e-moleskine tarragoní i independentista

La crisi financera global explicada en 9 minuts:

2008-10-18T23:19:00.006+02:00

Durant aquests mesos d'absència m'he dedicat a descansar, anar a la platja, llegir molt i informar-me de l'origen de la crisi financera global que estem tenint. Però la millor explicació de tot el que està passant l'han fet aquests dos humoristes, senzillament brillant.

Nova York, abril de 2005, dies feliços a Wall Street, els dies de The invisible hand, guys!!!

En obres: Feliu has guanyat!

2008-05-07T21:51:00.004+02:00

Hola a tothom,

he tingut el bloc una mica desatés perquè m'he volgut prendre uns dies de reflexió, és així com m'he mogut per diversos blocs i com van fer els deixebles de Mahoma amb les seves ensenyances, he recopilat totes les aportacions que ha fet el Feliu en la blocesfera tarragonina, els he agrupat sota el títol "Mesura, per a què?" i com si de l'Evangeli es tractés homenatjant a Machado en "Proverbis i boutades". Me'ls he llegit i sí, amics, he vist la llum, la forma de vida desacomplexadament insultant del Feliu m'ha convençut, i tot i que el Nadal i el nadalisme mai van pretendre fundar un partit propi, ja en tenien prou utilitzant les sigles de CiU, he decidit deixar momentàniament el meu bloc:

A part de les aportacions que vull fer a la ideologia del wahabisme nadalista, els motius són els següents:

1. No tinc temps per actualitzar el bloc i abans de què sembli un bloc abandonat i es vulgui usucapí, prefereixo posar un "en obres" i plantar la bandera d'una màfia de seguretat de les obres de Valàquia.

2. No domino massa bé el tema de donar-li color al bloc i prefereixo esperar i poder fer una presentació més dignes, és a dir que el colorit ajudi a dissimular la manca d'idees originals.

Prometo tornar a obrir-lo al públic tant aviat com el deute deixa't pel pàrquing Jaume I m'ho permeti. Com me va dir un il·lustre convergent un dia parlant del tema del pàrquing i que l'ajuntament estaria segles endeutats: "No haguessiu fet promeses si sabieu que hi havia aquests deutes a les empreses municipals i a l'Ajuntamnet". Una gran mostra d'ideologia que encara no he pogut respondre. Quan hagi trobat una resposta ingeniosa a aquesta reflexió (ja sabeu la meva predilecció per la ironia) prometo tornar. Però això no serà més aviat del juliol.

Continuaré llegint i deixant comentaris, però de moment aquest espai es mereix, per dignitat, per Catalunya i per la Moreneta un:

Gràcies per la propina

2008-03-22T21:13:00.002+01:00

Un dels llibres més coneguts de l'escriptor valencià Ferran Torrent és Gràcies per la propina. La història és sobre la decadència i el canvi en una familia valenciana. En aquest llibre hi ha una metàfora que explicita molt bé l'actual situació de riquesa del País Valencià.

La familia, pare i dos fills, són gent sense ofici ni benefici que es dediquen a vendre trossos del seu hort per anar tirant fins que al final ja no els hi queda pràcticament res.

El Páis Valencià ha viscut una bona época econòmica basada pràcticament en la construcció de pisos, molts llauradors que amb prou feines treien diners de treballar la terra han vist com venent-se-la per construir-hi pisos en treien molts diners, podem dir, en general, que la societat valenciana és opulenta, amb molts nous rics. Ara bé, si analitzem la situació en perspectica veurem com pot acabar.

Vendre's la terra et dóna diners, però si la teva úncia font d'ingressos prové de la seva venda, quan s'acaba la terra per vendre, s'acaba la font d'ingressos. Al País Valencià tota la costa ha estat venuda, Darrera dels terrenys urbanitzables de la costa valenciana hi queden les ciutats iles fàbriques, per tant podríem dir que al negoci ja se li ha tret tot el suc possible. El llauradors ja no tenen més terra per vendre.

El negoci del tèxtil està en franca decadència a la zona. La meva familia té una petita empresa tèxtil i treballem bastant amb empreses valencianes i la crisi és molt greu i el tancament d'empreses tèxtils és un drama que només s'ha salvat gràcies a què la UE protegeix el tèxtil europeu enfront del xinès.

El eje de la prosperidad que tan pregonava el govern Aznar-Zaplana ha comportat que els turistes madrilenys arribin més facilment a Benidorm, però la fira del tèxtil més important del sud d'Europa Fira Tèxtil Hogar ha fugit a Madrid. Ara ja sabem a quina part de l'eix aportava prosperitat.

Terra Mítica ha estat una inversió nefasta i com que ja s'ha escrit molt sobre ella no cal afegir-hi res més.

El hòlding que gestiona Marina d'Or està passant per una greu crisi econòmica, ja no parlaré de com n'és de mal gust la seva arquitectura, però a dia d'avui està més aprop de la fallida que de l'expansió.

València ha aconseguit una cosa important com a ciutat, la presència d'un gran premi de F-1. Ara bé, la fàbrica de Ford a Almussafes corre un seriós perill de tancar. Alguna lumbrera a València i Madrid es va creure que l'expansió econòmica natural de València era la meseta, és a dir 15 milions de clients potencials, deixant de banda l'eix de la meditarrània i el seu corredor (és més important ser anticatalanista, fins i tot amb les infraestructures) que li donaven accés a 100 milions d'europeus.

Francisco Camps crec que és un polític més intel.ligent que Zaplana. Zaplana ha estat més viu per ell, però Camps sap que el creixement econòmic natural i lògic no és Cuenca sino Marsella i Barcelona. Molta de la seva guàrdia pretoriana s'escolta les tesis econòmiques de Ramon Tremosa i el Club d'Opnió Arnau de Vilanova sobre la Eurorregió del Mediterrani i sembla que acertadament han deixat de banda la quimèrica idea de l'Eje de la prosperidad basada només en la idea i slògan de determinats sectors de la dreta espanyola per acostar-se econòmicament a Catalunya i Provença-Llenguadoc. He escoltat algunes declaracions de Camps demanant el corredor del Mediterrani que le connecti a França. Ells saben que l'época de la febre d'or de la construcció s'ha acabat i ara cal fer coses seriosament i portar els productes valencians al món perquè ja no els hi queda més remei, perquè ja no hi ha més terres a vendre.

No negaré el creixement econòmic del País Valencià, però ha estat un creixement amb peus de fang, de diners fàcils i amiguisme. Al País Valencià els esperen un anys durs, que gràcies als diners trets de la venda de terres, epr alguns seran més suaus, però també han posat totes les eines perquè la crisi sigui més profunda que en altres llocs. Una economia fràgil, uns diners posats en constructores que a dia d'avui valen un 80% menys que fa un any i un tèxtil en crisi. Uns estalvis que es poden esfumar en pocs mesos i sense una economia alternativa a curt termini ni una sortida directa dels seus productes a la resta de la UE, és el seu punt de partida.

Zapatero pot enterrar el nacionalisme

2008-03-16T14:49:00.007+01:00

Seguint el comentari que he deixat en un altre bloc. Tenint en compte que la política varia en pocs mesos faig el següent anàlisi.

El PSOE ha conseguit 25 diputat per Catalunya fent una campanya relativament fluixa però molt primària (Francesc Marc Àlvaro dixit). El nacionalisme, en la seva definició més àmplia, està tocat, crec que el PSC ha aconseguit el seu sostre electoral a Catalunya en aquestes eleccions. Tot i que crec que poden baixar, també crec que si fan determinats gestos poden deixar el nacionalisme molt més decol.locat.

El nacionalisme espanyol, i el català, han tendit sempre a qüestionar i atacar les identitats dels altres i ha defensar a ultrança la seva pròpia visió del món: acció-reacció.

El nacionalisme espanyol, amb més mitjans, és més agressiu, ha demostrat ser menys efectiu. Això ens beneficia perquè com a nacionalisme són bastant cutres, com ho van ser com a jacobins. Gràcies a com en són d'inútils hem anat sobrevivint. El nacionalisme català i basc han fet els deures una mica millor.

