tag:blogger.com,1999:blog-6528117.post-1159640701044986272006-09-30T20:18:00.000+02:002006-09-30T20:25:01.116+02:00<a href="<$BlogItemPermalinkURL$>" title="permanent link"></a><br /><br />Tarda ensopida,mirar Titanic per la tele, acabar plorant com una bleda i els ulls ben vermells. Ja és fosc. La tardor va avançant, i en Conrat sembla estar simpàtic de nou, però jo no aguanto aquesta variabilitat. Tot i això, segueixo a casa seva com si res, he acceptat les arrecades que m´ha regalat, dormo de nou al seu costat i... no sé fins quan.<br /><br />M'agradaria sortir amb alguna altra gent, tenir més vida social, però em fan por les seves reaccions. M´agradaria que tot tornés a ser com abans, però sembla que enlloc de tornar-hi, cada vegada les coses es posen pitjor.<br /><br />I segueixo aquí com una covard. Sola no sóc capaç de res. <br /><br />Suposo que sortirem a sopar. Això espero, perquè sino penso marxar sola. I tant. Jo no em quedo a casa. Em posaré ben guapa, i la nit és jove, jo també, i en Conrat no jeje.<br /><br />Ara està a la banyera. A veure de quina manera surt.<br /><br />Vaig a fer trucadetes de mentres. Almenys no perdré la meva vida social telefònicaNinotchkahttp://www.blogger.com/profile/16472654600955297403noreply@blogger.com