aquari-2- 2005-2009

2009-04-15T20:37:00.001Z

2009-02-25T06:32:00.006Z

Aquest matí tocaven les set al campanar quan just passava per la plaça cap a buscar el pa. La llum del forn es veu des del fons del carrer, avui la noia jove feinevaja rera el taulell mentre passaven tres o quatre figures com ombres solitàries cap a buscar el tren. La plaça de l'Ajuntament emanava un silenci feixuc. Era plena de gent a qui no veia, silents, entren i surten per les portes de les cases més antigues del poble i van al camp, cap al riu o a cavar l'hort. Sentia el motor d'un petit camió que s'allunyava. La densitat de l'aire em xiula ran d'oïda històries mai contades. Les finestres tancades, algunes de fa anys -no les he vistes mai obertes, fet i fet-, i el cel que just trenca el blau negrós que un parell de mesos enrere, per Nadal, m'acompanyava a aquesta mateixa hora i tenia un punt magnífic, deliciós. Aquell color que mai sabré descriure amb les paraules. Quan el sol es prepara per sortir a l'altra banda de la serralada de marina i avui, no sé per què, no he sentit cap ocell a dalt les branques.

Em costa, tanmateix, recordar els noms de tantes coses, tant se val. De retorn cap a casa, tothom havia acabat el seu camí. M'he aturat, com gairebé cada matí del món, a tocar de la reixa del jardí del vell Hans. És un jardí molt gran, abandonat, on conviuen immòbils algunes jardineres amb restes de rosers que no floreixen, la caseta del gos amb la cassola girada cap per avall, les males herbes i l'escala que donava al salonet de la casa, ja buit. Entre les heures que cobreixen les reixes, capritxoses, sorgeixen algunes restes de ferralla. Uns pneumàtics ressecs, apilonats, recorden anigues carreteres que no duien enlloc, com els cercles d'un circuit d'on -tanmateix ja ho sabia- no se n'escaparia. Algun vespre sentia les converses d'una dama amb el seu gos, i una veïna, i potser algun parent llunyà que estava de vacances. I no he tornat a veure el gat, i m'estranya.
El jardí del vell Hans dibuixa cada tarda sobre el terra que ningú no trepitja les ombres capritxoses de la llum a través de les reixes, on unes mans acaronen a ulls clucs les corbes de la forja sense pensar en res. Aleshores és quan canta l'ocell i escolto de nou un frasseig gairebé imperceptible sota els arbres.

2009-02-10T21:38:00.004Z

Sota la llum hal.lògena el moment ha estat especialment intens, com breu. Assaboria el color dels seus ulls sense detalls i volgudament ebri, seguint un fil inexistent entre dos punts de llum que aprofiten el temps fugaç de la foscor fins assaborir-lo com la mel que es fon quan la cullereta entra en contacte amb l'aigua tenyida d'un aroma remotament exòtic.

La resta de les hores i del dia no són res. Ara només en resta el misteri rera el preuat silenci, la pluja persistent, la fosca i, desert, el carrer.

2009-02-07T06:19:00.003Z

"Pots escriure el text més preciós del món, que sense lectors es converteix en una simple banalitat. En canvi, pots crear una simple banalitat que la mirada d'un únic lector transforma en el text més preciós del món.

En cada mirada un text adquireix una vida pròpia i diferent. És interpretat d'una determinada manera. Un autor, un text. Deu lectors, deu textos diferents, tot i que siguin les mateixes paraules".

Fins aviat, paseante

2008-12-30T06:30:00.009Z

Anagrama

Ablogcedari

Cliqueu la imatge per ampliar-la

2008-12-28T17:56:00.006Z

He sentit un estossec lleu, curt i repetitiu. Encara no s'havia fet de dia a l'antiga ciutat on vares viure. Hi he arribat doncs, quan encara era fosc. Un bri d'aire agitava els estors de l'entrada a la casa. Silenciosa encara, densa, traspuava l'aroma del perfum que poques hores abans havia omplert l'estança. Les llaçades de la tela de lli, o potser d'un cotó teixit amb molta cura que hi ha just al darrera la porta, em dónen la benvinguda amb una dansa sinuosa, elegant.

