BLOC DE PERE MUÑOZ

DIA DA PATRIA GALEGA

2008-07-26T18:43:00.009+02:00

He estat a Santiago de Compostela per participar en representació d'ERC al actes que anualment celebra el Bloc Nacionalista Gallec (BNG) amb motiu del Dia da Patria Galega. Ha estat molt important el caliu humà que els companys del BNG han tingut amb el respresentants d'organitzacions polítiques amigues des de les de Portugal, Euskadi o els Païssos Catalans (ERC,CDC,UDC,BNV,PSM i UM) passant pels partits portuguesos amics, bretons, el front polisario, el partit comunista cubà, o el mateix partit mapuche "Wallmapuwen" de Xile. La manifestació central d'ahir al migdia aplegà ben be mes de 25 mil persones, l'acte central al centre històric de la ciutat fou molt emotiu, i el Festigal organitzat fou una demostració de la bona organització del BNG. Destacar l'excel.lent companyonia de la Secretaria de Relacions Exteriors, Rosana Pérez, així com la cordialitat de Xosé Manuel Beiras i del Vice-president del Govern Gallec i coordinador del BNG Anxo Quintana. Quintana aconseguí emocionar en el seu discurs central quan va esgrimir en relació al paper de Catlunya i Eusdkadi: "Se seguen negándose en Madrid a que Galiza teña policía propia ou a crear a Comisión Bilateral de seguimento das obras do AVE teremos que concluír que o que utilizan con Euskadi, Cataluña ou Galiza para negarlle o seu autogoberno non son argumentos senón coartadas inadmisíbeis en termos democráticos".

15 PREGUNTES PER ESCRIT AL SENAT

2008-07-23T21:35:00.004+02:00

El BOCG, Senado, Serie I, d'ahir 22 de juliol, núm.54., pàgines 101 i 105 dóna compte de les primeres 15 preguntes per escrit que com a senador he realitzat al ministeri de Fomento. Les variants de la N420 de Corbera i Gandesa, la variant de la N-340 de l'Aldea, les obres de l'Angol a Alcanar, el tercer pont de Tortosa, les millores als accesos a l'estació de l'Aldea, la possible parada de l'Euromed, el tram d'autovia entre la Jana i el Perelló, les millores en tots els sentits de la línia ferroviaria Reus-Móra la Nova-Ascó-Flix-Riba-roja d'Ebre-Casp-Saragossa..., fa un mes que les vaig presentar... espero que al setembre tingui respostes clares...

25 DE JULIOL: 700 ANYS DE "LES COSTUMS DE FLIX"

2008-07-22T18:27:00.005+02:00

Set-cents aniversari de “Les Costums de Flix”, atorgats pel senyor del castell de Flix, Pericó de Bosch, als seus vassalls el 25 de juliol de 1308, essent rei de la Corona d’Aragó Jaume II.

El 25 de juliol és un aniversari important per al poble de Flix: Pericó de Bosch (Petri de Boscho, predicti, iuranti et firmanti, qui hoc laudamus, concedimus, et firmamus...) senyor del Castell de Flix, atorgà als seus vassalls les “Costums de Flix”, que admetien la vigència dels de Tortosa. Foren 41 capítols sense numerar. Aquestes “Costums” foren estudiades i publicades per José Puiggari el 1875 a Barcelona. Les originals es troben a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. La novetat de les costums és que eximien de tota jova, perna, tragin, quistia i altra prestació forçada als veïns.

“Primerament, que tot hom crestià qui aja vinya ni ort, que façe quart al Senyor. En aquel no deuen entrar careçadors (parcers), mas aquel de qui l’ort ó la vinya será. Deu dar be e legalment lo quart al Senyor lo die que veremarà. El Senyor deu la sen fer anar e aportar, e si la li fará portar aquel de qui la vinya será ó lort, deu lon pagar lo Senyor segons lo loch don la li aurá aportada.
Item deu pendre lo Senyor qui per temps será en Flix, lo saffra al saffraner con lo saffra sera cullit, per lo Senyor de qui será. Ço es si li fara algun traút /tribut) axi com ab lo demunt dit Senyor sen será avengut, o quel prena en brí (a canvi de llí)
Item tot crestia que façe de la terra, del pá VIª ni XIª ni XXª, deu donar el Senyor son dret en la era, el Senyor deu la sen fer portar a son graner, si dons empres no es ja en carta alguna; e encara ab ses besties e ab sos sachs.
Item tota civada, pot hom e tta fembre vendre franchament, cascun en son almut en son alberch, sens tot contrast.
Item tota sal que sia de crestiá ó de sarray, pus sia en la vila reculida, pot la vendre franchament á tot hom de la vila ó strany, que no deu costar res.
Ítem Quar tot cuir de bou ó ase ó de tota bèstia grossa, se deu vendre francament aquel quel comprará e aquel quel vendrá, que nols deu costar res..."

