PACO GARCÍA LATORRE

COMPROMIS, PREPARANT EL 2011

2009-07-03T02:46:00.000-07:00

A la foto: Monica, Morera, Pañella i Mireia.

Les forces d’esquerres, valencianistes i ecologistes ja hem donat llum verda a l’inici d’un procés encaminat a conformar una gran plataforma electoral social i política que encare els comicis del 2011.

Hem celebrat l’acte de clausura del curs polític 2009 del Grup Parlamentari Compromís en la Universitat de València, en el Col·legi Major Rector Peset, després de la persecució política de la dreta i la denegació d’un espai en Les Corts Valencianes per la Presidenta de la cambra, com sempre teledirigida pel PP.

L’acte va ser un èxit, on es varen congregar prop de 200 persones, entre sindicats, entitats socials, plataformes cíviques, alcaldes i regidors dels partits polítics. El quatre diputats de la coalició varen agrair la col·laboració durant este any de tots i totes, a més de fer un ample balanç del curs polític, finalitzant demanant iniciar una revolució de les paraules i la creació d’una força ciutadana que erradique la corrupció implantada en les institucions pel PP, generant un revulsiu social i participatiu on l’eix i el centre de la política estiguen les persones.

Compromís, amb Enric Morera, Mónica Oltra, Josep Mª Pañella i Mirei Mollà al front han recuperat la il·lusió de l’esquerra i l’esperit reivindicatiu valencià amb una forta dinàmica propositiva que ha deixat descol·locada a la dreta que representa el PP. Des del Bloc-Inicitiva-Verds es tenen respostes i solucions als problemes dels valencians i així s’ha demostrat en les 165 Proposicions No de Llei presentades des de setembre de 2008 fins ara, una proposta per dia.

Sense dubte, un altre fet destacat és la llavor d’oposició i de fiscalització al Govern de Camps, on els parlamentaris de Compromís han demostrat tenacitat i fermesa en la petició d’explicacions sobre contractacions a amics, encàrrecs a la trama corrupta de Orange Market i l’opacitat en la despesa de prop de 800 milions d’euros en contractes menors dels que no es facilita informació.

S’ha evidenciat que el model productiu del PP està en fallida, que no es pot tornar a repetir i que cal canviar als seus gestors. Així ho han reclamat sindicats i empresaris, que veuen com es promet molt i s’executat ben poc. Incompliment del PAVCE, abandonament de la mitjana i xicoteta empresa, poc de recolzament a Pymes i autònoms, destrucció del mercat laboral amb prop de 500.000 aturats, este és el balanç que presenta a hores d’ara el PP valencià.

Des de Compromís s’ha desenmascarat la falàcia política de fastos i grans events que han resultat ser un fiasco, ja que ni han creat ocupació ni han generat un motor econòmic per fer front la situació de crisi, mentre que s’ha abandonat el camp i la industria tradicional valenciana.

Bloc-Iniciativa-Verds hem demostrat, al parlament i als ajuntaments, que tenen capacitat, fórmules i propostes per afrontar eixe futur que ara comencem a preparar de cara al 2011, on tots junts podem i deguem canviar per salut democràtica.

CRISIS DEL MODEL ECONÒMIC DEL PP

2009-06-30T12:20:00.000-07:00

No ens sorprèn la noticia de que el sector turisme ha tingut una davallada fortíssima en el País Valencià i que la nostra Comunitat ha estat la líder de caiguda del turisme estranger amb una reducció del 19%.

Ja no ens va pillar desprevinguts la notícia de que la bombolla inmobiliaria havia fet fallida i que el sector quedava en drassana seca mentre els nivells d’atur es situaven 20 punt per damunt de la mitjana estatal.

Estos fets no són gratuïts ni circumstancials, són la culminació d’un procés de materialització d’uns models productius impulsats des de la dreta valenciana que han estat fracassats i sense possibilitat de reviscolar a curt termini.

Ni la rajola, ni la proliferació d’extensos PAIs, ni els grans events, ni els projectes faraònics i temàtics, ni les ciutats virtuals creades pel PP valencià han servit per aturar una crisi, que si be podem dir que es global, afecta amb major virulència als valencians. Tot gràcies a una mala planificació del mercat i de les possibilitats de la industria valenciana, a més de fer un malbaratament dels recursos públics amb lleugeresa i poca previsió de futur.

L’època de vaques grosses, on els ingressos es donaven per càstig, res a veure amb una bona gestió, el govern autonòmic encapçalat per l’imputat Camps, ha estat incapaç de remodelar el teixit productiu i adaptar-se a les noves realitats socio-econòmiques de principis de segle XXI, on la competitivitat, la especialització i la inversió en I+D+I són els punts angulars que el PP no ha sabut, ni ha volgut impulsar.

La deriva al soterrament de milions i milions d’euros en megaprojectes que han fet fallida tècnica i econòmica, com Terra Mítica, o d’altres que no hi són viables, com l’aeroport de Castelló, són un clar exemple de com no s’han de fer les coses i com un govern pot hipotecar el futur d’un País i les economies dels seus ciutadans (a hores d’ara, cada valencià te un deute per càpita de prop de 3.000 euros).

Els models productius del turisme de baixa qualitat i la construcció desaforada no són, ni han sigut una garantia per salvar moments de vaques flaques com els que travessem, ni sembla ho seran en prou de temps. La seua caiguda, en cap moment reconeguda des de l’executiu popular, ha suposat un retrocés econòmic de difícil recuperació i molt menys si la recepta que aconsella el PP és l’abaratiment de l’acomiadament, creant menys estabilitat laboral i més precarietat que es tradueix en menys inversió en vivenda i descens de l’activitat turística. És el peix que es menja la cua.

Des de l’esquerra i l’ecologisme hem apostat per impulsar i dinamitzar la xicoteta i mitjana empresa autòctona generadora de milers de llocs de treball, amb polítiques que afavorisquen la reactivació del consum intern i la producció externa, amb la complicitat dels milers d’autònoms i de treballadors i treballadores que dia a dia, amb la força del seu treball, mantenen una activitat econòmica i laboral que necessita de canvis, tant en el model, com en la gestió i els seus gestors.

UNA DRETA SENSE ARGUMENTS

2009-05-29T04:49:00.000-07:00

Si la samarreta de “Wanted” a Camps va ser el detonant d’un despertar de la societat valenciana davant una oligarquia de polítics de dreta aferrats al seu seient, que pensen que tot val, que són els portadors de la veritat absoluta (confonent tindre la veritat i la raó amb tindre la majoria numèrica), que pensen que són immunes a qualsevol imputació, ben vingut siga el Compromís pel País Valencià.

Des d’aleshores, molts votants i electors d’esta coalició electoral que es va presentar el 2007 a les eleccions autonòmiques i altres que no ho varen fer, han afirmat amb convicció i goig que l’esquerra (l’esquerra ideològica i dels fets) despertara del seu insomni letal en el que estava immersa els darrers anys, duent al debat polític i públic allò que milers de ciutadans pensaven i desitjaven escoltar de la boca d’algun dels seu líders.

Una dona, valenta, jove, amb principis i propostes, sense por i sense mandíbula de vidre, Mónica Oltra, ha sigut la que amb veu alta i serena, ha plantat cara als dinosaures de la dreta valenciana perduts en el parc juràssic parlamentari i dispersos entre les diferents conselleries, devorant tots els recursos públics, territori i impostos que, amb gran sacrifi i penúria, hem tingut que pagar el poble valencià per a ús i gaudiment d’uns pocs. Ha sabut enfrontar-se a eixos que utilitzen l’amenaça i servilisme polític, als que qualsevol mitjà de comunicació públic ha ser servir-los a ells i sols a ells, als que la cobdícia sembla els ha perdut.

