Reus és Roig

El Primer de Maig: on està l'ètica periodística?

2008-05-05T09:55:00.004+02:00

Com cada Primer de Maig, el dia Internacional del Treball, unes quantes i uns quants companys de la JSC vàrem anar a fer l'ofrena floral, conjuntament amb el PSC i la UGT, al monòlit de Pablo Iglesias, situat al Camp de Mart de Tarragona. Aquí cal fer aquí una menció especial a l'Alcalde de Tarragona, en Pep Fèlix Ballesteros, per netejar el monòlit de pintades després d'haver demanat durant molts anys a l'ex-alcalde Nadal que ho fés.

Després, esmorzar, i a les 12, manifestació. De la JSC, erem unes 20 persones i, en una jornada reivindicativa com aquesta, ha estat una llàstima que no hi fos present tota la nostra militància del Camp. La veritat, però, és que a crit de "queremos un pisito como el del principito" i amb la cançoneta de "Nostros trabajamos, cobramos una mierda, mil euros queremos, cobrar por lo menos", o amb l'Ay, Carmela!, vam tenir una manifestació bastant animadeta, almenys el grupet que formàvem. Després, a fer un vermut i tot seguit, a dinars (en el cas de Reus, la paella del PSC a la Selva del Camp) varis per celebrar el Primer de Maig.

L'endemà dia 2, la crònica del Diari. Si el senyor Javier Díaz Plaza, periodista del Diari de Tarragona, és un conservador, tant se m'en fot: cadascú te llibertat de pensament. Però clar, com a periodista, hi ha una cosa que se'n diu professionalitat, junament amb ètica periodística, que suposo que deu ser una assignatura que molts periodistes de casa nostra no deuen cursar a la Universitat. Algunes perles del Sr. Díaz:

"Los más atrevidos, que presumían de llevar la Internacional como tono en su móvil, también se acordarodn de la Casa real al grito "queremos un piso como el del principito".

1.- Doncs sí, porto la Internacional al mòbil, igual que hi ha d'altres que porten Els Segadors, altres l'Himne del Barça i altres, fins i tot, La Salve Rociera. Si sóc atrevit per això, doncs bé...

"Entre ellos destacaba uno bien vestido, con una camiseta de Armani. ¿Sería un infiltrado?"

2.- Encara estic buscant a algú dels companys i companyes de la JSC que fòssim a Tarragona que portés una samarreta Armani. Per tant, millor assegurar-se si anava amb nosaltres, o no. Una altra, "Entre ellos": sap que és el llenguatge no sexista? a banda de ellos, també hi havia "ellas". Per últim: i si portava una samarreta d'Armani, què? Serà que no hi ha gent suposadament "més progre" que membres de la JSC que porten rastes de perruqueria i altres complements...

"Hora de dejar aparcado el megáfono y unirse a esa "otra juventud", a la que no le interesa para nada este tipo de actos y reivindicaciones, que a pocos metros de ahí se tostaba al sol en la planya del Miracle"

3.- Jo no em considero part de una altra joventut, em considero part de la joventut en general, i prou. Igual que hi ha gent jove que dedica part de la seva vida a la música, a la pintura, a la fotografia, o a sortir de festa, a mi m'agrada la política. I si per això formo part d'una "altra joventut", vosté podria començar a plantejar-se ser comentarista del cor enlloc d'un cronista d'un diari que, en principi, no fa judicis de valors. Per tant, sigui objectiu i desenvolupi com cal la seva tasca periodística. Per cert, jo també vaig a la platja, a banda d'anar a reivindicacions com la de l'1 de Maig i portar La Internacional al mòbil.

A tot això: VISCA EL PRIMER DE MAIG!

Nosaltres, la solidaritat i l'Aigua

2008-04-28T10:06:00.002+02:00

Des de fa mesos, la crisi comunicativa de la Generalitat en el tema de l'aigua ha fet còrrer com la pòlvora una sèrie de barbaritats sobre transvassaments, trens, vaixells i morenetes. En el cas del Camp de Tarragona, i concretament a Reus, el discurs fàcil i barat de certes formacions polítiques, centrat en "els de Barcelona ens prenen l'aigua", és l'únic que corre per mitjans de comunicació, en tertúlies de bar i en els comentaris dels "totòlegs" (els que saben de tot, i més).