PUIGGARÍ, José. Revista Histórica Latina, tomo II, n IV. Barcelona.1875. pag.109. Josefina Carranza Larrosa també els va transcriure per la seva part, la versió del 15 d’octubre de 1332, (còpia d’una altra còpia), publicant el seu treball a la miscel·lània 10 del CERE , 1995. Segons J. SERRANO DAURA, (Senyoriu i Municipi a la Catalunya Nova, segles XII-XIX., Fundació Noguera, volum I, pag. 225-229) a diferència dels dominis templers, els vassalls de la baronia de Flix estaven exempts de tot mal us, al preàmbul del privilegi de 1308 es reconeix que no estan subjectes als mals usos de “jova, perna et tragino et omnia questia seu exaccione”. Segons Josep Serrano Daura no tenim dades sobre la confirmació del privilegi de Flix de 1308, però ens consten dos trasllats notarial del document de 1316 i 1382.

XARXA D'ALCALDES PER LA PAU

2008-07-22T00:00:00.005+02:00

Aquest dilluns hem fet la sessió de Ple del mes de juliol. A més de fixar les festes local del 2009 i aprovar el programa de Festes Majors hem pres l'acord adherir l'ajuntament a la Xarxa d'Alcaldes per la Pau. Un gest, sens dubte, amb una forta càrrega simbòlica, que no pot deixar d'obviar el mon en que vivim. A Catalunya són ja 50 els ajuntaments que fins ahir s'hi han adherit.

Què és la Xarxa d'Alcaldes per la Pau?

"A l’agost de 1945, una bomba atòmica va reduir a runa a l’instant les ciutats d’Hiroshima i Nagasaki, destruint milers de vides. Avui, seixanta anys més tard, milers de persones sofreixen encara els devastadors efectes de la radiació i un incommensurable dolor emocional. Per evitar la repetició d’una tragèdia com aquesta, les ciutats d’Hiroshima i Nagasaki no han deixat de parlar al món sobre la crueltat inhumana de les armes nuclears i han fet crides continuades perquè s’aboleixin les armes nuclears.El 24 de juny de 1982, en la 2a Sessió Especial sobre Desarmament que es va desenvolupar a la seu de Nacions Unides a Nova York, l’alcalde d’Hiroshima en aquells moments, Takeshi Araki, va proposar un programa per promoure la solidaritat entre ciutats per a l’abolició de les armes nuclears.Aquesta proposta va posar a disposició de les ciutats una manera de sobrepassar les fronteres dels estats i treballar conjuntament per a un món sense armes nuclears. Els alcaldes d’Hiroshima i Nagasaki han demanat a tots els alcaldes del món que recolzin aquest programa.Mayors for Peace el formen ciutats de tot el món que han expressat formalment el seu suport al programa que l’alcalde Araki va anunciar el 1982. A data d’avui (abril de 2008) són 2.195 ciutats de 128 països i regions.Al març de 1990, la Conferència d’alcaldes membres d’aquesta iniciativa està registrada a Nacions Unides i el 1991 se li va atorgar un estatus consultiu especial al Consell Econòmic i Social de l’ONU."

III MOSTRA DE L'AUBERGI DE BENISSANET

2008-07-20T19:05:00.006+02:00

Aquest matí he visitat la 3 Mostra de l'Auberge de Benissanet. A Flix en diem "aubergi", i la majoria dels catalans de parla català oriental "préssec". 53 varietats d'aquesta fruita dolça tan important pels fruiters de la Ribera d'Ebre he pogut constatar en l'exposició que els organitzadors han distribuit al vell mig de la Mostra. L'alcalde de Benissanet Fidel Ciurana ens ha fet de magnífic i atent cicerone de la Mostra als visitants.

25è ANIVERSARI DEL CERE A VINEBRE

2008-07-20T18:43:00.003+02:00

Ha estat un encert celebrar el 25è aniversari del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre (CERE) a Vinebre, poble on es signà la constitució de l'entitat a finals de juny del 1983. Encert i alhora ple d'emocions reunir les persones que d'una manera o altra hi han col.laborat, socis fundadors, expresidents, juntes, alcaldes, amb la Gema Carim, alcaldesa de Vinebre al capdavant... Amb un montatge audiovisual acompanyat per breus parlaments que ha servit per donar constància del bon moment que viu l'entitat cultural més representativa de la comarca. Per la meua part vaig ser convidat a adreçar unes paralules, com a president en dues etapes, en nom dels presidents que ha tingut el CERE durant aquests anys, tot recordant a Josep Ma Saez de Miravet, Josep Sebastià Cid de Riba-roja d'Ebre, Joan Salvador Ventura de Benifallet - Móra d'Ebre, Joan Ramon Vinaixa de Benissanet, Biel Pubill d'Ascó i Josep Moragrega de Móra la Nova, actual President, tot constatant un fet que ens ha caracteritzat l'entitat en no ser precisament una organització de caire presidencialista. Va cloure l'acte Josep Solé, President del Consell Comarcal, Xavier Vega, Director dels SSTT de Cultura i el president Josep Moragrega. Felicitats!!!!!!!!!