Zapatero pot acabar, o deixar molt tocat el nacionalisme, sent més amable, i donant-ho tot, o moltes reclamacions històriques al catalanisme. És evident que Zapatero té un deute amb Catalunya electoralment, no és pot permetre el luxe de perdre 3 diputats a Barcelona per vol guanyar-ne un, que no guanyarà, a Sòria. Les reclamacions estrella són: Traspàs de rodalies, trapàs del Prat, millor finançament, no al PHN, retorn de tots els papers de Salamanca, revisió del judici a Companys, finalització de les qüestions idiomàtiques català-valencià. Què faria jo si fos Zapatero i Montilla? Ho faria tot i més. Llavors si l'enemic espanyol te "dóna" tot el que els nacionalistes catalans no han aconseguit en 30 anys, qui és més útil per Catalunya? Qui vol un país de primera i qui fa respectar Catalunya, socialment, mediambientalment i nacionalment? Qui defensa realment Catalunya mentre els nacionalistes es barallen per ser minoritaris?

Benvolgut Zapatero, si vols acabar amb el "problema catalan" dóna-ho tot.

Si vols capitalitzar tots els vots i actes: no pactis amb CiU directament, cap partit català es negarà a votar els traspàs de rodalies, i en contrapartida no cal demanar res, pacta amb BNG i CC. Emportat tot el mérit!

Vols descol.locar-nos?: fes que el PSC tingui grup parlamentari propi al congrés de diputats i deixa'ls votar en temes trivials contra les teves propostes.

Dóna'ns-ho tot, i no ens deixis participar en res. No posis ministres catalans a Foment si no castellans que ens traspassin rodalies, als catalans deixa'ls de secretaris d'Estat. Fes que Bono deixi parlar en català al congrés canviant el reglament, mostra el PSOE amable castellà. La Castella socialista estima Catalunya perquè és una part d'Espanya.

No donis als partits catalanistes ni aigua però concedeixeu-ho tot al poble català.

Així acabaràs amb el que 300 anys de mala llet no han pogut. Simplement fes el que tothom faria per acabar amb el PSOE i Espanya.

Integra Catalunya a Espanya, dilueix els seus partits polítics i hauràs guanyat.

Gràfic d'evolució de vot

2008-03-11T16:30:00.004+01:00

Font: La Vanguardia i Jordi Royo.

Aquest és un gràfic de l'evolució dels diferents partits a les eleccions catalanes. Si cliqueu ho veureu en gran: No puc negar l'ensorrada de vots d'ERC a les Generals. Espero que es replantegin moltes coses. Ara bé, el més preocupant de tot no és la pèrdua de vots d'ERC, si no que hi ha una pèrdua de vots de tots els partits (CiU, ERC i ICV). CiU s'ha mantingut i ha pujat un diputat i se'ls ha de felicitar, ara bé, des de fa 15 anys tenen una pèrdua constant de vots, aquest cop, tot i pujar baixen. La suma de vots entre CiU, ERC i ICV, no sumen tots els vots que treia CiU fa 16 anys. Tenint en compte que Catalunya té un milió d'habitants més que fa 10 anys, sembla ser que hi ha una regressió del nacionalisme. Potser és el moment de plantejar-nos moltes coses. No intentaré justificar el resultat. Però és cert que el PSOE, tot i fer una mala campanya i tenir una molt mala candidata han arrassat. El tripartit no desgasta el PSOE, però tampoc CiU capitalitza el vot descontent.

A ERC hem de reflexionar molt, no és simplement una qüestió de preferències de pactes, el vot descontent d'ERC no va a CiU. Una cosa està clara, amb aquests resultats ERC no serà el referent de dins el nacionalisme català. CiU, tot i estar a l'oposició no és capaç de capitalitzar el desengany i desencís de sectors de la població. El PSC no es desgasta. El PP de Catalunya ha patit la campanya del PP espanyol de voler aconseguir un diputat a Sòria sense saber que les eleccions es guanyen a Andalusia i Catalunya. ICV continua una decadència preocupant, i somriuen absurdament perquè no guanya el PP.

No és per tirar pilotes fora, però es preocupant la pèrdua de vots del conjunt dels partits catalanistes elecció rera elecció tot i l'augment de l'independentisme i la població.

La política canvia molt ràpid. Si fa 4 anys i tres dies ens haguessin dit que tindriem aquest panorama polític no ens ho haguessim cregut. Si ens ho haguessin dit fa 4 anys i 1 dia, encara menys.

El rei està despullat!

2008-03-02T20:09:00.005+01:00

Suposo que tots coneixem el conte del rei que es passeja despullat del carrer pensant-se que porta una tela que només els homes dignes poden veure fins que un nen, o un esclau, depenent de la versió del conte, li diu que va despullat.

En política hi ha un element que rodeja als líders polítics i que al final sempre els acaba portant la ruina: és la Cort. La Cort que rodeja tots els líders polítics són gent que normalment, no és que hagin ajudat a pujar al líder fins el poder, si no que pujen a "su vera": els podem anomenar trepes, llepes, aprofitats, interessats, correveydiles. Són els que li diuen com els hi queda de bé un vestit que no porta.

Sempre he cregut que la persona que dirigeix un país o qualsevol projecte és, en la mesura que això sigui possible, una persona honesta. No perquè tinguin res d'especial, si no perquè en la majoria de casos són persones que no estan tacades per sospites i poden donar la cara tranquilament. Al voltant d'aquesta gent neixen, creixen, es reprodueixen i enriqueixen un seguit de personatges que a la llarga formaran la seva Cort. La majoria d'aquesta gent no defensen els interessos de l'interessat, sino els seus interessos interessats. El líder sol ser una persona vista amb simpatia per la gran part dels seus votants o subdits o treballadors, al cap i a la fi, no arribaria on ha arribat si no tingués un mínim de qualitats, ara bé, la Cort sap que la seva única forma de supervivència és la supervivència, mentre sigui necessari, del líder.

A Espanya l'efecte del rei despullat és conegut en els cercles periodístics com "El síndrome de la Moncloa", Síndrome que han patit des de Suárez fins a Zapatero. L'aïllament del president de la realitat que els rodeja per una cort de funcionaris que els hi diuen com en són de meravellosos i com de bé parlen i fan les coses. Fins que arriba el dia en que el rei descobreix tràgicament que va en boles pel carrer, i els mateixos que fa dos dies li reien de forma estrident (al més pur estil de la pel.lícula Amadeus) les seves ocurrències els abandonen: ja no els interesa ser membres de la Cort perquè ha perdut el poder, normalment són aquesta mateixa gent que els enganyen els primers que els abandonen.

El rei o amo defensa als membres de la seva Cort perquè es pensa que quan ataquen a un membre del seu staff, l'ataquen directament a ell, quan moltes vegades són aquests "validos" els que els acaben defenestrant. No va ser per culpa de González i els seus actes que el PSOE va perdre les eleccions, si no per tota la corruptela que s'aprofita de la situació de privilegi que els donava pul.lular al seu voltant.

Com sempre la moralina dels contes és sempre vàlida, perquè al cap i a la fi, la condició humana és exactament igual a tot arreu i en totes les époques, i són tots el líders els que han patit la Síndrome del rei despullat (potser a excepció d'Stalin, Ivan el Terrible o Vlad Tepes). és una llàstima però patir aquest síndrome és inevitable quan tens poder, no es pot lluitar contra ell, l'ego humà és extremadament fort, i una persona que arriba a dalt de tot és perquè ha tingut més éxits a la vida que fracassos, per tant si sempre l'has encertat és lògic pensar que continues fent les coses bé i són els altres els errats.

Com que és un síndrome inevitable, és extremadament important tenir algú al costat que te digui quan estàs despullat i saber que li has de fer cas.

Quan un general romà arribava victoriós de la guerra a Roma i era tractat com un déu vivent, al carruatge un esclau li anava repetint: "no oblidis que ets mortal". El pecat preferit del diable és la vanitat

Polítics previsibles, periodistes anecdotaris

2008-02-27T22:48:00.006+01:00

Surten publicades aquestes paraules al diari El Mundo d'un candidat de CiU: "CiU es una chica a la que no le importa cambiar de pareja si ve que va a tener más estabilidad, si es para el bien de España y Cataluña. Somos capaces de pactar con el demonio y de irnos a la cama con quien sea siempre y cuando sea bueno para el conjunto del Estado".