He arribat d’un viatge llarg i fatigós, gosaria dir immerescut, innecessari. Gairebé ja al final, quan l’equipatge era a punt de perdre’s per sempre enmig d’una mar remoguda i inquietant, he reconegut aquella dona que va morir fa anys en un poblet llunyà. L’havia cercat durant tot el trajecte sense saber ben bé a qui buscava, i quan l’he vista apropar-se, finalment despullada de tot el que va ser, no m’he volgut fer enrere. Ha fugit enrabiada, vençuda.
Aleshores t’he cercat, i ploraves en un racó del pati d’una petita casa, a l’empara d’un arbre centenari. El teu plor contingut m’ha guiat, i els teus ulls assenyalaven el camí del retorn, i aquesta casa.

Sento el perfum, s’escola per la porta tot deixant amarats els teixits, s’escampa carrer enllà. Encara dorms. Els primers passos em porten fins un espai on les parets són pintades al fresc, de color porpra fosc amb unes franges blanques i al bell mig, un sinuós trespeus de ferro sosté una conca de marbre transparent, d’aquell groc imprecís i llum brillant que s’esmuny i acoloreix l’espai.

Les cortines juguen a estampir ombres sobre els murs de la casa.

L’estança principal m’acull amb un terra trenat d’espart polit i una paret on el blau fosc es confòn amb el verd maragda i el gris clar, on el pinzell ideava filigranes amb els colors abandonats pels núvols després de la tempesta. Al fons, una banqueta tapissada amb una pell gruixuda revestida de seda d’un vermell carmesí.

Sento la teva veu talment haguessis marxat d’aquella casa fa cosa de molts anys. Les teves passes – camines encara en la penombra de l’albada – m’han portat fins aquí. Tanques la porta. Ja no circulen ni l’aire ni l’aroma de la nit, ni dansen els estors.

Poc després he vist tancar-se una vella ferida. Marxaves lluny, fins entrada la nit.

2008-12-26T18:04:00.006Z

Admiro els colors del capvespre i els infinits colors sota els ulls clucs, que amaguen la bellesa del dia per fondre's en la nit.

Petjava l'aigua que s'escola pel carrer, i l'escolto ara encara ressonar sota terra. Un bon dia caminava tot xop sota la pluja, d'això ja fa cinc anys ben bons, o potser més. Era l'aigua d'agost que no avisa.

Respiro l'aire fresc tot caminant sobre el pont fet de pedra i veig, sota les meves passes, com l'aigua se m'emporta el record de tants capvespres. L'arbre no té cap fulla i de fet, fa pocs dies que va arribar l'hivern. És aquell arbre del que ja t'he parlat altres vegades, aquell que un bon dia -era diumenge, pels volts de quarts de dotze del migdia- observava tan quiet com un gat en alerta mentre perdia una a una les fulles, una a una, i vaig fixar la vista en una sola fulla que s'aguantava encara fràgil, a l'extrem d'una petita branca. Quan va iniciar el vol tot dibuixant a l'aire un seguit d'espirals que em recordaren els camins que tant m'agrada resseguir de matinada, em va semblar, aleshores, entendre moltes coses, que són una, la bellesa de l'instant com la mort quan s'ajaça.

2008-12-25T11:57:00.001Z

Nadala

2008-12-20T07:05:00.001Z

Quinze anys...

2008-12-11T07:02:00.006Z

Poques vegades ens prenem prou seriosament la vida com una ficció.

2008-12-01T05:20:00.020Z

Quan una imatge val més que mil paraules...

2008-11-19T20:06:00.003Z

Estranyament enamorat. Com de sobte, com passa algunes, poques, vegades, o molt de tant en tant, algú m'ha descobert un flanc obert i m'ha fet pessigolles. I resulta que sí, que em fan tremolar el pols i em posen la pell de gallina i no sé cap on mirar i tanco els ulls durant tres o quatre segons. Són enamoraments d'aquells que ni s'expliquen ni es poden explicar, i que dónen l'atzarós plaer d'una descoberta sublim, que voldríem redescobrir cada vegada que cliquem sobre algun link o escrivim una adreça amb la mateixa emoció continguda de la caligrafia de les primeres cartes, les de paper i segell, acurada, pensada, fràgil.

El paseante ens convida a enamorar-nos una vegada més, ens explica que el món és ple de teclats i pantalles i cpu's que rutllen com bèsties infernals o s'arrastren a pedals, que és el de menys. I d'aquestes ànimes de ferro en surten històries que donen la volta al món i ens continuen dient alguna cosa, sovint no sabem ben bé què, però alguna cosa que ens arriba una mica més enllà de la vista. Al bell mig del cor, al centre neuràlgic de cervell, que vist així sense fixar-s'hi gaire, sembla la xarxa invisible que envolta la terra i ens hi aferra, encara. Que encara no hem llegit la darrera paraula, que no. I tornem-hi.