5è CONGRES D'ERC A L'EBRE

2008-07-20T18:19:00.004+02:00

Nova Executiva regional de l'Ebre amb Gervasi Aspa de vell nou President després del 5è Congrés Regionals de les Terres de l'Ebre celebrat a Amposta amb la presència d'uns 150 afiliats ahir dissabte 19 de juliol.

1968: EL PAS DE BARCA, FEINA D'EQUIP

2008-07-18T10:40:00.003+02:00

Temps era temps: Fa tot just 40 anys que aquesta fotografia fou realitzada pel recordat Tomás Riva.

PROTAGONISME DE LA FREIXA

2008-07-17T23:40:00.006+02:00

La freixa centenària que presideix el centre del nostre poble ha tornat a ser protagonista dels veïns i veïnes de Flix. Enguany anomenat precisament "Any de la Freixa", ja que fa cent anys que fou plantada, ens ha donat un ensurt. El dimarts sobre tres quarts de nou de la nit, una branca de grans dimensions de la freixa de la plaça de l'Església va esquinçar-se del tronc principal i caigué a terra. Tot i la concurrència de gent que hi havia en aquells moments a la plaça, sortosament no es va produir cap dany personal. Aquesta tarda s'ha desplaçat a estudiar els danys soferts un especialista del Departament d'Agricultura tranquilitzant-nos en quan el bon estat d'aquest simbòlic arbre.

HE VOTAT "NO" AL TRACTAT DE LISBOA

2008-07-16T01:14:00.004+02:00

Aquesta passada tarda he votat "no" al Tractat de Lisboa, una versió edulcorada de l'antiga Constitució europea ratificada en referendum i rebutjada per França i Holanda. Les cròniques han fet el resum següent:

"El Senat ha ratificat aquest dimarts el Tractat de Lisboa per 232 vots a favor, 6 en contra (ERC, BNG i Partit Socialista de Mallorca-Entesa Nacionalista) i 2 abstencions (ICV i un senador indepedent per Navarra). Amb aquest resultat, similar a la votació del Congrés, l'estat espanyol es converteix en el 23è país que completa la ratificació del text, substitut de la fallida Constitució Europea. Fins ara, 19 països de la UE han tramitat la ratificació, mentre s'espera que també ho facin la República Txeca, Holanda, Itàlia, Bèlgica, Suècia i Xipre. Només Irlanda l'ha rebutjat en referèndum."

LES VARIANTS DE RIUDECOLS, CORBERA I GANDESA, I LA CURSA DE MAI ACABAR.

2008-07-14T18:02:00.006+02:00

Les variants de la N420 i la cursa de mai acabar

El BOE del 25 març de 2000 va publicar la resolució de la Secretaria d’Estat d’Infraestructures i Transports segons la qual es posava a licitació redactar l’estudi informatiu de dues actuacions diferents, una de 59,6 km i l’altra de 8 km... Va passar el temps. La primera infraestructura va entrar en servei el 29 de desembre de 2006. La segona, la més petita, encara està en fase de redacció de projecte constructiu, és a dir, li queden anys per ser una realitat. La primera és una autopista de peatge. L’altra són les tres variants d’una carretera nacional que sumen, en global, 8 km. L’autopista no era a Catalunya, sinó de Madrid a Toledo (AP-41) i incorporava també la construcció d’un tram gratuït d’autovia (A-40) al nord de Toledo. Les tres variants són les de la carretera N-420 al seu pas per Riudecols, Corbera i Gandesa.

Aquell anunci de 25 març de 2000 era el tret de sortida administratiu per una autopista de peatge i per a tres variants llargament reivindicades. L’Estat encarregaria a una empresa l’estudi informatiu de l’autopista per un període d’elaboració de “divuit mesos” i a una altra empresa, l’estudi del conjunt de les variants per un període d’elaboració de “8 mesos“. Des d’aquell tret de sortida comú, l’AP-41 i la N-420 han viscut vides oposades, com si fossin germans separats després del part. I com si un dels dos fills acabés ric i l’altre fos pobre. El ritme ferotge de tramitació de l’autopista, tot i que es tractava d’una concessió –ja se sap, una empresa concessionària no vol perdre temps, perquè perd diners- contrasta amb la lentitud per resoldre els estudis informatius de tres variants, la més gran de les quals, Gandesa, mesurarà 4 quilòmetres....CONTINUAR LLEGINT...>>>