Sé que el que diré a partir d'ara poques persones dels altres partits polítics diran, ans al contrari, en época d'eleccions s'han de buscar totes les debilitats de l'adversari, multiplicar-les, matxacar-lo, deixar-lo en evidència i censurar-lo. No vull ni imaginar què dirien gent com el Feliu si algú d'ERC hagués dit el que ha dit el senyor Font. Però sabent que en cas que fos jo qui hagués dit les paraules me passaria el mateix que li ha passat a Raül Font vull fer unes reflexions:

Abans que res diré que no conec a Raül Font ni he parlat mai amb ell, desconec quins són els seus mérits o desmérits. No entraré a jutjar les paraules, avui he escoltat les paraules de disculpa de Raül Font a Rac1 i m'han convençut. Ell diu que al diari li van dir que volien fer una entrevista distesa i una mica gamberra i seguint el raonament va dir, entre d'altres, aquesta frase. S'han dit que les paraules de Font eren masclistes, bé jo no sé on és el masclisme, potser és desafortunat, jo crec que no, són unes declaracions que si les hagués fet el dia 11 de març o el dia 17 d'agost ningú hagués fet cas, però en eleccions s'han de mesurar les paraules diuen. Potser hagués pogut buscar un símil millor, menys masclista, menys sexista, menys similista, menys enrotllat, menys incorrecte, menys de tot, potser hagués estat millor que no ho hagués fet. Llavors, per què volien fer-li l'entrevista? Si hagués dit que CiU era com un futbolista que va al club quer més li paga i on més trofeus pot guanyar, haguessin dit que era anti professionals de l'esport i anti clausules de traspàs?

S'acusa als polítics de ser avorrits, previsibles, sosos, pesats lents, repetitius i tots els defectes que en un dissabte a la nit te garantitzarien no lligar (amb una noia, o noi, és clar, a qui, encara que no coneixes de res, respectes, pel fet de ser humà). Com no han de ser previsibles els polítics?

Els polítics d'avui en dia viuen rodejats de micròfons i càmeres que els graven inquisitivament tot el dia. Avui en dia no te pots permetre el luxe de dir un acudit o fer un comentari en conversa privada o què coi! fotre't tres birres de més en una comiat de solter amb strippper, sense que una legió de puritans t'acusi de ser un alcohòlic, un guarro, un masclista o un homòfob, i sense que una colla de progres de Razzmataz i Belle & Sebastian te diguin que ets un hipòcrita burgés.

Escoltar debats polítics o mítings d'altres partits m'agrada, a vegades he sentit arguments de gent del PP, PSC, ICV o CiU que trobo interessants, ben arguments, que potser no comparteixo, i ve el periodista de torn preocupat en fer un titular potent pel seu diari quedant-se amb l'anécdota i el polític es queda pensant "collons, porto 30 minuts parlant de sanitat i educació i aquest es queda amb l'anécdota que he dit que l'alcalde de Sant Etoo de Dalt és mentider" i potser ni has dit mentider. Molts bons polítics han finalitzats les seves carreres públiques per comentaris fets a bote pronto, potser desafortunats, però sense malicia.

Diuen que el polítics som avorrits, però cap periodista publicarà un titular al seu diari dient "La corva dels preus provocada pels stakeholders a la crisi de les matèries primeres ha provocat una pujada de 5% de la deflació dels preus que repercuteix en l'euribor", o "Proposem pujar 3x+ deflactor de preus de la fórmula del calcul de l'IRPF segons la variació de l'IBEX-35"

Això no ven diaris! Diuen que els polítics són uns sosos, però què farieu si tinguessiu tot el dia centenars de càmeres i micròfons al costat que us fiscalitzen cada minut del dia i sabent que qualsevol cosa que facis que no sigui donar mans pot acabar amb la teva vida política i personal? Després quan un polític, potser desafortunadament, vol ser espontani, com que no en sap i està acollonit de què dirà i com ho interpretaran, posa la pota.

Tu no tienes ritmo

2008-02-09T22:54:00.000+01:00

Aquesta va ser la mítica frase que en un dia d'entrenament li va cridar Louis Van Gaal a l'Òscar Garcia, aquell jugador que va jugar al Barça a mitjans dels 90. Actualment l'Òscar escriu una columna setmanal al diari esportiu El mundo deportivo, sota el títol "Yo sí tengo ritmo". Això m'ha fet pensar en l'afició del Barça, i la societat en general, i els ídols amb peus de fang. He de diferenciar entre l'aficionat del Barça i el soci que acudeix a l'Estadi. El soci del Camp Nou és possiblement una de les aficions més crítiques que hi ha. Quan acudeixo al Camp Nou, intento anar-hi un cop l'any, la gent no anima, només que quan es guanya i si les coses van magres comencen a xiuxiullejar i xiular a la segona part, a mi això me desespera i sento enveja de les aficions dels equips anglesos. No nego que tinguem una afició collonuda, però si el Camp Nou, enlloc de xiular, una part, a un noi de 18 anys, com el Giovanni, es dediqués a animar, estic convençut que tindríem 3 o 4 lligues més i alguna copa d'Europa.

El crit "tú no tienes ritmo" és va convertir en l'himne dels antivangalistes, jo entre ells. Ara bé, el temps col.loca a cadascú al seu lloc. No nego que l'Òscar Garcia sigui un bon jugador, però fixeu-vos que després del seu pas pel Barça, va passar per València, Espanyol i Lleida, fracassant en tots ells de forma estrepitosa, una mitjania que, tot i que no era mal jugador al principi, va voler-se guanyar la titularitat i l'afecte del públic, no suant la samarreta, si no fent d'estandard de l'antivangalisme, és irònic, que la frase de Van Gaal, que després s'ha demostrat certa, sigui la que doni títol a la seva columna. Què ha fet el senyor García Junyent pel Barça? El que hagi fet suposo que ha fet que es mereixi l'oportunitat que tots puguem llegir què en pensa del was and when.

Jo no vull que Arsène Wegner vingui al Barça, no ho dic perquè cregui que sigui un mal entrenador, si no per tot el contrari, com tampoc vull que vingui l'Àlex Ferguson, Ancelotti o Valverde. Són grans entrenadors però que en un club que jugui a la lliga espanyola no durarien ni sis mesos. Us imagineu un Wegner fent jugar al Barça o Madrid o Atlètic de Madrid a nois que no superen els 23 anys i no guanyant. Us imagineu a un Madrid tenint després de 15 anys a un entrenador com Fergusson i mantenint-lo a la banqueta sense guanyar cap títol en 4 anys (les lligues d'Arsenal i Chelsea). El futbol espanyol no és un bon lloc per tenir entrenadors a llarg termini, per molt bons que siguin. Equips que mai han guanyat res com el València destitueixen entrenadors perquè no els fan guanyar títols.

Tenim una afició del Barça que xiula a Giovanni dos Santos perquè intenta xutar la pilota i no entrar caminant fins dins i no diem res del senyor Xavi Hernández que porta dos anys tocant-se els ous. Per cert, quan tindrà el Barça un centrecampista que xuti des de fora de l'area? Algú els hauria de dir que no cal entrar caminant i fent parets fins l'area petita.

L'altre dia vaig sentir la crítica més ridicula en molt de temps, uns contertulis, alguna vegada hauríem de parlar dels tertulians dels programes esportius que mai s'equivoquen i fan unes anàlisis impecables a posteriori, sempre a toro passat, com els economistes, i politòlegs, doncs deien que els posava nerviós (sic) Messi perquè quan agafava la pilota corria cap a la porteria ràpidament. Clar, buscava marcar un gol, on s'és vist això?

No sé quan es va dir que el futbol que agradava a Can Barça era el rondo, jo no sé quan s'ha inventat aquesta mania, aquest serà el futbol que agrada quan es guanya, però des de quan això és un dogma de Fe dels culers? A mi m'agrada el bon futbol, però he de reconéixer que el Madrid, històricament (Hugo Sánchez, Juanito,...) tenen jugadors que els fan guanyar. Luis Enrique va ser una rara avis dins dels ídols dels barcelonisme, un jugador amb "garra", caràcter i collons, com el Hristo, jugadors que te feien guanyar.

Mentrestant seguirem patint el que és la creu dels culers i seguirem dient quin és el futbol que agrada als culers i tenint un estadi que només anima si guanyem tres a zero. Barça, Barça Barça!!!

Per què votar ERC?