El paseante m'agafa de la mà i m'acompanya a passejar pel seu univers particular, un món de paraules pensades, una vida discreta, un cor immens. M'ensenya la flor que va recuperar fa uns dies de les escombraries, està preciosa, radiant, desprén l'olor que fan les flors quan floreixen al costat d'altres flors. Em presenta Mirielle, i em convida a parlar, i a sentir. I li parlo de marina, d'octubrina, de'n Joan, de Paola, Pentesilea, Juan. Ditades sobre el vidre de la pantalla, en paraules de Teresa. Les traces d'un camí compartit en silenci. Són algunes de les meves dreceres.

Cada vegada que parteixo una taronja penso en tu.

2008-11-06T07:17:00.001Z

Em colpeixes. La teva sobtada presència a mig matí, al carrer, m'ha tornat a deixar sense sang a les venes. Ha estat un sol instant, el temps just per adonar-me que el caminar pel món és alguna cosa més que fressar un camí conegut i creuar -i potser saludar- les cares conegudes, els veïns.

No havies arribat mai a les pàgines d'aquest racó de món.

Una vegada et vares tirar de cap a l'aigua, ho recordo. Era tan freda que et va fer somriure i vares decidir no sortir-ne mai més, també ho recordo. El teu escalf era tan gran que podia desglaçar tot el que t'envoltava, i des d'allí, reparties petites gotes de perfum cada vespre, o de rosada quan senties l'arribada de la llum del matí. I cap a mitja tarda oferies una gran varietat d'infusions acabades de fer a tots aquells qui trepitjaven l'aigua i acovardits, fugien.

Una vegada parlares de la mort amb un home que era a punt de morir i va reviure.

El que no sap ningú, que només tu, és que a les nits surts de l'aigua i t'aclofes entre les fulles blanques,

I camines seguint un fil de plata en forma de cadena al final de la qual hi brillen cristalls immaculats, plens de saviesa.

2008-10-26T14:56:00.007Z

Alguns matins, en Jordi esmorza un croissant calent amb xocolata, acompanyat d'un té. Sol entrar al menjador just al moment en què l'infal.lible presentador dels matins de TV3 ens desitja bon dia.

Minuts després... *

Cliqueu per ampliar la imatge (impressiona de debó)

* no se'n coneixen antecedents

2008-10-24T11:56:00.004Z

Tinc tres posts gairebé enllestits i a punt de penjar, però no sé per quin començar:

- El balconet suís (una història gairebé d'amor)
- La banya de croissant (tan curt com al.lucinant)
- Paisatges on board (assaig de prospectiva)

Algú seria tan amable de proposar-me per quin començo?

2008-09-29T07:55:00.003Z

T'havia deixat aparcat un momentet de res, com aquell qui para a la cantonada i somriu tímidament al guàrdia que fa veure que no el veu, i tot plegat per anar a buscar una barra de quart.

Tinc febre. El cap de setmana m'ha regalat un final de setembre enfebrat on només sé buscar espais de silenci absolut. La veïna de dalt mou algun que altre moble, i què hi farem. Aprofitaré per actualitzar el comptador de l'esquerra, que saltarà fins a un tres de curta durada. Ja falta poc, molt poc.

Quan vaig sortir del forn el pa era calent i la punta de la barreta era fina i torrada, just al punt. Provocació absoluta. Sortia pel capdamunt de la coixinera de roba. Incomptables, incomptables les mirades furtives que es va guanyar en poc temps. Fins i tot un amic em va aturar a mig carrer. Però el meu crostonet va arribar a casa sa i estalvi, fins que a l'hora de dinar algú el va fer cruixir amb deler. A plaça encara se'n parla.

Vaig anar menjant una mica de pa cada dia, però no era el mateix. Aquella barra de quart m'havia deixat una petja inesborrable. A la platja, en una dia d'agost, vaig veure una cosa semblant, però no. I em vaig tirar a l'aigua per refrecar una mica les idees fins que una meduseta me'n va passar bon compte.

