Antaviana

L'Article: Viatges literaris

2008-07-19T16:40:00.004+02:00

"
Al "Suplement Cultura" del diari Avui he topat amb un reportatge molt interessant titulat "Doble Viatge". En l'esmentat reportatge l'Ada Castells fa tot un llistat de ciutats i autors que han centrat alguna de les seves obres en aquestes ciutats citades. Per exemple, si volem viatjar literàriament a Bath haurem de llegir Persuasió de Jane Austen, i si preferim anar a Nova York haurem de llegir La ciutat de vidre de Paul Auster. De fet, el viatge literari no està gens renyit amb el viatge real. Així que si llegim per exemple La mort a Venècia de Thomas Mann, sempre podem anar a la ciutat on el personatge principal Aschenbach fa el seu darrer recorregut vital, i on ell s'enamora de la bellesa aquella que ningú pot assolir. I és que els viatges, com les ciutats són materials per a la creació literària perquè les experiències sempre poden ser narrades, poetitzades, etc, dins d'un món ficcional.

La cita literària

2008-07-18T15:26:00.002+02:00

"L'alegria més gran és la inesperada."
Sofòcles

Música i literatura: Night and Day de Cole Porter

2008-07-16T11:34:00.003+02:00

L'any 1932 el compositor Cole Porter va compondre una de les cançons d'amors més sensuals i emblemàtiques. Night and Day va ser creada per al musical Gay Divorce i Fred Astaire li va posar veu. Aquesta és una melodia i una lletra que han estat versionades per cantants d'èpoques diverses com Frank Sinatra, Ella Fitzgerald, U2, The Temptations i molts d'altres. I és que la cançó parla d'un dels temes més universals de la literatura, l'amor, i l'objecte de desig per part d'un jo que viu pensant "nit i dia" en l'objecte del seu amor, un amor inassolit i no correspost, i precisament aquesta no correspondència avoca el jo poètic a pensar-hi contínuament sense treva. Night and Day doncs és una cançó que ja forma part de la nostra banda sonora particular, i que potser quan la sentim ens imaginem que som el jo poètic que no dorm pensant en un nom inassolible.

La incògnita: Qui és? Noves pistes

2008-07-15T14:16:00.004+02:00

Aquí teniu noves pistes per a descobrir La incògnita:

a) És una miss no mrs.
b) La seva creadora és d'origen anglès.

La resposta de La incògnita d'aquest mes és Miss Marple i l'encertant ha estat en Jordi González. Enhorabona!

Exposició: Entre el sagrat i el profà

2008-07-15T09:18:00.005+02:00

El passat diumenge vaig deixar-me caure per una de les sales d'exposició del Caixa Fòrum. Es tracta d'una exposició que es titula "Entre el sagrat i el profà", en què es poden observar les obres del Renaixement italià. L'exposició comença en el període del quattrocento i acaba en l'ottocento. Allà es pot veure diferents quadres amb diferents estils, des de Giotto, Caravaggio, i molts d'altres pintors que es van deixar seduir per aquell període artístic. Així doncs em vaig adentrar en un laberint d'art sublim. Aquesta és una exposició molt recomanable per als amants de l'art.

Digue'm

2008-07-15T09:13:00.002+02:00

què llegeixes aquest mes

Fòrum literari: Juliol-Agost

2008-07-14T10:56:00.003+02:00

Què prefereixes escriure les teves obres a mà o a ordinador?

L'Article: Viatge a l'antiga pàtria

2008-07-13T09:39:00.004+02:00

Ahir vaig tenir ocasió de llegir un bon reportatge al Suplement Cultura de l'Avui. El reportatge esmentat que es titula "El somni de Grècia. Viatges d'anada i tornada a l'antiga pàtria" fa una anàlisi exhaustiva d'obres de la literatura catalana actual i de la tradició que han vessat les seves obres en Grècia. L'autor del reportatge Josep Pelfort primerament fa una introducció citant T.S Eliot: "És improbable que sàpiga el que ha de fer [l'escriptor] si no viu al que no és simplement present, sinó el moment present del passat, si no és conscient del que és mort, sinó del que ja viu". Un escriptor ha de tenir en compte la tradició cultural del passat, és a dir, Grècia . Els autors grecs van crear formes i continguts literaris que en l'actualitat són universals.
I és que l'autor d'aquest reportatge relaciona una sèrie d'autors de a la literatura catalana i la castellana i les seves obres amb l'antiga pàtria: El sueño de una generación. El crucero unviersitario por el Mediterráneo de 1933 de Francisco Garcia Alonso i Josep M. Fullola Percot, professors els quals en la seva obra fan un estudi analític de les dades històriques de l'anomenada pàtria; El cor grec de Susanna Rafart, on l'autora parteix d'un mite literari per elaborar una reflexió sobre l'estètica i la creació; i especialment El somni de Grècia. La recepció catalana de la cultura clàssica de Josep Maria Solà. I és en aquest llibre assagístic on Josep Pelfort centra la seva tesi de l'encara present petjada de l'antiga Grècia en la literatura catalana no només actual, Maria Àngels Anglada i Carles Miralles; sinó també de la tradició de la mà d'autors com Maragall, Riba, Espriu. Grècia és "una utopia, un somni" tal com diu Pelfort. Gràcies a Josep M. Solà, i al seu assaig, i a tots aquests escriptors de la literatura tant castellana com catalana de la tradició i actuals el somni de Grècia perviu avui com el nostre bressol cultural.

