tag:blogger.com,1999:blog-6528117.post-1169982014247326742007-01-28T11:44:00.000+01:002007-01-28T12:00:14.273+01:00<a href="<$BlogItemPermalinkURL$>" title="permanent link"></a><br /><br />Des de que treballo regularment els diumenges tenen un gust diferent. Esmorzar una xocolata calenteta amb melindros o baixar al forn a comprar uns croisants de xocolata, o agafar pa, sucar-hi tomàquet, fer una truieta francesa i menjar-se un bon entrepa. I després passejar al sol d'hivern i seure a una terrassa a prendre el vermout amb olivetes, o una clara amb unes braves. <br /><br />I segueixo així em posaran una denúncia els de Salut, els de "Eres lo que comes" i la lliga anticolesterol. Ais quin món! Es fan croades contra les noves plagues (el tabac, els greixos, el sexe no segur... sembla que el sexe en parella estable segueix sent saludable). <br /><br />La visió agradable d´un bon menjar en societat te la degraden amb una dona amb una càmara oculta a la nevera bevent cola a morro, menjant fuet directament a mossegades, i xarrupant un iogurt per la base que es menja després de trencar una cantonada d´una mossegada. Només li faltava fer un gran rot.<br /><br />Ais, és cert que si els meus diumenges ara agafen aquest gust, la resta de dies hauran d´agafar un color verd, no verd d' esperança ni verd d´ecològic,VERD de règim. Ja no és qüestió de voler lluir físic, és qüestió d'economia. Al sindicalista amb panxeta poden fer-li gràcia les meves noves corbes, però els hi faran gràcia als meus pantalons? I als meus tops? Tot és qüestió d´economia, si engreixo haig de renovar armari, i ara mateix no puc ni vull.Ninotchkahttp://www.blogger.com/profile/16472654600955297403noreply@blogger.com