L'urinal

Rosa Luxemburg - Mola fumar de nit

2009-04-26T13:57:00.009+02:00

M'ha semblat un clip de puta mare.

Gaudiu-ne.

Fins uri,

Ara

17-18-19 d'abril: mobilitzacions a Barcelona per la llengua catalana

2009-04-17T16:13:00.002+02:00

Llegiu-ho tot al respecte, aquí.

Fins uri,
Ara

Què fa la policia........?????????

2009-04-08T23:41:00.005+02:00

Ja és hora de posar data de caducitat al braç armat del poder!

La notícia l'he llegida a Vilaweb, encapçalada per aquest titular:

Reclamen una investigació per l'home mort durant les protestes del G-20 a Londres

Un vídeo de The Guardian mostra com fou empès a terra per un policia abans de patir un atac de cor · El Partit Liberal acusa la policia

Aquí en teniu el vídeo i l'enllaç a la notícia del diari The Guardian:

Fins uri,
Ara

Custo Barcelona menysprea el català [feu-ho córrer]

2009-04-07T20:26:00.011+02:00

Avui m'ha arribat això.

Com sempre, caldria confirmar-ho, saber que no ha estat ningú que ho hagi fet expressament, etc.

Però per si de cas, que ja estem en desaventatge.

I si no és cert, m'agradarà veure el senyor Custo que surti a defensar el català, que potser ens farà servei i tot.

Fes-ho córrer!
El català a Custo Barcelona

El passat 15 de novembre, a dos quarts de vuit del vespre, acompanyada de dues amigues, la senyora Montserrat Margarit va entrar a la botiga que Custo Barcelona té a la plaça del Pi, número 2, de Barcelona, per comprar-hi dues samarretes. Custo Barcelona, com sabem, és una empresa especialitzada en samarretes estampades molt atractives i singulars que han expandit el nom dels seus creadors, els germans Dalmau, a països com Espanya, França, Itàlia o Estats Units. Fins aquí, res a dir. L'enginy té èxit i ells, sense saber res del món de la moda -així ho diuen-, l'han aconseguit. El problema és que consideren que aquest èxit no sols els dóna dret a incomplir i menysprear la Llei de Política Lingüística de la Generalitat, sinó que també es dediquen a humiliar els clients que parlen en català, bo i exigint-los que ho facin en castellà. Quan la senyora Margarit, després de mirar diverses samarretes, va agafar-ne dues i les va dur al taulell perquè les emboliquessin es va produir una situació insòlita a qualsevol país del món:

-Com que aquestes samarretes són per regalar per Nadal, si no anessin bé m'acceptaran que les canviï?
- Si habla así no la entiendo -va respondre l'encarregat.
- I no hi ha cap dependenta que m'entengui?
- Aquí no hay nadie que hable así.

Tot sentint-se impotent i humiliada davant de tothom, la senyora Margarit va contestar:
- Doncs no vull les samarretes, ja us les podeu quedar!
I mentre sortia, quan va veure que l'encarregat la mirava desafiant i burleta, va dir:
- Això no quedarà així!

Efectivament, la senyora Margarit s'ha posat en contacte amb l'Oficina de Garanties Lingüístiques de la Generalitat i ha denunciat Custo Barcelona pel tracte vexatori que va rebre i per incompliment de l'article 32 de la Llei de Política Lingüística, que en el seu punt número 1 diu el següent: "Les empreses i els establiments dedicats a la venda de productes o a la prestació de serveis que desenvolupen llur activitat a Catalunya han d'estar en condicions de poder atendre els consumidors quan s'expressin en qualsevol de les llengües oficials a Catalunya". Doncs bé, tots els catalans que es trobin en situacions similars haurien de fer com la senyora Margarit. Una altra cosa és la consideració que tot plegat mereix, ja que es fa palesa la més absoluta indefensió dels catalanoparlants en aquesta mena de situacions. Situacions que es compten per milers al llarg de l'any i que molt poca gent denuncia, perquè són majoria les persones que accepten ser vexades pel sol fet de ser catalanes.
Amb les agressions als catalanoparlants passa exactament el mateix que amb la violència de gènere. Les denúncies per agressió són només una petitíssima part dels milers que es produeixen al llarg de l'any. És a dir, que les xifres oficials emmascaren una realitat que ens diu que les agressions físiques o psicològiques a dones o les vexacions a catalanoparlants són un fet quotidià a Catalunya que no es denuncia a causa de la baixa autoestima de les víctimes. Hi ha, tanmateix, un altre factor que encara agreuja més la humiliació pública del catalanoparlant -equivalent a una discriminació de caràcter racial-, i és la solitud amb què es veu obligat a afrontar les humiliacions que pateix. Cap client de la botiga, que era plena de gent, no va obrir la boca per defensar la senyora Margarit. Tothom callat, talment com si un esclau negre hagués gosat rebel·lar-se contra el bwana de torn i els altres esclaus el reprovessin amb la mirada. Al centre de Barcelona, Custo Barcelona infringeix la llei i escup sobre Catalunya i la seva llengua. Estaria bé que els catalans ens n'adonéssim que cada vegada que comprem un producte de Custo Barcelona estem fent el mateix: escopir sobre Catalunya i sobre la llengua catalana.

