El meu blog

Estem de mudança!

2008-01-03T02:10:00.000+01:00

Alguns ja ho sabeu però alguns encara no: aquest blog es muda! A partir d'ara em podeu llegir a blog.annasdt.com. Domini propi, nova aparença... i més millores que podreu descobrir quan hi entreu. Preneu nota de la nova adreça, si us plau.

I feliç 2008!

Adéu, 2007!

2007-12-31T17:14:00.000+01:00

Vaig començar l'any anant-me'n a treballar (1 de gener a les 7 del matí, fa una mica de mal). Era dur fer tots els caps de setmana i festius però vaig guanyar bastants cèntims.

Això em va portar a suspendre al gener més exàmens dels que em podia perdonar. Quan vaig haver estalviat el que em calia, vaig plegar de la feina a l'hospital.

Febrer i març van ser mesos normalets. Un bolo d'Appledog, i poc més.

A l'Abril, en Narcís Perich em va trucar per a tocar en un concert seu a l'Apolo[2]. Volia portar molts músics perquè era un concert especial, i havia de ser a lo grande. El que no m'imaginava és que em quedaria al grup; una bona decisió, sens dubte.

A l'abril també va haver-hi la Festa Gran de la FME. Organitzar una festa per a més de mil persones és una cosa que uneix molt una classe. Va haver-hi tensions i moments emotius, però va ser un èxit.

A principis de maig vaig descobrir com és de fàcil deixar-se portar pels nervis, o com de difícil és comportar-se com a músic madur. Suposo que el públic m'ha sabut perdonar, això ja ho tenen els amics, però tot i així em sap greu. Successos com aquest són necessaris per a créixer.

Durant el mes de maig Appledog vam fer dos concerts, en un d'ells ens vam classificar per a la final del concurs Rock a l'Ascensió.

A mitjans de juny algú va poder demostrar que la decisió que havia pres valia la pena. Ja s'havia convertit en un autèntic projecte de pianista concertista. N'estic orgullosa. També jo vaig fer l'examen de final de Grau Mig, que tot i que no era molt important (de fet era un examen fictici) va ajudar-me a superar moltes de les meves pors. Ja era un músic mig-madur.

A finals de mes vaig fer 21 anys, tota una doneta ja. Ah! i vaig estar en una quedada blogger, on vaig conèixer en persona éssers com l'Alexliam, l'Ancude, la OkOk, etc. Però no hem d'oblidar els amics 1.0, els del món real. Per Sant Joan vaig adonar-me de fins a quin punt podia arribar a confiar en una persona que temps enrere no m'hagués imaginat que seria tant important. I la meva mare va tornar a suspendre les oposicions, així que ens vam haver de concentrar molt tots en ajudar-la a no perdre el seny i el somriure.

El juliol va ser un mes musical. Dos concerts i una gravació amb en Narcís, i la final del concurs amb Appledog. No vam guanyar, però va ser tot un èxit.

També el juliol va ser un mes de llàgrimes i dolor. Mai m'hauria imaginat que allunyar-me d'una persona em provoqués la sensació que m'arrencaven una part de mi. De cop estava obligada a aprendre a estar sola. Mesos més tard, l'experiència m'ha servit de bastant. No obstant, encara penso què hagués passat si haguéssim pogut seguir junts. No ho sé, el temps dirà...

A l'agost va haver-hi un concert amb en Narcís amb format de trio acústic. Tocar Perfect Day d'en Lou Reed culminava un dels meus somnis. El temps de preparació, assajos, etc. va fer que es convertís en una persona de confiança a més de jefe cantutor. A part d'això va ser un mes tranquil, com solen ser els agostos. Sospechosos Habituales va tancar, i aquest es va convertir en el meu únic blog. L'aventura s'havia acabat.

Per setembre em vaig disfressar d'anys 80 per la festa d'en Carlos Luna, que també era un dels meus somnis. Després va tornar a començar el curs i la tornada a la rutina. Vaig començar a tocar a l'orquestra UPC, i després de tres mesos només puc dir que ha estat genial, i que m'encanta, i estic coneixent persones genials.

Octubre, novembre i desembre han estat força avorrits. Més concerts, més assajos, més música... i estudiar, és clar. Gràcies a una assignatura he descobert que la estadística NO és la meva vocació. Una altra m'ha fet veure que, a vegades, que t'expliquin les coses dues vegades és força útil.