Davant d'aquest posicionament, voldria plantejar un aclariment, un matís, i un recordatori.

L'aclariment: Recordo a tothom de Reus (i de rebot, a tot el Camp de Tarragona) que quan obrim l'aixeta, l'aigua que en raja no és ni de Siurana, ni de Riudecanyes, ni del Francolí. És de l'Ebre. Ho recordo perquè els primers que vam utilitzar un transvassament per beure, vàrem ser nosaltres. L'aclariment, doncs, és que a Reus bebem (i paguem, es clar) l'aigua de l'Ebre per al nostra consum.

El matís: Si a Reus i al Camp tenim aigua de l'Ebre, es per la mancança que teníem d'aigua: No podíem beure. Algú dubta de la necessitat d'abastir d'aigua per beure a persones? Sincerament, crec que és ben diferent transvassar aigua per a que la població begui, i de forma puntual, que per regar camps de golf, de forma continuada.

El recordatori: Fa 20 anys, a Reus obries l'aixeta i no sortia aigua. A Tarragona, l'obries i només rajava aigua salada del mar. La solució a aquest drama va venir amb un minitransvassament per portar aigua de l'Ebre al Camp de Tarragona. Ara, a Barcelona, poden trobar-se en la mateixa situació que nosaltres fa 20 anys. Per nosaltres sí que volem aigua de l'Ebre i per Barcelona no?

Normes a seguir al blog

2008-04-15T09:07:00.003+02:00

Després d'un parell de comentaris anònims, he decidit seguir la política del Saló dels Penjats: No permetre l'entrada d'aquells comentaris de persones anònimes.

Molt probablement, ara em diran que no permeto la llibertat d'expressió, que no respecto les opinions, i altres qüestions similars. A tot això, dir què no tinc cap tipus de problema en publicar qualsevol comentari, sigui en la direcció de pensament que sigui, però amb nom. Crec i Defenso la Llibertat d'expressió, però també crec que tothom qui la defensa ha de posar cara i ulls i fer-se responsable de les seves paraules.

Així doncs, espero seguint rebent aportacions de qualsevol tipus, però no anònimes (ja que no es publicaran).

Ay, Carmela

2008-04-12T11:57:00.004+02:00

Divendres, com a regal d'aniversari a una de les meves millors amigues, i aprofitant que dilluns és 14 d'abril, vaig anar a veure al Tetre Tívoli de Barcelona Ay, Carmela, amb Verónica Forqué i Santiago Ramos. Recomano anar-la a veure. Tot i que no entraré en qüestions teatrals, ja que no sóc crític, l'espectacle com a tal, la seva posada en escena i l'obra en qüestió, val la pena anar-lo a veure. Del que sí parlaré, però, és del missatge de l'obra. Carmela s'apareix a la primera escena com a fantasma al seu company, després d'haver estat afusellada uns dies abans per l'exèrcit franquista amb la seva entrada a Belchite, i, amb diferents flash-backs, explica la trama de com i per què la van afusellar. Amb les escenes que apareix com a fantasma, Carmela es va transformant de fantasma individual cap a memòria histórica col·lectiva, de tots els morts de la guerra civil. En vigília del 77è aniversari de la Proclamació de la II República Espanyola, una bona obra per anar a veure i, sobretot, reflexionar sobre la nostra història.

Reus-Cambrils:millora la carretera

2008-04-10T12:17:00.002+02:00

La ciutadania de Reus i la de Cambrils, però de rebot la de tothom que passi per la carrera de Misericòrdia, estem d'enhorabona.

Per fi la comissió de política territorial del Parlament de Catalunya ha aprovat una resolució que insta la Generalitat a dur a terme les millores necessàries a la carretera de Misericòrdia, que uneix Reus i Cambrils.

