L'ILLA DELS PLAERS

HÉVIZ, LA CIUTAT DE L'AIGUA

2008-06-16T00:37:00.007+02:00

El plaer d'aquesta setmana és l'aigua i més concretament la que trobarem al Héviz, la ciutat de l'aigua. En aquest municipi hongarès hi ha el centre de turisme de salut més conegut d'Europa. El llac Héviz, situat a la vora del llac Balatón, acull aquesta ciutat SPA que regala als seus banyistes estones de calma i relax. El manantial termal és el principal atractiu d'aquest indret però no l'únic. El bosc que envolta al llac crea un microclima especial i el paisatge encara enamora més amb la presencia dels vapors mediterranis que envaeixen la ciutat. Els efectes de curació del llac ja els van descobrir els romans però el naixement del centre termal no es produeix fins l'any 1975 gràcies al propietari dels terrenys, el Comte George Festetics. Ell va iniciar la construcció de la zona de banys i en aquella època es va publicar un diari medic que va ajudar a promoure més aquesta zona termal.

Quan s'entra al llac el primer que s'hi veu és una gran maqueta on s'hi veuen els diferents centres i edificis de l'àrea termal. El llac supera els 47.000 metres quadrats de superfície i l'aigua termal es renova cada 28 hores. Al centre d'aquest llac volcànic, el més gran d'Europa, l'aigua arriba als 35 graus a l'estiu fent possibles molts tractaments i especialment els de malalties reumàtiques i respiratòries. Banyar-se en aquestes aigües aporta una sensació única en un paisatge romàntic amb la presencia de nenúfars que dansen per l'aigua, al voltant dels banyistes. El ventall de programes terapèutics i termals de Héviz és infinit i l'àrea termal es completa amb la presencia de centres de bellesa i cosmètica, un restaurant i una cafeteria. Prop del llac s'hi han construït deu hotels que disposen de fangs del llac per als tractaments d'àmbit mèdic. Hongria té aquest i molts altres racons que anirem descobrint en aquesta illa. Si feu clic sobre la foto, s'amplia.

Per incrementar el plaer: Ajuntament de Héviz · Spa Héviz (web oficial) · Hotel Aquamarin · Hotel St. Martin · Apartmanház (apartaments)

SANTORINI, UN REGAL PER ALS ULLS

2008-05-28T17:30:00.012+02:00

La perla de la Mar Egea té un nom, Santorini. Aquesta illa grega, una de les illes Cíclades, és un homenatge als colors i la pau. El blanc de les parets de les cases i el blau de les cúpules de les esglésies es combina amb el verd transparent de la mar i les tonalitats groguenques i taronges del sol a la seva posta. A Santorini hi viuen poc més de 13.000 persones que es dediquen en la seva majoria al turisme, la principals font d'ingressos d'aquesta illa que té una historia ben peculiar. Santorini és el centre volcànic més actiu del sud de la Mar Egea però avui en dia ha esdevingut com una caldera inundada.

Fa 3.500 anys hi va tenir lloc una de les principals erupcions volcàniques més grans que es recorden enfonsant la meitat de la illa sota l'aigua i creant un gegantí tsunami. Com a resultat d'aquest fenomen, Santorini té uns penya-segats de més de 300 metres d'alçada i una forma curiosa amb la gran extensió de terra de 12 quilometres per 7. La seva capital, Fira, és a una de les puntes de l'illa i sembla que estigui a punt de caure al mar. Al costat mateix de Santorini hi ha una altra petita illa anomenada Therasia que pertany a Santorini. Tot i haver-se enfonsat mitja illa, les aigües del centre de la llacuna on sota hi ha l'altra mitja illa, tenen una profunditat de 400 metres i això permet que hi atraquin tot tipus de vaixells.

A Santorini s'hi poden veure moltes coses. És obligada la visita al Museu de la Prehistòria de Thira i a les seves esglésies però hi ha altres activitats. Es pot agafar una petita embarcació que fa la volta per l'illa i permet veure una part del volcà i agafar un dels autobusos que et porten de punta a punta amb explicacions de tot allò que es veu. No us perdeu la posta de sol sobre Santorini perquè diuen que és la millor del món. S'arriba a l'illa mitjançant ferrys que surten des de Grècia o d'altres des d'Itàlia. També hi ha aeroport prop de la capital però caldrà que feu dos vols. Un fins a Atenes i l'altra fins a Santorini.

Una curiositat: tot i ser a Grècia, el nom de Santorini ve de l'italià i concretament dels comerciants venecians que la van batejar com a Santa Irene en honor a la patrona de l'illa que és Santa Ierene de Tesalónica. Abans se l'havia anomenat Kalliste (la més maca), Strongyle (la rodona) o Thera. Avui i posats els links corresponents, tres fotos més d'aquesta perla grega.