UNA LLENGUA DEIXA D'EXISTIR QUAN DEIXA D'UTILITZAR-SE!

Concentració Divendres 9 [ PEL DAVID DE VILAFRANCA ]

2009-01-09T00:29:00.005+01:00

+ info a: davidvilafranca.blogspot.com

Fins uri,
Ara

Enganxat el cotxe del Google Street-View...

2009-01-07T15:41:00.009+01:00

...enganxat per sí mateix!!!

Això és al barri de Gràcia de Barcelona. Passejant-hi virtualment em vaig anar parant en alguns miralls de cantonades i en aquest vaig enganxar el culpable de tot això!

Vegeu-ho dins el google maps aquí.

He buscat imatges i o articles relacionats i n'he trobat una pila. De totes les imatges em quedo amb aquesta, que no té preu, d'algú que es va trobar de cara amb el cotxe en qüestió...

Vegeu-lo bé aquí. Si seguiu el mapa en el sentit que duen els vehicles en aquest carrer, tornareu a vore el motorista girant-se un cop més a la càmera ;-)

Un altre cas fantàstic és d'una penya d'Alaska que es veu que ha sabotejat la càmera fotent-li una bossa de plàstic al damunt!!!

La info, aquí.

D'altres enllaços:

* Karles Montalt
* Daniel Garcia Peris
* Blog d'iCATfm
* Gizmodo
* Marc Pous
* Citilab
* Directe
* Mai9
* Rafa Martín
* L’home dibuixat

Banda sonora:

"Rearviewmirror", de Pearl Jam

Fins uri,
Ara

ATUREM L'EMPRESONAMENT DEL DAVID DE VILAFRANCA

2009-01-07T15:07:00.006+01:00

Manifest de suport al David de Vilafranca

A quarts de tres de la matinada del 6 de gener es va detenir el David de l'Associació Cultural La Fornal de Vilafranca del Penedès en un desplegament policial desproporcionat quan sortia del seu lloc de treball. Un gran nombre de Mossos d'Esquadra l'esperaven fora de La Fornal per detenir-lo, sense informar sobre el motiu de l’arrest, i per traslladar-lo a la comissaria de Vilafranca, on li van negar l'assistència d’un advocat. Allà passà la nit, fins que el van traslladar als jutjats de guàrdia de la vila on finalment, després de gairebé deu hores de desinformació, va ser comunicat del motiu de la detenció i de l'empresonament immediat.

La detenció i l'execució d'ingrés a presó es basa en una ordre de recerca i captura dictada el mes de maig del 2008, la qual no havia estat notificada, per una sentència condemnatòria relativa a la manifestació antifeixista del 12 d’octubre de 1998.

Malgrat que la seva pròpia legislació estableix que no es pot ingressar a presó amb una pena inferior a dos anys, han rescatat uns antecedents, ja cancel·lats, per insubmissió per tal de poder segrestar el David de La Fornal.

Persecució política contra més de deu anys de lluita

Han passat deu anys des d'aquells fets del 12 d'octubre del 98. Deu anys en els quals en David ha seguit treballant en diferents àmbits polítics i socials de Vilafranca, on la seva militància és àmpliament coneguda per ser una de les persones que regenta la seu social de l'Associació Cultural La Fornal. La seva activa militància es remunta a abans, a la lluita contra el Servicio Militar Obligatorio, en què participà prenent compromís en l'opció per la insubmissió, fet pel qual va ser condemnat.

