tag:blogger.com,1999:blog-6326256302760691519.post-61548951730987634092008-04-12T11:57:00.004+02:002008-04-14T19:47:22.102+02:00Divendres, com a regal d'aniversari a una de les meves millors amigues, i aprofitant que dilluns és 14 d'abril, vaig anar a veure al Tetre Tívoli de Barcelona <a href="http://www.grupbalana.com/obras/obrindex.asp?obrid=20080228110909&amp;rec=1">Ay, Carmela</a>, amb Verónica Forqué i Santiago Ramos. Recomano anar-la a veure. Tot i que no entraré en qüestions teatrals, ja que no sóc crític, l'espectacle com a tal, la seva posada en escena i l'obra en qüestió, val la pena anar-lo a veure. Del que sí parlaré, però, és del missatge de l'obra. Carmela s'apareix a la primera escena com a fantasma al seu company, després d'haver estat afusellada uns dies abans per l'exèrcit franquista amb la seva entrada a Belchite, i, amb diferents flash-backs, explica la trama de com i per què la van afusellar. Amb les escenes que apareix com a fantasma, Carmela es va transformant de fantasma individual cap a memòria histórica col·lectiva, de tots els morts de la guerra civil. En vigília del 77è aniversari de la Proclamació de la II República Espanyola, una bona obra per anar a veure i, sobretot, reflexionar sobre la nostra història.<br /><br /><object width="425" height="355"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/OFZLwsA-Si8&amp;hl=en"></param><param name="wmode" value="transparent"></param><embed src="http://www.youtube.com/v/OFZLwsA-Si8&amp;hl=en" type="application/x-shockwave-flash" wmode="transparent" width="425" height="355"></embed></object>Alberto Bondesio Martínezhttp://www.blogger.com/profile/02985686878101973556noreply@blogger.com