pesta poètica

Xe, una miqueta de catxondeo, per l'amor de déu...

2009-12-30T02:47:00.003+01:00

Bon any a tots i millors poemes...

poema desestimat del poemari GREIX

2009-12-20T19:24:00.000+01:00

Genocida transeünt

crivell de societat èbria.

Caramull de morats de pell eslava.

Tu,

estèril i catòlic,

immund.

Com engruna

d’una successió massa encegada.

Corruptor del límit,

ésser infrahumà.

Tros de betzol tolerant sols en la carn.

Degollat

moribund relliscant de realitat.

Tu...

Tu ets la pugna dels meus dies.

Austeres la voluntat del meu jou

perquè esdevingui simple, social.

Tu dellonces, d’això aquella cosa.

Tu ets la dictadura,

la meva

vestida de llautó

i excrement de natura.

després d'existir, reanimar

2009-12-20T03:20:00.001+01:00

El poder i la fortor vol ser un homenatge a l'obra El poder i la verdor de Blai Bonet, de la qual en pren l'esperit compositiu i la tècnica del collage. L'obra és una invitació a una espectacular orgia presidida pel Gran Mabre (la Gran Verga, el Gran Membre que, a diferència de la grip A, serà).

Les històries que se succeeixen presenten personatges heterogenis, en molts casos identificables amb membres reals de la nostra esfera literària i cultural. Tot i l'aparent discontinuïtat narrativa, s'estableixen escrupoloses connexions entre ells, reunits d'una vegada per totes a la festa final a l'espera de la convidada d'honor, l'excelsa Coliflor.

Un llarg poema èpic el procés creatiu del qual recorre de manera antioficial i originalíssima a un mecanisme performatiu detallat a mode de manual al final del llibre. Benvinguts a la nova poètica mallorquina.

www.triallibres.com

EXPLOSIONS POÈTIQUES

2009-12-11T10:44:00.005+01:00

Pel camí hi ha la sordidesa. I el retorn, la recuperació. Qui sap si la INTENSIFICACIÓ de tots els esforços. UEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEE!!! La incontinència eufòrica mai no s'acaba, ni la magnitud EPIC & MAJESTIC de l'existència, el foc i la foguera, les pedres a tutiplén, l'emancipació del silenci i l'aconseguiment del més a prop. Ja arriben les dues noves Cantàrides: Àngel Igelmo amb SOLELL, Eduard Carmona amb LLIBRE DELS ERRORS. Labreu edicions ha fet decidir n'Andreu Galan, finalment, amb CANSAT DE DIUMENGES. Enhorabona a tots tres i endavant en el camí poètic. I que el manifest groc (veure post anterior) no us contamini de misèria mental: SIGAU SEMPRE JOVES, PERÒ JOVES DE VERES, I POÈTICS!

Manifest groc

2009-11-21T19:07:00.002+01:00

M'agradaria encetar un petit debat sobre el "Manifest groc", algú s'hi apunta?
Salut!

MANIFEST GROC. Salvador Dalí, Sebastià Gasch, Lluís Montanyà

Del present manifest hem eliminat tota cortesia en la nostra actitud. Inútil qualsevol discussió amb els actuals representants de l'actual cultura catalana, negativa artísticament per bé que eficaç en altres ordres. La transigència o la correcció condueixen als deliqüescents i lamentables confusionismes de totes les valors, a les més irrespirables atmosferes espirituals, a la més perniciosa de les influències. Exemple: "La Nova Revista". La violenta hostilitat, per contra, situa netament les valors o les posicions i crea un estat d'esperit higiènic:

HEM ELIMINAT tota argumentació
HEM ELIMINAT tota literatura
HEM ELIMINAT tota lírica
HEM ELIMINAT tota filosofia a favor de les nostres idees

(Existeix una enor-
me bibliografia i
tot l'esforç dels ar-
tistes d'avui per a
suplir això.)

ENS LIMITEM a la més objectiva enumeració dels fets
ENS LIMITEM a assenyalar el grotesc i tristíssim espectacle de la intel•lectualitat catalana d'avui, tancada en un ambient resclosit i putrefacte.
PREVENIM de la infecció als encara no contagiats.
Afer d'estricta asèpsia espiritual.
SABEM que res de nou anem a dir. Ens consta, però, que és la base de tot el nou que avui hi ha i de tot el nou que tingui possibilitats de crear-se.
EL MAQUINISME ha revolucionat el món
EL MAQUINISME -antítesi circumstancialment indispensable futurisme- ha verificat el canvi més profunt que ha conegut la humanitat.
UNA MULTITUD anònima -anti-artística- col•labora amb el seu esforç quotidià a l'afirmació de la nova època, tot vivint d'acord amb el seu temps

UN ESTAT D'ESPERIT POST-MAQUINISTA HA ESTAT FORMAT
ELS ARTISTES d'avui han creat un art nou d'acord amb aquest estat d'esperit. D'acord amb llur època.
ACÍ, PERÒ, ES CONTINUA
PASTURANT IDÍL•LICAMENT
LA CULTURA actual de Catalunya és inservible per a l'alegria de la nostra època. Res de més perillós, més fals i més adulterador.