Ella ho ha fet i l’esquerra s’ha adonat que amb la força de la raó es poden moure muntanyes i governs, que la veritat sols te un camí i que els mentiders es pillen més tard que prompte.

S’ha obert el camí del canvi i de la regeneració política, amb cares noves i noves formes de fer política, més propera a la ciutadania, amb trellat, amb propostes en positiu i comptant en l’opinió de la gent per a solucionar els problemes de cada dia, de l’atur, de la sanitat, de l’educació, sense pompositats ni malbaratament de l’erari, però amb dedicació i eficàcia.

La dreta no té recursos, ni per a contrarestar les mentides, ni per contestar les propostes del Compromís. Aran de l’últim debat parlamentari, on el “remember” sobre els avantpassat ideològics no semblà ser del gust de les senyories en el govern, el PP autonòmic, baix el mandat del patriarca “Tio Paco”, s’ha quedat mut i sense arguments en els debats de Les Corts. Sobre els contractes menors, no saben, no contesten. Sobre els trages, no saben, no contesten, Ara, sobre les propostes que es formulen en el ple i en les comissions per part del grup Parlamentari de Compromís, ni saben, ni contesten, ni res de res. Aleshores, per a que volen estos parlamentaris? És així com volen silenciar les veus crítiques? O, és un acte de contrició per les seues males accions?

Estes rabietes infantils dels dirigents populars no fan sinó, augmentar més la sospita sobre la seua manera d’actuar i d’ocultar informació a la ciutadania, ja que si deuen alguna cosa i algun càrrec, no és al jutge que ha de jutjar-los, ni als que els fan els regals, sinó als ciutadans que un dia varen confiar amb ells i que ara els han decebut.

LA VERITAT DOL

2009-05-07T06:03:00.000-07:00

El PP valencià està perdent els papers i la credibilitat. L´expulsió de la portaveu de Compromís, la diputada d´Iniciativa, Mónica Oltra, del ple de les Corts Valencianes ha suposat el grau suprem d´atemptat a la llibertat d´expressió en l´hemicicle valencià.

Possiblement la veritat fa mal i quan és més que evident, encara més. El que Mónica apareguera en el seu escó amb una samarreta on apareixia la imatge del president Camps amb un text que deia «Wanted. Only alive», no és motiu per a la desproporcionada mesura que la presidenta del Parlament, Milagrosa Martínez, va prendre en expulsar-la. Més si tenim en compte que el president de la Generalitat s´ha declarat pròfug de la política al deixar de comparèixer en les sessions de control de la cambra, ha estat ridiculitzat per la seua íntima amistat amb el Bigotes (Álvaro Pérez) i possiblement siga citat en breu a declarar com imputat en la rama valenciana del cas Gürtel.

La crispació que tenim a la societat valenciana pel menyspreament constant que apliquen els populars i la prepotència amb què actuen en les institucions, insultant, coartant i amenaçant, són pràctiques que ben bé podrien enquadrar-se en un marc de pràctica mafiosa poc desitjable.

No és de rebut, ni ètic ni molt menys propi d´una personalitat pública, com el President de la Diputació de València, dir que cal «rematar-los», en referència als que defensem la llengua i les senyes d´identitat pròpies dels valencians. Açò és més propi de bròfecs i mal educats que no tenen ni dignitat ni categoria per poder ocupar una càrrec com eixe.

Així ens va al poble valencià, amb un PP ple de corrupteles, amb mandataris que han instal·lat el descrèdit en la classe política, decebent i desmotivant l´electorat, que cada cop té menys confiança i posa a tots en el mateix sac. No s´ho mereixem. Els valencians tenim potencial, categoria i esperit de lluita suficient per fer front a moments adversos com l´actual crisi. El que necessitem amb urgència són uns altres gestors públics, uns polítics nets, frescos i sense cap càrrega.

Però al final la veritat sols té un camí, i quan és irrefutable, comença a doldre. Açò li ha passat al PP en les Corts, que davant la impotència de poder fer alguna cosa més (ganes no els faltava), es va quedar amb el regust d´expulsar a Mónica Oltra. Un fet que exalta la valentia d´esta diputada i del Grup Parlamentari de Compromís i, a més, demostra fins on pot arribar la coartació a la llibertat d´expressió i com es fa un ús malèvol del poder en les institucions per part de la dreta valenciana.

CONTINUA LA SANGRIA DE LA DESOCUPACIÓ

2009-04-30T05:06:00.000-07:00

Des d’Iniciativa per Llíria manifestem el nostre suport a les mobilitzacions que les centrals sindicals han convocat i realitzaran amb motiu del 1r de maig, i emplacem a la ciutadania de la localitat a participar.
És en estos moments de crisi en la què estem immersos, és quan estem cridats a reivindicar més si és possible, els drets laborals d'este País, ja que la crisi ens colpeja fonamentalment a nosaltres, els treballadors i treballadores, destacant els 2.060 desocupats que hi ha a hores d’ara a Llíria, xifra que va en augment mes rere mes, es fa necessari fer front a la incessant sangria que pateixen les butxaques de les famílies i que comença a fer-se palesa en l’economia local.
Sobretot, si tenim en compte que l'actual situació generada per la crisi financera i la bombolla immobiliària l'han propiciat sectors neoliberals que negaven el paper de l'Estat com regulador de l'economia i ara, volen a més que siguem la majoria de la ciutadania qui paguem els plats trencats.
Des d’Iniciativa manifestem que la crisi econòmica no la poden pagar només els treballadors com alguns sectors de la dreta proposen, entre ells l’ex–president Aznar, on la solució proposada és la flexibilització de l’acomiadament que ens porta a una major precarietat laboral i la disminució dels drets socials.
Mentre l'administració estatal i l'autonòmica estan facilitant diners públics per a crear ocupació i proposant plans i accions encaminades en el mateix sentit, el nostre ajuntament ha rebutjat fer un pla municipal per a crear ocupació que minimitzara les nefastes xifres d’atur que envolten a la nostra ciutat.
No s’entén com moltes de les obres contractades es donen a empreses de fora de la localitat i com es continua amb l’afany urbanitzador quan els propietaris demanen una moratòria urbanística per poder fer front a les despeses generades i no tindre que tancar negocis o empreses.
Des d'Iniciativa creiem que és necessari un pacte local per l'ocupació i un acord amb tots els agents socials representats a Llíria (empresaris, sindicats, tècnics, comerciants, grups polítics) per a analitzar la situació i promoure mesures d'impuls econòmic que donen una solució col·lectiva amb trellat i continuïtat.
No és acceptable que un ajuntament en plena crisi continue amb despeses importants destinades a protocol, publicitat i propaganda, mentre les famílies no arriben a fi de mes o no tenen ni per a menjar. Necessitem que tots els recursos i esforços tinguen un únic camí, reduir l’atur i crear benestar entre la ciutadania.

DIA DEL PLANETA TERRA

2009-04-22T01:10:00.000-07:00

El 22 d'abril de 1970, 20 milions de persones per tots els Estats Units van celebrar el primer Dia del Planeta Terra.

Era una època en la que la protecció del medi ambient començava a clamar a tot arreu del món. Els sistemes productius eren dolents i les ciutats estaven sota un boirum permanent de les xemeneies de les fàbriques i industries químiques, els rius contaminats causaven grans mortaldats de peixos i els índex de diòxid carbònic es disparaven.

El Dia del Planeta Terra que celebrem des d’aleshores, ens recorda que tots i totes convivim i vivim baix un mateix sostre, on les barreres dels estats i les nacions no existeixen, on calen esforços combinats dels governants per tal de mantindre un creixement sostenible que garantitze la supervivència d’espècies i d’ecosistemes.

