aquari

2008-05-30T06:50:00.003Z

M'he passat el mes de maig als núvols. És un dir, naturalment, malgrat haver-hi un rerafons de veritat silenciosa.

Progressivament esdevingut un verb intransitiu -diu que hi ha d'haver de tot- he anat al camp a collir unes quantes maduixes i n'he tornat amb el cabasset ple de cireres, arrecades de tres o quatre flors exquisites, gustoses i lluents. Deixades sobre la taula del menjador - una taula molt bonica on acostumem a menjar sense estovalles perquè la fusta és material noble i fa goig recolzar-hi directament l'avantbraç i assaborir així la seva calidesa - han acompanyat uns dies de collita fructífera.

Observava encuriosit l'esdevenir de les coses i que de tant en tant m'arrossegava a prendre-hi part, i sense queixar-me ni plorar ni res de tot això m'anava embrancant en el ball de tocava fins que la música deia prou i tornaven el silenci i la pau, que si els cerques i els vols, arriben com ocells voltant en espiral sobre el teu cap i s'hi ajaçen plàcidament sense que ni tan sols els notis les ungles. Són ocells de plomatge lleuger i que sents pel carrer a totes hores maldant entre el brogit barroer d'un dia qualsevol, però que hi són, i tant que hi són.

He acabat d'omplir una nova llibreta de les anotacions que faig cada matí a trenc d'alba. L'havia comprada a l'estanc fa un mes i escaig. Gairebé mai en rellegeixo res. Recordo vagament alguna història fruit d'algun somni estrany que ha entrat a visitar-me poca estona abans del punt de les sis del matí. A vegades, arriba fins al forn i es barreja distret amb el pa acabat de fer que surt a carretades i sembla posar-se tot sol a les prestatgeries. L'olor del pa calent, amb alguns d'aquells matins encara foscos i humits d'aquest maig, es fa sentir de lluny. Alimenta els somnis que no deixo de petja i que retrobo a les portes de l'estiu sobre la taula de fusta en forma d'arrecades, joies que contemplo quan adornen els llavis dels ocells que se les mengen complaguts abans d'emprendre el vol.

Aquest maig he imaginat, també, alguns contes i també un parell de guions que semblen sortits de la vida mateixa. També era com un conte, la vida d'aquell home que vaig imaginar un dia i encara no té nom, i era un home educat i discret, potser un pèl distant, però algú deia que li havia sentit la veu i que era agradable. Acompanyava sovint un home desvalgut i ja gran que no volia discursos sinó tan sols una mica de pau al seu voltant.

Potser mai arribarem a saber del cert que se n'haurà fet, de tot plegat. I mentrestant tornarem tots els matins al forn a buscar el pa calent tot passant pel cafè, amb la llibreta de tapa dura a la butxaca i el Pilot negre agafat al trau de la camisa.

I sortirem a saludar el veïnat, que fa bon dia.

2008-04-22T07:42:00.000Z

Sant Jordi

El meu primer Copyright editorial: la fotografia que il.lustra la portada d'un llibre que he vist néixer molt aprop meu.

2008-03-30T23:37:00.000Z

Cap on mires? Sembles viatjar en el temps amb la mirada clavada al retrovisor del vehicle que t'empeny a fugir endavant. A salvar en un no-res que voldries etern, la distància que et separa de la imminent arribada a la propera pausa.

T'espera just a l'altra punta de la taula o, a tot estirar, al dintell de la porta que t'observa amatent. Se't faria difícil de descriure. Probablement, no podries arribar a definir amb paraules allò que passa davant els teus ulls com una exhalació on es barreja el desig - gairebé innoble de tanta innocència volguda que conté, excitant per la seva necessària volatilitat- i la certesa que t'arriba per l'esquena, com una trampa que coneixes fins al detall més ínfim, en forma d'una agulla finíssima, implacable, que se't clava al fons dels ulls des del bell mig de l'espinada. La fiblada és terrible, i els teus ulls, acostumats a llegir entre paraules, elaboren un buit on cauen, vençuts, i on caben, amuntegats, caòtics, tots els teus pensaments.

Esgotament, fi de trajecte.

Quan tornis a obrir els ulls, de matinada -potser encara serà fosc a la ciutat que mai quedarà del tot a les fosques tenebres- ja no hi haurà rastres del temps transcorregut ni tindràs taques de suor al front, ni llàgrimes salades. Potser recordaràs una nit de tempesta de fa anys, quan el cel es va omplir de llum per un instant i amb ell, varen fugir els lladres dels teus somnis per no tornar mai més a les teves entranyes.