Avui, l'últim dia de l'any, em preparo per començar el 2008 amb bon peu. Aquest cop no es treballa, ho mano jo.

Que tots els meus pocs (però ben escollits) lectors i lectores tingueu un bon final de 2007 i principi de 2008!!!!

Post-festa

2007-12-26T18:55:00.001+01:00

Tenia ganes d'escriure tot el que va passar per Nochebuena i per Nadal, tot sarcasme, i carregar-me tota l'estupidesa humana que es concentra en aquest tipus de celebracions i rituals. Però ara mateix, menstruant i ressacosa, no tinc esma ni per a això. Tot i així, amb un dia per a pair-ho tot, fins i tot es recorda com a entranyable. Tots els àpats han estat boníssims, i el tió m'ha cagat dues bufandes i una bossa de xocolatines.

Nadales

2007-12-24T02:02:00.000+01:00

Un recull de cançons que "fan Nadal". Només lamento que siguin totes anglosaxones. Però a mi m'encanten.

Però, sens dubte, la més emotiva és aquesta:

(i el cor infantil cridant "war is over"...)

I la meva preferida:

Amistat 2.0

2007-12-24T01:05:00.000+01:00

Guillermo: Hacía tiempo que no hablábamos por chat, ¿verdad?
Anna: Sí, bastante. Por cierto, ahora ya somos amigos por Twitter, Skype, Last.fm, MSN, Flickr, blogs y GTalk.
Guillermo: ¡Qué 2.0 somos! Ahora sólo falta conocernos en Firstlife.

(Converses modernes amb amistats modernes, com en Guillermo)

Una de metges

2007-12-19T20:54:00.000+01:00

- Hola, què et passa?
- Em fa mal aquest genoll.
- T'has fet algun cop? Has fet un esforç o activitat esportiva? Tens alguna al·lèrgia? T'han operat d'alguna cosa?
- No.
- Molt bé, espera aquí asseguda i de seguida estem per tu.

(Diàleg interior) - Oh sisplau, porto unes calces blanques de la mida d'una balena i fa mesos que no em depilo... i el metge té com a molt 27 o 28 anys. Què serà de mi? Tant de bo em pogués fondre... Per què m'ha hagut de passar?

Resulta que aquell no era, el traumatòleg de debò era un senyor gran i lleig, això ha minvat la meva preocupació per l'estat estètic de les meves cames. A més em parlava de vostè, que sempre fa gràcia.

- Li fa mal aquí? Pot estirar la cama? Pot flexionar-la bé?
- Mmm... on em fa més mal és darrere, sobretot quan l'estiro.
(em toca...) - Vostè té un quiste de vaca!

(Diàleg interior) - Per què jo? No podia tenir un quiste de persona? O millor, no tenir res, però tenir per tenir, millor una dolència humana, no? Encara sortiré al diari Què!. O per què no un quiste de cocker spaniel, que té com més glamour?

A tot això, el metge no m'havia dit res més, i jo allà sola en aquell box fent-me aquesta classe de preguntes mentre esperava que algú em fes cas.

- Bé, les radiografies no diuen gran cosa en aquests casos. Prengui's això, i apliqui's calor local, i demani hora a un especialista perquè li facin una ressonància. Ja pot anar-se'n.

Ah, per cert, el suposar quiste de vaca era en realitat un quiste de Baker. Encara sort...

Trio

2007-12-14T13:29:00.000+01:00

Mozart Trio KV 498 Kegelstatt - 1r Mov. (Andante)

José Antonio Casas, clarinet
Anna Sáez de Tejada, viola
Cristian Cantón, piano

Sala d'actes de la Facultat de Matemàtiques i Estadística, 12 de desembre de 2007

Converses de sobretaula

2007-12-12T21:09:00.000+01:00

"Pon un anuncio en el periódico que ponga: Chica de 21 años, estudiante, busca chico joven, alto y guapo... para follar y lo que surja."

Carlos, ets un crack!