Per incrementar el plaer: Hellenic Seaways (ferrys) · Santorini Airport · Aigialos Hotel (luxe) · Santorini Reflexions Volcano

ISOLA DI USTICA

2008-05-18T15:34:00.002+02:00

No és cap gran destinació turística. Surt als mapes però mai s'hi troba perquè mai s'hi busca. Amb aquest panorama, la proposta d'avui a l'Illa dels Plaers, pinta molt bé. La petita illa d'Ustica és a 41 milles (67 quilometres) de Palermo, a Sicília. Hi viuen poc més de 1.300 persones i la podrem descobrir fàcilment perquè fa 3,5 quilometres de longitud i 2,5 d'amplada. Ustica és una illa volcànica i està dividida pels seus antics volcans, el Punta Maggiore i el Guardia dei Turchi. És una de les vint illes que formen part de la Reserva Natural Marina d'Itàlia i aquest fet li dona més importància de cara al turisme ecològic.A nivell històric cal destacar que els grecs la van anomenar Osteades (ossera) perquè hi abandonaven tots els enemics cartaginesos que condemnava a morir de fam. Els romans li van donar el nom actual, Ustica, que ve del llatí "ustum" que vol dir cremada en clara referència a les seves roques negres. Al segle VI hi van viure els monjos benedictins i a l'edat mitjana va ser un nucli clau per als pirates. Durant el regim feixista i fins el 1950 aquesta illa va ser utilitzada com a presó. Hi ha indrets interessants a visitar. Capo Falconiera descobreix al visitant una residencia borbònica i un assentament rupestre del segle III abans de Crist. Hi ha també una vila prehistòrica i, com en totes aquestes illes, la riquesa dels paisatges costaners i, en aquest cas, la fauna marina única a tot el món i que es conserva amb la màxima cura des del 1987. Per arribar a l'illa, hi ha dues companyies que fen el trajecte entre Nàpols o Sicília fins a Ustica.

Per incrementar el plaer: Ustica Lines (vaixell) · Siremar · Ustica (portal) · Hotel Clelia · Ustica Hotel Residence

ELS ANTICS FARS DE KENYA

2008-04-27T21:02:00.004+02:00

L'africà és un continent ric en fars malgrat no siguin grans creacions arquitectòniques que si compleixen la seva funció. Avui us parlaré dels antics fars de Kenya i més concretament dels que s'hi veien fins la dècada dels seixanta a la capital, Mombasa. Se'n van construir diversos, tots en forma d'obelisc i d'uns quinze metres d'alçada. Es calcula que els van aixecar els portuguesos cap al segle XVI i que a inicis del segle XX van abandonar la seva funció passant a ser edificis abandonats. La gran majoria d'aquests fars eren a la zona propera a Fort Jesus i tenien com a objectiu guiar els vaixells fins el port vell de Mombasa. Aquestes torres, si encara en queda alguna dreta, aporten riquesa a la historia dels fars del món. La imatge que acompanya el post és d'un dels fars i està feta entre el 1950 i 1960. Kenya té altres fars d'altres èpoques perquè a més de ser una colònia holandesa també va estar en mans dels anglesos que són uns experts en aixecar aquestes construccions. Aconseguir informació de tots els fars que té aquest país és molt difícil però es diu que dels fars anglesos encara en queda algun de sencer com Cannon Pont Light.

Per incrementar el plaer: Autoritat Portuària de Kenya · Africa online (Kenya)

ELS WHISKYS MÉS CARS DEL MÓN

2008-04-23T18:14:00.002+02:00

El whisky és una de les begudes més consumides arreu del món i especialment a les terres on va néixer, Irlanda, Escòcia i el Regne Unit. El darrer post us parlava de la destil·leria més antiga del món i avui us parlaré dels dos whiskys més cars del planeta. Mireu-vos bé la foto que acompanya el post i centreu-vos en l'ampolla de la part superior. És una ampolla de Glenavon de 50 cl . fabricada de manera especial pels propis destil·ladors abans que aquesta destil·leria escocesa tanques portes l'any 1858. Tot i ser escocesa, l'ampolla la tenia en propietat una família irlandesa que se la va anar passant de generació a generació fins que, ara fa dos un any i mig, al desembre del 2006, els seus actuals propietaris es van decidir a vendre-la. L'ampolla de Glenavon, considerada la més antiga del món, elaborada a Escòcia i propietat dels irlandesos, es va subhastar al Regne Unit amb un preu de sortida de 7.459 euros i es va vendre per 21.990 euros.El que no se sap és qui té ara a la seva bodega aquesta joia tot i que no seria d'estranyar que hagués anat a parar a mans d'algun nord-americà excèntric.Ara torneu a mirar la foto i centreu-vos en l'ampolla de la part posterior. Pertany a la empresa escocesa The Macallan que fabrica uns dels whiskys més luxosos del món. Aquesta ampolla és d'una edició especial fabricada l'any 1926 i només n'existeixen 38 unitats que són les més cares del planeta. Cada ampolla es ven a 36.000 euros. Posats a parlar de whisky car, cal fer esment a la edició del Blended de Chivas, una col·lecció de 225 ampolles creades per commemorar el 50è aniversari de la coronació de la Reina Isabel II. Cada ampolla es ven a 7.450 euros. Actualment a Escòcia es poden trobar molts whiskys que superen els 200 euros per ampolla i que poden arribar als 2.000. Són sempre edicions de destil·leries fabricades fa moltes dècades i que el temps ha convertit en joies, petits tresors.