2008-02-05T13:43:00.000+01:00

1. Per què en 4 anys de grup parlamentari al Congrés de Diputats, i en 5 de govern a la Generalitat hem aconseguit fer de les propostes històriques d'Esquerra l'eix central dels programes de tots els partits polítics catalans, dèficit fiscal i dèficit d'infraestructures. Així com propostes, que fa poc més de 6 anys eren qualificades de trabucaires o insolidàries o infantils, ara figuren en els discurss de tots els partits catalanistes de Catalunya: autodeterminació, concert econòmic, fi del model autonòmic. Amb poc més de 20 diputats hem aconseguit fer créixer l'independentisme i arribar a secotrs fa pocs anys recelosos o directament hostils (Patronal).

2. Per la reforma, decebedora, de l'Estatut fallit. Sense una ERC forta mai s'hagués iniciat un procés de reforma estatutari, que tot i el fracàs ha escenificat el desgast del model d'Estat i determinats discursos com l'Espanya federal i la modernització d'Espanya des de Catalunya. Espanya mai serà federal i ja és prou moderna.

3. Per la derogació del transvassament de l'Ebre gràcies al vot a favor de PSC, ICV i ERC. Crec que no calen méa arguments en aquest apartat.

4. Per la Llei de finançament de partits polítics, que ha acabat amb els donacions anònimes.

5. Perquè Esquerra ha plantejat davant el Congrés, per primera vegada, mai cap altre partit ho havia fet, la possibilitat de parlar en català al Congrés, perquè els gestos són importants i més en una ideologia com la independentista.

Intentaré no donar tots els arguments d'una vegada per no estressar.

Jo ja estic convençut, ara et toca a tú!

A l’Arquebisbe de Tarragona, Dr Jaume Pujol

2008-02-01T23:15:00.000+01:00

A continuació reprodueixo una carta que el passat dijous va sortir publicada en alguns diaris de Tarragona.

Llegeixo sovint, com a catòlic, els articles que vostè publica en aquest diari. Els seus articles destaquen per la seva espiritualitat cristiana i la preocupació per les ànimes, i s’allunyen de temes més terrenals i civils. És per això que em va sorprendre que assistís, suposo que per primera vegada a la seva vida, a una manifestació en defensa de la família tradicional a Madrid. D’entrada, com a cristià practicant, fill d’una família monoparental, em va sorprendre el lema. Encara em sobtà més el fet que s’acudeixi a un acte semblant. No negaré el dret als cristians a manifestar-nos, ni a opinar. Però la religió i la moral cristiana són una cosa personal i íntima sense pretensió d’imposició social ni projecció civil. No estic d’acord en què el meu arquebisbe participi en un acte semblant en nom d’una Fe tan àmplia com la que inclou tots els catòlics.

Els anys 80 i 90 es va condemnar una teologia al.legant que l’Església no s’ha de polititzar (El Regne de Déu no és d’aquest món), potser és que ara és diferent? En tot cas, l’animaria a, que si aquest canvi s’ha produït, participar en altres demostracions públiques de posicionament: en concentracions quan es produeixen assassinats de dones, en les manifestacions contra la guerra, en la defensa dels drets dels immigrants, en la condemna i denúncia penal de la pederàstia en l’Església o en qualsevol altre acte que vostè consideri que l’Evangeli no es cumpleix, que en són uns quants.

Pot estar tranquil, aquesta no és una carta d’apostasia ni de perdre la Fe. Considero que vindran èpoques millors pels cristians i que aquesta jerarquia eclesiàstica no ens representa a tots. Però com a arquebisbe crec que s’hauria de preocupar menys en omplir places i més en omplir esglésies.

Gerard Castells i Martí

Respostes a posts pendents

2008-01-02T18:49:00.000+01:00

En aquests pròxim post intentaré contestas a algunes reflexions que m'heu deixat:

Joan blas:

és cert, a mi al principi me feia gràcia que la gent ens confongués, ara ja no fa gràcia, jo per això m'estic quedant calb, per evitar-nos problemes, aquest gest mai serà prou agraït.

Les barreres aranzelàries és un debat recurrent en les nostres converses polítiques, potser la meva manifestació sobre barreres aranzelàries va ser motl agosarada. Jo estic a favor amb què els comerciants puguin jugar en igualtats de condicions en el mercat global, molts països i organismes que defensen la retirada d'aranzels en països tercermundistes no ho són amb els països occidentals (OCDE). Jo puc defensar la presència d'uns aranzels en els productes d'importació i exportació, sempre i quan aquests aranzels afectin a tots els productes, no es pot pretendre que els africans siguin lliures d'aranzels i EUA I UE siguin proteccionistes, a vegades amagant mesures sanitàries per protegir economies.

Per altra banda l'eliminació total de barreres aranzelàries no dibuixa l'evolució real del capitalisme depenent de les zones. EUA, Taiwan i Mali representen diferents estrats en l'evolució del capitalisme, per tant crec molt discutible que hi hagi una forma única de solucionar els problemes i de tenir creixement. No hi va haver un sol model de socialisme, per què n'hi hauria d'haver un de capitalisme?

Jo crec que epr determinats productes hi ha d'haver aranzels: productes de luxe( me refereixo a luxe mediambiental) de Nova Zelanda, transportats en avió amb la contaminació que això suposa. El combustible és un bé escàs i contaminant, hem de premiar el seu malbaratament? Crec que hem de primar els productes de la nostra zona, per equilibri mediambiental.

Sincerament, hi ha països amb economies tan poc desenvolupades que estan més aprop del bescanvi que d'una S.A., en aquests casos és impensable i immoral dir que un propietari d'un ramat de cabres a Uganda pot competir amb un productor de llet d'Itàlia i que en un món globalitzat podrà col.locar els seus productes a totes les estanteries de Londres.

També crec que l'agricultura és un sector imprescindibe que s'ha de protegir a Catalunya i la UE, no ens podem permetre el luxe d'una economia d'escala depenent totalment de producció tan llunyana i susceptible de les inestabilitats de la zona. Una guerra a Ghana ha de provocar que ens quedem sense blat per fer pa a Reus?

La meva crítica sobre el proteccionisme agrícola a la UE i EUA recau en què hi ha altres sectors de l'economia que no estan tan protegits. Jo sempre te poso l'exemple del tèxtil, perquè afecta al negoci familiar. Al País Valencià (la València dels prodigis peperos)han tancat desenes de fàbriques tèxtils fins que la UE ha posat límits a la importació de productes de la Xina. A vegades es posa com a excusa la defensa dels interessos dels consumidors, sense oblidar que un treballador sense feina no és consumidor ni és res.

Jo dic que el tracte que es dispensa a l'agricultura, a vegades s'hauria de tenir amb altres sectors, més oblidats i també molt estratègics. S'ha de protegir i promocionar l'agricultura, però també altres tipus d'indústries. Éstic a favor d'un lliure mercat, però sense que això suposi perdre excessius llocs de treball, economia de subsidis i manca de renovació tecnològica. Al nostre país tenim un exemple prou clar amb la indústria del vi: qualitat, competitivitat i promoció

Dos memes pendents

2008-01-01T21:59:00.000+01:00

Porto molt de temps desconnectat del meu bloc, a això li hem de sumar un dels caps d'anys més penosos dels últims anys: tancat a casa a 39 de febre. És curiós perquè sempre me trobo amb febre quan arriben dates senyalades, tantes calefaccions i aires condicionats me maten.

Bé, anem per feina, tinc dos posts pendents de companys de la blocesfera contesto el primer sobre què ha de ser un bloc i l'altre sobre els blocs en general:

Contestaré un un sol punt: Un bloc ha de ser el que el que el seu administrador vulgui, ara bé, no ha d'oblidar que va dirigit a uns lectors, sino és un diari. Per això crec que els posts han de ser com més breus millors, concrets i visualment atractius, però que sense el continent sobresurti al contingut. A partir d'aquí la resta ja està en mans del blocaire.

Meme 2:

Com vas saber l'existència dels blogs? 

Deu fer uns 4 ó 5 anys, a través de revistes de suplements de cap de setmana dels diaris, però el boom va ser deu fer dos anys quan qui més qui menys se'n va obrir un

Digues 5 blogs que segueixes diàriament

Cesc Bonet
Jaume Renyer
Jordi Molinera
Oriol Vázquez
Alejandro Fernández

Ets lector anònim d'algun bloc? 

Tots som, en la mesura que els nostres IP no ens delatin, lectors anònims, però afegeixo que alguna vegada he estat comentarista anònim

Alguns autors que et generin especial simpatia. 

Quim Amorós
Cesc Bonet
i per amistat: Jordi Molinera, Jordi Rofes

Amb quins 5 blocaires aniries de marxa? 