La diputada del PSC per Tarragona i membre de la comissió, Núria Segú, ha valorat molt positivament aquesta mesura en un comunicat, ja que 'ajudarà a millorar les comunicacions per carretera entre les dues principals poblacions de la comarca del Baix Camp'. Algunes de les principals actuacions que es duran a terme són l'eixamplament de la carretera, la millora dels revolts, la reordenació d'accessos i la construcció d'una rotonda per donar més fluïdesa i seguretat a la circulació. (Agència Catalana de Notícies).

Núria Segú ha remarcat la importància 'd'una via com aquesta, d'uns 7,5 quilòmetres de longitud, que aquests darrers anys ha vist augmentar la seva densitat de circulació a uns 10.000 vehicles diaris'.

Després del 9-M

2008-03-28T11:38:00.002+01:00

Per molt que diguin els companys d'altres formacions polítiques, està clar que tant a Catalunya com a molts indrets d'Espanya, el projecte socialista de José Luís Rodríguez Zapatero ha sigut el més recolzat.

Els resultats a Catalunya han estat coherents amb el discurs dels darrers mesos de totes les formacions polítiques: ERC i ICV-EUiA, carregant contra Zapatero després d'haver donat suport a totes les polítiques de caire social durant 4 anys, no deixant clar que votarien, perquè si tant criticaven Zapatero, pensàven votar Rajoy? CiU seguint ballant sola, mantenint-se en els seus pitjors resultats en unes generals, com al 2004, amb un discurs ranci (A Catalunya no hi cap tothom) i sense deixar clar a qui votarien com a futur president del govern central i, a sobre, posant el govern de la Generalitat com a moneda de canvi. El PP, s'ha emportat el que li tocava després d'haver desprestigiat a totes les persones de Catalunya, la nostra identitat, la nostra llengua i la voluntat de seguir endavant amb el nostre autogovern, perquè com diu la dita "Quien siembra vientos, recoge tempestades".

Per últim, el PSC, amb 25 diputades i diputats a Catalunya, ha escombrat. I és que el discurs ha estat clar: Si tu hi vas, som més. Més persones que aposten per una Espanya de progrés, més persones que volen viure junts, en conviència i en respecte, més persones que aposten per la llibertat i per una forma de fer política clara i dialogant, més persones que s'identifiquen amb les polítiques socials del govern i, en definitiva, més persones que s'han vist reflexades en el projecte socialista i que s'han volgut assegurar que ZP sigui el proper president del govern central.

Hem votat amb totes les forces. Gràcies.

2008-03-10T15:10:00.004+01:00

Foto: Público

Degut a que encara s'estan produïnt reaccions a les eleccions (espero la del PP), no serà fins demà que inicï els comentaris de les eleccions, ja que també encara estic recollint dades.

vots contra les bales

2008-03-07T17:55:00.002+01:00

Si avui dia 7 de març, darrer dia de campanya electoral, començava el matí amb un post sobre el míting del dia 6 de març al Palau Sant Jordi de Barcelona i de les sensacions que vaig sentir, tanco la tarda també amb sensacions. Aquest cop, però, és una sensació de fàstic, rebuig i ràbia per l'assassinat a mans d'ETA del company socialista Isaías Carrasco, d'Euskadi. Només vull recalcar que a les bales les guanyarem tots els partits democràtics el proper 9 de març, sense cap mena de dubte i, que només amb el camí de la democràcia, es retrà el millor homenatge a Isaías que, igual que moltes i molts futurs/es diputats/des, senadors i senadores que entraran a Corts Generals el proper 9 de març, també va ser escollit la passada legislatura municipal a la seva ciutat.

6-M al Sant Jordi: sense paraules

2008-03-07T12:26:00.003+01:00

Com diu la dita, "val més una imatge que mil paraules". Podria incidir en les mil paraules que es van dir ahir al Sant Jordi, al míting del PSC, totes dirigides en la mateixa direcció: igualtat social, justícia, progrés, optimisme i participació, però reconec que, a nivell personal, l'experiència de veure un Palau Sant Jordi ple a vessar, compartir amb 40.000 persones un mateix ideal, un objectiu de que Espanya no pot tirar enrera, i estar envoltat de companyes i companys de la JSC de Reus, de Tarragona, de Cunit, de Salou, del Vendrell, de Santa Oliva, del Tarragonès-Gaià, de totes les agrupacions de Catalunya en general, escoltant i vibrant amb Jordi Hereu, José Montilla, Carme Chacón, Felipe González i José Luís Rodríguez Zapatero, en un moment històric, ha estat increíble.

