tag:blogger.com,1999:blog-5611411.post-1170598233074695872007-02-04T13:46:00.001Z2007-02-05T09:02:05.133Z<br><p align=justify><br />La música de fons sona una mica més alta del que és habitual. Rememora antigues coneixences sense rostre. <br /><br />Ressegueixo els teus ulls, com cada vespre.<br /><br />El dit petit de la mà esquerra pica la taula amb força, al ritme insistent d'un petit guitarró. Rasca la memòria perduda temps enrere. Fa renèixer impressions gairebé inaudibles, tènues traces de colors sostingudes en l'aire de la nit. <br /><br />On era? Tampoc ho sé. Em cremava el pit. Algú em cercava per parlar-me de tu. Va arribar l'altre dia a mig matí.<br /><br />Un blau intens s'extenia davant meu quan vaig arribar davant el mar amb els ulls clucs. M'inundava una dolça claror de mitja tarda. T'ho vaig dir una vegada, recorda, quan acabava de descobrir que les ones vénen de molt, molt lluny, i moren als meus peus, o als teus, o en el seu sobtat silenci dins la sorra. <br /><br />Em sento estrany, encara. <br /><br />Et volia escriure moltes coses, però no puc. Necessito escoltar la teva veu mentre la música s'allunya a poc a poc i em quedo sol sota la mitja llum dels arbres.<br /><br /><br />La darrera cançó. Escolta,<br /><br />T'havia promés alguna cosa, però no tinc paraules.<br></p align=justify>martínoreply@blogger.com