Curiositats: Lectors anònims

2008-07-12T14:45:00.005+02:00

Us heu parat mai a tafanejar els milers de lectors que hi ha al metro? Quan faig un trajecte en metro, si tinc un trajecte llarg, busco una distracció, i aleshores començo a mirar els lectors anònims que hi ha. N'hi ha que llegeixen diaris gratuïts, i devoren notícies, n'hi ha que llegeixen bestsellers com El noi del pijama de ratlles o El joc de l'àngel, l'última novel·la del Ruiz Zafón, n'hi ha que llegeixen la Bíblia, per posar alguns exemples. I és que el més curiós de tot això són les expressions dels seus rostres: tots els lectors estan concentrats, devorant pàgines, i són dins un món lluny de la nostra realitat. I si estic al costat d'algú que llegeix, la tafaneria pot més, i tafanejo què llegeix, i llavors trobo diferents reaccions. Hi ha lectors que et deixen compartir la lectura, i n'hi ha que em miren amb desaprovació com si destorbés algun moment íntim entre el llibre i ells, i aleshores aparten el llibre de la meva vista. I jo com ells també em converteixo en una lectora anònima, i és llavors quan sóc objecte de la seva tafaneria. Realment és tota una experiència divertida descobrir els milers de lectors anònims que viatgen/viatgem com en metro.

La incògnita: Qui és?

2008-07-10T09:25:00.007+02:00

Aquí teniu una nova incògnita i aquí teniu tres noves pistes:

a) És una dona.
b) Té una gran capacitat d'observació
c) i de perspicàcia.

La Presentació de LCL a Fnac

2008-07-09T08:56:00.007+02:00

Ahir dimarts una quinzena dels autors del LCL vam assistir a la presentació de l'anomenat llibre a Fnac de Plaça Catalunya. Primer, el Llunàtic i jo ens vam trobar i vam parlar com no de literatura, i de la nostra tasca com a professors de secundària de llengua catalana i literatura. Després un cop dins la sala d'actes de Fnac, vam saludar al Toni Ibáñez i el Sani Girona. Més tard, la sala es va omplir força. A la taula hi havia en Toni Ibáñez, el Sani Girona la Judith, el Vicenç Sanz, el veí de dalt, l'Enric Gil i el David Figueres cadascun dels quals va explicar breument l'origen del seu bloc. Entre el públic també hi havia en Jordi Torà, en Rubèn Novoa , l'Esther Andorrà entre d'altres.
Després passaven el micro als autors del públic i confesso que vaig fugir-ne deliberadament per allò del pànic escènic. El cert és que des de sempre jo he sigut molt tímida, tot i que he anat superant aquesta timidesa, escriure per a mi era la meva forma de parlar, i clar ahir em vaig trobar davant d'un micro i en aquell moment les paraules no em sortien. I ja se sap que no es pot escriure res sinó tens res a dir, per tant, vaig preferir mantenir-me en silenci. I ja vaig dir en una ocasió, que l'origen del bloc/blog ve del David Madueño, ja que vaig veure que t'obria portes al món de la literatura. Espero que hi haurà més ocasions de fer actes com aquests i potser la propera vegada tindré un discurset breu preparat per si em passen el micro. Al final, com no, ens van fer la foto de "família". Cal dir que en aquell acte es van trobar a faltar molts d'altres blocaires o blogguers com preferiu com en Jesús M. Tibau , el Llibreter i un llarg etcètera, que des d'aquí els enviem una salutació ben cordial. Gràcies a tots un cop més per fer Antaviana.

El conte per fascicles: V

2008-07-08T09:30:00.004+02:00

El Llibreter es va fregar els ulls i ella li va dir: -No, no estàs somniant sóc aquí.
"Aquesta nena és el personatge d'un llibre i és real?" -Sí, sóc un personatge de llibre i sóc real.
"Ohh aquesta nena llegeix els meus pensaments". Aleshores ella va fer un somriure ple de complicitat. -Per què has sortit del teu llibre? va preguntar el Llibreter encuriosit. Ella va deixar de somriure i llavors se li va dibuixar la tristesa al seu rostre. Finalment va respondre: -No m'agrada el llibre on visc.