PRESIDENT DEL CONSELL NACIONAL D'ESQUERRA

2008-07-13T10:39:00.006+02:00

Ahir, i després de dos dies de contactes i reflexions de tota mena, vaig accedir a la Presidència del Consell Nacional d'Esquerra, no ha estat una decisió fàcil, les circunstàncies de vegades ens posen davant situacions en que al final el compromís personal s'ha d'imposar. Ahir va ser un dia ple en tots els sentits, de la constitució del Consell Nacional a Sant Celoni afegir un estracte de les cròniques oficials:

"Aquest matí ha tingut lloc la constitució del Consell Nacional, en la que ha estat la seva primera sessió després del 25è Congrés Nacional, d'acord amb el que preveuen els estatuts del partit i el reglament del mateix Consell Nacional. Els representants d'aquest òrgan han escollit com president a Pere Muñoz, alcalde de Flix i senador, per 130 vots a favor i 36 en blanc. D'aquesta manera, Muñoz ocuparà d'ara endavant una plaça a l'Executiva Nacional d'Esquerra. La resta de la mesa del Consell Nacional la formaran Rosa Mas (109 vots a favor, 49 en blanc i 1 nul), tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Guissona, com a vicepresidenta; Gemma Lago (107 vots a favor, 49 en blanc i 1 nul), membre de la Direcció Nacional de les JERC, com a secretària; Jordi Rallo (112 vots a favor, 49 en blanc i 1 nul), president de la Comissió Sectorial de Gais i Lesbianes d'Esquerra, com a vocal; i Laia Cañigueral (110 vots a favor, 49 en blanc i 1 nul), exdiputada al Congrés i presidenta de la Federació Comarcal del Gironès, com a vocal.

El Consell Nacional també ha ratificat per 144 vots a favor, cap en contra i 4 en blanc, el nou Consell Assessor Municipal, format per alcaldes i regidors de tots els Països Catalans. El seu president, Jordi Calpe, d'Hostalets de Pierola, també ocuparà una plaça a l'Executiva Nacional.

El secretari general d'Esquerra, Joan Ridao, ha assegurat que la direcció del partit 'ha buscat en tot moment acords amb les diferents sensibilitats'. En aquest sentit, Ridao ha anunciat que s'ha acordat amb Esquerra Independentista el nom de Jordi Anguera (121 vots a favor, 42 en blanc i 2 nuls) per a la Comissió de Comptes, que estarà acompanyat per Jordi Caire (117 vots a favor, 46 en blanc i 2 nuls) i per Jordi Roig (113 vots a favor, 50 en blanc i 2 nuls). Per a la Comissió de Garanties, la direcció ha acordat amb Reagrupament el nom de Pau Furriols (121 vots a favor i 44 en blanc), que estarà acompanyat per Àngels Egea (119 vots a favor i 46 en blanc) i per Josep Aguirre (116 vots a favor i 49 en blanc).

El nou president del Consell Nacional, Pere Muñoz, ha assegurat que té 'voluntat d'integració, de posada en comú de totes les sensibilitats del partit'. 'La gent ens demana força, unitat i valentia de cara al futur', ha dit, i ha afegit que 'tots hem de fer esforços per ser generosos perquè si ens posem a la pell dels votants i dels que volen una Catalunya lliure veurem que la gent espera aquesta generositat i aquesta unitat de cara al futur'."

RETORN ALS ORIGENS

2008-07-11T21:17:00.002+02:00

VISITA CONSELLER AUSÀS

2008-07-09T19:12:00.006+02:00

Avui ha visitat Flix l'Honorable conseller Jordi Ausàs, conseller de Governació i Administracions Públiques de la Generalitat, acompanyat per Jordi Bosch, secretari de Telecomunicacions i Societat de la Informació, Lluís Salvadó, delegat del Govern i Carles Pasqual, director dels serveis territorials de Governació. Ha estat una visita institucional que ha consistit en visitar les dependències municipals, signar al llibre d'honor de l'ajuntament, visitar el renovat centre neuralgic i la peatonalització realitzada a través de les subvencions del PUOSC, el Pas de Barca i les obres de millora al meandre així com el Centre d'Empreses, el Centre Tecnològic Mediambiental i el Parc Solar "Ramón Escriche".

IMATGE OBRES AL MEANDRE

2008-07-09T11:43:00.002+02:00

Aquesta setmana s'han iniciat les obres d'arranjament i consolidació de la façana fluvial del marge esquerra del meandre de Flix.