2008-02-19T07:32:00.000Z

A la porta del banc hi ha un violinista que toca Paganini

2008-02-10T02:11:00.000Z

Sembla haver-se fet de nit a mitja tarda. El carrer ha quedat sobtadament desert, l'arquitectura ha esdevingut de cop el retrat de fa cent-cinquanta anys. Només la llum tènue d'una bombeta il.lumina l'entrada d'una casa. La resta és un gola de llop que menarà al no-res les ombres que hi transiten, comptades amb els dits d'una mà. A l'altre cantó del carrer sembla haver-hi encara algú darrera els vidres d'un antic establiment ja abandonat. Algú em demana un nom. És una dona gran i de posat hieràtic, a qui amb prou feines puc sentir la veu amb claretat. Teclejo un teclat gris mig amagat darrera la pantalla. Fa set anys que no consta, li dic, i mentre parlo, la dona s'enfonsa lentament al terra i no s'immuta. M'envaeix la temença d'entrebancar-me amb el seu cap si surto ara mateix tot cercant el carrer, però és en va. Les rajoles se l'empassen enmig d'un silenci gairebé tenebrós. L'imagino caminant per sota terra en una mena de magatzem perdut en les hores d'un temps inenarrable.
Percebo, properes i molt fluixes, unes veus. Tres, a tot estirar. Són joves. Parlen de la imminent arribada de Sandro i s'allunyen deixant la seva petja sobre la pols del carrer. Qui sap on aniran a parar.

Pausa.

M'he allunyat de tu. Finalment he entès el perquè d'aquella nit d'estiu de fa tants anys.

2007-12-20T07:27:00.000Z

Fas girar el temps com el so de l'aigua dins la copa, com cercant dins els teus somnis aquell instant que potser no recordes i que portes gravat al fons dels ulls com la primera llum, que despuntava tot just quan comença l'hivern al calendari.

Vaig sortir al balcó en començar la tarda, quan arribava el primer cop de fred que anuncia la posta del dia darrera la muntanya. I marxaves valent i decidit com aquella vegada, recordes, com aquella vegada que t'observava en silenci girar la cantonada i perdre't pel camí de la riera amunt, on aquell home gran s'acosta a buscar aigua i l'altre, amb un bastó a la mà, acompanyava el gos cada matí sense comptar el temps, només el vaivé de les fulles als arbres.

Avui les teves mans han fet dringar com cascabells el so de les teves paraules, i el temps s'ha doblegat al compàs de les notes i del teu gest precís i acompassat. Avui, just catorze anys després, continua intacte el teu primer missatge i t'observo i t'escolto en silenci, i el recordo com mai. Quan vares arribar al meu costat sota la llum blanquíssima dels astres i portaves, als ulls, les mateixes paraules que sempre t'acompanyen.

2007-12-03T22:20:00.000Z

No t'ho perdis...

* T'animes a transformar?

*Granollers, 25-26-27 de gener de 2008

2007-11-05T22:31:00.001Z

Sierra de Guara

2007-10-22T10:39:00.000Z

M'allunyo lentament d'aquell camí tot erm i polsegós,
inerme

Lloses de pedra sobre les hores del camí de la vida

I, assedegat,
llisco damunt la rosada clivellada pel primer raig de llum

Un matí,

on la remor es confon amb la sorra menuda de la platja,
amb el cant de l'ocell dalt la branca, i que es mou

en el gentil vaivé del teu somriure,
en la pluja d'estiu al contrallum dels arbres,
en la tranquil.la quietud d'una petita estança

I m'agombola,

l'acord de la nota que no volia ressonar a deshora
i la finestra blanca, i el carrer,
i el jardí de la casa veïna i la tauleta,

on viuen els records - tres o quatre, potser -
i un got de fruita fresca ran de llavis

2007-08-16T21:16:00.000Z

Gràcies, Xirinacs

2007-07-28T13:47:00.000Z

De matinada m'he atansat al límit de la cascada. Negra nit encara, l'aigua fosca s'enduia marges avall petits cristalls de lluna.

Plovisquejava. Dins els meus ulls davallaven l'aroma i els colors d'una nit sense presses. De quan encara l'aigua no baixava pel riu i sentia, llunyana, la remor d'aquell tro sec a dalt de les muntanyes.

Havia trigat massa temps a retrobar-te i els meus dits et cercaven inhàbils, insensibles, endurits.

