El Meu Blog

Odio L'Estiu!!

2008-07-03T11:42:00.002+02:00

L'estiu té el seu encant, especialment la part de l'estiu en què estàs a la platja o a la muntanya, gaudint de banys, estones d'ombra sota els arbres, nits a la fresca mentre et prens un granissat i xerres amb els amics,.....

Però també (i aquesta és la part que em pesa) és l'època de l'any en què no estàs bé enlloc, la calor es fa insuportable i fa que vagis a relentí, que no puguis pensar, que les nits se't facin eternes perquè no pots dormir, perquè les galipàndries, que agafes a causa dels canvis bruscos de temperatura que pateixes pels aires condicionats, són eternes, no te les treus del damunt... i perquè malgrat tinguis molta calor i hagis optat per anar en pilotes tot el dia, continues tenint calor i no pots fer-hi res,... jo sóc de primavera-tardor, no suporto la calor,...

Estic de mala llet des del juny fins a l'octubre.... què hi farem!

Canvis, segona part

2008-05-28T10:06:00.002+02:00

Gràcies a tots els que us heu interessat per això dels canvis,... la veritat és que la segona part de l'assumpte no va anar gaire bé, i tot i que vaig entrar a les llistes d'interinatge, la meva posició en l'ordre d'adjudicació de places no era gaire engrescadora, però clar, com que hi ha tanta feina per nosaltres en aquests moments per la llei de dependència i per la nova de serveis socials, és possible que aviat tingui la TRUCADA... en aquell moment però, no tenia ganes de parlar-ne, perquè tenia coll avall que seria molt ràpid, i al final serà més lent del que pensava, però tinc la intuïció que el dia arribarà i que tot anirà bé, encara que trigui força temps... ja us aniré posant al dia, no es pot fer "el conte de la lechera"... això sí, ara em tocarà estudiar de debó, perquè vull una plaça i la vull definitiva,... (la lechera un altre cop,...) fins a la propera!

Canalda

2008-05-10T08:33:00.012+02:00

A petició popular us explicaré un acte de bogeria suma comés per un grup de famílies de l'escola ja fa 2 caps de setmana. Ens rondava pel cap des de l'any passat fer una sortida de cap de setmana amb 2 o 3 famílies més, aquelles amb les que més ens aveníem. Problema: que tots s'avenien molt amb algú altre. La proposta es va materialitzar i vam decidir fer un cap de setmana a Canalda, per sobre de Solsona. Vam reunir-nos 11 famílies a la casa i en furgoneta, que n'havíem de ser com a mínim una més i 2 que si si que si no, o sigui, que encara hauria pogut ser molt més multitudinari. Total, que com més s'acostava la data més malament ho veia. Erem més nens que adults totes les famílies tenien 2 nens com a mínim i n'hi havia vàries de 3, amb l'agreujant que els nens més grans tenien 5/6 anys.... pintava molt malament. Es van fer reunions de mamas prèvies (en forma de sopar) per decidir què s'havia de portar en comú, que s'havia de portar de forma individual,...

total, que ens era molt difícil fer càlculs a l'engrós, tot i que molts havien estat escoltes o esplaierus de petit, la intendència massiva i distingint entre nens i grans, era complicada...

Arribat el moment, i amb tot més o menys clar vam anar cap a allà. Primer sopar individual, perquè no tothom arribava a la mateixa hora i n'hi havia que arribaven el dia següent. Anar a dormir pels nens ja va ser complicat: -; jo vull dormir amb tu, no jo!!! total, que un cop es van veure a l'habitació aquella tan gran i sense conéixer la casa, van anar dimitint i anant amb els pares.... sort que les habitacions eren grans....

El dissabte va estar molt bé. Jugar al parc i al camp de futbol, passeig pels voltants,... piscina coberta pels nens, simultàniament alguns pares feien el dinar.... barbacoa, amanides,.... després a la tarda, també van jugar pels voltants, piscina i joc de pistes ideat per uns pares.... a les 9 ja no quedava ni un nen suelto!

Diumenge també va anar bé, programa semblant fins al migdia i després de dinar i recollir tothom va anar desfilant.

De fet, i malgrat algunes enganxades puntuals dels nens, va anar prou bé, no va ser tan greu com esperava fins i tot diria que no tindria problema en repetir, ... el que passa és que com que tots en parlarem tan bé tothom hi voldrà tornar.... us deixo algunes fotos de record

Canalda 2008
24 adults
27 nens/es

Foto de tot el grup feta amb automàtic

Joc de Pistes (final)

Excursió primer dia

Casa Canalda

Paisatges

Recuperant temes

2008-05-10T08:19:00.002+02:00

Doncs resulta que a arrel del famós sopar de BUP, i gràcies (gràcies???!!!) al Facebook hem anat trobant a més gent, no només d'aquell any sinó d'anys anteriors i posteriors. Crec que l'experiència de retrobar vells coneguts no és igual de positiva per tothom. Hi ha qui per la seva posició en aquell moment, la seva forma d'actuar i l'edat de les persones amb les que treballava, pot haver-se trobat amb un pam de nas. Investigant investigant ha arribat a contactar amb moltíssima gent, però gent que en aquella època era molt jove i rencuniosa, i que potser ara li faran pagar des de l'edat (cronològica unicament) adulta, les males estones que, segons la seva percepció, els va fer passar,...