Ni fàcil ni barata

2007-12-05T12:31:00.000+01:00

"You're never alone when you are one,
you can shine,
when you are one."
(Appledog - 1)

Regalo somriures,
regalo converses,
regalo paraules maques,
regalo música,
regalo temps,
regalo esforç,
regalo paciència,
regalo abraçades,
i fins i tot més.

Però no el meu cor.

¿el siguiente, por favor?

Alanis Morissette – Hand In My Pocket

Appledog - Greenhouse

2007-12-02T03:36:00.000+01:00

Per molts anys

2007-11-29T12:43:00.000+01:00

Passa el temps, dies i mesos sense pausa.
Mira enrere, tot el que has lluitat fins ara
per un somni, la teva música al cor de tothom.
No t'atures, saps que no fer res no porta enlloc.

Cantautor, no paris, no deixis mai de treballar.
Tens talent i força, mai no et cansis de lluitar.
Puja a l'escenari sense por, tot tranquil, menja't el món.
Que els teus versos arribin als cors, que ressonin els acords.

FELIÇOS 32!!

Santa Cecília

2007-11-22T11:46:00.000+01:00

Santa Celília de Roma, de família noble, convertida al cristianisme i martiritzada pels romans un 22 de novembre entre 180 i 230 d.C. Patrona de la música.

And whyl the organs maden melodye
To god alone in herte thus sang she

(Chaucer - "Els contes de Cantérbury")

Afganistan

2007-11-21T23:30:00.000+01:00

Avui a classe d'àrab hem vist aquesta pel·lícula. Explica la història d'una dona afganesa-canadenca que torna a Afganistan per a evitar que la seva germana es suïcidi. La pel·lícula narra el viatge des que arriba al país, tot el que ha de fer per tal d'arribar a la ciutat de Qandahar. Ambientada en l'època dels talibans, fa un retrat de la societat afganesa del moment. Tot explicat de manera crua i directa.

Quan ha acabat la pel·lícula, el professor ha explicat algunes coses (per exemple, coses que els talibans fan en nom de la llei islàmica que en realitat contradiuen el que diu la llei islàmica de debò). I llavors ha intentat crear un debat entorn d'algunes coses: el tracte dels talibans envers les dones, la negativa a modernitzar el país...

Jo no podia intervenir en el debat. Simplement, tenia el cor encongit i estava a punt d'arrencar a plorar. És la història més crua que he vist últimament...

Amy i la seva autoestima

2007-11-18T00:35:00.000+01:00

Dove ha fet vídeos tan subtils com aquest

o tan agressius com aquest altre

Tots ells m'encanten.

Control

2007-11-14T21:41:00.000+01:00

Jugo les meves cartes
amb precisió mil·limètrica.
Un segon, una mirada, una paraula
pot canviar el curs de les coses.

Controlo cada acció, domino cada instant.
El mínim error pot acabar en una catàstrofe.

Renovar-se o morir...

2007-11-13T09:45:00.000+01:00

... en aquest cas, "renovar-se o passar de moda".

Ahir, una mare i una filla van saquejar l'H&M de Passeig de Gràcia. L'excusa oficial era que la filla tenia uns pantalons trencats. No ens enganyem; això no era motiu suficient perquè la mare es comprés un jersei i uns pantalons (high sqin, pitillo de cintura alta), i la filla una samarreta, un vestit i uns altres pantalons (sqin, pitillo de cintura baixa). Van tenir l'amabilitat de portar-li un regal al seu pare-marit que les esperava a casa amb el sopar fet (era el mínim que podien fer).

La tarda només va tenir dos punts mig-desagradables:
1. La targeta de crèdit de la mare en qüestió va treure fum (tot i que la seva senyora propietària estava encantada)
2. La mare gasta una talla molt més petita que la filla. Aquí la filla ja no estava tant encantada. Què hi farem...

Col·lisió

2007-11-07T13:18:00.000+01:00

Sembla que el temps s'aturi
si aguanto la respiració.
No hi ha abans ni després,
cada moment ho és tot.

De la lentitud més desesperant,
l'eternitat de cada segon,
al ritme més frenètic,
a mil revolucions.

No parlis, no pensis, actua
controlant cada moviment.
La nit és llarga i nosaltres, joves.
No pot ser pecat si ho disfrutem.

Més enllà de la finestra
comença a fer-se clar.
Et miro, somric molt tranquil·la.
Sé que demà ja no hi seràs.