ROSSEND ESCOLÀ I LA "NOVA" ESGLÉSIA DE LA PALMA

2008-07-07T17:25:00.007+02:00

El passat 5 de juliol, quatre dies abans de fer 90 anys, Rossend Escolà ens va obsequiar el seu darrer estudi: "La nova esgésia parroquial de Nostra Senyora de l'Assumpció de la Palma d'Ebre". Publicació que va ser presentada per Jaume Aymí, professor de la URV. Rossend Escola, Sirga d'or de la Ribera, tot i ser més conegut per la seva vessant pictòrica és el referent de la història local de la Palma d'Ebre i de la Ribera d'Ebre, l'any 1984 publicà la "Guia de la Palma d'Ebre" i el 1994 "L'església romànica de la Palma d'Ebre". El llibre, que està prologat pel fill il.lustre i bisbe emèrit de Lleida Francesc X. Ciuraneta, repassa amb tota mena de detalls i il.lustracions la història de la "nova" església que es començà a construir el 1802, essent el promotor el rector de la Palma Adrià Ochando, personatge conegut també per la seva reacció contra els francesos durant la Guerra del Francès. Destacant entre d'altres aspectes i especialment la lluminositat del cimbori amb vitralls de colors. Enhorabona i felicitats a l'amic Rossend per aquesta petita gran obra i pel seu aniversari.

ESTRACTE COMISSIÓ FOMENT DEL SENAT

2008-07-04T13:21:00.006+02:00

Acaba de sortir el Diario de Sesiones del Senat (Comisiones, num 36) referent a la compareixença de la minista de Foment Magdalena Alvarez davant la Comisión de Fomento del passat 26 de juny, a continuació ofereixo un estracte de la part corresponent a la demarcació de Tarragona de la meua intervenció com a portaveu del grup de l'Entesa Catalana de Progrés::

" (...) Señora ministra, en su comparecencia ha anunciado el
cambio de rumbo de la política de infraestructuras y transporte (…)

En la era de la alta velocidad, son muchos los ciudadanos que se preguntan
para cuándo los trenes convencionales conseguirán alcanzar
los 150 kilómetros por hora, un objetivo muy importante
para la movilidad entre las comarcas del interior de
Tarragona en el caso de la línea que más conozco —Reus-
Móra la Nova— Flix, —Caspe-Zaragoza, y en sentido
contrario—, cuya velocidad media es de 68 kilómetros por
hora, cuando el mismo tren desde Reus a Barcelona consigue
los 90 kilómetros hora. Esta línea y otras como Barcelona-
Puigcerdà, Cervera-Calaf-Manresa, Montblanc-
Valls-Roda de Barà o Picamoixons-Reus-Tarragona son
muy importantes para el reequilibrio territorial y precisan
importantes actuaciones, tanto en la red como en estaciones,
así como una mayor frecuencia de trenes.
Otra actuación que se demanda es el corredor ferroviario
convencional del Mediterráneo que, a la espera del
corredor de alta velocidad, tiene un tren rápido, el Euromed,
que, inexplicablemente, no cuenta con ninguna parada
en la zona del Ebro, aunque existe una importante estación
en la Aldea que cubre la zona del Delta y el triángulo
Tortosa-Amposta-Deltebre. (…)

Otra parte del territorio con demandas e interrogantes
corresponde a la demarcación de Tarragona; provincia con
dos zonas a tener en cuenta: por una parte, las comarcas
del Ebro y, por otra, la zona de Camp de Tarragona: Reus,
Valls, Tarragona, el Penedès, Montblanc, etcétera.
Por lo que se refiere al Camp de Tarragona, la opinión
pública se pregunta por el calendario de las obras de tramos
ya adjudicados de la A-27, la autovía Tarragona-
Montblanc, teniendo en cuenta que el tramo Tarragona-
Valls hace un año que se adjudicó o que estén paradas las
obras que se iniciaron hace meses entre Tarragona-el
Morell. Se trata de una zona que está viviendo un crecimiento
espectacular y, precisamente por ello, se visualizan
más las demandas, algunas de ellas históricas, como puede
ser la fachada marítima de la misma ciudad de Tarragona,
o como el proyecto de estación al sur del aeropuerto de Reus,
donde no se ha definido exactamente el punto concreto (…)

