El perquè de tot plegat

Boicot?

2008-05-25T20:55:00.002+02:00

Llegeixo a l'Avui que Iberia ha optat per donar a la seva filial Clickair, és a dir, una empresa de baix cost, tots els seus vols internacionals des del Prat (excepte el de París i Londres).

Davant de tot això se m'acudeix que si he d'anar-me'n a Madrid, ho faré en AVE. I si he de marxar a l'estranger, amb qualsevol companyia excepte amb Iberia (si pot ser, i perquè sóc català, que sigui de baix cost!)

2008-04-30T20:18:00.000+02:00

Avui en dia no hi ha cap polític que puguem dir que sigui modèlic. El que sí tenim és un model de com no ha de ser un polític: Eduardo Zaplana.

El senyor Zaplana, com a bon valencià que és, va néixer a Cartagena l’any 1956. Es podria haver dedicat a afers militars seguint la tradició de molts compatriotes seus, però optà per emigrar a Benidorm, on durant la seva època d’alcalde es va veure contaminat per casos de corrupció urbanística. De fet, van registrar una trucada telefònica seva amb un altre implicar en corrupció del partit on va dir frases com ara tengo que ganar mucho dinero, me hace falta mucho dinero para vivir. De fet, el llavors secretari general del PP (un tal Alberto Ruiz-Gallardón) va fer un informe on es recomanava la seva expulsió del partit. Li van fer molt cas...

En tot cas, va arribar a alcalde de Benidorm gràcies als vots d’una regidora trànsfuga del PSOE. Només que digui que va ser alcalde de Benidorm us podeu fer una idea de la seva vinculació amb l’especulació urbanística...

L’any 1995 va arribar a ser president de la Generalitat Valenciana amb els vots del partit anticatalanista i blavero (com el PP) Unió Valenciana, i després de l’any 1999 amb majoria absoluta. Durant els set anys que va ser president no va fer cap mena d’esforç per aprendre l’idioma propi del País Valencià (no és sant de la meva devoció, però el Montilla, com a mínim, ho intenta!). La resta de la història ja la coneixeu, de dòberman del Rajoy juntament amb l’Acebes.

En resum, el senyor Zaplana no té cap ideologia, tret del seu fanatisme pels diners. Com més lluny el tinguem, millor. Així que me n’alegro que se’n vagi a Europa, així com també m’alegro de tenir Vodafone al mòbil...

els interessos reals de CiU i el PSC

2008-04-17T20:18:00.005+02:00

La veritat és que mai he tingut les idees gaire clares en termes polítics. Ja conec el tòpic aquell de mai diguis mai (la veritat és que sona millor en castellà, nunca digas jamás. Ho sento). Sé que no votaria el PP ni begut, però tampoc votaria mai el PSC o CiU. I és que ambdós partits han fet molt de mal a Catalunya.

Els nacionalistes de Convergència i Unió es van passar vint-i-tres anys governant el país sense mai sacrificar-se quan les coses anaven mal dades. Van passar de governar la durant tres legislatures amb còmodes majories absolutes i dues legislatures més governant amb el projecte de dreta reaccionària i ultraespanyolista que representa el PP (encara que llavors intentava donar una imatge de més, diguem-ne, centralitat), quan tenien com a alternativa de govern ERC, que representava un projecte nacionalista i independentista, però d’esquerres. I és que si una conclusió podem treure de CiU és que, malgrat el que diguin tots els periodistes de la brunete convergent, els ha tirat més ser de dretes (o ara, directament el poder, pactant amb el PSOE) que el seu nacionalisme.