Crec que amb tots, alguns me'ls he trobat de festa a Salou i són bastant catxondos

Amb quins 3 blocaires passaries una nit de bogeria sexual? 

Sens dubte, l'Oriol Vázquez, està supercatxes

T'has enamorat mai d'algun blocaire? 

No

Estàs satisfet amb el teu bloc?

No gens, es molt soso però prometo arrenjar-lo properament

Escull entre 3 i 5 blocaires per a què facin aquest MêMê :

No li passaré la pilota a cap, això dels memes és una putada

La crosta nacionalista

2007-12-13T09:54:00.000+01:00

Així és com des del PSC s'està intentant crear un debat sobre la reforma, o replantejament de què ha de ser TV3. Potser falta memòria, però vull recordar als senyors del PSC, PP i C's que TV3 neix amb una voluntat de televisió nacional, de promoció de la llengua catalana i la seva cultura, incloent la cultura i l'àmbit cultural dels Països Catalans.

El PSC no accepta que des de la Corporació no se'ls deixi del tot bé, a mi m'agradaria saber què volen dir amb això. TV3 ofereix informació, doncs si a dia d'avui generen més noticies els senyors Mas i Carod, doncs han de sortir més ells a la tele, si el senyor Montilla té més mandra a sortir a la tele, perquè no és capaç de generar informació i Carod- Rovira sí, entenc lògic que se li doni més cobertura a Carod.

El debat sobre la crosta nacionalista me recorda un altre debat que el PSC utilitzava a forma d'excusa durant els governs Pujol. EL PSC sempre parla de la Catalunya real, la Catalunya real per aquí, la Catalunya real per allà. Quan Pujol guanyava elecció darrera elecció deien que això era un accident històric. CiU s'ha pensat sempre que Catalunya era la seva Masia particular, i el PSC es creu ara que és el pati del darrera de la casa. Senyors del PSC, encara que els sembli impossible hi ha una Catalunya real, tan real com la seva i que no és socialista, tan real és la Catalunya d'Olot com la de La Cava, tan real és la de Cornellà com la de Perpinyà. Si el que volem és que tv3 deixi de ser una televisió nacional per ser una televisió amb la visió del món (és a dir Espanya) del PSC-PSOE digueu-ho clarament. El PSC, com li passa a tots els partits grans, també CiU i PP peca a vegades d'aquesta visió del món, es pensa que la seva visió del món és la real i la resta són desviacions, o errors. Gent no madura o enganyada. Com que és motl difícil d'explicar en un post que no sigui massa llarg, posaré un exemple:

Un dia parlava amb un professor/a de la meva facultat i parlavem de Catalunya, nacionalisme i esquerres, abans de continuar dir que el professor/a és l'arquetip de esquerranós/osa de saló que és socialista de saló i no mou un dit per lluitar per la igualtat. Doncs parlavem del "was and When" quan de sobte me diu: l'altre dia me ve a classe un noi marroquí i me porta a la carpeta una enganxina amb una estelada i que hi diu independència". La reflexió que li va fer a l'alumne va ser: Home, una cosa és que t'integris, però això ja és passar-se!!

Passaré per alt el nivell de la reflexió, però al personatge només li va faltar afegir: Una cosa és que t'integris, i votis PSC, i parlis català de forma folklòrica, però que t'integris tant i votis una opció nacionalista! això és passar-se!

Per sort la Catalunya real és més rica que això.

Com n'és de fàcil ser de dretes!!!

2007-12-08T20:41:00.000+01:00

Encara que últimament no escric massa al meu bloc, si que continuo passejant-me per la blocesfera, principalment tarragonina, Després de llegir els blocs dels autoanoments liberals conservadors, a partir d'ara els anomenaré dreta, no com a forma despectiva si no com a definició clàssica, me ve al cap aquest pensament. A dia d'avui el pensament de dretes és el dominant, els socialistes ja no són socialistes perquè no són anticapitalistes, vivim en una era on el pensament "con" viu una segona joventut d'or després de l'época Reagan, tot i que crec que en pocs anys es pot girar a causa dels canvis en les relacions uqe es produiran per un col.lapse de les formes energètiques clàssiques (/econòmicament parlant).

Però no parlaré de filisofia política i teoria econòmica, faré un debat més de carrer.En molts blocs se'ns acusa a la gent d'esquerres de progres trasnochados, infantilisme, buenismo, hipocreisa, immaduresa, falta de cultura política, decimonònics, stalinistes, cínics i moltes altres coses. La gent d'esquerres hem de ser, no només bons ciutadans i bons pares de familia, si no que hem de ser herois, o millor encara: sants!

Hem de comprar-nos roba, o intercanviar-la, que no sigui feta amb explotació, hem de voler prosperar, però sense ser rics, ni de familia rica ni pretendre crear empreses amb treballadors a qui pagar i esdevenir rics. No podem comprar cotxes cars, ni vacances cares, bé no podem anar de vacances a llocs exòtics fora de rutes dels touroperadors si no volem que se'ns acusi de turisme revolucionari. Per Nadal no podem comprar, ni veure en excés, tot i que no podríem celebrar el Nadal si no el solstici d'hivern.

No podem pretendre prosperar econòmicament, hem de condemnar tots els actes de terrorisme, violència, si diem que cap persona és il.legal se'ns acusa de viure en llocs on no hi ha immigració i si vivim en llocs amb immigració és per esnobisme. No podem portar els nostres fills a col.legis privats i només podem anar a la pública. Si no condemnem la dictadura cubana ens diuen totalitaris il.lusos amb tentacions burgeses revolucionàries, si estem a favor de l'avort com a dret ens acusen d'infatificidi i si estem en contra de les armes i la pena de mort ens diuen bambis i estatalistes. Hem d'anar amb transport públic a tot arreu.

Ara bé, la gent de dretes pot ser creient o no, podne portar bons cotxes i bona roba, o decidir portar-la tota de mercat, és poden enriquirir fins a límits immorals o com a mínim sospotisos per aconseguir en una sola vida. Poden portar als seus fills a col.legis privats, i si els porten a col.legis públics, o han estudiat en col.legis públics ho vendran com una mostra de selfmade man. Poden defensar dictadures salvatges com Aràbia Saudí per interessos econòmics i quedar-se tan amples, poden jusitficar cops d'estat a Veneçuela i dir que és una mostra de defensa de la llibertat. Poden passar-se segles sense condemnar dictadures que van col.laborar amb l'Alemanya nazi, poden fer negocis amb Líbia i dir que és pel bé d'Espanya.

Ells ho poden fer tot, enriquir-se i/o ser solidaris, poden tallar boscos sencers amparant-se en què el canvi climàtic no és tal, però en canvi l'esquerra hem de ser Santificats en vida, no només ser d'esquerres, hem de ser estoics.

Però qualsevol persona que es defineix com a liberal conservador es pot permetre el luxe de dir que ell vol la supressió de l'Estat però no aprimant-lo gens ni mica en els seus anys de govern, comprar-se un cotxe, una casa i un armari (full equip) i hotels cars.

Què fàcil és ser de dretes, oi? que quedi clar que utilitzo clixés que molts no me crec ni els generalitzo a tota l'esquerra i dreta, però en termes generals agafa diferents sensibilitats que es poden identificar amb determinats debats i comentaris que es poden trobar a la blocesfera

de la ignorancia i la indiferencia

2007-11-21T23:16:00.000+01:00

He estat uns dies desconnectat per motius acadèmics. primer unes reflexions dels últims dies i després un meme que tinc pendent:

1. Curiós debat el que s'ha mantingut a la blocesfera entre chavistes i joancarlistes sobre qui tenia raó i qui no. Sincerament, en aquest cas els dos van estar pèssims, oblidant que són caps d'estat i s'han de comportar, el rei va fer el ridícul perjudicant els interessos econòmics de l'Estat i Chávez va estar lamentable sense callar. L'únic que va estar a l'alçada va ser Zapatero i ha estat el més criticat. Recordem que Chávez ha dit de Bush que fa olor a sofre i li diu sempre de tot i EUA continua fent negocis amb Veneçuela, i molts bons negocis!

