Espai Isidor

Exercici d'estil

2009-11-25T13:34:00.001Z

El director Daniel Monzón, que va deixar la crítica cinematogràfica per passar-se a l’altra bàndol, s’ha intentat guanyar el respecte dels seus antics companys crítics amb una filmografia definida per productes de subgènere que, com era d’esperar, ha trobat acèrrims defensors i durs detractors. Però amb la seva nova pel·lícula, la Celda 211, sembla que Monzón ha estat capaç de provocar certa unanimitat. I és que es tracta, segurament, de la seva pel·lícula més sòlida, tot i les dificultats que comporta un drama presidiari com el que es proposa. Basant-se de nou en els paràmetres del subgènere, Monzón parteix d’un guió molt tancat i prou sòlid -tot i alguns girs discutibles, sobretot els que tenen a veure amb l’únic personatge femení, el menys definit de tota la història-, que guanya en credibilitat gràcies a la feina de conjunt d’un repartiment masculí en el qual destaca Luís Tosar i Alberto Ammann. La complicitat que s’estableix entre els dos antagonistes és una de les claus per la versemblança d’una pel·lícula que podria fer aigües en molts moments si els actors no aportessin l’ànima a una història amb tanta dependència del guió escrit. Monzón també es mostra ferm a l’hora de crear una tensió claustrofòbica i creixent, que és una altra de les claus que expliquen l’èxit d’una empresa que d’entrada semblava destinada al fracàs. El director té clares les seves pretensions i supera les expectatives oferint un exercici d’estil correcte i mesurat, en el que l’ús de fórmules de manual no fa desmerèixer el resultat final.

Crítica publicada a Capgròs

Això era Michael Jackson

2009-11-18T10:16:00.002Z

La inesperada mort de Michael Jackson ha convertit en un document d’excepcional interès les gravacions per a consum intern dels assajos per l’espectacle que havia de suposar el retorn del rei del pop als escenaris. El realitzador de l’espectacle, Kenny Ortega, s’ha transformat en director d’aquest documental que és, al mateix temps, un regal pels fans, un homenatge pòstum i una petita revelació íntima sobre el Michael Jackson artista i persona. El conjunt desprèn certa màgia, sobretot en els primers minuts, quan a la imatge del Michael Jackson demacrat i cansat de les seqüències inicials se sobreposa la d’una autèntica bèstia de l’espectacle, la única raó de l’existència del qual només s’explica dalt d’un escenari. I dalt de l’escenari, Michael Jackson és un artista de cap a peus, amb les idees clares i un control absolut de la seva obra, segur de conèixer les raons –la finalitat- de la seva feina: oferir un gran espectacle que faci feliç a la gent. L’espectacle, del que s’intueix la seva grandiositat gràcies a la recuperació d’alguns del audiovisuals i altres efectes previstos, havia de recuperar als grans temes de la seva discografia així com les seves coreografies més celebrades. Vistes a través dels diferents assajos, aquestes coreografies mostren un Michael Jackson en plena forma als seus cinquanta anys. I malgrat no entregar-se al cent per cent –en moltes cançons pràcticament ni canta-, en totes les gravacions es percep el seu talent innat i la naturalesa d’aquell que porta l’espectacle a la sang. El documental també confronta el caràcter reservat i humil del cantant davant l’admiració idòlatra de la gent que l’envoltava, i deixa entreveure –tot i que no entra en cap aspecte negatiu del personatge- la solitud que devia marcar la seva vida.

Crítica publicada a Capgròs

Metafísica i raresa

2009-11-11T20:36:00.002Z

Richard Kelly és un jove realitzador de culte gràcies a la seva opera prima, la inquietant Donnie Darko, una barreja marciana de cinema independent i influències del cinema juvenil de ciència ficció dels anys vuitanta. Després d’un parell de títols que han passat sense pena ni glòria, sorprenentment Kelly torna a guanyar notorietat amb la seva nova pel·lícula, The Box, que es presenta amb el reclam comercial de la seva protagonista Cameron Diaz. Els fanàtics del gènere de ciència ficció, però, hi tenen un altre atractiu: la pel·lícula es basa en un relat de Richard Matheson que ja va donar peu a un dels millors capítols de la recordada sèrie La dimensió desconeguda. Mentre que a la sèrie, la força de la història radicava en la manca de detalls i explicacions i la sorpresa final, a la pel·lícula de Kelly són, en primer lloc, els detalls aparentment secundaris els que aconsegueixen dotar d’un clima de raresa a aquesta història que va guanyant en abstracció i dimensió mítica a mesura que el metratge avança, no sense alts-i-baixos. Kelly aporta referents literaris –Camus en aquest cas- que ajuden a interpretar un argument que barreja, de nou, elements de ciència ficció –concretament les invasions alienígenes- amb reflexions metafísiques i morals sobre la naturalesa de l’ésser humà i les (poques) opcions de salvar la seva ànima en un món egoista i interessat. Resulta evident que Kelly intenta sense èxit repetir els esquemes que van fer de Donnie Darko una obra de culte. The box no està tocada per la mateixa gràcia però tot i això denota que al seu darrera hi ha un creador amb un món particular, que una mica a la manera de Tarantino, també reinterpreta el cinema que ha mamat de petit i el converteix en matèria prima per alguna cosa nova, i que intenta trobar la seva pròpia veu, tot i que de moment, encara sona massa desafinada.

Crítica publicada a Capgròs

La seguretat

2009-11-07T20:51:00.000Z

D’aquí a pocs dies s’estrenarà La carretera, l’adaptació cinematogràfica de la colpidora novel•la de Cormack McCarthy que relata la relació d’un pare i un fill abandonats en un planeta que ha quedat desolat després d’un apocalipsis les raons del qual no s’arriben a concretar. El que si concreta, amb molt de detall, és la lluita per la supervivència d’aquest pare i el seu fill, un nen nascut en un món sense vida, on plou cendra i on el futur és més que incert. La situació convida a reflexionar sobre tot allò que tenim i sobre tot allò que necessitem, sobre les coses a les quals donem importància perquè creiem que ens aporten una autèntica seguretat. En aquest món destruït, on trobar alguna cosa per menjar és una lluita a vida o mort, quina seguretat poden aporta una casa amb jardí, una tele, un cotxe, els diners, tots els bens materials als quals, tan sovint, donem tan de valor? Per el pare i el fill que vaguen errants per La carretera, el món s’ha convertit en un espai insegur, perillós i salvatge, on afloren instints primaris per preservar allò més bàsic: la pròpia existència. Però en aquest indret ferotge i deshumanitzat, l’home i el nen encara són capaços de trobar una espurna d’esperança, el de la seguretat que els dóna comprovar que davant de tots els perills i amenaces, encara es tenen l’un a l’altre.