Són aquests anys de lluita i compromís els que han situat en David en la lògica de la persecució política i els que expliquen la llista d’aberracions que ara ha d’afrontar:

- Considerar com antecedents penals la seva condemna per insubmissió. Un delicte que quedà abolit del Codi Penal en fer-se efectiva la victòria d’aquelles persones que, com en David, s’exposaren a la presó pels seus ideals.

- Voler empresonar-lo pels fets del 12 d’octubre del 98. Fets ja jutjats, que suposaren una condemna inferior a 2 anys i, per tant, incompatibles amb la privació de llibertat. Fets superats ja fa deu anys, i superats també per la continuada denúncia del feixisme. Gràcies a la lluita d’aquell llunyà 12 d’octubre del 98 i dels anys posteriors, els feixistes han estat arraconats a dalt de Montjuïc, victòria parcial dels qui, com en David, segueixen exigint la fi de la complicitat amb el feixisme i la impunitat de què gaudeixen.

- Enviar-lo a la presó per la poc creïble incapacitat policial de localitzar-lo. I és que després de diversos mesos d’estar oficialment en recerca i captura, ningú no ha notificat a en David aquesta situació, tot i ser cada dia darrera la barra de La Fornal i estar, com un independentista més, contínuament al carrer en mobilitzacions de tot tipus.

Les al·legacions presentades in extremis pels advocats han permès a en David un termini de 10 dies per a ingressar voluntàriament a la presó, termini que expira el dia 16 de gener.

Avui, deu anys més tard d’aquells fets del 12 d’octubre del 98, i a menys de dos anys de la prescripció del delicte, en David ha estat detingut, a quarts de tres de la matinada de la nit de Reis, a la sortida de l’Associació Cultural La Fornal.

Avui, conscients que el que viu en David només es pot entendre per la dinàmica de persecució política, conscients que el que es pretén és castigar una persona exemplar en la seva dedicació als altres i a multitud de lluites polítiques i socials, els col·lectius i persones sotasignants exigim que s’aturi el seu procés d’empresonament.

Actualització [7/1/2009, 17:16h]:
ELS JUTJATS DE BARCELONA FAN PREVALDRE EL SEU CRITERI I CONSIDEREN QUE EN DAVID ESTÀ EN CERCA I CAPTURA. AIXÒ VOL DIR QUE SI ES DETINGUT POT SER INGRESSAT DE MANERA IMMEDIATA A LA PRESÓ!

ES MANTENEN TOTES LES ACCIONS I MOBILITZACIONS CONVOCADES!

Enviar adhesions a:
suportdavid@gmail.com

davidvilafranca.blogspot.com

Grup de suport al David al Facebook

Fins uri,
Ara

Bona nou a tothom!

2009-01-01T21:43:00.001+01:00

Fins uri,
Ara

Boicot a Israel, i al govern de Catalunya

2008-12-30T10:53:00.007+01:00

Llegiu sobre el tema...

* Per què el BOICOT a ISR AEL?
* Carod-Rovira i Israel (per David Bondia)
* ERC i els palestins (per Salah Jamal)
* Sodepau
* Plataforma Aturem la guerra
* Vilaweb

...feu un cop d'ull a aquesta llista d'empreses/marques que donen suport a Israel...

(cliqueu-hi damunt per veure-la bé)

...i trieu la imatge que més us agradi i pengeu-la del vostre blog...

Fins uri,
Ara

Google: el traductor, també en català

2008-09-27T13:22:00.005+02:00

Ho he llegit a Vilaweb, i en teniu més referències aquí i aquí.

La millora té dues vessants:

a) l'eina de traducció de textos de google

b) un afegitó (el podeu veure aquí mateix a l'Urinal, al costat dret) que podeu col·locar als vostres blogs i webs per tal de traduir-l@s a d'altres llengües.

Sembla però que encara és lluny de ser útil com caldria.

La gent s'ha anat trobant amb sorpreses com aquestes:

* Del mot "Occitània", en anglès s'obté "Condolezza Rice"

* Tota web que vulgueu traduir a una altra llengua, si al text hi ha el mot "català" referit (com a mínim) a la llengua, la traducció el substitueix pel mot "espanyol" en la llengua de destí.

Pel que he llegit sembla que les traduccions es fan per mostreig progressiu i trigarem a tenir-les en condicions.