2. Lamentable el neocolonialisme europeu d'algunes ONG que actuen a Àfrica imposant-los els nostres valors. Segrestant nens per salvar-los: Centenars d'ONGs treballen a Àfrica i el continent segueix sense aixecar cap...que s'ho facin mirar, quina part hi ha de treball de debò i quina part són vacances solidàries?. Molta gent fa una gran feina al territori però no es veu enlloc, els herois anòmis com sempre són els més efectius. Quan l'OMC instarà a que es treguin els aranzels perquè Àfrica pugui sortir de la misèria?

3. Penós el paper del PSC i molt tèbia i messella la resposta de la resta de partits amb el caos de Renfe. Us imagineu si la crisi s'hagués fet durant un govern del PP?

3.1 Preocupant la supeditació de la política catalana als interessos dels partits espanyols i més concretament del PSOE. A Catalunya se'ns rifaran sempre: el PP mai serà una partit gran a Catalunya i el PSOE hi té una parceleta de vots, qui és preocuparà dels resultats a Catalunya? un no guanya mai i l'altra hi té un regne taifa. Si els partits nacionalistes no treballen plegats més seriosament això és can pixa. O això o un PP més fort, però mentrestant perquè s'han de preocupar els socialistes?

4. Preocupant la situació de l'educació a Catalunya: alguns models pedagògics han estat nefastos per les classes populars. El que les classes populars necessitem és bàsicament poder competir en igualtats de condicions, en la mesura del que sigui possible, amb les classes acomodades, i això només s'aconsegueix sent més exigents. La classe obrera no es pot permetre el luxe que els seus fills es dediquin a jugar al parxís a classe. L'escola pública necessita més recursos i que els mestres que són ineptes se'ls pugui separar de l'ensenyament. Els erros dels metges estan al cementiri. Els errors de pedagogs i professors estan a un fast food.

5. Excitant la situació i vida interna d'ERC els últims temps, molt de debat i molta participació de la militància, per fi hi torna a haver discussió d'idees.

6. Desconcertant el discurs de l'Artur Mas sobre la refundació del catalanisme. tot i que apunta moviments dins CDC, no s'ha atrevit a dir res i per no dir-ho tot ha acabat dient el mateix que sempre, però un primer pas interessant per un possible govern més endavant.

7. Previsible el paper que ha pres l'Alejandro Fernández a l'Ajuntament de Tarragona, esdevenint l'autèntic cap de l'oposicó, amb un CiU que encara no sap on va i criticant-ho tot.

8. Esperpèntic el paper del jutge de l'audiència Nacional amb la declaració en català dels joves acusats de cremar fotos del rei espanyol. Ignora que l'Audiència nacional es un òrgan amb jurisdicció a tot l'Estat i no és un jutjat de 1a instància, per tant hom pot fer la declaració amb qualssevol de les llengües oficials. Això me recorda l'acudit de: saps quin és el colmo de la ignorància i la indiferència i l'altre li contesta: ni ho sé ni m'importa

Des d'Estats Units, amb amor

2007-11-05T09:02:00.000+01:00

Què consti que no sóc un antiamericà furibund, jo crec que hi ha moltes coses de la societat americana que hauríem d'adaptar i que els envejo. Però aquest anunci m'ha arribat al cor: No se sap mai quan poden tornar els anglesos a recuperar el que creuen que els pertany. Enjoy it!

http://www.liquidgeneration.com/Media/Videos/Viral_Videos/Stupid/The_Back_Up/

També podeu trobar més informació a la següent pàgina: http://www.the-backup.com/

Res és suficient per defensar la familia

Deixo anar una pregunta

2007-10-31T16:30:00.000+01:00

Seguint el raonament que en López Tena es fa en un article:

Quin benefici en treu Catalunya de continuar formant part d'Espanya?

article de Javier Ortiz

2007-10-29T16:23:00.000+01:00

2007/09/15 El Mundo

El abrazo del oso

El todavía presidente de la Ejecutiva del PNV, Josu Jon Imaz, ha gozado de muchas simpatías en los círculos políticos y periodísticos de Madrid. El establishment capitalino no ha parado de elogiar tanto su temperamento apacible y discreto como algunas de sus opciones políticas más características, en particular su firmeza frente a la izquierda abertzale y su predisposición al acuerdo con las fuerzas políticas predominantes en el Estado.
El fenómeno no ha sido del todo novedoso. Los que escapamos al tan común mal de la desmemoria recordamos que hubo un tiempo en el que también Xabier Arzalluz mereció grandes alabanzas en los mentideros capitalinos por su «realismo» y su «sentido de Estado» (ahí están las hemerotecas para demostrarlo). Bastó con que, guiado por los mismos objetivos y sin alterar en nada su estilo, cambiara de política de alianzas y se alejara de los grandes partidos españoles para que pasaran a catalogarlo como un ayatolá, un iluminado, un fanático peligrosísimo.

El asunto resulta así de sencillo: para algunos, quien favorece sus intereses es estupendo; quien los contraría, un canalla. Esa es la lógica de nuestros liberales y demócratas de toda la vida.

El problema es que se trata de un recorrido de ida y vuelta. Porque en el campo del nacionalismo vasco hay mucha gente que razona a la inversa, de modo que aquel que recibe los aplausos del ente abstracto denominado «Madrid» resulta automáticamente sospechoso de ser un mal defensor de la causa propia.

Lo cual no deja de tener su sentido para quien considera que las relaciones entre Euskadi y el Estado son contradictorias, ya vea el asunto desde un bando o desde el otro. Se supone que, si tú haces bien tu trabajo de opositor, el de enfrente tiene que mirarte con tirria, y que si el de enfrente te mira bien, es que estás haciendo mal tu trabajo de opositor. No otra es la razón por la que los integrantes de los círculos dirigentes de la Villa y Corte le tienen tanta ojeriza a Ibarretxe. Y es por ello mismo por lo que el lehendakari cuenta con tanto prestigio en el campo nacionalista vasco.

Josu Jon Imaz ha sido víctima -en parte: hay más razones- de eso que los rusos llaman «el oso amigo». Dicen los rusos que no hay nada más peligroso que ganarte el cariño de un oso: se empeña en manifestarte su aprecio, te da un abrazo y te parte el espinazo.

Si la política española no adoleciera de la falta de finezza que la caracteriza, los interesados no harían el oso de manera tan llamativa. Cada vez que tienen delante a alguien que creen que les conviene, se empeñan en abrazarlo efusivamente a la vista de todo el mundo. Es un error.

Claro que si Imaz no se hubiera colocado tan peligrosamente cerca de los osos (y de los madroños, ya de paso), lo mismo podría haberse escapado de su abrazo mortal.

De racisme i altres coses

2007-10-24T23:20:00.000+02:00

Ja sé que l'anécdota que explicaré ara és molt antiga, però co mque es veu que ara és el tema de moda, fins que passi de moda, i en sigui un altre (bullyng, dones maltractades) Els temes passen però els problemes continuen, però la indignació ha d'anar acompanyada d'un fet de moda.

Deu fer u nany i mig vaig viure la següent situació:

Estava esperant el tren per tornar a Tarragona a l'estació de Gràcia de Barcelona, mentre ma mare comprava unes revistes jo estava esperant-me per on hi ha les barreres per entrar. Llavors sento com un dels vigilants comença a escridassar a una dona, me giro i veig que és una dona magribí amb un nen de dos anys als braços. El vigilant, de la companyia de vigilància li comença a dir "mora de mierda", "anda y cállate" i la dona se li torna, amb això una altra dona magribí surt en la seva defensa i apareix un altre vigilant que li demana els papers, el primer vigilant li diu "Ésta que va a tener papeles, ni ná!" "i l'altre "qué se vaya a su país, hombre". Amb tot això, les dones marxen. Ma mare torna i me pregunta què passa. Jo li dic fent gestos eloqüents que el tio s'ha tornat boig i que és un impresentable. El primer home me veu i se'm acosta i me pregunta xulescament (ho faré com un diàleg):

Vigilant 1 (V1): Perdone caballero, tiene usted algún problema?
Gerard (G): Pues sí, mi problema es usted y su actitud.
V1: Pero tu qué te has creído! Tu n osabes lo que me ha dicho.
G: Me da igual lo que le ha dicho, usted represnta el orden aquí y su trabajo es mantener el orden y no perderlo
V1: Pero se ha cagao en España!
G: Pero en su placa pone VIGILANTE DE SEGURIDAD ( i li senyalo i toco la placa)
V1: Usted a mi no me toque! quién se ha creido que es
(arriba el company, vigilant 2: V2)
V2: pero tu que problema tienes chaval, si tanto te gustan los moros haces una ONG o te los llevas a tu casa.
G: yo no he dicho que me gusten los moros, pero usted no le puede hablar así a una mujer que va con un niño pequeño.
V2: Si no eres abogado que te callas, porque si no no puedes poner una denuncia.
G: Pues sí que soy abogado, y aunque no lo sea eso que dice no es verdad
V1: Pues identificate
G: yo no me tengo que identificar delante de usted y no estoy colegiado ( ni era llicenciat, és clar)
V2: Esto es suplantación de personalidad y vamos a llamar a los mossos para que te detengan!
G: Oigan ésto no es suplantación de personalidad porque yo no ejerzo.

