tag:blogger.com,1999:blog-6142527239313012906.post-81891607126143146842008-07-19T16:40:00.004+02:002008-07-19T16:59:39.282+02:00<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://bp2.blogger.com/_UvQD34fsWBc/SIH_IIOPQtI/AAAAAAAABOI/a9s2cTTaKRA/s1600-h/Par%C3%ADs.jpg"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer;" src="http://bp2.blogger.com/_UvQD34fsWBc/SIH_IIOPQtI/AAAAAAAABOI/a9s2cTTaKRA/s400/Par%C3%ADs.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5224737557837726418" border="0" /></a><br /><br /><br /><br /><br />"<br />Al <a href="http://www.paper.avui.cat/suple_cultura/">"Suplement Cultura" </a>del diari <span style="font-style: italic;">Avui </span>he topat amb un reportatge molt interessant titulat <span>"Doble Viatge</span><span style="font-style: italic;">".</span> En l'esmentat reportatge l'Ada Castells fa tot un llistat de ciutats i autors que han centrat alguna de les seves obres en aquestes ciutats citades. Per exemple, si volem viatjar literàriament a Bath haurem de llegir <span style="font-style: italic;">Persuasió</span> de Jane Austen, i si preferim anar a Nova York haurem de llegir <span style="font-style: italic;">La ciutat de vidre </span>de Paul Auster. De fet, el viatge literari no està gens renyit amb el viatge real. Així que si llegim per exemple <span style="font-style: italic;">La mort a Venècia</span> de Thomas Mann, sempre podem anar a la ciutat on el personatge principal Aschenbach fa el seu darrer recorregut vital, i on ell s'enamora de la bellesa aquella que ningú pot assolir. I és que els viatges, com les ciutats són materials per a la creació literària perquè les experiències sempre poden ser narrades, poetitzades, etc, dins d'un món ficcional.Arlequíhttp://www.blogger.com/profile/15219036633224155249noreply@blogger.com