Article publicat a Valors

Telefilm literari

2009-11-06T07:00:00.001Z

El cinema continua treien rendiment de la saga literària d’Stieg Larsson Millenium, amb l’adaptaciód el segon volum, La chica que soñaba con una cerilla y un bidón de gasolina. El director suec Daniel Alfredson –germà de Thomas Alfredson, autor de Déjamer entrar- agafa el relleu de Niels Arden Oplev, que va signar un digne i sobre primer episodi de la sèrie. Alfreson ha mantingut la línia sòbria del primer film però ha perdut l’atmósfera i, sobretot, la tensió que convertia Los hombres que no amaban a las mujeres en un interessant thriller amb un caràcter molt nòrdic. Com també passava en el film anterior, guionistes i director s’han vist obligats a renunciar amb molts dels detalls que enriqueixen les novel·les de Larsson. En el cas del segon llibre, la complexitat de l’argument, amb diverses trames que es van teixint entre elles per acabar confluint en un mateix punt, ha obligat a fer un exercici de síntesi tan sever que la pel·lícula se n’acaba resentint. Amb un argument despullat de detalls i matisos, Millenium 2 acaba adoptant la forma de telefilm amb pressupost, amb una insípida correcció que, al capdavall, acaba fent que la història tingui poc interès i resulti, per moments, tediosa. Noomi Rapace es va fent seu el personatge i va guanyant protagonisme de la mateixa manera com es va convertint en el centre de la novel·la la fascinant Lisbeth Salander, però ni tan sols l’encert del càsting salven el film de la seva mediocritat.

Crítica publicada a Capgròs

El que li passa a Esther

2009-10-29T09:15:00.002Z

Inesperadament, el cinema d’arrel catalana està traspassant fronteres a través del cinema de terror. Rec i Rec 2 han portat el nom de Jaume Balagueró i Paco Plaza fins als cinemes dels indrets més insospitats i un film de gènere amb tints apocalíptics i tocs de drama, Infectados, ha obert les portes de Hollywood als joves germans Àlex i David Pastor. A Hollywood també sembla força ben integrat un altre català, Jaume Collet-Serra, que després de les truculències de La casa de cera s’endinsa en un terror més psicològic amb la notable La huérfana, preestrenada amb gran èxit al recent festival de cinema de Sitges. A partir d’una història que, d’entrada, presenta poques possibilitats –l’adopció d’una nena òrfena que es va desvetllant com una autèntic malson–, Collet Serra no només aconsegueix un tens i rabiós psicothriller. Sobretot, el que aconsegueix és marcar una nova fita amb un inesperat gir de guió que demostra que, fins als guions més trillats se’ls pot donar la volta per explicar una cosa nova. El pols en la realització fa molt també a favord d’aquesta pel·lícula que també compta amb una interpretació digna de menció tan per part de l’estrella de torn, Vera Farmiga, com de la joveneta Isabelle Fuhrman, tot un descobremint en la pell d’aquesta Esther a qui, realment i com diu la publicitat del film, li passa alguna cosa: que ha entrat directa a l’olimp dels infants diabòlics i malvats del món del cel·luloide.

Crítica publicada a Capgròs

Carpe diem

2009-10-22T08:05:00.002Z

Woody Allen recupera un antic guió de joventut que li permet sortir momentàniament de la deriva creativa en la que s’ha convertit la seva filmografia en els darrers anys. Si la cosa funciona no és ni molt menys una mostra del millor Allen, però si que permet recuperar una petita espurna del talent com a irònic observador de les complicades relacions de parella. La cosa, aquí, pren la forma d’una comèdia àcida i desenfadada al sobre un intel·lectual jueu de força edat i amb tendència a la misantropia que s’enamora d’una joveneta de províncies. Al voltant d’aquesta relació i seguint uns mínims paràmetres de comèdia clàssica, pivoten les històries d’una colla de personatges que també són "víctimes", d’una manera o altra, dels capricis de l’amor. La conclusió, per Allen, passa per dir "fora els prejudicis" i per un “carpe diem” que convida a no deixar passar de llarg les petites alegries que sorgeixen en mig del caos de l’existència. Tot plegat està amanit amb els acudits de rigor a costa de nazis i jueus i amb apunts, no per més subtils menys sagnants, sobre el provincianisme i el caràcter esnob de certa intel·lectualitat novaiorquesa. La cosa funciona prou bé en aquest Allen 100% escrit en la joventut i rodat des de la maduresa perquè, al capdavall, les penes i alegries del cor són molt similars a qualsevol edat.

Crítica publicada a Capgròs

Space oddity

2009-10-19T12:58:00.001Z

Duncan Jones explota amb certa gràcia, però sense abusar, la circumstància de ser el fill de David Bowie en la seva targeta de presentació com a director de cinema, Moon, amb la que s’ha imposat en la recent edició del festival de cinema de Sitges. D’entrada, no costa gaire veure en Moon un intent de convertir Space Oditty en pel·lícula. El film conté prous elements com per poder parlar d’un homenatge al famós tema de David Bowie, però també amb suficient entitat pròpia com per considerar-la una obra personal que va més enllà de la influència paterna. Personal, i no sense risc, el que suposa tirar endavant una pel·lícula de ciència ficció amb un únic personatge –solvent Sam Rockwell- i uns efectes especials artesanals que doten el film d’una singular estètica retro i la diferencien de les grans produccions que actualment es basen en l’explotació dels recursos i efectes digitals. Interessant, tanmateix, és el tema de fons de la pel·lícula, el de la clonació i les seves implicacions ètiques i existencials, que Jones toca a partir de l’evolució d’un personatge aïllat en una estació espacial lunar. Les raons de l’existència d’aquesta estació lunar aporten un afegit ecologista a aquest conte humanista en clau de ciència ficció. El film també inclou petites però simpàtiques guinyades d’ullet a tot un referent, el 2001 de Kubrick, especialment amb el robot intel·ligent Gerty, una mena de Hal 9000 que, quan arriba el moment de la revolta, també es capaç de mostrar iniciativa pròpia.