I els socialistes? La disjuntiva que abans plantejava en CiU (ideologia o país) és encara més clara en el PSC-PSOE, un partit en el qual sempre han primat els interessos del soci majoritari, el PSOE. Per això ara resulta curiós que Zapatero prefereixi com a aliats els 10 diputats de CiU que els 25 diputats del PSC al Congrés, que diuen sí a tot.I és que, malgrat que sempre primin els interessos de Madrid i Andalusia, i els bunyols que hem obtingut de quatre anys de legislatura com ara el de les infraestructures, la gent els segueix votant en massa a Catalunya per tal que la dreta neocon, carca i ultraespanyolista que representa el PP s’allunyi del poder. I és que mai em cansaré de dir que regalar-li un xec en blanc a ZP és donar via lliure a polítiques centristes i que menystenen els interessos del nostre país, Catalunya, com també és donar el vist-i-plau, com va dir ZP, a Magdalena Álvarez com a futura ministra de Foment.

Vist el panorama, si d’una cosa me n’alegro és que el PP no hagi tocat mai el poder a Catalunya...

el gust amarg de la victòria

2008-03-10T12:33:00.003+01:00

En primer lloc, vull felicitar al PSOE com a guanyador. I, més en concret, al PSC. És un miracle que, després de l’enganyifa de l’Estatut, la Maleni, el Solbes i sense comptar amb un programa seriós (l’única proposta rellevant ha estat això de vótame y te pago 400€) hagin guanyat amb tanta claredat. El cas és que han sabut capitalitzar el vot de rebuig al PP, cosa que els ha proporcionat aquesta victòria tan contundent al Principat. Quant al PSOE, han guanyat clarament pels vots de Catalunya, és més, en algunes zones de l’Estat han baixat. A veure si tenen en compte qui els ha donat els vots... En resum, que si els catalans fóssim negres, seríem del Ku-Kux-Klan perquè tenint en compte el tractament que hem rebut per part del PSOE té molta tela que hagin guanyat amb uns resultats tant alts. L’única clau que explica en part això és la quantitat de gent que vota en clau espanyola, als quals els importa un rave Catalunya perquè ells viuen a les províncies catalanes d’Espanya i parlen en espanyol. Com els veïns de Bellvitge que, davant els esvorancs, rebien a ZP amb tanta devoció... Com a catalans ens hauríem de preguntar per què hi ha una massa de gent que votaria el PSOE encara que els llancessin bombes nuclears.

A CiU estan molt contents. Jo no ho estaria tant, perquè han augmentat només 1 diputat (a última hora, a costa d’IC) respecte les últimes eleccions, i s’allunyen molt dels seus millors resultats (18 escons durant els anys vuitanta). Ara bé, en Duran ja té via lliure per ser ministre d’Espanya. De fet, tinc la teoria que gran part del vot de CiU s’ha fugat cap als socialistes, però no s’ha reflectit en els resultats per l’espectacular caiguda d’Esquerra, que ha cedit vots a la federació nacionalista. I és que pitjor no els podia anar. Les enquestes ja preveien que perdrien uns quants diputats, però d’aquí a tres? El cas és que molta gent ha optat per castigar els socis menors del tripartit, però no en clau catalana sinó espanyola. I és que en part s’ho mereixien, tot i que el càstig hagi estat en part desproporcionat.

Quant al PP, a nivell català han fracassat estrepitosament, no tant en els resultats com en les expectatives, amb la líder carismàtica que és Dolors Nadal... Només han augmentat un diputat per Lleida, que ocuparà José Ignacio Llorens, a qui Piqué havia marginat. En bona mesura s’explica perquè el PP treu els seus millors resultats a les generals quan compta amb un discurs més moderat, capaç de robar vots al PSC-PSOE i CiU, tot i que a les autonòmiques acostuma a passar el contrari (els millors resultats van ser amb Vidal-Quadras, a qui tornarem a sofrir d’aquí poc, quan treguin el titella Sirera). De totes maneres, no han estat capaços de captar vots al PSOE en zones on ho podríen haver fet capitalitzant el vot de molts ciutadans del Baix Llobregat que cada dia havien de suportar el caos de RENFE, i que voten en clau espanyola. Ara bé, si hi ha una bona notícia respecte al PP és que no obtindran representació a Girona!