Este dia, és un dia de reconeixement ambiental mundial global, on es marca un únic objectiu, protegir el nostre medi ambient i establir mesures que garantitzen la seua protecció.

El Dia del Planeta Terra és un dia més dels 365 de l’any, però carregat de simbologia i amb un bona dosi d’auto reflexió sobre el que som, el que fem, com ho fem i el més important, que hem de fer per a que generacions futures puguen gaudir d’allò que nosaltres hem tingut la sort de conèixer.

14 D'ABRIL, EN MEMÒRIA D'UN AMIC

2009-04-14T02:36:00.000-07:00

Enguany s’acompleixen 70 anys de l’entrada de les tropes sublevades a terres valencianes, moment en el que es varen frustrar definitivament les poques esperances de recuperar la llibertat i la democràcia del que havia sigut la República Espanyola de 1931.
En memòria de tots aquells que varen viure aquells tràgics moments i d’aquells altres que ho varen patir durant 40 anys, hui és una dia de reencontre de l’esquerra i dels valors republicans, de les dones i dels homes que varen donar la vida i tot el que tenien per defensar uns ideals i una manera de ser i d’estar en el mon.
Hui es fa un homenatge a una d’eixes persones que han fet de la seua vida un exemple de com ser i com fer possible sentir-se d’esquerres, republicà i valencià al mateix temps. Hui Paco Bascuñan, es troba una vegada més present entre tots nosaltres, contagiant-nos dels seu ànim i de la seua forta vitalitat que tenien aquells homes del segle XX que varen patir la dictadura i que varen lluitar (en els cercles on es desenvolupaven) per mantindre encesa una flama d’il·lusió i d’esperança per tornar a reviure temps de llibertat.
Paco ha sigut més que un company de partit, més que un home que l’has tingut al costat per ajudar-te o donar-te consell quan l’has necessitat. Paco és i serà per sempre un amic al que les persones de Llíria i de València (ciutat on va passar gran part de la seua vida i treball) que hem tingut la sort de conèixer-lo ens serà difícil oblidar-se d’ell.
Hui, de segur que estaries entre nosaltres celebrant i commemorant este dia gran i significatiu de la història de la democràcia espanyola i valenciana. Amb la nostra bandera tricolor i escoltant eixe Himne de Riego, sopant i conversant, recordant i traient a la memòria històries i vivències personals i col·lectives, del teu barri, del treball, de la família. Rememorant a aquells, que com tu, vareu estar sempre donat la cara i compromesos.
Per això, per que continues ahí, per que Paquita, la teu inseparable companya de viatge ens ho recorda dia rere dia en les converses i en els escrits que et dedica i t’ha dedicat. En memòria teua i per sempre, des d’ací Paco,
Salut i República

30 ANYS DE DEMOCRÀCIA LOCAL

2009-04-03T08:50:00.000-07:00

Enguany celebrarem 30 anys de democràcia als ajuntaments espanyols. El 3 d'abril de 1979 tingueren lloc al nostre País i a la resta de l’Estat les primeres Eleccions Municipals després de la dictadura franquista. Per tant, es compleixen 30 anys d'aquesta data, 30 anys de retorn a la democràcia local.

Des d’Iniciativa, volem fer manifesta la històrica transformació que han experimentat les administracions locals, tot gràcies als homes i dones que han dedicat part de la seua vida a servir a la societat en la que viuen i conviuen. Ells, els regidors i regidores, alcaldes i alcaldesses, han sabut, amb el seu treball i esforç transformar la realitat de pobles i ciutats. A tots ells, als que estan i als que ja ens han deixat, volem dedicar este 30 aniversari de la democràcia municipal.

Els homes i dones ecosocialistes valencians als que represente volem fer palés que els ajuntaments han esdevingut els protagonistes actius de la vida social i econòmica del País Valencia, han estat un factor important de valencianització de la política i han posat molts serveis bàsics a l’abast de la ciutadania.

Estos 3 decennis coberts fins avui presenten, però, dèficits importants en finançament, gestió i participació que cal corregir i adaptar als nous temps i a les noves demandes socials. Per tant, hem de saber situar el mon local al lloc que li correspon dintre de la vida pública i institucional.

En este curt període vital de democràcia municipal que hem tingut la sort de compartir, hem vist com totes les corporacions locals que han passat pels diferents ajuntaments (amb encerts i desencerts), han posat el seu gra de sorra per fer dels pobles i ciutats referents amb projecció i ambició, llocs d’acollida i al mateix temps acollidors, emprenedors i sobretot oberts als nous reptes que ens durà este segle XXI.

Ens congratulem que en estos 30 anys d’ajuntaments democràtics la majoria de les corporacions locals que s’han succeït, han incorporat al missatge públic les línies politiques que nosaltres defensem i impulsem, i que van adreçades a complimentar dos objectius clars: garantir el benestar social i els drets laborals dels veïns i veïnes, i incorporar l’ecologia i la sostenibilitat com a màximes transversals de les politiques de desenvolupament i de racionalització territorial.

El camí que els ajuntaments han recorregut en estos anys no ha estat fàcil ni planer, però ha estat un camí fructífer i apassionat. Era molta la feina per fer i molta la il·lusió de treballar per al bé comú en un autèntic projecte de renovació i de modernització del conjunt del País Valencià.

Este aniversari és un clar homenatge a este esforç col·lectiu que té com a protagonistes a les persones que al llarg d’estos 30 anys han ocupat els escons dels salons de plens, exercint les funcions de representació democràtica. Un aniversari que també té com a protagonistes principals a tots els ciutadans i ciutadanes que amb la seua exigència i la seua contribució personal i política han fet possible que enguany, tots i totes, ens sentim orgullosos dels canvis que hem viscut i dels que estan per vindre als nostres municipis.

BRETXA SOCIAL

2009-03-05T05:35:00.000-08:00

En ple segle XXI les societats i els governants estan molt preocupades en posar les condicions i mecanismes per tal de que els ciutadans no ens troben immersos en l’anomenada bretxa digital, aquella que ha fet una separació generacional en base a la connexió a la xarxa.

Tot açò està molt bé quan les coses funcionen, l’ocupació està en uns nivells de normalitat i les necessitats bàsiques de les famílies estan garantides. Però, davant d’una situació d’emergència laboral com la que estem vivint els valencians, amb un atur que supera les 415.000 persones i continua en ascens, on les mesures de Zapatero i les promeses de Camps no semblen ser vàlides i el futur està negre, la bretxa que ens ha de preocupar és la bretxa social.

Segons “l’Informe d’exclusió social en Espanya” elaborat per l’Obra Social La Caixa, a la nostra Comunitat, 1 de cada 4 valencians vivien en condicions de pobresa a finals de 2008, el 3,1 % en situació severa, el 6,8 en pobresa alta i el 16,8 en moderada. A hores d’ara i amb la forta desocupació acumulada estes xifres estaran segurament amplificades.

La majoria dels valencians, sense ser part activa en la presa de decisions, hem vist com hem passat de la crisi econòmica a la crisi laboral i esta última, ha comportat ineludiblement la crisi social, una crisi social que comença a deixar una empremta en les persones que no poden fer front al pagament de l’hipoteca, de la lletra del cotxe, el lloguer, la llum, que no poden ni dur-se un plat de calent diari a la boca, entre altres, derivant en molts casos en desavinences i enfrontaments dintre de la pròpia família.