PREGUNTEM
ALS INTEL•LECTUALS CATALANS
- De què us ha servit la Fundació Bernat Metge, si després haveu de confondre la Grècia antiga amb les ballarines pseudo-clàssiques.
AFIRMEM que els sportmen estan més aprop de l'esperit de Grècia que els nostres intel•lectuals.
AFEGIREM que un sportman verge de nocions artístiques i de tota erudició està més a la vora i és apte per a sentir l'art d'avui i la poesia d'avui, que no els intel•lectuals, miops i carregts d'una preparació negativa..
PER NOSALTRES Grècia es continua en l'acabat numèric d'un motor d'avió, en el teixit antiartístic d'anònima manufactura anglesa destinat al golf, en el nu, en el músic-hall americà.
ANOTEM que el teatre ha deixat d'existir per uns quants i gairebé per a tothom
ANOTEM que els concerts, conferències i espectacles corrents avui dia entre nosaltres, acostumen a ésser sinònims de llocs irrespirables i avorridíssims.
PER CONTRA nous fets d'intensa alegria i jovialitat reclamen l'atenció dels joves d'avui.
HI HA el cinema
HI HA l'estadi, la boxa, el rugby, el tennis i els mil esports
HI HA la música popular d'avui: el jazz i la dansa actual
HI HA el saló de l'automòbil i de l'aeronàutica
HI HA els jocs i les platges
HI HA els concursos de bellesa a l'aire lliure
HI HA la desfilada de maniquins
HI HA el nu sota l'electricitat en el music-hall
HI HA la música moderna
HI HA l'autòdrom
HI HA les exposicions d'art dels artistes moderns
HI HA encara, una gran enginyeria i uns magnífics transatlàntics
HI HA una arquitectura d'avui
HI HA útils, objectes, mobles d'època actual
HI HA la literatura moderna
HI HA els poetes moderns
HI HA el teatre modern
HI HA el gramòfon, que és una petita màquina
HI HA l'aparell de fotografiar, que és una altre petita màquina
HI HA diaris de rapidíssima i vastíssima informació
HI HA enciclopèdies d'una erudició extraordinària
HI HA la ciència en una gran activitat
HI HA la crítica, documentada i orientadora
HI HA etc., etc., etc.,
HI HA finalment, una orella immòbil sobre un petit fum dret

DENUNCIEM la influència sentimental dels llocs comuns racials de Guimerà

DENUNCIEM la sensibleria malaltissa servida per l'Orfeó Català amb el seu repertori tronat de cançons populars adaptades i adulterades per la gent més absolutament negada per a la música, i àdhuc, de composicions originals. (Pensem en l'optimisme del cor dels "Revellers" americans)
DENUNCIEM la manca absoluta de joventut dels nostres joves
DENUNCIEM la manca absoluta de decisió i d'audàcia
DENUNCIEM la por als nous fets, a les paraules, al risc del ridícul
DENUNCIEM el soporisme de l'ambient podrit de les penyes i els personalismes barrejats a l'art
DENUNCIEM l'absoluta indocumentació dels crítics respecte l'art d'avui i l'art d'ahir
DENUNCIEM els joves que pretenen repetir l'antiga pintura
DENUNCIEM els joves que pretenen imitar l'antiga literatura
DENUNCIEM l'arquitectura d'estil
DENUNCIEM l'art decoratiu que no sigui l'estandaritzat
DENUNCIEM els pintors d'arbres torts
DENUNCIEM la poesia catalana actual, feta dels més rebregats tòpics maragallians
DENUNCIEM les metzines artístiques per a ús infantil, tipus: "Jordi" (Per a l'alegria i la comprensió dels nois, res més adequat que Rousseau, Picasso, Chagall...)
DENUNCIEM la psicologia de les noies que canten: "Rosó. Rosó..."
DENUNCIEM la psicologia dels nois que canten: "Rosó. Rosó..."