Amb tot això mentre parlo me miro les butxaques i no portava el DNI, perquè mai el portava a sobre, i penso que si vénen els mossos i els denuncio se'm pot muntar un pollo que ni a les 10 de la nit hauré acabat, així que els hi dic: miren señores yo em voy, i mentre m'interpel.len vaig marxant.

Quan vaig arribar a casa vaig enviar un correu-e a Renfe dient què havia passat i me van dir que això era competència d'ADIF, i a Adif me van dir que en prenien nota i prendrien les mesures oportunes. D'això fa mes de dos anys i encara espero que me diguin alguna cosa

L'adéu d'un mestre

2007-10-21T22:23:00.000+02:00

Quan a l'adolescència me''n vaig adonar que ja no podria ser futbolista professional, vaig decidir que la meva professió seria la d'historiador. Al B.U.P. tenia molt clar que volia estudiar història, història, història. Però en el meu camí s'hi va interposar una mala professora d'història que va convertir la meva passió en una fòbia i vaig canviar l'elecció. Vaig tardar molt de temps en tornar a agafar un llibre d'història. Si, a dia d'avui, m'agrada i he tornat a deborar llibres històrics és gràcies a Juan Antonio Cebrián, el conductor del programa d'Onda Cero "La Rosa de los Vientos". Avui diumenge, en Juan Antonio ha mort. Ha estat a l'edat de 41 anys d'un atac de cor.

Quan l'Àlex Gracia, de Tarragona Ràdio, m'ha enviat el missatge amb la noticia no m'ho podia creure. La Rosa de los Vientos és un programa de ciència i història de culte a la ràdio ibèrica. He passat molts caps de setmana sense sortir per la nit, fins que vaig tenir el primer MP3, escoltant el seu programa. Fa pocs mesos vaig tenir l'oportunitat de poder parlar amb ell en una connexió telefónica al programa amb el qual col.laboro a Tarragona ràdio (el Boira) i vaig poder mostrar-li la meva gratitud per les grans nits passades i com amb els seus "Pasajes de la Història" ens feia reviure pasatges ja passats. Juan Antonio Cebrián i tot el seu equip feien un programa brillant, esperem que això continui, encara que la seva presència física ja no hi sigui. Jo puc fer molts agraïments a Cebrián, però el primer, i més important, gràcies a ell vaig tornar a recuperar una passió passada i m'ha fet recuperar l'amor pel nostre passat, des d'un punt de vista crític. Ell ens explicava història lluny de dates i llocs sense sentit, posava cara i imatge a la Història, per tot això: GRÀCIES JUAN ANTONIO

S'ha acabat el xollo!

2007-10-17T10:27:00.003+02:00

Avui, seguint l'exemple del company Carrillo, parlaré de futbol. Per la blocesfera tarragonina n'hi ha uns quants de futboleros, però a vegades parlem massa de política: avui vull parlar de futbol, de Maradona.

Per edat, l'era maradoniana me queda una miqueta lluny, quan Maradana va acabar amb la seva carrera futbolística per la droga, jo tenia 10 anys. Des de la seva retirada oficial, se'n han venut uns quants nous maradones: Aimar, D'alessandro, Gallardo, Riquelme, Ortega, Verón, Tévez...i altres que no han arribat a ser res, com Fernández a l'Espanyol o Almeida. Els intermediaris i clubs argentins s'han forrat gràcies a l'interès en trobar un nou Pelusa. En el moment que un futbolista jove argentí despuntava i mostrava una mica de talent i se li adjudicava l'adjectiu, de el nou Maradona, el seu preu pujava 10 milions d'Euros. Des d'Argentina deien: "El nou Maradona" i el seu preu és triplicava.

L'altra versió, per futbolistes que per posició no jugaven al mateix lloc ens els venien com "l'afillat de Maradona", "Maradona està boig pel seu futbol", aquest seria el cas de Crespo, Palermo, Schelotto (el dolent i el més dolent). Però a Argentina el xollo s'ha acabat, ja tenim el nou Maradona, ja no podran col.lar-nos saldos a preus estratosfèrics (Saviola), ja tenim el nou Maradona: MESSI. El futbolista del segle XXI, endarrera es quedaran Cristiano Ronaldo, Kaká o Sneijder. El problema que tenim és que els argentins poden tenir tots els defectes del món, però tenen un màrqueting per vendre'ns peles a duro, a partir d'ara totes les joves promeses que vindran d'allí ja no seran el nou Maradona, seran el nou Messi. Per sort, aquest ja és nostre

Sensació d'estafa

2007-10-16T09:47:00.000+02:00

Reconec que de jovenet sentia una certa admiració pel nacionalisme basc, per la seva capacitat de lluita i resistència per mantenir la seva identitat. No vaig tardar massa en adonar-me de què era el MLNV (com va anomenar-lo Aznar), un teixit totalitari i sectarique es dediquen a arruinar la vida dels qui maten i les seves families, i que no els tremola la mà d'enviar centenars de joves a podrir-se més de 20 anys a presons calentant-los el cap.

Ideològicament el nostre partit es troba molt proper a Eusko Alkartasuna, encara que crec que és Aralar el partit que es podria assemblar més a la ideologia d'ERC. De totes formes ja fa temps que la basquitis m'ha desaparegut i crec, sincerament que el nacionalisme basc ens fa més mal que bé a l'independentisme català. En les ocasions que he anat al País Basc i he parlat amb gent del PNB i EA, tinc la sensació que això de la independència no s'ho creuen massa, estan més interessats en mantenir la corda tensada amb el govern espanyol per mantenir l'Status Quo, que és mantenir el PNB ad eternum al poder, que per iniciar un procés real cap a l'autodeterminació. En els últims temps Ibarretxe ha fet dues mostres de força enfront l'Estat: el Pla Ibarretxe i el Referèndum, crec que igual que el Pla Ibarretxe, el Referèndum quedarà oblidat al calaix del Lehendakari. Els empresaris bascos no estan interessats en la independència, a ells, el sistema actual de concert ja els està bé, els dóna pràcticament la independència sense que els espanyols tinguin la sensació que Espanya "se parte". El País Basc pagarà només 1.500 milions d'euros els pròxims 5 anys. Mentrestant a nosaltres en seguiran xuclant la sang.

Una altra cosa que no m'agrada de la basquitis és que és una relació no recíproca: Aquesta solidaritat que sempre mostrem amb qualsevol fet que succeeix al País Basc no és bidireccional, nosaltres correm per solidaritzar-nos amb ells quan no els deixen fer referèndums, portem Ikurriñes als estadis i manifestacions, però això no succeeix al revés, poques banderes catalanes veuràs al País Basc portades per bascos, ni se solidaritzaran perquè ens retallin l'Estatut. Jo crec que l'independentisme català és, a dia d'avui, més madur i seriós que qualsevol de les propostes que ens pugui fer el Lehendakari: El nostre procés d'autodeterminació ha de ser propi i diferent.