Pel que fa als resultats al conjunt de l’Estat, se’m posa la pell de gallina en veure que el PP ha pujat en moltes zones, sobretot a Madrid i al País Valencià... Però el més fort és que no hagin reconegut que han tornat a perdre les eleccions i encara van dient que han augmentat respecte l’any 2004. Com diria l’exministre Trillo, Manda Huevos.

No em mereix cap mena de respecte la Rosa Díez. Aquesta gossa, per qualificar-la d’alguna manera i amb tots els meus respectes cap als animals (vaig votar el Partit Antitaurí al Senat!), va presentar-se a les primàries on van elegir a Zapatero com a secretari general. No la va votar ni sa mare. A les darreres europees es va presentar com a número dos i s’ha estat tres anys votant contra el seu partit i cobrant el sou d’eurodiputada sense anar a les reunions. I ara la molt... es presenta per un partit nou, que per cert proposa eliminar el capítol que reconeix que a l’Estat Espanyol hi ha altres llengües que no són el castellà i és tan llesta que vol suprimir el règim foral al País Basc (on podria treure algun vot més).

I, per acabar, ICV. Malgrat l’excel•lent campanya de Joan Herrera, fotent canya als socialistes, han perdut un diputat. Han estat les víctimes del bipartidisme, i ja no diem Izquierda Unida (ara Izquierda Hundida).

Pel que fa al futur que ens espera... Pel que fa al futur govern espanyol, la Maria Teresa com a presidenta del Congrés i la Chacón com a vicepresidenta del govern, dos ministres catalans mínim (només faltaria que ens deixessin de banda quan han guanyat gràcies als nostres vots. Bé, perdó, gràcies als vots de molts catalans). En Rajoy plegarà i posaran al Gallardón o, sobretot, a l’Espe (és que, sinó, a qui? A l’Acebes? Al Zaplana?). A Esquerra s’albira una crisi i potser a CiU també. I ja no diem a IU, que acabaran perdent el lloc de tercera força estatal a favor del partit de la Rosa Díez. Sobreviuran?

Fatal...

Llibertat d'expressió

2008-02-18T14:53:00.005+01:00

Aquest matí, la associació ULD (un sindicat molt espanyolista i molt de dretes, tant o més que les NNGG del PP) ha convidat a la candidata del PPC a les properes eleccions espanyoles, Dolors Nadal, a fer una conferència a la UPF a les 12:30.

Hi he anat. No per conviccions (més aviat estic a les seves antípodes políticament parlant), sinó per anar a un míting i veure-ho, i fer-li alguna que altra pregunta incòmoda. Però han boicotejat l’acte. Dit d'una altra manera, els han fet la feina bruta, perquè ara tots els mitjans de comunicació de la Caverna Mediàtica han presentat l'UPF com una universitat plena de independentistas radicales... I no tots els que volem la independència donem suport a aquesta mena d'actes, que només beneficien el PP-

Trobo que és un fet força greu, en primer lloc perquè va en contra de la llibertat d’expressió. Em sembla perfecte manifestar-te en contra d’una persona per comunicar-li que no és benvinguda a la teva universitat, però d’aquí a vetar i boicotejar una conferència hi ha una certa distància…

A més, des d’una perspectiva més analítica, no deixar-li fer la conferència ha estat precisament el que els peperos buscaven: servirà per esgarrapar uns quants vots més escampant mentides i dient que a Catalunya los militantes del PP son peor tratados que en la Alemania Nazi (ho va dir Esperanza Aguirre fa poc temps), tot presentant-se com a víctimes del nacionalisme. Sinó, ja m’agradaria veure un dirigent del PP traient ferro als fets i no fent-se autopropaganda de les eleccions…

L'extrema dreta a Catalunya: de Ciutadans al PP

2008-02-14T20:38:00.002+01:00

Fa poc més d’un any, semblava que la revolució havia arribat a la política catalana amb un nou partit, Ciutadans/Partido de la Ciudadanía, si bé les causes les hem de cercar no tant en el seu elevat nombre de votants (que, per cert, no arribarien a omplir el Camp Nou) com en la cobertura que havia rebut per part de certs mitjans de comunicació de la caverna mediàtica (El Mundo, la COPE i Libertad Digital), que estava descontenta amb el gir catalanista (jo més aviat diria regionalista) de Piqué.