Això és molt relatiu. Suposo que quan tu ets professional, jove i vols aconseguir que uns quants adolescents et facin cas, t'agafes a allò que pots per a aconseguir l'atenció i el respecte del personal, però per poder fer ús dels sarcasmes, la ironia i altres tipus de "jocs" comunicatius, cal que el receptor sigui també intel·ligent, sinó passa el que passa, que els anys passen i aquell adolescent traumatitzat per l'actuació d'un adult desconsiderat i traïdor (segons la seva percepció), no pot evitar intentar retornar la pilota dels mals moments passats i acaba fent que allò que inicialment podia tenir gràcia, com recuperar el contacte amb molts alumnes amb els qui vas compartir els primers anys de la teva experiència docent (els que et van marcar més per diversos motius), acabi sent un fàstic,... però bé, les coses són així. Algú diria qui sembra recull, però jo mai vaig considerar que actués malament ni de mala fe, però clar, aquesta és la meva particular percepció. Crec que simplement buscava el seu lloc, el respecte i l'atenció, doncs era un d'aquells profes vocacionals, i ell ho negarà, perquè no va amb la seva personalitat, però sé que era així i que volia defensar lo seu, de la millor forma que sabia. M'agradaria veure una classe seva ara per un forat, a veure si els mètodes són els mateixos!!! Espero que ens veiem aviat, queda un cafè pendent!

Canvis!

2008-04-16T10:39:00.002+02:00

Passa el temps, creus que les coses estan bé com estan fins que un dia et lleves i veus una possibilitat remota, laboralment, de cobrar molts més diners per fer la mateixa feina, i amb unes condicions incomparables,... al final he caigut, vull ser funcionària!!! Mai m'hauria imaginat a mi mateixa dient una cosa així, la imatge del funcionari que tots tenim al cap és la del vuelva usted mañana o pase por la otra ventanilla,... però m'imagino que com tot, va a caràcters. Cada persona és com és i per tant la seva manera de fer tindrà a veure amb això.... Total, que de forma inesperada, doncs no havia estudiat i només em presentava perquè sí, m'he trobat en què possiblement pugui posar-me a fer interinatges a l'ajuntament,... i la veritat és que encara que sigui per poc temps, em tiraré de la moto, intentarem acumular punts i presentar-nos a les opos de veritat, a veure què passa... tot i que estudiar amb els dos micos que tinc a casa, ara per ara em resulta difícil d'imaginar, tot i que és l'excusa, perquè jo mai he estat d'estudiar gaire, la veritat!

Bé, la setmana vinent sabré alguna cosa més definitiva, ja informaré, i a veure si sóc més rigurosa amb el bloc, perquè hi escric de grapes to pears.... apa siau i fins la propera!

Colònies

2008-03-26T13:17:00.003+01:00

A tot se li diuen colònies, la Sara, per primera vegada ha anat de "colònies". Consisteix en marxar una nit, però ha estat dur,... espero que ella ho hagi passat bé, perquè jo he patit la seva no presència,... tot i que quan hi és moltes vegades l'escanyaria :-) !!! Només té 5 anys, i ahir, quan l'autocar va arrencar va fer aquella cara que se'ls posa als nens de vaig a plorar, però va aguantar,... suposo que té a veure amb l'expectació, tots els pares i mares allà, esperant que l'autocar marxés, no hi estan acostumats, som nosaltres que ho fem "traumàtic" perquè de sortides en fan moltes al cap de l'any, però que els pares els diguin adeu i els acompanyin, facin tard a la feina i tot aquest muntatge només passa quan hi ha situacions especials, i ells potser s'imaginen coses que no són. El drama va estar a punt de desencadenar-se quan el nen que estava assegut just al seu darrera va començar a plorar, ja sabeu que això en nens petits es converteix ràpidament en un efecte dominó, però va ser tot tan ràpid que segur que a la cantonada, un cop arrencat l'autocar ja van començar a cantar cançons i es van esvair les penes que podien tenir.... ara, no vull saber com haurà anat la nit, 100 nens de 5 a 7 anys que si tinc pipi, que si ja me l'he fet, que si tinc por, que si vull la mama, que no tinc el meu pelutx,.... ja explicaré com ha anat si n'aconsegueixo treure l'entrellat, aquesta tarda la recolliré, reventada, segur i amb ganes d'anar a dormir aviat!!!

Foto: cargolets carregats!!!

Vacances???!!!

2008-03-24T09:23:00.007+01:00

Bé, finalment i després de gairebé un mes sense actualitzar em decideixo a fer-ho, la veritat és que sense gaire res a dir, però allà vaig. Us faré un recull fotogràfic de la sortideta rural que hem fet aquests dies, la veritat és que no hem encertat gaire la zona o potser no hem sabut treure-li partit, però bé, la casa estava molt bé, encara que l'entorn no acompanyés gaire...

El millor que vam fer va ser anar a la platja dos dies, va estar prou bé, la Sara va acabar xopa i el Marc va descobrir el tacte i el gust de la sorra,... és el que té viatjar amb criatures,...