Molt professional

2007-10-15T09:45:00.000+02:00

Una de les coses que demostra que l'Estat espanyol ha entrat plenament en el Top Ten de les democràcies occidentals és la professionalització de les estructures dels partits. No entraré a debatre si aquesta professionalització és bona o és dolenta. Personalment crec que és bona, uns bons professionals en els partits fan que les polítiques proposades siguin més interessants. Després de la Segona Guerra Mundial Europa i EUA van experimentar un creixement econòmic i social sense precedents, en bona part, gràcies a "animals polítics" de primera línia: Brandt, González, Churchil, Khol i Thatcher. Polítics amb qui pots estar d'acord o desacord, però polítics amb majúscules. Avui en dia, tenim una situació política estable, més o menys (això serà el tema del pròxim post). Uns partits professionalitzats i un líders polítics de perfil baix. Aquest diumenge el diari el País tenia un article sobre els assessors dels partits. En la majoria dels casos són sociòlegs, politòlegs, advocats, economistes, psicòlegs, publicistes o directors de cinema i altra gent de la mala vida. Doncs bé, avui en dia, que la política està més professionalitzada és quan la participació és més baixa. Els partits polítics ens van gastar un fotimè en campanya electoral per mobilitzar a un 59% de la població. El nivell de debat polític espanyol i el nivell d'idees i de contingut és pèssim, el debat fa "cagar". Els polítics no parlen o debateixen: borden. Si això succeís a Espanya fins a un cert punt me seria indiferent, tot i que al ser, encara, una part de l'Estat m'afecta aquest nivell de Salsa Rosa; però això ha contaminat la política catalana rebaixant el nivell polític al pèssim mirall en el qual ens trobem ara. Ja no es pretén aportar idees per guanyar, sino buscar les debilitats del rival per desgastar-lo. Jo et desgato a tu i tu me desgastes a mi. Fixeu-vos que la nit electoral ja no es diu qui ha guanyat, si no qui s'ha desgastat menys. Ja no comptem els vots guanyats si no els vots perduts. Si fòssim una empresa privada ja hauríem fet fallida

Tants assessors i experts que l'únic que fan és llegir les enquestes i les tendències per al final acabar dient frases com: "hem d'aturar el PP", " el PSOE trencarà Espanya", "ERC només busca les cadires" "CiU es vendrà al millor postor" "IU són un comunsites, rojos assassins", "ICV són uns pijos que van d'esquerres". Home. jo no sé massa de política, però si al final són aquests els missatges que es repetiran fins a la sacietat no calen tants assessors. Jo recomanaria que enlloc de passar-se el dia llegint a Gramsci, Adam Smith, Kaplan o Chomski, que surtin al carrer i escoltin a la gent. Quan de temps fa que un assessor del PSOE o ICV no trepitja una fàbrica, o un del PP o CiU que no tene cap nòmina a qui pagar? També crec que els periodistes busquen el titular i parlar de nòmines i impostos no ven diaris. He anat a rodes de premsa i mítings de partits on s'han sentit coses força interessants i després veure amb desesperació com el periodistes només reflexen l'anécdota o el que s'ha dit de passada donant-li categoria de titular. Això és desesperant.

També és cert que molta gent critica que no es fan debats de contingut, però quan hi ha contingut, i no carnassa, canvien de canal, però això és una minoria. A França, fa cinc anys no va anar a votar ningú, però en les últimes eleccions hi ha hagut debat de fons i la gent s'ha apassionat i han anat a votar.

A Catalunya hi ha hagut una participació irrisòria i el govern encarrega un estudi per saber què ha passat, estudi que es llegiran els experts i en treuran conclusions que portaran al mateix lloc que estem ara. Ens esperen 6 mesos horribles, de debat polític espantós i sense contingut, sortirà el Doberman i no parlarem de res.

Ja us ho dic ara, penso passar dels discursos polítics i veure només Futurama i futbol. Sort que tenim una societat amb més seny del que sembla i el dia 12 d'octubre enlloc de fotre's a òsties a la Plaça Sant Jaume se'n van a anar a fer cues de 2 hores a Port Aventura. Sort que la societat ha girat l'esquena als polítics. Però no ens enganyem ja fa molts anys que vam ser nosaltres qui els hi vam girar.

El govern de Bush pressiona per evitar que el congrés reconegui el genocidi armeni

2007-10-10T21:14:00.000+02:00

Me pregunto si això és una mostra del liberalisme i la lluita per la llibertat d'alguns governs nordamericans? És el compromís amb la democràcia i la llibertat? Com deia Hitler: A qui li importen els armenis? Ja en sabem a uns a qui no l'importen, bé, millor a dos.

Tem que la resolució tingui conseqüències sobre els interessos dels Estats Units al Pròxim Orient
Quan falten poques hores perquè la comissió d'afers exteriors del congrés dels Estats Units voti una resolució sobre el genocidi armeni, en el qual van morir un milió i mig de persones a mans de les autoritats turques, alts càrrecs de l'administració Bush exerceixen pressió perquè la massacre no sigui qualificada de genocidi. Tant la secretària d'Estat, Condolezza Rice, com el secretari de Defensa, Robert Gates, han advertit de les conseqüències que tindria sobre els interessos geopolítics nord-americans al Pròxim Orient.

Els Estats Units tenen bases estratègiques a Turquia per volar cap a l'Irac i l'Afganistan i temen que, amb una declaració simbòlica sobre el genocidi armeni, el govern turc, que sempre ha negat l'existència del genocidi, decideixi de tancar aquests centres.

El mateix Robert Gates ha explicat que el 70% d'avions de càrrega nord-americans que es dirigeixen a l'Irac passen per Turquia. I el mateix passa amb un terç del fuel que fan servir les tropes nord-americanes desplegades en aquell país.

Per part del govern turc, Egemen Bagis, estret col·laborador del primer ministre Recep Tayyip Erdogan, ha dit que farà tot el possible perquè els Estats Units no cometin un 'error històric'.

El genocidi armeni va tenir lloc durant la Primera Guerra Mundial, entre el 1915 i el 1917.

Jo no se parlar catala!

2007-10-10T09:07:00.000+02:00

Estic escoltant la ràdio on diuen que Catalunya Ràdio vol tornar a contractar a l'escriptora uruguaia Rossi: se l'acomiada per incompetent i se la recontracta, tot i que continua sent incompetent. M'explico: Jo sóc de formació turística, a la carrera ens feien estudiar dues llengües, jo vaig triar anglès i francès, i tenia l'opció de fer alemany a l'EOI. Quan he anat a buscar feina o he treballat a qualsevol hotel de la Costa Daurada o a atenció al client a Port Aventura m'han demanat 5 idiomes: català, castellà, anglès, francès i alemany o rus. Quan he dit que només parlava 4 idiomes m'estarrufen el nas i me diuen: "d'acord te contractem tot i que no saps rus o alemany". Per qui no ho sàpiga, un recepcionista cobre entre 900 i 1200 euros al més treballant 50 hores setmanals 6 dies a la setmana. Molts argentins i uruguaians han d'aprendre català si volen deixar de servir cerveses a la plaçaca de la Font i treballar en un altre lloc. He treballat amb rusos i rumanesos que en 1 any parlaven català per vendre samarretes a Salou. Però es veu que per treballar i cobrar, molt bé, dels diners públics de tots els catalans, amb el castellà vas que xutes! No oblidem que Catalunya Ràdio neix per promocionar el català. Us imagineu algú que portés 30 anys vivint a Burgos i no parlés bé el castellà? Si jo treballo en un hotel i no parlo anglès o alemany no me contractaran o me fotran al carrer. Però es veu que a aquesta senyora que ha demostrat que és una mala professional perquè ha estat incapaç de parlar bé una llengua vehicular de l'empresa que li paga, no la podem acomiadar, al contrari l'hem de posar a l'Olimp del Déus i de les víctimes del nacionalisme. Damunt li hem de demanar perdó. Per cert, jo he hagut d'estudiar rus perquè els clients de l'Est han augmentat i si no me quedaré sense feina aquest estiu. Jo puc parlar com vulgui i aprendre les llengües que vulgui o que no vulgui. Si només parlo català o castellà seré un mal professional i només podré recollir amaques a la platja, no podré ser ni cambrer, o en els millors dels casos com a bon monolingë o bilingüe, ser President del govern espanyol o de la Generalitat. Ara que si només parlo castellà puc treballar tranquilament a Catalunya Ràdio i tornar amb tots els honors. Dic que Rossi és incompetent com a contertuliana perquè és incapaç de parlar amb la llengua de qui li paga. Mentrestant per ser administratiu en una empresa te demanen una llicenciatura, cinquè d'anglès a l'EOI, un MBA i una estada d'un any a Anglaterra. Però sobretot a la Rossi defensem-la no fos cas que hagués d'aprendre més d'una llengua i hagués de deixar de ser tertuliana per ser dependenta al Corte Inglés! Us imagineu anar a buscar feina per una empresa que és anglesa i parles 10 cops al dia amb Londres, i els teus companys són anglesos i tu només parles català i te queixes si t'acomiaden?Doncs això és el que fa la Rossi.