He vist, a l'altra riba, algú que tocava el piano. Les notes dibuixaven una espiral capritxosa i volàtil fins fondre's amb l'aigua de la nit. I l'escoltava, inmòbil, al costat d'un gos negre. D'un pèl d'un negre intens sense fisures, i que mirava banda i banda sense moure gairebé gens el cap. M'acompanyava.

El riu creixia i aviat l'aigua m'arribaria als peus. L'aigua era espessa, i negra, i s'hi dibuixaven volums etranys i formes conegudes. Portava noms, i coses, memòries i moments innecessaris, tot recobert de minúscules partícules de llum que s'esvaeixen al tombant mateix de la cascada.

I m'he girat cap a tu altra vegada. Feia temps - recordo les nits fredes d'hivern - que no t'havia adreçat ni una sola paraula. I t'he vist, reflexada en el mirall dels millors somnis la darrera mirada.

De petit jugava a imitar l'home de les cadenes. Les posava i les treia a banda i banda de la via quan passaven els trens. Una vegada va ploure molt i molt i l'aigua va negar el pas de la via de manera que l'aigua corria entre els rails i els trens no podien passar-hi. Ho mirava amb ulls d'infant des de la finestra on una nit l'òliba féu estada.

L'home de les cadenes va marxar -tenia els cabells blancs - i va ploure moltes nits d'aigua fosca i de cristalls de lluna a l'altra banda de la teulada blava.

Des d'aleshores ningú no havia tornat a veure l'home ni l'òliba, ni els molinets de vent que penjava a les branques dels arbres.

Aquesta nit els he vist passar sota les aigües.

2007-07-15T20:21:00.000Z

Viatjo amarat d'una discreta i subtil discrepància, que m'acompanya com l'ombra lleu dels arbres al capvespre del riu i em convida, vés per on, a ampliar el cercle de les meves paraules.

He retornat al paisatge del toll i de les fulles girades que anunciaven l'arribada de la pluja amb un ventet suau i persistent i he petjat, encara intactes, les pedres blanques que l'aigua no cobreix de fa dies, setmanes.

M'he volgut explicar a mi mateix que d'antuvi em feia una certa basarda tornar a trepitjar aquells records en forma d'aigua, de carrers coneguts plens de cares estranyes. I he anat fins al pont de la llosa i l'he creuat com ho havia fet tantes vegades, i sense saber ben bé el camí que han seguit els meus passos, m'he trobat arrecerat sota els arbres. I entre els arbres de fullatge canviant sentia una vella cançó i he sentit, també, la mateixa aigua. Aquella que un bon dia em va veure marxar, i m'esperava.

Conec totes les pedres com si fossin les plantes dels meus peus, i en conec les reblincades i la molsa, i els troncs enrevessats que hi fan estada. I a la pedra del fons l'he mirada fixament com sempre feia, fins que n'he vist brotar -just al costat, on volta el remolí- un cercle tot petit, just i precís. I li he somrigut i li he promés que sí, que aviat ens veuríem les cares.

He tornat a la ciutat on havia estat un bon munt de vegades. M'hi he conegut distant i vacil.lant. Era com navegar en vaixell per una llarguíssima avinguda que sempre fa pujada, i el timó no vol seguir la marxa.

He sentit una olor discreta i refrescant. I he cregut que valia la pena esperar tant, i més encara, fins que un jove arribés a la porta i se m'endugués avall que fa baixada amb un sol gest, gairebé cap paraula. Ara, de nit, l'aroma d'un horitzó llunyà reposa aprop del son, i de les mans d'un àngel de la guarda.