Ara: A VOTAR!

(FOTO:El Periódico de Catalunya)

Fot-li un gol a la dreta

2008-03-03T12:00:00.002+01:00

Dissabte a la tarda a la Plaça del Mercadal, l'agrupació de Reus de la Joventut Socialista de Catalunya (JSC) va animar a tothom a golejar a un porter amb la cara de Mariano Rajoy, en el marc de la seva campanya 'Fot-li un gol a la dreta'.

L'objectiu d'aquest va ser conscienciar a la ciutadania de la importància d'anar a votar, amb una dinàmica lúdica i esportiva. L'acte va comptar amb la presència de més de 700 persones que, al llarg de tota la tarda, van anar passant per marcar un gol dins la porteria que s'havia instal·lat, tot i el porter. Igualment, es van repartir diaris i projectar l'spot de campanya de la JSC, on apareix un suposat telenotícies del dia 10 març que dóna la victòria al PP degut a la baixa participació.

L'únic moment tens de la tarda es va produir quan simpatitzants del Partit Popular es van adreçar als organtizadors per increpant-los i, també, demanant que enlloc d'un porter figurant Rajoy es col·loqués un de la candidata del PSC, Carme Chacón, on la gent pogués xutar-li a la panxa, defensant les declaracions de la popular Dolors Nadal, entre altres qüestions. Tot i això, només es va produir un creuament verbal sense cap més conseqüència.

El cartell del cap de llista del PSC per la demarcació de tarragona, en Francesc

2008-02-26T23:48:00.002+01:00

Per sortir de dubtes, i per tothom qui encara no hagi vist el cartell del cap de llista del PSC de la demarcació de Tarragona, en Francesc Vallès, us el penjo aquí. De totes formes, només cal que li doneu un cop d'ull a algunes cartelleres per veure'l.

A més, com creieu que no es faria cartell, quan només cal mirar la cara d'espant del senyor de CiU, Jané de Barcelona-candidat-detarragona?

si tu no vas, ellos vuelven

2008-02-26T23:08:00.002+01:00

Si tu no hi vas, ells tornen.

Aquest lema de campanya, del PSC, afirma una gran realitat. Si no s'obté una gran participació, correm el risc de tornar enrera, de tornar a un govern del PP més ranci que mai, amb les mateixes cares que ens van mentir a tot la població, i amb la voluntat de tirar per terra molts dels avenços socials que i legislatius, com l'Estatut.

Aquest vídeo de la JSC, de política ficció, pot ser una realitat el proper 10 de març si no anem a votar. Per tant: FES SENTIR LA TEVA VEU AMB EL TEU VOT!

i va arribar Felipe...

