tag:blogger.com,1999:blog-60729746663305717342008-05-09T09:35:20.907+02:00el blog de l'AndreuBamic Saludhttp://www.blogger.com/profile/06075258820463608866noreply@blogger.comBlogger4125tag:blogger.com,1999:blog-6072974666330571734.post-28321655553984548032008-04-09T10:39:00.000+02:002008-04-09T10:41:09.283+02:00<div align="justify"><em><strong>La por dels pares</strong><br /></em><br />No es bo que els pares pateixin pel sol fet de veure com el seu fill o filla amb la SD marxen de casa. Es llei de vida . La humanitat te 3 normas: es neix, es creix i es mor.<br />Es natural que el fill o filla vulgui fer la seva vida independent. Perque no ho poden fer?<br />Jo crec que es una decisio dels fills i no dels Pares. Son els fills qui han de de fer la seva vida i son ells que tenen que escollir amb qui volen compartir la seva vida. Son qui escolleixen amb les seves respectives parellas de voler viure junts.<br />Jo crec que els pares no han de posar obstacles, al final sera el fill o la filla els que no voldran marxar de casa considero que aixo seria un problema: la por dels pares es transmet als fills i filles.<br />Si els fills i filles veuen que els pares pateixen ells no s’aniran de casa mai. Els pares una de las cosas que han de fer es acceptar la decisio dels fills i filles. Aixo no vol dir que es perdi la relacio, s’ha de tenir mes confiança amb els fills i les seves respectives parelles ajudan-los a creixer i tambe a viure coses noves .<br />La por l’unic que fa es tenir el pensament negatiu i no positiu, s’han de mirar las coses bones, s’ha d’ajuda a progressar i a deixar fluir les idees positives.<br />La vida noes composa en tenir por. La vida te coses alegres i boniques, tindra coses bones o dolentas per estar contents i feliços i d’altres coses per millorar, encara que la realitat sigui dura .<br />La realitat es dura perque som nosaltres que la fem dura pero amb una mica de cura les coses poden sortir be i es pot tenir confiança amb el fill o filla. No vull acabar aquest escrit sense tranquilitzar als pares que pateixen i dir-los que no s’acaba el mon .<br /><br /> Andy Trias</div>FCSD Vida Independenthttp://www.blogger.com/profile/01259680697750704355noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6072974666330571734.post-35261017196544961432008-02-18T15:31:00.001+01:002008-02-18T15:31:58.762+01:00Jo treballo a Cosmocaixa i gracies a aixo puc fer la meva propia vida independent. Estic al departament tecnic i la meva feina es de manualitat i control de fotocopiadores i impresores, i controlo la feina que faig. Els meus companys estan contents de com ho faig, ara estic content de la feina i per tant m’haig de concentrar amb el que faig i no pensar amb altres coses.Els companys de la feina em tracten millor que abans, son companys especials, ens permetem fer bromes i m’estimen. Amb ells faig coses noves: sortim mes, no nomes som companys de feina sino que també som amics. Si algu em digues de tornar a on estava abans li diria que no perque ara estic mes be. Em sento tranquil i relaxat.. Soc l’home mes feliç del planeta, perque no nomes em van be les coses a mi, sino que a la meva parella tambe.La meva jefa vol que la gent vingui a visitar CosmoCaixa perque fem coses molt interessants, de ciencia, organitzem festes d’aniversari, i fem tallers familiars. Us animo que vingueu. AndyFundació Catalana Síndrome de Downnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6072974666330571734.post-6450654527593329252008-01-22T10:55:00.000+01:002008-01-22T10:57:43.570+01:00hola Mascha i Angela,<br />us proposo que si em voleu fer-me preguntes us poseu en contacte amb la FCSD perque d'aquesta manera ells us donaran tota l'informacio que necesiteu pel vostre treball. i si fos necesari la Fundacio s'encarregaria de posar-nos en contacte per fer-me les preguntes. A la pàgina web de la Fundació trobareu el correu electrònic de cada servei per enviar-hi consultes.<br />Fins aviatFundació Catalana Síndrome de Downnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6072974666330571734.post-36801620437270841892007-12-20T12:17:00.000+01:002007-12-21T14:36:15.585+01:00La meva primera entrada al meu blogHola, em dic Andreu tinc 35 anys i fa mes de 6 anys que visc sol amb la meva parella.La meva experiència ha estat molt bona .Abans de viure sol va haver-hi un dia que vaig decidir ser independent per quant faltessin els meus pares i jo pogués tenir la meva pròpia casa .Han passat 6 anys, els mes feliços de la meva vida .S'ha de ser sincer hi ha moments de tot, moments bons i moments dolents .Tinc la sort de poder fer aquesta vida independent amb la dona que mes estimo d’aquesta vida i que n'estic enamorat .I també tinc la sort de tenir unes famílies que m’han recolzat des de el principi, sense elles no hagués sigut possible el pas que he fet . Cal dir que sinó hagués tingut feina això no hauria sigut possible.Quantes mes persones vulguin fer el mateix que jo he fet , ho poden fer ..Nosaltres estem dins d'un programa que es diu Me'n vaig a casa , que ens ajuden en la nostra vida quotidianaFCSD Vida Independenthttp://www.blogger.com/profile/01259680697750704355noreply@blogger.com