2007-06-24T14:22:00.000Z

S'asseu en silenci, com sempre, a la mateixa taula, i com tots els matins. I com cada matí, demana el mateix cafè a l'amo d'aquell entranyable localet de poble que amb el pas dels anys ha esdevingut punt de trobada ineludible per un seguit de gent que amb prou feines es dirigeixen la paraula els uns als altres, agermanats, però, sota la batuta experta d'aquell cafeter sorrut, i un pèl mofeta.
Les mateixes veus cada matí, i, com cada matí, el galliner que oscil.la. Ara per l'hora, ara pel sol, o el vent, i ara el tren, i ara el mercat. I sempre hi ha una explicació per cada cosa.
I pensa, el cafeter expert en moltes coses, perquè passa més hores escoltant les converses que no fent gaire res més de bo, que sí, que deu haver-hi una relació directa entre el nombre de cadires ocupades i el volum canviant del soroll que s'escampa per les dues petites sales de la cafeteria.
El fill del cafeter, que ja està per merèixer - segons afirma la senyora Inés, habitual de la colla de dos quarts de nou a la sala del fons - li porta el tallat sense immutar-se. I a la taula, al bel mmig de la rotllana de senyores, la foto del pastís que varen fer-li ahir al petit Roger amb motiu del seu segon aniversari. I al fons, aquella noia de discreta bellesa i aspecte angelical, que en aixecar-se deixa entreveure un tatuatge gairebé a l'entrecuix. I un home solitari que llegeix més lentament del compte.
Baixa el to de veu del grupet de senyores. Arriba una noia d'uns trenta anys de fesomia exòtica, d'aquella mena de persones que deixen l'aire impregnat amb la seva mirada. Gairebé no se li ha sentit mai la veu. I un home, del que tothom explica que treballa a la ràdio, ningú sap quina ràdio, i dues dones que el temps ha fet amigues tot donant la volta a la seva tauleta de marbre. I una mestra que avui ja fa vacances de nens, i la noia de l'agència de viatges. En Joan, que engoleix el cafè mentre el tren xiula arribant a l'andana, i no sap on deixar la maleta per treure l'euro. Quedi's amb la torna, no hi ha de què, adéu siau. I sona un mòbil.

La flaire del cafè serà la única cosa que no marxarà del local durant tot el matí, de ben segur, com una teranyina invisible que captiva tots aquells qui, mig endormiscats encara, gosen passar pel carrer, i la porta és oberta, vés per on, que ja som a l'estiu. Ah, i tenim orxata fresca, i de la bona. Fa, un tastet?

2007-06-08T08:57:00.000Z

Primer monòleg

Silenciós com sóc -així em definien de jove- sempre m'han seduït els monòlegs. Una forma lliure i delirant d'expressió, quan es fan rera la mampara de la solitud, de la única presència del protagonista com a testimoni irrepetible d'un discurs verborreic, absurd, carregat de falses ires, de mentides pietoses, de burles glaçades a la punta dels llavis abans d'esdevenir somriure, de clams al cel, improperis, desitjos, aventures fantasioses, amenaces, poesies de pa sucat amb oli que rimen perquè sona la flauta, de febleses, de mirades al buit que cerquen per un moment una càmera que enregistri aquell moment magistral que de ben segur no es tornarà a repetir. De mancances. De somnis. De crítiques. De lectures inacabades. De sospirs. De riures desenfrenats. De bons propòsits.

Vaig plantar la vella Handycam al bell mig del menjador de casa, disposat a enregistrar una sèrie de monòlegs amb la següent seqüència: 30 segons, 1 minut, 2 minuts, 5 minuts, 7 minuts, 12 minuts, etcètera. No és cap logaritme ni cap equació estranya. Són els números que m'agraden. Fragments de temps disposats a recollir petits retalls de vida encaixats en aquelles caselles limitades per les agulles del rellotge.

Quin problema. Però dels grossos. A veure, et situes davant la càmera disposat a expressar-te tal com ho has estat fent durant tota la vida en els teus innombrables i particulars monòlegs. Des de l'habitació d'infantesa fins al lavabo d'un restaurant. Per exemple. I ara t'espera la videocàmera, palplantada al bell mig del menjador. Vaig vestit d'acord amb la trascendència de l'aconteixement? Hi ha bateria? No faria falta una mica d'il.luminació artificial? És que no m'agradaria que se'm veiés pàl.lid, perquè no he dormit massa bé. I l'enquadrament de l'escena? Un primer pla seria el millor, per no deixar escapar cap detall de l'expressió del rostre, dels llavis, dels ulls. I a mi, que m'agrada moure lleugerament els lòbuls de les orelles, o fer valdre el secret de l'iris del meu ull esquerre, qui m'ho podrà impedir? Ah, però, i les mans? Quan parlem i ens expressem, les mans són molt importants. Obro a mig pla. D'acord. El fons, maleït fons. La prestatgeria desordenada, la tapisseria del sofà que clama per la seva imminent renovació que no acaba d'arribar mai més. Deixem-ho en el pla tancat, perquè els petits moviments del rostre ja donaran a entendre que estic gesticulant amb tot el cos. Segur que sí. Som-hi.