A mi m'encanta fer fotos, i de vegades, quan estic a punt de fer-ne una que crec que pot quedar bonica em passen pessigolles pel clatell, i l'emoció que em produeix no la puc descriure,... doncs aquesta vegada, tot i que n'hi ha hagut alguna de bonica, la veritat és que no he tingut aquesta sensació en cap moment,... i, per cert, la meva germana també col·labora amb les seves fotos en aquesta ocasió, així que gràcies Judith, ara et portarem la mona, casolana, evidentment,...

Fotos

El Vendrell

Castellet, al costat del Pantà de Foix

Vilanova i la Geltrú

Carretera de Vilanova a l'Arboç

Sona: Nelly Furtado - All Good Things

Antes y Después

2008-02-27T12:51:00.002+01:00

Després del sopar famós els ànims s'han calmat, però hem muntat una mena de bloc on hem penjat les fotos d'ara i de llavors, la gent es pot relacionar si vol i pot ser una manera de recuperar velles amistats o, si més no, de no perdre el contacte!

Ara m'agradaria fer un seguit de posts amb els antes y después, perquè realment hi ha gent que ha canviat moltíssim, i d'altres que encara estan igual... no sé massa com fer-ho perquè la gent no s'enfadi,... però estaria bé, i més tenint en compte que hi ha testimoni gràfic de les dues parts, podria ser divertit, evidentment començaria amb mi mateixa.

S'admeten suggeriments!!

Sant Medir

2008-02-26T12:33:00.008+01:00

Faig un parèntesi en la història del retrobament adolescent per comentar-vos una cosa que sempre m'ha agradat i que potser us pot agradar als altres!

D'aquí a pocs dies és 3 de març, Sant Medir,... i què fem els graciencs i gracienques per Sant Medir? Això varia en funció de l'edat i del moment en que vagis a veure les Colles, si hi vas al matí corres darrera de les colles de cantonada en cantonada, i escoltes atentament per saber d'on venen les diferents colles i si hi vas al vespre, tries un lloc estratègic des del qual pots recollir un número brutal de caramels que després vas veient pels diferents prestatges armaris i habitacions de la casa durant tot l'any i que finalment són llençats una setmana abans del següent Sant Medir per fer lloc als nous caramels.

Rituals i frases repetides dels graciencs i gracienques en aquesta diada tan gloriosa:

-Es molt important demostrar que estàs integrat al barri i que coneixes a persones a totes les colles, per tant, us aconsellem que quan passi una colla crideu noms com ara: Joan, Mercè, Conxita, Josep,... perquè és conegut de tothom que gairebé sempre en trobarem algun que respongui a aquest nom i que ens tirarà caramels.

- Hi ha molta gent que per evitar ajupir-se porta un paraigua obert de casa i quan passen les colles directament li van llençant els caramels a l'interior del mateix.

- Obrir la porta del carrer i situar-te al davant fins que llencen els caramels, moment en que t'apartaràs i els caramels entraran a la teva vivenda, de manera que el que quedi a dins serà per tu. Aquest ritual és vàlid al matí, doncs les colles van passant per diferents carrers del barri.

- Aquí, aquí!!!!- és el crit de guerra per a aconseguir que et llencin molts caramels.

- És molt important, especialment al vespre, que quan passi la Colla Monumental, que és la que porta el Sant en un Tub de plàstic, acrivillar-lo amb els caramels que t'acaben de llençar, els motius els desconeixo, però tot bon gracienc ha de seguir aquest ritual, i evitar els cops dels caramels que venen de l'altra banda del carrer en el moment d'apedregar el sant.

- És recomanable portar una gorra o alguna cosa que protegeixi mínimament el cap, doncs hi ha gent de mala fe que llença els caramels de forma no gaire delicada.

Consells dels experts per tal de gaudir de la festa i aconseguir un botí important:

- Eviteu estar a prop de senyores de més de 70 anys amb bastó i iaios de les mateixes característiques, doncs habitualment no caminen gaire bé, cal que les ajudis a creuar,... però el dia de Sant Medir es mostren posseïts/ides per forces infernals que les fan tirar-se per terra i fins i tot apartar els nens a cops per tal de quedar-se amb els caramels

- Porteu més d'una bossa, perquè no us podeu imaginar el que arribareu a recollir a poc que us hi esforceu

- Si aneu amb nens petits penseu que al matí és més divertit, perquè pots jugar a perseguir les colles escoltant la música que fan i tot plegat.

- Miscelània:

. els Pilons ja no tiren molts caramels, abans era una colla molt generosa però ara ja no tant!!!

. els tivats fan honor al seu nom, i tiren 4 caramels comptats cada vegada que passen

. la meva colla preferida és la del Timbaler del Bruc, perquè és la que surt de sota casa els meus pares i coneixo a molta gent de la que hi participa
. quan la festa cau en laborable m'agrada portar caramels a la guarderia la Quitxalla de Gràcia, perquè tots els nens estan al balcó i la jefa baixa un paraigua perquè li tirin caramels pels nens, jo els buido sempre la bossa a dins perquè en tinguin molts (en aquest cas, recomanació per la dire de la guarderia: recull de pressa el paraigua, que hi ha gent que es dedica a robar els dels nens).
. Nota important: No és necessari que recolliu els caramels que han caigut al costat de les caques dels cavalls, segur que ja en tindreu molts, ni tampoc anar mirant a sota els cotxes, al final, la factura del dentista no compensa l'estalvi en caramels!!!