Així doncs, el partit recollí vots de diversos sectors: des del socialisme més lerrouxista fins als peperos descontents amb l’exministre, tot passant per molts abstencionistes emprenyats, tots ells seduïts per una barreja entre un discurs antisistema semblant al de l’extrema dreta i un pseudoprogressisme liberal. Però podem trobar dos denominadors comuns entre els votants: el primer, un espanyolisme militant (i la voluntat d’escolaritzar els seus fills en llur llengua materna); el segon, un pensament antisistema.

Però només en arribar al Parlament els vam veure el llautó: deixant de banda la seva postura crítica amb el nacionalisme [català, per suposat] no tenien un discurs sòlid i comú entre ells. I quan van haver de presentar-se a les municipals, es van clavar tal patacada pitjor de la que ja s’esperaven: tretze regidors (el nombre de la mala sort, en consonància amb el que després els vindria), la majoria esgarrapats del PSC-PSOE en ciutats de l’àrea metropolitana de Barcelona. A la capital, per cert, 0 regidors. Això tingué conseqüències en el congrés fundacional (i, probablement, l’últim), on molts militants es van escindir cap al partit de Rosa Díez, d’un discurs encara molt més desacomplexadament espanyolista.

Però el cop mortal per a C’s ha estat la defenestració de Piqué com a president del PP de Catalunya i la seva substitució per Daniel Sirera, un putxinel·li amb problemes d’expressió oral teledirigit per Ángel Acebes des de Madrid. Sí, el mateix que reclamava a Magdalena Álvarez “basta ya de chapuzas” no és més que una “chapuza”, una solució temporal mentre Alejo Vidal Quadras prepara el seu retorn a Catalunya. Ara bé, també cal reconèixer que la cúpula de Madrid no va ser l’única causant de la dimissió forçada: molts militants del PPC estaven en contra seva perquè el veien massa d’esquerres i massa catalanista. En efecte, durant els darrers mesos hem vist com s’han intercanviant els rols amb la direcció de Gènova 13: mentre abans qui fotia canya contra Catalunya era Madrid (amb el vistiplau de Piqué, per suposat), ara és des del Principat que els peperos foten canya. Malgrat això no s’ha acabat la inestabilitat al PPC: ja han sortit les veus crítiques amb Sirera i la seva fidel secretària Carina Mejías, principalment els antics fidels a Piqué (Montserrat Nebrera i Francesc Vendrell). Mireu si està en crisi el PP a Catalunya que posen com a candidata per Barcelona a les generals a Dolors Nadal: una pràctica desconeguda (que antany es va presentar -i que es va donar a la fuga fins fa quatre dies-, reduint el nombre de diputats catalans del PP de 12 a 6) encapçala les llistes a la segona província d’Espanya.

Ara, sí una cosa cal tenir clara és que la tal Dolors Nadal aconseguirà més escons que Rivera, perquè el PP ha robat el discurs contra la immersió lingüística del qual s’apropiava C’s.

En resum, a nivell estatal ens trobem amb un PP cada cop més a la dreta, mentre a nivell català el PP recull, des de la dreta més extrema, els vots de l’extrema dreta.

Si guanya ZP... hi guanya Catalunya?

2008-01-20T12:35:00.000+01:00

Si guanya Zapatero, guanya Catalunya?

Apoyaré el Estatuto que apruebe el parlamento de Cataluña. La orxata que José Montilla duu a les venes. Maleni Álvarez: ni partía ni doblá, reprobá. 14’9 % (percentatge d’inversions de Foment a Catalunya, l’Estatut diu que hem de rebre el 18’72%). Pepiño Blanco. El TGV per sota de la Sagrada Família. Joan Ferran i les seves crostes nacionalistes. El pare falangista de José Bono. La patada al cul de Zapatilla a Maragall. 80km/h. Bolaño. Nos hemos cepillado el Estatuto como un carpintero (dixit Alfonso Guerra). L’Hereu de Clos (ara ministro de ~~justicia~~ industria, comercio y turismo). Esvorancs. Rodríguez Ibarra (Que se metan los cuartos donde les quepan). Navarra: antes azul que rota.