Una primera prova. Fantàstic. La llum del matí m'arriba de forma indirecta a la cara i m'ajuda a donar un punt de brillantor a la mirada. La crema hidratant fa el seu efecte i la pell no es veu demacrada. Preparats,

REC

Ja grava. Miro fixament l'objectiu. Al costat tinc una minutera que m'avisarà quan hagin passat els 30 segons. Dilato una mica els ulls tot apujant lleugerament les parpelles astràviques, entreobro una mica els llavis, els repasso amb la llengua i xuclo una mica les galtes cap endins. Penso quina serà la primera i transcendental paraula.

Sona l'avisador.

2007-05-28T11:02:00.000Z

Plovia a mig matí. Un escampall de flors sobre les lloses, tot de colors rogencs, morats i blancs, cobria l'enllosat, i a dalt, gairebé al cel, algú parlava i les seves paraules, portades per la pluja, aterraven amb una lletra aquí i una altra més enllà sobre aquell sól tot moll i relliscós. I llegia cada lletra sobre l'estor multicolor - i em preguntava quan arribarà el dia en què les flors neixin sobre les pedres - tot enfilant el carreró estret que portava a la plaça, on l'ametller florit que creixia entre dos bancs de fusta havia deixat caure plàcidament les seves flors.

L'aire era dens, i en travessar la porta ja no hi havia ni vent, ni sons, ni aigua, només la llum que fendia els murs del sol naixent per les escletxes. Defora, una dona, que vestia de negre prop de l'estol de flors, i el mur, i l'aigua. Immòbil i impassible recordava les festes i les flors i ara, asseguda davant un mur de pedres centenàries, extenia la seva mirada ja grisa per sobre les teulades. Una mica de fum, un gat, i un corriol estret entre les teules que tapava, amb el dringar de l'aigua, una conversa estranya.

Havia deixat un vell camí que no pas per vell ni conegut, hauria de ser menystingut. Tot al contrari.
Les portes són obertes. Entren a visitar-me una glopada d'anys vestits d'aniversari. I la ploma, que es resisteix una vegada més a fer-se fonedissa i insisteix, i insisteix, fins que em troba allí on volia veure'm i no en cap altre lloc, tot i pensar inútilment que a hores d'ara hauria d'estar en alguna altra banda.

Els vaig veure passar, a tots dos, com una exhalació que amb prou feines m'acaronava el rostre com una brisa lleu. Els perdia de vista i els retrobava sempre que els cercava, ara aquí, ara allà. Sovint em cercaven i no em veien, i la tristesa els ombrejava els ulls gairebé fins negar-los.

Vaig anar lluny, acompanyat d'un àngel innocent, i vaig començar a escriure un text estrany. Ell no en sap res, però algun dia trepitjarà l'enllosat cobert de flors i veurà un raig de llum entrar gairebé d'esquitllentes fins arribar-li als peus.

I ells ja no hi seran, de ben segur, per apropar-li els braços i envoltar-lo en silenci.

2007-03-24T23:04:00.000Z

Gràcies!

Concert: 17 de febrer de 2007.

2007-02-15T12:50:00.000Z

Cap a tres quarts d'onze de la nit han començat a repicar els cascabells sobre els meus ulls. Atònits, mig incrèduls encara. Amb la certesa de la primera llum blanca.

Era un far. A la matinada he imaginat una gran festa de música i llum arran de mar, als peus d'un vell far abandonat anys enrere. La torre, majestuosa, silenciosa, acull avui un sorprenent equip de música. Sense amplificador, potser, un guitarrista ocult rera la barana on el faroner veia passar les hores, i els vaixells.

La multitud es congrega sota el far. El vell músic ha orientat les pantalles reflectores cap a terra. La llum estereoscòpica gira lentament. Tothom espera encisat el moment en què el devassall de llum abandona terra ferma i llança el seu raig sobre les aigües ennegrides. Aleshores rebroten les espurnes blanques que semblaven adormides sobre la superfície inerme, i es multipliquen fins l'infinit tot cercant el límit de les seves pròpies forces.

S'esgota la llum, i torna la penombra. La nota sostinguda que el guitarrista havia deixat anar a l'aire uns metres més amunt fa només un instant, es converteix en un arpegi major, la terra vibra.

Algú intenta orientar les seves passes cap a l'aigua, mentre d'altres romanen immòbils amb els ulls fixats a dalt la torre. El guitarrista és cec.

La darrera cosa que va veure d'infant, quan encara tenia els ulls de plata, fou el mar. El color dels seus ulls i el blau sempre canviant de l'aigua esdevingueren companys inseparables durant aquella llarga nit que precedí les llargues hores de tenebra. Els ulls de plata i, les mans, dolces per dins i aspres per fora, com els vells mariners.