FINALMENT ENS RECLAMEM DELS GRANS ARTISTES D'AVUI, dins les més diverses tendències i categories

PICASSO, GRIS. AZENFANT, CHIRICO, JOAN MIRÓ, LIPCHTZ, BRANCUSI, ARP, LE CORBUSIER, REVERDY, TRISTAN TZARA, PAUL ELUARD, LOUIS ARAGON, ROBERT DESNOS, JEAN COCTEAU, GARCÍA LORCA, STRAWINSKY, MARITAIN, RAYNAL, ZERVOS, ANDRÉ BRETON, ETC, ETC.
________________________________________
SALVADOR DALÍ LLUÍS MONTANYÀ
SEBASTIÀ GASCH
Barcelona, març de 1928

2009-11-03T23:01:00.001+01:00

Vestit poètic

"Per un pèl de Miquel Bauçà"

-Casa de Cultura de Felanitx-

Dissabte 14 de novembre a les 21:30

DE COM ENTRAR-HI

2009-11-03T20:39:00.002+01:00

La poesia ens vesteix. Versos i versos pensant en com fer un poema. Llavors veus que el poema es deconstrueix i s'acaba convertint en simple molla de carn en descomposició, putrefacta, damunt ossos grisos que van fosilitzant-se.

Una oiada, vaja.

ORLANDO GUILLÉN

2009-10-26T21:04:00.000+01:00

NOTA DE PREMSA

AVISANT DE LA CREACIÓ

DE LA PLATAFORMA PER A LA PUBLICACIÓ

DE DOCE POETAS CATALANES DEL SIGLO XX

D’ORLANDO GUILLÉN

El poeta mexicà Orlando Guillén ha dedicat bona part de la seva vida a la traducció de la poesia catalana a la llengua castellana. Tot aquest esforç ha acabat prenent un cos en Doce poetas catalanes del siglo XX, un “libro de libros”, en paraules del seu autor, “que nace clásico”.

El volum consisteix en la traducció de dotze poemaris complets de dotze poetes catalans del segle XX i amb tres afegidures complementàries, oferint un catàleg d’autors i d’autores que conformen el que es coneix com a segle d’or de les lletres catalanes: Guerau de Liost, Josep Carner, Carles Riba, Joan Salvat-Papasseit, J.V. Foix, Pere Quart, Agustí Bartra, Salvador Espriu, Joan Vinyoli, Joan Brossa, Gabriel Ferrater, Vicent Andrés Estellés, Maria Antònia Salvà, Clementina Arderiu i Rosa Leveroni. Una edició bilingüe completa que supera les dues mil pàgines i que conclou amb un epíleg d’Enric Casassses.

El volum s’hauria d’haver publicat a Mèxic ja fa deu anys, tal com estava planejat, quan la cultura catalana fou la convidada d’honor a la Fira Internacional de Guadalajara, però per raons extraliteràries, Doce poetas catalanes del siglo XX encara no s’ha publicat. Creient que la situació és insostenible i, sobretot, amb la certesa que es tracta d’una de les obres fonamentals per propagar la poesia catalana a la resta del món, neix la PLATAFORMA PER A LA PUBLICACIÓ DE DOCE POETAS CATALANES DEL SIGLO XX D’ORLANDO GUILLÉN. Aquesta plataforma iniciarà una sèrie de recitals i esdeveniments de caràcter públic per tots els territoris de parla catalana recol·lectant signatures de suport i iniciant tota una sèrie de negociacions pertinents que concloguin amb la publicació, ja sí definitiva, del volum.

El primer recital començarà a Barcelona al bar (h)Original (C/ Ferlandina 59) a les 20:30 hores de dimecres dia 28 d’octubre de 2009, on també es farà pública aquesta nova plataforma.

TOT

2009-10-26T18:17:00.000+01:00

ppppppp

Primera història d'Esther

2009-10-17T10:47:00.002+02:00

...

No podràs. Corro a Sinera,
amb galan, cotxe i cuinera.
Menjarem, durant la fuga,
pinyonets, matafaluga,
raïm, menta, melmelada,
rogerons, carn de becada.
I diré que l'euga pari
a l'hostal de Mont Calvari.

...

(la Vasthi de l'Espriu)

pòster

2009-10-11T19:47:00.002+02:00

"Well, let's go out from here..."
Anonimous

Energies:
boxa que boixant bleixa,
fulles folles que follen
gin girat:
a l'atac català!
Torna res l'albada
after disaster.
Every coixí take hers chaveaux
i me sóc perdu
cause totes les coses
em són outside.
It's time tu guetho
ver la realidad.
Chaque one és plus
pus tot és me
and me sóc in
cada què
that sort la tête.

2009-10-06T12:23:00.001+02:00

Els vestigis d’una societat.

El làtex ens condemna a patir

la falta d’una carn tramesa.

El mercat de les dones esquitades.

Davant del teu dia

es presenta la vomitada a l’escala del metro.

Algú més feliç que tu ha perbocat el seu oix.

Ens alegram del desconhort.

"Absurd recital tour"

2009-10-03T12:29:00.002+02:00

Absurd recital tour, per tal de crear un itinerari absurd de recitals.