L'únic criteri dels 21 diputats del PSC a Madrid és fer el que els mana el PSOE.

Tingueu-ho clar el 9-M..

Que ens deixin la llengua en pau

2008-01-09T15:11:00.000+01:00

Avui, com cada matí, m’ha despertat en Jordi Basté (El Món a RAC-1) amb el seu editorial de les vuit del matí tot criticant el nou vídeo del PP de Catalunya.

El PP està en hores, no perdó, en dècades baixes a Catalunya, mentre a la resta de l’Estat –sense comptar-hi Catalunya- és el primer partit en vots, al Principal té vora el 10% dels sufragis a les eleccions catalanes i el 15% a les espanyoles. A nivell municipal 284 regidors (ICV en té 456) i 6 alcaldies. És a dir, que són gairebé uns marcians a Catalunya, i el seu discurs no ha calat gens a la població catalana, que li té una gran aversió (l’aversió, de fet, és mútua).

No només dic que siguin com marcians per la seva força política, sinó per la seva manca de contacte amb la societat catalana. En efecte, segur que els dirigents, militants i assessors del PPC ni utilitzen ni tenen cap mena d’estima envers la llengua catalana. Perquè la llengua dominant a Catalunya, i de manera aclaparadora, és el castellà. Tots els catalans el sabem parlar (per deure constitucional), mentre tenim el dret de parlar el català, que no gaudeix de bona salut, si bé de ferro entre molts catalans que optem per [intentar] fer la nostra vida en la nostra llengua materna. I si el català fos optatiu a l’escola el seus índexs de coneixement disminuirien en la gent jove, i el procés d’espanyolització de Catalunya s’acceleraria de manera irreversible.

Només en clau de demagògia (la utilització de mètodes emotius i irracionals per a estimular els sentiments dels governats perquè acceptin promeses i programes d’acció sovint impracticables) per tal d’esgarrapar algun vot als sectors més espanyolistes del PSC i mobilitzar el seu electorat més dretà, així com pal·liar els letals efectes que podrien tenir uns alts resultats de Ciutadans i UPD, el partit de Rosa Díez. Amb els seus últims resultats, però, no hi tenen res a perdre.

Que ens deixin la llengua en pau... Ja en tenim prou amb la seva marginació a la resta d’àmbits, que ara la volen marginar a l’escola (si més no, a les aules), un dels pocs llocs on el català encara predomina.

Magdalenes Indigestes: la petulància de la ministra de foment

2008-01-04T20:36:00.000+01:00

“Ni partía ni doblá, reprobá”, titulava el diari Avui la seva portada fa algunes setmanes, en motiu de la petició de cessament de la impresentable ministra aprovada pel senat.

No vull fer demagògia: no ha estat només culpa de Magdalena Álvarez el caos de les infraestructures catalanes, sinó de l’eterna manca d’inversió per a les infraestructures catalanes per part dels anteriors ministres de foment, tant del PP com del PSOE (entre els quals hi figura un tal Josep Borrell). Ara bé, el que no té precedents és que aquesta senyora se’n foti dels catalans tal i com ho fa, amb tan poca vergonya. A prova d’això hem vist com la senyora, enlloc d’arreglar els esvorancs de les vies dels trens, es dedica a arreglar els de la seva cara, fent-se líftings com si no tingués prou feina.

En aquest sentir, cal recordar unes declaracions que féu la mujer de rojo (fixeu-vos que sempre va vestida del mateix color...), després de quedar-se tancada en un ascensor amb ZP
«No es que Barcelona esté gafada, lo que pasa es que la ciudad está soportando muchísimas obras en un mismo periodo de tiempo y lo que hay que hacer es tomarse las averías con paciencia y mucho sentido del humor».
Amb sentit de l'humor m'ho prendré jo, quan fotin al carrer aquest perill públic.