Va pujar en silenci les escales de la torre que l'havia vist nèixer, sense ser vist. Només la llum del far li feia pampallugues sota els peus.

2007-02-04T13:46:00.001Z

La música de fons sona una mica més alta del que és habitual. Rememora antigues coneixences sense rostre.

Ressegueixo els teus ulls, com cada vespre.

El dit petit de la mà esquerra pica la taula amb força, al ritme insistent d'un petit guitarró. Rasca la memòria perduda temps enrere. Fa renèixer impressions gairebé inaudibles, tènues traces de colors sostingudes en l'aire de la nit.

On era? Tampoc ho sé. Em cremava el pit. Algú em cercava per parlar-me de tu. Va arribar l'altre dia a mig matí.

Un blau intens s'extenia davant meu quan vaig arribar davant el mar amb els ulls clucs. M'inundava una dolça claror de mitja tarda. T'ho vaig dir una vegada, recorda, quan acabava de descobrir que les ones vénen de molt, molt lluny, i moren als meus peus, o als teus, o en el seu sobtat silenci dins la sorra.

Em sento estrany, encara.

Et volia escriure moltes coses, però no puc. Necessito escoltar la teva veu mentre la música s'allunya a poc a poc i em quedo sol sota la mitja llum dels arbres.

La darrera cançó. Escolta,

T'havia promés alguna cosa, però no tinc paraules.

2007-01-04T05:22:00.000Z

Aquella nit vaig descobrir que les coses belles tenen una vida interna complexa i fascinant, més enllà de la fràgil i trencadissa imatge que desprenien als meus ulls, atònits, endolcits pel silenci, estranyament serens.

Així va acabar l'any i n'arribava un altre, quan dirigia els meus passos a recer tot cercant l'aixopluc i el descans, quan la matinada era més freda. Havia deixat oblidades moltes coses i m'havia endut, només, aquella lliçó que m'havia d'acompanyar per sempre més. La resta era sobrer.

Fins que un dia vaig tornar al mateix lloc i vaig trobar-hi, tan sols, un munt de runes i males herbes que em barraven el pas.

Però alguna cosa em deia que la bellesa no havia marxat mai d'aquell racó on la vaig conèixer.

2006-12-25T01:30:00.000Z

Nadala

2006-12-10T07:32:00.000Z

Meme

La bitxo em passa deures:

Instruccions: Agafa el llibre més proper. Obre’l per la pàgina 123. Troba la cinquena frase. Escriu l’oració juntament amb aquestes instruccions. Ull!, no busquis el llibre que més t’agradi, sinó el que tens al costat.

Apart del manual d'insectes del meu fill, les novel.les de la Donna Leon de la filla i del meu diccionari de sinònims, el llibre que tinc més a mà ara mateix, i que llegeixo a estones -com tots els llibres, sóc molt inconstant per no dir un desastre- és Fira d'agost i altres contes de Cesare Pavese (Ed. 62), i el fragment sol.licitat correspon a una narració que porta per títol La ciutat, que encara no havia llegit. És aquest:

Fins l'aire de les avingudes i de cada carrer s'havia fet ara acollidor, i d'allò de què, almenys jo, no deixava mai de gaudir, era de la cara sempre canviant de la gent als racons més familiars.

(Traducció de Francec Miravitlles)

I aprofitant que ahir mateix havia escrit un post que anava a penjar aquest matí, el poso tot seguit.

Postals

El camí de retorn cap a casa els vespres de tardor i de les llargues tardes d'hivern era fosc i tenebrós, il.luminat només per uns fanals altíssims i envellits, que donaven una llum esgrogueida per la malla d'insectes inerts que reposaven a la carcassa de protecció de la bombeta. Una llum solitària enmig de la negror del camí, tan sols acompanyada pel pas d'algun vehicle de motor o per algunes veus que murmuraven coses inintel.ligibles tot anant pel camí de la torre del senyor Domingo, sempre tancada, trista, fosca, perduda en la llunyania del temps.