Volem propostes de geogràfiques i situacionals absurdes per creau un teixit de recitals absurds.

DEL NO SER III

2009-10-01T01:07:00.001+02:00

UN HA D'ANAR A CERCAR DOCUMENTS ANTICS A LES 9 DEL MATÍ.

DE BADES RETROBA AQUELLA COSA COM SI...

DE BADES POT FER-HI RES PERUQÈ...

COM HO HE DE FER J?

Protestes davant el parlament de la intel·ligència?

Davant la variació en graus dels colors?

Davants els núvols desbaratats de matinada?

J, oH "J"!!!

DEL NO SER II

2009-10-01T01:04:00.002+02:00

No sé com putes es pot fer per ser i no ser-hi. Com poder arribar a la carn i fer present aquell atàvic monstre que tens en stanby mentre et preguntes coses metafísiques i no saps ben bé cap on has de fer virar les teves popes.

Oi que tu m'entens? Estic en el "Temps d'incertesa". Consells?

DEL NO SER

2009-10-01T01:03:00.000+02:00

DEL NO SER NO POT SER

*be queer

2009-09-22T22:47:00.002+02:00

si fos... si no fos...

2009-09-11T17:59:00.000+02:00

Si fos.... profeta.
si no fos... un xungales.

ENVES PEITAU

2009-09-06T00:04:00.000+02:00

Enoia·m longa tempradura,

e carns quant es mal coita e dura

El monjo de Montaudon

Fait ai lo vers, no sai de cui;

e trametrai lo a celui

que lo·m trametra per autrui

enves Peitau,

que·m tramezes del sieu estui

la contraclau.

Guilhem de Peiteu

MALDIT

Me colltorça i m’alacau

qui a n’el déu se li fa esclau,

qui s’entesta i sempre rau

a les portes de palau,

qui fa dards de mala pau

amb ballesta de nyau-nyau,

qui per por esmussa l’afrau

i en el ras jamai no jau,

qui és tan ruc i tan babau

de no perdre mai la clau

ni en el cor de son catau

no apriar-hi mai sarau,

també enutja qui bestrau

caraeixut pro fent-se el brau

per només pujar de grau,

el que sempre dins la nau

vol només guiar l’arjau,

qui no parla amb cap gripau

sigui verd o sigui blau

perquè així diu que decau,

i també adéu-siau

al que mai no llença el dau

i ni oint el marramau

creu saber la contraclau.

blanCalluM

2009-08-30T01:28:00.001+02:00

Què? Tornam a començar la temporada?

El futur de la poesia (notícia de El País)

2009-08-12T13:22:00.001+02:00

El futuro de la poesía no cabe en los libros

prec?

2009-08-08T12:36:00.001+02:00

"I vindràs amb mi pels tortuosos
viaranys heretges -entre arbusts i grues
salvatges, on creix l'ignot
tresor dels descampats"
Andreu Vidal

si no visc el que he de viure

veuré com de mort

m’amararà melosa

la sal seca

de totes les morts

que veig els vius de debò

fugir escridassant

la tenebra

encaixar-se en un taüt de llum

i feina estable

una sola persona-sola

regirant-los les flassades

és com si sentís respirar

el rellotge maliciós que

punyals en mà

s’amaga vigilant el parany

que els ha parat

rebutjo la mort en vida

i el camí pla

acosteu-vos! que viurem la vida-vida

de les coves secretes i l’oratge a la carretera

però arribarem tan nets al silenci

que serem déus

per als altres.

COLÒNIES POÈTIQUES A MALLORCA 2009

2009-07-29T12:16:00.003+02:00

Cap a Mallorca, amb ganes de retrobar-vos!

Jorn a jorn

2009-07-18T16:10:00.004+02:00

L'alba i la posta comparteixen la mentida.

J.M. Grimalt

Obri’m els ulls al napalm:
hi veig l’enrenou de les síl·labes.

*

Bec dels dies una ombra clara:
ja ni l’ànsia dels caragols no em concerneix.

*

Esfullar l’alteritat, assaltar el paradís.
Pura demagògia, la capoeira dels àngels.

Els nous acbaran amb el vells, i serà llei de vida

2009-06-18T12:14:00.002+02:00

Cap-piu

posa el peu

a l'estiu.

No...

no s'adiu

tanta perdiu

per tan poc excrement. Que voleu que hi face, elemental, ja ho sé. Ignorem Mallorca, ignorem els turistes, ignorem moltes coses. De sobte tothom vendrà a veure'ns a l'estiu i ens tirarem a l'aigua entre abraços i pengues. No comprenem el vers com una cosa dèbil, de compliments i lletres...

(precolònia poètica a Mallorca. Juliol-agost 2009).