La manca d’un mercat de treball que puga absorbir l’excés de ma d’obra i la nul·la planificació d’un sistema social i laboral que puga garantir una renda mínima de subsistència, fan perillar l’estructura socioeconòmica al País Valencià i la convivència diària. La bretxa està més present que mai entre les persones que tenen treball i les que estan en l’atur, entre les que gaudeixen de recursos per afrontar-la i els que no tenen on acudir.

Els temps de bonança econòmica que ha malbaratat el PP al nostre territori no han sabut aprofitar-se per fer acopi de recursos, fer una diversificació de models productius o apuntalar les economies tradicionals, fet que haguera garantit un comodí en temps com els que estem vivint. Tot açò, sumat a l’excés de confiança de la gent que ha viscut per damunt de les seues possibilitats, han generat un còctel explosiu de difícil digestió i que està generant molts ingressos en l’UVI de la morositat i els impagaments.

A la vista està que ningú té la solució al problema i que eixir de la crisi costarà temps i diners. Si en algun moment les administracions i els seus polítics han de servir per alguna cosa, este és l’ocasió de demostrar-ho. Cal deixar-se d’espies, de corrupteles, de contractacions a amics, de sobrecostos en obres faraòniques, de balafiament en publicitat, propaganda i protocol, per destinar tot l’esforç i recursos econòmics a intentar que la bretxa social siga la mínima possible i que cap valencià, cap valenciana es quede sense una prestació o un sostre on poder guarir-se.

AMB POLITICA FICCIÓ: MÉS ATUR I MENYS AUTÒNOMS

2009-01-11T23:46:00.000-08:00

Les xifres no enganyen, al País Valencià tenim el creixement d’atur més gran de tota Espanya i un descens important d’autònoms. On estan les glorioses benaventurances que predicava el President Camps? On estan els milers de llocs d’ocupació que anava a crear amb el seu model econòmic? Quins beneficis han dut els grans projectes fastuosos fets a les Capitals valencianes? Res de res, el PP valencià bufa en caldo gelat. Quan tot ha anat be, s’ha apuntat els punts, però, ara que la cosa pinta mal, toca mirar cap a Madrid. Sr. Camps, menys viatges a EUA a càrrec de l’erari públic i més treballar per donar feina i ajudar a xicoteta mitjana empresa valenciana.

La societat valenciana i el seu empresariat sempre s’ha caracteritzat per ser emprenedora, dinàmica i respectuosa. Fins l’arribada de grans superfícies i supermercats, els botiguers i gremis professionals eren els encarregats de crear ocupació. Un ocupació estable en el temps i diversificada en les diferents branques i matèries. Ara, tot i haver patit un fort retrocés per la pressió de les gran multinacionals, encara suposen una part important del teixit productiu del nostre territori.

Els que hem tingut arrels en l’agricultura, en la ramaderia, en la pesca, en el joguet, en el calcer o en el tèxtil, en som conscients del que parlem. No tenen que vindre els senyorets de la dreta moderna valenciana, que molts d’ells no han pegat ni brot, i voler transformar tot un model de vida per acaparar guanys fàcils en poc de temps. Amb esta dinàmica estem en la situació en la que estem. Amb un País desestructurat, amb una taxa d’atur que supera en més de vint punts la mitjana espanyola i amb un futur impredictible a curt termini.

La política ficció que ens han volgut vendre el President Camps i el seu seguit de incondicionals els darrers anys on tothom podia o creua ser ric o apoderat, s’ha demostrat que era fum de boja. Les hipoteques continuen omplint de números rojos les llibretes del banc, el cistell de la compra cada cop més exhaurit, els euros s’aprimen i els que abans, amb un bitllet de 5.000 pessetes omplíem el carro del mercat, ara, sols portem amb 30 euros un bolseta de plàstic i mig buida.

Entre l’entrada de l’euro, les polítiques neoconservadores de la dreta d’Aznar a nivell estatal que ha continuat Zapatero i les de Zaplana-Camps a nivell valencià i els experiments del cafre de Bush en l’esfera internacional, han fet que no sols els bancs perderen els crèdits, sinó que entren en un total descrèdit monetari i financer. Situació que en 2008 ha bloquejat qualsevol possibilitat de creixement, paralitzant mercats i creant un desconfiança que ja vorem quan es torna a restablir, projectant un 2009 difícil i complicat.

En aquells que no tenen sentiment com a poble i en la seua ment sols impera la llei del lliure mercat salvatge, no hi podem trobar esperança de recuperació, ja que com les feres, una vegada esquarterada i devorada la víctima, i quedant únicament l’os, l’abandonen en busca de més carnassa, sense pensar que el ramat es finit i que al corral no hi ha perspectives que entren més animals. Ja que sols queden ells.

TORRONS AGREDOLÇOS

2008-12-29T03:49:00.001-08:00

Estos dies són dies de retrobaments i encontres, on familiars, amics i coneguts s’ajunten davant la taula i la llar per compartir experiències i esdeveniments que han viscut durant tot l’any.

Enguany és un any diferent. Molta gent continua complint amb el ritual nadalenc i festiu de costum, fent les compres d’última hora, encarregant el menjar o productes per als típics sopars, visitant a la gent coneguda, acudint a les celebracions religioses o festives. Cadascú amb les seues possibilitats i contingut de la butxaca. Però, trobem els mateixos sentiments que anys enrere?

La resposta es clara. No. Moltes famílies valencianes acaben l’any 2008 i començaran l’any 2009 amb un sentiment d’interinitat, de fragilitat i fins i tot de precarietat. Més de 300.000 persones valencians i valencianes estan a hores d’ara en situació de desocupació, i segons les previsions del Govern, moltes més estan en situació de passar-ne en pocs mesos.

Ja no estem en la “Comunidad i Mundo Ilusión” que predicava fa uns mesos el President Camps, ni amb una economia de ferro i sòlida que anunciava el President Zapatero en plena campanya electoral a principis d’any. Hem passat de viure en el País de l’abundància, opulència i l’enriquiment fàcil a ser un territori on les xifres d’atur multipliquen la mitjana estatal.

Quina diferència amb els Nadals del 2007!! Mentre altres economies mundials començaven a tambalejar-se, nosaltres, els valencians i espanyols, miraven cap un altre costat, pensat que això no ens passaria i no anava amb nosaltres. Que ignorants i creguts estàvem. O tal volta ens ho havien fet creure? No importa que o qui ens va encisar, sols tenim que donar una ullada al nostre voltant i comprovar en quina situació ens trobem. Potser així despertem i comencen a veure les coses com són i a dir-les pel seu nom: estem en crisi i hi ha una gran desconfiança en els mercats.

Possiblement les famílies valencianes es mengen el torrons igual que altres anys, però tindran un sabor agredolç, esperant que passarà quan es reincorporen al seu lloc de treball: si l’empresa continuarà, si farà una disminució de la plantilla, si entrarà en un concurs de creditors, o simplement desapareixerà. Altres, els aturats, possiblement veuran passar els dies i com el subsidi es va esgotant, sense esbrinar una perspectiva de treball a curt o mitjà termini. I que dir dels que esperaven o somniaven trobar el seu primer treball: joventut amb flamants carreres universitàries recent acabades o joves que han adquirit una qualificació professional i que no podran posar-la en pràctica. Per a ells, els torrons també tindran un sabor agredolç.

Com diu el refrany: “No hi ha mal que per be no vinga”. Esta situació no te parangó en altres crisis, s’ha vist que cal definir un nou model productiu i una major intervenció de l’administració en la regulació del mercat. Ara més que mai, front la crisi, calen més polítiques socials.