El lector respon

2008-07-07T13:51:00.004+02:00

Has llegit A la platja de Chesil d'Ian McEwan?

Presentació LCL a Fnac Triangle

2008-07-05T17:02:00.002+02:00

El proper dimarts 8 de juliol a les 19:00 h. farem la presentació de LCL al FNAC Triangle. Ens acompanyaran alguns dels autors (Sani Girona, Judit Ortiz, David Figueres, Trina Milán, Júlia Costa, El veí de dalt, Enric Gil...) i tots els que vulgueu afegir-vos. Si no vas estar a la Catalònia ni a Vallromanes, aquesta no te la pots perdre!

T'hi esperem!

Joan Brossa: Què et suggereix...

2008-07-04T08:30:00.008+02:00

aquest poema visual?

El Qüestionari: Albert Lladó

2008-07-03T09:03:00.003+02:00

1. Quin va ser el llibre que et va fer entrar en el món de la literatura?

Possiblement, “Historia de cronopios y famas”, de Cortázar.

2. Quan et vas adonar que t’agradava escriure?

En un Sant Jordi a l’institut. Em divertia i guanyava. Tenia... quinze anys, crec.

3. Creus que és cert allò que deia Picasso: “la inspiració es troba treballant”?

Sens dubte. Però cal portar una llibreta a sobre. Mai se sap.

4. Quin autor de la literatura clàssica t’ha marcat més?

Cortázar, des del principi. Però també Kafka. Aquí, a Catalunya, Pere Calders. I Monzó, és clar.

5. Digues una cita literària.

“La millor manera de superar una temptació és caure en ella”. Oscar Wilde.

L'Arlequí torna a l'Antaviana

2008-07-02T23:26:00.003+02:00

Després de meditar, i seguir el consell del bon lector i amic llibreter, sobre l'elecció del nom Dido, l'Arlequí ha tornat al bloc amb tots vosaltres.
Gràcies Llibreter.

L'Arlequí ara és Dido

2008-07-02T15:45:00.004+02:00

Diu la dita: renovar-se o morir. I com que per celebrar el 10è mes d'Antaviana he estrentat un nou disseny, ara per celebrar l'11è mes m'he canviat el meu alter ego cibernètic i ara sóc Dido.

11 mesos d'Antaviana

2008-07-01T09:38:00.003+02:00

Aquest és el post número 202, i aquest mes de juliol el bloc compleix 11 mesos. És com una criatura que quan neix tot just comença a obrir els ulls i a descobrir el món que l'envolta. I ara que és a punt de complir l'anyet, ja comença a gatejar i a barbotejar paraules intel·ligibles. Quan vaig iniciar aquesta aventura bloguera o bloquera com desitjeu, no m'imaginava que faria un camí on a més de créixer com a escriptora també creixeria com a lectora gràcies a totes les vostres aportacions amb els vostres comentaris. I fruit de tot això ha sorgit unes jornades sobre blocs i un llibre dels catosfèrics, on podríem dir que he perdut la meva "virginitat" com escriptora, ja que és el primer relat publicat en paper. I és que ja ho diuen que les coses vénen quan menys te les esperes. I aquest camí encetat gràcies a Antaviana m'ha obert moltes portes, i m'ha brindat l'oportunitat de conèixer bons lectors i lectores que ara formen part d'aquest bloc, i que sense ells la meva "ploma" no tindria raó per a escriure. Perquè els que som escriptors/escriptores, si em permeteu aquest atreviment, escrivim per als altres, per aquells que ens llegeixen, i perquè no que ens critiquen si no els agrada. Perquè és escriure és comunicar, a través de la ficció, darrere la qual amaguem part de les nostres vivències, pors, alegries, etc. I és per això que avui vull celebrar amb tots vosaltres aquests 11 mesos, i també com no agrair-vos la vostra participació i fidelitat al bloc.

Espectacles: Tribute to Gershwin

2008-06-29T10:11:00.005+02:00

La nit del 28 de juny, vaig tenir l'ocasió d'assistir a un espectacle de dansa, sota el títol En clau de Jazz, Tribute to Gershwin a l'Auditori de Can Roig i Torres de Santa Coloma de Gramenet. Aquest espectacle està dirigit i coreografiat pel conegut ballarí colomenc David Campos. Aquest coreògraf va prendre Rhapsody in Blue de Gershwin com a punt de partida d'aquest espectacle. De la mà del pianista Josep M. Escribano, i gràcies a la col·laboració del compositor Llorenç Peris, Campos ha sabut combinar música de jazz i dansa clàssica en un mateix espai. I no podia faltar en aquest espai, una veu femenina, Clara Luna, que va cantar Summertime, una de les peces més conegudes i escoltades del famós compositor Gershwim. L'espectacle es va cloure amb un número de dansa final, on els ballarins i ballarines eren peixos, i a través de les parets laterals de l'escenari tots érem dins el món marí. I és que aquest coreògraf colomenc com sempre ens ha brindat una peça de dansa, acompanyada pel jazz d'un dels mestres més grans de la història de la música, i amb unes coregrafies originals, amenes i plenes d'emotivitat. En aquest cas, la dansa ens va arrossegar a tot el públic en un espai ple de màgia, i de notes musicals jazzístiques que formarà part del nostre bagatge cultural.