Per incrementar el plaer: The Macallan · Chivas

BUSHMILLS, 400 ANYS DE WHISKY

2008-04-14T19:33:00.008+02:00

Aquest viatge iniciat per terres irlandeses ara fa tres setmanes, continua aquest dilluns amb aquest post on coneixereu la destil·leria de whiskey més antiga del món, el whiskey més antic i l'ampolla de whiskey més cara. Comencem sense moure'ns del Comtat d'Antrim. L'any 1608 es va concedir la primera llicencia reial per a produir "'uisge beatha'", paraula gaèlica que vol dir "aigua de vida" i que es coneix popularment com a whiskey. Això va succeir a l'àrea de Bushmills on ja feia segles que estaven produint aquest fabulós licor però sense cap llicencia. Aquell mateix any, el 1608, neix doncs la destil·leria de whiskey més antiga del món que encara es manté viva. La concessió de llicencies reials dona pas a la creació a Irlanda de més de 1.200 destil·leries els següents dos segles. A meitats del segle XIX es va imposar una taxa sobre l'us del malt (ordi germinat) i per a reduir despeses, gran part de les destil·leries decideixen seguir fabricant el seu whiskey amb gra sense germinar. Totes menys Bushmills que va pagar l'impost i va mantenir la qualitat. El 1885 un incendi els va destruir la fabrica però quatre anys després ja tornava funcionar i van guanyar la única medalla atorgada a un whiskey a la Exposició Universal de París del 1889. La prohibició de l'alcohol a Estats Units, iniciada el 1914 amb la I Guerra Mundial, provoca una greu crisi al sector i són poques les destil·leries que sobreviuen. Bushmills ho aconsegueix i continua endavant malgrat altres desastres com el de la Segona Guerra Mundial quan un avió de l'exercit alemany va arrasar amb les seves bombes les oficines de Bushmills a Belfast. El temps ha anat passant i avui en dia aquesta destil·leria és la més antiga del món i també la que produeix alguns dels whiskeys més cars.

Els tres més populars, els de la imatge, són el Bushmills Original que es fa com sempre s'ha fet, amb malt humid i germinat i whisky de gra. Reposa a les barriques de roure entre 4 i 6 anys i per molts experts és el millor whisky d'Irlanda. El Bushmills Black Busch passa per un triple destilat i reposa a les barriques de Jerez olorós. Aquest licor ha guanyat recentment la Medalla Doble d'Or a la World Spirit Competition de San Francisco. La tercera aposta d'aquesta destil·leria és el Bushmills Malta 10 anys que envasen sense barrejar-lo amb cap altre whisky després de tres destilacions i una maduració de deu anys a les antigues barriques de roure on abans hi havien madurat el Jerez olorós i el Bourbon americà. Pel que fa als preus, Bushmill té preus que, per tractar-se de la destil·leria més antiga del món, són assequibles per moltes butxaques i van dels 15 als 30 euros. Lògicament, hi ha altres ampolles que s'han creat per a butxaques exigents. La propera setmana, a l'Illa dels Plaers, coneixereu l'ampolla de whisky més cara del món i també la més antiga.

Per incrementar el plaer: Web de Bushmills · Bushmills (el poble) · Bushmills Inn Hotel

PENYA-SEGATS DE MOHER

2008-04-06T21:10:00.007+02:00

No hem marxat de la República d'Irlanda. Som als penya-segats de Moher (Cliffs of Moher), a la regió de El Burren, al Comtat de Clare. Aquesta meravella visual que impacte a primer cop d'ull i torna a impactar quan mires avall i tens la vista que tens, és un punt d'atracció turístic cada cop més important. Aquests penya-segats s'eleven uns 120 metres sobre el nivell del mar, l'oceà Atlàntic, i es prolonguen uns vuit quilometres on hi ha el punt més alt, 214 metres. A mig camí hi trobarem la O'Brien's Tower (la que es veu a la imatge) que és una torre rodona datada a l'any 1835. Aquesta construcció és un mirador únic i permet veure les Illes Aran, la Badia de Galway i les muntanyes de Maumturk. La va fer construir Sir Cornellius O'Brien, home d'església i propietari de moltes terres. Els penya-segats disposen d'una amplia zona d'aparcament i un centre de visita. L'any 1987, batejats com els penya-segats de la bogeria, van ser l'escenari del rodatge de la pel·lícula La Princesa prometida, un clàssic del cinema imaginari. Feu clic sobre la foto per ampliar-la i comprobar la bellesa d'aquest paisatge, un dels més populars de la República d'Irlanda. Si busqueu allotjament, són recomenables el pobles de Galway i Doolin on hi ha diversos hotels molt propers als penya-segats.