Havia aparcat el cotxe al capdamunt del carrer, allí on comença el camí de la casa abandonada. Ja no hi quedava res. Quan recuperi l'ordinador mig mort que tinc a la uvi us portaré la darrera fotografia del curs passat. Una fotografia familiar. Plovisquejava, i des del volant vaig arribar just a temps de fer una instantània que em va accelerar les busques del rellotge. Era l'hora tant de temps esperada i temuda.

El despatx s'il.lumina amb la llum del matí. Un moment ben estrany per escriure. Fa un parell de dies vaig reprendre l'ofici de lector. Fins que un text breu i concís em féu somriure.

2008-05-30T06:50:00.003Z

M'he passat el mes de maig als núvols. És un dir, naturalment, malgrat haver-hi un rerafons de veritat silenciosa.

Progressivament esdevingut un verb intransitiu -diu que hi ha d'haver de tot- he anat al camp a collir unes quantes maduixes i n'he tornat amb el cabasset ple de cireres, arrecades de tres o quatre flors exquisites, gustoses i lluents. Deixades sobre la taula del menjador - una taula molt bonica on acostumem a menjar sense estovalles perquè la fusta és material noble i fa goig recolzar-hi directament l'avantbraç i assaborir així la seva calidesa - han acompanyat uns dies de collita fructífera.

Observava encuriosit l'esdevenir de les coses i que de tant en tant m'arrossegava a prendre-hi part, i sense queixar-me ni plorar ni res de tot això m'anava embrancant en el ball de tocava fins que la música deia prou i tornaven el silenci i la pau, que si els cerques i els vols, arriben com ocells voltant en espiral sobre el teu cap i s'hi ajaçen plàcidament sense que ni tan sols els notis les ungles. Són ocells de plomatge lleuger i que sents pel carrer a totes hores maldant entre el brogit barroer d'un dia qualsevol, però que hi són, i tant que hi són.

He acabat d'omplir una nova llibreta de les anotacions que faig cada matí a trenc d'alba. L'havia comprada a l'estanc fa un mes i escaig. Gairebé mai en rellegeixo res. Recordo vagament alguna història fruit d'algun somni estrany que ha entrat a visitar-me poca estona abans del punt de les sis del matí. A vegades, arriba fins al forn i es barreja distret amb el pa acabat de fer que surt a carretades i sembla posar-se tot sol a les prestatgeries. L'olor del pa calent, amb alguns d'aquells matins encara foscos i humits d'aquest maig, es fa sentir de lluny. Alimenta els somnis que no deixo de petja i que retrobo a les portes de l'estiu sobre la taula de fusta en forma d'arrecades, joies que contemplo quan adornen els llavis dels ocells que se les mengen complaguts abans d'emprendre el vol.

Aquest maig he imaginat, també, alguns contes i també un parell de guions que semblen sortits de la vida mateixa. També era com un conte, la vida d'aquell home que vaig imaginar un dia i encara no té nom, i era un home educat i discret, potser un pèl distant, però algú deia que li havia sentit la veu i que era agradable. Acompanyava sovint un home desvalgut i ja gran que no volia discursos sinó tan sols una mica de pau al seu voltant.

Potser mai arribarem a saber del cert que se n'haurà fet, de tot plegat. I mentrestant tornarem tots els matins al forn a buscar el pa calent tot passant pel cafè, amb la llibreta de tapa dura a la butxaca i el Pilot negre agafat al trau de la camisa.

I sortirem a saludar el veïnat, que fa bon dia.

2008-04-22T07:42:00.000Z

Sant Jordi

El meu primer Copyright editorial: la fotografia que il.lustra la portada d'un llibre que he vist néixer molt aprop meu.

2008-03-30T23:37:00.000Z

Cap on mires? Sembles viatjar en el temps amb la mirada clavada al retrovisor del vehicle que t'empeny a fugir endavant. A salvar en un no-res que voldries etern, la distància que et separa de la imminent arribada a la propera pausa.

T'espera just a l'altra punta de la taula o, a tot estirar, al dintell de la porta que t'observa amatent. Se't faria difícil de descriure. Probablement, no podries arribar a definir amb paraules allò que passa davant els teus ulls com una exhalació on es barreja el desig - gairebé innoble de tanta innocència volguda que conté, excitant per la seva necessària volatilitat- i la certesa que t'arriba per l'esquena, com una trampa que coneixes fins al detall més ínfim, en forma d'una agulla finíssima, implacable, que se't clava al fons dels ulls des del bell mig de l'espinada. La fiblada és terrible, i els teus ulls, acostumats a llegir entre paraules, elaboren un buit on cauen, vençuts, i on caben, amuntegats, caòtics, tots els teus pensaments.