Però tenim disponible la possibilitat de suggerir la traducció correcta, tant per al traductor de textos (sota la traducció apareix el missatge "Suggest a better translation") com per al de pàgines senceres (passeu el ratolí damunt el text traduït erròniament, apareix un globus de text on, a sota, hi ha el mateix missatge).

Una nova eina, i més reconeixement per al català.

Que no s'aturi.

Fins uri,
Ara

Pell de gallina (IV)

2008-08-26T11:08:00.017+02:00

Us proposo l'escolta de la cançó Far from home del mestre Young, interpretada magistralment per la banda que l'acompanya.

Avui l'he escoltada a la ràdio i ha estat com una alenada d'aire fresc enmig les moltes mediocritats que l'han precedida. Menció especial pel bateria, que duu la cançó flotant i en suspensió per damunt dels camps de blat de Tennessee.

La cançó pertany al disc Prairie wind (2005) i, curiosament, el concert en DVD que correspon a la seva presentació en directe (Neil Young: Heart of Gold) no em va convèncer quan la vaig veure (em va semblar difícil d'entendre des d'aquí, el vaig veure molt de l'Amèrica profunda a què feia referència tot el concepte del concert, el lloc on s'ubicava -el Ryman Auditorium de Nasville-, etc.), però ara em procuraré l'esmentat disc i li faré l'escoltada que es mereix en Neil.

Fins uri,
Ara

Pell de gallina (III)

2008-08-09T11:22:00.007+02:00

La notícia diu així:
"Sam Carter from Stoke in Staffordshire UK lost consciousness after contracting severe anaemia but was brought back to life when "(I Can't Get No) Satisfaction" by the Rolling Stones was blared into his ears. He woke from his coma after his wife Eva, 65, took the doctor's advice and played him his favourite tunes through a set of earphones."

[ "En Sam Carter de Stoke (Staffordshire, Anglaterra) va perdre el coneixement en contraure una anèmia severa, però tornà a la vida quan li van engegar "(I Can't Get No) Satisfaction" dels Rolling Stones a les oïdes. Es despertà del coma després que l'Eva, la seva dona de 65 anys, seguís el consell del metge i li posés la seva cançó preferida a través d'uns auriculars." ]

Fonts:
* IORR (The Rolling Stones Fan Club Of Europe)
* Telegraph

A mi, que també sóc músic, se m'ha posat la pell de gallina en llegir això. És el més bonic que li pot passar a un artista. Que l'art propi, la teva creació, serveixi per donar vida.

Us deixo el Satisfaction, però en la versió de l'Otis Redding, la que un dia el mateix Mick Jagger va assegurar que per ell era la millor interpretació que s'havia fet de la seva cançó. Fins i tot millor que la versió que n'havien fet els propis Stones.

Llarga vida a en Sam Carter, i al roquenrol.

Fins uri,
Ara

Wonderland

2008-07-29T00:13:00.019+02:00

Fa un parell de dies vaig veure la pel·lícula Wonderland, de Michael Winterbottom.

És una pel·lícula que entrecreua les complicades i poc reeixides vides de tres germanes, probablement emmirallades amb la dels seus pares (d'un quart fill ningú en sap res des que va marxar pel fet de no poder aguantar la dura convivència amb sa mare).

Tot plegat està contex-tualitzat en el difícil dia a dia en una ciutat com Londres (l'objectiu essencial d'aquest post).

La visió que en dóna Winterbottom és prou trista i eixuta que fa pensar que algú va decidir algun dia fer reals les ciutats impossibles de Blade Runner i la Gotham City de l'univers de Batman. La ciutat és fosca, lúgubre i complica l'existència (l'aire, l'espai, l'oxigen, els sentits) als qui s'hi belluguen.

Després de "patir" les angoixes dels protagonistes de la pel·lícula, les imatges finals, a mode de resum/conclusió, són prou descriptives de l'ànim que vol transmetre el director: en la nit, alts edificis, llums blavoses, fredes, s'intercalen amb d'altres d'un taronja de rovell (no de l'ou, sinó de l'òxid) que amb prou feines il·luminen res: tot són taques que, brillant, camuflen humitats, pudors, sorolls, buidors, tristors, angúnies, angoixes...

El concepte queda enllaçat amb la filla que neix d'una de les germanes, filla d'un pare confós que fuig d'una realitat que l'aclapara i l'ofega, a qui ell mateix proposa posar-li el nom d'Alícia, com Alícia al país de les meravelles. És l'ironia que sobrevola la ciutat de Londres: un petit infern creat per l'home, més malson que meravella.