Per incrementar el plaer: web de Cliffs of Moher · Com arribar-hi · Flannery's Hotel (Galway) · Ballinalacken Castle Hotel (Doolin)

LA CALÇADA DEL GEGANT

2008-03-31T00:01:00.003+02:00

Fa uns 60 milions d'anys va haver-hi una important erupció volcànica a la costa nord-est d'Irlanda i el resultat en va ser el naixement de 40.000 columnes basàltiques que es coneixen com a Giant's Causeway o, en català, la Calçada del Gegant. Les columnes formen camins que surten dels peus dels penya-segats de la zona i, tot dirigint-se mar endins, acaben desapareixent. La gran majoria de columnes són hexagonals i les més altes arriben als 12 metres d'alçada. La Calçada del Gegant va ser declarat Patrimoni de la Humanitat el 1986 i un any desprès el govern irlandès la va qualificar com a Parc Natural. Pel que fa a la llegenda, aquesta parla del gegant Fionn Mac Cumhaill. Diuen que va ser ell qui va construir una calçada per a creuar cap a Escòcia i lluitar contra el gegant escocès Benandonner. La llegenda explica que el gegant Fionn, el de la Calçada, es va adormir abans de creuar i que el seu rival Benandonner va venir a buscar-lo. Per tal de protegir a Fionn, la seva dona Oanagh el va tapar amb una manta mentre dormia i va fingir que era el seu fill. Benandonner va imaginar que el si el fill tenia aquelles dimensions, el pare hauria de ser encara més gegantí i que per tant perdria la batalla. Per aquest motiu, va destruir la calçada que feia de pont i va fugir espantat. La Calçada del Gegant és a tres quilometres al nord de Bushmills, al Comtat d'Antrim. Sobre Bushmills en parlarem un altre dia. El post l'acompanyen dues fotos molt interessants, una de la calçada de dia i l'altra, de nit. Pot semblar estrany però cap de les dues fotos està retocada informàticament.

Per incrementar el plaer: Web oficial de Giant's Causeway · Centre de visitants de la Calçada · Guia oficial · Crockatinney (allotjament) · The Smugglers Inn (allotjament)

EL BON GUST DE L'ALHAMBRA

2008-03-24T00:05:00.005+01:00

Fa cinc anys, en una estada d'uns quants dies a Granada, vaig descobrir una cervesa que no és massa coneguda arreu de l'Estat però que cal destacar per la seva qualitat. Us parlo de la cervesa Alhambra i la historia del meu descobriment és curiosa com explicaré breument. Vaig anar a Granada en tren (14 hores de viatge) per veure un dels pocs concerts que feia aquell any a Espanya el cantant italià Franco Battiato. Allí hi tenia uns amics que havia conegut a la ràdio perquè formaven part de la tuna de la URV i més tard van continuar els seus estudis a la ciutat andalusa. El pis que tenien llogat era just al davant de la fabrica de Cervezas Alhambra i des del balcó de l'habitatge es podia veure part de la línia de producció, el procés per omplir els envasos que més tard s'etiqueten i es posen en caixes que viatgen a diferents indrets per satisfer les goles més seques i exigents. Cervezas Alhambra es va fundar l'any 1925 amb les aportacions de dos socis, Carlos Bouvard i Antonio Knörr. El primer era propietari de la fabrica de cervesa La Moravia que va controlar la part principal del negoci d'Alhambra fins a meitats dels anys cinquanta. Damm en va ser propietària bastants any fins que el 1995 un grup d'inversors locals van fer-se amb el poder la cervesera. Cervezas Alhambra fabrica actualment set tipus de cervesa ben diferents: Alhambra Especial, Alhambra Premium Lager, Alhambra Reserva 1925, Mezquita, Alhambra Sin, Alhambra Negra i Sureña. La Premium Lager és la més clàssica i la que es fabrica en format d'ampolla, barril i llauna. La Reserva 1925 és una cervesa amb molta classe i amb un envàs de luxe mentre la negra té un sabor intens, diferent d'altres negres perquè és molt més aromàtica. Com altres cerveses, no totes, l'Alhambra guanya molt amb la temperatura i com més fresca molt millor. Jo, particularment, en guardo molts bons records d'aquells dies a Granada on vaig tenir temps de tastar l'Alhambra en quasi tots els seus formats. Us recomano que entreu a la seva web, molt moderna, per fer nous descobriments.