. quan era petita m'ho passava pipa, corrent d'un carrer a l'altre intentant descobrir la colla que era abans de veure-la per la música que portava, i anant per tots els carrers del voltant de casa amb els veïns corrents i suant com a bojos, i un cop havíem decidit que era tard, que segur que ja no en passaven més, pujavem a casa i als 5 minuts torna a baixar corrents perquè encara quedava alguna colla,... que tiempos aquellos!!

A tots aquells i aquelles que mai hi hagueu anat, us recomano que ho proveu, podeu anar al matí a partir de les 10 pels diferents carrers de Gràcia a veure si trobeu algunes colles, o bé a la tarda, cap a les 20.00 al c. sant salvador/ nil fabra / gran de gràcia, on passen totes les colles seguides i en principi tiren més caramels,... però és més soso, encara que si no ho heu vist mai us agradarà.

Vinga, una abraçada a tots, espero que us ho passeu bé si ho proveu!

Sopar de Remember 23 F

2008-02-25T11:27:00.005+01:00

Va anar tot molt bé, vam trobar-nos 55 persones, quina passada!!! La gent estava contenta de retrobar-se amb vells companys, encara que la inèrcia feia que et relacionessis més amb els de sempre, també hi va haver moments per tothom! Al restaurant ens hi vam estar fins 2/4 de 4 i després encara hi va haver gent que va tenir ganes de més i van marxar a una discoteca fins que van tancar, després d'això ja no sé què més va passar, jo, de fet, vaig plegar a la porta de la disco, no tenia més energia i a casa m'esperava el monstruillo que ja volia el seu esmorzar, a les 4.45 de la matinada, una mica aviat pel meu gust,... només vaig dormir fins les 10, gràcies al Bernat que va endur-se'l, la Sara havia anat a dormir a casa la iaia, però tot i així a les 10 ja sentia al Marc fer crits,... ja ho recuperaré en algun moment. Ara miraré de penjar les fotos del sopar, a veure que us sembla!

Aquesta foto és de quan va anar arribant la gent, m'encanta veure les cares de la gent, tothom semblava estar content i expectant per veure qui seria el següent en entrar i si el reconeixeries o no, quan veies a algú anaves dient deu ser aquest, ostres què canviat, apa, si està igual....

Durant el sopar van passar una enquesta i havies de dir qui era la persona que t'agradava de l'escola, i el Rafa va sortir guanyador entre els nois, i també va ser el que va guanyar, juntament amb el Josep M. el rànquing de qui t'havia sorprés més de la festa,.... estaven força canviats des de l'època de l'escola.

Entre les noies, la guanyadora va ser la Blanca, que a més va ser l'artífex del muntatge fotogràfic que vam veure abans de començar a sopar, moltes gràcies per la superfeinada que et vas currar, i pel detall de fer còpies per tothom, la veritat és que va valer molt la pena,....

Entre els profes, el Josep Maria, el d'anglès, va ser el més votat, tot i ser un dels més controvertits, doncs aixecava per igual odis i estimacions per part del alumnes, els seus mètodes, no sempre ortodoxes, no deixaven indiferents a ningú, i val a dir que, el canvi físic ha estat important, però la seva ànima continua sent la mateixa para lo bueno i para lo malo.

Recordo les seves classes perquè eren divertides, i penso que era un profe que aconseguia que aprenguessis alguna cosa encara que no tinguessis cap interès en la matèria,... ara, que ens havia arribat a putejar amb gravacions impossibles, amb exposicions orals sobre temes que ni tan sols tindrias res a dir en català,... però també ens va portar a veure el club de los poetas muertos, la misión, grans pelis de l'època, en versió original, of course,.... i per mi, una de les coses que feia que per alguns devien ser fotudes però que crec que feia perquè la gent millorés era repartir els exàmens de pitjor a millor, i sempre començaven amb el clàssic MD,... què dur! I tothom sospirava quan arribava al S....

El seguien d'aprop en el rànquing de profes favorits, la Dolors (Història) i el Vicente (Plàstica, dibuix tècnic).... Jo de la Dolors recordo que era una profe molt dura, molt exigent, i apassionada de la seva feina i del que explicava, però per mi va ser difícil aprovar la seva assignatura. Per no parlar del Vicente, jo sempre he sigut una patata amb les manualitats, i recordaré tota la vida el punyetero cercle cromàtic, que quan ja tenia gairebé acabat, em vaig carregar amb les meves grans habilitats artístiques i crec que al final, algú amb més bona predisposició per les Belles Arts me'l va tornar a fer,... sinó encara l'estaria fent ara. Aquí teniu les seves fotos

Aquesta foto és la taula on van seure els profes, tots juntets, probablement per "rajar" dels seus exalumnes, però també per ells va ser un moment de retrobament, perquè no tots s'han anat veient sovint.

Per acabar, una foto de després del sopar, encara en el restaurant, on vam poder escoltar música de l'època que havia recopilat la Sandra,... o Sandroide, com vulgueu i no oblidem tampoc la col·laboració de l'Anna en la realització de les identificacions que tots portàvem amb la foto de la fitxa del cole i de l'Anna fent les còpies de la lletra que al final no vam cantar gaire bé d'una de les paranoies-càstig del JM d'Anglès.