El virus humà

2009-10-10T08:42:00.001Z

El barceloní Àlex Pastor es va forjar un cert renom amb el seu primer curtmetratge, el premiadíssim larutanatural. Gràcies a la projecció internacional que va aconseguir amb aquest curt, premiat al festival de Sundance, al director se li han obert les portes de Hollywood, on ha debutat en la direcció de llargs. La seva opera prima, Infectados (Carriers), que firma juntament amb el seu germà David, és un film de gènere fantàstic, que barreja elements de ciència ficció i de terror amb apunts de drama psicològic. La trama gira al voltant d’una epidèmia provocada per un virus mortal del qual no es coneix ni s’arriba a explicar mai l’origen, perquè l’atenció es posa en la fugida de quatre personatges cap a un refugi a la platja. En el camí, aquests quatre personatges, dos germans i les seves respectives companyes, s’hauran d’enfrontar a situacions extremes on l’instint de supervivència els obligarà a prendre decisions i dur a terme accions que fan sortir la seva part més fosca. Tot plegat pretén portar a una conclusió fàcil: és més perillós l’home que el virus més contagiós, i s’hi arriba a través d’aquestes situacions límit amb les quals s’intenta obrir un debat sobre l’ètica i la moral. Ni les preguntes ni les respostes que es plantegen arriben a molta profunditat, però en tot cas, s’agraeix que els germans Pastor hagin mirat de tractar seriosament el tema i signar una pel·lícula que, dins els paràmetres del gènere i sense cap gran aportació, si que resulta prou seria i digna i que funciona també com a entreteniment. Malgrat no presentar uns personatges massa definits, el guió si que dosifica la informació sobre la relació dels dos germans, així com els ensurts i cops d’efecte propis de pel·lícules d’aquestes característiques. Un altra dels atractius dels quals es pot beneficiar Infectados és de la presència, ara notòria, de Chris Pine, un jove actor amb ganxo després de la seva participació al darrer film de la saga Star Trek.

Crítica publicada a Capgròs

Fraus, mentides i l’FBI

2009-10-05T19:07:00.000Z

Steven Soderberg fusiona a ¡El soplón! les dues línies que defineixen la seva filmografia, la d’un cinema comercial, de grans estrelles i certa sofisticació, amb el vessant més propi del director de cinema independent que encara intenta ser. En resulta una barreja de pel·lícula d’espies i comèdia amb aires retro, alguns apunts de crítica a la societat i el sistema actual, i una trama llarga i confusa, però que se n’acaba sortint en el propòsit d’enganyar i tornar a enganyar l’espectador fins a la sorpresa final. El to de comèdia acosta ¡El soplón! a films com Charada i altres clàssics dels seixanta pels quals Soderberg sembla tenir força tirada, i als quals també ret homenatge amb la banda sonora de Marvin Hamlisch. S’ha de reconèixer l’esforç de Matt Damon per adaptar-se físicament al personatge al qual dóna vida, un en aparença ingenu executiu d’una gran corporació que decideix convertir-se en el confident de l’FBI quan descobreix actuacions fraudulentes a la seva empresa. En mans de Damon resulta força creïble la candidesa i ingenuïtat d’aquest personatge, com també l’inesperat gir que la seva història i el seu tarannà acaba fent en una pel·lícula que parla de les aparences, la manipulació, l’ambició i les mentides, les que es creu el propi personatge i també, les que fan possible un sistema en el qual són possibles grans fraus com el de Madoff o, més a prop de casa nostra, el cas de Millet i el Palau.

Crítica publicada a Capgròs

Una pel·lícula que canvia la història

2009-09-29T21:49:00.000Z

Quentin Tarantino ha reconvertit la seva cinefília en la matèria prima d’un cinema amb marca pròpia. Totes les seves obres, en tant que resulten de la hibridació dels gèneres i les pel·lícules que devora sense parar, constitueixen per si mateixes autèntiques i personals declaracions d’amor al cinema, i més concretament, al cinema d’explotació, de sèrie B, de vídeoclub. Però a la seva darrera pel·lícula, Malditos Bastardos, Tarantino porta la passió cinèfila a extrems insospitats, fins a punt de fer que una pel·lícula sigui, literalment, capaç de canviar el curs de la història.

El cinema és un element molt important a Malditos Bastardos: el cinema com a art i com a entreteniment (les pel·lícules), el cinema com a espai (la sala), i el cinema com a llenguatge, el que permet narrar una història ambientada a la segona guerra mundial a la manera d’una pel·lícula clàssica de l’oest. Els maleïts bastards del títol, un grup de soldats jueus americans dedicats a caçar nazis, es comporten com autèntics cowboys perseguint indis. La ferocitat amb què aquests soldats cowboys arrenquen cabelleres és també digna del cinema gore, i en aquest sentit, Tarantino ha trobat un bon aliat en el cineasta Eli Roth, un director molt estimat pels fans del gènere gràcies a Hostel. Roth, que també interpreta a un dels maleïts bastards al costat d’un histriònic però divertit Brad Pitt, és també el responsable de la pel·lícula d’exaltació de la superioritat nazi presumptament rodada pel mateix Goebbels en persona, i de la que es mostren algunes escenes en la seqüència culminant del film, la que canvia el curs de la història i que transcorre en una sala de cinema.

El cinema per sobre de tot. A Malditos bastardos hi ha cites a Pabst, a Leni Riefenstalh i al cinema nazi de la Ufa, hi ha gore en color i en blanc i negre, hi ha influència del western clàssic –l’escena de la matança al cafè, per exemple, és pròpia d’un saloon-, hi ha bromes sagnants a costa del poder dels productors jueus a Hollywood –els productors de Tarantino són els germans Weinstein-, hi ha fins i tot una antiga estrella de Hollywood, Rod Taylor, que fa de Winston Churchill en una escena amb deix lynchià. Però per sobre de tot hi ha el millor i el pitjor Tarantino, el de les grans frases de diàleg i els personatges carismàtics –Aldo Raine i Hans Landa entren al hall of fame tarantinià des de ja mateix-, el de les llargues seqüències dialogades i el dels esclats súbits de violència, el de la narrativa fragmentada i la descontextualització continua, el Tarantino pop i gamberro, el salvatge, el que es diverteix i el que se salta totes les normes, com un autèntic cinèfil bastard.

Crítica publicada a Capgròs

Ombres del jazz

2009-09-27T20:02:00.001Z

El documental que el fotògraf Bruce Weber fa rodar l’any 88 sobre el trompetista de jazz Chet Baker pocs mesos abans de la seva mort està considerat com un dels millors documentals musicals de la història del cinema. Però malgrat el prestigi que s’ha anat guanyant en projeccions ocasionals en festivals de música o cinema documental, han hagut de passar 21 anys perquè Let’s get lost s’estreni en sales comercials. Hi ha tingut molt a veure l’impuls del festival de Cannes, que ha recuperat el film dins la seva secció de clàssics del certamen quan es compleixen les dues dècades de la seva realització i de la mort del seu protagonista.

Weber va parlar i mostra un Chet Baker molt acabat i lluny de la bellesa i l’èxit de la seva joventut, però tot i el seu evident deteriorament físic i mental, aconsegueix treure-li algunes "confessions" que revelen les ombres que van cobrir la vida i trajectòria del trompetista de bellesa grega convertit en imatge icònica del jazz. No deixa de ser curiós que un fotògraf, William Claxton –que apareix al film- contribuís amb les seves imatges a fixar la llegenda de Chet Baker i que, anys després, sigui un altre fotògraf qui en reveli el vessant més fosc.