Per un cop a la vida estic d’acord amb el PP (o, millor dit, amb les seves formes), i el que li va dir la que no se sap si serà candidata per Barcelona a les properes eleccions espanyoles, Dolors Nadal: "su chulería es absolutamente reprobable e impropia de esta cámara. (...) Váyase a su casa y deje de reírse de la paciencia, del civismo y de la dignidad de los catalanes que estamos hartos de sus ofensas, váyase a su casa y hágase olvidar”. També, com no, cal recordar la memorable i, per què no dir-ho, brillant actuació del diputat d’IC al parlament espanyol Joan Herrera. Aquesta senyora ha demostrat no tenir cap mena de pudor ni sensibilitat. Espero que si el fundador de l’empresa Ortiz s’hagués dit Álvarez de cognom, no crec que cap català amb un mínim de dignitat comprés les seves magdalenes...

Però si una cosa em preocupa és que a les veritables víctimes dels retards se’ls en fot políticament parlant. Només cal recordar el dia que ZP va venir a Catalunya, concretament a Bellvitge, on en comptes d’esbroncs fou rebut amb una gran efusivitat per la gent. I és que hi ha gent que no té cap mena de criteri quan va a votar, i pel que es veu cap mena de dignitat...

Feixisme mediàtic

2007-12-10T15:38:00.000+01:00

Anit, a les 22:00h, un funcionari del govern valencià va accedir al repetidor de la Carrasqueta (Xixona, Alacantí) i el va precintar. Dit d’una altra manera, que els espectadors d’Alacant, Elx, Benidorm,... que estaven mirant Porca Misèria van trobar-se que ja no podrien veure TV3.

TV3 es veu al País Valencià (gràcies a una entitat cultural anomenada Acció Cultural del País Valencià, no ho oblidem) des de l’any 1985, és a dir, abans que es crees Canal 9 (1989) els valencians ja tenien una televisió en la seva llengua pròpia. De fet, segons expliquen les males llengües, el llavors president del País Valencià, Joan Lerma, del PSPV-PSOE, va decidir crear RTVV quan, en una visita a Morella (Castelló) uns nens de la població no li van retre l’homenatge que li pertocava, doncs de tant mirar TV3 es pensaven que llur president era Jordi Pujol.

Des de llavors, han estat moltes les traves que han posat els successius governs autonòmics, en especial els del PP, que no sols han intentat tancar els repetidors per la via legal, sinó que també ho han intentat a través d’altres mitjans. Com ara concedint llicències de televisió a d’altres cadenes en les mateixes freqüències a través de les quals emetien TV3 i el Canal 33 o, directament, provocant interferències durant l’emissió de partits de futbol que simultàniament oferia Canal 9.

En tot cas, fa dos anys el ministre d’indústria d’aleshores, José Montilla, va atorgar a ACPV un multiplex (canal de TDT a través del qual poden emetre fins a quatre canals) al País Valencià per als quatre canals de TVC (TV3, Canal 33, K3/300 i 3/24). Però el blaver Francisco Camps, president de la GVA pel PP, va ho va recórrer al Tribunal Superior de Justícia del País Valencià, i aquest li va donar la raó, fet pel qual el 25 d’Abril de l’any passat (precisament, quan es commemoraven els 300 anys de la derrota d’Almansa) dos funcionaris van anar al repetidor de la Carrasqueta, que proporciona la senyal de TVC a la zona del Sud del PV (Alacant, Elx, Alcoi...), però no el pogueren tancar gràcies al fet que es convocà una manifestació, a la qual donaren suports els partits d’esquerra i els nacionalistes, que impedí als funcionaris accedir al repetidor.