CONTINUEM TENINT COMPROMÍS

2008-11-13T04:00:00.000-08:00

Des del mateix dia de la constitució del Grup Parlamentari Compromís, tots els partits i forces socials que el composem hem tingut veu i hem pogut participar en ell. Molts creguérem i lluitàrem per aconseguir que es materialitzara Compromís, una força que supera els partits polítics i que aglutina moltes sensibilitats; altres, des de la direcció d’EU sols l’acceptaren per raons matemàtiques, sense cap convicció i impedint la seua concreció a municipis tan importants com València i Alacant on s’ha implantat el bipartidisme. Fins ara, totes les persones que han volgut participar han tingut les portes obertes. Sols la prepotència i el personalisme d’una diputada (Glòria Marcos) han arrossegat a un projecte que continua viu i treballant pel País a una situació gens desitjable. No ha estat un problema amb EU, que fins ara ha tingut veu al parlament, presentant tot el que ha volgut, quan han volgut i de la manera que ha considerat escaient. Tot respon simplement a un episodi continuat d’egocentrisme partidista. Açò, amb altres dirigents, amb més talant i talla política, mai haguera passat. Malgrat tot, el País Valencià continua tenint un Compromís viu i actiu al servei de la ciutadania.

ÁCÍ, TOTS SANTS COM SEMPRE, GRÀCIES

2008-10-31T02:20:00.001-07:00

La globalització ens fa assumir festes i noms que res tenen a veure en la nostra idiosincràsia, cultura, tradicions i història. Un anys més, els veïns del Camp de Túria preparem el dia de TOTS SANTS, una festivitat que res te a veure en les modes ianquis o globalitzadores d’altres llocs europeus. Nosaltres, els que som creients i el que no ho són, com sempre, dediquem este dia a recordar i rememorar als avantpassats i sers volguts que han deixat d’estar entre nosaltres. Podem fer-ho qualsevol dia de l’any, es cert, però sembla que si no es marca una data en el calendari mai no se’n recordem, al igual que es fa en la celebració de molts dies internacionals. Familiars, amics, coneguts i gent propera s’acostarà estos dies als cementeris de la nostra comarca per netejar les làpides i posar flors. Els cementeris municipals centren els seus esforços (com sempre es fa) en mantindre un ornat en perfectes condicions: emblanquinant les façanes, retallant els arbres, renovant el material de manteniment dels nínxols, etc. Tot per a rebre els seus visitants. Molts d’ells assidus i altres que ho fan any rere any o de tant en tant. Memòria, sentiments, reencontre, dignitat i respecte envaeixen corredors i corredors de sepultures. Cadascú amb els seus, i junts, amb tots ells. Podran vindre noves modes, canviaran les generacions, les mentalitats i les formes de concebre la vida i a mort, però mentrestant, ací, al Camp de Túria, Tots Sants com sempre, gràcies.

Tots Sants, la Festa dels Morts

QUI HA TRENCAT ELS PLATS?

2008-10-14T07:05:00.000-07:00

Des que a l’estiu de 2007 es va conèixer la infecció causada per les hipoteques subprime als EEUU i la conseqüent reducció de la liquidesa als mercats de capital, ha anat creixent la por a un shock financer que finalment està generant un terratrèmol de primer ordre a tot el mon mai vist des de la crisi del 29.

Ningú no pot dir que no estàvem avisats: a les darreres dècades, les administracions nord-americanes han hagut de drenar quantitats multimilionàries per les crisis de les caixes d’estalvis (també a Europa i el Japó) i s’han vist casos de corrupció empresarial i dels organismes de control, com ENRON. Igualment, era conegut que els mercats financers havien generat una enorme varietat de productes que, sota el nom de derivats, intentaven oferir rendiments extraordinaris cap a productes especulatius d’alt risc fomentats per la banca d’inversió.

La paradoxa del sistema és que la tradicional virtut cardinal del capitalisme basada en el risc individual, que és premiat o castigat pel mercat, es transforma en una socialització del risc que converteix tothom en víctimes de les actuacions temeràries dels grans inversors.

Igualment, hem de recordar que aquesta crisi té en el seu origen les bombolles immobiliàries creades a països com ara Estats Units i Espanya, que han basat bona part del seu creixement sobre l’augment de preus de l’habitatge, un bé de primera necessitat convertit durant una dècada en objecte de la inversió especulativa. La lliçó pel futur no pot ser únicament la regulació financera, sinó també una forta intervenció pública sobre el sòl i la producció d’habitatge. I cal advertir que els mercats de l’energia poden ser, més prompte que tard, un nou factor d’inestabilitat sobre el que cal començar a actuar.

És evident que els huit anys de Bush Jr. al davant del govern dels Estats Units és part de les responsabilitats en aquesta crisi. Ja són massa anys de forts dèficits, públic i exterior, alimentats per l’aventura criminal de la invasió d’Iraq. Però des d’Espanya tant els governs d’Aznar com els de Zapatero han estat manifestament irresponsables en fer créixer la bombolla immobiliària, que ha comportat un endeutament de les famílies i, especialment, de les grans empreses, molt per sobre de nivells raonables davant la inacció dels governs i de les autoritats monetàries.

Aquesta situació genera uns efectes en cascada que van començar a la locomotora, la construcció, i arriben ara a la resta dels vagons, els altres sectors, en forma de reducció de la demanda i, finalment, expedients de regulació d’ocupació.

En els mesos que portem de l’any 2008, ja tenim mig milió més d’aturats a Espanya, i s’ha arribat en el total a 2.625.000 aturats registrats. Cap sector està al marge d’un canvi de tendència que manifesta especial crueltat amb els treballadors menys formats i amb contractes precaris. I sobta que tornen a sentir-se veus per una major liberalització del mercat de treball i l’abaratiment de l’acomiadament en un país amb índexs altíssims de temporalitat, sobretot després d’haver reduït substancialment la fiscalitat sobre les rendes altes, culminada en la desaparició de l’impost sobre el patrimoni, mentre s’anuncien aportacions públiques de 50.000 milions d’euros per salvar les entitats promotores del desastre.

Els governs valencians del PP amb el seu control sobre les caixes d’estalvi i les seues orientacions sobre les inversions especulatives en el sector immobiliari i en bancs estrangers en fallida financera son directament responsables que tant la CAM com Bancaixa estiguen entre les més mal valorades pel mercat i s’hagen situat en les darreres setmanes en la cua de la fiabilitat de les qualificacions internacionals posant en perill amb la seua irresponsabilitat els estalvis i les inversions de milers de persones i empreses del País Valencià. L’exigència de responsabilitat política als governs i la jurídica i patrimonial als membres dels Consells d’Administració d’aquestes entitats és ineludible.

Sabem qui ha trencat els plats i per això exigim responsabilitats i que es prenguen decisions contundents, com ara polítiques expansives de política fiscal i monetària per fer front a la crisi, mesures per garantir la liquidesa i la solvència del sistema financer i directives sobre control del mercat energètic, ampliació de polítiques socials, generació d’ocupació i desenvolupament sostenible. Cal començar a canviar.