Weber signa un documental d’autor, en un blanc i negre dramàtic, amb un muntatge lliure com la improvisació del jazz i acompanyat per les melodies i la veu de Chet Baker. Let’s get lost combina els testimonis de les persones que van conèixer i envoltar el músic amb escenes rodades expressament per la pel·lícula. En aquestes pel·lícules, on es poden veure alguns rostres coneguts com el del baixista Flea o l’actriu Lisa Marie, és el propi Baker, envoltat de dones, cotxes i glamour, qui se situa en el centre de festes fictícies amb les quals el realitzador intenta evocar els temps del seu major esplendor. Temps llunyans quan les drogues no havien causat estralls en la vida i el rostre de Chet Baker, i molt abans també del misteriós episodi que el va obligar a retirar-se durant un temps després de perdre totes les dents en una baralla les raons del qual no han acabat de quedar mai clares, malgrat que el propi Chet Baker fa un intent d’explicar el que va passar.

Les paraules cansades de Chet Baker es contraposen als testimonis d’amics, familiars, parelles i exparelles que descriuen una personalitat seductora i carismàtica, però també manipuladora, egoista i destructiva, la mateixa que el portaria, pocs mesos després, a saltar per la finestra del seu hotel a Amsterdam. Chet Baker, que confessa davant les càmeres haver-se sentit feliç rodant aquestes darreres escenes d’una vida de fantasia, no va arribar a veure la pel·lícula acabada.

Podeu veure els deu primers minuts del film en aquest vídeo

L'adéu a un mataroní internacional

2009-09-26T12:53:00.001Z

Dissabte passat 19 de setembre va morir l'actor mataroní Victor Israel, a l'edat de 80 anys. A l'hora d'escriure la seva necrològica em vai remetre a l'entrevista que jo mateixa li havia fet només tres anys abans, arran de la seva participació a la pel·lícula de Milos Forman Los fantasmas de Goya. El director txec havia aconseguit treure'l del retir oferint-li un petit paper, però sucós -al costat de Javier Bardem- i molt adequat al seu rostre lleig i difícil del qual sempre va saber treure'n un considerable profit. A Los fastasmas de Goya feia el paper d'un monjo inquisidor encarregat dels diners. Compartia cartell amb una jove estrella, Natalie Portman. Segons em va explicar Victor Israel, el primer dia que va coincidir amb ella al rodatge ni tan sols sabia qui era. Potser havia fet de secundari tota la seva vida però Victor Israel podia jactar-se d'haver treballat al costat de grans molt grans del setè art: Orson Welles, Yul Bryner, Kirk Douglas i Mickey Rooney, així com amb una llarga llista d’actors i directors espanyols. Va roda als Estats Units, Anglaterra, Itàlia i a la Xina, i va tocar tots els gèneres, si bé durant un temps es va centrar en els spaghetti westers i, al llarg de la seva trajectòria, al cinema fantàstic i de terror. Entre les seves 200 pel·lícules se n'hi compten algunes de molt importants, com La residencia, títol clau del nostre terror. L'actor s'havia iniciat al cinema l'any 61 i aviat va tenir clar quin tipus de papers podria fer amb el seu rostre lleig i la mirada estraviada. Des de llavors i fins els volts de l'any 2000 va treballar sense parar, ocasionalment fent el salt a la televisió -el recordem amb Joan Capri al Doctor Caparrós- o molt puntualment al teatre. El recordo il·lusionat per l'homenatge que li van fer al festival de cinema fantàstic de Sitges, on va rebre el premi honorífic Brigadoon Nosferatu, que es concedeix en la secció paral·lela del festival Brigadoon. A Sitges va rodar la seva darrera pel·lícula, la que feia 200, i que porta el títol Sitges-Nagasaki. Victor Israel estava molt satisfet d'una carrera tran prolífica. Els cinèfils catalans podem estar satisfets de les bones -o males, segons es miri- estones que vam passar veient les seves pel·lícules i els mataronins, tristos però contents d'haver vist com un dels nostres veïns es convertia, a la seva manera, en un dels nostres actors més internacionals.

Llegiu la notícia sobre el premi honorífic Brigadoon del festival de Sitges 2006 publicada a capgros.com

Llegiu l'entrevista publicada a Capgros.com en motiu del rodatge de Los fantasmas de Goya

Sobre les relacions de parella

2009-09-25T09:25:00.002Z

Cada generació, anys amunt anys avall, acaba trobant una pel·lícula de referència que aborda el delicat tema de les relacions de parella en clau de comèdia agredolça. ¿Qué les pasa a los hombres?, traducció poc afortunada que pot portar a més d’un engany, pretén afegir-se a aquesta llista de títols que en els darrers anys s’ha ampliat amb autèntiques joies com Cuando Harry encontró a Sally o Beautiful Girls. Aquests dos títols són dues influències directes d’aquest film basat en una novel·la escrita pels guionistes de Sexo en Nueva York. Aquest detall, sumat al títol i a l’espectacular repartiment femení encapçalat per Jenifer Aniston, Jennifer Connelly, Scarlett Johansson i Drew Barrymore, pot fer creure que es tracta d’una pel•lícula potser més simplona del que realment és: un film coral al voltant d’una colla d’homes i dones entre els vint i els trenta i tants, i les dificultats en què es troben per tal de fer tirant endavant una relació amb una míniam solidesa. Així, en aquest catàleg de situacions i caràcters no costa trobar una història amb la qual sentir-se més o menys identificat: des de la jove que busca desesperadament parella per temor a convertir-se en una solterona, fins la jove independent que cerca experiències diferents que donin un nou significat a la seva llibertat, passant pel matrimoni en la seva primera crisi important, o la parella de fet que dubta de si formalitzar o no la situació. Totes aquestes històries es presenten en clau d’humor però també tocant força de peus a terra i, en aquest sentit, s’agraeix que el guió no resolgui favorablement totes les històries. De pas, es van tocant temes com la confiança, la fidelitat, la independència, el compromís i, en un apunt força contemporani, els efectes que les xarxes socials a internet tenen en les relacions personals. Tot plegat, presentat en format de vides creuades, puntejat per diàlegs prou enginyosos i amanit amb uns inserts en forma de fals documental que donen agilitat a una pel·lícula que, sense arribar al fons de res, si que posa sobre la taula alguns temes sobre els quals hi ha molt a parlar.