Aquest n'és el trailer:

Com a banda sonora us deixo un tema que hi ve com anell al dit: Gone, de Pearl Jam. Una sensible composició d'Eddie Vedder (a qui els seus companys de grup van animar i empènyer per tal que la fes pública) en què el protagonista decideix marxar de la ciutat on viu perquè:

"(...) les llums d'aquesta ciutat
han perdut tot sentiment / només embelleixen quan me n'allunyo
les deixaré enrere
perquè aquest cop
me'n vaig (...)"

Altres pel·lícules que us puc recomanar de Winterbottom:

* Codi 46 (2003) ==> futurisme romàntic
* 9 songs (2004 ==> sexe, drogues i roquenrol

I pot ser més que interessant de visionar la també seva The road to Guantànamo (si l'heu vista, feu-me'n cinc cèntims).

Trobareu més informació de Winterbottom i les seves pel·lícules a la Internet Movie Database (www.imdb.com)

Fins uri,
Ara

Pell de gallina (II)

2008-07-26T17:59:00.011+02:00

Ja fa temps que l'Eddie Vedder m'emociona quan canta.

Aquí us en deixo l'enèsima mostra. Aquest cop, interpretant des del fons de no sé on aquesta preciosa tonada de Bob Marley, "Redemption Song":

"Emancipeu-vos vosaltres mateixos de l'esclavatge mental.

Ningú més que nosaltres mateixos pot alliberar les nostres ments"

L'Eddie la va cantar tot sol al concert que va oferir Pearl Jam a l'Adam's Fieldhouse de Missoula, Montana, el 8 de febrer de 1995.

Fins uri,
Ara

Si te descuidas, te la inco

2008-07-24T20:45:00.006+02:00

Doncs, més o menys, no?

Ja fa dies que me'n vaig assabentar i que tinc per ací penjades algunes banderoles al respecte d'aquest boicot organitzat contra Tele5 pel fet d'haver subscrit el Manifiesto por la lengua común (i ja fa dies també que aquesta cadena no es troba a través del teclat del comandament a distància de la tele de casa).

Però avui, via Facebook, m'ha arribat una altra campanya interessant per manifestar el nostre rebuig, aquest cop promoguda per La Plataforma per la Llengua.

I és que, com canta en Sílvio "nos vienen a convidar a tanta mierda"...

Aquí us ho deixo (tingueu en compte que no només se us emplaça a fer un sol enviament sinó TRES. Cada cop que llanceu un formulari, us n'apareixerà el següent):

La Plataforma per la Llengua promou una campanya contra T5

La Plataforma per la Llengua inicia aquest dijous una campanya contra Tele-5 per protestar per l'adhesió de la cadena al Manifiesto por la lengua común. L'entitat proposa un enviament massiu de cartes de queixa al conseller delegat de l'emissora, Paolo Vasile, als anunciants de la cadena i al ministre d'Indústria, Miguel Sebastián, al qual reclamen, com a regulador de l'espai radioelèctric, que passi comptes amb Tele-5.

http://plataforma-llengua.cat/telecinco/

Amb menys de cinc minutets ho tindreu enllestit, així que no us faci mandraaaaaaaaa!!

Fins uri,
Ara

Kitsch 10

2008-07-22T12:09:00.022+02:00

Grans lletres, gran producció, grans cançons.

Foscor, mort, angoixa, tristor, enyorança, desencís, desesperança... alguns dels termes que descriuen l'univers propi dels Kitsch que queda palès en aquest engrescador Kitsh 10.

Una mostra de les suggerents lletres que hi podreu trobar:

"El plaer de mentir,
és l'orgull dels miserables" (Imitació)

"Mentides,
tot són mentides" (Mentides)

"Joves consentits,
esclafables amb un dit,
a les barbes del dimoni
llepen fils que no han cosit" (Hereus)

"Ni tan sols queden museus on
vulguin dissecar-nos,
ni tan sols queden cançons
excitants per masturbar-nos,
ni tan sols ens queda enlloc un racó
per amagar-nos.