L'Anna, que va fer les identificacions, a l'esquerra, i a la dreta, L'Anna Peix i la Sandra!

Jo ja firmo ara mateix per repetir d'aquí a un temps, i intentant que s'hi afegeixi encara més gent de la que va venir, els que per un motiu o altre no van poder, els que els feia pal perquè no sabien que s'hi trobarien,... !!!

Gràcies a tots els que vau venir per fer que la festa fos tan divertida, i als esforços invertits perquè tothom s'endugués un bon record.....

Soparet

2008-02-22T14:46:00.000+01:00

Finalment ja ha arribat el dia, aparentment serem 55 persones, el 23 F, el dia escollit. Ara ja està tot fet i a punt, espero que les coses surtin bé i que sigui un sopar per recordar, que la gent s'ho passi bé, i que tot i que no s'ha preparat res espectacular, el que s'ha fet ha estat amb ganes i il·lusió, i això hauria de ser suficient perquè fos un èxit rotund,... ja us ho explicaré, si estic en condicions, és clar!!!!

:-)

Fotos

2008-02-19T09:40:00.007+01:00

Continuo tenint els meus problemes a l'hora de penjar fotos aquí, però ho intentaré, perquè en tinc de molt maques que vull compartir!!!

Aquesta foto és de l'Estany de St. Maurici, per Tots Sants, 2007

Castellfollit de la Roca, estiu 2007

Colliure, Agost 2007

Tomàquets de la Diada, Arc de Triomf

Castell d'Aguilar, sud de França

Els meus solets, juliol 2007. Roses

Cap de Setmana

2008-02-18T13:57:00.003+01:00

Vaig marxar divendres amb la family a la neu, no a esquiar, a la neu i prou, jo odio el tema de l'esquí, tinc un trauma que no superaré mai, i que tampoc vull tornar a intentar, però hi vaig anar, penjaré fotos de la Sara, perquè ella si que ho va passar bé,... jo només feia de porteadora de nen i de reportera gràfica,... però ells s'ho van passar bé, encara que la neu cau massa lluny, com a tres hores,... però ja està fet, ara fins l'any vinent,... de tornada de cap de setmana i recuperant el tema que ens ocupa darrerament, ja només queden 6 dies pel super sopar del cole. Encara en tinc ganes, no he patit el bajón que esperava, s'ha apuntat alguna persona més a darrera hora, però dels que s'havien apuntat inicialment hi ha hagut algunes baixes i d'altres que encara no han piulat, però deu n'hi dó, possiblement arribarem a 50 (bueno, potser 45-47, no cal ser tan optimistes) entre alumnes i profes, i espero que sigui divertit i que hi hagi moltes sorpreses i records,... jo deixaré el testimoni gràfic darrera l'objectiu de la meva càmara, que també em servirà d'excusa per voltar, xerrar amb uns i altres i quan me'n cansi continuar amb el tema de les fotos!!!

fins al proper capítol!!!

La Roda ja està en marxa

2008-02-15T13:02:00.002+01:00

Queda només una setmana pel sopar del cole, ja hem fet la invitació oficial, s'han preparat coses, com ara música de l'època, recull de fotos aportades per tothom que ha volgut o ha pogut, i suposo que aniran sortint sorpreses en el moment de la festa,... i ara ve la part del patiment, perquè suposadament ens tanquen el local si almenys som 50 persones, i ara que ja estem confirmant, la cosa va molt lenta, a la gent li costa prémer el botó del correu per dir si ve o no ve, i és una mica angoixant, sobretot per la persona que s'ha encarregat de fer el contacte amb el restaurant,... jo només faig de controladora jefe, intentant que la gent es posi en contacte amb els uns, amb els altres que si diuen que trucaran a noséqui, doncs que insisteixin fins a aconseguir-ho, però en realitat només faig de plasta, me van a odiar!!!!

Bueno, us seguiré informant, vaig a mirar de penjar el cartellet cutre que he preparat per l'ocasió...

He dormit 8 hores!!!!

2008-02-10T08:14:00.000+01:00

Tinc son, això no ho heu de perdre de vista, però després de 12 mesos, practicament, entre final d'embaràs i bebe, he aconseguit dormir gairebé 8 hores seguides, el nen ens ha donat festa, i com que això és motiu de celebració us deixo una foto dels meus dos bitxos de carnestoltes, val més tard que mai!!!

Preparatius

2008-02-06T11:55:00.000+01:00

Doncs continuant amb el tema del sopar de l'escola he de dir que segueixo animada, m'agrada pensar que veuré a companys i companyes a qui he perdut la pista fa moltíssim temps, i també veurem si les persones poden arribar a canviar, si estaven fent un paper per mantenir un status dins el grup, si realment eren com eren o era simplement una actuació per ser acceptats en el seu cercle.

M'agradarà veure quins companys s'han continuat relacionant i si els grups que s'han mantingut són els que pensava,...

M'agradaria que vinguessin persones a les que encara no hem localitzat i que veig difícil d'arribar a trobar. També m'agradaria que aquells a qui hem trobat però no han contestat cap dels correus que els hem enviat fóssin prou amables o valents per dir que això ja no va amb ells, que ho han deixat enrere i que passen olímpicament de la trobada

M'agradarà veure els profes i les reaccions dels companys quan se'ls trobin, perquè hi ha situacions i profes que marquen la vida, sobretot en el moment de l'adolescència, que és quan ens vam relacionar amb ells,... ja us aniré explicant com va el tema.

De moment en som uns 50, tenim lloc per sopar, una companya està recopilant fotos per passar-les mentre sopem i una altra està fent recull de música de l'època per ambientar-nos, i jo espero que els profes també ens preparin alguna sorpresa, en sé d'un que és especialista en aquestes coses, a veure que se li acut!

Avui Flipareu!!!

2008-01-31T12:56:00.000+01:00

Fa gairebé un mes que estic liada en un sopar d'aquests que quan te'ls planteges et fa gràcia però quan s'acosta realment la data sembla que ja no era tan bona idea. El sopar és de retrobament amb els companys de l'institut, i hi ha de tot, gent amb la que mai vas parlar, gent amb la que hauries preferit no fer-ho i gent que per tu ni va existir, per diversos motius.

Jo no era precisament del grup dels populars, més aviat intentava passar desapercebuda i mira per on, arrel d'un cafetó amb un profe del moment va sorgir la idea de fer el fantàstic sopar.

El profe en qüestió va passar un llistat de tots els alumnes del moment, i parlo de fa 17 anys i mica en mica hem anat localitzant a gent.

A dia d'avui ja som 46 els confirmats, però de localitzats n'hi ha molts més que per diversos motius no podran venir-hi. Però m'ha impactat com ha corregut la xarxa, en poc temps, de ser 10 o 12 relacionats ens hem trobat amb gairebé 60 localitzats, qui ho havia de dir? I gent que en principi tenien poca o cap relació....

La veritat és que de moment encara no he perdut la il·lusió, però estic cansada de trucar a gent que no em recorda, ni jo a ells i d'explicar el mateix rotllo, enviar el mateix correu i veure que, tot i el pas del temps, la gent continua funcionant amb els mateixos rols,... és curiós.

Penjo fotos del momento, que no tenen desperdici!!! 80's forever!!!

Continuo tenint son!!

2008-01-28T11:49:00.000+01:00

Què us diré?, doncs això, que quan tens fills petits el tema de la son queda en un segon, o tercer, o quart pla,... però continuem pencant i desitjant dormir una nit sencera,... suposo que aviat podrà ser així, per a mí, una nit sencera només vol dir llevar-me cap a ls 7, 7.30, doncs el peque és un bebé, però la gran no pot dormir més enllà d'aquesta hora,... què hi farem,... espero inspirar-me aviat i penjar alguna cosa interessant, fotos incloses!,... apa salut per tots/es!

Tinc Son!!!!

2008-01-21T14:52:00.000+01:00

Ufff, quina vida més dura això de ser mare,... quan no és l'una que es pixa és l'altre que està malalt i li surten les dents, mentrestant, la vida continua, has d'anar a pencar encara que portis 4 nits dormint entre 3 i 4 hores diàries,... i mira, avui gairebé no podia ni entrar a la feina, així que aquí us deixo la meva pena,... intentaré escriure alguna cosa interessant la pròxima vegada, ja que hi entro poc almenys que sigui interessant!!!

Apa siau!

El Buscador

2008-01-02T10:49:00.000+01:00

Bon Any a tothom, per començar,... i per continuar, us faig un regal, un conte preciós que si mai podeu sentir en audiotext, amb la veu d'en Bucay i la música que l'acompanya el gaudireu encara més,... jo no sóc molt donada a aquest tipus de lectura, però el vaig trobar preciós,.... espero que us agradi, novament Bon Any a tothom!!!! Molts possiblement ja el coneixeu, i els que no, us convido a rellegir-lo quan no estigueu massa fins,...

El Buscador, de Jorge Bucay

Esta es la historia de un hombre al que yo definiría como un buscador... Un buscador es alguien que busca; no necesariamente alguien que encuentra. Tampoco es alguien que, necesariamente, sabe qué es lo que está buscando. Es simplemente alguien para quien su vida es una búsqueda.
Un día, el buscador sintió que debía ir hacia la ciudad de Kammir. Había aprendido a hacer caso riguroso de estas sensaciones que venían de un lugar desconocido de sí mismo. Así que lo dejó todo y partió.

Después de dos días de marcha por los polvorientos caminos, divisó, a lo lejos, Kammir, Un poco antes de llegar al pueblo, le llamó mucho la atención una colina a la derecha del sendero. Estaba tapizada de un verde maravilloso y había un montón de árboles, pájaros y flores encantadores. La rodeaba por completo una especie de pequeña valla de madera lustrada. Una portezuela de bronce lo invitaba a entrar. De pronto, sintió que olvidaba el pueblo y sucumbió ante la tentación de descansar por un momento en aquél lugar.

El buscador traspasó el portal y empezó a caminar lentamente entre las piedras blancas que estaban distribuidas como al azar, entre los árboles. Dejó que sus ojos se posaran como mariposas en cada detalle de aquel paraíso multicolor. Sus ojos eran los de un buscador, y quizá por eso descubrió aquella inscripción sobre una de las piedras:

Abdul Tareg, vivió 8 años, 6 meses, 2 semanas y 3 días

Se sobrecogió un poco al darse cuenta de que aquella piedra no era simplemente una piedra: era una lápida. Sintió pena al pensar que un niño de tan corta edad estaba enterrado en aquel lugar. Mirando a su alrededor, el hombre se dio cuenta de que la piedra de al lado también tenía una inscripción. Se acercó a leerla. Decía:

Yamir Kalib, vivió 5 años, 8 meses y 3 semanas

El buscador se sintió terriblemente conmocionado. Aquel hermoso lugar era un cementerio, y cada piedra era una tumba. Una por una, empezó a leer las lápidas. Todas tenían inscripciones similares: un nombre y el tiempo de vida exacto del muerto. Pero lo que lo conectó con el espanto fue comprobar que el que más tiempo había vivido sobrepasaba apenas los once años... Embargado por un dolor terrible, se sentó y se puso a llorar.

El cuidador del cementerio pasaba por allí y se acercó. Lo miró llorar durante un rato en silencio y luego le preguntó si lloraba por algún familiar. -No, por ningún familiar —dijo el buscador—. ¿Qué pasa en este pueblo? ¿Qué cosa tan terrible hay en esta ciudad? ¿Por qué hay tantos niños muertos enterrados en este lugar? ¿Cuál es la horrible maldición que pesa sobre esta gente, que les ha obligado a construir un cementerio de niños?

El anciano sonrió y dijo:- Puede usted serenarse. No hay tal maldición. Lo que pasa es que aquí tenemos una vieja costumbre. Le contaré...:

“Cuando un joven cumple quince años, sus padres le regalan una libreta como esta que tengo aquí, para que se la cuelgue al cuello. Es tradición entre nosotros que, a partir de ese momento, cada vez que uno disfruta intensamente de algo, abre la libreta y anota en ella:

A la izquierda, qué fue lo disfrutado.
A la derecha, cuánto tiempo duró el gozo.

Conoció a su novia y se enamoró de ella. ¿Cuánto tiempo duró esa pasión enorme y el placer de conocerla? ¿Una semana? ¿Dos? ¿Tres semanas y media...? Y después, la emoción del primer beso, el placer maravilloso del primer beso...¿Cuánto duró? ¿El minuto y medio del beso? ¿Dos días? ¿Una semana? ¿Y el embarazo y el nacimiento del primer hijo...? ¿Y la boda de los amigos? ¿Y el viaje más deseado? ¿Y el encuentro con el hermano que vuelve de un país lejano?
¿ Cuánto tiempo duró el disfrutar de estas situaciones? ¿Horas? ¿Días?

Así, vamos anotando en la libreta cada momento que disfrutamos... Cada momento. Cuando alguien se muere, es nuestra costumbre abrir su libreta y sumar el tiempo de lo disfrutado para escribirlo sobre su tumba. Porque ese es para nosotros el único y verdadero tiempo vivido".

Després de l'impacte inicial i de que estiguis a punt de posar-te a plorar desconsoladament com el buscador, el final del conte és meravellós,... fa pensar i mira, és una bona manera d'estrenar l'any....

Abraçades d'ós per tothom!!

Proves d'imatge

2007-12-18T09:26:00.000+01:00

Un matí d'escola. L'hora del pati, quan tots els nens i nenes es preparen per esmorzarEls peuets d'en Marc

Veles llatines a Colliure

Estany de St. Maurici

Zebra a Sigéan

Vaig a plegar bolets a Tornafort (Pallars Sobirà)

Rosa a l'Abadia de la Fontfroide

Ahir vaig estar seleccionant a casa tot de fotos que m'agradaven, de les que hem fet aquest any a les diferents sortides familiars que hem fet i m'agradaria mostrar-ne algunes, a veure si tinc sort!!

L'escola ideal

2007-12-14T10:10:00.000+01:00

Quan la meva filla havia d'anar a l'escola de "grans", vam estar-hi donant moltes voltes abans de decidir-nos per la que consideràvem millor opció. D'entrada teníem clar que volíem una escola pública i dins l'oferta del barri havíem valorat molt seriosament la possibilitat d'inscriure-la al CEIP Pau Casals de Gràcia, però estavem espantats, no volíem que se'ns enviés a qualsevol altre escola, lluny de casa i de la que no teníem coneixement ni referències. Vam saber que l'any anterior se n'havia obert una de nova al barri, que, provisionalment, estava en barracons, i que inicialment, en el projecte final, aniria a parar al centre del barri, però és clar, com que tot es basa en la política i en les negociacions de sotamà, aquesta ubicació va ser descartada.

No volíem patir per la plaça escolar, vam anar a la jornada de portes obertes de la nova escola i la il·lusió dels pares que hi portaven els seus fills, la motivació i les ganes de fer una feina ben feta per part del director de l'escola, i el fet de seguir considerant l'escola pública la primera opció ens van fer decantar definitivament pel CEIP Fructuós Gelabert.

Vam obtenir la plaça, n'estem molt contents, tant de la filosofia de centre, com de professorat, com de funcionament general, ampa, tot, en definitiva és positiu, tret d'una cosa, la part en què s'impliquen els polítics.

Es va aconseguir un solar, es van signar convenis, tot amb un enderrariment fora de lloc, doncs els primers alumnes que van entrar a l'escola van tenir la promesa institucional de que podrien estar a l'edifici nou quan fessin 1r de primària. Ja estan cursant 1r, i continuen als barracons.

En una reunió prèvia a les darreres municipals, van venir un mínim d'11 persones a fer el paripé, doncs no té un altre nom, tan de la Generalitat, com del Districte, com de l'empresa adjudicatària, amb tot de promeses que novament s'estan incomplint, i amb canvis d'ultima hora que afecten i afectaran a la futura escola, tan estructuralment com a nivell de calendari.

La situació ara és aquesta:

1. Ja no som escola de Gràcia, se'ns rifen els districtes perquè estem en terra de ningú. D'aquí aquí parlem amb Gràcia, segons com amb l'Eixample i ara mateix, per l'ubicació actual del centre també d'Horta-Guinardó. Perdem l'identitat

2. Els nostres fills petits, futurs alumnes del centre tindran companys de classe que gairebé viuran a l'altra punta de la ciutat, doncs la majoria d'alumnes del centre fins a la implantació dels nous criteris d'assignació de places escolars eren del centre de la Vila, (Verdi, Alegre de Dalt,...) i ara es trobaran que tots els companys són de l'eixample.

3.L'escola té pinta de no estar acabada tampoc pel setembre de 2008, hi ha problemes, lentitud, manca d'interès i el més important, no s'apropen eleccions municipals que requereixin fer accions immediates.

4. Se'ns canvien constantment els plans, ja no tindrem l'escola que volíem, a la que se li van dedicar moltes hores per fer-la nostra, la nostra escola ideal, sense deixar de tenir els peus al terra, amb espais pensats amb cura per atendre als nens de la manera que es mereixen, sorral descobert, aules àmplies i ben equipades, espais comuns dignes... De cop i volta, en la planificació hi va aparéixer una escola de música, de la qual ni el director de l'escola en tenia coneixement, no una escola bressol com s'havia demanat, ni una continuïtat fins als 16 de la nostra escola, sinó aquesta escola de música municipal que cobrirà el pati de sorra dels més petits, produint contaminació acústica i manca de sol.... fantàstic!!! VIsca els polítics!!

Ara, això sí, quan els pares i mares preocupats pel futur de l'escola es queixen públicament, resulta que no estem complint amb la nostra part, ens castiguen, som dolents per reclamar els nostres drets. senyors, portem dos anys d'endarreriment, quant de temps més caldrà que esperem? Els pares i mares del Fructuós estem cansats, començarem a ser políticament incorrectes si no se'ns donen respostes creïbles i sinceres sobre el futur immediat de la nostra escola....

Creiem en l'educació pública, aquest centre té un projecte d'escola fantàstic,... no tireu pedres sobre el propi terrat, desmuntant allò que tants esforços està costant....

Comentari enrabiat d'una mare en nom propi, no en nom de cap col·lectiu.

Abigaïl

Lenta

2007-11-19T11:42:00.000+01:00

Sóc lenta, ho reconeixo, no tinc temps ni ganes d'averiguar com funciona ben bé això, per la qual cosa, quan intento penjar fotos no em funciona i la única cosa que em veig capaç de fer són textos, i molt de tant en tant, i així, l'interés que pugui tenir el conèixer com li va la vida als coneguts i altres queda limitat a un cop al mes,... no serà que no fem coses i que no tingui fotos xules per penjar, però si la informàtica i jo no ens posem d'acord els límits apareixen i el resultat és pobre,.... diuen però que el que compta és la intenció.... doncs mireu, d'intenció en tinc molta

Pont del Pilar

2007-10-18T17:13:00.000+02:00

mireu, ara us escric amb el peque a la falda, amb escriptura a un dit mentre ell s'entretèn amb l'inalàmbric, però la veritat és que és prou difícil escriure en aquestes condicions. Aquest pont hem anat a Sigean, a una reserva d'aquestes amb animals salvatges (però menys). i ens ha agradat força. m'agradaria explaiar-me amb les explicacions però ara el nen brama mentre intenta tirar-se a terra, clavant els peus a les meves cames i aixecant el cul, i això que només té 6 mesos

(pausa)

ah, el món dels nens, plorava perquè tenia son, què hi farem!! com que no porten manual,... doncs el que us deia, que el parc està molt bé, són grans espais pels animals, però és clar, els perillosos tenen poc espai per moure's,... i una vagància pròpia del que té el plat a taula i ja no cal que lluiti per sobreviure, però clar, sinó seria la selva,... us penjo algunes instantànies que vaig prendre, a veure que us semblen

2007-10-08T18:43:00.000+02:00

Avui m'estreno en això de penjar fotos en el blog, i evidentment, la millor manera de fer-ho és posant-hi les fotos dels meus dos tresors, el Marc i la Sara. La veritat és que tot això de ser pares, treballar i intentar tenir una estoneta al dia per tu és complicat, perquè quan t'arriba l'hora prefereixes anar a dormir, ara és dur, però alhora és fantàstic, et sorprenen cada dia,... bé, no tinc més temps el peque reclama a crits la meva atenció.... Aquí van les fotos