Per incrementar el plaer: Cervezas Alhambra - Granada

STROMBOLI, L'ILLA DELS COLORS

2008-03-17T05:57:00.002+01:00

Tenia previst parlar d'aquesta illa més endavant però l'atzar ha fet que avanci la narració. Fa pocs dies he conegut un dels 450 habitants que viuen a l'illa d'Stromboli tot l'any, el Maurizio. Stromboli és una de les anomenades illes Eòlies de les quals ja n'havia parlat el dia que us vaig descobrir o redescobrir l'illa de Lipari. Aquest grup d'illes, situades al nord de Sicilia, té una curiosa relació amb els astres perquè, si veiem una foto aèria, comprovarem que formen una Y, com els estels de la constel·lació d'Orió. Tornem a Stromboli. Aquesta és una illa volcànica que porta el nom pel volcà que ocupa la majoria del terreny i que té una altitud de 924 metres sobre el nivell del mar tot i que es calcula que realment té una alçada de 3.000 metres des del cim fins el seu naixement, sota el mar. L'Stromboli és un volcà actiu i la última erupció violenta va tenir lloc l'any 1930 tot i que té erupcions, més petites i controlades per les autoritats, de manera constant. Les explosions de foc i lava es produeixen cada 20 minuts i abans de cada erupció es pot escoltar un bram molt fort, la tremolor de la terra i, per acabar, les escopinades de foc a petita escala. Els seus habitants conviuen amb el gegant de foc i quasi mai hi ha problemes tot i que el 2002, arran d'una erupció, va produir-se un petit sisme submarí que va crear onades de gran alçada que van provocar danys al municipi de Ginestra.

Malgrat tot, el fet que el volcà estigui del tot controlat permet que aquesta illa estigui habitada i que fins i tot sigui una destinació turística amb una bona oferta d'hotels i restaurants. És curiós observar el transit de vehicles per Stromboli. No hi ha cotxes i hi circulen motocicletes i uns cotxets elèctrics, com els que es veuen als camps de golf, que funcionen com a taxi. Les platges són de sorra negra, derivat del fet de ser una illa volcànica, i l'aigua és transparent, cristallina. S'hi arriba en avió a Sicília i des d'aquesta illa, en vaixell. Per tot el que he explicat, és fàcil qualificar Stromboli com l'illa dels colors: el blau del cel, el verd del mar, el negre de les platges, el vermell i groc del volcà...

Per incrementar el plaer: Comune di Lipari (Stromboli) - Hotel La Sirenetta - Albergo Brasile

LA TORRE DE LA MELORIA

2008-03-10T02:01:00.006+01:00

Aquest antic far té un nom tant curiós com el seu nom. El trobarem a 14 quilometres, 9 milles marines, de Livorno, a Itàlia. Se'l coneix com a Torre della Meloria i rep el nom perquè està situat a l'illot de Meloria on, l'any 1284, s'hi va produir la batalla naval que va enfrontar les flotes de les Repúbliques de Gènova i Pisa amb la victòria dels genovesos. La primera torre la va construir Gènova a finals del segle XIII, la segona es va aixecar el 1598 però les ones del mar la van enderrocar i la tercera data de l'any 1709 per encàrrec de Cosimo III de Medici, Gran Duc de la Toscana. Amb una alçada de 20 metres, la Torre de la Meloria, va estar en actiu com a far fins el 1867. Actualment aquesta torre és oberta al públic, se'n desconeix el seu estat de conservació i només s'hi pot arribar en barca.

Per incrementar el plaer Comune di Livorno - Hotel Città Livorno (vídeo) - Hotel Ariston Livorno

LIPARI, UN PLAER VISUAL

2008-03-04T00:12:00.005+01:00

La Mediterrània té com a element imprescindible el fet de regalar-nos mosaics de colors que no trobarem a altres indrets del planeta. Els nostres ulls s'han acostumat a aquests colors, a tantes tonalitats sorgides del blau-verd de la mar, el taronja de les postes de sol, el blanc de les parets de moltes cases, el soroll sempre agradable de la munió de gent que visita aquesta amplia zona, els idiomes que no entenem però que, potser per aquest fet, ens són més dolços. Un cafè a Malta no és el mateix cafè a Sicília. Un bon vi rosat a França no és el mateix vi rosat a Creta. I ho dic sense ànims de comparar la qualitat dels productes. És, senzillament, que cada racó del món té els seus moments, gustos i aromes. Sabors interpretats amb la certesa de descobrir-los per primer cop. Fruint dels colors i els aromes, us podeu passejar per l'illa de Lipari, a Itàlia. Geogràficament la podrem trobar a la província de Mesina, al nord de Sicília. Forma part de les anomenades Illes Eòlies. En són sis i Lipari és la més gran amb 8.000 habitants censats. De les altres cinc, en parlarem més endavant. Lipari és una illa volcànica, com moltes altres de la zona, que es nodreix del turisme on hi té la seva principal font d'ingressos. Aquesta illa conserva molt indrets interessants per visitar. Des de Marina Corta podreu veure la Catedral de San Bartolo, el nucli antic us permetrà veure les restes neolítiques i cal que aneu al seu Museu Arqueològic que és un dels més importants d'Itàlia. La seva oferta hotelera no és massa amplia però supera la de les altres illes del voltant que, via fèrries, podreu visitar sense problemes. Aquest racó sicilià anomenat Lipari es mereix una bona visita, una bona ullada per alimentar la nostra ànima viatgera, el nostre esperit de rodamón. Us la recomano.