Crítica publicada a Capgròs

Apartheid alienígena

2009-09-14T20:35:00.002Z

Peter Jackson ha decidit apadrinar el cineasta debutant Neill Blomkamp i, gràcies a aquesta aposta, la seva opera prima Distrito 9 s’ha convertit en un "must" per als aficionats al gènere fantàstic i als blockbusters en general. Hi ha una bona operació de màrqueting darrera la promoció d’aquest film d’invasions alienígenes, però també, s’ha d’admetre, una refrescant mirada a un subgènere al qual Blomkamp ha sabut donar-li aires nous sense acabar de renunciar del tot ni a paràmetres i tòpics preestablerts ni a referències cinèfiles. Que l’acció –la invasió alienígena- tingui lloc a la capital de Sud-àfrica i el protagonista sigui un afrikaner no deixa de resultar innovador acostumats com estem a veure naus espacials atacant la Casablanca o sobrevolant la Torre Eiffel. Que l’arribada dels marcians a la terra es retrati com un problema d’ordre social –els aliens són separats dels humans i confinats en un camp de concentració- no només és sorprenent sinó que a més dóna peu a una interessant metàfora sobre l’apartheid que demostra, una vegada més, que amb la ciència ficció es poden arribar a dir grans i doloroses veritats sobre les accions, passades i presents, de l’home a la terra. Però Distrito 9 no renuncia tampoc al seu caràcter de cinema d’entreteniment, i com a tal, obsequia l’afició amb tot un catàleg de seqüències de gènere que van des de la intel·lectualitat malaltissa del moviment de la "nova carn" –amb força cites a La mosca i altres films de Cronenberg- fins al gore més gamberro i irònic, aquell que va fer popular al propi Peter Jackson molt abans de la seva saga Tolkien. Tot plegat es presenta en un interessant format de fals documental que, tot i perdre el punt de vista en determinats moments, ens recorda la difuminada línia que separa la realitat espectacularitzada dels informatius, de la ficció més o menys realista que es projecta a la gran pantalla.

Crítica publicada a Capgròs

Paternitat i creació

2009-09-11T15:08:00.000Z

Des de la saga del Padrino passant per Rumble Fish, moltes pel·lícules de Francis Ford Coppola giren al voltant dels lligams familiars i, més concretament, del pes que té la presència o l’absència de la figura paterna. La seva darrera obra, la personalíssima Tetro, recupera aquesta dèria del director a través d’un film d’aires independents que ens retorna al Coppola dels seus orígens. Rodada al barri de La boca, a Buenos Aires, en blanc i negre i amb un baix pressupost, Tetro arranca amb l’arribada a Buenos Aires de Bennie, un jove mariner que pretén retrobar-se amb el germà que fa anys que no veu. Bennie tindrà una freda rebuda per part del seu germà Tetro, un escriptor malcarat marcat per un misteriós passat que viu al costat de la dolça Miranda –una sensacional Maribel Verdú-. Però mica en mica, entre els dos germans s’anirà recuperant el lligam perdut, units pel resentiment que senten pel seu pare, un famós compositor i director d’orquestra del qual especialment Tetro va decidir fugir.

El propi Coppola, membre destacat d’una gran saga d’artistes –que inclou els actors Nicolas Cage i Thalia Shire i els directors Sofia i Roman Coppola- és fill d’un compositor, Carmine Coppola (autor de part de la música d’El Padrino). No costa massa, per tant, trobar els paral·lelismes de la pel·lícula i les vivències d’un cineasta que aprofita aquest pretext també per reflexionar sobre l’art i la creació, i la manera com la vida personal interfereix en l’obra creada: les passions, els amors i odis que defineixen les relacions familiar són el combustible del seu combuls procés creatiu, i la creació s’assembla, d’alguna manera, a la paternitat. Tot i que es tracta d’un film menor en la trajectòria de Coppola, i en molts moments pot considerar-se també una pel·lícula fallida, Tetro compta amb alguns apunts interessants, com els diferents formats fotogràfics i els salts de blanc i negre a color així com l’ús de diferents llenguatges, des del cinematogràfic al teatral o el musical, que doten d’una nova dimensió el retrat d’aquesta família disfuncional d’artistes. I en conjunt, Tetro desprèn l’honestedat del cineasta que no ha volgut separar la seva vida de la seva obra, i malgrat les seves imperfeccions i la seva tendència megalòmana, es percep com una de les obres més senzilles i personals del director.

Article publicat a Valors

Riure's dels propis acudits

2009-09-08T21:53:00.000Z

Judd Apatow ha estat ràpidament proclamat com el nou rei de la comèdia gràcies a una sèrie de títols -Virgen a los 40, Supersalidos, Lío embarazoso- que recullen la tradició de les comèdies gruixudes d'adolescents calents, un tipus de cinema que sempre ha tingut els seus adeptes i que, periòdicament, busca i proclama els seus nous referents. Amb una ràpida trajectòria ascendent que inclou nombroses produccions i alguns títols propis, sembla que Apatow s’ha sentit ara prou segur com per llançar-se a dirigir una obra de caire més personal i així ho ha intentat, amb un decebedor resultat, a Hazme reír. El món de la comèdia i dels humoristes que Apatow coneix tan a fons és el context d'aquesta història amb tints autobiogràfics. Sense anar més lluny, el protagonista, Adam Sandler, va ser company d'estudis del propi Apatow, i a aquells temps remet aquest film que pretén ser una gran història de tot, però que s'acaba perdent en les seves pròpies oscilacions i incerteses.

El protagonista d'Hazme reír és un comediant d'èxit al qual li diagnostiquen una leucèmia que el porta a plantejar-se molts aspectes de la seva vida, entre ells la manca d'amics reals i la pèrdua del seu gran amor. I erà en aquesta conjuntura quan es creuarà en el camí d'un jove humorista al qual li donarà la seva primera oportunitat com a guionista de monòlegs i amb el qual s'establirà una forta complicitat. Fins aquí, Hazme reír manté certa coherència i l'equilibri just entre el drama de la vida real i la comèdia com una forma d'afrontar-la. Però Apatow es reserva un estrany gir en el qual de sobte guanya pes l'intent del comediant de recuperar la seva relació amb una ex-actriu ara convertida en una dona casada i amb fills. I aquí és on la pel•lícula es perd en una tediosa deriva a la qual no contribueix ni l'excés de metratge (150 minuts) ni la poca distància amb la que Apatow s'ho mira tot plegat. Massa encantat de si mateix, de la història i dels personatges, cau en l'error més gran en què pot caure un comediant, que és riure's dels seus propis acudits sense tenir en compte al públic. El que surt del cinema pensant que alguns acudits dispersos no fan una bona comèdia, per molt que el seu autor n'estigui absolutament convençut.