En cuanto a las comarcas del Ebro: Baix Ebre, Montsià,
Terra Alta i Ribera d’Ebre, el ministerio ha de poner en
marcha la solución de puntos críticos que requieren respuestas
urgentes ante los ciudadanos de la zona. Por ejemplo,
en el caso de la Terra Alta, las reivindicadas variantes
de Corbera i Gandesa (N-420), que después de ver abierta
hace un par de meses la vecina variante de Falset, han
puesto en actualidad la urgencia de las actuaciones.
Por otro lado, me gustaría recordarle dos puntos especialmente
críticos en cuanto a accidentes mortales —por
no decir negros— en la N-340. Concretamente, me estoy
refiriendo a las obras del cruce conocido como el Angol, a
la población de Alcanar, donde las obras están paradas
desde hace un mes y tendrían que estar terminadas, curiosamente,
a principios de este año. El otro punto crítico de
la N-340 es la población de la Aldea. El pasado día 9 de
junio fueron adjudicadas las obras de la variante de esta
población —que durarán cuatro años— pero, con todo,
aún no se conoce la empresa adjudicataria. Estas obras han
motivado que asociaciones y vecinos de la zona se estén
movilizando y estén reclamando que mientras duren las
obras se proceda a la liberación o gratuidad de los peajes
de la autopista entre las entradas próximas de Amposta y
la Ampolla. En este sentido, me gustaría que manifestase
la disponibilidad del Gobierno en la negociación bilateral
con la Generalitat por lo que se refiere a la reducción de
estos peajes mientras duren las obras, atendiendo la voluntad
expresada esta semana por el conseller Nadal, de la
Generalitat. (...)

Durante la pasada legislatura, en la zona de las Terres de
l’Ebre, la falta de inversiones del Ministerio de Fomento,
en especial, fue muy cuestionada; incluso, ciertos sectores
llegaron a definirlo como un agujero negro en las inversiones
del Estado. La conexión entre Vandellós y Castellón,
la denominada A-7, supondría una gran inversión en infraestructuras,
pero a pesar de ser fruto del consenso territorial,
está encallado. (…)"

TARRADELLAS: FOTO HISTÒRICA

2008-07-03T12:00:00.003+02:00

Si a la darrera entrada deia que no tenia imatges de la visita del President Tarradellas a Flix, avui m'han tramés aquesta imatge per a la petita història del nostre poble, amb el President saludant des del balcó de l'Ajuntament. La fotografia ha estat facilitada per l'amic Mariano.

1 DE JULIOL DEL 1978: VISITA DE TARRADELLAS

2008-07-01T15:27:00.007+02:00

Una altra efemèride de la història local de Flix és l'1 de juliol del 1978. La visita de Josep Tarradellas, avui fa tot just trenta anys, era la primera visita d'un president de la Generalitat al nostre poble. Malauradament tenim pocs records gràfics o documentals d'aquesta important visita, eren els inicis de la transició democràtica, la Generalitat era més que provisional, més important per la simbologia que per los competències. La revista local La Voz de Flix havia estat silenciada el desembre del 1976 i no tornaria a sortir coma La Veu de Flix fins el setembre del 1979, un cop restaurats els ajuntaments democràtics l'abril d'aquest any. Cercant informació de la visita del President he trobat una breu referència al llibre d'actes de la Comisión Permanente de l'ajuntament del 6 de juliol del 1978: "Igualmente se comenta el resultado de la visita efectuada por el Presidente de la Generalidad de Catalunya Honorable sr. Josep Tarradellas procediendose a un estudio de la problemática y necesidades de esta población que serà estudiado conjuntamente con esta Corporación y representantes de los partidos políticos y Centrales Sindicales, haciendose constar la satisfacción de la Corporación por esta visista, que tanto honra y relevancia dió a nuestra villa". Com a document gràfic únicament he trobat una fotografia amb el meu pare Josep Muñoz, secretari de la Cooperativa Agrícola, realitzada a la sala de plens de l'antic ajuntament.

JOSEP CERVELLÓ I RIUS

2008-06-30T23:07:00.006+02:00

Aquest migdia he anat als funerals del senyor Josep Cervelló, primer i únic director de la Fabrica fill de Flix. Si algun dia es fa una relació de flixancos il.lustres la seua persona en formarà part. Tot just demà 1 de juliol farà 38 anys que fou nomenat director en substitució del darrer director alemany Friedrich H Funk, hi ho seria fins el febrer de l'any 1980 en que fou substituït per Diego Fernández Cano. Coincidí amb la seua direcció un dels moments claus en la història de la Fàbrica, que comptava l'any 1970 amb 1.176 traballadors, quan l'any 1972 la química alemanya Hoechst decidí el trasllat de les seues inversions al Camp de Tarragona, fent-se la SA Cros amb la majoria de les accions. Morí el passat 28 de juny i tenia 90 anys. La fotografia superior és del llibre que vaig coordinar Centenari de la Fàbrica (De la Sociedad Electro-química de Flix a Erkimia 1987-1997), està situada al Casino i es realitzà l'any 1966 amb motiu de les noces d'argent amb l'empresa de Josep Cervelló qui està al bell mig de la imatge.