Per incrementar el plaer: Comune di Lipari - Hotel A Pinnata

LA TAVERNA DEL FUTBOL

2008-02-25T00:01:00.000+01:00

Entre els molts invents dels anglesos al llarg dels segles cal destacar l'art que van tenir creant les tavernes i el futbol. De fet, ambdós elements van molt lligats. La foto que acompanya aquest post és de la cantonada de Great Queen Street, al centre de Londres. Si entrem per aquest carrer trobarem, just a la cantonada que veieu, part de la façana de la Freemason's Tavern. D'aquest establiment se'n conserva la imatge en blanc i negre que he inclòs dins la imatge en color. Aquesta taverna té història perquè va ser justament en aquest local on va néixer, oficialment, la English Football Association que va ser la primera associació de futbol oficial del món, el primer estament en crear una lliga d'equips amb les regles corresponents. Això va succeir el 26 d'octubre de 1863 o sigui que enguany es celebrarà el 145è aniversari del naixement oficial del futbol com el coneixem. Fins el moment de la creació de l'associació a la taverna, el futbol es practicava amb les mans, els peus i el cap, una barreja del rugbi i el futbol actual. Va haver-hi moltes baralles entre les escoles que apostaven per l'us de les mans i pels qui volien que nomes s'utilitzessin el cap i els peus. Al final els dos sectors es van separar i van crear els dos esports per separat.Els anys han anat passant i avui en dia el futbol és l'esport majoritari i el que mou més diners a la majoria de països. Oficialment, el Sheffield Football Club és el més antic del món ja que va ser fundat el 1857, sis anys abans del naixement oficial de l'esport, amb unes normes estrictes que penalitzaven al jugador que tocava la pilota amb les mans. Actualment el Sheffield no és un dels millors clubs anglesos i juga a categories inferiors. Tot i això té el plaer de jugar cada any el derbi més antic del món que l'enfronta justament al segon equip més antic del planeta, el Hallam FC.

Per incrementar el plaer: Freemasons's Tavern - Sheffield Football Club - Hallam FC

UN NOM LLARG, UN SABOR INTENS

2008-02-17T19:58:00.001+01:00

Weihenstephan Bayerische Staatsbrauerei. És el nom de la fàbrica de cervesa més antiga del món. Està situada a la ciutat alemanya de Freising i el lema de les etiquetes de les seves ampolles deixa ben clara la data amb el lema "Des de 1040". Aquest va ser l'any oficial de naixement de la fàbrica tot i que la historia d'aquesta cervesa s'inicia molt abans, l'any 725, en una abadia benedictina. Pel que fa als productes que elaboren, la diversitat és molt amplia i hi ha cervesa suau, amb més graduació i fins i tot sense alcohol. Actualment la fàbrica és propietat del govern de Baviera i acull també l'escola de cervesa més prestigiosa del món i uns laboratoris on es guarden els cultius de llevat de productors de cervesa d'arreu del món. D'aquesta forma, si algun dia es produís algun desastre, es podria tornar a fabricar qualsevol de les actuals cerveses de tot el planeta.Gràcies a ells, tenim cervesa per segles.