ATUR, LA BÈSTIA NEGRA DELS VALENCIANS

2008-10-03T02:03:00.000-07:00

Atur, la bèstia negra dels valencians
El País Valencià, després Múrcia és el territori on més ha augmentat l’atur durant el darrer any: un 44% entre setembre de 2007 i el mateix mes de 2008. Açò vol dir que 91.115 persones i les respectives famílies han passat a engreixar les llistes de la desocupació valenciana. On està Camps? On estan els milers de llocs de treball i milions que anaven a deixar els grans projectes i grans events? Que ha sigut d’eixa “Comunidad” de rosa que ens pintava fa un any. Si era responsable de la bona marxa, també o serà de la destroça laboral, o no? Ja en són prop de 300.000 valencians i valencianes que estan en les llistes de l’atur. Ha quedat demostrat que el model productiu del PP, basat en la construcció, turisme i grans events no ha funcionat. Des d’Iniciativa li hem fet varies propostes en Les Corts, però el seu cervell se li ha tornat aigua i sols pensa en ZP, somnia en ZP. Que ningú li ha dit que ací, al nostre País, l’únic responsable és ell? La Generalitat és la competent en Treball, Industria, Educació, Benestar Social, Sanitat, etc.. i moltes més. Estem sense direcció política, els Consellers sosl pensen en anar-se’n de festa i fer propostes ridícules i sense trellat, l’atur entra diàriament als nostres domicilis, i el més mal de tot, estem quedant-se sense un cèntim i endeutats fins el coll. Ens cal un canvi en el model productiu i en el Govern de la Generalitat que ens situe en els temps reals que hem de viure en este segle XXI.

ACOMIADAMENTS BARATS, PERQUÈ?

2008-09-26T01:32:00.000-07:00

Patronal i PP demanen acomiadaments barats. No sabem perquè, però sempre que hi ha una època de crisi els que paguen el “pato” són els treballadors i treballadores. No hi ha cap indicador que diga que la recessió econòmica siga o provinga del mercat laboral, però, aprofitant la conjuntura, tant el Mariano com el President de la patronal han fet pinya i demanen uns acomiadaments més barats. Més encara? Que quede clar, des d’Iniciativa estarem en contra de qualsevol mesura que vaja en este sentit, al igual que no permetrem que es socialitzen les pèrdues o menors guanys de les grans empreses, mentre defensarem que les ajudes que establisca l’Estat, les CC.AA. o els ajuntaments siguen directes a les butxaques de les famílies i a la xicoteta i mitjana empresa, ja que esta és l’única que pot garantir la creació efectiva d’ocupació. No estenem el perquè d’esta proposta d’acomiadaments barats, ja que si el que es vol es posar diners en les butxaques dels espanyols per a que augmente el consum i així millorar la situació financera, com és possible que disminuint el mercat laboral i deixant a la gent en l’atur, sense prestacions i sense poder adquisitiu es va a contribuir a millorar la situació econòmica? Esperem que el PSOE no es deixe enlluernar per esta proposta recesiva i perillosa davant els treballadors i treballadores com va fer en altre èpoques amb el contracte basura i flexibilització de les condicions de treball. Cal ser productius i competitius, ara bé, a qualsevol preu, no.

DINERS AMB COLOR I SEGELL LOCAL

2008-09-18T05:31:00.000-07:00

No és casualitat, ni tampoc un tema conjuntural, que els municipis valencians i en general els espanyols, necessiten una nova manera de garantir la suficiència financera sense tindre que recórrer a grans requalificacions o desfer-se del seu patrimoni.
Els serveis i les inversions públiques les paguem els ciutadans i ciutadanes amb els diners que es recapten dels impostos que paguem a les administracions. A tots els nivells, des de les taxes a nivell local, fins els tributs i impostos que recapten les Autonomies i l’Estat. Però, el viatge de retorn d’estes recaptacions mai te un color municipal, ja que sols ser repartida entre les altres dues administracions.
Res a veure tenen els actuals ajuntaments amb aquells dels anys 70, o fins i tot dels 80, on els serveis que es prestaven eren bàsics i sense molta transcendència social. Aleshores, només l’11% dels recursos financers els gestionaven els ajuntaments; ara, amb un munt de nous serveis, activitats, prestacions, és del 13%. No hi ha punt de comparació. Es calcula que hem passat de destinar un 200 € per ciutadà als anys 80 a quasi 1.200 € al 2008. Aquesta diferència també té a veure amb que des dels ajuntaments hem invertit molt en infraestructures i equipaments públics. Els ajuntaments valencians són un exemple d’aquesta manera d’actuar amb un clar objectiu de crear riquesa i cohesionar territorialment i socialment el nostre País.
Però, trenta anys d’ajuntaments democràtics no ha estat suficients per adonar-se’n els diferents governs del PP i del PSOE de les flagrants necessitats que, amb aquests diners limitats s’han anat sumant serveis als ciutadans i a les ciutadanes que no corresponen pagar en solitari als ajuntaments i que els són impropis.
Quan un municipi s’implica, ho fa amb totes les conseqüències, fins i tot el compromís econòmic, amb la prestació de servei d’escoletes infantils, de residències per a la gent gran, d’escoles d’adults, d’escoles de música, ho està fent “voluntàriament” però amb convicció, a partir del compromís amb les necessitats reals de la ciutadania i com a administració coneixedora de la realitat al trobar-se més a prop dels problemes.
Des d’Iniciativa sempre hem reclamat per als ajuntaments una millor i més àmplia distribució dels diners públics. Ara però, més que mai, donat el context de crisi en que estem, és de vital importància per mantenir com a mínim aquests serveis dels que parlàvem i que s’han consolidat a tot arreu del nostre País. Ara també és oportú parlar-ne, ja que juntament amb la negociació del finançament autonòmic, s’ha de tractar la situació econòmica dels municipis.
Necessitem que els diners i els tributs que es paguen comencen a tindre color i segell local, identificable i quantificable, per això defensem que la reforma del marc competencial dels ajuntaments i sobretot la seua suficiència financera és, a hores d’ara, inajornable si volem una administració local moderna i amb capacitat per fer front als reptes de la convivència i de la cohesió social, que exigeixen més polítiques de proximitat eficients i amb més recursos.

1.300 BASTONADES

2008-09-01T10:58:00.000-07:00

1.300 són els barracons que lluiran en les explanades dels centres escolars públics valencians. Ja ho deia Camps: som els número 1. Sí, sí, els primers en nombre d’alumnes de tota Europa que estudien en aules prefabricades. Un total de 25.000 xiquets i xiquetes, parents nostres, germans, nebots, nets o fills i filles aniran per la gràcia del Molt Honorable a patir fred, calor, polls i misèria en els “Camps de concentració educatius del segle XXI”. Mentre el President i la seua colla d’amics han lluït el morenet de l’estiu en l’entrega de trofeus en el Valencia Street Circuit de la F1, on s’han gastat més de 100 milions d’euros, els mestres i professors encara esperen cobrar el deute de 40 milions d’euros que la Conselleria d’Educació te pendent d’abonar a prop de 27.000 docents. On ha quedat la promesa de Francisco Camps quan era Conseller d’Educació que va dir que inauguraria un centre cada setmana fins complir el mapa escolar? Segurament en el calaix de l’oblit, igual que moltes altres promeses que fa el PP quan s’acosten eleccions. I per tapar estes vergonyes, que fa el govern de la Generalitat? Doncs, crear el bluf dels uniformes escolars, discutir l’assignatura d’educació per a la ciutadania en angles, crear plans i més plans repetint les mateixes obres per a després no complir-los, i més i més... Estem en un País que no te vergonya ni la coneix. Penseu que els madrilenys, catalans, bascos, gallecs o andalussos permetrien esta barbaritat? Els sindicats educatius es queden afònics denunciant la situació crítica per la que passa la comunitat educativa. Des de l’any 1996 no s’ha culminat cap del programes d’infraestructures de la Conselleria d’Educació i la població escolar ha augmentat de manera exponencial. Però sembla que açò no es cosa del PP, ni del govern, i que, encara que les classes es tinguen que impartir baix una figuera, no passa res. Cal tenir en compte que hi ha alumne que va a passar-se tota la seua etapa educativa en un barracot, per a que després ens queixem de que hi ha fracàs escolar. El que caldria preguntar-se és: com és que no hi ha molt més? I com que estem a principi de curs i hem de comprar els llibres, fem memòria i reflexionem: Qui va dir que anava a implantar la gratuïtat total dels llibres escolars? El mateix que es mereix 1.300 bastonades al llom per inútil, estafador, malbaratador dels diners públics i venedor de fum. Una per cada barracot.

