tag:blogger.com,1999:blog-6154708276980080669.post-65246820815793772562008-02-10T22:48:00.000-08:002008-02-10T22:50:11.121-08:00Les xicones<a href="http://bp3.blogger.com/_R1b0hNO9B_M/R6_wGKFuCPI/AAAAAAAAAEU/uYO1YZ88UEA/s1600-h/Dibuix.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5165611286195472626" style="FLOAT: right; MARGIN: 0px 0px 10px 10px; CURSOR: hand" alt="" src="http://bp3.blogger.com/_R1b0hNO9B_M/R6_wGKFuCPI/AAAAAAAAAEU/uYO1YZ88UEA/s200/Dibuix.jpg" border="0" /></a><br /><div>Elles són com el sol de maig<br />tan plenes d'esperança<br />com el bes que no et donaren mai<br />com la joia quan descansa.<br /><br />Són jòvens<br />ja fa uns quants anys<br />i proven a contracorrent<br />pintar en blancs<br />la vida i el seu camí<br />la brisa del seu destí<br /><br />Elles són com vent de juliol<br />fresques i pertorbadores<br />que pertorben per no portar dol<br />porten dos insolents roses.<br /><br />Es besen<br />enmig la mar<br />i juguen sense maldat<br />l'arena entre els seus dits<br />s'escola com adusta pena<br /><br />i són amb coloms de sal oberts als pits<br />a les platges del desig...<br /></div>LluísVicenthttp://www.blogger.com/profile/11556142918670662961noreply@blogger.com