Deixeu-nos morir en pau" (Testament)

I dic engrescador perquè, com em va passar en escoltar el disc dels Eina (abans anomenats Inadaptats -vegeu-ne els meus posts al respecte aquí, i aquí), és un disc que (irònicament, per la temàtica de la mort i el decés, tan present en tot el treball, començant per la portada) mostra i desprèn una vitalitat enorme, que fa pensar que estem en un gran moment de la música feta a casa nostra, que hem après molt en quant a la producció de discos, en acabar bé un treball que tingui una bona base inicial, bones cançons, que puguin acabar gaudint dels acabats que es mereixen.

(portada del Kitsch 10)

Tot i haver-ne escoltat esporàdicament alguna cançó abans, ahir vaig escoltar el disc sencer per primer cop, i em va semblar que gaudeix d'una força envejable. D'una solidesa, d'un "wall of sound" per tenir en consideració i com a referència a partir d'ara.

I especialment per a mi, que mai abans havia escoltat un disc sencer de Kitsch (aquest Kitsch 10 ha estat cortesia d'en Joan Vilar i d'en Jordi "Big-Ben Love"!). Però que avui m'he trobat amb una dosi d'aquelles de "no vols caldo, tres tasses!!", gràcies al Capità Robur de l'Albatros, que m'ha fet arribar els Kitsch, Kitsch II i Kitsch III (Directe). Així que ja tinc feina!

De moment, després d'aquesta primera escolta, em quedo especialment amb el tema Dominis:

Us deixo també un reportatge de Vilaweb al respecte de l'edició del Kitsch 10:

Si hi ha res més que em sembli interessant de comentar al respecte del Kitsch 10, ho afegiré per ací com a comentari.

Salut i llarga vida als nous Kitsch!

+info a:
kitsch web
kitsch myspace

Fins uri,
Ara

Els 4 Fanfàstic

2008-07-13T13:27:00.015+02:00

.(cliqueu la imatge per fer-la gran, mireu-los les cares i descobriu perquè els he canviat el nom a aquests súper herois...)

Marvel Zombies

Si per a tu, oh lector, els còmic-books són una animalada, pensa que encara es pot anar més lluny!

Jo vaig tenir la meva bona època com a lector de còmics de súper herois i en tinc un record entranyable que, de fet, m'ha fet no perdre-hi el contacte mai del tot.

I ara fa poquet em vaig trobar, per casualitat, amb unes imatges xocants dels súper herois que coneixia, totalment transformats i amb les cares i els cossos tot desfigurats !!! Però què... oh, són zombies... són els Marvel Zombies!

Doncs sí, una nova i fantàstica animalada de la gent de la marvel que ens porta tot un món nou on la lluita no és ja entre herois i "villans", sino entre herois o humans no infectats contra els que sí que ho estan, que resulten ser els grans i reverenciats herois, abans salvadors de la humanitat i ara la principal i potencial causa del seu extermini. Tot plegat ve de móns paral·lels i tal, però això ja ho descobrireu si us ho llegiu...

En tot cas, i d'entrada, les imatges són espectaculars i suggerents (com podeu veure en les que us deixo per aquí penjades).

I d'altra banda, la lectura que he fet de la primera aparició dels Marvel Zombies [a Ultimate Fantastic Four #21-23 (2005), editat en castellà per Panini Comics] ha estat molt distreta i m'ha enganxat ben bé.

En podeu aprendre més a la Viquipèdia o a la pàgina oficial de la Marvel.

Per acabar, us deixo un parell d'imatges d'estatuetes d'alguns dels personatges de la sèrie...

... i un vídeo (amb un treball de maquillatge espectacular) que diu ser el trailer d'una pel·lícula (que no sé si deu existir realment) que han fet uns fans de la sèrie:

Fins uri,
Ara

Eina, "L'art de la guerra" (II)

2008-07-11T09:13:00.003+02:00

Com vaig prometre al primer post sobre els Eina i el seu primer disc, aquí teniu el seu primer vídeo-clip. De la cançó no en sé el nom perquè no he pogut adquirir encara el disc original i al lloc on es troba originalment aquest vídeo tampoc no hi és (ja actualitzaré aquest post quan me n'assabenti).

En tot cas, un 10 per als realitzadors del clip, que han aconseguit mantenir (i fer ressaltar encara més) l'esperit de tot el disc en general i de la cançó en concret.

EINA - videoclip

Fins uri,
Ara

Barça: diumenge, amb Laporta

2008-07-04T15:07:00.019+02:00

Tristament no sóc soci del Barça.

