tag:blogger.com,1999:blog-5611411.post-63136212100588928082007-06-24T14:22:00.000Z2007-07-02T06:13:47.720Z S'asseu en silenci, com sempre, a la mateixa taula, i com tots els matins. I com cada matí, demana el mateix cafè a l'amo d'aquell entranyable localet de poble que amb el pas dels anys ha esdevingut punt de trobada ineludible per un seguit de gent que amb prou feines es dirigeixen la paraula els uns als altres, agermanats, però, sota la batuta experta d'aquell cafeter sorrut, i un pèl mofeta. Les mateixes veus cada matí, i, com cada matí, el galliner que oscil.la. Ara per l'hora, ara pel sol, o el vent, i ara el tren, i ara el mercat. I sempre hi ha una explicació per cada cosa. I pensa, el cafeter expert en moltes coses, perquè passa més hores escoltant les converses que no fent gaire res més de bo, que sí, que deu haver-hi una relació directa entre el nombre de cadires ocupades i el volum canviant del soroll que s'escampa per les dues petites sales de la cafeteria. El fill del cafeter, que ja està per merèixer - segons afirma la senyora Inés, habitual de la colla de dos quarts de nou a la sala del fons - li porta el tallat sense immutar-se. I a la taula, al bel mmig de la rotllana de senyores, la foto del pastís que varen fer-li ahir al petit Roger amb motiu del seu segon aniversari. I al fons, aquella noia de discreta bellesa i aspecte angelical, que en aixecar-se deixa entreveure un tatuatge gairebé a l'entrecuix. I un home solitari que llegeix més lentament del compte. Baixa el to de veu del grupet de senyores. Arriba una noia d'uns trenta anys de fesomia exòtica, d'aquella mena de persones que deixen l'aire impregnat amb la seva mirada. Gairebé no se li ha sentit mai la veu. I un home, del que tothom explica que treballa a la ràdio, ningú sap quina ràdio, i dues dones que el temps ha fet amigues tot donant la volta a la seva tauleta de marbre. I una mestra que avui ja fa vacances de nens, i la noia de l'agència de viatges. En Joan, que engoleix el cafè mentre el tren xiula arribant a l'andana, i no sap on deixar la maleta per treure l'euro. Quedi's amb la torna, no hi ha de què, adéu siau. I sona un mòbil. <img src="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/79/Horchata_con_fartons.jpg/120px-Horchata_con_fartons.jpg"align=left>La flaire del cafè serà la única cosa que no marxarà del local durant tot el matí, de ben segur, com una teranyina invisible que captiva tots aquells qui, mig endormiscats encara, gosen passar pel carrer, i la porta és oberta, vés per on, que ja som a l'estiu. Ah, i tenim orxata fresca, i de la bona. Fa, un tastet? martínoreply@blogger.com