Esgotament, fi de trajecte.

Quan tornis a obrir els ulls, de matinada -potser encara serà fosc a la ciutat que mai quedarà del tot a les fosques tenebres- ja no hi haurà rastres del temps transcorregut ni tindràs taques de suor al front, ni llàgrimes salades. Potser recordaràs una nit de tempesta de fa anys, quan el cel es va omplir de llum per un instant i amb ell, varen fugir els lladres dels teus somnis per no tornar mai més a les teves entranyes.

2008-02-19T07:32:00.000Z

A la porta del banc hi ha un violinista que toca Paganini

2008-02-10T02:11:00.000Z

Sembla haver-se fet de nit a mitja tarda. El carrer ha quedat sobtadament desert, l'arquitectura ha esdevingut de cop el retrat de fa cent-cinquanta anys. Només la llum tènue d'una bombeta il.lumina l'entrada d'una casa. La resta és un gola de llop que menarà al no-res les ombres que hi transiten, comptades amb els dits d'una mà. A l'altre cantó del carrer sembla haver-hi encara algú darrera els vidres d'un antic establiment ja abandonat. Algú em demana un nom. És una dona gran i de posat hieràtic, a qui amb prou feines puc sentir la veu amb claretat. Teclejo un teclat gris mig amagat darrera la pantalla. Fa set anys que no consta, li dic, i mentre parlo, la dona s'enfonsa lentament al terra i no s'immuta. M'envaeix la temença d'entrebancar-me amb el seu cap si surto ara mateix tot cercant el carrer, però és en va. Les rajoles se l'empassen enmig d'un silenci gairebé tenebrós. L'imagino caminant per sota terra en una mena de magatzem perdut en les hores d'un temps inenarrable.
Percebo, properes i molt fluixes, unes veus. Tres, a tot estirar. Són joves. Parlen de la imminent arribada de Sandro i s'allunyen deixant la seva petja sobre la pols del carrer. Qui sap on aniran a parar.

Pausa.

M'he allunyat de tu. Finalment he entès el perquè d'aquella nit d'estiu de fa tants anys.

2007-12-20T07:27:00.000Z

Fas girar el temps com el so de l'aigua dins la copa, com cercant dins els teus somnis aquell instant que potser no recordes i que portes gravat al fons dels ulls com la primera llum, que despuntava tot just quan comença l'hivern al calendari.

Vaig sortir al balcó en començar la tarda, quan arribava el primer cop de fred que anuncia la posta del dia darrera la muntanya. I marxaves valent i decidit com aquella vegada, recordes, com aquella vegada que t'observava en silenci girar la cantonada i perdre't pel camí de la riera amunt, on aquell home gran s'acosta a buscar aigua i l'altre, amb un bastó a la mà, acompanyava el gos cada matí sense comptar el temps, només el vaivé de les fulles als arbres.

Avui les teves mans han fet dringar com cascabells el so de les teves paraules, i el temps s'ha doblegat al compàs de les notes i del teu gest precís i acompassat. Avui, just catorze anys després, continua intacte el teu primer missatge i t'observo i t'escolto en silenci, i el recordo com mai. Quan vares arribar al meu costat sota la llum blanquíssima dels astres i portaves, als ulls, les mateixes paraules que sempre t'acompanyen.

2007-12-03T22:20:00.000Z

No t'ho perdis...

* T'animes a transformar?

*Granollers, 25-26-27 de gener de 2008

2007-11-05T22:31:00.001Z

Sierra de Guara

2007-10-22T10:39:00.000Z

M'allunyo lentament d'aquell camí tot erm i polsegós,
inerme

Lloses de pedra sobre les hores del camí de la vida

I, assedegat,
llisco damunt la rosada clivellada pel primer raig de llum

Un matí,

on la remor es confon amb la sorra menuda de la platja,
amb el cant de l'ocell dalt la branca, i que es mou

en el gentil vaivé del teu somriure,
en la pluja d'estiu al contrallum dels arbres,
en la tranquil.la quietud d'una petita estança

I m'agombola,

l'acord de la nota que no volia ressonar a deshora
i la finestra blanca, i el carrer,
i el jardí de la casa veïna i la tauleta,

on viuen els records - tres o quatre, potser -
i un got de fruita fresca ran de llavis