2008-02-24T21:29:00.004+01:00

Dissabte 23-F, tot i la mala data del dia, Felipe va arribar a Tarragona (en AVE) on l'esperàvem 4.000 persones al Palau de Fires i Congressos (segons informa diumenge 24 público i el país). Molta gent, moltes cares conegudes i molta gent jove que es va entregar a la grada de darrera dels oradors. El primer en parlar, l'Alcalde de Tarragona. Tot seguit, el nostre cap de llista reusenc pel PSC, en Francesc Vallès, que va aixecar la grada del seu darrera més d'un cop. La veritat, cap dubte de que és el millor cap de llista de la nostra demarcació: clar, concís i directe. Després d'en Francesc, el primer secretari del PSC i President de la Generalitat, José Montilla, que va advertir allò que ja sabem: si no hi anem, ells surten (el PP). I és que té tota la raó, com ja s'ha dit en més d'una ocasió, Ana Botella (la dona d'Aznar) va afirmar que va conèixer que ZP havia guanyat en veure el percentatge de participació el 2004. Així doncs, només anant a votant, i votant forces d'esquerres, és l'únic camí per evitar que aquest PP ranci i ultradretà tingui majoria al Congrés.
Després de Montilla, l'estrella del matí: Felipe. Els altre oradors, brillants, però clar, Felipe no se'l veu cada dia. En els 40 min aproximadament de la seva intervenció, va fer un repàs més que interessant, amb la seva oratòria excepcional, a l'actitud del PP en els útlims quatre anys, centrada en desestabilitzar l'Estat per arribar al poder (com van fer al 96), recolzada per Pedro JETA Ramírez, Jiménez LOSDEMONIOS i la SIN RAZÓN (textualment, paraules de Felipe)i sota la supervisió de DOÑA CUARESMA CON BIGOTE (vaja, Aznar). A més, una denúncia de l'orientació de la política exterior del PP (similar a la de Franco, el dictador amb veu d'eunuco) i a la falta de recolzament al govern en matèria antiterrorista. Com a crítica, el no haver explicat prou i bé totes les polítiques i lleis aprovades i tirades endavant pel govern de Zapatero.
Com a últim, la Carme Chacón. Esplèndida. Primer, un avís: en 2 dies de campanya, el PP ja ha confirmat que eliminarà els 34.500 milions d'euros que s'invertiran a Catalunya, com diu l'Estatut, que tiraran endavant el Pla Hidrológic Nacional i suprimiran, també, l'Agència Tributària Catalana. Segon, que mai com quan hi ha governs socialistes s'avança tant en polítiques socials i en inversions. Tercer, que cal anar a votar massivament per tal que el PP se n'adoni que amb el seu discurs no es va enlloc, que no es propi del S. XXI, i que obtenir una àmplia majoria d'esquerres i socialistes al govern d'Espanya.
Al final, amb companys de la JSC, vam anar a fer una paella i vam tornar a Reus, recordant les paraules iròniques de Felipe i més convençuts, si es pot, de que o és Zapatero, o és Rajoy.

¿Quién ha dicho que España se rompe?

2008-02-18T11:49:00.004+01:00

Amb aquestes paraules, Soraya Sáenz de Santamaría, que és la responsable de política autonòmica i local del PP, acaba de confirmar el que molta gent sospitava: Que el PP pateix amnèsia. No només la patia quan van presentar a en Fraga una i altra vegada com a candidat a Galícia, oblidant que havia estat ministre de Franco, o quan van oblidar que també van voler dialogar amb ETA per acabar amb el terrorisme. Ara, després de 4 anys carregant contra Catalunya, però sobretot carregant contra catalanes i catalans, l'amnèsia torna a fer estralls al PP. I és que les paraules de Sáenz de Santarmía són vergonyoses. Després de la campanya contra productes catalans, contra l'Estatut i el Parlament de Catalunya, amb la recollida de signatures a tota Espanya contra l'Estatut, portant furgonetes al Congrés de Diputats amb les suposades signatures, en acusar-nos d'insolidaris, en afirmar centenars de vegades que Espanya es trencava i que Zapatero era el culpable, aquesta dona del PP té la barra de dir que mai ningú del PP ha afirmat que Espanya es trencava. Potser, els estrategues i Santamaría han decidit que fins al 9 de març no es treca res. Si el dia 10 de març Zapatero torna a ser votat majoritàriament, de ben segur que l'amnèsia desapareixerà i, sense cap mena de dubte, Espanya es tornarà a trencar.