Vaig marxar a la ciutat poc temps després. Hi vaig viure durant dotze anys. Uns anys estranys, poc viscuts, arraconats, potser perduts, no ho sé. La ciutat, durant les llargues tardes d'hivern, era diferent. Potser no tant, però era diferent. Sentia el brogit incessant dels cotxes i dels autobusos, un dels quals va parar, durant un temps, just davant de la porta de casa. No en recordo el número ni la ruta que feia. Passava carregat de gent, parava i s'allunyava. El sentia a través dels porticons encarcarats i despintats del balcó, que em protegien del sol de migdia a ple estiu, i del vent que s'ecolava per les escletxes quan arribava el fred. Anys enrere, en aquell vell balcó de l'Eixample hi havia hagut unes bombones de butà que semblaven sempre les mateixes.

Les meves nits a la ciutat eren tristes i solitàries, massa llargues. Mirava sovint per la finestra que donava al gran pati interior d'aquella immensa illa de cases i veia encendre's ara un llum aquí, ara un allí, i després se n'apagava un altre una mica més enllà. En aquell quart pis sense ascensor, de graons desgastats pel pas dels anys i restes de pintures florals a les parets de l'escala, hi vaig perdre una postal que m'havien enviat des de França. Qui sap, si l'hgués llegida a temps. Per això l'havia guardat, i la vaig perdre.

Aquesta tarda de desembre m'he acostat al cafè on acostumo a despertar del darrer son cada matí. He fullejat el diari del dia i he vist -i remirat durant una llarga estona amb la ment en blanc, incapaç de parpallejar tan sols- una fotografia. Fins que he pogut tancar el diari com qui tanca un capítol sencer de la seva vida per enèsima vegada. Qui sap. Aquella postal, l'altra, la que tenia un mar copsat a vol d'ocell, no venia de França, i la conservo encara, oculta a la pàgina cent onze d'un llibre de l'època universitària. A la solapa posterior del mateix llibre hi ha una altra postal, la que em va enviar la Mariona des de Nova York, escrita des de dalt de tot de les Torres Bessones.

He sentit soroll de plats i gots, i un munt de veus barrejades, de volum inconstant com el reflexe de l'aigua a la vora del riu quan cau la tarda -les tardes d'estiu són encara més llargues- i he engolit a poc a poc un cafè que avui tenia gust de poca cosa.

Un home pren notes d'un llibre a la taula del costat. És un cafè tranquil, on la gent que hi ha parla en petits grups, o llegeix el diari, o dóna de berenar als nens petits. Algunes persones passen llargues estones sense saber massa bé què fer, o potser sí. Mai se sap.

Fa pocs deies em varen ensenyar una fotografia antiga del carrer que va des del cafè cap al barri on visc, aprop de la riera. Fa cent anys era un carrer gairebé igual de com és ara, ple de jardins a banda i banda, amb les parets obrades fins a metre i escaig i les reixes plenes de plantes enfiladisses, totes mal endreçades. Ara, a l'altra banda del pont, es veu un bloc de dues plantes d'obra vista, i un balcó enmig de tots els altres,que és el de casa.

El camí de retorn a casa, aquest vespre de tardor una mica plujós, és fosc com una gola de llop. Passaré per sota tres o quatre fanals, altíssims, rovellats, envellits, i plens de mosquits morts a les entranyes, atrets per la única llum que els fa de guia, i passaré pel costat d'unes cases immenses, fosques, totes tancades. Als jardins, les figures de pedra, les cadires d'estiu plenes de fullaraca, els caminets enllosats, passadissos ornats amb estructures de ferro per fer-hi crèixer les maleïdes heures. Que tot ho esberlen.

I quan arribi al pont de la riera veuré, a mà dreta, l'aigua fosca i tranquil.la, i a mà esquerra el pont del tren.

Al camí de retorn a la casa on vaig viure de petit també hi havia un tren, i un fanal envellit, i un camí fosc que feia molta por. Sobretot quan passava, encara nen, sota el xiprer que hi havia a la plaça a tocar dels gronxadors, i el vent el feia moure, i xiulava. I apressava el pas cap a la pujada de la via, i aleshores tocaven les campanes, i després sentia el gos del vell Josep, que em feia tremolar i treia el morro des de l'altra banda de la reixa.

El cami de retorn cap a casa sempre ha estat trist i solitari, ple de cases encantades i gossos que borden enmig de la foscor.

2006-12-02T00:37:00.000Z

Fa temps que en aquest blog no hi ha fil conductor, discorre erràtic per un món forjat de mil realitats entrellaçades, complexes, canviants, com ell mateix, com jo mateix.

Aquest matí m'he topat amb un post d'una bellesa torbadora. Absolutament torbadora. Un text d'una bellesa immensa, en el sentit més ampli possible de la paraula. M'ha colpit de tal manera que al cap d'una estona he agafat el telèfon i he trucat a qui l'havia escrit, una persona amb qui no parlava des de feia un parell d'anys.