28 DE JUNY DE 1981: PRIMERA VISITA DE JORDI PUJOL

2008-06-28T17:13:00.008+02:00

Una efemèride destacada en la història recent de Flix, i un dels entranyables records dels primers anys a l'alcaldia, és la primera visita del President de la Generalitat Jordi Pujol el 28 de juny del 1981. El President feu una estada de tres dies a les Terres de l'Ebre, acabant precisament el diumenge 28 a Flix. Recordo que fou un dia força calorós, que prèviament m'havia reunit amb ell a Tortosa com a membre del Consell de l'Ebre, i que per la tarda també ho havia fet a Ascó junt amb els alcaldes d'Ascó, Vinebre i la Torre per parlar de la problemàtica de les Centrals Nuclears. S'ha de dir que aleshores el protocol del president li preparà un pla de treball realment esgotador, amb força trasllats programats segurament amb desconeixement del territori. Així l'arribada a Flix havia de ser a dos quarts de set de la tarda, hora en que foren convocades les entitats i la població per a rebre'l a l'ajuntament vell, i no arribà fins tres quarts de deu de la nit, retard que no fou obstacle per a que nombrosos veïns l'esperessin davant de l'ajuntament. També es important destacar d'aquella primera visita, les atencions que va tenir amb tothom, com ho demostra la llarga entrevista que donà a la Veu de Flix, i malgrat l'esgotadora jornada, a la una de la nit emprenia el retorn cap a Barcelona. Recordar que la Veu de Flix núm. 23 del juliol feu un extens reportatge de la seua estada, destacant a més de l'entrevista, la transcripció del discurs que feu des del balcó de l'ajuntament així com una valoració de la seua estada a Ascó a Joan Carranza, recordat alcalde de la població.

HABITATGES DE PROTECCIÓ OFICIAL A FLIX

2008-06-28T13:27:00.006+02:00

Aquesta setmana s'ha donat el tret de sortida, amb una xerrada informativa a càrrec dels responsables d'ADIGSA, per a l'adjudicació previ sorteig del 15 habitatges de protecció oficial que el Departament d'Habitatge ha construït a la urbanització de la Ventonella. Recordar que el 2 de maig de l'any passat es signà oficialment i presentà el projecte a càrrec de la Secretària General d'Habitatge de la Generalitat Carme Trilla.

LA MINISTRA DE FOMENT AL SENAT

2008-06-27T09:49:00.009+02:00

Ahir vaig intervenir com a portaveu de l'Entesa a la compareixença de la ministra de Foment Magdalena Àlvarez al Senat, varen ser quatre hores llargues en les que vaig tenir ocasió d'exposar en dues intervencions i des d'una òptica nacional les mancances i dèficits del territori. Des de l'oficina de premsa es realitzà la següent nota:

"L’ENTESA OFEREIX DIÀLEG I COL·LABORACIÓ A LA MINISTRA DE FOMENT:

Muñoz recorda a Álvarez que aquesta Legislatura ha de ser la del traspàs de Rodalies i la de la participació en la gestió dels aeroports.

El senador per Tarragona, Pere Muñoz, portaveu de l’Entesa Catalana de Progrés en la Comissió de Foment del Senat, intervé avui en nom del grup en la primera compareixença de la Ministra de Foment, Magdalena Álvarez, a la seva Comissió. Muñoz subratlla la importància estratègica que tindrà el traspàs del servei de trens de rodalia, així com que el Govern de la Generalitat reclama la gestió dels aeroports catalans i un paper determinant en el consorci que gestionarà l'aeroport del Prat.

Muñoz es refereix a l'arribada de l'AVE a València i a la frontera francesa en 2010 i la importància d'un nou tram d'AVE entre Tarragona i Castelló. Dirà el senador que “el moviment es demostra caminant” i l’Entesa comparteix les propostes de la Ministra sobre l'impuls decidit al ferrocarril i el manteniment de les infraestructures per a aquesta legislatura, per això, Muñoz manifesta la seva predisposició al diàleg i a la col·laboració amb el Ministeri.

Muñoz va a expressar algunes de les demandes territorials i reclamació de millores en les línies de trens regionals que haurien d'arribar a majors velocitats i majors freqüències ja que són molt importants per al reequilibri territorial. Entre elles, destaca la de Reus-Mora-Flix-Casp o la de Barcelona-Puigcerdà, Cervera-Calaf-Manresa o Valls-Roda de Berà-Reus-Tarragona.

Dos punts crítics que referirà de la N-340 són els de l'obres aturades d'Alcanar o la reclamació de la gratuïtat del peatge de l'autopista mentre durin les obres de la variant de l’Aldea. Quant a les carreteres, Muñoz posa l'accent en el desdoblament de la N-II i l'ampliació de l’AP-7 a les comarques de Girona, l'autovia de Tarragona (A-27) o la importància d'una gran inversió per a connectar Vandellòs amb l'A-7."