L'Article: Pompeu Fabra

2008-06-28T11:12:00.004+02:00

Pompeu Fabra va néixer a la ciutat comtal l'any 1868. La seva formació es va iniciar durant la primera etapa del Modernisme literari a Catalunya i sobretot dins el grup de l'Avenç. En aquesta publicació és on Fabra va publicar les dues primeres obres dedicades a l'ortografia i la gramàtica catalana sota el títol: Tractat d'ortografia catalana (1904) i uns anys més tard publicaria Gramàtica de la llengua catalana (1912). Més tard, Fabra publicaria una de les seves obres més importants, les Normes ortogràfiques. Tot i que no podem oblidar que al segle XIX autors com Pau Ballot ja van publicar obres sobre la gramàtica catalana, Pompeu Fabra va iniciar una tasca per modernitzar el català des del punt de vista ortogràfic i gramàtic. Fabra també es va convertir en un referent per als escritors catalans, arran de la publicació de l'obra El català literari l'any 1932. Uns anys més tard, la seva tasca lingüística continuaria en la seva obra més reeixida, la Gramàtica catalana que fou editada l'any 1952. Potser podríem pensar que avui algunes de les solucions gramaticals i ortogràfiques que ell proposava ja s'han superat i/o millorat. Però és clar que ell va obrir un camí perquè la llengua catalana fos una llengua culta d'ús tant oral com escrit. Darrerament, ha sorgit una campanya per dedicar-li una plaça a la figura de Pompeu Fabra a Badalona. I jo crec, que aquesta figura es mereix tenir un espai per recordar-lo, perquè el català d'avui no seria com és sense tota la feina que ell va deixar escrita en totes i cadascuna de les seves obres.

L'Article: Un manifest per defensar el castellà

2008-06-24T15:22:00.004+02:00

Avui al diari he llegit un article en què un grup d'intel·lectuals espanyols, encapçalats per Fernando Savater han signat un manifest per defensar la llengua castellana sobretot en les comunitats autònomes com Catalunya i el País Basc. Segons aquest manifest, tothom ha de poder ser educat en llengua castellana, i cap sistema educatiu autonòmic hauria de tenir una llengua vehicular de centre. Aquests sotasingnants no han trepitjat els patis de les aules dels centres d'educació, especialment els de secundària. Si ho fessin sabrien que la llengua castellana és la llengua vehicular dels centres entre els alumnes. Fa anys que vivim aquesta lluita de llengües cooficials, en què sempre surten veus que critiquen l'ús i l'ensenyament d'una de les llengües de l'Estat, el català. En tots els països hi ha varietat de llengües, n'hi ha de majoritàries, i n'hi ha de minoritàries. En una conferència a la UAB, el poeta Enric Casasses va dir que el català era una llengua minoritària però això no l'exclou de ser universal i rica. En molts països, amb més dificultat o menys les llengües conviuen, i aquí sempre quela normativització de la llengua catalana avança un passet sembla que això aixeca molta polseguera entre intel·lectuals espanyols que cauen en el victimsme que el castellà està en "perill". I jo els dic que vagin als patis dels centres, que escoltin les persones, i adolescents que parlen al carrer, que vagin al cinema, que vagin als quioscs i comprovin relament quina és la llengua que necessita ser afavorida perquè no es perdi, perquè el català és la llengua de Ramon Llull, un dels més grans pensadors i escriptors més universals i és també la llengua dels escriptors, músics, periodistes... d'avui.

Maria Mercè Marçal

2008-06-24T14:13:00.004+02:00

1. Cau de llunes

Drap de la pols, escombra, espolsadors,
plomall, raspall, fregall d’espart, camussa,
sabó de tall, baieta, lleixiu, sorra,
i sabó en pols, blauet, netol, galleda.

Cossi, cubell, i picamatalassos,
esponja, pala de plegar escombraries,
gibrell i cendra, salfumant, capçanes.

Surt el guerrer vers el camp de batalla.

Nit de revetlla

2008-06-23T14:36:00.004+02:00

Us desitjo des d'aquí una revetlla plena de literatura i felicitat...

El lector respon

2008-06-23T14:34:00.003+02:00

Quins tres llibres t'enduries a una illa deserta?