I li he dit - abans que em reconegués la veu - que havia escrit un text d'una bellesa infinita.

Aleshores he entès algunes coses, com les que he escrit en començar aquest petit post.

2006-11-24T00:17:00.000Z

Lo que es de uno es casi de nadie.

Eduardo Chillida: Escritos

2006-11-16T21:49:00.000Z

Aquest vespre, al carrer que baixa de la plaça -on els gronxadors dels nens ja reposaven quiets i estàtics com les mòmies que un dia, recordem-ho també, foren infants-, els cotxes aparcats desafiaven la foscor amb els ulls ben oberts, ennegrits pel tènue reflexe dels fanals esgrogueits sota una finíssima capa de pluja persistent que trencava el silenci amb un murmuri gairebé imperceptible.

Un paisatge desèrtic només envoltat pels arbres centenaris que acompanyen el camí de la riera, tancats rera les reixes dels jardins que s'obren a l'estiu, i alguns diumenges fora de temporada. Els jardiners, els nebots, l'electricista.

Els he vist encendre's tots de cop, quan el reflexe de l'aigua sobre l'asfalt em retornava l'ombra com un record desfigurat del camí que desfeia, en el retorn a casa. I l'ombra se m'ha ficat a dins, sense refugi, sota la llum encegadora d'aquells monstres que interroguen la nit sense fer gens de soroll, ni un brogit de motor, ni res de res.

El carrer era desert, desert. Els arbres dels jardins deixaven passar el murmuri del vent entre les seves branques i me'l retorna, ara, com aquell crit de l'òliba nocturna recolzada a l'ampit de la finestra. Però avui sense lluna.

I ells, han marxat tant de pressa que no m'han deixat ni tan sols un instant per veure'n les faccions pretèrites, atrotinades, envellides. Alguns, no tant. D'altres han deixat el seu rastre dubtós sobre l'asfalt mullat, i molts han apagat els llums i s'han fos altre cop en la tenebra.

He seguit caminant. L'aigua de la riera estava quieta, encalmada, tota negra. Per l'altre pont ha passat un tren de càrrega que anava cap al Nord. Quan avancen cap al Nord fan un soroll diferent. Quan passen cap al Sud no hi ha canvi d'agulles. He comptat els compassos secs de les rodes del tren en passar pel punt precís on s'enpalmen els rails de les vies.

I és que quan passa un tren el temps no compta. És com si en comptes de passar el temps, passés el tren. Quines coses. De nit també passen, els trens.

Demà al matí et vindré a veure. Sí, no te n'havia dit res, ja ho sé. M'agrada més així. I si no hi ets, em compraré un petit pastís de xocolata negra.

Torna a passar el tren. Va cap al Sud. Ve cap a tu.

2006-11-02T12:21:00.000Z

Has acabat donant una de les notícies de la jornada, Albert Rivera. Desafiant les enquestes i els rigors informatius, la teva formació ha entrat a la casa gran de la política. Suposo que cal donar-te l'enhorabona. I al país, què, cal felicitar-lo? Home, mai fa cap nosa que allò que circula pel carrer estigui present als escons. Diguem-ne democràcia, d'això. A més, si realment defenses el que interessa a la gent, ja deus saber que hi ha una majoria natural que espera una altra foto teva, a la moda naturista, però aixecant les mans en signe de victòria. D'altra banda, als que s'alarmen jo els diria que no serà cap drama sentir el castellà a la cambra, quan al metro no se sent gaire cosa més. Ni tampoc contemplar la resurrecció del fantasma d'en Lerroux, i assistir a reclamacions per desfer el que hem bastit amb tanta paciència; la immersió a les escoles, TV3 i altres luxes. Que la Brunete mediàtica irrompi al Parlament ja fa més esgarrifances, però ni tan sols això ens ha d'inquietar en excés. Escolta, ciutadà, tu que permets que la cella dreta i l'esquerra se t'ajuntin sense gaire fronteres, tu que t'has quedat literalment en pilotes per l'al·lèrgia electoral dels teus egregis companys, tu que ets un torero sense complexos: endavant, no t'arronsis, en el fons et necessitem. Perquè ets l'anunci que l'extinció no és una ficció, i que els seus impulsors viuen entre nosaltres. Vejam si gràcies a tu ens posem d'una vegada les piles.

Alfred Bosch
Avui, 2-11-06