Però si ho fos, votaria per tal que la junta que ha dut l'entitat al lloc social que li correspon, que li ha retornat el lligam amb la cultura que li és pròpia, i que li ha impregnat la identitat del lloc on s'ubica, pugui finalitzar com li pertoca, i com s'ha guanyat a pols, el seu mandat.

Perquè, sobretot, si perd en Laporta, hi perderem molt més que no pas hi guanyarem. I potser tornarem a una foscor reconeixible només en èpoques passades de trist record...

En Vicent Partal ho explica magníficament al darrer mail obert que ha escrit a Vilaweb.

Es pot dir més alt, però no més clar.

Visca el Barça, i visca Catalunya.

Fins uri,
Ara

Edit (4/7/2008, 22:55h): No m'he pogut estar d'afegir aquest vídeo del "final de campanya", si es pot dir així, de Jan Laporta. Gent d'aquella que és un gust d'escoltar es desfan en elogis cap a ell. Però aquests elogis no són vans, són argumentats, i amb tot el fonament. I amb tota l'emoció. A partir del minut 4:45 és ell, Laporta, qui parla. I també és un gust d'escoltar-lo. I també amb tota l'emoció. [aquí, el podeu veure en millor qualitat d'imatge]

Conte (I)

2008-07-02T13:18:00.008+02:00

Segurament això tindrà l'aparença d'una extensió del procés promocional del nou llibre d'Albert Sánchez Pinol però, senzillament, m'ha vingut molt de gust de fer aquest post.

Sobretot perquè la intensitat i dinàmica del conte d'aquest llibre que és disponible a internet, et porta a un d'aquells moments en què t'adones de com en pot ser de bonic llegir quan, en només 5 minuts (si hi arriba), t'apassiones com jo ho vaig fer en devorar la màgia de les mil paraules que conté.

Aquí teniu el conte: "Ja no puc més" (és un pdf).

I és que fa trempera i il.lusió. Vaig llegir La pell freda amb una certa amargor per l'angúnia que em va despertar l'escenari, els personatges i l'ambient que respirava però, jo que sóc lent llegint, me'l vaig pulir en 3 o 4 dies. Hi vaig quedar ben enganxat com feia temps no m'hi quedava amb cap llibre.

Fa trempera per com escriu l'Albert, i fa il.lusió pel fet de ser un escriptor català "inamagable" (vaja, que ja li poden dir "escritor espanol" al país del costat que, amb aquest, no cola, i ens en fa més orgullosos de sentir-lo com a nostre).

Tinc pendent de llegir Pandora al Congo, i en tinc moltes ganes, però qui sap si acabaré llegint abans aquests nous Tretze Tristos Tràngols, que és el títol de la nova obra d'aquest excepcional i internacionalment reconegut escriptor català.

Perquè si tots els contes són com el de l'esquimal, no durarà ni 24 hores a les meves mans!

Recordaré, per acabar, unes paraules del moderador d'una xerrada que va fer en Sánchez Pinol a Vic farà un o dos anys, en què va esmentar una entrevista que li feren a l'Albert en un diari, on li demanaven si li semblava que a la literatura catalana li faltava alguna cosa. La seva resposta fou contundent i expressiva: "A la literatura catalana no li falta res, li sobra l'espanyola".

(no n'he pogut trobar, però, cap referència explícita a internet; si algú en coneix cap, li agraïré me la faci arribar).

Fins uri,
Ara

Poesia ( I )

2008-06-26T13:29:00.006+02:00

Romanç de la negra i el mariner

Òmpliguen les veles
xaloc o llevant,
i l'amor ens guie
al lloc desitjat.
Anem a ta casa,
que estic tot encés,
i que ens isquen ales
que ja no puc més.

(extret de l'obra Crim de Germania de Josep Lozano)

Banda sonora:

He trobat aquest exultant, encès i impacient crit de passió al darrer missatge del butlletí diari "Rodamots", amb motiu del comentari del mot "xaloc".

L'edició original del llibre fou de l'editorial Tres i Quatre, València, 1980, i la darrera és d'Edicions Brumera, Alzira, 2006).

Altres enllaços relacionats d'interès:

* Viquipèdia
* Vilaweb
* Anna Notícies
* Enric Morera

Fins uri,
Ara

Improck Shock [ Art ] ( I )

2008-06-24T13:27:00.014+02:00

Estrufa !!!