Crítica publicada a Capgròs

La llibertat de la gent gran

2009-09-06T09:25:00.002Z

Vacaciones de ferragosto és una d’aquelles petites grans pel·lícules que de vegades es colen a les cartelleres sense fer gaire soroll i aconsegueixen ressò mica en mica gràcies a un públic entusiasta. En aquest cas, no ha estat el reclam del premi col·lectiu al repartiment femení que la pel·lícula va aconseguir al festival de Venècia, sinó un humor i una senzillesa entranyable la que ha fet de Vacaciones de Ferragosto una de les sorpreses més agradables de l’any. Es tracta de l'opera prima com a director de Gianni di Gregorio, guionista de Gomorra, i que a Vacaciones de Ferragosto també interpreta un dels papers protagonistes.

Di Gregorio dóna vida a un home de mitjana edat que viu a casa de la seva mare i que, per resoldre els seus problemes econòmics, accedeix a cuidar la mare i la tieta d'un amic seu mentre aquest marxa de vacances. El seu metge de capçalera, en veure que ha renunciat a les vacances per cuidar tres àvies, també li demana que es faci càrrec de la seva mare. I així és com quatre àvies de caràcters i tarannàs ben diferents acaben convivint juntes en una mateixa casa i sota la vigilància de Gianni. Al principi, l'home viu com una pesada càrrega veure la seva casa convertida en un asil on ell sol ha de vetllar per l'alimentació, la salut i les cures que requereixen aquestes quatre ancianes. Però mica en mica se'n va adonant que aquestes àvies, malgrat el que pugui fer pensar la seva edat, no són en absolut dependents sinó ben al contrari, persones amb moltes ganes de viure i que únicament reclamen un espai propi de llibertat on poder decidir i fer la seva.

La pel·lícula compta amb el grandíssim encert d'un repartiment integrat per quatre dones que pràcticament s'interpreten a elles mateixes i que actuen amb molta improvisació, el que aporta el toc espontani i un humor fresc que fa sortir del cinema amb un somriure a la cara. Però més que la bona estona que fa passar, el més interessant de Vacaciones de Ferragosto és la naturalitat i senzillesa amb la qual reivindica l'autonomia de la gent gran i la necessitat de garantir-los el respecte, un tracte digne i la llibertat per viure les seves vides.

Crítica publicada a Capgròs

La vida és l'aventura

2009-09-02T08:06:00.001Z

Els estudis d’animació Pixar han aconseguit preservar la seva independència tot i treballar sota el poderós paraigües de la Disney, que, al seu torn, s’ha sabut comportar quan ha vist els rendiments que es poden treure del talent sense límits de l’equip de John Lasseter. No semblava fàcil que Pixar mantingués l’alt nivell aconseguit no ja des de Toy Story, sinó amb films més recents com Cars o Wall-e. Però Up supera totes les expectatives amb escreix, demostrant de nou que l’èxit del cinema d’animació no recau únicament en la qualitat tècnica sinó també, de forma indissociable, en la solidesa d’un bon guió.

Up es pot definir, en conjunt, com una pel·lícula d’aventures clàssica, amb aires fantàstics que ressonen a Verne i a una manera de concebre el cinema d’aventures que ja no es passeja gaire per les pantalles. Però per sota, o potser per sobre de l’aventura i la diversió, hi ha la sensibilitat i la capacitat de comunicar una sèrie d’emocions i valors que poques vegades es transmeten amb tanta senzillesa i efectivitat com en aquest film. Més enllà de les aventures fantàstiques de dos exploradors, Up és una bellíssima metàfora de la gran aventura que és la vida, l’amor i l’amistat, que es mostra de forma entranyable a través de la relació de l’avi i el nen protagonistes. Però a més, Up conté una de les seqüències més memorables i emocionants que hagi donat mai el cinema d’animació, un pròleg sense paraules que relata la vida, des de la joventut fins a la vellesa, d’un matrimoni de somiadors aventurers que pensen que mai arribaran a veure acomplert el seu somni comú de descobrir un país exòtic, però que acaben entenent, fins i tot quan la mort ja els ha separat, que compartir els petits moments, les penes i les il·lusions d’aquesta vida ha estat el seu èxit més gran i valuós.

Crítica publicada a Capgròs

Un Hitler que fa riure

2009-08-30T12:59:00.001Z

Tot i que poques, són força interessants les pel·lícules que fins ara havien parodiat la figura d’Adolf Hitler, entre les quals destaca la comèdia de Lubitsch Ser o no ser o El gran dictador de Charles Chaplin. Poques són també les obres que han tractat l’holocaust amb humor, un tema tabú que s’ha trencat poques vegades però que ha donat títols de renom com La vida es bella. En aquesta breu història de les comèdies sobre Hitler i el tercer Reich s’ha trobat a faltar sempre una visió provinent el propi cinema alemany, que ha semblat incòmode a l’hora d’afrontar el tema i demostrar, així, que les ferides comencen a tancar-se. Aquest és el buit que ve a omplir la comèdia Mein Führer, que ha dirigit el desconegut Dani Levy.

Mein Führer juga amb la història i s’inventa un episodi ambientat a finals de la segona guerra mundial, quan el Tercer Reich està ja molt debilitat i els alemanys veuen a venir la derrota. Abans d’acceptar-la, el ministre Goebbels organitza una gran míting en el qual Hitler haurà de pronunciar un discurs agressiu que torni a animar el poble alemany. Però el führer és el primer que està deprimit i desanimat. Per tald’ajudar-lo a motivar-se i a interpretar adequadament el seu paper, Goebbels decideix recórrer a un prestigiós actor jueu al que rescatarà del camp de concentració. La pel·lícula mostra els cinc dies que aquest actor jueu passarà al costat de Hitler preparant-lo per pronunciar el discurs. Durant aquests cinc dies, a través de la mirada del jueu es mostra un home fràgil i desequilibrat, infantil, capriciós, allunyat de tota realitat, que es mou com una titella en mans de Goebbels i, sobretot, marcat per la relació amb el seu pare, que el maltractava i humiliava.

El to de comèdia a voltes absurda permet la necessària distància amb el personatge, i les referències a la situació dels jueus als camps de concentració recorden contínuament qui és realment e aquell personatge patètic, pel qual, en cas contrari, es pot arribar a sentir compassió o simpatia. Helge Schneider en el paper de Hitler compleix correctament amb una feina que no sembla fàcil, mentre que Ulrich Mühe (protagonista de La vida de los otros) aporta un toc de seriositat i prestigi al repartiment i al film. Levy no carrega tintes contra Hitler però tampoc l’intenta disculpar, i aquesta és probablement la gran virtut d’una pel·lícula desigual, que està molt lluny de les obres mestres de Chaplin o Lubitsch, però que enceta un interessant camí en el qual encara queden moltes coses per dir.