Dues estrelles xoquen i esclaten

Rufus Wainwright

2007-11-05T10:04:00.000+01:00

Guapo, sexi, carismàtic,
masculí i femení alhora,
barroc però exquisit.

Amb traje de ratlles de colors,
vestit de tirolès,
amb barnús, o transvestit.

Una banda increïble,
arranjaments ultra elaborats,
o tu sol al piano.

Una veu privilegiada,
una oïda privilegiada,
un cap privilegiat.

No sé quina és la fórmula exacta, però ahir vaig sortir de l'Auditori totalment corpresa.

Dream Theater

2007-11-05T09:59:00.000+01:00

Tot i l'excés de xuleria virtuosística
tot i tocar amb absoluta fredor cap al públic,
tot i les animacions de la pantalla, en algun moment grolleres,
tot i la que la tribu urbana metal és com és,
tot i l'excés de testosterona que hi havia en aquell pavelló,
un concert d'aquestes característiques és tota una experiència.
A més són bons, els cabrons.

Ultraman

2007-10-31T00:25:00.000+01:00

Sé que lograré ser invencible
Y haré cosas increibles, seré
Casi casi Ultraman

Compraré clorato de potasa
Superaré las seis octavas, seré
La nueva Yma Sumac

La Casa Azul

Reflexió en veu alta: proposo La Casa Azul com a pròxim representant a Eurovisió. Jo crec que Europa sencera s'agenollaria davant nostre.

Hora de descansar

2007-10-24T22:35:00.000+01:00

Passa la vuitantena, segur. Camina molt a poc a poc, es nota que li costa mantenir l'equilibri. El moviment d'un metro a tota velocitat no hi ajuda gaire, ni tampoc el tremolor constant de les seves mans (pàrquinson, potser?). Camina lentament, agafant-se a cada barra, i veu que tots els seients estan plens.

M'aixeco. La resta del vagó s'han fet tots els despistats. Ell em mira agraït. I em pregunta si he de fer un trajecte gaire llarg, senyoreta, que no voldria que l'hagués de fer tot dreta, senyoreta. No, tranquil, segui.

No dubto que s'ha passat tota la vida treballant pels altres com el que més. No troba que li ha arribat el moment de descansar, que li cedeixin el lloc, de pensar més en vostè mateix?

I nosaltres? Envellirem amb la mateixa educacio i cordialitat? O ens tornarem uns vells agres que tot el dia critiquen? Tindrem aquestes ganes de sentir-nos joves sempres? O farem anar tothom de bòlit entorn nostre? Serem capaços d'envellir i no perdre la dignitat? De conviure amb les nostres arrugues i amb tots els invents moderns que no sabrem fer servir, però no perdre els nervis per això? Tindrem històries per explicar? Tindrem a qui explicar les històries? Estarem orgullosos de la trajectòria de la nostra vida? Hi haurà algú al nostre costat quan morim?

Aquestes i altres coses les penso mentre vaig en transport públic. Tinc por de fer-me gran...

GaFME

2007-10-23T08:54:00.000+01:00

Donem la benvinguda a la Games Association de la Facultat de Matemàtiques i Estadística. Si us agrada jugar, ja sabeu on podeu trobar frikis com vosaltres. Perquè només hi ets benvingut si ets un friki, que ho sàpigues. Jugaran a rol, a jocs d'estratègia, a escacs... bé, a aquestes coses que juguen els frikis.

Molta sort a la GaFME!

Mika

2007-10-19T12:05:00.000+01:00

Camisa blanca,
americana daurada,
llum i color,
una corista divertida,
un baix que fa pampallugues,
una big girl gegant,
una noia a la bateria,
un públic entregat,
tu, entregat al públic,
disfresses d'animals,
serpentines i confetti
i, és clar, unes cançons genials.

Gràcies a tot això, ahir el teu concert va ser d'allò més guai.

Ah, també gràcies a uns teloners a l'altura de les circumstàncies:

Mika, en directe

2007-10-18T16:41:00.000+01:00

Només queden un parell d'hores... em moro de nervis!!!

Estrena

2007-10-16T22:40:00.000+01:00

Està clar que has nascut predestinat a ser una superestrella. I ara, a més, estrenes blog!

MOLTA SORT