La Generalitat Valenciana no es quedà curta davant d’aquest fet, és més, imposà una multa de 300.000€ a ACPV per emetre il•legalment després de la sentència (abans ho feia de forma alegal). De fet, l’entitat, que veu impossible poder pagar la desmesurada multa, ha demanat ajuda als ciutadans que hi vulguin col•laborar.

Mentrestant, com a contrapartida, el Govern Valencià ha proposat al ministeri de Justicia, Comercio y Turismo (com ell jurà el càrrec), Joan Clos, un acord de repriocitat entre les dues cadenes. Així doncs, els respectius garantiran la recepció de TV3 i Canal 9 al País Valencià i al Principat, respectivament. Però a canvi d’unes quantes concessions, entre les quals hi figura el respecte insitucional a les denominacions estatutàries d’ambdues comunitats (dit d’una altra manera, que ara TV3 enlloc de dir País Valencià, que és com sempre hem anomenat els catalans i molts valencians al País Valencià, hauran de dir Comunitat Valenciana, denominació absolutament artificial, mancada de significat i imposada durant la transició per la dreta franquista). Això és antidemocràtic, donat que un govern aliè no té dret a ficar-se en el llibre d’estil d’una televisió.

A més a més, el Govern Valencià vol aprofitar l’ocasió per introduir en el multiplex (de 4 canals) canals d’altres comunitats autònomes (com ara la Televisió Murciana, que segur que molts valencians estan ansiosos de veure), la qual cosa impediria que molts canals de TVC no es poguessin veure. És a dir, que la solució proposada per la GVA és una estafa com una catedral.

Ara molts valencians ja no podran veure una televisió digna en la seva llengua, doncs Canal 9, a més d’estar igual o encara més manipulada que Telemadrid, emet en valencià el 50% de la seva programació. Mentrestant el govern valencià vinga, a concedir llicències a Libertad Digital i a la COPE, mitjans que es caracteritzen pel seu apreci a la llengua catalana.

En tot cas, és un atemptat contra la llibertat d’expressió el fet que, mentre cada dia podem veure més canals via la TDT i les emissions per satèl•lit, el govern valencià del PP es dediqui a tancar mitjans de comunicació, com a la Veneçuela d’Hugo Chávez.

La Refundació de CDC

2007-11-26T18:13:00.000+01:00

Fa cinc dies, celebràvem la mort de José Antonio Primo de Rivera (al qual els republicans afusellaren a la ciutat d’Alacant l’any 1936) i Paquito Franco (aquest últim al llit, després de 36 anys d’aguantar-lo com a cap d’estat en una dictadura). No sé si era el dia més idoni perquè Artur Mas presentés el nou catalanisme, però tal dia farà un any.

En efecte, Mas va fer un discurs de ni més ni menys que una hora i mitja de durada (cosa força admirable tenint en compte que el personal no es va adormir) parlant sobre un nou catalanisme que CDC està disposada a reformar, no sé si a més d’ella mateixa. Ara bé, hi ha dues coses que no m’han quedat clares, així que les deixo a l’aire...

1. Es pot refundar el catalanisme (o un partit, tant hi fa) només des d’un dels partits que componen CiU, apel•lant a la participació de membres d’Esquerra i del PSC-PSOE, mentre l’altra part se’n desmarca explícitament?

2. Aquesta qüestió sí que me l’he preguntada tota la vida: des de quin espai polític volen refundar el catalanisme? Des del centre-esquerra, des del centre, des del centre-dreta...?

La solució més adequada seria el trencament entre CDC i Unió. Jo, almenys, és difícil que voti Artur Mas com a president de la Generalitat, però el que tinc claríssim és que mai votaré Duran ni cap altre membre d’Unió com a ministre del PSOE o del PP.

demagògia lingüística

2007-11-19T16:23:00.000+01:00

Ahir, en un míting a Madrid, el president del PP Mariano Rajoy va afirmar això...