Els sons de Tokio

2009-08-27T14:59:00.004Z

L’any 2005 vaig visitar Japó i recordo que una de les coses que més em van impressionar van ser els sons de Tokio. Sorolls del carrer, de cotxes, converses a les voreres en un idioma que per mi resulta incomprensible, els crits dels venedors quan entres a les botigues, els sons reverberats de les pantalles gegants de televisió que hi ha als principals carrers i places, el soroll feixuc i compassat del pas del metro elevat i les musiquetes que identifiquen cada estació, que cadascuna té la seva pròpia. El conjunt d’aquests sons crea una banda sonora única per a una ciutat única, i m’imagino que d’alguna manera, un mapa de sons es podria fer servir com una guia per recórrer els seus carrers. Els dies que vaig passar a Tokio em va venir molts cops al cap una pel·lícula, Café Lumière, de Hou Hsiao Hsien, en la qual precisament es capten tots aquests sons fins convertir-los, pràcticament, en un personatge més de la història, com també ho és la ciutat per la qual es mouen una colla de personatges trasplantats directament de les pel·lícules del mestre Ozu. A Jimbocho, el barri de les llibreries, treballa un jove llibreter aficionat als trens i també a enregistrar els sons del metro japonès. La protagonista, una noia que busca pistes del pas d’un compositor taiwanès dels anys 20 per la capital nipona, acompanya el llibreter en el deambular per aquesta ciutat sonora, pel seu pis, per les llibreries de Jimbocho, pels metros i als cafès, mentre defineix una geografia pròpia en continua transformació per a la qual només és vàlid un mapa de sons efímers i canviants. Desconec si Isabel Coixet ha vist aquesta pel·lícula -si l'ha vist, no ho explica gaire- ni quin és el mapa de sons de Tokio que ara proposa, ni si haurà estat capaç de projectar-hi vivències amb alguna espurna de veritat, tan propens com acostuma a ser el seu cinema a la impostura i el simulacre. Sigui quin sigui, crec que ara és un bon moment per recuperar Cafè Lumière i el seu emotiu i sobri mapa dels sons de la vida.

Aquí podeu llegir la crítica que vaig fer en el seu moment de Cafè Lumière a l'Espai Isidor.

En aquest enllaç podeu trobar més informació i veure fotos del barri dels llibreters de Jimbocho, de quan hi vaig estar l'agost del 2005

Tot el que es queda a Las Vegas

2009-08-25T17:00:00.003Z

Que Resacón en Las Vegas hagi estat rebuda com una de les sorpreses de l’estiu s’explica per la capacitat de presentar en forma de comèdia fresca i novedosa un argument que té com a base un conjunt de tòpics recurrents, en aquest cas, els que tenen a veure amb els excessos dels comiats de solters. "El que passa a Las Vegas es queda a Las Vegas” és el consell que el sogre li dóna al seu futur gendre, a punt de celebrar el seu comiat de solter a la "ciutat del pecat". I el que els passa a Las Vegas durant les dues nits de bogeria que hi passaran el futur nuvi i tres amics seus és un autèntic misteri que no queda desvetllat, com qui diu, fins pràcticament als títols de crèdit finals.

Resacón en Las Vegas basa el seu encert en un magnífic ús de l’el·lipsi, la que va de les primeres hores de la festa nocturna fins l’endemà al matí, quan els tres amics es desperten a l’habitació amb un tigre i un nadó, però sense rastre del nuvi. A partir d’aquí, els personatges es dedicaran a buscar pistes per reconstruir una nit que la monumental ressaca ha cobert de boira, mentre que la pel·lícula jugar a despistar i crear misteris i expectatives en l’espectador. Tot plegat, insinuant situacions cada vegada més absurdes reforçades per un humor surrealista i irreverent, que es beneficia d’un guió intel·ligent, però també de l’encert dels actors i molt especialment, de Zach Galifianakis, tota una descoberta de la pel·lícula.

Resacón en Las Vegas proposa un divertit i descabellat descens a certs inferns, en una versió gamberra i post-adolescent del Jo, que noche d’Scorsese, però que també se sap emmarcar en la nova onada de comèdia de traç gruixut que comença a despuntar a Hollywood, i que sembla tenir a Todd Phillips, juntament amb Judd Apatow, entre els seus abanderats.

Crítica publicada a Capgròs

Aprendre a viure

2009-08-23T14:44:00.000Z

Daigo és un violoncelista insatisfet amb la seva vida i al qual se li presenta una ocasió per canviar quan es dissol l’orquestra de la que forma part i es queda sobtadament sense feina. Dubtant que el seu futur passi per la música i per tal d’aclarir-se les idees, el jove decideix retornar, acompanyat de la seva dona, a la casa de poble que li va deixar la seva mare en herència. En el poble acceptarà, a contracor, una feina com a nokanshi, un professional que s’encarrega de purificar i vestir els morts pel fèretre abans de la seva incineració. Al principi, el tabú pel contacte amb la mort porta Daigo a amagar la seva nova feina a la seva dona i veïns. Ell mateix se sent avergonyit i inútil en aquesta ocupació, fins que mica en mica descobreix que aquest ritual ajuda les famílies a acceptar la pèrdua dels seus éssers estimats i els fa més fàcil el comiat. Aquestes són les partides (Departures) a les quals fa referència el títol de la producció guanyadora de l’Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa, una pel·lícula de Yojiro Takita que, no exempta d’humor, acompanya el protagonista en el procés d’acceptar la mort per aprendre a viure.

No és habitual en el sempre distant cinema japonès –i molt menys en el que s’estrena, amb comptagotes, en pantalles europees-, una pel·lícula capaç d’emocionar i d’arrencar somriures i llàgrimes, i fer-ho amb el sempre difícil tema del dol i de la mort com a rerefons. Takita ho aconsegueix amb un film d’inusual emotivitat, tendre i còmic a parts iguals, que aborda el tema de la mort amb una naturalitat desdramatitzada que contribueix entendre, com fa el protagonista, que la mort no és un final sinó un altre punt de partida, pels que se’n van, i pels que es queden. Acceptant aquesta realitat és com el jove Daigo podrà refer la seva vida i fer-ho alliberat de les càrregues d’un passat marcat per l’absència del seu pare, amb el qual es reconciliarà de la forma més inesperada, sorprenent i emotiva. A Departures potser li sobra algun excés de sentimentalisme, sobretot en l’abús del recurs de la música per provocar les emocions que ja sorgeixen en altres moments molt més sobris i senzills de la pel·lícula. El film també resulta interessant, especialment per als desconeixedors de la cultura nipona i la tradició budista, per com presenta el Nokan, un delicat i elegant ritual que consisteix en netejar i vestir el mort davant la mirada dels seus familiars, i que el prepara intentant copsar l’essència de la persona abans del darrer comiat.