100 NEGATIVES I UNA RESURRECCIÓ

2008-07-21T02:11:00.000-07:00

Durant 100 dies hem estat assistint amb perplexitat com un govern espanyol, subsumit en una espècie d’amnèsia transitòria, ha negat amb insistència la més evident, que no és altra que una crisi amb tota regla.

El trio de las Azores d’Aznar en l’any 2004, s’ha convertit en el trio econòmic de Zapatero en el 2008: l’elevat preu del petroli, l’augment de l’euribor i la fallida immobiliària han creat un cisma en l’economia espanyola de complicada solució.

Cap persona reflexiona i busca l’origen. Per què la pujada del petroli? No tindrà res a veure la guerra injustificada promocionada per Bush, Aznar i Barroso? Era previsible l’augment de l’euribor? Quin pes tenim a Europa? Per què no es va actuar abans contra la construcció desaforada? Que s’ha fet estos anys per la diversificació productiva i la recuperació de la industria tradicional?

El que va ser un plantejament estratègic per guanyar les eleccions en març de 2008, negant qualsevol indici de possible entrebanc en la marxa empresarial espanyola, on el propi Ministre d’Economia i President deien que tenien un economia de ferro, a prova de qualsevol esdeveniment extern i intern, s’ha convertit en un desacceleració galopant traduïda en una crisi global, on ja no sols s’ha generat una desconfiança en els mercats borsaris i financers, sinó també en les xicotetes economies familiars.

Dia rere dia, hem vist com anava canviant el discurs d’aquells que pensaven que les vaques gordes eren per a sempre i que proposaven mesures de maquillatge, com la dels 400 euros, per acabar d’arrodonir un desfeta previsible, però que era silenciada des dels despatxos de la Moncloa i des de la pròpia patronal, amb la por de que si es feia palesa, les conseqüències hagueren sigut encara més desastroses i comparables al “corralito” argentí.

Per un altre costat, hem assistit a la resurrecció d’un cadàver polític, com és el de Rajoy, que defenestrat electoralment davant la ciutadania, sols li restava ser aliment de les feres internes del partit. Es va començar la cerca i depuració, San Gil, Ortega Lara, la pròpia Esperanaza Aguirre va fer algun amago, però, ni era el moment ni semblava perfilada una alternativa clara, així que, més val cosa roïna coneguda que fer experiment al llimonada, i se’l va deixar fer.

Amb un congrés a la búlgara, on el canvi de cares ha estat important, feminitzant la direcció i postulant una política més pactista i de centre, la bèstia ferida s’ha recuperat posant-se a la mateixa altura que l’adversari, segurament amb els dies comptats i amb una oposició interna latent que prepara i gesta el contracop del 2012.

En mig d’esta guerra de negatives i de resurreccions sanguinolentes, quedem molts morts i ferits en les cunetes, amb el gasoil pels núvols, amb hipoteques de difícil pagament, un salaris que no ens deixen arribar a fi de mes i una perspectiva laboral poc alentidora després de conèixer les xifres d’atur. Dues posicions oposades, però amb un mateix objectiu, mantenir el poder siga com siga.

Del "ÈXIT" al fracàs de l'estiu

2008-07-09T00:26:00.001-07:00

Ja es pot vestir la mona de seda, que mona es queda. El conseller d’Educació, més conegut com Alex (versets) Conde Mor, no encerta ni una: Fa un Decret sobre Educació per a la Ciutadania que l’únic objectiu és fotre al Govern d’Espanya; solta el bluf experimental dels uniformes escolars enfrontant la comunitat educativa, amb un informe de justificació que deixa molt que desitjar; ha augmentat les ràtios per classe; té els col·legis plens de barracots i ha aconseguit el major incompliment del mapa escolar que s’arrossega des de l’etapa quan Camps era Conseller; i ara, per a rematar-ho vol obrir el instituts en el mes de juliol per donar classes de repàs de llengua, matemàtiques i idiomes, sense comptar amb els mestres, ni amb els pares i mares, sense consignació pressupostària i sense una política pedagògica que ho avale. El fracàs ha estat assegurat, a Llíria cap del centres públics de secundaria aplicarà este pla, un pla que ha mort abans de nàixer, i precisament no ha sigut d’èxit.

TEMPS DE DIR LA NOSTRA

2008-06-19T00:38:00.000-07:00

D'on venim? On som? Quin model volem?

La mobilitat i el transport públic al Camp de Túria comencen a ser complicats. Moltes veus s’han alçat en peu a reclamar noves fórmules i solucions als problemes que, dia rere dia, ens ofeguen en la mar d’urbanitzacions, carreteres, autovies i mitjans de transport públic obsolets i que manquen d’una planificació global.

Des de la vessant política i des de la social, alcaldes, regidors i plataformes cíviques han fet palesa la necessitat d’establir mecanismes que aturen el desgavell i la irracionalitat dels actuals sistemes de comunicació i de serveis públics de transport que tenim a la comarca.

Cal establir estratègies territorials que visualitzen els problemes locals i abasten solucions de conjunt, a curt, mitjà i llarg termini. Instruments de planificació els tenim, legislació que els avalen, també. Sols resta posar-se a treballar i enllestir un treball que, serà costos i possiblement origine alguna que altra discrepància. Però, sinó el fem nosaltres (els ciutadans i responsables de la gestió municipal de la comarca), uns altres ho faran mirant interessos que res tenen a veure amb el que realment necessitem.

Ara més que mai, quan la voràgine constructora ens ha donat un xicotet respir, és moment de reflexionar i de donar un pas endavant, pensant en el futur i dissenyar un Pla d’Acció Territorial que cobrisca amb eficiència i competitivitat les necessitats de mobilitat i de transport públic que el Camp de Túria i les poblacions que l’integren requereixen.

Sabem d’on venim. Tenim una història arrelada en tots els pobles i ciutats, una història de relacions humanes i socials que està lligada a la mobilitat i als mitjans de comunicació que han anat evolucionant al llarg dels segles. Conformació de pobles, distribució comercial, centralització d’activitats públiques i privades, esdeveniments culturals, vincles familiars i afectius, totes elles marcades d’una u altra forma per la implantació de nous sistemes de transport i una millora en la mobilitat geogràfica.

Tenim clar on som. En un mon en constant evolució i en una comarca que ha crescut exponencialment d’habitants en la darrera dècada, on l’autovia de Llíria (la CV-35) s’ha convertit pràcticament en el carrer major de la comarca i ramal umbilical de tot el creixement urbanístic, quan temps enrere ho era el trenet, les carreteres més comarcals o altres factors.

Quin model volem? O, on volem anar? Eixe és el repte que tenim d’ara endavant, i del que podem ser artífexs d’una manera raonada i sostenible. Creant mecanismes de cohesió territorial, però al mateix temps respectant el medi ambient i l’entorn que ens rodeja, sense caure en el parany del pur desenvolupament exacerbat i creació de recursos que a la fi sols comportem més massificació i majors problemes. Com diu el cantautor Pau Alabajos en el seu últim disc, “és temps de dir la nostra”.

NI AMB ELS SET MAGNÍFICS

2008-06-12T01:47:00.000-07:00

Les dades d’atur al País Valencià comencen a ser preocupants. Les economies familiars tenen per davant un període de recessió que res te a veure amb el d’altres èpoques passades. Molts han gastat més del que podien. Les hipoteques comencen a ofegar els salaris mensuals, els productes bàsics es posen pels núvols i els jornals són els mateixos o pas contrari baixen.

