som diferents, coincidim en moltes coses; la manera de pensar, de veure la vida, els sentiments, les idees... Hem parlat de tot una mica... i és que no me canso d'aquestes xerrades, em fan veure com és, com sent i cada cop m'agrada més... em dóna la sensació que fa un piló de temps que ens coneixem...
M'ho passo molt bé amb ell i m'he adonat que feia molt de temps que no reia tant, que no reia agust.
Em sento molt afortunada i veig que les coses van a més, a poc a poc i amb bona lletra, però crec que això anirà més enllà.
Bueno ara esperar el cap de setmana........

per fi divendres....

2008-03-13T17:39:00.005+01:00

Porto tota la setmana esperant el divendres... I ho penso i m'adono que va haver-hi una época que no en tenia gens de ganes que arribes el cap de setmana, és curiós com poden canviar les coses... El cap de setmana era llarg i en sentia més sola que mai.
Ara que ja són dijous estic esperant que passin el més ràpid possible les hores per tal de llevar-me i veure com el divendres ja és aquí. És que tinc visita.... pasarem el cap de setmana plegats... Ha passat la setmana molt lenta però ara que ja som dijous ja em sento millor. Cada vegada tinc més ganes de veure'l, d'estar amb ell.... bueno sense detalls.....però és que em sento ilusionada i què carai m'agrada... ja era hora que em sentis així, de totes maneres sempre tocant de peus a terra, però el que vull ara és passar-m'ho bé i disfrutar al màxim. Ja m'ho deieu alguns CARPE DIEM.... doncs és el que intento i per ara em va prou bé.....
Que tingueu un bon finde tots i totes.

run run

2008-03-12T01:00:00.005+01:00

Dons aquí el teniu.... està mirant-me mentre estic al ordinador, em sembla que no m'havia sentit mai tant observada com últimament. Em fa molta companyia i aquests dies m'ha anat bé ja que he estat molt xafada amb un refredat de collons... ja ho té aquest temps.

És curiós perquè em segueix a tot arreu, és molt bo, però a vegades té moltes ganes de jugar, és petit hi ho entenc, i fa molta gràcia quan s'esvera i comença a córrer amunt i avall persseguint vés a saber qué, normalment a la nit és quan s'esvera, però li segueixo el joc i m'ho passo pipa. Fins hi tot el veterinari diu que ha millorat molt des del primer dia, ara farà una mica més d'un mes, si és que ha doblat el seu propi pes... és que el mimo massa... però bueno....
Ah... i curiós ho és un rato, només cal que hi hagi algun calaix obert que ell si pot hi entra a explorar... no sé què deu pensar que hi trobarà.....

8 de març

2008-03-08T22:10:00.003+01:00

Dia Internacional de la DONA treballadora

Hi ha diferents dades que expliquen la història d'una manera o altre, segons unes fonts determinades avui és celebra el centenari de la conmemoració del 8 de març. Ja que al 1908 van morir cremades 146 dones treballadores de la fàbrica tèxtil Cotton de Nova York. Incendi provocat arran de la tancada que havien estaven duent a terme reclamant una millora en els seus drets laborals, ja que les condicions de feina eren molt precàries i els salaris ínfims.
Ja siguin correctes les dades o siguin unes altres aquesta és una data remarcada en la lluita del moviment feminista. Un dia reivindicatiu pel feminisme, per la lluita de la igualtat entre dones i homes, per afavorir els interessos de les dones en situacions discriminatories i de violència de gènere. Transformar la societat patriarcal en un model de igualtats de drets i obligacions, i encara que amb el temps s'han pogut assolir moltes de les fites, encara falten fites per assolir.
Jo sóc feministe, clar que sí, per això vull felicitar en un dia com avui totes les dones que lluiten cada dia dins el seu àmbit, de feina, d'associacions, en l'àmbit polític, però també a totes les dones que volen una societat igualitària on tots i totes tinguem les mateixes oportunitats. I clar que sí també a tots els homes que també volen aquesta igualtat compartida (que també, per sort, cada vegada són més)
Doncs això:
Visca el 8 de març!!!

desitjada

2008-03-06T23:28:00.002+01:00

Feia temps que no em sentia així... em sento desitjada. No sé que em passa, no sé què vull, no sé què passarà... però m'agrada...

no sé què vull.....