Si vols augmentar el plaer: Weihenstephan

EL CLUB DELS PIRATES

2008-02-11T00:44:00.000+01:00

Quan vaig encetar aquest blog ja ho vaig dir. Sóc un enamorat del futbol anglès i de les aficions d'aquells clubs més humils que recolzen al seu equip encara que perdi per 5-0. Els anglesos son com son però cal aplaudir aquest fet, que estiguin al costat del seu equip i no el xiulin encara que els apallissin. Aquest sentiment també el podem extrapolar a la resta d'integrants de les illes ja siguin les aficions dels clubs escocesos, irlandesos o gal·lesos. El meu equip preferit és el Bristol Rovers que té la seva seu a la ciutat de Bristol i que milita a la League One, la tercera categoria del futbol anglès. Els Pirates, sobrenom que rep el Bristol Rovers, juga al Memorial Stadium, un camp peculiar perquè la tribuna principal té la forma de galió pirata. Es va fundar el 1883 i per tant enguany celebra el seu 125è aniversari el que el situa com un dels equips de futbol més antics del món. Vaig ser soci del Bristol Rovers durant cinc temporades, del 1995 al 1999. Vaig prendre la decisió tot mirant per internet, ho feia cada dia, els diferents equips de futbol anglesos de categories inferiors existents. Em va agradar la seva història, el sobrenom, el camp i els colors. Pagava cada any, llavors no teníem l'euro, unes 25.000 pessetes que em donaven dret a assistir a tots els partits jugats a casa durant la temporada de lliga i copa. Com a regal per l'abonament, rebia a casa cada any tots els nous productes de merchandising que el club treia a la venda. Crec que els vaig portar sort perquè, mentre vaig ser soci, van estar a punt de pujar de categoria i guanyaven més partits que no pas en perdien. També em vaig subscriure al servei de vídeo de la seva web que et permet veure els partits jugats el mateix dia unes hores després que hagin finalitzat. Ja sé que es pot considerar "sonada" a una persona que fa tot això però tothom té les seves rareses, oi?. Per cert, ja que hi estem posats, us convido a que expliqueu en aquest post les vostres rareses, aquelles coses que heu fet i que us han portat a pensar que sou diferents, que algú les pot considerar com a bogeries.

Per incrementar el plaer: Web del Club - La ciutat de Bristol - Bristol a la Wikipedia

BOMBARDIER, LUXE PER AL PALADAR

2008-02-04T22:25:00.000+01:00

Vaig tenir el plaer de descobrir la cervesa Bombardier farà uns quinze anys a Saint-Gaudens, un petit municipi del sud de França on vaig fer una exposició de pintura. Prop de la sala d'exposicions hi havia una taverna amb tres o quatre tiradors de cervesa i un d'ells era de Bombardier. Malgrat la vaig tastar per primer cop a França, la Bombardier és una cervesa anglesa. La fabricació va a càrrec de Charles Wells, una de les principals empreses cerveseres britàniques amb desenes de marques al seu abast. Més tard la vaig redescobrir en un pub del barri barceloní de Sants i els darrers anys l'he pogut degustar centenars de vegades a la ciutat de Tarragona, al Pub Excalibur de la Rambla Vella, un local emblemàtic on hi trobareu una amplia gama de cerveses i moltes d'elles de barril.Pel que fa a la seva història, la Bombardier neix l'any 1876 per alimentar les goles dels habitants de Bedford i avui en dia es pot trobar a una vintena de països del món.La Bombardier és un plaer per al paladar i és una cervesa molt delicada. Un cop encetat el barril, has de consumir-lo en un màxim de 72 hores perquè llavors perd molta qualitat i no es pot beure. També és curiós veure com cal tirar aquesta cervesa, estil antic amb el tirador endavant i enrere, com si fos una manega d'aigua. Dos o tres cops enrere i l'últim endavant. Es deixa reposar breument i a beure la Bombardier. És una cervesa amb gust dolç i de les que et poden trair perquè entra molt bé però notes els efectes de la seva graduació a la segona pinta. Per cert, a la web oficial hi trobareu una botiga on podreu comprar diversos productes Bombardier i fins i tot els barrilets metàl·lics de cinc litres que es compren quan fas reunions a casa amb els amics. En surten quasi 9 pintes i cal servir-les ben fresquetes. A la mateix web podreu participar en la campanya que impulsen per a demanar al govern anglès que proclami el dia de St. George (Sant Jordi), el 23 d'abril, festa nacional a l'estil de St. Patrick a Irlanda, una diada on els pubs i en aquest cas la cervesa Guinness hi tenen molta importància. Podeu signar com he fet jo tot esperant que la Diada de Sant Jordi sigui, a més del dia dels llibres i les roses, la jornada de preus especials de la Bombardier als pubs on la serveixen.

Per incrementar el plaer: Web de Bombardier - Campanya St.George

FAR DE ROCHES-DOUVRES

2008-01-28T12:00:00.000+01:00

El Far de Roches-Douvres és l'últim que va construir el govern francès al mig del mar. El trobareu entre les illes de Bréhat i Guernesey. Està a 24 milles nàutiques de distancia de la terra ferma, uns 44 quilometres, i és el més aïllat de les costes europees. El van construir entre els anys 1867 i 1869 però a la Segona Guerra Mundial l'armada alemanya el va destruir. La seva reconstrucció va iniciar-se el 1947 i va prolongar-se set anys. La seva alçada oficial és de 57 metres i el seu raig de llum es pot veure cada set segons. L'any 1999 es va automatitzar i un any després van marxar els seu últims dos farers, l'Hervé Le Poëcet i en Christian Toupin. Des d'aquell dia no es pot visitar. La posició oficial del Far de Roches-Douvres és 49°06′361″N 02°48′765″W / 49.20028, -3.0125.