Mentre Camps i els membres del seu Govern pensen en com lluir corbata i fer-se la foto este mes d’agost en les competicions de Fòrmula 1, altres (més de 250.000 valencians en l’atur) no saben com van acabar el més o com podran pagar la seua hipoteca, ja que, o no tenen treball o s’ha quedat sense ell.

Fa pocs dies, el President del Consell feia públics set plans per reactivar la economia valenciana. Com si sols de dir-ho o anunciar-ho s’anara a solucionar el problema. Va prometre injectar 1.350 milions d’euros en els sectors industrial, agroalimentari i turístic, així com potenciar l’accés a la vivenda i reforçar la formació i l’ocupació. No han passat ni tres setmanes d’aquella al·legoria fantàstica i les xifres comencen a passar-li factura.

Ni amb el set magnífics postulats d’inversió que ja no se’ls creuen cap dels dos Camps (el President i el Conseller d’Economia), ni suprimint les fanfàrries propagandístiques i luctuoses previstes, ni posant tota la “poca” capacitat inversora del Consell en crear ocupació, fan reversibles les xifres del 60% d’augment d’atur en Castelló i el 31 i 28% en València i Alacant, respectivament.

S’ha gastat amb pólvora de rei i no s’ha previst l’època de vaques flaques per la que anem o estem passant. S’ha concentrat tota la base econòmica en la rajola i s’han fet pocs esforços en diversificar altres sectors productius com ara la industria tradicional, l’agricultura o el sector serveis. S’Han malbaratat recursos públics en publicitat i auto bombo, amb macro projectes que ni són creïbles, ni assumibles per l’administració.

Ara, en moments de crisi i de comptes en negatiu és quan es demostra la capacitat dels governants davant la ciutadania, redreçant situacions adverses i no defugir responsabilitats pròpies derivant-les cap uns altres.

Les famílies valencianes volem un resposta immediata del Consell i no paraules buides de contingut i plans que són impossible complir per l’elevat índex d’endeutament que té actualment la Generalitat.

Mentre Camps continua flotant en eixa bombolla de vidre i de mon fantàstic i meravellós que ell, i sols ell veu, la resta de mortals i pagans contribuents fa temps que ens costa arribar a fi de mes, pagar les lletres de la casa, del cotxe, o molt pitjor, passar a engreixar les llistes d’atur.

INICIATIVA EN MARXA

2008-06-04T01:05:00.000-07:00

Iniciativa ha superat els set mesos des de la seua constitució com a partit el darrer 20 d’octubre de 2007. Un període que no ha estat exempt d’entrebancs, però al mateix temps acompanyat de treball i molta il·lusió.

Cert és que l’activitat d’esta nova formació ecosocialista no ha començat a caminar fins després de les darreres Eleccions Generals, ja que les inèrcies de conformació de la direcció, distribució de competències, estructuració territorial (tasca en la que encara estem) i preparació dels comicis electorals, es varen dur gran part dels esforços del partit, de tots els militants i simpatitzants.

Però iniciativa no para, es més, ha començat a créixer política i socialment, constatant que hi ha un altra forma de fer política, més constructiva, amb responsabilitat i pensada en la ciutadania. I per fer-ho possible, comptem amb una destacable presència institucional en tots els àmbits, des del Municipal fins l’Europeu, passant per l’Autonòmic i l’Estatal.

Hem començat a projectar una nova imatge jove, dinàmica, pospositiva i de projecció de futur que ha marcat uns objectius clars per construir un País Valencià que instrumentalitze un desenvolupament econòmic respectant el medi i el territori, on els valors de ciutadania i els serveis públics abasten amb optimitat la vida quotidiana, on la participació en els afers públics no siga un entelèquia i una cita cada quatre anys. Un País pensat per a les persones d’avui i per a les noves generacions que vindran; un País on cabem tos, el qui hi som i els nouvinguts que arriben a les nostres terres; un País obert enquadrat dins Europa que pensa en solucions reals per als seus pobles i ciutats.

Iniciativa mira cap endavant, amb la fermesa i convicció de treballar de valent per formar i conformar eixe ideari col·lectiu d’una societat on la prioritat són i han de ser les persones i la seua qualitat de vida, on el medi ambient i la seua conservació ha de ser l’eix vertebrador de la política productiva i social, una societat que recupere i valoritze els trets d’identitat que ens defineixen com a poble.

En eixe camí, Iniciativa s’ha posat en marxa, amb peu ferm i sòlid, establint un itinerari clarament definit, convidant a sumar-se i participar a totes les persones que, decebudes de les polítiques socialdemòcrates i endinsades en purs dogmàtiques, contribuïsquen a fer polítiques reals en temps real.

ATEMTAT LEGISLATIU

2008-05-19T03:39:00.001-07:00

Les reaccions no s’han fet d’esperar i les veritats comencen a fer mal en el corredors del Palau de la Generalitat. El govern de Camps te molta presa i ho te clar, vol deixar fora del càrrec a la Síndica de Greuges.

La Presidenta de les Corts, fidel deixeble del President i fent gala d’un estil semblant a les monarquies absolutistes, ha convocat a la Comissió de Peticions per a debatre la proposta unilateral i sectari del PP de voler canviar la Llei per modificar l’elecció d’una nova persona al càrrec de la Sindicatura de Greuges.

A imatge del monarca absolutista, el PP modula les lleis als seus interessos personals i partidistes, dirigint estos gestos a la seua cort d’honor i pleitesia. Sense escrúpols ni tremolors, Les Corts Valencianes van a donar carta de naturalitat i de legalitat a un atemptat legislatiu en tota regla, dirigit i maquinat contra una de les màximes institucions valencianes, sense importar-los la degradació i desvirtuació que això pot suposar de cara als ciutadans valencians.

La por a que els draps bruts surten a la llum, i que les xifres reals i les queixes fetes davant d’institucions i organismes públics queden negre sobre blanc, ha fet que la rància dreta valenciana (es la que tenim i no podem canviar-la pel moment) s’alce en armes i argúcies legals per defenestrar normativament allò que no poden fer ni moralment, ni políticament.

Indefensió, esta és la paraula que millor pot definir la situació en que ens quedem els ciutadans davant la macabra i sòrdida reacció popular de matar al missatger dels valencians i valencianes per alçar la veu i dir les coses pel seu nom. Mal, molt malament anem quan els poders públics es confonen i es magregen solucions a la carta per donar-li gust a un govern que res l’importen les institucions sinó són per al seu benefici.

I davant d’esta situació, que fer? Es pot recórrer la decisió o la manipulació legislativa, però mentrestant es canvia la Síndica, es col·loca a una persona afí i es manipulen novament les dades. Pasaran anys fins que es resolga el pleit, i finalment, quan ens donen la raó (si es que ens la donen), segurament ja no estaran els personatges que han protagonitzat la malifeta. O per contra, hauran fet un altra que supere o mareje l’anterior.

500.000

2008-04-25T04:00:00.000-07:00

Estes són les persones que poden quedar en l’atur d’ací a fi d’any segons el president de la patronal CEOE. Mentre la dreta liberal i conservadora es baralla per veure qui lidera l’oposició nacional; mentre la socialdemocràcia fa una política continuista i poc social, les famílies estan més endeutades, les hipoteques ens mengen els salaris, els productes bàsics cada cop més cars i els llocs de treball escassos i precaris.

La crisi econòmica, per molt que vulga amagar-la Zapatero ja està ací. Però no passa res, els valencians com sempre continuarem barallant-nos per altres temes que res importa a la ciutadania. Pa i circ, llengua i aigua. "España va bien".