2008-03-03T21:27:00.002+01:00

però el cas és que cada vegada em sento millor. Crec que estic notant un creixament. És curiós perquè ara noto que estic volant, puc decidir el que vull i en sóc conscient. Ara puc ser amiga del meu ex sense que em faci mal, de fet sé que té plans amb algú i de ben segur que ja els tenia quan era amb mi, però el cas és que no m'importa, que li desitjo de debò el millor i que sigui feliç. Puc parlar amb ell amb tota llibertat, ens ho expliquem tot (sense detalls, però bueno només faltaria...per morbo ja miraria salsa rosa o algo així...). Però em sembla curiós perquè no m'afecta lo més mínim... tan malament que m'havia sentit, la sensació de abandonada que havia tingut ara ja no hi és i em sento com si m'hagués fet un favor per disfrutar de cada moment de cada instant i de fer tot el que tinc ganes a cada moment i sense compromís de res.
Estic notant com creixo, i m'allibero de les pors, de les dependències, de tot allò que em feia sentir tant petita s'està fonent.... ja era hora....
No sé què vull però m'és igual.... vaig fent i això és el que compte, perquè el cas és que ho estic passant bé i això és lo important.

colors

2008-02-29T15:26:00.003+01:00

La vida és així, hi hem de posar colors per tal de veure les petites coses. Ho estic fent i m'adono que estic canviant, i els que m'envolten també se n'adonen. Ahir em deia una amiga que faig cara de relaxada, que només de veure'm ja ha notat que m'ha anat bé el viatje. Vam sopar i vam estar parlant fins les quasi les 2 de la matinada. Es va quedar el runrun aquests dies i sembla que l'hagi canviat, ha crescut moltíssim, però encara s'en recorda de mi, aquesta nit ja ha dormit altre vegada amb mi.
Vull passar-ho bé, sé que ho estic aconseguint fent el que tinc ganes en cada moment, no vull perdre ni un dia, ni un minut sense estar bé amb mi mateixa. Pensant en mi i sense donar massa voltes.
Tinc ganes de veure'l i li ho he dit clarament, no sé què vull i també li he dit. Va ser una nit, tan sols una nit, però al tornar ho he recordat com mai. No sé què passarà, no tinc ni idea del què vull, només sé que vull parlar amb ell, vull riure, vull tocar-lo i em vull despertar al seu costat. Està de viatje per feina però segurament la setmana vinent vindrà a casa, ja estic impacient per veure'l.

dos setmanes justes.......

2008-02-29T02:20:00.003+01:00

Doncs això... ja torno a ser aquí, després de dues setmanes justes... bé de fet vaig arribar el dimecres de matinada, però avui he estat tot el dia descansant i arreglant cosetes...
M'ho he passat molt bé, ha estat molt bé i és que la companyia hi ha ajudat moltíssim, dues noies que a partir d'aquest viatje que les he conegut de ben segur que serem bones amigues. Hem rigut moltíssim, em sembla que feia temps que no ho passada tant bé amb algú que ni tan sols coneixia, hi ha hagut una complicitat tremenda des del principi.
I és que el desert potser té això, que aprens a valorar les coses més petites, les més insignificants, potser per això aprens també a compartir i cada moment és un tresor. És que per qualsevol cosa ens fotiem un farts de riure que eren massa... Les trobaré molt a faltar, la convivència amb elles ha estat genial. De ben segur que ens anirem trobant i això no quedarà aqui, però avui les he trobat molt a faltar, després de quasi 15 dies sense separar-nos ni un moment.
Estic bé, estic encaminant la meva vida, estic canviant i ho noto, és un canvi positiu i ho sé, em sento lliure i en sento amb forces de tot, amb ganes de més, amb la il·lusió a flor de pell, ja tenia ganes de sentir-me així, és una passada... cada dia una mica millor: ja era hora....