PRIMERA INTERVENCIÓ AL SENAT

2008-06-25T10:25:00.005+02:00

Ahir al Senat es va aconseguir una de les primeres acceptacions per unanimitat d'una moció inicialment presentada per CiU i que es consensuà en text transaccional amb el PP, PSOE i l'Entesa. Moció que té com a arrel l'incident de les particules radiactives emeses pel grup nuclear Ascó I. Així com a portaveu de l'Entesa vaig participar en el debat que portà a l'acceptació per assentiment de tot el senat.. L'agencia EFE ha destacat de la meva intervenció:

"Pere Muñoz ha destacado que la unanimitat a la hora de acordar el texto pone de manifiesto que la seguridad nuclear no tiene colores políticos, aunque ha lamentado que haya tenido que ocurrir un grave incidente para que se tomen medidas correstoras. En su intervención, Muñoz ha señalado que el hecho de convertir en autovia la carretera C12 (que transcurre pro Ascó y soporta un intenso tráfico de camiones ...) seria una demostración clara de la voluntad de activar los planes de emergencia."

Del diari de sessions del Senat ofereixo un breu estracte de la intervenció:

"(El señor Muñoz Hernández comienza su intervención en catalán, según el texto que facilita a la Redacción del “Diario de Sesiones”).
Señorías, m’és estrany no poder com a senador novell adreçar-me des de la cambra territorial per excel-lència en la meva llengua, i més davant la moció presentada pel grup de Convergència i Unió referent a un tema tan sensible per a la meva comarca, la Ribera d’Ebre, i el poble de Flix, d’on soc alcalde, como és la seguretat nuclear i els plans d’emergència nuclear i químic.... Les recuerdo que Flix, mi pueblo, es una población situada a poco más de tres quilómetros de las nucleares de Ascó y a unos 500 metros de la electroquímica d’Ercros, industria química ya centenaria. Por tanto, es una población que tiene entre sus planes de emergencia el PENTA, Plan de Emergencia Nuclear de Tarragona, y el Plaseqtebre, plan de emergencia químico de les terres d’Ebre... Planes de emergencia que se han ido revisando con los años pero que siempre han tenido un punto débil en cuanto hablamos de vías de evacuación. La necesaria reconversión de la C-12, eix d’Ebre, principal carretera de la zona, en una autovía, prevista, por cierto, para el año 2025, sería, sin duda, la demostración más clara de que se tiene en cuenta la viabilidad de un plan de emergencia nuclear o químico ante la población potencialmente afectada... se nos hace difícil comprender cómo, después de 25 años de coexistencia de la factoría química de Flix y el funcionamiento de las centrales nucleares de Ascó, sea precisamente hoy cuando se haya discutido y aprobado esta moción. A la población de la zona se le hace difícil entender que haya tenido que suceder un grave incidente de las partículas radioactivas, en que se ha visualizado con toda clase de detalles la cadena de despropósitos por parte de los responsables de las centrales nucleares de Ascó, para que se tomen las medidas correctoras, que, sin duda, hace años se debían haber tenido en cuenta..."

"LA CABANA" I "ELS FETS DE LA FATARELLA"

2008-06-22T12:25:00.006+02:00

He acabat la lectura de "La cabana" de Josep Gironés (XIX premi literari Vila d'Ascó). Una història ambientada a la Fatarella del primer terç del segle passat i amb "els Fets de la Fatarella" com a motiu central de la novel.la. Com diu l'autor que acabà d'escriure l'obra per donar a conèixer la tràgica història del seu poble, precisament un 25 de gener, trist aniversari d'aquest "Fets" en que trenta-quatre veïns del poble varen ser assassinats en nom de la col.lectivització agrària. El veïnatge de la Fatarella amb Flix, els lligams històrics i familiars entre ambdues poblacions ha comportat sens dubte que la lectura d'aquesta magnífica obra hagi tingut uns components emocionals per part meua, ja que, des de l'ambientació com les continues referències, podrein ben bé correspondre a històries contades de veïns de Flix originaris de la Fatarella.

Els Fets de la Fatarella del 25 de gener del 1937 foren analitzats per l'historiador Josep Termes, originari del poble, l'any 2005 al seu estudi "Misèria contra pobresa", on constatà la resistència pagesa a les col.lectivitzacions així com el capítol previ de les tensions que varen dur als "fets de maig del 1937", amb l'enfrontament armat entre les forces de la Generalitat, el PSUC, UGT d'una banda i de la CNT-FAI i el POUM de l'altra. Josep Gironés, des de la rigurositat històrica, que de ben segur ha trobat en l'obra de Josep Termes, ens ofereix una història relatada en primera persona d'una noia, la Carme, entre el 1901 i el 1937, amb la "cabana", construcció tipica per aquestes terres, com a protagonista arquitectònic i alhora emotiu, i amb un fil conductor que retrata la misèria i la pobresa d'un poble i d'una gent, que ens pot ajudar a comprendre una mica més aquells moments dramàtics de la nostra història.