"Es necesario garantizar la capacidad de las Cortes para regular la política educativa y lingüística. Por la misma razón que las comunidades con lengua propia se ocupan de ella, la nación española debe atender la lengua en la que nos entendemos todos los españoles. No es razonable que quienes tienen la ventaja de que su lengua materna sea una de las mayoritarias del planeta no pueda usarla en su propia casa"

Em repugnen aquestes declaracions. I més provenint d’una persona que formà part del govern gallec sense parlar la llengua pròpia de la seva comunitat autònoma. De fet, al PP tenim un altre exemple d’aquest passotisme lingüístic, el murcià Eduardo Zaplana va estar-se ni més ni menys que set anys governant el País Valencià sense parlar tampoc el valencià (o català, no tinc cap problema a denominar la llengua que no comparteixo amb aquest individu).

En tot cas, és molt greu que aquest senyor menystingui les llengües que encara es parlen a l’Estat Espanyol, que no siguin el castellà, per quatre raons.
En primer lloc perquè no ens deixa als catalans decidir quina llengua volem que sigui oficial, sinó que ho decideix el conjunt de la sobirania espanyola. Per a tots els ciutadans membres de l’Estat Espanyol, i conseqüentment a Catalunya, el coneixement de l’espanyol és obligatori. És a dir, que per als catalans parlar l’espanyol (una llengua estrangera, no ho oblidem, imposada per la força –o no- des de l’any 1714) és un deure i parlar la llengua pròpia de Catalunya, el català, és un dret.
Segona, perquè és totalment aliè a la realitat. I és que l’espanyol domina en gairebé tots els àmbits de la vida dels catalans. El català, que jo sàpiga, només domina en l’àmbit institucional i en el de l’educació, àmbit en què el PP i C’s volen que desaparegui com a llengua vehicular en l’educació, fet que disminuiria dràsticament la poca presència del català a la vida pública.
Un altre factor que cal tenir em compte és el despreci amb què tracta la llengua catalana. Per a aquest individu el català (i el gallec i el basc) són llengües d'estar per casa mentre l'espanyol és una llengua universal. És a dir, que si els catalans volem ser universals i cosmopolites, hem de parlar en castellà, perquè parlar en català és propi de pagesos i gent tancada. I ens ho diu el president d'un partit que va fundar un exfalangista (i del qual formen part tants d'altres)
I en últim lloc, perquè no sé a qui va dirigit aquest missatge, segurament als catalans no perquè, que jo sàpiga, això que a Catalunya perseguim als castellanoparlants no s’ho creu gaire gent. Dit d’una altra manera, el senyor Rajoy ens utilitzarà per a treure vots a l’Espanya profunda.

Dios los cría, ellos se juntan...

2007-11-18T13:53:00.000+01:00

Quin parell d’impresentables, el senyor Juan Carlos de Borbón y Borbón i Hugo Chávez, i l’espectacle que ens van muntar fa vuit dies.

Del primer, a part que fos nomenat rei por la Gracia de Franco, només cal mencionar algunes de les seves cites (com ara Nunca fue la nuestra lengua de imposición, sino de encuentro; a nadie se le obligó nunca a hablar en castellano: fueron los pueblos más diversos quienes hicieron suyos por voluntad libérrima, el idioma de Cervantes). Ja que és un paràsit (ja que viu a costa de tots els ciutadans de l’estat sense pagar impostos), com a mínim que es limiti a complir el paper que la Constitució li exigeix. Qui hauria d’haver fet callar al president de Veneçuela hauria d’haver estat Zapatero.

I del segon... Què dir-ne? Només d’escoltar el seu cutre discurs populista , personalment em venen ganes de canviar de canal. No sé quina audiència deu tenir el programa que presenta (Aló Presidente), amb discursos de dues hores seguides, suposo que amb alguna ranchera inclosa... No hi ha cosa que faci més ràbia que alguns falsos progres defensin aquest impresentable, que si fa no fa deu tenir el mateix respecte a la democràcia que el president rus, Putin. Sinó, que ho preguntin a tots els veneçolans que han estat exclosos del censos electorals, simplement perquè no simpatitzen amb aquest individu.

Nou bloc

2007-11-17T15:47:00.000+01:00

Aquest cop sí!