les celles de ZP:contrasenya contra la dreta

2008-02-11T22:50:00.001+01:00

La cultura recolza Zapatero

2008-02-11T14:42:00.000+01:00

Dissabte passat, a les 11:30 del matí, al Cercle de Belles Arts de Madrid es va presentar la PAZ, la Plataforma de Recolzament a Zapatero. Tot va començar en un míting de Rodríguez Zapatero, on l’actriu Concha Velasco, acompanyada també per l’actor Álvaro de Luna, va demanar a la traductora de llenguatge de signes que li ensenyés el gest que representa al candidat a President. Aquesta, va fer un angle amb el seu dit índex, similar a les celles de Zapatero. Amb aquesta anècdota, s’ha llençat un vídeo on artistes de la talla de Joaquín Sabina, Joan Manel Serrat, Miguel Bosé, Soledad Jiménez, Víctor Manuel o Ana Belén apareixen fent el mateix gest que la traductora va ensenyar al míting. A banda d’aquests, el dissabte a la presentació hi havia altres persones rellevants de la cultura com els directors Pedro Almodóvar i Vicente Aranda, actrius com María Barranco, pintors com Miquel Barceló, escriptors com Juan Goytisolo o presentadors i periodistes tant coneguts com Boris Izaguirre o Jesús Vázquez, entre altres.
Juntament amb aquestes persones, als vídeos i a la plataforma hi apareixen rectors i rectores d’Universitats de tot l’Estat, Polítics, Educadors i ciutadans i ciutadanes a títol individual.
Aquesta iniciativa i plataforma, es descriu com un grup de persones que creuen que defensar una idea mereix la pena, sobretot quan aquesta idea té a veure amb una cosa tant important com l’alegria i que, aquesta, s’ha de poder aplicar a tots els àmbits de la vida, des del treball a la cultura i, com no, a la política. Per tant, una plataforma a favor d’un estil de fer política en positiu, i no en negatiu com fan els partits de la dreta. Davant d’aquesta plataforma, el primer que s’ha oposat, com no, ha estat Mariano Rajoy. En un míting de diumenge, Rajoy va criticar a la Plataforma PAZ dient que tant sols tres o quatre cares conegudes, i ben untades pel govern, apareixien en aquest vídeo. A més, va afirmar que aquests artistes untats pel govern només apareixen una campanya de la por i la demagògia perquè volen mantenir un suposat privilegi a costa dels diners del impost del cànon digital. A més, i demostrant un cop més que no té ni idea del que parla, es va aixecar com el defensor dels artistes menys afortunats, aquells que paguen la hipoteca, els que es lleven a les 7 del matí i els que fan números amb la pensió, i en contra dels que recolzen Zapatero per cobrar el cànon.
Davant de tota aquesta barbaritat, tres qüestions a remarcar.
En primer lloc, dubto molt que artistes tant rellevants com Sabina o Serrat, Miguel Bosé o Ana Belén només visquin del impost en sí. No pensa el senyor Rajoy que aquestes persones fa molts anys que es dediquen a la seva professió i que han venut milers de discos i entrades de concerts? Només pensa que si mengen és per l’impost i perquè estan untats pel govern? No veu que, li agradin o no, són persones que han aportat molt al panorama musical de les darreres dècades i que, sent reconeguts com són, no depenen de l’impost?
En segon terme, l’impost del cànon digital que diu Rajoy que eliminarà, no em sembla malament, i menys encara pels artistes menys coneguts, per dir-ho així, dels quals es creu el salvador. Aquest impost s’aplica a MP-3, gravadores de CD, discs durs o memòries USB perquè, si ens descarreguem la música per internet, no paguem un euro i, precisament, els artistes que comencen, mai podrien veure compensat econòmicament la seva tasca i dedicació al món de la cultura. Amb això no és que estigui d’acord amb els preus dels CD’s, simplement crec que cal pagar per gaudir d’un grup de música, encara que sigui una cançó, amb un impost que grava els aparells que poden emmagatzemar música.
En tercer, i últim lloc, Mariano Rajoy deu estar amb un atac de banyes increïble. Fa quatre anys, molts artistes, alguns dels quals formen part d’aquesta plataforma PAZ, van presentar una sèrie de curtmetratges amb el nom “Hay motivo”, criticant moltes de les actuacions del PP en el govern d’Aznar, des de la guerra d’Iraq fins al Xapapote, passant per la tragèdia del YAK-42 o l’especulació urbanística. Ara, moltes persones rellevants del món de la cultura es posicionen de nou a favor de Zapatero enlloc d’ell i, clar, se’ls ha d’insultar i veure’ls com untats del govern i persones egoistes. Menys mal que al costat del PP encara queden persones del cultura tant rellevants com Norma Duval, la vedette per excel·lència de la cultura casposa i revistera que fa anys triomfava a tot el país, o persones del Gran Hermano, que ja han demanat el suport per Rajoy.