Banda sonora: "Devil's child" (fill del dimoni), de Judas Priest

Fins uri,
Ara

Eina, "L'art de la guerra" (I)

2008-06-22T11:18:00.017+02:00

Brutal. Un adjectiu que no està gens malament per descriure el nou treball de reconversió dels Inadaptats, ara sota el nom d'Eina.

Rock combatiu sense fisures (malgrat algun purista potser trobarà que s'emboliquen amb estils que no els pertoquen... quià!), explorant nous i suggerents horitzons, i mantenint tota la força que els ha identificat fins ara.

Una mena de disc conceptual basat en el tractat de Sun Tzu que duu el mateix nom, "L'art de la guerra". Ells n'han fan una interpretació per tal que serveixi d'eina per la lluita (sense que s'hagi d'interpretar com una invitació a la lluita armada i a la violència en concret). De fet, com diu la "viquipèndia" sobre l'escrit original, "la major part no referent directament a tàctiques militars".

Musicalment és un disc d'aquells que m'agrada definir com una "òstia", que et deixen flipant davant l'equip d'àudio. I al cap i a la fi, et quedes pillat dient "òstia, que potent!".

Les guitarres poderoses es combinen amb les bases pregravades més modernes amb uns ritmes i uns aires que et fan sempre anar endavant, amb velocitat... sempre endavant. I les veus són un altre gran "què" del disc: energia desbocada del seu cantant cridant amb força contagiosa, que també és viva als cors de molts dels temes ("apocalipsi, apocalipsi, s'apropa, s'apropa, l'apocalipsi!!!"; què, convida eh!!).

Aquí us en deixo una mostra:

+ info:

* Eina (myspace, web)
* Sun Tzu (en català, en anglès)

Fins uri,
Ara

P.S. Per cert, estan ultimant un vídeo-clip que també és BRUTAL! Quan estigui a l'abast també l'enllaçaré des de l'urinal.

El preu de la gasolina (feu-ho córrer, i espavilem)

2008-06-17T14:12:00.016+02:00

Això m'ha arribat via correu electrònic.

Si hi esteu d'acord, feu-ho córrer. Si no hi esteu d'acord, expliqueu-m'ho si us plau, perquè per ara no ho puc concebre.

Fins i tot els negats en matemàtiques podran entendre aquesta explicació:

Any	2000	2008
1 $ =	1,20 €	0,64 €
Preu del barril de petroli en dòlars	60 $	110 $
Preu del barril de petroli en euros	72,00 €	70,40 €
Preu del litre de gasolina al sortidor	0,82 €	1,28 €

QUE CADASCÚ EN TREGUI LES CONCLUSIONS ADIENTS!

Com pot ser que si en vuit anys el preu del barril de petroli en euros ha baixat gairebé un 3 %, el preu de la benzina al sortidor hagi pujat més d'un 56 %?

No em crec ni més llest ni més tonto que qualsevol altre, i si algun expert economista m'ho explica amb arguments ben fonamentats segurament ho entendré. Però mentrestant no puc deixar de pensar que ens estan prenent el pèl (i els diners).

I a sobre ens pinten els transportistes com als dolents perquè es decideixen a fer una vaga que només pot beneficiar-nos a tots a la llarga. Passa-ho!

Potser algú podrà contrastar degudament aquesta informació, però la situació pot arribar a ser tan crítica en poc temps que com no ens movem tots al respecte, la presa de pèl serà tant espectacular com un atracament amb totes les de la llei (mai millor dit, oi?).

Per a mi, un cop més, es tracta d'un motiu més per deixar de votar cap partit polític que segueixi el joc al sistema existent. Les coses han de canviar, i molt, i només canviaran si fem anar de corcoll els que dominen el "cotarro". Boicot electoral!!!

Fins uri,
Ara

Boicot a Air Berlin: no cal emprendre el vol amb qualsevol

2008-06-07T10:53:00.022+02:00

Tot va començar aquí (document del qual n'hi ha una traducció, potser incompleta, aquí).

Alguns articles al respecte:

1) Racó Català
2) Racó Català
3) VilaWeb
4) A Catalan in Edinburgh

(el perla que ho va escriure, Joachim Hunold)

Ja ho sabeu, preneu aire, però el d'Air Berlin... tampoc cal, no?

Fins uri,
Ara