Errors i obsessions diabòliques

2009-08-21T08:00:00.000Z

Antichrist és segurament la pel·lícula més honesta però també la més errònia que ha dirigit el danès Lars Von Trier. El director explica que va voler fer aquest film després de passar per una fase de depressió i per donar sortida a algunes inquietuds i fantasmes personals que tenen molt a veure amb la racionalitat, la religió i la sexualitat. En una entrevista recent ha admès que la sexualitat femenina li fa por i aquesta és una de les claus, sens dubte, que ajuden a explicar –que no disculpar o compartir- l’acusada misogínia del film. No es tracta, per tant, d’una acusació gratuïta ni nova, ja que moltes de les obres anteriors del realitzador, com Rompiendo las olas o Dogville, desprenen aquest caràcter misogin. Però a Antichrist es porta a uns extrems insospitats i, el que és més lamentable, d’una forma enganyosa impròpia d’un cineasta tan avantguardista i arriscat.

El guió, dispers i trampós, presenta una parella que es veu literalment arrossegada als inferns després de perdre accidentalment el seu fill de pocs mesos. L’home, que és psiquiatra, decideix contra tota versemblança ajudar la seva companya a superar el traumàtic dol per la pèrdua del fill. Amb aquest objectiu l’acompanya fins a un bosc on radiquen, i on intentarà fer aflorar les principals pors de la dona. Aquí radica el gran engany de la pel·lícula: fer creure que es tracta d’un drama sobre la el dolor de la pèrdua, i focalitzar l’atenció en el personatge femení, interpretat amb un meritori valor per una Charlotte Gainsbourg que va ser premiada a Cannes; realment el centre de la història és l’home, i potser es podria dir “un home”, el propi Von Trier que converteix el seu alter ego, un notori Willem Dafoe, en víctima dels seus temors més atàvics.

Resulta realment encertada la tria de Dafoe per aquest personatge que ja des dels segons inicials i sense impudícia anirà mostrant els seus genitals en les nombroses i salvatges escenes de sexe explícit que amaneixen el film i que tenen, realment, una raó de ser dins aquest despropòsit: definir la dona com un ésser animal aferrat al mascle, al qual intenta retenir –literalment- al preu que sigui i amb l’únic objectiu de la procreació. Privada d’aquesta capacitat, aquesta dona –i totes, segons s’entén de l’eloqüent epíleg- representa l’ésser maligne que dóna títol a la pel·lícula: l’Antichrist. L’antídot que Lars Von Trier proposa per fugir d’aquest enganyós jardí de les delícies és la raó, la ciència que es representa per mitjà de l’enfrontament ideològic del Dafoe psiquiatra i la Gainsbourg, autora d’una tesi sobre la bruixeria i altres qüestions sobrenaturals més "apropiades" a la seva naturalesa diabòlica.

Més que discutible en el seu fons i errònia en la seva execució, Antichrist concentra els seus encerts en el vessant visual. Von Trier, sempre propens a l’experimentació, aposta per un tractament de la imatge que queda molt lluny dels principis del dogma 95 del qual va ser un dels principals promotors. Però tot i l’experimentació, el danès no aconsegueix en aquesta ocasió marcar una nova tendència, i busca amb en el muntatge i la fotografia acostar-se a la manera de fer del nou cinema fantàstic i de terror europeu. Tot i que a nivell formal funciona, aquest acostament al cinema de terror (amb apunts de cinema porno massa fàcils com per deixar-se provocar) és una altra de les trampes d’Antichrist, una pel·lícula d’obsessions massa personals com per poder funcionar segons els paràmetres del gènere.

Crítica publicada a Ciutat Oci

Revival negre

2009-08-20T07:11:00.002Z

Durant els anys de la Gran Depressió als Estats Units van proliferar les pel·lícules de gàngsters que, pràcticament al mateix moment van convertir en tràgics herois de ficció a aquells que en el món real actuaven contra un sistema que havia originat la crisi, encara que fos buscant l’oportunitat i el benefici propi i amb una moral més de dubtosa. L’atracador de bancs John Dillinger és un d’aquests personatges al marge de la societat que, per la conjuntura històrica del moment, es va convertir en un heroi de les classes deprimides. En una de les escenes culminants d’Enemigos Públicos, la pel·lícula amb que Michael Mann ha intentat reconstruir el mite i el seu tràgic final, Dillinger assisteix a la projecció d’una pel·lícula de Clark Gable, precisament titulada Enemigo Público, on es retrata de forma glamurosa i romàntica la vida d’un lladre com ell. Potser aquesta és la forma com Michael Mann ens desvetlla la seva intenció d’explorar les causes que fan, de la realitat, llegenda. L’objectiu no s’ha acomplert, però en el camí n’ha quedat una correcta, tot i que molt freda revisió del cinema negre de tall més clàssic.

Mann, incomprensiblement aplaudit com un dels abanderats de la modernitat a Hollywood, és en realitat un cineasta de bases molt clàssiques i convencionals que, això si, ha sabut dissimular amb una interessant aposta pel vídeo, del qual ha sabut sempre treure un bon partit formal. En aquest sentit, la màxima innovació d’Enemigos públicos i segons com, el seu únic interès, radica en el fet que es tracta d’una pel·lícula d’època, de gènere negre i de narrativa clàssica rodada pràcticament com un vídeo casolà. Té la seva gràcia, però es queda curt en les possibilitats que donava una història l’oportunitat de la qual, en plena crisi econòmica, queda fora de tot dubte.

A Enemigos públicos hi ha glamour -el que aporten els atractius Johnny Depp i Marion Cotillard- i fascinació per un personatge esquiu, seductor i perillós abocat a una sort tràgica. Però Mann oblida que es tracta d’un personatge real del qual, amb la distància històrica i en un context social en alguns aspectes comparables al qual va donar peu a la seva existència, s’haurien de poder dir moltes altres coses. O, com a mínim, aprofundir en les raons que van convertir en un autèntic ídol de masses un criminal amb el seu historial delictiu. Per la contra, i recolzat en una pretesa austeritat i transcendència, el director posa èmfasi en la història d’amor entre Dillinger i la dona que, cànon obliga, el va portar a la perdició. No es pot dir res més d’una pel·lícula que poca cosa aporta més que el revival poc entusiasta d’un gènere que havia caigut en desús en plena era de les hibridacions i la postmodernitat. Però de la mateixa manera que fa el Johnny Depp-Dillinger de la pel·lícula, haurem de recórrer al cinema clàssic per entendre realment i per deixar-nos emportar per un gènere fascinant.

Crítica publicada a Capgròs