ISOLA DI PONZA

2008-01-28T00:50:00.000+01:00

Aquesta illa està situada davant del Golf de Nàpols, a Itàlia. A Ponza hi viuen unes 3.200 persones tot i que la seva població creix molt els mesos d'estiu perquè hi ha molts ciutadans que hi tenen la seva segona residencia. Cal visitar una petita platja anomenada Chiaia di Luna que, en temps passats, va ser també un port grec. La pesca és la base de l'economia local conjuntament amb el turisme. S'hi cultiven cereals, més concretament llenties, i s'hi produeix un vi blanc molt agradable per al paladar. Com la gran majoria de les illes italianes, Ponza té uns paisatges envejables i disposa d'una bona oferta hotelera.

Si vols augmentar el plaer: Comune di Ponza · Assoziacione Isole Ponziane · Mappa di Ponza

INOLVIDABLE CASTELMOLA

2008-01-21T14:05:00.000+01:00

Em costa donar a conèixer alguns dels plaers que he descobert amb el decurs dels anys però crec que tothom que aprecii la bellesa ha de descobrir el racó de món que ens ocupa en aquest post. Us parlo d'un petit municipi anomenat Castelmola, a Sicilia. El seu encant és únic al tractar-se d'una població enclava dalt de la muntanya, molt propera a Taormina que és una ciutat que mereix un capítol a banda i que darrerament s'ha catalogat com la ciutat més romàntica del món per sobre la seva màxima competidors, París. Però tornem a Castelmola. No arriba als 1.200 habitants i viu intensament del turisme tot l'any gràcies a la bona climatologia de la zona. Vaig descobrir aquest minúscul paradís l'agost del 2007 en el transcurs del viatge de quinze dies a Sicília que vaig fer amb la meva dona i acompanyats de dos bons amics sicilians que vam conèixer en una altra illa que ara no ve al cas. Castelmola està formada per estrets carrerons plens de botigues de regals típics de la zona com ara ceràmica, titelles, llautó o roba i calçat molt diferent de la que podem comprar aquí. La van destruir els romans i els àrabs però Castelmola va tornar a renéixer conservant la seva màgia. Cal visitar l'Esglesia de San Giorgio i la Chiesa Madre o Duomo que està dedicada a S.Nicolò di Bari. Un dels atractius principals de Castelmola, visita obligada, és el Bar Turrisi. La decoració d'aquest establiment eròtic és tota a base d'elements fàlics, membres virils masculins de totes les formes i dimensions, estàtues nues, escacs en forma de penis taules i seients, gots i copes i fins i tot la carta ens recorda el sexe. Feta la consumició cal signar al llibre de visites, deixar empremta de la nostra estada al bar més calent del món. A Castelmola hi podreu menjar molt bé i quedar-vos a dormir en un dels seus quatre hotels. M'hi trobareu vivint d'aquí uns anys, quan em jubili. De moment us deixo aquestes dues fotos que vaig fer el passat estiu on veureu un dels carrerons del poble i a un servidor signant al llibre del Bar Turrisi (es poden ampliar fent clic a sobre).

Per incrementar el plaer: Informació útil - Comune di Castelmola - Bar Turrisi

SÓC UN AMANT

2008-01-07T20:47:00.000+01:00

Sóc un gran amant de la cervesa i fa anys que col·lecciono envasos buits que prèviament he consumit. Sovint he tingut el plaer de buidar-los a pubs i tavernes de diferents indrets del món. Hi ha gent que quan viatja porta com a souvenir l'element més típic local i jo sempre torno amb un envàs de cervesa. Que hi farem.

Sóc un amant dels viatges i m'encanten les illes. No vull dir nomes ses illes, les Balears, vull dir totes les illes. I com a les illes i prop de les illes, a les costes, hi ha fars, també em tornen boig els fars. Guaita! Ja us he dit, en poques línies, quins son els meus principals plaers. Bé, en falta un. He de confesar que estic boig pel futbol anglès i especialment per aquells petits clubs amb poc pressupost i una afició molt fidel. Fins i tot vaig ser, durant cinc temporades, soci del Bristol Rovers, un equip que milita a la second division i que cada any em feia arribar els nous productes de merchandising que posaven a la venda i que regalaven als socis.

Tots aquests plaers, secrets fins ara, estaran representants en aquest blog que parlarà sobre pubs i tavernes, illes i viatges, fars i cerveses. Aniré parlant de tots aquests elements que he conegut i dels que voldria conèixer. Aniré fent arxiu acurat de cadascun d'ells, com si es tractes d'un diari personal escrit a llapis. Espero que us agradi i que, quan llegiu allò que escric, també sentiu algun plaer.

Escolta: