Espai Isidor

Una divertida 'tragèdia' quotidiana

2009-07-08T10:50:00.000Z

Borja Cobeaga supera amb bona nota el salt a la direcció de llargmetratges després d'haver generat força expectatives en la seva trajectòria en el món dels curtmetratges, amb obres com Éramos pocos -premiat a la Mostra de Cinema de Nous Realitzadors-, que va aconseguir una nominació a l'Oscar. El realitzador basc ha aportat a la seva opera prima, la fresca i divertida Pagafantas, l'experiència en el curtmetratge i en el mitjà televisiu, que es detecta en el ritme lleuger de la pel·lícula i la funcionalitat dels seus gags, amb encerts com els fragments documentals sobre el món animal que il·lustren els rituals per buscar parella; però també un important pòsit de cinèfil que permet definir Pagafantas com un encreuament entre una comèdia romàntica d'adolescents i una screwball clàssica en tota regla. I de fet, la noia objecte del desig del protagonista recupera la tradició de personatges femenins esbojarrats en la línia de la Katherine Hepburn de La fiera de mi niña.

No cal dir que Sabrina Garciarena està a anys llum de la Hepburn i força lluny també de la resta del repartiment de Pagafantas, amb actors com Oscar Ladoire o Kiti Manver, i on destaca per la seva naturalitat el televisiu Gorka Otxoa. Aquest jove actor aporta humor i tendresa a Txema, el noi enamorat d'una guapa argentina que només el pot veure com el seu millor amic. No costa entendre i fins i tot identificar-se amb la "tragèdia" quotidiana d'aquest pobre "pagafantas", i per això el personatge aviat es guanya les simpaties del públic. Aquesta és una de les claus, sens dubte, que expliquen l'èxit de la proposta com aquesta, que també troba en el seu repertori de secundaris i la successió de situacions còmiques els seus punts forts. Per això, Pagafantas és una pel·lícula allunyada de pretensions però al mateix temps, prou sòlida -malgrat les falles- com per passar la complicada prova de la comèdia i complir amb el seu principal objectiu: arrencar un i molts somriures en l'espectador.

Crítica publicada a Capgròs

El pitjor de Michael Bay

2009-06-30T20:22:00.001Z

Amb Transformers, el mal nom que s'acostuma a associar a Michael Bay va trobar una excepció que feia presagiar l'inici d'una nova etapa de certa “maduresa” en l'obra del perpetrador de La Roca, Armaggedon o Pearl Harbor. Tot i tenir una petita legió de fidels seguidors, per a molts Michael Bay és encara sinònim dels pitjors defectes del cinema comercial americà. Defectes que, amb grans dosis d'ironia i força imaginació, va aconseguir superar amb la primera part de les aventures d'aquests robots mutants. Però com que una flor no fa estiu, poc li ha faltat per tornar a fer de les seves, recuperar tota la tralla que caracteritza les seves pel·lícules en la més que innecessària seqüela dels Transformers. Si la primera part era un divertit i despreocupat film d'aventures per a tots els públics, ingenu, divertit i autoparòdic, aquest segon film peca de tota classe d'excessos, tant de metratge com, principalment, de pirotècnia i efectes especials. Mica en mica, la mínima trama, que en els minuts inicials manté el to de la seva predecessora, es va perdent en un mar d'escenes inconnexes que només troben justificació en el desplegament d'efectes i que li resten tot sentit a la pel·lícula. Fins que al cap de dues hores i mitja de pel·lícula, només acaba quedant clara una cosa: Michael Bay encara forma part de la dubtosa elit dels pitjors directors del planeta.

Crítica publicada a Capgròs

El pes de l'absència

2009-06-27T09:07:00.004Z

No volia passar l'ocasió, encara que tard, de recomanar-vos la nova pel·lícula del japonès Hirokazu Kore-eda, Still Walking, projectada al BAFF i estrenada recentment, perquè no recordo cap altra pel·lícula japonesa, tan fredes com acostumen a ser, que m'hagi colpit i emocionat tant com aquesta. Still Walking, o Aruitemo aruitemo en el títol original, és una petita joia en forma de retrat realista i costumista d'un retrobament familiar, en una família marcada per rivalitats, ferides i pèrdues, que té en Ozu una referència i un punt de partida per anar molt més enllà.

Em va agradar especialment un article d'Enrich Alberich al Culturas de La Vanguardia, us en deixo un fragment:

La película de Kore-eda opta abiertamente por la contención, por la placidez expositiva, por una sutileza que viaja acompañada por una casi total ausencia de subrayados. El relato bucea en la banalidad de lo cotidiano - las cuitas culinarias, los abundantes ágapes, el repaso a las viejas fotos familiares, el consabido anecdotario-,pero cada detalle, cada gesto, incluso cada omisión o cada frase sólo esbozada se advierte como algo significativo, que llena de sentido cada recodo de la narración. Sin superfluos aspavientos, Still Walking saca a colación asuntos tan fundamentales como el tránsito a la vejez y la conciencia de la propia senectud, la inevitable quiebra intergeneracional, los efectos del paso del tiempo, el cariz lamentable y devastador de las ocasiones perdidas, la rigidez mental y social que puede suscitar una sociedad tan ritualizada, lo ineludible del vínculo familiar y, por supuesto, el peso de la ausencia, muy evidente aquí gracias a la continua evocación de la muerte del hijo mayor, una tragedia imposible de cicatrizar y que sigue contaminando al presente.

Por debajo de su apariencia amable, el filme no escatima pasajes de reveladora dureza, mostrando cómo el dolor puede transformarse en un insaciable motor de venganzas, rencores y resquemores, imposibilitando la viabilidad de una auténtica armonía más allá de las fórmulas corteses y de las piadosas promesas que jamás se cumplirán.

Por su temática, su tono, su estética, su conocimiento de lo humano y su modo de observar el mundo Still Walking remite inexorablemente al universo de Yasujiro Ozu, irguiéndose en una suerte de modélico a la par que singular tributo a la obra del gran maestro.

El preu de la independència

2009-06-25T08:13:00.000Z

La francesa Audrey Tatou assumeix el repte de posar-se en la pell Coco Chanel en una de les moltes pel·lícules que estan coincidint en festivals i cinemes sobre la vida de la famosa dissenyadora francesa de moda. El film, dirigit per Anne Fontaine, se centra n els anys de joventut d’aquesta modista cridada a trencar els canons de la moda femenina. La pel·lícula mostra, per una banda, el caràcter rebel d’una joveneta Coco que es dedica a cantar molt abans que a cosir, i que des dels seus anys de Cabaret ja va destacar per la seva personalitat poc convencional.

Coco, de la rebeldía a la leyenda posa èmfasi en la vida sentimental de la protagonista, fent de la pel·lícula per una banda una melodrama convencional, i per l’altra, un film que respon als preceptes del biopic. A través de les seves relacions amoroses i especialment a partir de la seva història d’amor impossible i truncada amb un jove britànic, la pel·lícula aprofundeix en aspectes de la personalitat de la futura creadora, entre les quals el seu caràcter ambiciós, independent i apassionat, però també en la ferida que la va marcar i la va acompanyar per sempre.

Tots aquests fets de joventut definirien la vida i obra de Coco Chanel, una trajectòria marcada per tantes contradiccions com el propi personatge, una dona que paga amb la solitud la seva independència i rebeldia, i que veu com la seva moda, que un dia va trencar esquemes, acaba convertida en un uniforme estandaritzador de la dona. Així és com es pot interpretar el rostre trist d’una Coco ja veterana i en la cima de l’èxit que, envoltada de models clòniques amb els seus vestits, enyora els amors perduts i la llibertat des seus anys de joventut.

Crítica publicada a Capgròs

Aprendre a fer pel·lícules

2009-06-24T08:04:00.003Z

De La Vanguardia d'avui , a tres dies de l'estrena de Tetro. Francis Ford Coppola diu:

A mi edad, puedo decir que no me queda prácticamente nada por hacer y, a pesar de todo, nunca me sentí hastiado. Tuve fama y dinero, fracasé y volví a hacerme rico y disfruté de maravillosos privilegios; sin embargo, creo que la verdadera felicidad en esta vida está en aprender cosas nuevas. A medida que me voy poniendo viejo, es cada vez más eso lo que busco. Y no hay nada que te enseñe más que trabajar en una película personal o sobre un tema que verdaderamente te interesa, porque para hacer esa película necesitas investigar y estudiar, debes invertir todo un año pensando nada más que en ella.

Mi objetivo con esta segunda carrera, que se define por tener películas de tipo más personal, es aprender a hacer películas. A pesar de que llevo cuarenta o cincuenta años haciéndolo, sé que hay muchísimo por aprender: el cine es un arte muy joven y todavía ni siquiera hemos empezado a tocar su lenguaje. La mayor parte de lo que utilizamos en nuestras películas se inventó en la década del ‘20 con los pioneros del cine en Alemania, con Eisenstein y los grandes artistas mudos de Norteamérica. Pero después de que el cine se convirtió en un verdadero negocio, nos encontramos de pronto con que ya no podemos hacer nada. Se ha convertido en una suerte de dictadura: las películas no pueden ser en blanco y negro ni incluir subtítulos, ya no pueden ser dramáticas, ni intelectuales, ni pretenciosas...

Salvar terminator

2009-06-11T13:01:00.001Z

Per aquelles coses de la cartellera, a les pantalles coincideixen actualment dos seqüel·les de sagues cinematogràfiques de gran èxit que conviden, a més, a parlar sobre les idees renovadores que arriben a Hollywood provinents d’altres àmbits com el televisiu. Així, si la preqüel·la d’Star Trek que ha signat J.J Abrams ha obert totes les esperances al sorgiment d’una nova generació de cineastes, el nou capítol de la saga Terminator que ha dirigit McG sembla confirmar-lo com un altre dels noms a tenir en compte en aquesta nova fornada de directors de cinema d’acció més comercial.

McG ha comptat amb la inestimable col·laboració del reputat guionista Paul Haggis, que contribueix a fer d’aquest Terminator: Salvation una digna continuadora d’una saga emblemàtica dins el cinema de ciència-ficció. Haggis planteja una complicada trama que es basa en el joc de viatges temporals que servia de punt de partida de la sèrie, i la sap tancar amb una hàbil solució argumental que, a més a més, està farcida de referències i clicades d'ullet als fans. Amb aquest sòlid guió a les mans, McG s'ha pogut dedicar a la cosa visual, que és el seu gran fort, tal i com va quedar clar amb la seva versió personal de Los Ángeles de Charlie.

Coherent, com Haggis, amb la línia marcada pel primer dels Terminators, McG ha optat per una estètica "austera" i seriosa que, no obstant, no estalvia recursos i efectes especials per mostrar el futur desolat i apocalíptic d'un planeta dominat per les màquines. Terminator: Salvation, en aquest sentit, recull curioses i variades influències que van des de Mad Max fins als mons virtuals dels videojocs. Però al mateix temps McG es manté fidel a l'esperit dels anteriors Terminators, especialment el film originari. D'aquella pel·lícula rescata McG les imatges reciclades d'un Schwarzenegger que reapareix convertit en el primitiu T800 per obra i gràcia dels efectes digitals, en una de les moltes piruetes visuals del film. Aquest excés d'artilleria visual acaba sent tant el punt fort com la feblesa d'una pel·lícula que pot fer-se pesada, però que també s'ha de reconèixer com un intent de dignificar en gènere i fer-ho, cosa encara més difícil, a partir d'una quarta part dirigida per encàrrec.

Crítica publicada a Capgròs

Correcta adaptació de marca europea

2009-06-03T23:58:00.000Z

El primer dels tres llibres de l’exitosa trilogia literària Millennium del desaparegut Stieg Larsson ha arribat al cinema en una interessant adaptació signada pel danès Niels Arden Oplev. Es tracta d’una adaptació pulcra, seriosa i força literal que, tot i renunciar a alguns aspectes de la novel·la, és en general força fidel al contingut, a l’esperit i al to de l’original literari. Millennium 1: Los hombres que no amaban a las mujeres és, a més, una mostra d’aquest cinema de gènere que darrerament s’està produint a l’Europa del Nord i que de moment ha ofert productes tan dignes com aquest mateix film o la molt recomanable Déjame entrar. Niels Arden Oplev es planteja la seva pel·lícula com un thriller auster i seriós, que recull l’essència de la complicada trama del llibre de Larsson, i en potencia determinats aspectes: principalment, aquells que fan referència als maltractaments a les dones i la investigació que porta a terme el periodista Mikael Blomkvist per descobrir el misteri que amaga la família Vanger. Conscient que el personatge de la hacker Lisbeth Salander compta amb molts seguidors, el director de la pel·lícula ha potenciat la seva presència, introduint alguns elements de la seva vida que en els llibres s’expliquen en la segona novel·la. Per la contra, renuncia a detalls de pes com ara tot allò que té a veure amb la relació dels mitjans de comunicació amb el món financer, el retrat més a fons de la família Vanger o les relacions del propi Blomkvist amb les seves amants, que resulten un interessant contrapunt en positiu per a una trama on pesa tant, precisament, la violència contra les dones. No obstant, els seguidors de la trilogia no se sentiran decebuts amb una adaptació que també convenç als aliens a l’obra de Larsson com una correctíssima i entretinguda mostra de cinema negre de firma europea.

Crítica publicada a Capgròs

El temps i els carrerons

2009-05-28T23:04:00.001Z

El britànic Michael Winterbottom oscil·la entre el cinema de denúncia i un cinema de caire més intimista sempre que troba la seva arrel en la tradició del cinema realista anglès, però al qual ha sabut dotar sempre d’un personal estil estètic. Génova, la seva darrera pel·lícula, presentada a San Sebastián i estrenada amb força mesos d’endarreriment, és una mostra d’aquests cinema de sentiments que Winterbottom ha explorat des dels seus inicis amb Besos de Mariposa i que va arribar a un punt culminant amb la brillant Wonderland. Genova intenta seguir l’estela d’aquell referent i, sense acostar-s’hi, s’hi que resulta una interessant aproximació per al gran públic –aquell que potser encara no conegui la seva obra- a certes dèries del cineasta. El film relata el procés de dol d’un home que perd la seva dona en un accident i que intenta refer la seva vida amb les seves dues filles adolescents, iniciant una nova etapa a la ciutat italiana que dóna títol a la pel·lícula. Winterbottom encerta de ple amb el seu protagonista, Colin Firth, un actor perfecte per al protagonista d’un film que no oculta la seva voluntat de tocar la fibra. El director, però, sap esquivar els moment més lacrimògens amb el peu al terra del realisme que sempre és present al seu cinema. Per això, encara que tova per moments, Génova també és interessant per la forma com expressa que, amb el pas del temps, les ferides es poden anar tancant i la vida es pot tornar a viure en plenitud. Ho mostra amb el devenir d’uns personatges que es busquen a si mateixos mentre fugen pels carrerons de la ciutat italiana, el retrat de la qual, estudiadament caòtic, fuig de la postal turística i es converteix, en canvi, en un personatge més de la història.

Crítica publicada a Capgròs

Ciència ficció i emoció

2009-05-17T09:21:00.002Z

J.J. Abrams, creador d’una de les actuals sèries televisives de referència, Lost, està demostrant amb les seves incursions cinematogràfiques que els nous llenguatges televisius poden renovar les entumides fórmules del cinema de gènere nordamericà. Aquest joves realitzador, productor i guionista, ja ha deixat ja la seva marca en films com Mission: Imposible III o la sorprenent Cloverfield i ha demostrat que el cinema comercial d’acció o de ciència ficció no té perquè està renyit amb la qualitat. Per això també resulta tan encertada la seva elecció com a responsable de l’onzè capítol de la saga cinematogràfica d’Star Trek, que s’ha plantejat com una preqüel·la que expliqui els orígens dels tripulants de la nau Enterprise.

El repte és agosarat ja que, a més, es tracta de recuperar els personatges de la sèrie original i relatar la seva joventut, amb nous actors que donin vida a noms tan mítics com el senyor Spock o el capità Kirk. Abrams ha trobat en els trekkies de major solera els més entusiastes valedors d’aquest film que recupera l’essència i l’emoció de les grans Space Operas de Hollywood. Star Trek XI és una pel·lícula tan trepidant i espectacular com emotiva i fins i tot ingènua, i és en aquesta equilibrada combinació d’acció i emoció, de modernitat i aires retro, on Abrams aconsegueix els seus millors resultats. I per sobre de l’acció, el director aconsegueix parlar de qüestions com l’amistat, la lleialtat, el compromís, l’amor o fins i tot la preservació de la memòria història amb un guió que destaca també pels seus diàlegs frescos i enginyosos.

Els seguidors de Lost trobaran tics i clicades d’ull a la sèrie així com també els trekkies, als quals Abrams els reserva una sonada i entranyable aparició de l’actor Leonard Nimoy (l’Spock original), que apareix per obra i gràcia d’un guió circular com una cinta de moebius, que avança endavant i endarrere en el temps sense que res perdi sentit i tot conservi una estranya lògica interna. Un exemple més del talent de J.J. Abrams, un director que amb els seus continus transvasaments d’idees entre televisió i cinema s’està confirmat com l’exponent més destacat d’una nova fornada de directors que, com els de la generació dels setanta, sembla cridada a renovar el cinema comercial de Hollywood.

Crítica publicada a Capgròs

BAFF 09: La creació artística

2009-05-03T10:07:00.002Z

Ja fa unes quantres pel·lícules que Takeshi Kitano es pregunta sobre la seva pròpia condició de creador. Achilles & the tortoise tanca aquesta trilogia integrada per Takeshis i Glory to the filmmaker, en les quals, potser amb un acusat egocentrisme que queda disculpat per la personalitat de la seva creació, Kitano s’ha posat en qüestió el com, però sobretot el perquè de la seva obra. Takeshi Kitano, que indiscutiblement és un dels artistes i creadors nipons més polifacètics, no ha renunciat mai als seus orígens com a comediant de teatre i humorista televisiu. Aquestes facetes tornen a fer-se presents en la seva nova pel·lícula, projectada al BAFF. Achilles & the tortoise és un film amb aires autobiogràfics i reminiscències a la tan celebrada El verano de Kikujiro, on Kitano recupera també una altra de les seva múltiples vocacions: la pintura.

El comediant, el pintor i el cineasta es donen la mà en una pel·lícula que intenta copsar la tensió inevitable entre l’impuls creador i el desig d’expressar alguna cosa, amb la necessitat d’agradar i la fàcil instrumentalització en què tot plegat pot derivar. El mateix Kitano, que quan fa d’actor es diu Beat Takeshi, s’interpreta una de les edats del protagonista, un pintor vocacional i autodidacta en lluita permanent per trobar la seva pròpia veu artística en un món on l’art trobar certs condicionants i on tot ja sembla haver estat dit o inventat.

És certament naïf i ingènua la crítica del món de l’art que ofereix Kitano en aquest film, com naïf és la seva pròpia obra pictòrica que es converteix en objecte de burla –cal agrair-li l’autoironia- en aquest film. Però és realment humil la posició del creador que sembla admetre que no hi ha res més en la seva obra que el desig de comunicar-se amb els demés. Al final, la creació entesa com un acte d’amor culmina una pel·lícula notable en la seva primera part, arrítmica en la segona, supèrflua en determinants plantejaments però honesta en els seus resultats: una síntesi encertada de l’obra d’un autor genial en les seves imperfeccions, tal com també sembla demostrar-ho l’extraordinària capacitat d’arrancar ovacions dels seus fidels seguidors fins i tot quan es tracta de les seves obres menors.

Més informació a la web i al Facebook del Baff.

BAFF 09: El tacte

2009-05-02T09:59:00.006Z

Les pel·lícules de Naomi Kawase són relats sobre la pèrdua, on el buit s’omple amb sensacions. És un cinema sensual, abstracte i matèric que pot embafar mentre es contempla, però que deixa un perdurable pòsit en la memòria. La directora de la Mostra de Films de Dones de Barcelona va trobar les paraules adequades per definir el cinema de la directora de Shara o El bosque del luto en la presentació de la seva nova pel·lícula, Nanayo, al BAFF. Kawase és una habitual dels dos certàmens i la projecció del seu nou film, tot un esdeveniment per als seguidors del cinema oriental i del cinema en femení. Kawase reprèn el seu discurs sobre el dol, la pèrdua i la desorientació vital, però per primera vegada la treu de Nara –escenari de tots els seus films anteriors- i la trasllada a la frondosa selva tailandesa, un escenari la sensualitat del qual es magnifica gràcies a la mirada propera de la realitzadora. Els sons, les textures, el tacte tenen a Nanayo tant o més poder que les pròpies imatges. Una escola de massatge tradicional al bell mig de la selva tailandesa és l’escenari on es troben una sèrie de personatges de diverses nacionalitat que, sense una llengua comú, trobaran la forma de comunicar-se a través dels silencis, per la proximitat física i la força del tacte. I amb aquesta particular manera de fluir que caracteritza el cinema de Naomi Kawase és com la directora aconsegueix tocar també l’espectador, que com aquests personatges a la deriva, acaba entenent també el misteriós ordre natural en el transcurs del flux d’aquest riu indòmit que és la vida.

Més informació a la web i al Facebook del Baff.

Bullying i vampirs

2009-04-28T14:26:00.002Z

La coincidència en cartellera de l’adaptació de l’èxit editorial Crepúsculo ha propiciat l’estrena d’un film que, aparentment per la temàtica, és similar. Però la producció sueca Déjame entrar -que es va projectar a la Mostra de Cinema de Nous Realitzadors el passat mes de novembre- és molt més que una història d’amor de vampirs adolescents, i transcendeix el seu gènere per oferir també un retrat de caire realista sobre la part més fosca i la duresa de certes condicions de vida a la Suècia dels anys 80.

És en aquest context on viu el jove protagonista, un nen que se sent "diferent" i que establirà una tendre història d’amistat i amor amb una nena solitària i nocturna que resultarà ser una vampira. De rerefons, un cas d’assetjament escolar que troba en la raresa de la vampira una original forma de relatar el malestar dels jove adolescent que és víctima de bullying.

El cineasta Tomas Alfredson adapta una novel·la de John Ajvide Lindqvust en una pel·lícula que oscil·la còmodament entre un cru realisme i una suggerent atmosfera fantàstica, i que dóna com a resultat una de les propostes més originals del gènere sempre prometedor del cinema de vampirs. Però a més, Déjame entrar es reserva un ferotge esclat final, amb una seqüència espectacular que ha entrat de forma immediata i per mèrits propis en els annals del cinema gore.

Crítica publicada a Capgròs

Tòpics en 3D

2009-04-18T18:43:00.000Z

La Dreamworks s’ha adjudicat el punt d’haver produït la pel·lícula que marcarà la fita del desembarcament massiu del en 3D a les sales de cinema comercial. Aquest és el gran mèrit de Monstruos contra alienígenas, una nova mostra del cinema d’animació amb el que Spielberg pretén enfrontar-se de nou a l’infalible tàndem Disney-Pixar, líder moral (no sempre reflectit a la guixeta) en la batalla per l’animació digital. Que Dreamworks va continuament a remolc del Lasseter i els seus queda de nou palès en aquest film que no existia sense referents previs com Monstruos SA, Los increïbles o Wall-E. A nivell tècnic, la competició entre aquestes dues grans cases de l’animació està realment molt igualada. Però és a nivell de guió on Dreamworks encara patina, un buit que aquest cop supleix, en bona part, amb la promesa de les noves emocions que promet el sistema 3D. Però fora de les ocasions sorpreses que l’espectador es pot emportar quan veu com els personatges surten de la pantalla i se li tiren al damunt, poca cosa més ofereix aquest Monstruos contra alienígenas, més que un joc de cites i referències cinèfiles que arrencarà algun somriure entre cinèfils, però que aporta poc o res a una història força insípida. Els aficionats al cinema de terror i ciència-ficció reconeixeran en aquesta colla de monstres a personatges sortits directament de clàssics com La mujer de 50 pies o La mosca, mentre que el seu enfrontament amb els aliens de l’espai exterior recull cites als Encuentros en la tercera fase, Ultimàtum a la tierra o ET. Són aquests gags puntuals que fan passar una pel·lícula sense cap mena de contextualització, que no va més a la deriva perquè s’agafa al salvavides del tòpic més recalcitrant.

Crítica publicada a Capgròs

Le réalisateur et la comédienne

2009-04-16T12:53:00.005Z

Xulíssim i sorprenent el cartell de la Quinzena dels Realitzadors, una de les seccions paral·leles més importants de Cannes, i que té com a protagonista la insòlita parella formada pel director català Albert Serra i l'actriu francesa Lolita Chammah. El director d'Honor de Cavalleria i El cant dels ocells va coincidir amb l'actriu, protagonista de Mes copains de Louis Garrel i Les Bureaux de Dieu de Claire Simon, en una retrospectiva sobre la Quinzena de realitadors organitzada l'any passat pel Festival de cinema de Buscarest. Allà, el fotògraf Xavier Lambours els va fer una sèrie de fotografies que ara han servit de base per aquest cartell que jo personalment trobo preciós. I que testimonia una vegada més la devoció francesa pel cinema i la figura d'Albert Serra.

Símptomes d'esgotament

2009-04-12T16:34:00.002Z

Kim Ki-duk, que va sorgir com una de les veus més personals i outsiders del nou cinema sud-coreà, s’ha acostumat a l’èxit i s’ha acomodat als gustos del públic occidental que majoritàriament l’aplaudeix després d’haver-lo descobert amb la faula budista Primavera, verano, otoño, invierno... y primavera. Des d’aquella pel·lícula, que va marcar un punt d’inflexió en la trajectòria de l’autor de la duríssima La isla o de Bad Guy, Kim Ki-duk ha anat endolcint les seves històries d’amor impossible, abans marcades per un intens dolor i un realisme brut que ha donat pas a un cert amanerament i força autocomplaença. La cruesa poètica inicial ha cedit el seu espai a les concessions a un públic occidental atret per cert exotisme zen, però també a la voluntat d’atreure un públic oriental més ampli, tal i com ho demostra l’aposta cada vegada més continuada d’incloure estrelles xineses (Chen Chang) o japoneses (Joe Odagiri) en pel·lícules que abans estaven protagonitzades per actors coreans desconeguts. La recepta ha anat funcionant relativament bé amb títols com Hierro 3 o Breath, però mostra preocupants símptomes d’esgotament a la seva darrera pel·lícula, Dream, on de nou relata una dura història d’amor impossible entre dos personatges, aquest cop, connectats a través dels seus somnis i condemnats a enamorar-se per fugir dels malsons del seu passat. Mentre un dorm l’altre el vigila, i aquesta impossibilitat de viure desperts al mateix temps simbolitza, per una banda, la complementarietat de les dues persones, però per l’altra, descriu la fatalitat d’una relació d’amor tan extrema que només serà possible en la mort. No es pot negar que la idea és bona, però en mans d’un Kim Ki-duk massa refiat en la seva pròpia capacitat poètica, acaba convertida en una ridícula història de sentimentalisme infantil i superficial complexitat, molt allunyada de les grans obres d’un cineasta que molt seriosament hauria de començar a buscar noves històries per explicar.

La cruïlla existencial

2009-04-10T12:07:00.000Z

Wendy és una jove sense origen, que viatja en destí a Alaska amb la única companyia de la seva gossa Lucy. Quan el cotxe la deixi tirada enmig d’un petit poble d’Oregon, començarà per aquesta noia una petita odissea agreujada per la pèrdua de Lucy. Sense diners, sense allotjament i sense coneguts, en un indret estrany i hostil, Wendy es veurà enfrontada a si mateixa i abocada a la difícil situació d’haver de prendre una determinació i triar el seu camí a la vida. Així, amb aquesta petita metàfora de gran projecció, la directora Kelly Reichardt expressa el sentiment de desorientació i d’incertesa en què ens trobem de vegades en les nostres vides.

Una encantadora Michelle Williams d’aspecte androgin i deixat aconsegueix, amb molt poques paraules però grans mirades, comunicar el desconcert vital d’aquesta jove aturada davant la cruïlla d’un camí que la porta a un futur incert. En aquest camí es toparà amb actituds absurdes però també amb petites mostres de solidaritat humana i establirà curiosos llaços d’amistat, com el que neix amb el vell guarda de seguretat que, potser conscient d’haver malgastat la seva vida sempre aturat al mateix lloc, ajudarà Wendy a passar la prova per poder tirar endavant.

L’Amèrica provinciana, inhòspita i estranya torna a convertir-se en símbol perfecte de la desolació vital, en la línia de Ghost World o American Splendor. En aquesta mateixa tradició del cinema independent s’emmarca aquest Wendy & Lucy, la petita gran sorpresa dels Spirit Awards i una d’aquelles petites descobertes, tan fràgils i minúscules, que si ningú les reivindica corren el risc de desaparèixer completament.

Solituds urbanes

2009-04-07T19:26:00.003Z

A La buena vida, Andrés Wood trasplanta un petit tros de realitat directament dels carrers de Santiago de Chile a la gran pantalla, en una pel·lícula que remet a les Vides Creuades de Robert Altman i també als trencaclosques d’Iñárritu i Arriaga i que es va emportar el premi Goya a la millor pel·lícula estrangera de parla hispana. En aquest fragment de realitat s’entrecreuen, sense pràcticament tocar-se, quatre personatges marcats per la pèrdua, però sobretot, per la incapacitat de comunicar-se amb els altres i d’acceptar la seva situació com a pas dolorosament necessari per poder tirar endavant.

Un home que es debat entre comprar un cotxe o pagar la renovació de la tomba del seu pare; una dona separada amb una filla adolescent embarassada que prefereix al seu pare; un músic que va abandonar la seva noia a Berlin per intentar fer carrera en una orquestra; i una mare soltera, que maviu al carrer i que no accepta l’ingrés a l’hospital perquè no sap què fer amb el seu fill. Aquest catàleg de personatges de tots els sectors socials representen les solituds universals, aquelles situacions que tan es podrien donar a Chile com a Barcelona o a Tokyo.

Són històries mínimes de rerefons urbà, que construeixen un relat molt del gust d’aquesta nova fornada de realitzadors llatinoamericans, moguts per un cert desig de realisme, però tocats també per inquietuds formals i estètiques. Els encerts de Wood en aquest sentit passen per l’ús de la música i la planificació, d’enquadraments tancats i plans curts, que reforcen aquesta angoixosa claustrofòbia de la vida a la ciutat. L’artifici acaba contaminant també aquest retrat de la realitat del carrer, i en alguns moments, quan la necessitat de lligar totes les històries força el guió, la credibilitat de la pel·lícula se’n ressent. Però tot i això, el realitzador aconsegueix també moments de continguda emotivitat que converteixen La buena vida en una pel·lícula a considerar.

La revolució del 3D

2009-04-06T12:45:00.003Z

El cinema en 3D no és nou. L'any 1953 la pel·lícula Los crímenes del museu de cera ja sorprenia amb la tecnologia que permet projeccions tridimensionals i, des de llavors, s'han anat repetint temptatives amb més o menys fortuna. Sense anar més lluny, encara recordo els minuts finals de no se quin episodi de la Pesadilla en Elm Street on un dels malsons protagonitzats per Freddy Krueger es podien patir en 3D gràcies a aquelles cutre-ulleres de cartró que tenien un vidre (més aviat paper de celofan) de cada color. Més recentment, Robert Rodríguez va afegir el plus dels 3D a un dels seus Spy Kids. I des de fa un temps a Barcelona hi ha algunes sales que, quan tenen l'ocasió, programen cinema en tres dimensions. Encara no fa ni un mes vaig tornar a veure Pesadilla antes de Navidad en 3D i, tot s'ha de dir, la tecnologia -com a mínim en el tipus d'ulleres, ara si, amb vidres polaritzats- havia millorat notablement. Ho podeu veure en la fotografia que il·lustra el post.

Aquest passat cap de setmana s'ha estrenat a molts cinemes, entre les quals els Cinesa Mataró Parc, la nova pel·lícula de la Dreamworks Monstruos contra alienígenas en versió 3D. La principal novetat respecte a la pel·lícula de Tim Burton és que aquesta ha estat rodada pensant ja en l'efecte 3D, amb la qual cosa l'efecte resulta força més impactant. Però més enllà de l'interès o qualitat de la pel·lícula, aquesta estrena és una fita important, perquè marca, sembla ser, l'inici d'una nova era en les projeccions cinemotogràfiques. Així ho volen veure empresaris del sector i la mateixa indústria de Hollywood, si ens atenim a la gran quantitat de pel·lícules en 3D que està previst que s'estrenin només aquest any 2009: una quinzena com a mínim incloent-hi la superproducció de James Cameron Avatar o la nova de la Pixar, Up. La crisi apreta, i davant l'estampida d'espectadors que tiren d'e-mule i de home-cinema còmodament asseguts al sofà de casa seva, calia fer alguna cosa. En el seu moment el so, després el tecnicolor i tantes altres petites i grans innovacions tecnològiques (qui recorda l'Odorama?) han servit de reclam per tornar el públic a la sala. El cinema, que va néixer en una barraca de fira, no ha perdut mai la seva vocació d'entreniment i és conscient que en èpoques de crisi, toca innovar.

Però el cinema no és únicament entreteniment. També és un mitjà per a la reflexió, per a la crítica, per a la creació artística. Tindrà espai aquest cinema en els multisales equipats amb la nova tecnologia 3D? Ara que el futur del cinema ja sembla estar aquí, que passa amb aquest "altre" cinema que compleix una funció tan o més necessària?. Hi ha qui ja es planteja l'entrada als museus d'aquest cinema d'autor i d'art-i-assaig. La recuperació dels Art House i l'especialització de sales pot ser una altra alternativa interessant, com ja ho son les experiències de petits cinemes com el Maldà, el Casablanca, el Mélies o l'Alexandra (amb ofertes interessants que inclouen en l'entrada sopar, pel·lícula i tertúlia). Els petits i mitjans festivals de cinema i també, la recuperació dels cineclubs i cinefòrums de petit format són altres vies d'escapament per al cinema que pretén alguna cosa més que sorprendre amb nous trucs de fira.

Temps líquids, també al cinema

2009-04-05T10:11:00.000Z

Zygmunt Bauman identifica com a "temps líquids" una modernitat que s’ha tornat tan voluble que les estructures socials no perduren, no se solidifiquen i ja no actuen com als necessaris marcs de referència per a les accions de les persones. Aquest concepte identifica el malestar i la incertesa dels temps que vivim, marcada per una progressiva i preocupant pèrdua de valors, els valors sòlids. La cultura no queda al marge d’aquesta situació, i massa sovint ens topem amb productes culturals superficials, efímers, transmissors d’uns valors tan líquids com la societat que els consumeix de manera instantània i renunciant a tota idea o pensament amb projecció a llarg termini. El cinema tampoc se n’escapa, i amb segons quines obres de consum de masses amplifica aquesta lleugeresa i superficialitat. Són temps líquids també per al cinema. Però fins i tot en el cinema comercial es poden trobar obres que intenten introduir-se en els necessaris i tan oblidats àmbits de reflexió que ens han d’ajudar a comprendre en quin punt estem abans de decidir cap a quin futur avancem. Cal recórrer, això sí, a cineastes de llarga trajectòria com Mike Leigh, Terence Malick, Eric Rohmer o Manoel de Oliveira que, en el seu camí, han pogut resistir sense perdre compromís i esperit crític, i que amb gran lucidesa, han comprès que, malgrat formar part d’un món líquid, encara és possible bastir –recuperar?- alguns valors sòlids. Perquè saben que, a través de la reflexió i de la creació, podem trobar també la sortida a aquest món incert i fluctuant. Avui, en el cinema comercial nord-americà, probablement ningú com Clint Eastwood tingui tanta capacitat per posar sobre la taula la reflexió al voltant de la crisi de valors de societat. En aquest sentit, a la seva darrera obra Gran Torino porta les seves inquietuds a un punt culminant, en la que es qüestiona a si mateix com a personatge en una societat que també posa en qüestió. Ho fa a través dels conflictes de convivència en un petit poble de províncies on els costums tradicionals van perdent terreny i on la societat es ressent de la manca de valors com la solidaritat, la família, la violència, l’esforç, el respecte o la fe.

Article publicat a Valors

Ciudadano Kane com a exemple d’allò que s’ha de fer encara que no es pugui, perquè si no és fa, no existeix

2009-04-03T13:01:00.000Z

Us enganxo un fragment amb referències cinematogràfiques que he tret del llibre de Paul Arden ‘Uster puede ser lo bueno que quiera ser’, un petit però fantàstic receptari per a emprenedors i creatius:

Una idea nueva puede sonar rara, absurda, o ambas cosas.

No se puede juzgar a partir de una descripción. Hay que materializar la idea para que exista.

Es difícil que alguien pague algo que no entiende, o sea que no tendrá más remedio que cargar con los gastos. Sean cuales sean.

Quizá tenga que suplicar, robar o pedir dinero prestado. Pero tendrá que espabilarse.

Es emocionante.

Es complicado y es divertido.

Si fuera fácil no tendría gracia.

La película Ciudadano Kane es un ejemplo excelente. Nació de una negativa, no de una aprobación.

Orson Welles no encontró productores, pero pudo recaudar algo para el reparto.

Suplicó aquí y allá, pidió dinero prestado y engatusó a gente para que construyeran decorados y grabaran pruebas buenas que acabaron constituyendo una tercera parte de de la película.

EXISTÍA

Los productores pudieron ver la idea. El consiguió el dinero.

De no haberlo hecho cuando parecía que no se podía hacer, la película habría pasado a engrosar la lista de ideas jamás realizadas.

Marques del dolor

2009-03-26T16:45:00.002Z

Després de partir peres amb Alejandro Gonzàlez Iñárritu, el guionista Guillermo Arriaga s'atreveix a dirigir ell mateix l'adaptació d'un dels seus complexes i adolorits guions, en una iniciativa que permet calibrar fins a quina mesura són responsabilitat seva els encerts de 21 gramos o Babel, i que generalment fins ara sovint s'han atribuït al seu director. Arriaga no té el sentit estètic d'un director curtit però supleix les mancances pròpies de tot aprenent amb altes dosis d'honestedat com a creador i amb un delicat i comprensiu tracte a uns personatges que sembla haver-se sentit especialment seus.

El major encert de Lejos de la tierra quemada són els dos complexos retrats femenins d'una mare infidel i una filla amb instints piròmans, que porten en el seu propi cos les cicatrius del seu dolor. Aquests dos retrats femenins, polièdrics i complicats, i un dramàtic fet que marca les seves vides, són l'eix en el qual gira aquesta pel·lícula relatada a partir de diferents flashbacks que la divideixen en tres i que són ja un referent en els guions d'Arriaga. El guionista i director no domina en la seva opera prima els tempos cinematogràfics i per això el film, tot i certa cadència, té alguns moments baixos i feixucs. En canvi, si que aconsegueix arrancar un parell de notables interpretacions de dues actrius força mediocres, com són Kim Bassinger i Charlize Theron. Elles donen ànima a aquesta mare i a aquesta filla resentida, a les quals gràcies al retrat que n'ofereix Arriaga, costa molt poc d'entendre però molt de jutjar.

Almodóvar i el cinema

2009-03-24T20:09:00.001Z

Amb Los Abrazos rotos, Pedro Almodóvar vol retre homenatge al món del cinema i ho fa relatant la història d’amor marcada per la tragèdia entre un director de cinema i una jove actriu casada amb un ric empresari molt més gran que ella. El punt de partida és de melodrama, però la història aviat es tenyeix de la fatalitat del cinema negre en una clara voluntat de tocar diversos gèneres. Per això, no falten tampoc els clàssics tocs de la comèdia almodovariana, més present que mai amb un autohomenatge i diverses referències implícites a Mujeres al borde de un ataque de nervios. Precisament és el succedani d’aquesta pel·lícula, Chicas y maletas, la que roda el director protagonista, un Lluís Homar convertit en un curiós alter ego d’Almodovar que proclama a través de l’actor català la seva més absoluta passió per Penélope Cruz. L’actriu llueix especialment atractiva però no acaba d’arribar amb el seu personatge a la intensitat de la Raimunda de Volver. Ni la seva violenta història amb el ric empresari ni l’amor fou amb el director ni el dolor ni la passió acaben de fer vibrar com es podria esperar.

La barreja de gèneres, cites i trames no acaba de quallar en una pel·lícula de personatges poc dimensionants i excessiva submissió a un guió massa literari, que es refia que els tòpics manllevats del cinema clàssic explicaran allò que no s’acaba d’explicar a través de les imatges les situacions i els diàlegs. Almodóvar ha volgut relligat la història d’amor a diferents bandes i en dos temps amb un guió tan mil·limètricament planificat que no deixa espai al sentiment que li caldria a un melodrama que es pretén "bigger than life". Entre Lluís Homar i Penélope Cruz es coneix la passió però no se sent, i la seva història acaba resultant més creïble explicada que no pas viscuda. El millor Almodóvar, curiosament, deixar treure el cap en els moments en què s’autocita, tot i que també assoleix alguns moments àlgids en escenes com ara la confessió del personatge de la gran Blanca Portillo o en la què Penélope deixa al seu marit. També el final, quan el director manxec obsequia els seus seguidors amb una escena de la falsa Chicas y maletas, constitueix un dels millors moments de Los Abrazos rotos, confirma l’enorme talent de comediant de Carmen Machi i fa enyorar profundament aquell Almodóvar més lleuger i petardo que sembla haver-se perdut.

Crítica publicada a Capgròs

El gat i la rata

2009-03-18T20:47:00.001Z

The Chaser és una nova mostra de com el cinema sudcoreà és capaç de beure de les fonts més clàssiques del cinema americà i passar-les per un sedàs propi que dóna com a resultat una reinterpretació refrescant i novedosa dels gèneres, en aquest cas el del psicothriller. Aquesta cinematografia, que ha viscut els darrers anys una autèntica època daurada, compta entre els seus films estel·lars amb alguns thrillers de referència, entre els quals cal destacar Old Boy i Memories of murder, i que també han deixat petja en aquesta interessant The Chaser, ópera prima de Na Hong-jin. El film, que ja va destacar a Cannes i va ser premiat a Sitges, reconstrueix una trepidant i brutal persecució entre un ex-policia reconvertit en proxeneta i un psicòpata sense empatia però d’intel·ligència extrema, que mou al seu ritme a tot el cos policial. A pocs minuts de metratge es dóna a conèixer la identitat de l’assassí i, enganyosament, la presumpta resolució del cas, però és només el cop d’efecte que es reserva el realitzador per donar peu a un estilitzat i intens joc del gat i la rata en una persecució contra rellotge per salvar-li la vida a una de les víctimes de l'assassí, i que regala alguns dels moments més impactants del cinema d’acció –oriental i occidental- del moment. No en va, Hollywood ja ha comprat els drets de la pel·lícula i en prepara el seu remake.

La societat que no hi vol veure

2009-03-17T19:12:00.003Z

L’adaptació al cinema del Ensayo sobre la ceguera que ha dirigit el brasiler Fernando Meirelles ha comptat amb el beneplàcit del seu autor, el premi Nobel José Saramago. Aquesta podria ser ja una bona confirmació del nivell d’aquesta pel·lícula que ve també a confirmar el talent del cineasta, Meirelles, que va despuntar amb la contundent Ciudad de Dios, ha demostrat amb la seva filmografia que no té gaires intencions de fer un cinema fàcil i, sobretot, còmode. Coherent amb aquest principi, presenta una pel·lícula que no és agradable de veure, malgrat que sigui a nivell estètic, precisament, on radica el principal encert d’A ciegas.

Meirelles ha dedicat esforços per trobar els efectes visuals i ha recorregut a una fotografia que recorda contínuament la tràgica circumstància dels protagonistes, un grup de persones que s’han quedat cegues súbitament i que són recloses en un centre deixat de la ma de déu per tal d’evitar el contagi de la seva estranya malaltia a la resta de la societat. El director també posa interès en mostrar el procés de degradació d’aquestes persones, que mica en mica van limitant la seva existència a les necessitats i els instints més essencials i, per tant, més ferotges.

Julianne Moore té un paper simbòlic destacat interpretant l’únic personatge que conserva la visió i que, a més, sembla immune al contagi d’aquesta epidèmia, que és la metàfora a través de la qual Saramago i Meirelles conviden a reflexionar sobre la ceguera que hi ha en la nostra societat. Ceguera davant les injustícies, davant el patiment dels demés, davant la diferència, etc... la pel·lícula no dóna cap resposta, i per tant, convida a arribar a múltiples conclusions i a entrar en un debat que es pot portar molt més enllà de la projecció. Però el retrat d’aquest col·lectiu indefens fins a límits agònics constitueix, en el moment actual, una segona metàfora igualment interessant: la de la societat que ha tancat els ulls a la realitat i s’acaba veu abocada a una crisi de conseqüències insospitades.

Crítica publicada a Capgròs

La mort de Harry el Sucio

2009-03-09T21:16:00.002Z

Clint Eastwood aprofita la que probablement serà la seva última aparició en la gran pantalla, com a protagonista de la seva pròpia pel·lícula Gran Torino, per fer una síntesi de la seva trajectòria i redimir els personatges sense moral que l’han acompanyat en aquestes dècades dedicades a la interpretació. Gran Torino pot sembla “petita” al costat de títols capitals com Sin Perdón, Mistyc River o el díptic configurat per Banderas de nuestros padres i Cartas desde Iwo Jima, però dista molt de ser una pel·lícula senzilla: com en les seves darreres obres, Eastwood aborda qüestions que, força incòmodes, el cineasta sap abordar amb gran lucidesa i resoldre amb extraordinària elegància. En el cas concret de Gran Torino, els conflictes que sorgeixen en una població del middle west, on els costums tradicionals van perdent terreny inexorablement a mesura que la immigració –aquí oriental- va ocupant els barris. De rerefons, la progressiva pèrdua de valors de la societat, la família, la violència, l’esforç, el respecte, la fe i, com no podia de ser una altra manera, el perdó i la redempció, són els temes que puntegen una pel·lícula serena i irònica, molt allunyada del que ha estat la filmografia que ha convertit en mite a aquest dur de Hollywood.

El personatge d’Eastwood, aquest Kowalski que sintetitza en un rondinaire octogenari els pitjors defectes de Harry el Sucio, el sargent de ferro i una llarga galeria de cowboys, viu ancorat un passat que representa el seu Gran Torino, el cotxe que simbòlicament també està en l’origen de la trama. Armes en mà, Kowalski surt a defensar el territori que considera propi i li acaba salvant la vida al jove asiàtic que li intenta robar el vehicle i amb el qual establirà una curiosa relació de mestre-pupil que es pot entendre també, perquè no, com el pas d’una forma de vida a l’acceptació d’una nova realitat en un món on les fronteres es difuminen. Els veïns d’ètnia hmong, amb la seva exòtica espiritualitat, s’acaben convertint en la família autèntica de Kowalski, mentre els seus fills biològics, que representen també el materialisme més ranci, es tornen cada vegada més i més estranys. Aquest excombatent de Corea, marcat pels crims comesos durant la guerra, sol i malalt, farà de la ma d’aquests orientals el necessari camí -de clara influència catòlica- cap al perdó i la redempció, que culmina en un fascinant i desmitificador duel final que tanca la història d’aquesta pel·lícula i en el qual perdona els pecats de tots els dubtosos personatges als quals Eastwood a cedit la seva presència i la seva veu, i que queden ara definitivament enterrats.

Crítica publicada a Capgròs